Tècniues d’ajuda odontològica /estomatològica ......ACTIVITATS-PÀG. 132 1. Explica què és el...

Tècniques d’ajuda odontològica /estomatològica SOLUCIONARI

71

UNITAT 6: Els materials dentals

ACTIVITATS INICIALS-PÀG. 125

1. Què entens per obturació dental?

S’entén per obturació dental el tractament que es realitza a la dent per suprimir la càries. Consisteix en l’eliminació del teixit cariat i la seva substitució per material d’obturació. Vulgarment, es denomina empastament.

2. En odontologia, a què s’anomena impressió i buidatge?

La impressió és una empremta de l’arcada dental o d’un o diversos dents que s’obté amb l’aplicació del material d’impressió. Aquesta empremta s’emplena posteriorment amb escaiola, i quan aquesta s’endureix obtenim el buidatge de l’empremta, que és la reproducció de l’arcada dental o de les dents, en escaiola.

3. Explica què és una pròtesi dental.

La pròtesi dental és un dispositiu fet a mida amb l’objectiu de rehabilitar la funció bucodental en substituir artificialment les peces dentals perdudes.

4 En què consisteix una ortodòncia?

L’ortodòncia és un tractament odontològic destinat a obtenir una correcta relació entre les arcades dentals, recuperant la correcta oclusió i la resta de funcions (estètica, fonètica...) de les dents.

ACTIVITATS-PÀG. 132

1. Explica què és el material d’obturació dental.

Totes les substàncies o productes utilitzats per substituir el teixit dental patològic que l’odontòleg ha retirat per tal d’eliminar la càries. Es poden subdividir en dos grups: d’ús directe o immediat i d’ús indirecte o posterior.

2. Classifica els materials d’obturació.

Classificació dels materials d’obturació, segons la seva finalitat

• Per a l’obturació radicular: gutaperxa (interior de l’arrel dental).

• Per obturar la corona dentinal: amalgama, compòsit i adhesius dentaris.

3. Defineix el concepte de base cavitària.

Els ciments dentals són productes molt utilitzats, encara que cada vegada menys per la competència dels compòsits i els adhesius dentinals (aquests s’expliquen més endavant, en aquesta mateixa unitat didàctica).

S’utilitzen com a bases cavitàries interposades entre la dent i el material d’obturació per protegir la polpa dentària. Així mateix, serveixen per cimentar corones, ponts, bandes d’ortodòncia, etc.


72

4. Explica la tècnica de preparació de l’amalgama de plata.

Tècnica de preparació de l’amalgama de plata

El material necessari és un aparell vibrador d’amalgama i una càpsula hermètica que conté mercuri i plata sense barrejar.

1. Connecta l’aparell vibrador d’amalgama.

2. Col·loca la càpsula a l’aparell i posa-ho a funcionar durant el temps que recomani el fabricant (generalment, és suficient amb uns segons).

3. Apaga l’aparell vibrador, retira la càpsula, obre-la i diposita el seu contingut dins un recipient dur (got Dappen).

4. Pren petites quantitats del producte amb el portaamalgames i passa-ho a l’odontòleg perquè el pugui utilitzar.

L’odontòleg sol·licitarà l’amalgama necessària. Després de col·locar-la a la cavitat dental, la condensarà amb atacadors i brunyidors i retirarà el material sobrant amb instruments com el cleoidediscoide Hollembach, etc.


5. Defineix els següents conceptes odontològics: model, model d’estudi, model de treball, impressió, material d’impressió, buidatge i material de buidatge.

• Model: el buidatge d’escaiola d’una impressió.

• Model d’estudi: el model que serveix per planificar un tractament o un pas posterior en la presa de més impressions.

• Model de treball: el model sobre el que treballarà el tècnic de laboratori. S’haurà de sotmetre a múltiples manipulacions i, per això, generalment es fa amb escaiola més dura.

• Impressió: l’empremta de l’arcada dental obtinguda amb material d’impressió.

• Material d’impressió: el material que, col·locat en estat pastós sobre l’arcada dental, s’endureix moments després, obtenint d’aquesta manera, després de la seva retirada de la boca, una empremta de l’arcada dental.

• Buidatge: l’acció de col·locar material de buidatge en estat líquid o semilíquid a l’empremta obtinguda amb el material d’impressió.

• Material de buidatge: el material amb el que obtindrem el model un cop observat l’enduriment del mateix a l’interior de l’empremta obtinguda amb el material d’impressió. Normalment, es tracta d’escaiola.

6. Classifica els materials d’impressió, segons la seva elasticitat.


73

7. Quins materials d’impressió són els més utilitzats actualment?

Els materials d’impressió més utilitzats actualment són els alginats i les silicones.

