Tema 10

38
TEMA 10 MOVIMENTS CINEMATOGRÀFIQUES CARLES GARÍ

Transcript of Tema 10

Page 1: Tema 10

TEMA 10 MOVIMENTS CINEMATOGRÀFIQUE

S

CARLES GARÍ

Page 2: Tema 10

ÍNDEX

• Les vanguardes cinematogràfiques

• Expressionisme alemany

• Neorrealisme italià

• Nouvelle vague francesa

• Altres corrents

Page 3: Tema 10

10.1 LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

• Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a través de l'expressió funcional. Però cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i provocacions acaben siguent incorporades.

Page 4: Tema 10

10.1 LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

• És el cas de "Cinema vérité", coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment Dogma 95.

Page 5: Tema 10

10.1 LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

Page 6: Tema 10

10.1 LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

• Un cas també de renovació general en l industria en les Vantguardes va ser el free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junger deutsche i nou cinema espanyol.

Page 7: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• A principis del segle XX una tendència antinaturalista arrenca amb força en el panorama alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visió de manera subjectiva.

Page 8: Tema 10

EXPRESSIONISME ALEMANY

Page 9: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• Els colors es tornen violents i les formes es distorsionen en funció dels estats d'ànim. L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el més influent en el final de la 1 guerra mundial.

Page 10: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• La Universum Film Aktiengesellschaft, formada el 1917 amb la finalitat de relitzar pel•lícules característiques de la cultura alemanya i films per a l'educació nacional. Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials.

• ORÍGENS I EVOLUCIÓ

Page 11: Tema 10

• Universum Film Aktiengesellschaft

Page 12: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• La seva principal característica consisteix en l'intent de representació oposada al naturalisme i l’observació dels fets i successos externs, fent emfàsi en el que és subjectiu.

• CARACTERÍSTIQUES

Page 13: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• Gabinet del Doctor Caligari: demostració pradigmàtica de la deformació expressionista, les perspectives són intencionalment falsejades. Està inspirada en un cas real, una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Autor: Robert Wiene.

PRINCIPIS ESTÈTICS

Page 14: Tema 10

• Gabinet del Doctor Caligari

Page 15: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la ciutat de Wisborg viuen feliços, el jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels vampirs. La obra forma part del cinema mut.

PRINCIPIS ESTÈTICS

Page 16: Tema 10

• Nosferatu

Page 17: Tema 10

10.2 EXPRESSIONISME ALEMANY

• Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de Metropolis la societat estaba dividida en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de comunicació i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes. El seu autor va ser Fritz Lang

PRINCIPIS ESTÈTICS

Page 18: Tema 10

• Metropolis

Page 19: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

• Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Va tenir el seu gèrmen inicial en un grup de crítica de la revista Cinema com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini, Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra.

Page 20: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

Page 21: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

• Principis teòrics

• No té cap contingut polític intrínsec, cosa que afecta la intención de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme humanista.

CARACTERÍSTIQUES

Page 22: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

Page 23: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

• Alguns dels autors més destacats van ser: Rossellini- Roma città aperta, Vittorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada.

Page 24: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

Page 25: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

• Evitar trames i històries d’un cinema més accesible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes.

• Opta per una estètica documental.

CARACTERÍSTIQUES

Page 26: Tema 10

10.3 NEOREALISME ITALIÀ

• Utilitzen localitzacions reals.

• Utilització d’actors no professionals per als papers principals.

• Utilització del llenguatge coloquial.

• Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació en favor d’un estil més lliure.

CARACTERÍSTIQUES

Page 27: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• És una etiqueta inventada l’any 1958 per François Giroud a la revista Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten brillantement, al marge dels corrents tradicionals de la professió.

Page 28: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Page 29: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• L’èxit rotund de la obra s’explica per motius econòmics, polítics i estètics de l’extrema veritat: la dissolució de la IV República i l’adveniment d’un nou tipus de societat.

Page 30: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Page 31: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i 16mm i a les noves emulsions més sensibles, va ser posible rodar sense il·luminació artificial, sense necesitat de muntar grans escenografies.

• Alexandre Astruc proclama el càmera-stylo. És el cinema d’autor.

CARACTERÍSTIQUES

Page 32: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• Les pel·lícules sorgides durant 1959 es caracteritzaven per la espontaneïtat, tant en el guió com en l’actuació; amb il·luminació natural, sent rodades fora dels estudis i amb pocs diners. Les històries solien ser cants a la plenitud de la vida

CARACTERÍSTIQUES

Page 33: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Page 34: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important.

• Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista Cahiers du Cinéma.

• Defensar el cinema nord-americà d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, etc.

PRINCIPIS TEÒRICS

Page 35: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la mirada de la càmera i el poder creador del muntatge.

• En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada en el marc de la societat burgesa de la postguerra.

• Per a ells el cinema ha estat una espècie d’autoconeixement personal.

PRINCIPIS TEÒRICS

Page 36: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

Page 37: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA

• Es roden en exteriors i interiors naturals, amb “càmera a l’espatlla”. Aporten un nou ús de la fotografia, que es serveix en interiors d’una il·luminació indirecta.

• És un cinema realista que tracta sobre temes morals.

PRINCIPIS ESTÈTICS

Page 38: Tema 10

10.4 NOUVELLE VAGUE FRANCESA