1

Tècniques de

Modificació de la

Conducta

Nieves Tobaruela Mendoza.

Marta Cabrera Vega.

Sònia Cardona Ferrer.

Psicologia de l’Educació

2n Educació Infantil.

10/11/2010.

2

Índex

1. Tècniques de modificació de conducta i alternativa de

millora:............................................................................................Pàg. 3

1.1- Reforç positiu:...................................................................................... Pàg. 3

1.2- Emmotllament:..................................................................................... Pàg. 4

1.3- Encadenament:..................................................................................... Pàg. 5

1.4- Sistema de direcció de conducta mitjançant contracte:....................Pàg. 7

1.5- Sistema d’economia de fitxes:..............................................................Pàg. 8

1.6- Sobrecorrecció:......................................................................................Pàg. 9

1.7- Temps fora de reforçament:.................................................................Pàg. 9

1.8- Tutoria d’un company:.......................................................................Pàg. 10

2. Dessensibilització sistemàtica:.................................................Pàg. 12

2.1- Fòbia a l’escola:.......................................................................................Pàg. 12

2.1- Contes de relaxació:.................................................................................Pàg. 14

3. Zimmerman:.................................................................................Pàg. 15

4. Bibliografia:.............................................................................Pàg. 17

3

1. TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA I

ALTERNATIVA DE MILLORA

1.1- Reforç positiu (0-6 anys)

Un infant té per costum llençar els papers al terra. La mestra li explica que no ha de fer-

ho. Un dia, l’infant llença els papers a la paperera. En aquell moment, la mestra

s’apropa a ell posant-se a la seva alçada i li fa una carícia als cabells. El nen sent una

complicitat amb la mestra i entén que ara sí que ho fa fet bé. D’aquesta manera tractarà

de tornar a fer-ho un altre cop.

Aquest cas i el mètode que emprem en conseqüència, és utilitzat per ambdós cicles

d’infantil, ja que els hàbits de neteja i organització és un aspecte que hem de treballar

des d’una edat primerenca i consolidar-ho durant tota l’etapa d’infantil.

- Alternativa:

Al nostre parer, la tècnica de reforç positiu ens pareix bastant encertada, però creiem

que si treballem l’hàbit de llençar els fems a la paperera des d’un punt de vista lúdic, els

nens podran interioritzar-ho millor. És per això que creiem oportú modificar l’aspecte

de la paperera transformant-la en una cistella. A més a més posaríem una línia que

indicaria des d’on s’ha de llençar els fems. D’aquesta manera, amb el pretext de jugar a

fer cistella, modificaríem el mal hàbit de llançar els fems al terra a través de la

motivació. A més a més, aquesta activitat segueix els principis d’un enfocament

globalitzat, ja que treballem de manera transversal.

4

1.2- Emmotllament

(0-3 anys)

Com ja sabem, aquesta tècnica de modificació de la conducta consisteix en reforçar els

avanços que el nen va fent dintre d’un procés tan complex com pot se per exemple fer

les seves necessitats a l’inodor. Aquest procés el dividirem en quatre passes. La

consecució de cadascuna es reforçarà positivament.

- Primer pas: anar al bany i abaixar-se els pantalons. Quan el nen faci això, li

reconeixerem que ho ha fet molt bé.

- Segon pas: seure a l’inodor i fer les seves necessitats. Prendrem contacte físic amb

l’infant donant-li una carícia perquè vegi que ho ha fet molt bé.

- Tercer pas: fregar-se i tornar a posar-se els pantalons. Una vegada fet això

mostrarem que estem orgullosos d’ell/a i que a partir d’ara ho ha de fer igual de bé.

- Quart pas: tirar de la cadena i rentar-se les mans. Una vegada hagi realitzat totes les

passes tot sol, li premiarem amb un regalet que li agradi molt, com pot ser un llibre

o una pilota.

A més a més, cal destacar que desprès de cada passa, a banda de dir-li lo bé que ho ha

fet, tractarem de reforçar la seva autoestima dient-li que ell sap i que ell ho pot fer.

