Tecniques d'analisi genetic Sussane Ayed

7/31/2019 Tecniques d'analisi genetic Sussane Ayed

http://slidepdf.com/reader/full/tecniques-danalisi-genetic-sussane-ayed 1/9

Memòria depràctiques

T.A.G.SUSSANE AYED CARMONA

GRUP FL2



Sussane Ayed T.A.G. Grup FL2

__________________________________________________________________

2

PRÀCTICA Nº 1: ELABORACIÓ DE MAPESGENÈTICS MITJANÇANT RECOMBINACIÓ EN

Drosophila melanogaster

OBJECTIU

A partir de les soques homozigòtiques subministrades, una triplemutant i l'altra normal, les dues de Drosophila melanogaster , obtenirdades experimentals que permetran ordenar els gens i determinar lesdistàncies que hi ha entre ells.

SOCA TRIPLE MUTANT X SOCA SALVATGE↓

F1 TRIPLE HETEROZIGÒTICA

FEMELLES* F1 X MASCLES TRIPLEMUTANTS↓

F2: MANIFESTACIÓ FENOTÍPICA DELSGÀMETES PRODUÏDES PER LES FEMELLES F1.

* En Drosophila només recombinen les femelles

MATERIAL

Soques utilitzades en la pràctica:

a) Soca triple mutant a cv sn. Les tres mutacions es trobensituades al cromosoma X i són recessives respecte als al·lelsnormals. Les mutacions cv i sn es localitzen a les posicions 1-13.7 i 1-21.0 respectivament.

b) Soca triple mutant b ri ss. Les tres mutacions es trobensituades al cromosoma III i són recessives respecte als al·lelsnormals. Les mutacions ri i ss es localitzen a les posicions 3-

46.8 i 3-58.5 respectivament.

c) Soca Oregon-R, tipus salvatge.Descripció del fenotip corresponent a les mutacions utilitzades:

a: ulls blancs.b: ulls foscoscv (crossveinless): absència de la segona vena transversal.ri (radius incompletus): 1ª vena longitudinal truncada

(expressivitat variable).sn (singed): quetes curtes i enroscades .ss (small spineless): quetes curtes.




__________________________________________________________________

3

ESQUEMA DE TREBALLMapa1 (gens lligat al cromosoma X)

a cv sn + + +a cv sn Y

1 a cv sn a cv sn(encreuament prova)

+ + + Y

Resultat del FEMELLES MASCLESencreuament a cv sn/a cv sn a cv sn/Yprova a cv +/a cv sn a cv +/Y

a + sn/a cv sn a + sn/Y+ cv sn/a cv sn + cv sn/Ya + +/a cv sn a + +/Y+ cv +/a cv sn + cv +/Y

+ + sn/a cv sn + + sn/Y+ + +/a cv sn + + +/YMapa 2 (gens autosòmics)

r ss + + +r ss + + +

1 r ss x . r ss(encreuament prova)

+ + + r ss

Resultat del FEMELLES MASCLES

encreuament b ri ss/b ri ss b ri ss/b ri ssprova + ri ss/b ri ss + ri ss/ri ss bb ri +/b ri ss b ri +/ri ss bb + ss/b ri ss b + ss/ri ss b+ ri +/b ri ss + ri +/ri ss b+ + ss/b ri ss + + ss/ri ss bb + +/b ri ss b + +/ri ss b+ + +/b ri ss + + +/ri ss b

DESENVOLUPAMENT DE LA PRÀCTICA

1ª Sessió: Encreuament parental.

Realitzem el encreuament entre 5 pupes femelles verges triplemutants i 3 mascles adults Oregon-R. Mantenim els cultius a 25ºC.

2ª Sessió: comprovació de l’encreuament parental.

Al observar els encreuaments efectuats en la setmanaanterior,comprovem que a la descendència obtinguda tenim masclesulls rojos (per tan deduïm que hem ficat una pupa mascle en lloc deuna pupa femellesa). La resta de la descendència son quatre




__________________________________________________________________

4

femelles de ulls rojos i dos mascles ulls foscos. Desprès hem eliminatels individus parentals del cultiu.

