C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29

Tel. 93 833 06 11St. Joan de Dalt, 15-17

08295 Sant Vicenç de Castellet

Us desitja Molt Bones Festes

Molt Bones Festes

Feliç2011

2

editorial

El 1843 Charles Dickens va publicar “Un conte de Nadal”, novel•la que va adquirir ràpidament gran popularitat i que es manté vigent. El seu protagonis-ta, Ebenezer Scrooge, acostuma a ser present sempre en aquestes festes per recordar-nos la seva història.

Mr. Scrooge és un usurer totalment insensible a les necessitats dels seus conciutadans, i només viu per acumu-lar guanys mitjançant els diners que presta amb roïnesa. És un addicte al seu treball, no descansa mai i creu que fer festa el dia de Nadal és una pèrdua de temps i de diners. La nit abans rep en somnis la visita de tres fantasmes: el dels Nadals Passats, el dels Nadals Presents i el dels Nadals Futurs. El del passat li fa reviure la seva infància i les seves circumstàncies; el del pre-sent li mostra l’alegria que l’envolta i de la que ell no hi participa; el del fu-tur li deixa veure com la gent s’alegra de la seva mort. Al despertar, s’adona que és Nadal i que encara és a temps de canviar el seu destí. Mr. Scrooge es transforma en un model d’amabilitat i generositat.

Ara, a les portes de Nadal, en mig de la bogeria econòmica que el món està vivint, Mr. Scrooge segueix estant pre-sent. S’ha transformat, com tantes al-tres coses, però segueix sent el mateix. Ha substituït el nom de “usurer”, molt desprestigiat, pel de “mercats”, asèp-tica denominació que no vol dir res, però serveix per emmascarar el nom de persones i organismes que dominen el

món, imposen als governs les pautes a seguir i dicten, insaciables, la vida de tots nosaltres empitjorant la de milions de persones, retallant els seus ingressos, reduint els fruits acumulats del treball (és a dir: retallant les pen-sions), privatitzant tot allò que encara era públic, de tothom, retrocedint més cinquanta anys en les conquestes so-cials i destrossant les esperances i les expectatives de països sencers.

Mr. Scrooge ja no desenvolupa la seva tasca en un rònec despatx de mo-biliari antic, veient per la finestra als conveïns que trobarà després al carrer. Opera en grans i vidriats edificis de les capitals del diner, es mou en jets pri-vats, viu aïllat en reductes fortificats i només li cal petjar una tecla del seu PC per anorrear les il•lusions de milions de llunyanes i desconegudes persones obtenint a canvi fortunes immenses. Sí, el senyor Scrooge ha modernitzat la seva carcassa però a l’interior hi viu el mateix despietat usurer de sempre.

A ell, el gran depredador, li devem l’angoixa del present i el temor pel fu-tur que podem trobar a la pròpia casa o a la del veí, i ell pot fer que el senti-ment de derrota acabi apoderant-se de tots nosaltres, ja que l’actual Scrooge no ens el trobarem pel carrer, no és vi-sible als nostres ulls ni ens mirarà en cap moment la cara i com que no dorm mai, no rebrà en somnis la visita dels tres fantasmes ni coneixerà el remor-diment.

Només podem fer front a la seva usu-

ra prenent consciència d’una riquesa que Mr. Scrooge no ens podrà prendre: la de l’amistat i l’afecte compartit amb aquelles persones que sentim properes, descobrint les petites i valuoses coses que la vida posa cada dia a l’abast de tothom perquè al final, la vida potser no és res més que la suma de coses peti-tes i que el secret rau en saber veure-les i saber viure-les. No fem d’aquests dies d’alegria un gest banal i rutinari, compartim-los amb les persones es-timades, reforcem els nostres vincles amb elles, sentim la riquesa dels ulls que s’alegren al veure’ns, i sí, decidi-dament: desitgem-nos bones festes i no permetem que el miserable Scrooge que ens vol corroure també l’alegria acabi sortint-se amb la seva.

L’equip del Breny us desitgem que passeu Bones Festes i seriem feliços si sabéssim que hi hem contribuït.

DESITGEM-NOS, SÍ, BONES FESTES

3

Feliç2011

informació

4

5

el poble

c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET

EL PRESIDENT PUJOL A SANT VICENÇ DE CASTELLET

El proppassat dimarts 2 de novembre l’Honorable President Jordi Pujol va visi-tar Sant Vicenç de Castellet.

En el marc d’una trobada amb gent jove de la comarca interessats en polí-tica, els va fer una interessant xerrada sobre “Per què cal involucrar-se en política?”A la part final de la mateixa es va fer un col•loqui-debat sobre les

diferents qüestions que es van plante-jar durant la mateixa xerrada.

La sala de plens de l’Ajuntament esta-va plena de gom a gom.

Prèviament el President Pujol va pas-sejar per la vila de Sant Vicenç de Castellet i vam poder copsar i respirar una vegada més, el gran carisma i res-

pecte que encara conserva entre tots els catalans.

L’acte va gaudir també amb la presèn-cia del President del comitè comarcal de CDC Bages, David Bonvehí, del pre-sident de la federació Jordi Moltó, i així com també, diferents regidors i regido-res de la Catalunya central.

Envia els teus

correus a:revista.elbreny@gmail.com

6

el poble

En primer lloc, gràcies a la directora de l’Institut, Montse Vilalta, i la coordi-nadora de tutories, Lali Farrés, així com al professorat i alumnes que ens han acollit de forma extraordinària, fins fer-nos sentir com a casa.

La primera activitat per celebrar l’aniversari va ser oferir uns tallers als alumnes per explicar-los la feina que

fem a la casa de naixements: atendre mares i pares que volen rebre als seus fills de manera autònoma, conscient i afectuosa i acompanyar-los també en una criança respectuosa.

Vam sentir acollida i benestar al com-partir amb els/les alumnes. Pensem que la comunicació va ser molt bona i ens van quedar moltes ganes de tornar. Potser nosaltres al tractar amb la vida en un dels moments més essencials: el naixement, sentim la importància de connectar també des dels sentiments, ja que en la rutina diària queda poc temps per fer-ho i en l’escola o en l’institut és necessari per definició, cumplir amb els continguts teòrics principalment. Nosaltres podem apor-tar aquest acostament a les vivències més íntimes.