(3-6 anys)

Un cas en que es faria servir aquesta tècnica en infants del segon cicle d’infantil seria

per exemple en l’inici del procés de lecto-escriptura. Aquest procés el dividirem en

quatre passes. La consecució de cadascuna es reforçarà positivament.

Primer pas: quan millori significativament la motricitat fina a l’hora d’agafar el llapis li

direm que l’ha fet molt bé.

Segon pas: quan mostri interès per escriure fent el “garabateo” li reforçarem

positivament.

Tercer pas: quan comenci a escriure algunes lletres convencionals li donarem una

carícia com a com a mostra de reconeixement.

5

Quart pas: quan comenci a escriure el seu nom li direm que pot anar a un racó que li

agradi com el dels contes.

*Cal destacar que hem de tenir clar que, encara que nosaltres especifiquem uns passos,

hem de tenir en compte el nivell en que es trobi el nen.

- Alternativa:

Per tal de motivar i ajudar al nen en la consecució d’un procés tan complex com fer les

seves necessitats al inodor, creiem oportú complementar aquesta tècnica amb el reforç

dels pares. D’aquesta manera, la mestra li explicarà als pares els avanços que ha fet el

seu fill quan els pares vinguin a recollir-lo. Així el nen es veurà molt motivat perquè el

seu pare/mare el reforça amb alabances i petons.

1.3- Encadenament (0-6 anys)

Farem servir aquesta tècnica de modificació de la conducta en la situació del menjador.

D’aquesta manera, pretenem que els infants aprenguin autònomament i de la manera

més correcta possible a comportar-se durant el procés del menjar. Les passes que es

seguiran són les següents:

- Primer pas: l’infant va al menjador, agafa el seu got i es seu tranquil·lament fins que

li portin el menjar.

- Segon pas: el nen menja tot sol i espera a que tothom acabi.

- Tercer pas: el nen s’aixeca i duu el seu plat i el seu got al carret, posant cada cosa al

seu lloc.

Cal destacar que, d’acord amb aquesta tècnica el nen es sentirà reforçat ell mateix al

veure que ha aconseguit realitzar totes les passes de manera exitosa.

Aquest cas i el mètode que emprem en conseqüència, és utilitzat per ambdós cicles

d’infantil, ja que aquests tipus d’hàbits i rutines han de ser treballats des dels primers

anys de vida dels infants, de manera que els interioritzin i gaudeixin fent-lo.

6

- Alternativa:

Per tal que els nens s’habituen a recollir el seu plat i got d’aigua, creiem oportú donar-li

sentit a l’activitat, explicant-los la importància de la neteja i l’ordre. Una vegada entès el

sentit de l’activitat, creiem que seria positiu intruir algun element per tal de fer-ho més

entretingut. En aquest cas hem creat una cançó infantil perquè ho assimilin millor.

Aquesta és la següent:

Recoger, recoger

cada plato hay que poner,

Sin tirar ni romper

que mañana hay que comer.

...................................................................

Recollir, recollir

cada plat al seu destí,

sense rompre ni llençar

que demà hem de menjar

7

1.4- Sistema de direcció de conducta mitjançant contracte

(3-6 anys)

Aquesta tècnica consisteix en realitzar un acord escrit amb un nin per tal de modificar

una conducta en concret. Un exemple de contracte seria el següent:

*Volem justificar la utilització de la imatge Disney de Pinocho, ja que relaciona el

significat de la història amb el contracte realitzar sobre no dir mentides.

Segons la nostra opinió, aquest mètode no seria el més apropiat per a fer-lo servir a

l’etapa d’infantil. A més a més, creiem que aquesta tècnica només seria mitjanament

efectiva en el cicle (3-6 anys) i no al (0-6 anys) degut a que els infants normalment han

interioritzat significat del llenguatge escrit, és a dir, han comprés que el llenguatge escrit

és un símbol representatiu de la realitat.

JO, PABLO, EM COMPROMET A NO

DIR MENTIDES A NINGÚ. A CANVI

LA MESTRA EM DEIXARÀ TRIAR

EL RACÓ QUE JO PREFEREIXI.