8. Explica la finalitat de les ceres d’impressió.

Les ceres d’impressió s’utilitzen, actualment, per al registre de la relació intermaxil·lar. Per això, s’interposen entre les dues arcades dentals i es sol·licita al pacient que realitzi un tancament correcte de la seva boca.

Apareixen així empremtes de les cares oclusives superiors i inferiors que serveixen per muntar els models correctament a l’articulador i reproduir, per tant, la relació existent entre els maxil·lars superior i inferior.


9. Nomena les tecnologies més innovadors disponibles actualment per a la confecció de pròtesis dentals.

Els laboratoris dentals utilitzen molts tipus de ceres, resines, escaioles, metalls... Per a la confecció de pròtesis, entre aquests materials, els que s’utilitzen en clínica dental són:

• Les resines (de composició semblant a la dels compòsits i que constitueixen el material de les bases i les dents de pròtesis amovibles acríliques).

• Els aliatges metàl·lics (bases de les pròtesis amovibles esquelètiques i les pròtesis fixes).

• Les porcellanes (part estètica de les pròtesis fixes).

Els aliatges metàl·lics s’utilitzen amb procediments de colada i procediments CAD-CAM


74

Un dels progressos més efectius dels últims anys ha estat la generalització dels implants dentals (es veurà al següent epígraf) i els avenços en les diferents tècniques d’implantació (cirurgia sense cirurgia i tècnica de l’empelt ossi).

10. Cita els tres processos posteriors a la tecnologia CAD-CAM per a la confecció d’una pròtesi dental.

La tecnologia CAD (Disseny Assistit per Ordinador) CAM (Fabricació Assistida per Ordinador) dental és la tècnica més innovadora disponible en pròtesis fixes. Permet el disseny i l’elaboració de pròtesis dentals per ordinador. Consta de tres processos:

1. Escaneig de la dent o implant dental en el model.

2. Disseny amb ordinador de la pròtesi estètica amb un software tridimensional.

3. Fabricació de les peces, a partir de la informació del disseny de la pròtesi en uns minuts.

11. Quins són els aliatges metàl·lics més utilitzats en la confecció de pròtesis dentals?

Els aliatges metàl·lics més utilitzats actualment són els seminobles (or-pal·ladi) i els no nobles (crom-níquel i crom-cobalt). El crom-níquel pràcticament s’ha deixat d’utilitzar per les freqüents al·lèrgies al níquel. Aquests aliatges s’utilitzen amb procediments de colada o tecnologia CAD-CAM.

12. Nomena els tipus de porcellanes utilitzades en odontologia i indica’n els avantatges i inconvenients.

Bàsicament, s’utilitzen porcellanes feldspàtiques (fràgils però estètiques i s’utilitzen a les superfícies de treball) i aluminoses (més resistents però poc estètiques i s’utilitzen com a base que es recobreix amb porcellana feldspàtica).


13. A què es denomina pròtesi?

Es denomina pròtesi qualsevol aparell, dispositiu o material que substitueix una part de l’organisme, parcial o totalment, perquè faci les mateixes o semblants funcions que el teixit o òrgan substituït.

14. Classifica les pròtesis dentals.

Classificació de les pròtesis dentals

Pròtesis fixes Corones, ponts dentals...

Pròtesis amovibles

• Parcials, si substitueixen només algunes dents de l’arcada dental.

• Completes, si substitueixen totes les dents de l’arcada dental.


75

15. Per què duen retenidors les pròtesis amovibles?

Per aconseguir retenció i estabilitat a la pròtesis.

16. Què entens per pròtesi dent-suportada i muco-suportada? I per sobredentadura?

• Pròtesis dent-suportats. Són esquelètics que a més incorporen uns topalls oclusius.

• Pròtesis muco-suportats. Són pròtesis completes elaborades totalment amb materials acrílics.

• Sobredentadures. Són pròtesis completes en les quals, per millorar la retenció, s’incorporen boles o barres a les arrels dentals.

AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS-PÀG. 149

1. L’eugenol és un component fonamental d’algunes bases cavitàries. Per això, el TCAI l’ha de barrejar amb:

A • Hidròxid de calci.

B • Polifosfat de zinc.

C • Òxid de zinc.

D • Polialquenolat.

1. C.

2. L’amalgama de plata:

A • S’ha d’utilitzar en càpsules hermètiques.

B • Es reté a les cavitats de forma mecànica.

C • Tendeix a expandir-se amb el temps.

D • Totes són correctes.

2. D.

3. El compòsit:

A • No s’ha de contaminar amb saliva.