Arribat el dissabte, 23 d’octubre, van inaugurar les Jornades el batlle del po-ble, Sr. Joan Manel García Campillo, la directora de l’Institut, Sra. Montserrat Vilalta, la Sra. Glòria Miralpeix en repre-sentació de l’Associació Catalana de Llevadores, l’Àngels Flor i Montserrat Catalán, fundadores de “Migjorn, casa de naixements”.

Les Jornades van tractar temes molt vitals començant per la cura dels na-dons més petits, els prematurs, a cà-rrec del neonatòleg Dr. Alfons Gómez Papi, i fent un recorregut pels temes del respecte i la confiança en els nens a l’hora de plentejar-nos la nostra inter-venció durant la gestació, en els parts i naixements, en la criança de la primera infància i en l’educació al fer-se més grans. Vàrem poder conèixer noves ex-periències que s’estan duent a terme a València, a Euzkadi i a Catalunya, ini-ciatives particulars, associatives, re-colzades o no des dels ajuntaments, pioneres totes elles en col•locar en pri-mer lloc l’atenció a les necessitats i potencialitats innates dels infants i no la adaptació a programes, que com en els protocols dels parts són molt es-trictes i tenen poca possibilitat de adequar-se a la tan variada condició de cada criatura.

Vem fer la presentació del llibre “Parir, néixer i créixer”, editat per Icaria, que resumeix l’experiència viscuda durant aquests 10 anys. Ho fa amb l’expresió directa de les vivències de 190 dones, homes i professionals que han donat sentit a la nostra existència. Són relats íntims, sincers i reals, escrits en prime-ra persona a l’entorn dels parts, els naixements i la criança. Hem cregut que era necessari que les mateixes do-nes fossin qui posessin paraules a les seves vivències.

Crònica d’unes Jornades: UNA ACCIÓ DE GRÀCIES23-24 d’octubre de l’any 2010, “MIGJORN, Casa de Naixements” celebra el seu desè

aniversari, i ho fa a l’Institut, a l’ I.E.S. Castellet.

7

el poble

Ens han quedat ganes d’extendre aquestes experiències en el nostre po-ble i comarca, per continuar fent un servei a la societat partint de cuidar i donar el millor possible als més petits, en els que hem de veure resguardat el futur.

El retrobament amb les famílies que hem conegut al llarg d’aquests anys va ser molt entranyable, veure els nens petitons, de pocs mesos junt a d’altres que ja han fet també els 10 anys. Les abraçades van ser moltes i molt afec-tuoses.

L’ambient festiu que vàrem respirar va estar acompanyat per la Núria Agulló,

el grup de pop de l’escola de música de Sant Vicenç, les dances de l’Amèlia de Berga, Cristian, el pallasso, les Dances del món de Sant Vicenç i Castellgalí, Gospel Joy’s de la Garriga i les malaba-ristes del foc. Moltes gràcies a totes i a tots.

Migjorn, casa de naixements, resta oberta a noves col•laboracions amb les diferents entitats i serveis locals i co-marcals.

Renovades gràcies a tothom que des de més a prop o més lluny ha tingut participació en fer possibles aquestes Jornades de celebració d’aquest desè aniversari. Es pot visitar la nostra web,

www.migjorn.net on s’hi pot veure tot un reportatge i més materials de les Jornades.

Montserrat Catalán, en nom de tot l’equip que actualment fa possible

“Migjorn, casa de naixements”.

Plaça Progrés, núm. 8 - 08224 TERRASSA - Tel. 93 780 15 59 - Fax 93 733 61 34 e-mail: cuinafortasarda@yahoo.com

8

el poble

Sant Vicenç de Castellet s’afegeix als actes del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Del 22 al 27 de novembre es pogué veure la mostra de llibres sobre la violència de gènere a la biblioteca Salvador Vives. El dia 25,

dijous, hi hagué la lectura del manifest a càrrec de l’Associació Musical Castellet i actuació dels grups de tea-tre de la Societat Coral l’Estrella amb

“Gemecs, sanglots, plors i planys” i se-guidament encesa d’espelmes a la plaça de l’Ajuntament.

Finalment el dijous 2 de desembre es va programar una xerrada-demostració de defensa personal a càrrec del Club Taekwondo Castellet al pavelló munici-pal d’Esports entre un quart de cinc i un quart de sis de la tarda

CatPress

SANT VICENÇ S’AFEGEIX ALS ACTES DE LA JORNADA DEL 25 DE NOVEMBRE

RESULTATS DE LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES A SANT VICENÇ

L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet ha aprovat un protocol d’actuació per coordinar les actuacions de l’Ajuntament i dels centres educa-tius del municipi en situacions de con-dicions meteorològiques adverses, pensat principalment en casos de tem-poral de neu. A través del document es pretén millorar les accions davant si-tuacions de risc en aquells casos en

què les condicions meteorològiques són adverses. El protocol s’aplicarà quan s’hagi de decidir si s’obren o es tanquen els centres educatius o bé si s’alteren els serveis relacionats al fun-cionament de les aules com el trans-port i el menjador escolar.El pla ha estat impulsat des de la re-

gidoria d’Educació amb la col•laboració de Protecció Civil del consistori i ha

comptat amb la participació de tots els centres educatius del municipi. Amb el record de l’hivern passat encara pre-sent, en què Sant Vicenç va viure dues nevades, l’Ajuntament considera que el municipi ha de tenir eines que ajudin a la coordinació de tots els agents impli-cats. El protocol d’actuació va ser apro-vat la setmana passada en el ple muni-cipal.

Amb motiu del primer any de funcio-nament de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Sant Vicenç de Castellet, s’ha por-tat a terme un estudi de satisfacció entre els usuaris del servei, que li han donat una nota de 8 sobre 10Amb l’objectiu de centralitzar l’atenció

ciutadana en una sola oficina per millo-rar la informació de tràmits i gestions, es va posar en marxa el gener de 2009 l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Sant Vicenç de Castellet. Amb motiu del pri-mer any de funcionament d’aquest nou servei, s’ha fet un estudi de valoració tant per part dels professionals que hi

treballen com per part dels usuaris. I els resultats han estat una bona valo-ració per part dels dos col•lectius que, en el cas de la ciutadania, dóna una nota de 8,04 al servei. Entre alguns dels factors més ben va-

lorats pels usuaris hi ha els horaris d’obertura de l’Oficina, el temps d’espera per a fer-hi gestions, la ido-neïtat de la informació que reben i la valoració global dels serveis prestats des de l’OAC.