3ª Sessió: entrecreuament prova.

Creuem femelles de la F1 i fiquem 5 pupes i 4 adults b ri ss masclestriple mutants

4ª Sessió: comprovació de l’encreuament prova.

Observem els encreuaments efectuats la setmana anterior i eliminemels individus parentals. Tenim quatre femelles normals i 2 masclesmutants i un normal. De estos resultats deduïm que havia algunapupa mascle quan realitzarem el encreuament prova. Els cultius es

guarden a 19ºC perquè els descendents de l’encreuament no van aser analitzats a la setmana següent.

5ª Sessió: anàlisis descendència encreuament prova.

Amb els nostres resultats (Subgrup 1) no podem realitzar el mapagenètic, degut a que les dades experimentals no ens el permeten.

Aquest fet es a conseqüència de tot l’ error experimental acumulatdurant el desenvolupament de la pràctica, tot aquest error es degut aque quan hem realitzar els creuaments hem ficat pupes mascles enlloc de femelles, i a conseqüència de aquest fet el resultats de la

FENOTIPS Subgrup 1 Resultats detots els

subgrups+ + + 95 630b + + 0 178+ ri + 3 85+ + ss 7 133b ri + 0 98b + ss 0 75+ ri ss 1 167b ri ss 1 297TOTAL 107 1663




__________________________________________________________________

5

descendència del encreuament prova no concorda amb dels dadesreals.

Per fer el mapa genètic utilitzem les dades totals de tots el subgrups.

FENOTIPS

+ + + 630 Parentalb ri ss 297 Parentalb + + 178 Recombinats I+ ri ss 167 Recombinats I+ ri + 85 Doble recombinatsb + ss 75 Doble recombinats+ + ss 133 Recombinats IIb ri + 98 Recombinats IITOTAL 1663

Primer comprovarem el orde dels gens mitjançant el mapa dels trespunts.

El orde obtingut es b-ri-ss

Les freqüències de recombinació:

Freqüència de recombinació (b-ri )=RI+DR

=178+167+85+75

1663 =0,3037

Freqüència de recombinació (ri-ss)=RI+DR

=133+98+85+75

1663 =0,2351

Obtindrem les distancies en el mapa que son:

Distancia (b-ri )= 0,3037 x 100= 30,37 um.Distancia (ri-ss)=0,2351 x 100= 23,51 um.

Aleshores representem gràficament:

b ri ss

30,37 um 23,51 um




__________________________________________________________________

6

La freqüència de DR esperats:

FR(b-ri) x FR (ri-ss)=0,3037 x 0,2351= 0,0724

I la freqüència de DR observats=85+75

1663=0,0962

La interferència també es pot definir como el grau en que es desviade la unitat el coeficient de Coincidència (I=1-C).

C=freqüència DR observats / freqüència DR esperats=1,3287

Interferència= 1-C= - 0,3287.




__________________________________________________________________

7

PRÀCTICA Nº 2: LOCALITZACIÓ CROMOSÒMICAPRECISA DE GENS MITJANÇANT L’ÚS DE DELECIONS

EN DROSOPHILA MELANOGASTER

OBJECTIULocalitzar de la manera més precisa possible un gen en un

cromosoma a partir del resultat de les proves de complementacióamb diferents delecions cromosòmiques.

DESENVOLUPAMENT DE LA PRÀCTICA

Disposem d'una soca homocigòtica per a certa mutaciórecessiva que produeix ulls foscs (mutació b). Prèviament hemdeterminat que aquesta mutació es troba al cromosoma 3 i l'hemcartografiat pel que fa a altres mutacions del mateix cromosoma. A

més, mitjançant estudis previs de complementació amb delecions derang ampli hem aconseguit determinar que aquesta mutació es trobaentre les seccions 64 a 67 (ambdues incloses) del cromosoma 3.