Signatura

La mestra : Pablo:

Joana P.

8

- Alternativa:

Pensem que aquesta tècnica no és la més adequada per emprar amb infants, ja que resta

importància al valor de la paraula. D’aquesta manera creiem oportú que, en comptes de

plasmar-ho en un contracte per escrit que la majoria de nens són incapaços de llegir,

hauria de ser un acord establert mitjançant la paraula posseint tant o més valor.

1.5- Sistema d’economia de fitxes (3-6 anys)

Aquesta tècnica de modificació de la conducta ha estat una de les més emprades als

centres docents. No obstant això, creiem que s’ha fet servir de manera poc reflexiva i

sense tenir en compte la rivalitat que això creava entre els companys i la frustració dels

que sempre tenien gomets vermells.

Una situació en que s’utilitzaria aquesta tècnica, seria per exemple que quan un nen

pegàs posar-li un gomet de color vermell, mentre que quan es porti bé (no cridar, no

pegar, treballar, etc.) sigui verd. D’aquesta manera, al final del curs, hi haurà tres regals,

com per exemple joguines i una bossa de llamineries per cadascun. L’infant que més

gomets verds hagi acumulat rebrà una de les joguines, mentre que les altres dues seran

rifades entre tota la classe. D’altra banda, per tal que tots els nens tinguin un regalet i no

discriminar a ningú, tots els infants seran obsequiats amb una bosseta de llamineries.

Cal destacar que creiem que aquesta tècnica de modificació de conducta no seria

efectiva en el primer cicle. A més a més, pel que fa als nens més petits que integren

aquest cicle (0-3 anys), creiem que com que encara no tenen formada l’estructura

cognitiva i lingüística, no podrien entendre el seu significat simbòlic. Pel que fa als nens

més grans que integren aquest primer cicle, opinem que tampoc podrien comprendre

que un objecte pot representar uns comportaments/fenòmens reals.

9

- Alternativa:

Una alternativa que creiem convenient per substituir aquesta tècnica de modificació de

la conducta, seria ignorar al nen quan aquest tingui un comportament disruptiu, amb la

finalitat de cridar l’atenció de les persones del seu voltant. D’aquesta manera el nen

s’adonaria que si fa això no li prestaran atenció. Així evitem fer-lo protagonista i

ridiculitzar-lo amb el sistema dels gomets quan es porta malament, davant els seus

companys. En canvi, si es comporta bé li obsequiaríem amb un comentari positiu o una

carícia.

D’altra banda, cal destacar que en cas que el nen pegui o es fiqui amb un company, la

mestra ara sí que actuaria i demanaria al nen que li demanés disculpes i el consolés.

1.6- Sobrecorrecció (0-6 anys)

Com ja sabem, aquesta tècnica pretén corregir una conducta restaurant allò que s’ha fet

malbé. Per exemple, tenim el cas d’un infant que ha romput algunes ceres del seu

company amb la qual cosa, haurà de compartir les seves amb ell/a.

- Alternativa:

Nosaltres creiem que, abans d’aplicar un càstig o sanció davant un altercat com pot ser

que un nen li trenqui les ceres a un altre, és necessari transmetre en primer lloc la

importància de cuidar i respectar l’entorn, el material i els company.

D’aquesta manera, creiem que seria oportú organitzar el material a principi de curs des

manera que tot formi part del grup. Així fomentaríem valors com la generositat i

l’amistat, ja que tot és de tots.

1.7- Temps fora de reforçament (3-6 anys)

Aquesta tècnica consisteix en apartar a un infant d’una activitat en la que està pertorbant

la dinàmica d’aquesta. Per exemple, ens trobem amb un infant que a l’hora de

psicomotricitat (activitat que li agrada al nen) comença a destorbar i molestar als seus

companys. Davant aquesta situació, decidim que el millor serà apartar durant un petit

marge de temps (aproximadament 2-3 minuts) al nen dels altres. Prèviament li direm

10

que pensi en allò que creu que ha fet malament i de quina manera podria tornar amb els

seus companys.

