1

TEMA 1 - LA PREHISTÒRIA

Introducció

La Prehistòria és el període històric més llarg de la història que va des de l'aparició de

l'ésser humà fa uns 2,5 milions d'anys, fins a la invenció de l'escriptura.

S'ha trobat art prehistòric a tots els continents habitats, en un principi la imatge només

era funcional, no tenia cap intenció estètica. L’art tenia un paper social, relacionat amb

les creences religioses. La funció principal d’aquestes pintures era atraure la caça.

L’artista va adoptar el paper de xaman de la tribu.

Un cop l’home va adoptar la posició erecta l’hi va permetre alliberar les mans i poder

utilitzar-les per fer altres coses, a partir d’aquest moment l’home comença a fabricar

objectes, a pintar i a realitzar escultures.

Poc a poc van anar guanyant intel·ligència i astúcia amb les mans, realitzaven els

treballs amb major precisió i fabricaven eines cada cop més complexes.

Durant el Paleolític van aparèixer els rituals funeraris, l’home de Neanderthal va ser el

primer en enterrar als seus morts en autèntiques sepultures, encara que eren molt

senzilles. Els morts s’enterraven en fosses i en posició fetal.

L’art va néixer fa uns 30.000 anys, en la fase final del Paleolític. El seu autor va ser

l’home de Cromagnon, un individu molt semblant a l’home actual.

L’art prehistòric es va descobrir durant el segle XIX. La primera mostra d’art que es va

trobar, a la cova d’Altamira l’any 1879, es va posar en judici ja que costava creure que

l’home prehistòric fos l’autor d’obres artístiques de tanta qualitat.

La representació d’animals durant el Paleolític

Tot i que els animals van ser els model preferits dels artistes, també hi apareixen

signes i representacions humanes. El que no apareix mai és un paisatge de fons.

2

Es pintaven animals en grup o aïllats, estàtics o en moviment, sans o ferits. Els animals

eren molt abundants a les pintures i apareixien de tot tipus; els més freqüents eren els

bisons, els cavalls, els cérvols i els senglars, els que menys apareixien eren els peixos,

els rèptils i les aus.

En les representacions paleolítiques era habitual l’ús de la transparència, d’aquesta

manera era possible observar l’interior dels cossos dels animals. Es pintaven els òrgans

vitals per a que el caçador tingués accés a ells i així garantia el domini sobre l’animal.

Dos exemples d’aquesta tècnica estan situats: a la cova del Pindal (Astúries, Espanya)

hi ha la silueta d’un mamut amb un cor pintat a l’interior. A la cova de Niaux (Pirineu

francès) hi apareix un animal amb diverses fletxes pintades a l’interior del cos

senyalant els llocs on ha de ser ferit.

L’Homo sapiens i l’art rupestre

L’Homo sapiens sapiens, antecedent directe de l’home actual, va aparèixer durant el

Paleolític superior, més o menys el 30.000 a.C. Aquest va aconseguir una sèrie d’èxits

tècnics, tant en l’àmbit artístic, amb l’aparició del color a les obres, com en l’espiritual.

La cova d’Altamira

A la cova d’Altamira (Cantabria, Espanya) s’hi conserva un dels cicles pictòrics més

importants de la Prehistòria. Pertany als períodes Magdalenià, dins el Paleolític

Superior.

El seu estil artístic constitueix la denominada escola franc-cantàbrica, caracteritzada

pel realisme de les figures representades. El cromastime s’amplia a ocres, vermells,

grocs i negres. Els animals es representen en diverses postures: reposant, a punt

d’envestir, etc.

Una de les parts més importants és el sostre de la sala major, també conegut com la

“Capella sixtina” de l’art rupestre, que és un exemple de la gran capacitat artística de

l’època.

La cova va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1985.

3

L’art del Paleolític al Neolític

Després del període Mesolític apareix el Neolític, aquest canvi esta marcat pel canvi

d’estil de vida dels homes:

Els canvis climàtics que es van produir fa uns 10.000 anys aproximadament van

comportar la modificació de la forma de vida.

El retrocés de les glaceres i l’establiment d’un clima més càlid, no només va influir en la

flora i la fauna, si no que també en la forma de vida de l’home, aquest va haver de

canviar els seus hàbits i costums: espècies com el mamut i el bisó van desaparèixer i

llavors es van dedicar a la caça de porcs senglars i cérvols.