B • Si no se’n produeix una completa polimerització, pot ser tòxic polpar.

C • Alguns alliberen fluor lentament.


3. D.

4. Per a la polimerització de compòsits s’utilitza:

A • La llum halògena.

B • Els raigs infraroigs.

C • La llum ultraviolada.

D • El raig làser.


76

4. A.

5. El BIS GMA:

A • És un component essencial dels ciments d’eugenol.

B • És un component fonamental de l’amalgama de plata.

C • És un component fonamental del compòsit.

D • Cap és correcta.

5. C.

6. El polisiloxà:

A • És un component fonamental de la silicona.

B • És un component fonamental dels alginats.

C • És un component fonamental dels polisulfurs.

D • És un component fonamental dels polièters.

6. A.

7. El temps d’enduriment de l’alginat:

A • Disminueix si s’utilitza aigua calenta.

B • Disminueix si s’afegeix més quantitat de pols.

C • Disminueix si s’utilitza alginat d’enduriment ràpid.


7. D.

AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS-PÀG. 150

8. Respecte dels materials d’impressió:

A • L’alginat s’ha de buidar immediatament.

B • Les silicones admeten la demora en el buidatge.

C • La impressió d’alginat es netejarà amb lletada de cal abans del seu buidatge.


8. D.

9. La cera en odontologia s’utilitza per:

A • Realitzar a la boca treballs provisionals.

B • Fer la relació intermaxil·lar.

C • Obturar algunes cavitats de difícil accés.



77

9. B.

10. Abans de fer una impressió:

A • S’ha d’informar el pacient del que es realitzarà.

B • Es comprovarà que la boca està neta.

C • S’ha provat la cubeta.


10. D.

11. El fil retractor:

A • S’utilitza per obtenir bons models per confeccionar pròtesis fixes al laboratori.

B • S’utilitza per obtenir models per confeccionar pròtesis completes.

C • S’utilitza per obtenir models per confeccionar pròtesis parcials amovibles.

D • S’utilitza als treballs d’implants al laboratori.

11. A.

12. Un esquelètic:

A • És una pròtesi fixa.

B • És una pròtesi parcial amovible de base metàl·lica que es suporta a les dents.

C • És una pròtesi parcial amovible de base acrílica que es suporta a la geniva.


12. B.

13. El titani és un material que s’utilitza fonamentalment en:

A • La confecció d’implants.

B • La confecció de pròtesis fixes.

C • La confecció de pròtesis completes.

D • La confecció de bràquets d’ortodòncia.

13. A.

14. La sobredentadura és una pròtesi que pot construir-se sobre:

A • Arrels dentals.

B • Dispositius ortodòntics.

C • Implants dentals.

D • Són correctes A i C.

14. D.

15. Amb finalitats ortopèdiques s’utilitzen:


78

A • Les sobredentadures.

B • Els implants dentals.

C • Les mentoneres.

D • Les pròtesis completes.

15. C.

ACTIVITATS FINALS-PÀG. 151

1. Què és la gutaperxa?

Per a l’obturació radicular, ja fa temps que pràcticament només s’utilitza la gutaperxa. Es tracta d’un material semblant al cautxú que té la propietat d’adaptar-se bé a les curvatures que pugui tenir el conducte polpar. Es presenta en puntes de diferents diàmetres que s’utilitzen impregnades en diversos tipus de pastes o ciments d’obturació radicular. Les puntes de gutaperxa s’introdueixen al conducte polpar, tantes com siguin possibles, fins aconseguir un segellat perfecte del conducte.

Prèviament, el conducte s’asseca amb puntes de paper per evitar-hi l’existència de qualsevol tipus de fluid.

2. Què és el compòsit?

El compòsit és un material d’obturació directa que s’aplica quan la restauració requereix característiques estètiques, per exemple, a les dents anteriors. No obstant això, com aquests materials s’han perfeccionat, avui és freqüent la seva ocupació a les dents 'posteriors, essent en algunes ocasions indispensables.

3. Per a què serveixen els adhesius dentinals? Cita’n algun.

Són substàncies que han revolucionat el món de l’odontologia conservadora perquè aconsegueix menors filtracions sota les obturacions i, per tant, més durada i més millores resultats a llarg termini. Actualment, són moltes les substàncies utilitzades soles o combinades, segons els casos.

Cal destacar l’Edta (àcid etilendiamintetraacètic) i l’Hema (hidroxietilmetacrilat), com a exemple de productes utilitzats en combinació amb altres, i el BISGMA com a adhesiu d’ús habitual.

4. Dibuixa un portaamalgames, un got Dappen, un brunyidor, un cleoidediscoide i un Hollembach. Explica la finalitat de cadascun d’ells.