Durant el primer any, l’Oficina d’Atenció Ciutadana va atendre diàriament una

mitjana de 85 trucades, la gestió de gairebé 90 registres d’entrada i sortida i l’atenció presencial d’unes 50 perso-nes.L’OAC gestiona, entre d’altres tràmits,

el registre municipal de documents (lli-cències d’obres, ocupació de via públi-ca, sol•licitud de bonificacions d’escombraries, compulses de docu-ments, etc.), el cobrament de les taxes municipals, tràmits del padró, casa-ments civils i parelles de fet, gestions de cementiri, tramitació de carnets de les piscines, inscripcions escolars, re-collida d’estris vells, etc.

SANT VICENÇ APROVA UN PROTOCOL PER COORDINAR L’AJUNTAMENT I ELS CENTRES EDUCATIUS EN EPISODIS DE NEVADES

LA CIUTADANIA DE SANT VICENÇ APROVA AMB NOTA MOLT ALTA EL PRIMER ANY DE L’OAC

l’ajuntament informa

9

el pobleSISENA SETMANA DEL MEDI AMBIENT

Del 20 al 27 de novembre Sant Vicenç de Castellet va celebrar la sisena Setmana del Medi Ambient. Entre els actes previstos destacà l’exposició in-teractiva ‘Adéu Soroll’ que ha cedit la Diputació de Barcelona, oberta a to-thom, i que tots els escolars del muni-cipi pogueren veure a l’IES Castellet durant deu dies. La mostra, que s’inaugurà el diumenge 21 al vestíbul de l’Institut, permeté conèixer els fona-ments bàsics del so, explicà com pot afectar el soroll i la contaminació acús-tica a la qualitat de vida de les perso-nes i la forma de combatre-la. Els actes de la setmana començaren

el dissabte 20 de novembre amb una visita guiada a la Finca Can Poc Oli per conèixer les activitats ambientals i les instal•lacions de l’Escola Agrària de Manresa. Continuaren el dimecres 24 amb un taller de reciclatge d’oli per aconseguir sabó a càrrec del Camp d’Aprenentatge del Bages i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus,

on s’ensenyà com convertir un residu en un recurs.

Finalment, el dissabte 27 se celebrà la tercera edició del Mercat de segona mà i intercanvi a la plaça de l’Ajuntament amb l’objectiu de reaprofitar productes i objectes en bon estat de conservació. La idea és que es pugui donar sortida a productes que encara poden servir abans d’acabar la seva vida útil. La se-tmana del Medi Ambient és organitza-da des de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb el patrocini d’Urbaser i la col•laboració de nombroses institu-cions i entitats. CatPress

E L B R E N Y U S D E S I T J AM O L T B O N E S F E S T E S ! ! !

Les opinions reflectides a les pàgines de El Breny, expressen únicament les

opinions dels seus autors.

El Breny es reserva el dret de publicar els escrits que

ens arribin, i de determinar la prioritat de publicació.

NOTA INFORMATIVA

10

El Club Hoquei Castellet, s’adhereix al dia mundial contra la violència domèstica, lluint l’equip sènior el co-rresponent llaç lila, en el partit que es va jugar a la pista del Castellet, con-tra el CH Pla de Santa Maria, el qual es va guanyar per 9 a 2, situant-se en el tercer lloc de la classificació.

entitats

EL CLUB HOQUEI CASTELLET CONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

Durant els mesos d’ Octubre i Novembre , l’ Associació Cultural Ceps i Manduca va fer un curs-tast de cervesa , a càrrec de l’ Albert Barrachina, en el nou restaurant El 33 del carrer Gran . Aquest curs és va dividir en dos torns i cada torn en dos dies. En el curs és va parlar de l’ historia de la cervesa, els tipus, els in-gredients, les olors, els gustos, etc., i cada comensal va poder tastar 17 cerveses de tot el món, molt diverses i també menjar quatre platillos cuinats amb cervesa. Entre els dos torns hi va-ren assistir més de cinquanta persones que varen sortir entu-siasmades de les explicacions de l’Albert. El pròxim acte de l’ associació serà el Caga Tió popular que se celebrarà el proper 19 de desembre a la plaça de l’ ajuntament on Ceps i Manduca farà el típic brou.

TAST DE CERVESES

11

entitats

10

La Penya Blaugrana que no para, ara ha viatjat del 12 al 18 de novembre en creuer per Málaga, Tenerife i Madeira.

Per el mes de desembre ja esta a punt una sortida de 5 dies a Benidorm.

LA PENYA DE CREUER

El dia 28 de novembre dins de la cam-panya Canta per la igualtat que orga-nitza el Consell Comarcal del Bages, s’ha interpretat el conte de La petita puça creat per commemorar els actes

del “dia internacional contra la violèn-cia envers les dones”.

El conte ha estat creat per la Maria Navarrete, els arranjaments musicals han estat a càrrec de l’Anna Pugmartí que també ho va acompanyar al piano, l’escenografia per “Ai Carai”, les il•lustracions que acompanyaven la po-sada en escena i que formen part del conte són de la Cristina Villa i la direc-ció va estar a càrrec de la Núria Checa.

La protagonista del conte, la petita puça, és una artista de circ que gau-deix amb la seva feina i és feliç, però un dia arriben uns mags a qui no els

agraden les nenes i que amb el seu menyspreu aconsegueixen que la puça estigui trista.

Els animals del circ canviaran aques-ta situació rebutjant tot tipus de vio-lència, evitant comentaris despectius i valorant de forma positiva les diferèn-cies.

La nostra escola hi ha participat amb els alumnes 1r a 6è de nivell elemental i, juntament amb les escola de St Joan de Vilatorrada, Sallent, Callús i Vacarisses han fet d’aquest dia un dia de festa i gaudi per a tots els assis-tents.