El fet més important va ser el descobriment de l’agricultura, que va a la vegada va fer

que l’home es convertís en sedentari, per tal de cuidar i vigilar el camp, poc a poc es

van anar construint els primers poblats.

Canvis d’orientació en l’art

Amb tots aquets canvis es desperta la necessitat d’expressar la vida quotidiana. L’art

surt de les coves, les representacions ja no es troben en llocs ocults sinó que estan

situades en zones externes.

Poc a poc l’home va dominant el medi on viu i es sent protagonista, tot i que comença

a aparèixer en les representacions artístiques el que importa es l’home en grup, no

l’individu. Es representen en situacions de caça, de guerra, d’activitat agrícola.

En les representacions la figura de l’animal és naturalista i fidel a la realitat però la

figura humana es sotmesa a una extrema estilització geomètrica.

Les construccions prehistòriques. Els monuments megalítics

Les construccions megalítiques són els mostres arquitectòniques del passat que es

conserven a Occident. Es distribueixen per tota Europa.

Consisteixen en pedres de grans proporcions clavades al terra.

4

Amb la cultura neolítica sorgeix un nova espiritualitat, l’agricultor creu en els elements

naturals: la pluja, el sol, el vent, la terra...

La difusió del megalitisme

Aquestes noves conviccions es materialitzen en la construcció de megàlits, una manera

d'expressar les primeres manifestacions religioses i plasmar la idea del renaixement

etern. Els menhirs actuen com a mediadors entre l'home i les forces poderoses del

cosmos. Són elements simbòlics permanents, que l'home construeix amb la voluntat

d’expressar eternitat. La majoria de menhirs aïllats que es conserven tenen una alçada

considerable que oscil·la entre tres i sis metres.

Un dels primers santuaris en territori europeu és la construcció megalítica de la

localitat de Stonehenge (Regne Unit), del II mil·lenni a.C. Es tracta d'un conjunt colossal

de perímetre circular amb un altar al centre. L'orientació d'aquest conjunt coincideix

amb el punt de sortida del Sol en el solstici d'estiu, que il·lumina amb els seus rajos

l'altar. La relació simbòlica amb l'astre podria fer referència a la idea de renaixement,

gràcies a la calor del Sol, astre que genera vida.

En aquest moment també apareixen noves creences en relació amb la mort i

organitzen rituals funeraris que requereixen la construcció de veritables tombes,

anomenades dolmens.

Figures femenines

Les representacions femenines estan relacionades amb la maternitat. Es tracta de

figures femenines despullades (en ocasions embarassades) amb pits i malucs

prominents. També hi ha un altre tipus d’escultures on es representa el moment del

part.

Una altra tipologia escultòrica es la que representa a la mare amb el fill en braços. La

mare presenta el cul i els pits de manera voluntuosa i el cap molt esquematitzat.

També podem trobar figueres sedents amb els braços aguantant el cap o recolzats

sobre els genolls. El cap descansa sobre un coll força ample, la cara es una esfera amb

nas cilíndric.

5

Per últim també hi ha representacions escultòriques més simples que utilitzen plans

triangulars.

EGIPTE

L'antic Egipte va ser una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant

del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa els actuals estats d'Egipte i

el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 a.C., amb la unificació l'Alt

i Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis

En aquella època l’artista era una persona anònima al servei dels privilegiats. L’art

tenia una funció religiosa, exaltava el poder dels reis i faraons en una societat

teocèntrica

L’organització política d’Egipte va sorgir per la necessitat d’administrar eficaçment la

construcció de canals de reg per al cultiu. Després de les inundacions periòdiques

s’havien de marcar a la terra nous límits. Era el rei el que els marcava personalment i

cavava la terra.

El major rang social el tenia el rei. Desprès de la unificació de les dues terres va ser

necessari que delegues càrrecs que fessin efectiva l’administració. Els representants

directes dels reis en assumptes civils eren els visirs, hi havia un per a cada terra. Els

sacerdots eren els delegats per al servei diari de culte religiós dels temples.

El rei o faraó era la encarnació màxima de Déu.