Tots aquests materials estan dibuixats o fotografiats al text.

5. Què és l’alginat i quines propietats presenta?

L’alginat és una sal procedent de l’àcid algínic. Aquest és un derivat polisacàrid que s’obté a partir d’algues marines. Té propietats espessidores, estabilitzadors i emulsionants, de manera que és molt utilitzat tant per la indústria alimentària com per la farmacèutica. En odontologia és el material d’impressió més utilitzat.


79

6. Quins avantatges presenten les silicones sobre els alginats?

Les silicones avantatgen els alginats per la seva major fidelitat de reproducció, amb les que s’obtenen impressions més detallades, tenen una major recuperació elàstica i menor contracció. Per contra, són molt més cares. El seu temps de barrejat acostuma a ser d’uns 2 o 3 minuts i el d’enduriment de 6 a 8 minuts.

7. Per a què s’utilitzen els polisulfurs i polièters?

S’utilitzen bàsicament per elaborar models de treball destinats a la confecció de pròtesis fixes (corones i ponts).

8. Què s’ha de fer abans de fer una impressió al pacient?

1. Preparar psicològicament el pacient i informar-lo del que es farà.

2. Comprovar la neteja de la boca (dents i genives) i la inexistència de placa dental o restes d’aliments. En cas contrari, s’indicarà al pacient la necessitat de fer una higiene dental prèvia.

3. Observar l’estat previ d’aquelles zones de la boca on es prestarà més atenció a l’hora de col·locar la pasta a les cubetes. Aquestes zones són:

– Vestíbul bucal de les zones incisives superior i inferior.

– Tuberositat del maxil·lar superior.

– Zona posterior dels últims molars inferiors.

– Volta palatina.

4. Triar la cubeta adequada:

– Superarà en 1 cm l’últim molar.

– Entre les dents i la paret de la cubeta ha d’haver-hi almenys 0,5 cm.

– Ha de tenir vores vestibulars i linguals que arribin fins al fons dels vestíbuls corresponents.

5. Fer una prova amb la cubeta triada a la boca del pacient, introduint-la correctament, segons sigui l’arcada superior o inferior.

A. Cubeta superior

– Col·locar-se els guants.

– Separar amb el dit d’una mà la galta del pacient.

– Amb la mà lliure introduir la cubeta de mig costat a la boca.

– Primer, apropar la part posterior de la cubeta als molars.

– En segon lloc, pressionar la zona incisiva separant el llavi superior perquè la cubeta quedi entre les dents i el vestíbul.

– Per últim, pressionar la zona oclusiva de la cubeta en ambdós costats, separant les galtes respectives.

– mantenir la cubeta en posició correcta.


80

B. Cubeta inferior

– Posar-se els guants.

– Indicar al pacient que elevi la llengua cap amunt.

– Introduir la cubeta de mig costat, pressionar primer les zones posteriors, després les anteriors i, finalment, les oclusives, separant segons els casos el llavi inferior o les galtes.

– Mantenir la cubeta en la posició correcta.

9. Indica els passos que cal fer per realitzar una presa d’impressió amb alginat.

S’ha de comprovar que els alumnes no carreguin la cubeta amb massa material, ja que això només significa obtenir una mala impressió, provoca nàusees i vòmits, i fins i tot arriba a comprometre la via aèria. Això últim pot ser molt perillós, sobretot quan s’utilitzen materials elàstics que encara no s’han endurit. Recomanem que, si es realitzen aquestes pràctiques, sempre es facin en presència del professor, comprovant contínuament que no es dificulta la via aèria a l’«improvisat» pacient.

10. Descriu el procediment per fer un buidatge d’una impressió.

• Abans de fer el buidatge, s’ha de netejar amb aigua i després banyar la impressió amb lletada de cal per evitar que es produeixi una reacció de l’alginat amb l’escaiola.

• Posteriorment, has de barrejar aigua amb pols d’escaiola i batre-ho amb espàtula a una tassa de goma fins obtenir una escaiola fluida que, a poc a poc, s’ha de posar a la impressió, evitant que queden bosses d’aire que produirien pors al model endurit.

• Un cop coberta la impressió amb escaiola sem líquida, espessir la preparació inicial afegint més pols a la barreja. Amb aquesta escaiola consistent, emplenar completament la cubeta.

• No és convenient que deixis rebaves de guix perquè això dificultaria la posterior extracció del model.

• Després d’omplir la cubeta amb el guix, deixar la impressió en repòs. Transcorregut un moment, l’escaiola comença a endurir, fet que s’evidencia amb una reacció exotèrmica que produeix un escalfament.