Cal destacar que, segons la nostra opinió, aquesta tècnica de modificació de conducta no

seria adequada per a nens del primer cicle d’educació infantil, ja que creiem que el nen

no acabarà de comprendre el significat d’apartar-lo d’una activitat i fins i tot podria mal

interpretar-lo.

Aquesta interpretació errònia per part de l’infant pot desencadenar i fomentar en el nen

un sentiment de frustració i timidesa, que pot ser ja presentava en el seu

caràcter/personalitat.

- Alternativa:

En primer lloc, creiem que aquesta tècnica no és la més adequada per a modificar el

comportament negatiu d’un infant degut a la seva ineficàcia. És per això que creiem

més convenient fer una petita reunió abans de començar la sessió per tal de recordar les

normes de comportament que han elaborat prèviament i de manera conjunta els alumnes

amb la docent.

Desprès d’aquesta, s’iniciarà l’activitat i, en cas de produir-se algun conflicte entre els

alumnes, la mestra traurà als implicats de l’activitat per dialogar sobre els motius que

els ha dut a tenir aquell comportament. A més a més, la mestra podrà comparar un

comportament bo d’aquell nen en sessions anteriors, però mai amb la resta de

companys.

1.8- Tutoria d’un company (3-6 anys)

Aquesta tècnica consisteix en que dos companys s’ajudin entre ells. Cal destacar que

aquesta tècnica pot ser tant o més profitosa com l’ajuda del mestre. Per exemple, tenim

dos casos: una nina que té dificultats per cordar-se els botons però que no obstant, té

moltes facilitats lògico-matemàtiques; i un nin que té una motricitat més desenvolupada,

mentre que té més mancances en les matemàtiques. D’aquesta manera, creiem

convenient que un ajudi a l’altre en les activitats que tenen més dificultats.

Segons la nostra opinió, aquesta tècnica de modificació de conducta no seria adequada

per a nens del primer cicle d’educació infantil, ja que al no tenir formada una xarxa

11

d’estructures cognitives i, en conseqüència, lingüístiques, el nen encara no té

consciència de que pot ajudar a altres. De fet, pot succeir que un nen que vol aprendre

un coneixement imiti la conducta d’altres persones, mentre que aquests darrers no

siguin conscients del seu rol com a “mestres”.

- Alternativa:

Creiem que aquesta tècnica és molt positiva pels nens, ja que afavoreix la interacció,

l’ajuda i la cooperació entre ells. Per això pensem que seria oportú complementar

aquesta tècnica fent veure als nens cóm han d’ajudar als seus companys, ja que ajudar

no significa fer-li la tasca a l’altre, sinó ensenyar-li cóm l’ha de fer.

Una altra forma de treballar-ho, seria agrupar als nens en grups heterogenis. D’aquesta

manera aconseguim que tots ajudin i siguin ajudats.

A més a més, aquest mètode podem complementar-lo amb la documentació d’un espai

de la classe amb fotografies i dibuixos de les activitats en les quals els nens tenen més

dificultats, per tal que tinguin un suport visual.

Per últim, cal destacar que per tal de controlar de manera més efectiva el que tots ajudin,

un altre recurs que es podria emprar són els plafons. Això consisteix en posar el nom de

cada nin i aquell a qui ha ajudat, per assegurar-se que tots siguin ajudats.

12

2. DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

2.1- Fòbia a l’escola

Na Carla té una fòbia a l’escola, només veure l’edifici es posa a plorar exageradament,

vomita i és incapaç de caminar cap a dins. Aquesta fòbia es deu a que na Carla, és

tímida de caràcter però la mestra sempre li fa sortir davant la resta de la classe (per

llevar-li la vergonya). Quan això passa, na Carla se sent molt malament, es posa molt

nerviosa, no li surten les paraules i un dia va caure i tots van riure (aquest va ser el

desencadenant de la fòbia). Es per aquest motiu que la mestra, juntament amb la mare i

el PT del centre han proposat un pla de dessensibilització sistemàtica en 10 passes (amb

una relaxació abans de cada passa).