Disposem d'un conjunt de soques portadores, juntament amb uncromosoma homòleg equilibrador, d'un cromosoma amb una deleciócromosòmica d'una regió concreta del cromosoma 3 compresa entreles seccions 64 i 67 .

Encreuarem la soca mutant (soca b) amb cadascuna de les soquesamb delecions, i en funció dels resultats dels diferents encreuaments

(complementació o no complementació), establirem uns límits per ala localització de la mutació b.

Punts detrencament

Deficiència inici Fi Equilibrador Altres mutacionsDf(3L)89 64C 65C TM3, SerDf(3L)90 65A 65F TM6B, Tb w, eDf(3L)91 65F 66B TM6B, Tb pbl,Df(3L)92 66B 66C TM3, Sb, Ser wDf(3L)94 66C 66E TM2, Ubx e, p[p]Df(3L)98 66E 67D TM3, Sb ri, pbl

Fenotips associats a les mutacions dominants dels equilibradors:Ser (Serrate) = ales amb les vores trencades.Sb (Stubble) = quetes retalladesss, truncades.Tb (Tubby) = cos grosset, quetes extra a l’húmer.Ubx130 = balancins més grans, amb pelets

Fenotips associados a les altres mutacions recessivesw (white) = ulls blancs.e (ebony) = cos fosc.ri (radi incomplet).pbl (pebble) = ulls marró rogenc.

p[p] (peach) = ulls ataronjats.




__________________________________________________________________

8

Esquema de l’encreuament:

b DlP : X

b TM3-Ser

F1:

b b b bó

Dl TM3-Ser Dl TM3-Ser

½ Normals ½ Ales serrate ½ Ulls foscos ½ Ales serrate(complementació) (no complementació)

1ª Sessió: encreuament parental.

Realitzem el encreuament entre quatre pupes femelles verges de lasoca b (ulls foscos) i quatre mascles amb la deleció 92 i 94.

2ªSessió: comprovació de l’entrecreuament parental.

Eliminem els individus parentals, observant el seu nombre i fenotip.Comprovem la descendència.

En la descendència corresponent a la deleció 92 tenim quatremascles ulls blanc, quatre femelles ulls foscos y un mascle ulls foscos.Deduïm que hem ficat de les quatre pupes femelles una hi era unmascle, ja que devíem obtindre la mateixa proporció de femelles ymascles per saber que el encreuament era correcte.

En la descendència corresponent a la deleció 94 observem que hemobtingut dues femelles de ulls foscos y quatre mascles amb balancinsmés grans, es possible que quan realitzarem l’ encreuament en lloc deintroduir la femella corresponent ficarem un mascle.

3ª Sessió: Anàlisi fenotípic de la F1.

Interpretem els resultats (complementació o no de les delecions) queens permetrà localitzar, de forma bastant precisa, la mutació b enuna regió limitada del cromosoma 3.

Les dades que hem obtingudes acumulen error experimental degut aque quan hem realitzat els encreuaments hem identificat mal lespupes, ficant en ocasions mascles en lloc de femelles.

Les dades obtingudes se mostren a continuació però no tenenconcordança amb la realitat.




__________________________________________________________________

9

Deficiència Mutant b

Df (3L) 89 0Df (3L) 90 0Df (3L) 91 0Df (3L) 92 0Df (3L) 94 +Df (3L) 98 +

Disposem de unes dades que es aproximen a la realitat i que lesutilitzarem per a realitzar el mapa de delecions:

Deficiència Mutant b

Df (3L) 89 +Df (3L) 90 +Df (3L) 91 0Df (3L) 92 +Df (3L) 94 +Df (3L) 98 +

Mutant b

Deficiència 64A 64B 64C 64D 64E 64F 65A 65B 65C 65D 65E 65F 66A 66B 66C 66D 66E 66F 67A 67B 67C 67D 67F

Df(3L)89

Df(3L)90

Df(3L)91

Df(3L)92

Df(3L)94Df(3L)98

Tecniques d'analisi genetic Sussane Ayed

Documents

Transcript of Tecniques d'analisi genetic Sussane Ayed