• En finalitzar l’enduriment (l’escaiola està dura i freda) retirar el model de la cubeta, separant-lo de la impressió. Et pots ajudar amb una espàtula.

• Al model obtingut s’ha de fer un sòcol o base d’escaiola. Per això, s’ha d’introduir a un socolador, omplir els espais amb guix fluid, esperar que endureixi i extreure tot quan la base ja estigui endurida.


81

11. A quina de les tres varietats de guixos odontològics es classifica l’escaiola?

• Guix β, taller, París o escaiola. S’obté escalfant el guix deshidratat a 110 °C-130 °C.

• Guix α o pedra. És el resultat de calcinar el guix a una temperatura de 120 °C-130 °C. Es més dur que el guix β.

• Guix α millorat o guix roca. S’obté per ebullició amb clorur càlcic al 30%. És el més dur de tots, el menys porós i el més fràgil. S’utilitza principalment en ortodòncia.

12. Investiga els passos que fa el protètic per elaborar una pròtesi completa, des de que se li lliura el model confeccionat a la clínica dental.

Es tracta d’un treball complex que podem resumir en:

• Elaboració de planxes base amb rodets d’oclusió per a l’establiment de la dimensió vertical i la relació intermaxil·lar.

• Muntatge de dents en cera segons les dades obtingudes amb les planxes base anteriors, la presa de color de les dents...

• Confecció de la pròtesi amb l’ús de resina i mufla, després de comprovar que tot és correcte a la prova de dents en cera. Recomanem consultar, per exemple, l’Atlas de prótesis total i sobredentaduras, d’Alfred H. Geering i Martin Kundert.

13. Explica dos exemples de pròtesis fixes.

Per exemple, una corona de ceràmica i un pont de metall ceràmic de tres peces.

14. Què són els esquelètics?

Les pròtesis amovibles parcials que tenen estructura metàl·lica amb un suport que es fa sobre les dents.

15. Explica les cures que precisen les pròtesis amovibles.

Les pròtesis amovibles es netegen amb raspallet després de cada àpat i es retiren per dormir, deixant-les en aigua perquè el material acrílic no pateixi canvis dimensionals. Aquestes pròtesis s’han de revisar almenys un cop l’any, perquè l’odontòleg avaluï la necessitat d’ajustaments (rebasaments) i reparacions.

16. Defineix els implants dentals.

Són dispositius que es col·loquen als maxil·lars per tal d’aconseguir millors restauracions protètiques. Es fan des de fa molt temps, però és ara quan s’estan generalitzant cada vegada més.

17. Classifica els dispositius ortodòntics.

Classificació dels dispositius ortodòntics

Dispositius intraorals

• Aparell fix

• Aparell amovible

Pròtesis amovibles • Mentoneres i arcs flexibles extraorals


82

18. Què és una pròtesi temporal?

També es denomina provisional i és la que s’utilitza durant un temps, mentre s’aconsegueix una cicatrització adequada de teixits per realitzar la pròtesi definitiva o mentre el laboratori confecciona la pròtesi definitiva.

19. Per a què serveix el fil retractor?

Per separar bé la dent preparada per a una pròtesis fixa de la geniva del seu voltant, per tal que aquest límit aparegui clarament a la impressió i, per tant, al model, perquè el protètic pugui fer un treball bé ajustat a la dent.

20. Quan s’utilitzen raspallets interproximals?

Quan s’han de netejar els espais interproximals en persones sotmeses a tractaments periodontals o amb espais grans entre les dents (diastemes dental).

21. Esbrina què són les plaques o fèrules de descàrrega (ATM).

Les plaques o fèrules de descàrrega són dispositius acrílics que s’interposen entre les arcades dentals per tal d’obtenir una relaxació de la musculatura mastegadora i una protecció de les dents en persones que pateixen problemes d’articulació temporomandibular o de bruxisme.

Poden ser toves o dures encara que sobretot s’utilitzen les dures, que alhora poden ser de reposició o d’estabilització, si el que es vol és aconseguir una determinada oclusió o una simple relaxació.

CAS PRÀCTIC-PÀGS. 152-155

1. Llegeix els següents textos relacionats amb les recomanacions per al pacient sobre l’ús, cura i manteniment de les pròtesis completes.

• Resumeix cadascun dels apartats dels textos, i destaca’n els conceptes i consells que hi apareixen.

• Justifica cadascun d’aquests conceptes i consells; com si haguessis d’explicar al pacient el perquè d’ells.

• Sobre l’apartat «instruccions d’ús i manteniment», elabora un llistat en el que classifiquis els diferents punts tractats, ordenats segons el que consideris més important per a la salut del pacient. Estableix un debat amb els teus companys i especifiqueu, per ordre d’importància, totes les recomanacions i cures convenients per a la salut del pacient.