La societat estava organitzada de forma jeràrquica i en diversos grups. La noblesa, alts

funcionaris de l’administració i els sacerdots tenien rentes especials i gaudien de

favors. A més a més eren els amos de les terres.

Els funcionaris que ocupaven un rang inferior eren els tècnics, els escrivans, alguns

sacerdots, els superintendents, obrers especialistes i artesans.

El nivell social més baix estava format pels camperols.

L’esclavitud era entesa com la possessió de persones, es practicava amb els presoners

de guerra, en especial durant l’Imperi Nou.

6

L’art egipci

Pintura i baix relleu:

Representació de figures juxtaposades. Les imatges es representen amb criteri

jeràrquic, és a dir, el faraó té una mida més gran que els súbdits o els enemics que

estiguin al seu costat.

Predominava el cànon de perfil que consisteix en representar el cap i les extremitats

de perfil però les espatlles i els ulls de cara.

Les pintures es trobaven en papirs i parets de tombes i els baix relleus principalment

als murs dels temples.

Les escenes més típiques eren la de la vida quotidiana o les del “més enllà”

Arquitectura

Arquitectura civil: cases, palaus, fortaleses i muralles

Les piràmides: servien per dipositar els cadàvers dels faraons. Tenien dues parts

essencials: la càmera sepulcral (on estava ubicat el cos momificat del faraó) i el temple

sepulcral (constava de diversos compartiments, on es dipositaven els aliments, joies i

altres objectes que segons les creences egípcies eren utilitzats pels morts durant el seu

viatge al “més enllà”.

Escultura

Tot i que durant les primeres dinasties ja s’havia començat a representar faraons i

déus, va ser durant la quarta dinastia quan l’escultura egípcia va aconseguir la millor

tècnica.

Feien elegants representacions en materials tant durs com el granit o la diorita.

En les estàtues predomina la “llei de frontalitat”, que consistia en fer les figures de reis

i déus per a ser vistes des de davant, eren idealitzades i amb una forta simetria.

Les representacions dels cortesans eren més realistes.

7

Durant la dinastia XVIII, durant el període d’Amarna trobarem la família real

representada de forma realista.

GRÈCIA

El terme “Antiga Grècia” es refereix al període de la història de Grècia que abasta des

de l'Edat Fosca de Grècia 1200 a. C. i la invasió dòrica, fins a l'any 146 a. C. i la

conquesta romana de Grècia després de la batalla de Corint. Es considera la base de la

cultura occidental. La cultura de Grècia va tenir una poderosa influència sobre l'Imperi

romà, el qual la va difondre a través de molts dels seus territoris d'Europa.

La civilització dels antics grecs ha estat enormement influent per a la llengua, la

política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència i les arts, donant origen a la

corrent renaixentista dels segles XV i XVI a Europa Occidental, i ressorgint també

durant els moviments neoclàssics dels segles XVIII i XIX a Europa i Amèrica.

La civilització grega era bàsicament marítima, comercial i expansiva.

Pel que fa a l’art tendien a la creació d’un món idealitzat on la senzillesa, la proporció,

el ritme, la claredat i la unitat conceptual de l'obra dominen totes les seves formes

artístiques.

No és que els grecs no estiguessin interessats en la realitat, en la vida social i política és

només que ho representaven a través de la visió i la imaginació de l'artista i dels

patrons estètics de l'època.

Característiques principals de l’art a l’antiga Grècia:

Visió idíl·lica de la bellesa

Proporció i equilibri en les obres d’art per destacar el concepte de perfecció

estètica

No té caràcter pràctic ni realista, sinó decoratiu

Representació de la naturalesa i el món que els envolta d’una manera

idealitzada

Utilitzen la racionalitat de les mides matemàtiques per representar la proporció

ideal en les obres d’art.

8

Cànon de bellesa: el cap ha de ser la sèptima part de l’altura total de la figura,

el peu ha de fer dos cops la longitud del pam de la mà, la cama, des del peu fins

al genoll, ha de fer sis pams, i la mateixa mida entre el genoll i el centre de

l’abdomen. Per exemplificar aquest cànon Policlet va esculpir Dorífor

ROMA

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir dal

segle IX aC. Inicialment era una monarquia, després va esdevenir una república, i

finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de

l'Europa Occidental. Roma mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i

el Danubi.