L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA PARTICIPA EN EL PROGRAMA“CANTA PER LA IGUALTAT”

Dissabte 19 de desembre / A les 17h Caga tió i el pessebre vivent a la plaça de l’Ajuntament

Diumenge 2 de gener / A les 18 h Pastorets a la sala de Cal Soler

Dijous 6 de gener / A les 19 h Pastorets a la sala de Cal Soler

Dissabte 8 de gener / A les 21.30 h Pastorets a la sala de Cal Soler

Diumenge 9 de gener /A les 18 h Concert de Nadal a la sala de Cal Soler

CALENDARI D’ACTIVITATS ORGANITZADES PER LA CORAL

NOU HORITZÓ, PER FESTES DE NADAL

cartes a el Breny

12

El passat dissabte 11/11/10 ens despertàvem tot un poble amb la fatídica noticia....han passat uns dies i encara no ens ho podem creure.

El destí ha triat per tu un altra camí, estimada Ana ens has deixat a tots sense paraules, amb la sang gelada; recordem el blau

dels teus ulls i el teu tímid somriu-re. No l’oblidarem mai Ana esti-mada. Això si, sabem que quan mirem el cel, l’estel que més brilla i més claror té, és el que porta el teu nom: ANA TORRES l’estimem.

Descansa en PAU.

MIREIA BESORA

Segons fonts prou ben informades, la crisi ha arribat al poble, però no, per a tots. Els conver-gents pateixen tant la crisi que no han tingut car-tells electorals amb la imatge del seu represen-tant, però el més important que són els vots, n’han tingut més que ningú.

Els del PSC han tingut tants cartells del seu can-didat el Sr. Montilla que han hagut de llogar una empresa per col•locar-los arreu del poble; encara que malgrat tot, els vots han estat més escassos que al C.I.U.

El més xocant és que la crisi ha arribat a la nos-tra Parròquia i el nostre mossèn en veure el què s’havia recollit en las paneres de la Missa, tot en-coratjat digué als feligresos : “Mireu, si no us ras-queu una mica més la butxaca, aquest hivern us haureu de portar el braseret de casa, perquè las monedes “de bronze” no donen ni per obrir la por-ta de l’Església”.

Un santvicentí

La família d’en Carles Atienza Abadia, mort el passat 11 de novembre, vol agrair des d’aquí, les mostres de condol rebudes i, així mateix, l’assistència al funeral celebrat per la seva ànima.

UN ESTEL QUE PORTA EL TEU NOMCRISI A LA PARRÒQUIA

SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT

AGRAÏMENT

13

14

Santvicentina pels quatre costats, és la Rosa Serra Pere. Nascuda el dia 23 de març de 1945, a un pis del ca-rrer Gran, que llavors es deia Calle del Caudillo, al núm 40, damunt la botiga de cal Marimon.

Els pares eren l’Antònia i en Josep, i té una germana que es diu Conxita.

Rosa, donem detalls de la teva famí-lia, no per mi, sinó per la secció veïns, ja que serà bo que, el que encara no sap coses teves, ho sàpiga, princi-palment la joventut que està “fent-se gran al poble”. Sempre és bo que es col•labori amb activitats que siguin de profit per a tothom.

—Com has començat ja sabem a on vaig néixer. En quan als pares, treba-lladors d’aquell temps, ell havia tingut una barberia pròpia a la plaça Clavé. També havia fet de barber amb en Vila, en Busquets. Va fer de pintor amb el Comes. Va entrar a treballar a Cal Soler i després feia hores extres a la fabrica del gel de Cal Sisquet. A més de treballar-hi eren de família, era el germà de la dona del Vall. De ganes de treballar no n’hi varen faltar.

En quant a la mare, treballava a la fà-brica. Entre els dos ens van fer créixer

a mi i a la Conxita. Ens van educar tan bé com van saber. I nosaltres els va-rem respectar dintre la normalitat. Ac-tualment tot el sistema dintre les famí-lies ha canviat.

Algunes coses m’agrada recordar-les i les tinc guardades “al meu ordinador personal, a la memòria”.

El meu pas per l’escola va durar fins els quinze anys, a les Dominiques. La meva primera feina va ser a Cal Balet i l’última va ser a Castellbell, a la fàbrica del Burrito Blanco, a la secció d’acabats, on s’hi fabricaven els llençols que por-taven la seva marca.

La meva germana Conxita està casa-da amb l’Antoni Albuixech i tenen dues filles, l’Estel i l’Alba, que viuen a Sant Cugat.

—Amb qui estàs casada, i quanta des-cendència teniu?

—Estic casada amb en Manel Rabasa, nascut al Pallars Sobirà, però la co-neixença vingué de treballar a Castell-bell. Varem festejar uns tres anys i ens vam casar el dia 23 d’abril de 1972, a l’església de Sant Vicenç. Aquell dia va coincidir la Pasqua Florida i Sant Jordi, tot al mateix dia, tres actes que sempre recordo amb molta il•lusió, pri-mer pel casament, després per ser Pas-qua i Sant Jordi, tot junt.

Tenim una filla que es diu Gemma i està casada amb l’Antoni Coll. Tenen un nen de tres anys que es diu Aleix, i estan vivint a Sant Vicenç.

—Complement familiar de descendèn-cia, un gendre i un net, per molts anys, sogres i iaios.

La teva activitat lúdica a banda d’haver treballat com a tot cristià, i la col•laboració amb entitats del poble, quina ha estat i quina és?

—A mi des de sempre m’ha agradat cantar i ballar per dir-ho d’alguna ma-nera. Música i ball català, sardanes i ballet.

Les meves primeres actuacions van ser als quatre anys, ballant danses catalanes, i la meva parella va ser en Joan Fíguls, fins l’any 1951. A la recu-peració del Popular Ball de Gitanes vaig participar-hi des de 1992 al 2009. La

meva parella de sempre va ser en Pepi-to Santacreu. En Valentí Santacreu va ser el nostre mestre. També he cantat Caramelles, havia participat a la pa-rròquia amb en mossèn Josep Rovira, el rector del nostre poble i la coral de la JOC. He anat a cantar a la Capella de Música Bures, on hi vaig tenir partici-pació durant vint-i-set anys i varem fer actuacions per una bona part del món.