Recomanacions per al pacient sobre l’ús, cura i manteniment de la pròtesi completa

Descripció

La pròtesi dental completa és un tractament de l’edentulisme (absència total de dents) mitjançant

aparells bucals que reposen artificialment les dents naturals i compensen l’atròfia dels ossos maxil·lars que es produeix després de la pèrdua de les dents. Per tant, no només serveixen per millorar la masticació, sinó també parla i l’estètica, que estan molt deteriorades al pacient completament desdentat.


83

Limitacions

Mobilitat, sobretot a la pròtesi inferior.

No tenen subjecció a l’os, de manera que aquests aparells tenen una certa mobilitat quan es menja, sobretot la inferior, que es desplaça fàcilment per la llengua, fins i tot quan es parla. Quan es mossega d’un costat, generalment s’aixeca de l’altre, de manera que s’ha d’aprendre a mastegar amb els dos costats alhora.

Aparença: les dents superiors de vegades queden amagades sota el llavi.

Una limitació estètica, derivada d’aquesta inestabilitat, és que amb pròtesis completes les dents anteriors i superiors no sempre poden «muntar» sobre les anteriors i inferiors, com normalment passa a la dentició natural. Per això, quan existeixen dents naturals anteriors i inferiors, les dents de la pròtesi superior acostumen a ser més curtes, i quan queden amagades sota el llavi pot aparentar-se més edat.

Desadaptació amb el pas del temps: necessitat de correcció i renovació

Amb el temps, l’os sobre el que es recolzen els aparells de pròtesi canvia de forma, com ens canvia la cara i el cos quan envellim. Com a conseqüència d’això, les pròtesis s’aflueixen i poden produir molèsties o ulceracions que requereixen correcció per al dentista. Després d’un cert temps, que varia per a cada persona, ja no es poden fer més correccions i s’hauran de substituir per unes de noves.

Instruccions d’ús i manteniment

Per aconseguir el millor funcionament possible s’han de seguir detingudament les següents instruccions, que faciliten l’ocupació d’aparells protètics i incrementen la seva durada en condicions apropiades.

Adaptació i acostumament

No oblidi que la pròtesi completa és una rehabilitació molt complexa (una de les més difícils).

Per això és molt important la seva col·laboració, fins a la completa adaptació, que requerirà un cert temps.

Al principi:

• Notarà una sensació d’ocupació o cos estrany, que generalment desapareix en unes setmanes. Augmentarà la producció de saliva, encara que es normalitzarà a poc a poc.

• Li canviarà una mica la parla i poden haver-hi dificultats per pronunciar alguns sons, de manera que probablement necessitarà un entrenament per aprendre a vocalitzar correctes paraules, que generalment s’aconsegueix en unes poques setmanes.

• És probable que els primers dies es mossegui fàcilment les galtes i la llengua, perquè acostumen a estar augmentades davant els espais on no hi ha dents, però en poc temps aprendrà a evitar-ho.

• Pot notar algunes molèsties a les zones on es recolzen les pròtesis, sobretot a les vores; si augmenten o no cedeixen després de quatre o cinc dies, i si es formen ferides, ha d’acudir a la consulta.

• Probablement es moguin molt les pròtesis al principi, sobretot quan mengi. Haurà d’aprendre a mastegar simultàniament amb els dos costats, i no amb un només, com es fa amb les dents naturals.

Amb això, i amb els successius ajustaments de l’engranatge de les dents que puguin ser necessaris, experimentarà una milloria, però la pròtesi inferior, llevat excepcions, mai no es subjectarà satisfactòriament.

Recomanacions

• Els primers dies procuri tancar la boca i mastegar amb compte, per no mossegar-se i no sobrecarregar les genives.

• Per la mateixa raó, cal que inicialment masegui suaument aliments tous i no enganxosos, i a poc a poc començar a menjar productes amb més consistència.


84

• No oblidi que la masticació s’ha de realitzar amb ambdós costats alhora.

• Per tractar les ferides produïdes per les mossegades (generalment, molt doloroses), pot utilitzar col·lutoris, pomades o gels calmants i cicatritzants.

• Si té dolor intens quan mossega o apareixen ferides, acudeixi immediatament a la consulta del dentista, perquè li realitzi els alleujaments pertinents a les seves pròtesis i, en cas necessari, li prescrigui un tractament.

• També ha d’acudir al dentista si té molèsties tolerables que no milloren o remeten en quatre o cinc dies.