L'imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes

independents durant el segle V. L'edat mitjana és el període que segueix la caiguda de

l'Imperi Romà, que es considera tradicionalment el 476. La part oriental, l'imperi

Bizantí, va sobreviure fins a desaparèixer definitivament el 1453. La civilització romana,

juntament amb la grega conformen l'Antiguitat clàssica europea, la qual ha tingut una

influència molt important en la civilització occidental, en art, literatura, llei, lingüística,

etc.

Les primeres manifestacions de l’art Romà neixen sota l’influencia de l’art etrusc i de

l’art grec. L’influencia grega s’accentua quan al segle II a.C. Roma ocupa Macedònia i

Grècia.

Al principi l’art grec es basava en una imitació i ampliació de l’art grec i etrusc, però

més tard, l’esperit dels artistes romans va fer que anessin més enllà, a més a més de

donar-li un sentit estètic grec també buscaven donar-li un caràcter utilitari i funcional a

les seves obres.

Roma tenia una cultura teocèntrica que rendia culte a l’emperador i als Deus. L’art

tenia una funció de propaganda política.

A causa del centralisme exercit per Roma sobre les seves províncies es va originar un

art molt uniforme.

9

ART BIZANTÍ

- Referents històrics

L’any 330, l’emperador Constantí I, El Gran conquereix la ciutat de Constantinoble.

Posteriorment amb la mort de l’emperador Teodosi es construeix l’Imperi Romà

d’Orient, és llavors que Constantinoble barreja els valors artístics de la cultura grega i

la oriental i en converteix en la capital imperial.

Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident,la citat de Constantinoble passa a

ser un model artístic a imitar i es converteix en una metròpoli amb gran pes polític,

econòmic, militar, religiós, cultural i artístic.

Però als segles VIII i IX la gran idolatria va acabar amb el sorgiment d’un moviment que

s’hi oposava anomenat iconoclàstia el qual provocava la destrucció de les imatges.

Després d’aquesta mala època la civilització bizantina va tornar a brillar i van començar

una nova expansió tan cultural com imperial.

Podem dividir els gairebé 1000 anys d’art bizantí en tres etapes:

- Segle d’Or

- Període iconoclasta

- Període posticonoclasta

- Característiques principals

Les obres artístiques bizantines més brillants es basen en l’arquitectura i el mosaic.

L’art bizantí és influenciat sobretot per l’art romà clàssic.

L’arquitectura evoca a la grandesa, la riquesa i la ostentació de l’Imperi, tot gracies al

gran pes polític i la solidesa de la cultura bizantina. Adapta els edificis al culte i a la

religió, amb grans cúpules i grans decoracions que les cobreixen. La lluminositat és

important, tot l’edifici té una claror que va augmentant poc a poc.

Quant a l’escultura, s’elaboraven molts treballs d’orfebreria i especialment relleus en

vori per tal de glorificar a l’emperador, la política o la religió.

10

L’art pictòric es basava en la pintura mural, la pintura sobre fusta i molts mosaics. Van

tenir molta presencia en tota l’època bizantina excepte en el període iconoclasta i età

molt vinculada a la religió.

ART ISLÀMIC

- Referents històrics

Els primer àrabs eren politeistes i adoraven una sèrie de pedres sagrades com ara la

Pedra Negra, un meteorit que va pertànyer a la tribu de Mahoma. Aquest, convençut

de ser un profeta d’Al·là, va decidir fundar una nova religió i els seus deixebles van

recollir els seus ensenyaments a l’Alcorà.

Mahoma va er perseguit pels qui el consideraven un impostor. Després de la seva mort

els seus successors es van estendre i van fer de Damasc la seva capital.

Al començar la invasió musulmana que va dominar la Península Ibèrica van fer-los

adoptar els costums musulmans i durant la resistència dels visigots va començar la

reconquesta cristiana. A partir d’aquí a tots els regnes cristians que van néixer es va

desenvolupar l’art romànic i l’art gòtic. En canvi als territoris reconquerits va seguir

amb empremtes musulmanes amb l’art mudèjar.

- Característiques generals

La majoria d’àrabs eren nòmades i no tenien una arquitectura pròpia. Així doncs, van

anar agafant influències de civilitzacions precedents. Va començar amb l’art romà,

usant columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors...Seguidament va agafar

característiques bizantines com les voltes i les cúpules.

