Tema 10. Roma.

44
TEMA 10 ROMA Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO

Transcript of Tema 10. Roma.

Page 1: Tema 10. Roma.

TEMA 10 ROMA

Salvador Vila EsteveGeografia i Història

1r d’ESO

Page 2: Tema 10. Roma.

TEMA 10.- ROMA.1. Economia.2. Societat.3. Els orígens de Roma.4. La Monarquia (753-509 aC).5. La República (509-27 aC).6. L’Imperi (27 aC-476 dC).7. Religió.8. Cultura.9. Art.

Page 3: Tema 10. Roma.

1.- ECONOMIA.Les dues activitats econòmiques més importants eren l’agricultura i el comerç

L’agricultura

Cultivaven molts productes: blat, oliveres, vinya, fruiters, hortalisses,...

Introduïren noves tècniques molt avançades: l’arada, el molí de gra, les premses d’oli i vi, sistemes de regadiu o adobs

Les terres podien ser propietat privada (normalment grans latifundis de rics comerciants i patricis) o propietat de l’estat (ager publicus)

que les cedia a soldats llicenciats i altres ciutadans

La terra la treballaven normalment els esclaus del propietari

Page 4: Tema 10. Roma.

1.- ECONOMIA.El comerç posava en contacte totes les regions de l’imperi, amb Roma al centre,

comerciant amb tot tipus de productes (vi, oli, blat, esclaus, marfil, or, animals, seda, perfums,...) a través de la mar Mediterrània i de les calçades romanes per terra, i

pagant els intercanvis amb les monedes romanes d’or, plata i bronze

Arquitectura romana. Aqueductes, ponts i

calçades (0’48’’)

Page 5: Tema 10. Roma.

1.- ECONOMIA.També tenien importància la ramaderia, la mineria i l’artesania

“ El mont Sandaracurgi està buit per dins per l’explotació minera, ja que els treballadors l’han foradat amb grans galeries subterrànies. Els publicani s’encarregaren de la seua explotació utilitzant com a miners a persones que les havien venut com a esclaus pels seus crims, doncs diuen que a l’esforç del treball s’afegeix que l’aire de les mines és mortal i irrespirable per la pudor del mineral (sulfur roig d’arsènic), per la qual cosa les persones estan destinades a morir”Estrabó: Geografia, llibre XII, finals del segle I aC.

LAS MÉDULAS (LLEÓ)

Page 6: Tema 10. Roma.

Exercici punt 1.- ECONOMIA.1.- A partir del mapa, respon:a) Quin és el tema del mapa (títol)?b) Quin mar era la principal via de comerç? Cap a on es dirigien totes les rutes comercials? Per què?c) Quines províncies de l’imperi romà podem veure al mapa?d) Amb quins productes es comerciava dins de l’imperi?e) Quins productes importaven de fora de l’imperi? D’on venia cadascun d’ells?f) Quins eren els principals ports comercials?g) Per què la moneda i les calçades van contribuir al creixement del comerç?h) Quina altra activitat econòmica era molt important en l’antiga Roma? Explica el que sàpigues sobre ella.i) Quines altres activitats econòmiques destacaven?

Page 7: Tema 10. Roma.

2.- SOCIETAT.La societat era esclavista (divisió en lliures i esclaus) i urbana (les ciutats

eren els llocs més importants)

Page 8: Tema 10. Roma.

2.- SOCIETAT.

Divisió entre

Esclaus: eren la major part de la població, treballaven per als seus amos en tota classe d’activitats i no tenien cap tipus de dret polític ni civil

Lliures

Ciutadans: tenien drets polítics i civils, no pagaven impostos per la terra i podien ser patricis (membres de famílies nobles importants)

o plebeus (artesans, comerciants, llauradors,...)

No ciutadans: no tenien drets polítics i eren les dones, els estrangers i els lliberts (esclaus alliberats pels seus amo).