En primer lloc, la mestra fa una xerrada de conscienciació a tota la classe (el nen no està

a l’escola) de manera que els companys s’adonin que no han de riure d’un company que

ha caigut o que li fa vergonya. Ans al contrari, l’han d’ajudar acompanyant-lo en aquells

moments.

Relaxació: la mare conta un conte a na Carla per tal de preparar-la pel primer contacte

amb l’escola. Conte: El Cuquet

1. Na Carla va a l’escola però no entra, només es queda fora, amb la mare, mirant

l’edifici. (20 minuts aprox.)

Relaxació: en aquesta relaxació, la mare li conta un altre conte. Conte: L’amic del

conillet

2. Na Carla entra dins l’escola però es queda al pati, amb la mare. (30 minuts

aprox.)

Relaxació: en aquesta tercera passa, és un altre cop la mare qui relaxa a la nena. En

aquest cas, escoltaran una música identificant i gestualitzant els sentiments. Música: Ara

escoltem!

3. Na Carla entra al “hall” de l’escola amb la mare i estableix contacte amb el PT.

(2 hora aprox.)

13

Relaxació: per primer cop, no és la mare qui fa la relaxació sinó el PT. Aquest comença

amb un conte. Conte: L’ermità es muda

4. Na Carla ja es queda amb el PT pels passadissos de l’escola (tot el matí)

Relaxació: un altre cop és el PT qui relaxa la nena abans de la passa següent amb un

conte. Conte: Grans amics

5. Na Carla entra a l’aula del PT, treballa amb ell i comença a establir contacte amb

la mestra.

Relaxació: a partir d’aquesta passa és ja la mestra qui relaxa a la nena, ja que a la passa

anterior ha tingut contacte amb aquesta. Conte: La tempesta amaina

6. Na Carla va amb la mestra a la classe i s’asseu al final de la classe. La mestra no

li obliga, ni l’esmenta res de sortir davant de tots.

Relaxació: la mestra torna conta un conte un altre cop per tal de relaxar la nena. Conte:

Grans amics

7. Na Carla ja s’asseu una miqueta més endavant. Fan activitats grupals

d’autoestima, com per exemple que cada nen digui una paraula bonica als seu company

de la dreta, aquet al de la seva dreta, i així successivament.; i de confiança, com per

exemple el joc de deixar-se agafar pel company abans de caure,

Relaxació: en aquest moment, la mestra relaxa na Carla mitjançant la música. Música:

Ara escoltem!

8. Na Carla i el seu grup conten a la resta de la classe com ha anar el cap de

setmana o algun tema que ells proposin (un viatge, una experiència, ...). Al final, tota la

classe aplaudeix.

Relaxació: un altre cop la mestra utilitza la música per relaxar la nena abans de la

següent passa. Música: Ara escoltem!

9. La mestra dona a na Carla l’oportunitat de passar llista, davant de tots. Quan

acaba, li dona les gràcies i li diu que ho ha fet molt bé.

Relaxació: finalment la mestra conta un altre conte abans d’arribar a l’última passa.

Conte: La tortuga i l’ocell

14

10. Finalment, la mestra dona l’oportunitat a na Carla que conti alguna anècdota

davant dels companys. Quan acaba, la mestra i els companys li fan preguntes sobre la

seva experiència de manera que ella es senti còmoda contant una experiència agradable

i que sap molt bé.

2.2- Contes de relaxació (adjunt Power Point).

*Hem de tenir en comte que si veiem que no està preparada per la següent passa, tornem

a la passa anterior i la repetim, allargant el temps. És a dir, no l’obliguem a fer res que

no vulgui fer

15

3. ZINMMERMAN

Basant-se en la teoria de la cognició social d’en Bandura, Zimmerman va postular el

model de desenvolupament acadèmic autoregulat. Aquest considera a l’ infant com a

subjecte actiu del seu propi aprenentatge, el qual s’ha d’anar autoregulant en cadascun

dels aspectes que hi influeixi, el que ell anomena i divideix en influències personals,

conductuals i ambientals. L’autoregulació de cadascun d’aquests es pot millorar a partir

d’una sèrie d’estratègies que estableix l’autor.