L’art musulmà està molt lligat a la religió i prioritza l’arquitectura sobre l’escultura i la

pintura, les quals es basen en les seves grans decoracions abstractes. En podem

distingir quatre tipus:

- Geomètrica

- Vegetal: formada per fulles petites.

- Arabesca: amb figures vegetals o línies geomètriques.

- Cal·ligràfica: formada per textos religiosos amb escriptura aràbiga.

11

En la decoració també són importants els mocàrabs, prismes que pengen del sostre

com estalactites que decoren les cúpules i les voltes.

L’art Mudèjar deriva de l’àrab mudayyan que significa “aquell qui ha estat permès de

quedar-se”.

En aquest art és característic l’ús del maó per a la construcció i la fusta i el guix per a la

decoració.

Podem identificar dues etapes en l’art mudèjar:

- Romànic mudèjar

- Gòtic mudèjar.

ART ROMÀNIC

- Referents històrics

A finals del segle X l’Europa cristiana comença una etapa d’estabilitat per tres factors:

la tranquil•litat política, la implantació del feudalisme i la supremacia de l’Església com

a institució i com a focus cultural.

Al segle VI es va fundar l’orde benedictí el qual es basava en el lema ora et labora i en

el tres vots fonamentals que havien de guardar els monjos: obediència al superior,

castedat i pobresa. Això va contagiar-se per la societat laica i per exemple, va

aconseguir que l’aristocràcia feudal fes donacions econòmiques, agràries o artístiques

per assegurar-se la salvació eterna.

Tot això va comportar un fort enriquiment dels contraris al vot de la pobresa.

Al segle XI va haver-hi un gran creixement demogràfic, un augment dels creixements

agraris , i diversos progressos tècnics. Així, poc a poc es va anar formant una nova

classe social anomenada burgesia.

- Característiques generals

L’art romànic deriva, com diu el seu propi nom, de l’arquitectura romana, encara que

presenta molta varietat.

12

Es prioritza el valor i la qualitat dels materials, per això usen molt l’or i l’argent, també

és important la funció simbòlica de la imatge.

Els artistes solien treballar per encàrrec d’algú o d’alguna institució, per tant es

entraven en les normes que els ordenaven i feien els temes que els dictaven les

persones que els contractaven.

Tot i així el tema principal de l’art romànic era la religió. Les catedrals, les esglésies i els

monestirs són les edificacions més representatives.

ART GÒTIC

- Referents històrics

Al segle XII gràcies als avenços agrícoles i al creixement demogràfic es va iniciar un

període d’expansió amb un objectiu unificador.

L’etapa de prosperitat econòmica i comercial ajuda a que neixi una nova classe social:

la burgesia, això va facilitar que la cultura, la qual era fins aleshores controlada pels

monestirs passes a mans dels ordes mendicants, que van construir escoles i

universitats.

Aquesta expansió va ser interrompuda per la crisi de la Baixa Edat Mitjana, basada en

fam, epidèmies i guerres. A conseqüència d’això, es va començar a viure la fe com a

quelcom més personal i individual, sentimental i humana, tot això es pot percebre en

les obres artístiques d’aquella època.

Per això es va iniciar un nou corrent de pensament, l’humanisme, centrat en

l’experiència i la reflexió.

- Característiques generals

El terme gòtic va ser usar per primera vegada durant el segle XVI pels artistes

renaixentistes, per a referir-se a una arquitectura medieval a la que atacaven perquè

els semblava “bàrbara” i inferior a la resta. L’art medieval va ser tractat així fins al

Romanticisme germànic del segle XIX. A partir de llavor el van començar a nomenar

13

“estil gòtic” referint-se tant a l’arquitectura com a la pintura i l’escultura d’aquella

mateixa època.

Aquest art, va ser desenvolupat normalment en un àmbit urbà, cobrien les necessitats

dels ciutadans, tot i així , les catedrals van ser les construccions més importants; la

seva lluminositat interior creava una sensació de proximitat cap a Déu. Aquesta

proximitat va accentuar-se també en la pintura i l’escultura gòtica, tot i que aquestes

van passar a tenir trets molt suaus, més naturals i menys distants que en els estils

precedents com ara el Romànic. A més, a partir d’aquí comença a crear-se la temàtica

profana en l’art gràcies a que la burgesia comença també a consumir art.