Didactica 2013. Esclavatge a Roma

Page 9: Tema 10. Roma.

2.- SOCIETAT.Les dones estaven sotmeses a l’autoritat del pater familias (el pare primer, l’home després), no tenien drets polítics i s’encarregaven de la casa i els

fills, però també participaven en la vida social, eren molt respectades en la família i tenien drets com gestionar la seua riquesa o divorciar-se

Page 10: Tema 10. Roma.

2.- SOCIETAT.Les ciutats eren els llocs més importants per ser la residència dels governadors i

administradors, centres d’artesania i comerç i de la vida política i religiosa (el fòrum o centre de la ciutat) i solien tindre forma de quadrícula i estaven fortificades

Page 11: Tema 10. Roma.

2.- SOCIETAT.La ciutat més important era Roma, considerada Caput Mundi (centre del món), amb un milió d’habitants aproximadament

Rome Reconstructed

Rome Reconstructed

II

Page 12: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 2.- SOCIETAT.1.- Per què eren tan importants les ciutats en l’antiga Roma? Quina estructura tenien normalment?

2.- A partir dels teus coneixements i l’esquema de baix, elabora una redacció en què expliques la societat de l’antiga Roma (mínim 10 línies):

Page 13: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 2.- SOCIETAT.

1.- Escolta atentament l’audio següent d’Educaixa sobre “La dona a la societat romana” i respon:a) Com li diuen a la dona protagonista?b) De què s’encarrega?c) De quina classe social creus que és? Per què?d) Intenta explicar amb les teues paraules què és una matrona i què es un pater familias.e) Què li passaria a la protagonista si es divorciara?

Page 14: Tema 10. Roma.

3.- ELS ORÍGENS DE ROMA.Segons la llegenda, Roma va ser fundada pels bessons Ròmul i Rem l’any 753 aC.

Realment Roma va ser fundada per tribus llatines cap al segle VIII aC. a la vora del riu Tíber, aprofitant la defensa que els oferien els

set turons que hi havia prop del riu i les bones comunicacions

En eixa època la península Itàlica estava poblada per tribus de llatins (centre), pels etruscos (nord) i per colònies gregues (sud), lluitant sovint entre ells

No és sense motiu que els déus i els homes hagen triat aquest emplaçament per fundar Roma: turons amb clima saludable, un riu per on baixen els productes de l’interior del país i accessible al comerç marítim; en resum, una situació única al centre d’Itàlia.

TITUS LIVI: Història de Roma, segle I aC.

Page 15: Tema 10. Roma.

Exercici punt 3.- ELS ORÍGENS DE ROMA.1.- A partir del mapa, respon:a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?b) Quins pobles habitaven la península Itàlica en el segle VIII aC.? On es situava cadascun d’ells?c) Quin dels pobles anteriors va fundar Roma? On? Per què allí?d) Explica la llegenda que tenien els propis romans per a contar la fundació de la ciutat.

Page 16: Tema 10. Roma.

4.- LA MONARQUIA (753-509 aC).El rei tenia el poder màxim: polític, jurídic, militar i religiós

Governava amb l’ajuda d’un Senat format per patricis

Van haver set reis: els quatre primers llatins i els tres últims etruscos

Baix la influència etrusca va créixer molt la ciutat de Roma (comerç i artesania) i es van construir ponts, aqüeductes, temples, clavegueram, muralles,...

Els 7 reis de Roma

Page 17: Tema 10. Roma.

4.- LA MONARQUIA (753-509 aC).

EL CREIXEMENT DE LA ROMA MONÀRQUICA

Page 18: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 4.- LA MONARQUIA (753-509 aC).

1.- Quin va ser el primer sistema polític de l’antiga Roma? Com funcionava?

2.- Quins canvis va experimentar Roma durant l’etapa de la monarquia?

Page 19: Tema 10. Roma.

