TEMA 11.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-91).

Salvador Vila Esteve

Història Contemporània del Món

1r de Batxillerat

TEMA 11.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-91).

1.- LA FORMACIÓ DE BLOCS. 2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA. 3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA

(1956-79). 4.- PROBLEMES INTERNS DELS BLOCS. 5.- L’EVOLUCIÓ DE L’EUROPA OCCIDENTAL. 6.- EXPANSIÓ I CRISI DEL COMUNISME.

Iª Guerra FredaIª Guerra Freda Coexistència pacífica Coexistència pacífica IIª Guerra FredaIIª Guerra Freda FinalFinal1945 1956 1979 1985 1991

1.- LA FORMACIÓ DE BLOCS.

1.0.- Introducció. 1.1.- L’increment de la desconfiança mútua. 1.2.- La ruptura de l’any 1947.

1.0.- Introducció.

A la fi de la IIª G.M. dues superpotències lluiten per l’hegemonia: EUA i URSS

Divisió d’Europaen dos blocs (Ialta)

Europa occidental (i Grècia): capitalista i controlada pels EUA

Europa oriental o de l’Est: comunista i controlada per l’URSS

El “teló d’acer”(1946-48)

EUA obliga als governs d’Europa occidental a expulsarals ministres comunistes dels governs nacionals

L’URSS afavoreix el control dels governs d’Europaoriental pels partits comunista: democràcies populars

“Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer. Darrere d’ell es troben totes les capitals dels anticsestats d’Europa central i oriental (...). Totes aquestes famoses ciutats i lesseues poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò que anomenel’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a lainfluència soviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent,control per part de Moscou (...). Pel que he vist dels nostres amics els russosdurant la guerra, estic convençut de que res admiren més que la força i resrespecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llenguaanglesa s’unisquen amb urgència per impedir als russos tota temptativa decobdícia i aventura.”Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri),5 de març del 1946.

1.1.- L’increment de la desconfiança mútua.

L’URSS manté l’Exèrcit Roig a Europa oriental i impulsa la formacióde democràcies populars governades per partits comunistes fidels a Moscou

Gran Bretanya i EUA envien tropes a Grècia per derrotar la guerrilla comunista que lluitava en la guerra civil grega contra les forces monàrquiques (1944-48)

1.2.- La ruptura de l’any 1947.Doctrina Truman (1947): per evitar l’expansió del comunisme EUA utilitzarà

TOTS els mètodes (CIA, suport polític i militar, ajudes econòmiques,...)

“El 12 de març del 1947, Truman va sol·licitar al Congrés nord-americà (...) prestar urgentment “ajuda” aGrècia i Turquia (...). Ni tan sols va tractar d’ocultar el caràcter militar de la projectada “ajuda” ni l’aspiració d’Estats Units d’instal·lar-se als països beneficiaris de la mateixa (...).El missatge del president nord-americà, ple de calumnies grolleres contra els països socialistes, li donavaen la pràctica els Estats Units el paper de policia mundial, és a dir, el dret a intervindre en els assumptesde totes les nacions al costat de la reacció i de la contrarevolució, contribuint a la repressió del movimentalliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolució i al desenvolupament socialista delsEstats (...).El caràcter antisoviètic i antisocialista de la política exterior formulada en la “Doctrina Truman” eraevident des del principi (...).El Govern i la premsa soviètics denunciaren enèrgicament la naturalesa imperialista de la “DoctrinaTruman”. El diari Pravda va assenyalar que aquesta “doctrina” significava una nova intervenció en la vida d’altres Estats i que les pretensions dels Estats Units d’assolir el paper dirigent en els assumptesInternacionals augmentava al temps que creixien les apetències dels cercles nord-americans interessats.”Història de la política exterior de l’URSS: 1947.

Pla Marshall (1947): EUA dóna ajuda econòmica a tots els països europeus a canvid’expulsar dels governs a tots els ministres comunistes i instal·lar-se alli

L’URSS i Europa de l’Est el rebutgen“El 5 de juny del 1947, el Secretari d’Estat nord-americà George Marshall va assenyalar (...) que l’economiade molts països d’Europa es trobava en una situació penosa i que els EUA desitjaven ajudar a la recuperació.Aquell discurs no contenia dades concretes sobre les proporcions de l’ajuda als països europeus, ni sobre lescondicions en què es concediria. Deixava oculta, clar està, la veritable raó del nou pla nord-americà (...).Una gran part de la burgesia dels països europeus, esglaiada pel creixement de les forces del socialisme i de la dmocràcia, va aplaudir el discurs. El mateix van fer els líders socialistes de dretes (...), però l’URSS esdonava compte perfectament del que significava en realitat (...).El Govern dels EUA es proposava utilitzar els seus recursos econòmics en la postguerra amb finalitatsalienes a una col·laboració internacional equitativa (...).En 1947, Washington (...) va voler assegurar, per mitjà de l’ajuda promesa, la influència econòmica, políticai militar domunant dels EUA als països d’Europa Occidental, arruïnats per la guerra; detindre l’ascens delmoviment revolucionari que s’observava en molts d’aquests països, així com aïllar l’URSS i reprendre eldesenvolupament capitalista en tots els estats democràtics-populars o, al menys, en alguns d’ells (...).Els governs dels països de democràcia popular condemnaren els perillosos objectius de l’imperialismenord-americà, encoberts baix l’aparença “filantròpica” del “Pla Marshall”.Història de la política exterior de l’URSS: 1947.