He participat fent ballet a Castellbell des de 1959 fins el 1986, que més d’una vegada hi havíem d’anar i venir cami-nant per falta de locomoció. Actualment encara actuo al cor de la parròquia de Castellbell. També faig sortides amb l’agrupació Sardanista de Sant Vicenç de Castellet. Anem als aplecs i balla-des, la qual cosa serveix per fer pro-paganda perquè ens visitin a nosaltres quan ho fem a Sant Vicenç.

—Resumint, que sempre t’ha agradat saltar i cantar. Pregunto. Per què la teva participació a Castellbell, quan a Sant Vicenç sempre hi ha hagut enti-tats musicals?

—Tot té una lògica. Una vegada, per mediació de Ma Rosa Gimferrer, que feia ballet a les Dominiques, vam anar a fer una visita a la Capella de Músi-ca Bures a Castellbell i, com que sóc una miqueta inquieta, em va fer grà-cia ficar-me a la Capella de Música Bures. Em van acceptar com a parti-cipant. Mentrestant a Cal Balet varen començar a parlar de que plegarien i ens quedaríem sense feina. Aquet comentari el vaig fer a Castellbell i el director de la Capella, el Sr. Francesc Vila, em va dir que es preocuparia de que tingués feina a la fàbrica de Cas-tellbell. I dit i fet. Als pocs dies ja vaig tenir feina i vaig plegar abans de que tanquessin a Cal Balet. Per aquet mo-tiu va ser més forta la vinculació amb la Capella de Música de Bures. I per reforçar amb més intensitat el tema, hi vaig conèixer al Manel.

He de dir una cosa que fa referèn-cia al Sr. Francesc Vila, director de la Capella de Música Bures, que és una excel•lent persona en tots els sentits. No solament per mi, és per a totes les persones que hem tingut tracte amb ell. Una persona que ha estimat la mú-

veïns

veïns

HORARI :De 10h a 13hDe 17h a 21h

PERMÍS B (COTXE) 760€

A1 i A2 (MOTO) 500€ LCC (CICLOMOTOR) 345€

sica de Catalunya i, és de suposar, que encara sent el mateix que sentim els catalans. No vull dir que no m’agradin les altres músiques regionals, tots te-nim un dret a estimar el que és de ca-dascú i respectar l’opinió de tots.

—A banda de tota la teva explica-da, sabem que actualment participes amb l’Agrupació Sardanista i també amb l’Associació d’enterraments del poble. Podries dir-me alguna cosa so-bre el tema?

—A l’Agrupació Sardanista sóc la presi-

denta, però tots tenim el mateix poder i la mateixa intenció: treballar per la conservació i la bona marxa de l’entitat, cosa que cada dia és més difícil de dur a terme.

A l’Associació d’enterraments també desenvolupo el mateix càrrec de presi-denta. De totes maneres, tots els que hi participem ho fem amb molta il•lusió i ganes de fer-ho bé en benefici de tots els associats. De moment aparcarem més detalls sobre el tema, que ja és prou complicat de moment. Penso que es podrà arreglar per el bé de tots.

Rosa Serra, és d’esperar que els lectors sàpiguen apreciar les teves participacions pel poble i la teva par-ticipació al apartat de Veïns. Moltes gràcies de la meva part i de El Breny.

Esteve Lafont

CASA CALLIS

RESTAURACIÓ I PINTURACLASSES PER A ADULTS I NENS

C/ Mestre Aubert, 608295 Sant Vicenç de Castellet

93 833 09 00 / 619 99 43 16

rabinatcallis@hotmail.com

Rosa-Carla Martínez i Martos 43 anys / 02-10-2010

Pilar González i Lecumberri 76 anys / 13-10-2010

Ramon Amorós i Titó 90 anys / 20-10-2010

Maria de Fez i Saiz 89 anys / 02-11-2010

Joaquín Fenero i Lanaspa 87 anys / 02-11-2010

Antonio Rodríguez i Garcia 67 anys / 06-11-2010

Carlos-Vicente Atienza i Abadia 68 anys / 11-11-2010

Ana Maria Torres i Carrascal 44 anys / 13-11-2010

Gabriel Cardona i Serra 87 anys / 18-11-2010

Carmen Fuertes i Rueda 88 anys / 26-11-2010

Antonia Noguera i Candàliga 74 anys / 29-11-2010

15

16

el racó gastronòmic

humor

Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

de les florsel racó

Carrer Gran, 54 - Sant Vicenç de Castellet 08295Tlf. 93 833 06 12

Flor talladaRams i centresNúvies i celebracionsPlantes d’interior i exteriorProjectes per a particulars i empresesDissenys personalitzats

Preparació:

Netejar bé els xipirons. Pelar i picar la ceba. Tallar a daus l’albergínia, el carabassó i el pebrot. Tallar els xam-pinyons a quarts. Escalfar 4 cullera-des d’oli en una paella i saltejar els xipirons fins que quedin ben daurats. Reserva’ls. A la mateixa paella tor-nar-hi a posar 4 cullerades més d’oli i fregir-hi la ceba juntament amb el pebrot, aproximadament durant uns quatre minuts. Afegir-hi els bolets, el carabassó, l’albergínia i coure-ho tot junt uns deu minuts mes. Afegir-hi la farina, el tomàquet i els xipirons i ban-yar-ho amb el vi.Coure-ho tot junt a foc suau uns

altres quatre minuts fins que el vi s’evapori-hi i servir-ho. Josep

400 g de xipirons o sipions1 ceba1 albergínia1 carabassó1 pebrot vermell200 g de xampinyons1 cullerada de farina2 cullerades de salsa de tomàquet1 got petit de vi blanc8 cullerades d’oli d’oliva (dues cullerades per persona)PebreSal

Ingredients (4 pers).

Receptes d’hivernCASSOLETA DE XIPIRONS AMB VERDURES

MARIDATGE:REUNART Blanc de Blancs

S’acosten les festes de Nadal i encara que estiguem en temps de crisis, mai millor que aquesta època per degustar un bon champagne francès.

De les bodegues més antigues de la regió, que van començar a elaborar el 1729, un monovarietal que resta entre 3 i 5 anys en rima. De bombolla petita i color groc amb reflexos daurats. En nas és intens, fresc i molt elegant. Amb notes de pastisseria i mantega, pa torrat, fruits secs i alguns cítrics. En boca és harmoniós. Molt equilibrat i suau, amb una excel•lent intensitat i durada.