5.- LA REPÚBLICA (509-27 aC).L’any 509 aC. patricis i plebeus es van aliar per a tirar al rei etrusc

Tarquini el Superb i Roma es va convertir en una RepúblicaEs va crear un govern aristocràtic de patricis, que

monopolitzaren els càrrecs públics, feien les lleis i impartien justícia: el govern de la República era, en la pràctica, una

oligarquiaEls plebeus van lluitar per aconseguir la igualtat amb els patricis: van aconseguir la igualtat civil amb la ciutadania (casar-se amb patricis i accedir als càrrecs públics) i un representant que els

defensava (tribú de la plebs)

Page 20: Tema 10. Roma.

5.- LA REPÚBLICA (509-27 aC).Institucions republicanes

El Senat: format per tres-cents antics magistrats, quasi tots patricis, s’encarregava de dirigir la política exterior i les finances i ratificar les lleis. És

la principal institució republicana

Els magistrats: eren elegits anualment i governaven la ciutat, sent molt importants

els cònsols

Els comicis: reunió dels ciutadans romans per a votar

les lleis i els magistrats (solien controlar-los els rics)

Page 21: Tema 10. Roma.

5.- LA REPÚBLICA (509-27 aC).

L’expansió de Roma

Amb l’augment de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç, Roma es va expandir per tota la Mediterrània

1a fase (segles V-III aC.): conquisten la península Itàlica2a fase (segles III-II aC.): derroten als cartaginesos en les guerres Púniques

i s’imposen en tota la Mediterrània occidental, Grècia i Àsia Menor

3a fase (segle I aC.): conquisten la Mediterrània oriental, Gàl·lia, Britània i Europa central

Com lluitaven les legions romanes

Artehistoria.Guerres

púniques.Grans Batalles

2. Les campanyes de

Juli César

Artehistoria. L’expansió de Roma

Page 22: Tema 10. Roma.

5.- LA REPÚBLICA (509-27 aC).

Problemes greus a

partir del segle II aC

Els plebeus es queixen de les diferències de riquesa i demanen millores (revoltes socials)

Hi ha rebel·lions d’esclaus com les d’EspàrtacEs produeixen guerres civils entre militars per fer-se amb el

poder que provoquen la fi de la República i l’inici de l’Imperi

TIBERI I CAIUS GRAC

MÀRIUS SILA

Mort de César

JULI CÉSAR POMPEU

La fi de la República

romana

OCTAVIMARC

ANTONI

Page 23: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 5.- LA REPÚBLICA (509-27 aC).

1.- Per què es va acabar la monarquia i es va posar una república?

2.- Quines diferències hi ha entre el senat de la monarquia i el de la República? Quines altres institucions, a part del Senat, eren importants? Què feia cadascuna d’elles?

4.- Quins problemes té la República des del segle II aC. que provoquen la seua caiguda?

Page 24: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 5.- LA REPÚBLICA (509-27 aC).3.- A partir del mapa de baix, respon:a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?b) Quins territoris formaven Roma en el segle III aC.?c) Quins territoris van conquistar entre els segles III i II aC.? A qui derrotaren? En quines guerres?d) Quins territoris van ocupar en el segle I aC.?

Page 25: Tema 10. Roma.

6.- L’IMPERI (27 aC-476 dC).A la mort de Juli Cèsar, Octavi s’imposa en les guerres

civils i es proclama emperador (27 aC.), començant l’Imperi

L’emperador tenia tot el poder: polític (convoca el Senat, dicta les lleis, reuneix els comicis, nomena els magistrats), militar (Imperator)

i religiós (Pontifex Maximus), arribant a ser adorat com un déu

Page 26: Tema 10. Roma.

6.- L’IMPERI (27 aC-476 dC).Els territoris de tot l’Imperi s’organitzen en províncies

i es construeixen fortificacions en les fronteres

Als segles I i II dC. l’Imperi arriba a la màxima expansió i són segles de relativa pau, sense conflictes socials ni guerres exteriors importants (pax romana), i amb creixement econòmic

TRAJÀ

Page 27: Tema 10. Roma.

