Tema 0. Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

14
TEMA 0.- LES ARRELS TEMA 0.- LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA CONTEMPORÀNIA Salvador Vila Esteve Salvador Vila Esteve Història d’Espanya Història d’Espanya 2n de Batxillerat 2n de Batxillerat

Transcript of Tema 0. Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

Page 1: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

TEMA 0.- LES ARRELS TEMA 0.- LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA

CONTEMPORÀNIACONTEMPORÀNIA

Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve

Història d’EspanyaHistòria d’Espanya

2n de Batxillerat2n de Batxillerat

Page 2: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

TEMA 0.- LES ARRELS HISTÒRIQUES TEMA 0.- LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIADE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

1. 1. PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA..2. 2. EDAT MITJANAEDAT MITJANA..3. 3. EDAT MODERNAEDAT MODERNA..

Page 3: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

1.- PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.

Breu introducció geogràfica: situació i característiques generals de la península Ibèrica

Page 4: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

1.- PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.El procés d’hominització, els pobles prehistòrics i històrics (celtes, tartessis

i ibers) i les colonitzacions (fenicis, grecs i cartaginesos) del I mil·lenni a.C.

Page 5: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

1.- PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.La Hispània romana (s. III a.C.- V d.C.): la romanització i les províncies romanes

Page 6: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

2.- EDAT MITJANA.El regne visigot (509-711): unificació peninsular?

Page 7: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

L’ocupació musulmana (711) i la creació de l’Àndalus (711-1492)

2.- EDAT MITJANA.

Page 8: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

2.- EDAT MITJANA.La creació dels regnes cristians al nord: Astúries-Lleó, Castella, Navarra, Aragó i comtats catalans

La conquesta cristiana i el repoblament

1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo → es repobla amb pressures (les famílies reben cadascuna una porció de terra a canvi de defensar-la)

→ minifundisme i propietats mitjanes generalment en aquestes zones del nord i centre-nord de la península

2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es redoblen concedint les terres als ordes militars (porcions més grans)

3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com a regne musulmà a Granada, però la manca de repobladors fa que els reis atorguen les terres als nobles que participen en la conquesta à grans latifundis en les zones

on la població musulmana és escassa, exterminada o se’n va (Andalusia Occidental, Extremadura, Múrcia, Ciudad Real, Albacete)

Els cinc regnes peninsulars del segle XV: Castella, Corona d’Aragó, Portugal, Navarra i regne musulmà de Granada

Page 9: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

3.- EDAT MODERNA.

3.1.- Els Reis Catòlics (1474-1516).3.2.- Carles V (1517-56).3.3.- Felip II (1556-1598).3.4.- El declivi de l’imperi hispànic al segle XVII: els Àustries

Menors.3.5.- L’Espanya del segle XVIII i el reformisme borbònic.

Page 10: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

3.1.- Els Reis Catòlics (1474-1516).El matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella posa les bases

de la unió dinàstica de Castella i la Corona d’Aragó

Una monarquia autoritària: els reis s’imposen als nobles, les Corts castellanes i els municipis

L’expansió territorial: conquesta de Granada (1492), recuperació del Rosselló i la Cerdanya (1493), conquesta de Canàries (1500), annexió de Navarra (1515) i bases per a l’annexió de Portugal

El descobriment, i posterior conquesta, d’Amèrica (1492): importància econòmica

Política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat per aïllar França

Uniformisme religiós: expulsió dels jueus, conquesta de Granada i baptismes obligatoris de musulmans (passen a ser moriscos) i creació de la Inquisició

Page 11: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

3.2.- Carles V (1517-1556).Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi

Problemes internsRevolta de les Comunitats a Castella (1520-22)

Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23)

Problemes externs: protestants, turcs, França i pirates musulmans

Page 12: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

3.3.- Felip II (1556-1598).Rei de Castella, Aragó i, més tard, Portugal

Defensa a ultrança del catolicisme de la Contrareforma: Inquisició, intransigència religiosa amb els moriscos, lluita contra els turcs i la pirateria,...

Problemes interns (revolta morisca de las Alpujarras i aldarulls d’Aragó) i externs (turcs, França, Països Baixos i Anglaterra)

Voluntat centralitzadora i greus problemes econòmics (guerres i altres causes)

Page 13: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

3.4.- El declivi de l’imperi hispànic al segle XVII: els Àustries Menors.

Crisi econòmica i social durant tot el segle XVII, encara que esplendor cultural castellà (“Siglo de Oro”)

Els reis deleguen el govern en els privats o favorits (validos): Felip III en el duc de Lerma, Felip IV en el comte-duc d’Olivares,...

Felip III (1598-1621): expulsió dels moriscos (1609) i cert pacifisme en política exterior per intentar millorar la Hisenda Reial

Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa (França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a conseqüència

de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal

Carles II (1665-1700): certa recuperació econòmica i mort del rei sense descendència → Guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, amb victòria del primer

Page 14: Tema 0.  Les arrels històriques de l'Espanya contemporània.

3.5.- L’Espanya del segle XVIII i el reformisme borbònic.

Perviu l’Antic Règim: societat estamental, economia de base agrària i monarquia absoluta amb els Borbons

Felip V (1700-1746): monarquia absoluta, centralització de l’Estat (abolició dels furs dels regnes de la Corona d’Aragó i imposició de les lleis castellanes) i cert pacifisme en política exterior

Ferran VI (1746-59): neutralitat en política exterior i intents de modernització

Carles III (1759-88) i el despotisme il·lustrat: introducció de les idees il·lustrades i reformes educatives, socials i econòmiques per millorar l’agricultura,

el transport i comerç i les manufactures (reformisme borbònic)

Problemes interns per l’oposició de la noblesa castellana i l’església, especialment els jesuïtes (motí de Squillace, 1766, i posterior expulsió dels jesuïtes)

Transformacions econò-miques del segle XVIII

Creixement demogràfic: de 7 a 10 milions

Problemes en l’agricultura: malgrat la introducció de la dacsa i la creïlla, no es pot alimentar a tots i baixen els rendiments, produint-se

protestes i els primers intents de desamortització

Impuls al comerç amb Amèrica (liberalització)

Expansió del putting out system i les manufactures (reials o privades) en Catalunya, voltants de Madrid, Galícia, País Basc, País Valencià,

Múrcia i algunes zones d’Andalusia