MONTSE COLOMER

ACO Champagne100% Chardonay

17

cinema

Aquest mes portem una comèdia “teen” americana, gènere que molt po-ques vegades surt en aquest apartat dedicat al cinema. La pel•lícula en sí, no és una gran cosa però el tema que tracta és força interessant, així com alguns moments de la mateix que són força enriquidors.

L’acció es desenvolupa al institut, en el qual el seu jovent, (retrat indiscuti-ble) dels nostre dies es dediquen a presumir i a “fardar” del què tenen o són, essent moltes vegades persones que no tenen res a veure amb el que volen aparentar.

La pel•lícula explora las patologies que comporta la cultura de la fama, la

institució educativa queda rellevada a un segon terme, essent d’aquesta ma-nera un pàl•lid exemple de que la nos-tra societat, cada vegada fa que es deteriori amb més facilitat.

Emma Stone, destaca com la gran protagonista de la pel•lícula i desprès d’haver treballat en diferents títols, gairebé tots pertanyents al gènere de la comèdia mostra una gran habilitat per aquest tipus de papers.

La nostra protagonista farà servir la mala fama que se li ha adjudicat per el seu propi benefici, guanyant (una falsa) popularitat, mentrestant aconseguirà descobrir algunes hipocresies esco-lars.

En fi, com ja deia al començament no és una gran pel•lícula però si l’aneu a veure segurament en sortireu quelcom sorpresos.

Josep Chertó

Francesc Macià, 128 - Nau B08295 SANT VICENÇ DE CASTELLETTel.: 93 833 03 06 - Fax.: 93 833 03 06autosegarra@hotmail.com

Injecció de BenzinaInjecció DieselElectricitat/ ElectrònicaEncesaPlanxa i PinturaFrens, ABS, ESPMecànica de mantenimentMecànica motorSistemes de Refrigeració

RUMORES Y MENTIRASDirector: Will GluckIntèrprets: Emma Stone, Penn Badgley, Amanda Byrnes, etc.Fotografia: Michael GradyGènere: Comèdia

18

especial

La vinguda del papa de Roma a Barcelona per consagrar com a basíli-ca la Sagrada Família, més enllà de re-flexions teològiques, ha posat el tem-ple a primer pla d’actualitat, i això convida a fer algunes consideracions sobre aquesta obra, sense cap altre pretensió que afegir una opinió més a les moltes ja expressades aquests dies passats.

No cal parlar de la història d’aquest temple; s’ha dit gairebé tot. Recordem només que es va col•locar la primera pedra el dia de Sant Josep de 1882, essent-ne arquitecte director Francesc de Paula Villar, i que l’any següent Gaudí es fa càrrec del projecte. Les obres avancen sota la seva direcció fins que el 7 de juny de 1926 és atropellat per un tramvia i mor tres dies després. Després de la guerra civil les obres queden aturades i a partir de 1948 es reprenen a un ritme més lent i amb nombroses veus que qüestionen la seva continuïtat.

Amb els anys, l’oposició a l’acabament de la Sagrada família ha sigut molt in-tensa des de sectors intel•lectualment destacats i els motius argumentats no estan pas faltats de sentit comú. Una de les raons més repetides és que Gaudí era una persona intensament creativa i canviant, que modifica-va les coses sobre la marxa i que ningú no pot saber com hauria actuat a la segona meitat el se-gle XX amb les tecnologies i ma-terials disponibles. A la vegada, no existien plànols ni gairebé di-buixos, ja que el seu taller va ser cremat el juliol de 1936 després del cop d’estat de Franco i resul-ta difícil, si no impossible, conti-nuar una obra en aquestes cir-cumstàncies. S’ha argumentat que no té sentit fer una catedral al segle XX, on és impossible aplegar tota una ciutat de dos milions d’habitants; que l’activitat religiosa ha de tendir a repartir parròquies per tota la ciutat, que siguin útils socialment i assumibles econòmicament, descentralitzant la pràctica religiosa. S’ha considerat ab-

surd aixecar un temple expiatori per purgar les ofenses que els humans han fet a Déu. Els sentiments religiosos ac-tuals segueixen altres patrons i són molt poques les persones que creguin ofendre cap divinitat, i menys encara les que es plantegin expiacions i des-gravis, més inquietes pels inferns que veuen en vida que pels que puguin tro-bar un cop mortes.

La continuació de les obres ha estat qualificada d’error social i urbanístic,

de nyap, de disbauxa econòmica, de parc temàtic, de vergonya col•lectiva, de traïció a l’obra de Gaudí que així

queda falsejada i disminuïda, etc. Les persones, tant nacionals com estran-geres, que al llarg dels anys s’han mani-festat en contra d’aquestes obres, són moltes i molt representatives del món de l’arquitectura, les arts, la religió i la cultura en general. Entre els radical-ment contraris a la continuïtat de les obres hi podem trobar arquitectes tant significatius com Bruno Zevi, J.A. Coderch, Oriol Bohigas, J.M. Martorell, David Mackay, Federico Correa, Ricard Bofill, Le Corbusier, etc., i altres perso-natges rellevants com Joan Miró, Antoni Tàpies, Federico Fellini, Ràfols-Casamada, Camilo J. Cela, Joan Oliver, Salvador Espriu, Gil de Biedma, Josep M. Espinàs, Joan Brossa, Manuel Dicenta, Oriol Martorell, Mestres Quadreny, Marcel Martí i un llarguíssim etcètera que ompliria més espai del que hi po-dem destinar en aquestes pàgines.

Malgrat tot, les obres han continuat i ara estem en un punt en què tenim una catedral com les d’abans però que no és d’abans; una construcció moderna amb una estètica que no és moderna; una gran basílica religiosa en un país de poca pràctica religiosa (només un 15% de catalans aproximadament diu anar de tant en tant a missa). Així doncs ¿què tenim? Doncs potser tenim una eloqüent mostra de la societat actual i

qui sap si no tenim al davant un indicador del futur. M’explico.