ART RENAIXENTISTA

- Referents històrics

La Itàlia renaixentista està formada per petites ciutats dominades per famílies

d’aristòcrates o banquers.

Al segle XVI les lluites entre Francesc I de França i Carles V van fer que Europa es

convertís en un camp de batalla. A més, el suport del papa a Francesc I va fer que Itàlia

es posés pel mig i que assaltessin Roma el 1527. Aquet va ser una de les principals

causes de la decadència del papat.

A Itàlia, la dinastia de prínceps van aguantar en el poder d’algunes ciutats molts anys.

En canvi, a la resta d’Europa els reis governaven amb el suport de la burgesia urbana

que poc a poc anava guanyant influència en relació amb la noblesa.

Al final del segle XV es va produir un creixement quant a l’activitat manufacturera i

comercial d’Alemanya i dels descobriments geogràfics d’Espanya i Portugal. Per tant va

començar a arribar or i plata a Europa des d’Amèrica. Gràcies a aquest poder econòmic

es van fer avenços culturals.

- Característiques generals

El Renaixement va suposar la recuperació de l’antiguitat i la desaparició de tot allò

medieval influenciats pel classicisme romà. L’humanisme va ser important per a

14

aquests canvis, aquest corrent valorava l’art clàssic i se’l prenia com a un model a

seguir.

Hi ha una renovació dels sistemes de representació com ara la perspectiva artificial, la

transformació de l’arquitectura i l’antropocentrisme, el qual basava a l’home com a

centre i mesura de totes les coses.

A més l’artista passa de ser un artesà a un creador, per tant es valora molt més la seva

feina i creació. Sorgeixen els mecenes, que a més de fomentar l’art se’n serveix per a

les seves pròpies finalitats.

ART BARROC I ROCOCÓ

- Referents històrics

El segle XVII es caracteritza pels problemes entre l’Europa catòlica i la protestant,

enfrontada políticament.

Al segle XVII els regnes hispànics comencen a decaure poc a poc, tot i que no es veu

gaire reflectit en les obres artístiques. A Espanya, durant aquest mateix segle va haver-

hi un canvi de dinastia, els Borbó francesos van acabar amb la victòria i e va notar un

cert canvi pels gustos, ja que tot el que era francès agradava al poble, encara que a

França el poder reial anava sent més feble fins que es va abolir amb la Revolució

Francesa. L’antecedent de tot això va ser l’Enciclopèdia, durant el moviment il·lustrat i

tota la seva influència.

- Característiques generals

Barroc:

La paraula Barroc sorgeix de barrueco, significa una “perla de forma irregular”.

Associem el barroc amb la complexitat del llenguatge artístic de l’època. És un estil que

durant el segle XVII sorgeix a Itàlia i s’estén per tot Europa reflectint una visió

contradictòria i unitària alhora. A més podem percebre els tres poders establerts en

l’època: Església, monarquia i burgesia.

15

Per això podem dividir en dos grups aquest estil: un d’ells el que era promogut per la

burgesia i l’altre promogut per l’Església i pel poder reial.

Una de les característiques més importants del Barroc és que relaciona les arts, és a dir

que en la seva arquitectura hi podem trobar pintura i escultura.

Rococó:

El terme Rococó ve d’un qualificatiu despectiu, encara que poc a poc es va anar veient

que aquest era un estiu ric i suggeridor que es va desenvolupar primerament a França i

va acabar tenint una gran acceptació arreu d’Europa central. Vol transmetre

comoditat, luxe, festa i pretén ser un estil més humà i accessible, fet per a humans

dèbils i no Déus com abans. Transmet alegria i vida.

El Rococó és l’últim estil comú en tot Europa occidental.

ART REALISTA I MODERNISTA

- Referents històrics

A la segona meitat del segle XIX van passar una sèrie d’esdeveniments importants com

ara la unificació italiana, el reordenament de grans imperis com Alemanya, la caiguda

del segon Imperi i la Tercera República francesa.

A Espanya la Revolució de 1868 va accelerar una mica les coses i va patir uns certs

canvis: un canvi dinàstic, la proclamació de la Primera República, pèrdues colonials i el

poder creixent de la burgesia, una gran consumidora d’art. Els canvis en les

comunicacions com el ferrocarril va fer que es replantegessin les necessitats

urbanístiques.