Creiem que seria beneficiós emprar el model d’aprenentatge autoregulat acadèmic en el

cas d’un infant que es troba immers en el procés de lectoescriptura. Per tal de millorar el

funcionament personal, tractaríem de recolzar-lo afectivament, és a dir, motivar-lo,

incentivar-lo, solucionar els possibles estats d’angoixa, estrés, conflictes... de manera

que el nen es senti segur i tranquil. A més a més, caldria fer que el nen poc a poc anés

adonant-se de la seva eficàcia, fent que reflexionin sobre el seu treball i els seus

avenços, aconseguint així una reflexió del propi meta aprenentatge. Un aspecte que pot

resultar de gran ajuda és fer que es vagin fixant-se metes a curt termini i vagi

planificant-se, per tal d’automotivar-se i ser conscients del seu ritme d’aprenentatge,

encara que al principi sobretot, necessitaran més suport per part del docent. D’altra

banda, l’aprenentatge que vagin realitzant haurà d’organitzar-se i transformar-lo, amb

l’ajuda del docent, de manera que puguin acomodar-lo en els seus esquemes cognitius.

Així doncs, primer introduirem les lletres del seu nom, després la resta de vocals, poc

després la resta de consonants, posteriorment entendre que si es troben en una mateixa

paraula s’han de lligar en la lectura. Per tant, cada fase d’aquestes s’hauran d’anar

plantejant com petits reptes a curt termini.

Pel que fa a les estratègies conductuals, hauríem de fer que el nen anés adquirint

capacitat d’autocrítica i autoavaluació. Així doncs, l’ infant hauria d’anar veient com

havia fet la lletra, si ha millorat o no... per tal de poder observar la continuïtat en el seu

procés de lectoescriptura hauran de realitzar registres d’escriptura realitzada per ells

mateixos, els quals en un principi els realitzarà el docent, de manera que els nens puguin

adonar-se’n i ser autoconseqüents, imaginant-se les recompenses que obtindran quan

avancin, ja que per exemple podran llegir els contes que tant els agraden o ajudar als

16

seus pares a triar que volen menjar en la carta del restaurant, entre d’altres recompenses

que depenen de cada nen.

Pel que fa a les estratègies conductuals, creiem que per millorar aquest aspecte seria

positiu que el nen prengui alguna persona o element com a model per anar aprenent en

la lectoescriptura, encara que això no vol dir que l’haguem de comparar amb altres nens

de la seva classe, germans, cosins....ja que això podria exercir l’efecte contrari en l’

infant frustrant-se i bloquejant-se en el seu aprenentatge. Un d’aquests model podrà ser

son pare llegint un periòdic o realitzant tasques escrites per a la seva feina o per

exemple un altre model podria ser un mural penjat a la paret en el qual apareguin totes

les lletres escrites, o en els cartell en que apareixen els noms de tots els companys.... una

altre estratègia podria ser. Un altre factor molt destacat en l’aprenentatge de l’escriptura

seria la comprensió verbal del nen per entendre, memoritzar i saber aplicar les lletres,

entendre el simbolisme que tenen aquestes i saber-ne aplicar les normes que implica

l’escriptura (escriure d’esquerra a dreta, entendre que s’ha de deixar un espai entre cada

paraula, etc.).

17

5. Bibliografia

Part de la informació extreta per a la l’elaboració d’aquesta treball han estat les següents

pàgines web:

- http://www.revistaevaluar.com.ar/51.pdf

- http://www.google.es/search?sourceid=navclient&aq=2h&oq=zimmerman&hl=es&i

e=UTF-

8&rlz=1T4SNYK_esES303ES303&q=zimmerman+y+mart%c3%adnez+pons

La imatge ha estat treta de la pàgina següent

- http://3.bp.blogspot.com/_uTM21bNLeu4/Sa8-

zeSgOgI/AAAAAAAAAXc/OXpqXhYYKZo/s320/gatopag4.jpg