Una mostra de la societat ac-tual ho és en la mesura en què és un edifici molt conegut a tot el món. Una icona de Barcelona. Un producte turístic que funcio-na molt bé i que s’ha convertit en el monument de tot Espanya que rep més turistes, la majoria dels quals segurament no els in-teressa gran cosa ni Gaudí ni la religió, però que consumeixen un producte que troben atractiu i que els justifica la seva visita a Barcelona. Uns turistes que quan tornin a casa s’emportaran com a record una nina vestida de sevi-

llana, un barret mexicà i una gran con-fusió mental, però que aporten una quantitat enorme d’ingressos que ser-

LA SAGRADA FAMÍLIA, UN TEMPLE PEL FUTUR?

Any 1913. La façana del Naixement en construcció

Façana de la Passió segons un dels pocs dibuixos originals deGaudí existents

18 19

veixen, precisament, per continuar l’obra que tan els fascina. Des d’aquest punt de vista, la visita del papa ha es-tat una operació promocional extraor-dinària per a la ciutat. Cap campanya publicitària elaborada per una agència, per més ambiciosa i cara que fos, hau-ria aconseguit el ressò mundial que ha tingut aquesta visita i aquí s’han de re-conèixer com un mèrit les espectacu-lars imatges ofertes per TV3 que segu-rament han despertat els desitjos de milions de llunyanes persones que ja es plantegen venir a Barcelona alguna dia. A la vegada, l’església catòlica, al rebuf de la popularitat del temple, ha multiplicat els efectes difusors del viatge, també promocional, del papa. L’associació de la seva figura a la del temple l’ha magnificat als ulls de mol-tes persones. Des del punt de vista de la relació inversió-rendibilitat ha estat una bona operació per a tothom. Una transacció satisfactòria. Moderna.

¿Pot la Sagrada Família ser una mos-tra del futur? És una possibilitat. Sembla evident que el projecte de Gaudí, elaborat a finals del s XIX i en uns moments de gran exaltació religio-sa de l’arquitecte, no es corresponia pas al seu moment. Ni físicament po-dia ell veure acabat el temple que ini-ciava, ni el concepte de la seva obra es corresponien amb la realitat de l’època.

Gaudí planteja el temple com un gran retaule obert a l’exterior. Com s’ha co-mentat àmpliament aquests dies pas-sats, tot l’edifici està ple de simbolo-gies relacionades amb el seu sentiment religiós, però també amb altres aspec-tes inconscients compartits per tots els humans. Citem només les tres faça-nes, del Naixement, de la Glòria i de la Passió que fan referència a la vida del Crist, però també a la vida de qualsevol persona: naixement, plenitud i mort. Tres façanes que es corresponen amb la seva ubicació geogràfica: la del naixement a l’est, per on surt el sol i comença el dia; la de la glòria al migdia, i la de la passió (la mort) a ponent, final del dia. Tota la abundant imatgeria està farcida de simbolismes que no són no-

més religio-sos, sinó que tenen un sen-tit més ampli, encara que estigui ex-pressat amb una iconogra-fia religiosa. Un retaule que es vol adreçar no a una comuni-tat de feligre-sos aplegats

a l’interior del temple units per una creença, sinó a la ciutat exterior, amb la seva pluralitat i les seves diferèn-cies. Una ciutat que potser algun dia no necessitarà entrar al temple per sentir-se partícip d’uns mateixos sentiments. Una ciutat del futur, no del present, sens dubte.

I potser és en la concepció musical del temple on la intuïció gaudiniana fuig completament del temps i se situa en un futur inimaginable fins i tot ara. La música ha estat sempre component indispensable de tots els ritus, espe-cialment els religiosos. Sense música no hi ha ritual. Les esglésies sempre han tingut un espai per a la música, i

especial

LA SAGRADA FAMÍLIA, UN TEMPLE PEL FUTUR?

El propi Gaudí explica les característiques de l’obra al nunci apostòlic cardenal Ragonesi

El juliol de 1936 el taller de Gaudí junt les obres de la Sagrada família va ser incendiat i es van perdre plànols i dibuixos de l’obra.

especial

els orgues són instruments relacionats amb les esglésies per la seva capacitat d’omplir de música un gran espai. A Sant Marc de Venècia, de gran impor-tància en la història de la música, hi ha, a més de dos orgues confrontats, di-verses fornícules (espais buidats a les parets) on també s’hi encabien instru-mentistes i una mena de púlpit per a cantants, a més del cor. L’objectiu era que tota la basílica fos plena de músi-ca. Els músics han buscat sempre po-tenciar les possibilitats sonores dels recintes, i així es poden trobar en mol-tes esglésies espais per a dues orques-tres o l’existència de dos orgues, bus-cant l’efecte estèreo que actualment dona la tècnica.

Gaudí sembla portar aquestes aspira-cions al límit i planteja l’edifici com un gran generador de música. Dins l’església hi preveu quatre orgues a 40 m d’alçada al voltant del cimbori, la gran torre central actualment en cons-trucció. Donant la volta a tot el temple hi col•loca una tribuna a 14 m d’alçada per acollir el cor, format per 700 veus infantils situades junt el presbiteri i 1.500 cantaires adults situats al llarg del temple, amb seient i reclinatori per cadascun. Al voltant del sacerdot, a l’altar, hi va el cor de capellans. L’interior del temple seria una apoteosis musical. La gran lluminositat i la plenitud musi-cal del recinte volen ser, sense cap mena de dubte, una imatge celestial.

Però Gaudí va encara més enllà. El seu tem-ple mira a l’exterior i la música també ho farà. Així planteja no un o dos campanars com és habitual, sinó dotze, quatre a cada façana. A l’interior de les qua-tre torres de la façana del Naixement hi van campanes tubulars, afinades cromàtica-ment com el teclat d’un piano, formant un espectacular carilló que funcionant elec-trònicament pugui

executar peces de concert. Les torres actuarien com a caixes de ressonància i difondrien la sonoritat pel damunt de la ciutat. Les quatre torres de la façana de la Passió acollirien al seu interior uns orgues que en grans solemnitats alternarien amb el carilló i a les quatre torres de la façana principal hi anirien un seguit de campanes afinades en l’acord de Do major (mi, sol, do) enca-rregades de donar els serveis habituals de cada dia. Per acabar d’arrodonir tan aclaparador entramat musical, la tribu-na interior de cantaires, quan arriba a la porta de la Glòria (futura entrada principal pel carrer Mallorca), es comu-

nica amb una altra tribuna exterior per tal que en dies senyalats els cantaires del temple puguin alternar amb les multituds que, suposadament, hauran d’omplir l’esplanada que s’ha d’obrir al davant, i que només serà possible si algun dia s’enderroca l’edifici d’habitatges que hi ha actualment i s’obre una avinguda fins el carrer de sota, València.