• Hi ha uns productes (col·lutoris, pomades i pols) que afavoreixen la retenció i adaptació de la pròtesi a la boca. Abans d’utilitzar-los, ha de consultar el dentista, però ha de saber que no són «miraculosos».

Com posar-se i treure’s els aparells (col·locació i extracció)

• Els aparells de pròtesi completa s’han de col·locar al seu lloc, dins la boca, amb els dits, i sempre mullats.

• Mai no els introdueixi i mossegui sobre ells, perquè els pot fracturar o fer-se ferides a les genives.

• Un cop extrets, també amb els dits, renti’ls i dipositi’ls dins un got d’aigua.

Cures i higiene

• Després de cada àpat ha d’esbandir la pròtesi i la boca.

• Les pròtesis s’han de netejar, almenys un cop al dia, amb un raspallet especial per a pròtesis (de venda en farmàcies) o un raspallet d’ungles amb cerres de niló, i una mica de pasta dentífrica o, millor, sabó, per evitar la formació de carrall i el dipòsit de tincions. Després, esbandir-les molt bé amb aigua.

• Cal treure les pròtesis per dormir, perquè les mucoses descansen diàriament unes hores. En el cas de la pròtesi inferior, és imprescindible, per evitar empesar-se mentre es dorm.

• Mentre es dorm, s’han de conservar les pròtesis en un mitjà humit, preferiblement dins un got d’aigua, on es poden afegir pastilles desinfectants comercialitzades amb aquesta finalitat.

Revisions i incidències

• Sempre que aparegui una molèstia a les genives, ha d’acudir a consulta, encara que al principi,

com aquestes molèsties són normals, pot esperar quatre o cinc dies. Si transcorregut aquest temps no desapareixen, o si empitjoren amb el pas dels dies, ha d’acudir al dentista.

• Si sorgeix algun problema, no intenti resoldre’l vostè mateix: consulti el seu dentista.

• Les genives, amb el temps, pateixen modificacions i amb això es produeixen desajustos a les pròtesis que el dentista haurà de corregir. Entre les correccions adaptatives que ha de realitzar cada cert temps (variable segons el cas), estan els rebasaments, que consisteixen en omplir amb plàstic les zones de les pròtesis que han perdut contacte amb les mucoses, per millorar l’adhesió. Per això cal realitzar revisions rutinàries amb l’odontòleg o estomatòleg cada sis mesos.

Recomanacions per al pacient sobre l’ús, cura i manteniment de la pròtesi fixa

Descripció

La pròtesi dental fixa és un tractament amb uns símils dentaris fabricats a mida que cimenten (per mantenir-los permanentment) a dents naturals prèviament desgastades, a les que cobreixen o «enfunden». Serveixen per:

• Restaurar parts deteriorades de les dents (fundes coronàries o corones simples).

• Reposar algunes dents absents, i en aquest cas les dents «postisses» (pòntics) que substitueixen a les que falten formen una estructura contínua amb les «fundes» que les subjecten a les dents naturals veïnes (pilars).


85

– Generalment, les fundes es situen a ambdós costats dels pòntics, de manera que l’estructura s’assembla a un pont estès entre les dues vores d’un riu (d’aquesta comparació precisament prenen el nom de ponts).

– De vegades, no obstant això, la dent postissa «queda a l’aire» a un dels costats, perquè només s’agafa a una o més dents situades a l’altre costat, igual que un balcó sobresurt de la paret, i en aquest cas parlem de ponts en extensió («cantilever»).

Limitacions

La pròtesi fixa és una de les pròtesis més còmodes, millor tolerades i que menys problemes produeix, encara que és més costosa que la pròtesi amovible.

Proporciona una masticació gairebé natural, i una parla i una estètica molt adequades, encara que no permet tancar perfectament els espais creats entre les dents i les genives quan aquestes han minvat, i per aquests espais, igual que passa amb les dents naturals en circumstàncies anàlogues, es pot escapar una mica de saliva i d’aire (per això, de vegades «s’escup» quan es parla i el «parlar papissot»).

L’avantatge davant la pròtesi amovible és que no cal retirar-la de la boca per netejar-la i no es mou, però exigeix més cura en la higiene dental diària i una vigilància més freqüent del dentista.

Amb el temps, el procés d’atròfia natural dels ossos maxil·lars i de les genives deixa a la vista les «juntes» o interfases entre les dents i les fundes, de manera que estèticament cada cop són més inacceptables i pot ser necessari substituir-les.

Altres causes que poden requerir la seva substitució són:

• Lesions irrecuperables a les dents de subjecció o pilars, que obligarà a extreure’ls.