6.- L’IMPERI (27 aC-476 dC).La llengua i la cultura romana s’apliquen a tots els territoris (romanització) i

aquesta unificació cultural i religiosa es completa quan l’emperador Caracal·la atorga la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi

A partir del segle III dC. l’Imperi entra en crisi: crisi econòmica, revoltes socials, derrotes militars contra els germànics,...

Page 28: Tema 10. Roma.

6.- L’IMPERI (27 aC-476 dC).A finals del segle IV Teodosi divideix l’Imperi en dos (Imperi

Romà d’Occident i Imperi Romà d’Orient o Bizantí) i proclama el cristianisme com a nova religió oficial (monoteisme)

Finalment, l’any 476 dC. els bàrbars envaeixen Roma i acaben amb l’Imperi Romà d’Occident

Artehistoria. Grans civilitzacions. Roma

(resum)

Artehistoria. L’Imperi

Romà (resum)

Artehistoria. Les

invasions bàrbares

Volem que tots els pobles que són governats per l’administració de nostra clemència professen la religió que el diví apòstol Pere donà als romans. Açò és, segons la doctrina apostòlica i evangèlica creiem en la divinitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant baix el concepte d’igual majestat i pietosa Trinitat. Ordenem que tinguen el nom de cristians catòlics tots aquells que segueisquen aquesta norma, mentre que a la resta els jutgem dements i bojos sobre els quals pesarà la infàmia de l’heretgia. TEODOSI. Edicte de Tesalònica, 325.

Page 29: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 6.- L’IMPERI (27 aC-476 dC).1.- A partir del text, respon:a) En què es basava el sistema polític de l’Imperi?b) Quins quatre poders va concentrar Octavi en la seua personasegons el text? Què li permetia fer cadascun d’eixos poders?c) Busca informació sobre Octavi August i resumeix-la en quatre línies.

Quan Octavi va ser proclamat emperador l’any 27 aC, va concentrar en ell tot el poder polític. Va passar ser imperator o cap de l’exèrcit. Era també august, és a dir, l’elegit dels déus. A aquests dos càrrecs va afegir el de prínceps, o ciutadà principal, i el de pontífex maximus o summe sacerdot. Així, l’Imperi es va convertir en el nou model de govern, basat en la concentració de poders en una única persona, l’emperador, amb el suport de l’exèrcit i del cos de funcionaris.

2.- Què va ser la pax romana?

3.- Quins problemes va tindre Roma en el segle III dC?

4.- Quin emperador va introduir dues reformes importants al segle IV? En què van consistir?

5.- Quan i com va caure l’Imperi Romà d’Occident?

Page 30: Tema 10. Roma.

7.- RELIGIÓ.La religió romana era politeista: van adoptar als déus grecs, canviant els noms, però també van afegir altres déus per a integrar les religions dels llocs que conquistaven

Feien sacrificis i processons en honor als déus (culte públic), però també honraven a casa els déus de la llar i de la família i als seus avantpassats

L’emperador era adorat com un déu

AUGUR

Page 31: Tema 10. Roma.

7.- RELIGIÓ.A partir del segle IV dC. el cristianisme serà molt important i es

convertirà en religió oficial (monoteisme), arribant fins a l’actualitatArtehistoria. El

cristianisme.

SANT PERE

SANT PAU

Page 32: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 7.- RELIGIÓ.

1.- Com era la religió romana? De qui l’agafen? Quines cerimònies feien?

2.- Explica, a partir dels teus coneixements (sense consultar res), què és el cristianisme en cinc línies.

Page 33: Tema 10. Roma.