Els estadis o espais oberts s’omplen d’altaveus i amplificadors per cobrir grans superfícies i fer arribar el so de

LA SAGRADA FAMÍLIA, UN TEMPLE PEL FUTUR?

Un espès entramat d’estructures metàl•liques ha possibilitat l’aixecament de la bòveda

Les columnes interiors ofereixen perspectives espectaculars

La vella façana del Naixement, ja ennegrida pel temps, contrasta amb el blanc de la construcció recent de la nau central

20

GUANYADOR DEL PASTÍS DE

CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorte-ja mensualment, és és Lídia Rodríguez amb el número de soci 221. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Bibliote-ca de Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.

especial

LA SAGRADA FAMÍLIA, UN TEMPLE PEL FUTUR?

Darrera dels campanars de les façanes segueixen creixen les quatre torres dels evangelistes i la torre prin-cipal, de Jesucrist, que haurà d’assolir 170 m d’alçada

les més afamades estrelles del rock a tothom .¿Es pot anar més enllà en am-bició sonora? Gaudí dona una resposta amb la Sagrada Família i no planteja la sonorització d’un gran edifici, sinó tot l’edifici com un gran productor de so. Delirant, si, però també temptador. Una invitació a somniar el futur. Masses co-rals amb milers de veus, edificis gene-radors de so... És evident que no estem parlant de l’actualitat, però si això fos realitat algun dia, resultaria que la seva intuïció al va portar a concebre una cosa que va més enllà de l’arquitectura o el culte d’un corrent religiós. La visió de Gaudí no és la d’una pràctica reli-

giosa sinó la d’una utopia social. Qui sap si algun dia, amb una perspectiva de segles, els qüestionaments vers la continuïtat de l’obra hauran perdut im-portància. Certament, ningú no pot as-segurar que el futur sigui així, però tampoc ningú no pot assegurar que no ho sigui. Mentrestant, cadascú és lliure d’entendre-ho a la seva manera i do-nar-hi la seva resposta. Al cap i a la fi, el futur, sigui quin sigui, depèn també de cada persona que ara formem el present.

Joan

Dimensions comparades de tres basíliques: Sant Pere del Vaticà, Sant Marc de Venècia i la Sagrada fa-mília de Barcelona

21

22

el racó del conte

Hi havia una vegada, en un poblet molt petit, un home que treballava d’aiguader. Aleshores l’aigua no sortia de les aixetes, sinó que estava en el fons de profunds pous, o en el cabal dels rius. Si no hi havia pous excavats prop del poble, el que no volia anar a buscar l’aigua personalment havia de comprar-la a un dels aiguaders que, amb grans gerres, anaven i tornaven al poble amb el preuat líquid. Un matí, una de les gerres es va esquerdar i va començar a perdre aigua pel camí. En arribar al poble, els compradors li van pagar les acostumades deu monedes per la gerra de la dreta, però només cinc pel contingut de l’altra, que amb prou feines arribava a la meitat.

Comprar una gerra nova era mas-sa costós per l’aiguader. Així que va decidir que havia d’apurar el pas per compensar la diferència de diners que rebia.

Durant dos anys l’home va seguir anant i venint a pas ferm, portant ai-gua al poble i rebent les seves quinze monedes com a pagament per una ge-rra i mitjana d’aigua.

Una nit ho va despertar un chist a la seva habitació:

-Chisssst... Chissssst...

-Qui hi ha aquí? -va preguntar l’home.

-Sóc jo -va dir una veu que sortia de la gerra esquerdada.

-Per què em despertes a aquestes ho-res?

-Suposo que si et parlés de dia i a plena llum, l’esglai t’impediria que m’escoltessis. I necessito que m’escoltis.

-Què vols?

-Vull demanar-te que em perdonis. No va ser culpa meva l’esquerda per on l’aigua s’escorre, però sé com t’he perjudicat. Cada dia, quan arribes al poble cansat i reps pel meu contingut la meitat del que reps per la meva ger-mana, em fan venir ganes de plorar. Jo sé que havies d’haver-me canviat per una gerra nova i rebutjar-me, i no obs-tant això m’has mantingut al teu costat. Vull agrair-t’ho i demanar-te una vega-da més que em disculpis.

-És graciós que em demanis disculpes -va dir l’aiguader -. Demà, ben d’hora, sortirem junts tu i jo. Vull ensenyar-te una cosa.

L’aiguader va seguir dormint fins a l’alba. Quan el sol va treure el cap per l’horitzó, va prendre l’atuell esquerdat i se’n va anar amb ell al riu.

-Mira -va dir en arribar, assenyalant la ciutat-. Què veus?

-La ciutat -va dir l’atuell.

-I què més? -va preguntar l’home.

-No sé... El camí -va contestar la ge-rra.

-Exacte. Mira als costats del camí. Què veus?

-Veig la terra seca del costat dret del camí i les flors del costat esquerre -va

dir l’atuell, que no entenia què li volia mostrar el seu amo.

-Durant molts anys he recorregut aquest camí trist i solitari portant l’aigua fins a el poble i rebent igual quantitat de monedes per ambdues gerres... Però un dia vaig notar que t’havies esquerdat i que perdies aigua. Jo no podia canviar-te, així que vaig prendre una decisió: vaig comprar lla-vors de flors de tots els colors i les vaig sembrar a banda i banda del camí.

En cada viatge que feia. l’aigua que vessaves regava el costat esquerre de la sendera i, en aquests dos anys, vas aconseguir crear aquesta diferència. L’aiguader va fer una pausa i, acari-ciant al seu lleial atuell, li va dir: «I tu em demanes disculpes? Què importen algunes monedes menys si gràcies a tu i a la teva esquerda els colors de les flors m’alegren el camí? Sóc jo qui ha d’agrair-te el teu defecte».

LA GERRA ESQUERDADA

23

Us desitja Bones Festes

US DESITJA MOLT BONES FESTES