• Els canvis en la forma dels maxil·lars i en la posició de les dents naturals (que, com els de la cara i el cos van canviant amb l’envelliment), quan degut a d’ells s’altera l’engranatge normal entre les arcades superior i inferior i es perd la correcta funció.

Instruccions d’ús i manteniment

Per aconseguir un bon funcionament, haurà de seguir detingudament les següents instruccions, que li facilitaran la seva cura i conservació.

Adaptació i acostumament

Al principi:

• Es pot tenir la impressió de que les dents artificials són massa grans i pressionen les adjacents, encara que aquesta impressió desapareix ràpidament.

• La pronúncia d’alguns sons pot alterar-se una mica, o mostrar una mica de dificultat, però es normalitza transcorreguts uns dies.

• És probable que es mossegui fàcilment a les galtes i la llengua per la seva tendència a introduir-se als espais on faltaven les dents, encara que en poc temps aprendrà a evitar-ho.

• Si se li ha cementat la pròtesi provisionalment o s’ha deixat sense cimentar, ha de tenir en compte que:

– Es pot desprendre; en aquest cas, renti-la i torni-la a introduir al seu i acudeixi immediatament a la clínica.

– Pot notar lleugeres molèsties a les dents que serveixen de subjecció quan mastega, amb les begudes i els aliments freds, calents i dolços.

Recomanacions


86

• Els primers dies procuri tancar la boca i mastegar amb compte per no mossegar-se.

• Per tractar les ferides de les mossegades (generalment, molt doloroses), pot utilitzar col·lutoris, pomades o gels calmants i cicatritzants.

• Si se li ha cementat la pròtesi provisionalment:

– Es recomana mastegar per l’altre costat i una dieta semitova, així com evitar els aliments durs i enganxosos per prevenir el seu desenganxament.

– Posi atenció a la presència d’aquestes molèsties i a l’empaquetament o retenció d’aliments entre les pròtesis i les dents del costat o la geniva, i adverteixi el dentista abans de cimentar-la definitivament.

Cures i higiene

• Cuidi molt la pròtesi fixa: eviti trencar aliments molt durs, com fruits secs amb closca, cuirasses de mariscos, etc. (que tampoc no s’han de mossegar amb les dents naturals).

• La higiene de la boca i la pròtesi s’ha de fer immediatament després de cada àpat, i amb especial cura abans de dormir, perquè durant la son es produeix menys saliva i, per tant, disminueix l’efecte protector d’aquesta davant la càries i la malaltia periodontal.

• La neteja es farà:

– A les parts accessibles, amb raspallet dental i pasta dentífrica fluorada (no d’alta concentració en fluor, ja que danya la ceràmica).

– Entre els pòntics i la geniva (on es pot acumular placa i alguna resta de menjar tou que, en fermentar, pot produir halitosi –mal alè–), amb una seda especial per a pòntics (esponjosa, amb un extrem endurit i de venda en farmàcies).

– A les troneres (espais entre genives i dents) i entre les dents separades, amb raspallets interdentals (una mena d’escombreta o renta-ampolles que es passa entre les dents cap a dins i cap a fora), o amb seda per a pòntics.

– Al final pot utilitzar un irrigador bucal, amb o sense col·lutori.

– Recordi que és important passar la seda dental o cinta dental entre les dents posteriors per netejar aquelles zones de contacte a les que no arriba el raspallet normal.

Revisions i incidències

Un cop cimentades definitivament, les pròtesis fixes s’han de revisar pel dentista cada sis mesos, per comprovar i poder corregir amb temps l’aparició de càries, inflamació de genives, mobilitats dentàries, possibles despreniments de cimentacions, ulceracions, etc., i l’estat i ajustament de la pròtesis. Haurà d’acudir al dentista sempre que detecti qualsevol anomalia, i especialment si aprecia molèsties amb les begudes fredes, si les genives sagnen quan es raspalla o menja, i si nota mobilitat o «xipolleig» a la seva pròtesis quan mossega, perquè són símptomes de despreniment.

L’alumnat realitzarà el treball encomanat i, al final, elaborarà un llistat amb els aspectes que consideri més importants.

L’aspecte més interessant seran les opinions manifestades a la següent posada en comú i el debat que es durà a terme entre els alumnes. L’obtenció de conclusions consensuades entre tots ells sobre les característiques i les cures de les pròtesis dentals es convertirà en un exercici de treball en equip que prepararà l’alumnat per a la seva futura vida professional.

Tècniues d’ajuda odontològica /estomatològica ......ACTIVITATS-PÀG. 132 1. Explica què és el...

Documents

Transcript of Tècniues d’ajuda odontològica /estomatològica ......ACTIVITATS-PÀG. 132 1. Explica què és el...