8.- CULTURA.Destaca el dret romà, base del dret actual, que regulava les relacions entre

les persones (dret civil) i entre l’Estat i els ciutadans (dret públic)

Cal esmentar la importància de la filosofia (Ciceró i Sèneca), geografia (Estrabó) i història (Titus Livi)

En literatura destaquen en poesia (Virgili) i teatre (Plaute)

Romanització: anomenen així a l’adopció dels elements culturals romans per part dels pobles conquerits; per exemple el dret, la llengua (el llatí), la religió, l’art,...

CICERÓ

Marco Tulio

Cicerón

ESTRABÓ

TITUS LIVI

VIRGILI

PLAUTE

Page 34: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 8.- CULTURA.

1.- Què és la romanització?

2.- Fes un llistat de les disciplines en què destacaren els romans, posant exemples d’autors.

Page 35: Tema 10. Roma.

9.- ART.9.1.- L’arquitectura i l’urbanisme.9.2.- L’escultura.

Page 36: Tema 10. Roma.

9.1.- L’arquitectura i l’urbanisme.A partir de les formes estètiques gregues, fan una arquitectura molt pràctica

Combinen el sistema arquitravat grec (columnes), amb l’ús de l’arc i la volta (influència etrusca i oriental), utilitzant també la cúpula

Materials: construïen amb rajoles i formigó, recobrint els edificis luxosos amb tova pintada o marbre

Page 37: Tema 10. Roma.

9.1.- L’arquitectura i l’urbanisme.Principals construccions: temples, teatres, amfiteatres, circs, termes,

basíliques, ponts, calçades, aqüeductes, arcs de triomf,...

Artehistoria. El Coliseo.

Artehistoria. Del teatre

grec al romà.

Roma. El Panteó

Spartacus (4/10). Lluita

gladiadors

Gladiator. The battle with a

retired

Page 38: Tema 10. Roma.

9.1.- L’arquitectura i l’urbanisme.

Artehistoria.Banys

romans.

Ben-HurQuàdrigues

I

Page 39: Tema 10. Roma.

9.1.- L’arquitectura i l’urbanisme.

Arquitectura romana. Aqueductes, ponts i

calçades (0’48’’)

Artehistoria. Aqueducte de

Segòvia.

Page 40: Tema 10. Roma.

9.1.- L’arquitectura i l’urbanisme.Les ciutats estaven emmurallades i s’estructuraven en forma de quadrícula a partir de dos carrers principals: una anava de nord a sud (el cardo) i altre

d’est a oest (el decumanus), creuant-se en la gran plaça central (fòrum)

VALENTIA

Artehistoria. La ciutat romana.

Timgad (Unesco/NHK)

Page 41: Tema 10. Roma.

9.2.- L’escultura.Està molt influïda per l’escultura grega, a la qual els romans sumen el realisme dels retrats (de cos sencer, bust o amb estàtues eqüestres)

i els relleus, que evoquen la vida quotidiana, batalles,...

Evolució del retrat romà

Columna Trajana

Ara Pacis

Page 42: Tema 10. Roma.

Exercicis punt 9.- ART.1.- A partir del dibuix de baix i els teus coneixements, respon:a) Explica l’estructura de la ciutat romana, posant exemples del dibuix.b) Quines construccions romanes apareixen al dibuix? Quina funció tenia cadascuna d’elles?c) Quines altres construccions romanes coneixes? Quina funció tenien?d) Amb quines tècniques construïen els romans? Amb quins materials?

2.- Quina és la principal novetat que introdueixen els romans en l’escultura respecte als grecs?

Page 43: Tema 10. Roma.

ACTIVITATS DE SÍNTESI.1.- Vocabulari: a) Patrici: 

b) Plebeu: 

c) Llibert: 

d) Monarquia: 

e) República:

f) Senat: 

g) Magistrat: 

h) Pax romana: 

i) Emperador: 

j) Romanització:

k) Bàrbar:

l) Monoteista: 

Page 44: Tema 10. Roma.

ACTIVITATS DE SÍNTESI.2.- Completa l’eix cronològic de la Roma antiga i situa baix de cada etapa els fets més destacats.