Quant a la producció d’obres, la gran part eren amb temes eclesiàstics, encarregades

per a persones de gran importància. Tot i així, una minoria d’artistes aprofitava per

trobar noves formes d’expressió aprofitant aquesta època de canvis.

La societat era cada vegada més industrialitzada i tots aquests canvis en van generar

d’altres, a més s’anaven creant una sèrie de moviments que van ser els precedents a

les Avantguardes del segle XX.

16

- Característiques generals

Realisme

Aquest corrent, no només en pintura sinó en totes les arts, cercava la realitat més

quotidiana i pròxima. Representa gent normal, sortida d’una Revolució Industrial que

transmet tristesa, misèria...Es rebutja el romanticisme i la idealització neoclàssica.

Aquest moviment va triomfar especialment a França des del 1848 fins a 1870.

L’aparició de la fotografia va influenciar molt en l’èxit del Realisme ja que tenien

característiques comunes: enquadrament casual, tècnica lliure i, a més, el dibuix era

important en aquest moviment.

Modernisme

Cap al canvi de segle sorgeix un nou moviment a Europa: el Modernisme. Aquest

pretén l’independència de l’arquitectura amb unes decoracions diferents que recorden

a la natura.

La burgesia i la noblesa volen veure noves formes refinades i diverses. Cada país

d’Europa bateja aquest moviment amb el seu propi nom.

El Modernisme usa línies corbes i serpentejants, decoracions florals i geomètriques

però mira molt poc per la simetria i la perfecció. Tot comença amb l’artesania i poc a

poc va passant a l’arquitectura amb balconades, espais buits i ones per tot arreu.

PRIMERES AVANTGUARDES

Referents històrics

El començament del segle XX es basa en la Primera Guerra Mundial, la qual va

comportar grans canvis: un nou paper per a la dona en la societat, gran decadència

demogràfica, menyspreament a la vida humana, arribada del marxisme, noves

potències politicomiliars...

Estats Units, després de la guerra comença una bona etapa anomenada els “feliços

anys vint”, però va acabar amb una gran crisi i el nazisme o el marxisme van anar

entrant per tot Europa, quelcom que va anar empitjorant les coses.

17

AVANTGUARDES

A partir d’aquí sorgeixen una sèrie de moviments que pretenen cridar l’atenció i

reivindicar diverses coses.

Funcionalisme: Es basa en la funcionalitat de la obra i no en la bellesa ni l’estètica, està

lligat al progrés industrial. Presenta molt poca ornamentació i formes geomètriques

pures.

Organicisme: Presenta una manca de sensibilitat, harmonia entre la funció i l’entorn,

s’adapta a tot el que el rodeja ja sigui la natura o la ciutat. Predomina l’estructura

horitzontal a la vertical.

Fauvisme: Es considerat el primer moviment d’avantguarda i deriva d’un mot francès

que significa “fera”. Es tracta de l’aplicació violenta dels color sobre la tela, sense cura

ni delicadesa, tampoc es relacionen els colors de l’obra amb els de la realitat.

Expressionisme:Tal com diu el seu nom pretén expressar-se amb la obra, tot i que de

forma crítica i fins i tot cruel. Apareix després de la guerra, motiu pel qual té aquestes

característiques. Els colors solen ser foscos, contrastats i freds.

Cubisme: Mostren fragmentacions i figures geomètriques. Busquen una nova manera

de veure la obra, diverses perspectives simultànies. No volen un únic punt de vista. Els

temes són quotidians i sobretot retrats.

Dadaisme: Un moviment anti-artístic que pretén provocar a l’espectador. Tracta temes

absurds i poc artístics i refinats.

Abstracte: Rebutja l’art tradicional i comença a plantejar noves formes d’usar la

pintura, ja siguin formes geomètriques o simples gargots, no tenen un significat real,

sinó totalment abstracte.

Surrealisme:Tracta temes poc reals, prové molts cops de somnis o fantasies que

l’autor ha patit. No té res a veure amb la realitat però podem reconèixer quelcom que

surt a l’obra i donar-li un significat.

Carla Jiménez, Mireia Mondéjar – 2n PiRRPP UdG