Europa Occidental va rebre quasi 13 mil milions de dòlars en 5 anys (OECE)

PAÍS 1948-49(milions

de dòlars)

1949-50(milions

de dòlars)

1950-51(milions

de dòlars)

TOTAL(milions de

dòlars)

Alemanya Occidental 510 438 500 1,448

Àustria 232 166 70 488

Bèlgica i Luxemburg 195 222 360 777

Dinamarca 103 87 195 385

França 1,085 691 520 2,296

Grècia 175 156 45 366

Irlanda 88 45 — 133

Islàndia 6 22 15 43

Itàlia i Trieste 594 405 205 1,204

Noruega 82 90 200 372

Països Baixos 471 302 355 1,128

Portugal — — 70 70

Regne Unit 1,316 921 1,060 3,297

Suècia 39 48 260 347

Suïssa — — 250 250

Turquia 28 59 50 137

Doctrina Idanov (1947): el món està dividit en dos blocs antagònics

Bloc imperialista i capitalista, liderat pels EUA

Bloc antiimperialista, comunista i democràtic, liderat per l’URSS

L’URSS controla els governs d’Europa de l’Est (Kominform)

Colp de Praga (1948): l’URSS envia l’Exèrcit Roig i fa dimitir al presidenttxecoeslovac, donant-li el poder al líder comunista Gottwald

2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.

2.0.- Definició. 2.1.- La crisi alemanya i el bloqueig de Berlín. 2.2.- La guerra de Corea (1950-53). 2.3.- L’extensió de les aliances politicomilitars. 2.4.- La guerra del Vietnam (1957-75). 2.5.- La crisi dels míssils a Cuba (1962).

2.0.- Definició.

La Guerra Freda és una situació internacionalextremadament tensa entre dues potències (EUA i URSS) que inicien una cursa d’arma-ments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no arriben mai a un enfrontament directe.

Els enfrontaments seran sempre indirectes i enpaïsos tercers: Berlín, Corea, Orient Pròxim, Vietnam, Cuba, Afganistan, Angola,...

2.1.- La crisi alemanya i el bloqueig de Berlín.

En acabar la IIª G.M. Alemanya i Berlín queden dividides en quatre parts,cadascuna controlada per un dels aliats (EUA, Gran Bretanya, França i URSS)

Els tres aliats capitalistes decideixen unir les zones i crear un Estat federal alemany (1948)

L’URSS tanca les fronteresi aïlla Berlín (corredor aeri)

Es creen dos nous estats

República Federal Alemanya (RFA): capitalista i de l’OTAN

República Democràtica Alemanya (RDA):Comunista i del Pacte de Varsòvia

En 1958 l’URSS demana que tota Berlín siga de la RDA o que la controle l’ONU per evitar la fugida de gent al sector occidental

EUA es nega i la RDA construeix un mur que divideix la ciutat (1961-89)

2.2.- La guerra de Corea (1950-53).Divisió de Corea en dos en acabar la IIª G.M.: Nord comunista i Sud capitalista

1950: Corea del Nord ataca Corea del Sud

EUA envia tropes (MacArthur) que rebutgen l’atac i entren en Corea del Nord

La Xina Comunista recolza Corea del Nord

Armistici de Panmunjom (1953): les fronteresqueden com abans de la guerra (paral·lel 36)

2.3.- L’extensió de les aliances politicomilitars.

Aliances delsEstats Units

Pacte Atlàntic (OTAN, 1949): Europa Occidental i EUA

ANZUS: Austràlia, Nova Zelanda i EUA

OTASE: països capitalistes del sud-est asiàtic i EUA

Pacte de Bagdad: Turquia, Irak, Pakistan i Estats Units

Aliancesde l’URSS

Amb Europa Oriental: d’ajudaeconòmica (COMECON, 1949) imilitar (Pacte de Varsòvia, 1955)

Tractats de cooperació ambXina i Vietnam del Nord

2.4.- La guerra del Vietnam (1957-75).Acords de Ginebra (1954): França descolonitza

el país, que queda dividit en dos: Nord comunista (Hanoi) i Sud capitalista (Saigon)

Les guerrilles comunistes del Sud (Vietcong) ataquen el govern amb ajuda del Nord i URSS

EUA envia tropes per envair el Nordi comença una llarga guerra

EUA és derrotada per primera vegada i es retira en 1975, amb moltíssimes baixes

Vietnam s’unifica amb un govern comunista

2.5.-La crisi dels míssils a Cuba (1962).Revolució cubana: en 1959 les tropes de Castro i el Che entren a L’Havana, acaben

amb la dictadura (Batista) i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de l’URSS

EUA bloqueja econòmicament Cuba i els anticastristes, recolzats pels EUA, intenten una invasió de Cuba per badia Cochinos que fracassa (1961)

Cuba demana ajuda militar a l’URSS,que els envia míssils nuclears

Estats Units descobreix els míssils i està a punt d’esclatar una guerra nuclear

Kennedy i Khruixov negocien la retiradadels míssils a canvi de la fi del bloqueig

3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).

Entre 1953 (fi guerra Corea i mort de Stalin) i 1979 (Afganistan) s’obri un període de coexistència pacífica entre els dos blocs

Khruixov crida al diàleg i la convivència pacífica a Kennedy (1959): “telèfon roig”

Breixnev i Nixon signen els acords SALT per limitar les armes nuclears i previndre una possible guerra nuclear

“Els EUA i l’URSS (...), partint de la premissa que una guerra nuclear tindriaconseqüències devastadores per al conjunt de la humanitat, (...) i desitjoses decontribuir a la reducció de la tensió internacional i al reforç de la confiançaentre Estats, han convingut el següent:1. Cada part es compromet a limitar els sistemes de míssils antibalístics (ABM)i a adoptar altres mesures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat.2. Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM per a la defensa delterritori del seu país (...) i no desplegar sistemes ABM per a la defensa d’unaregió individual excepte en les estipulacions de l’article 3 d’aquest tractat. (...).”

Tractat SALT I, Moscou, 26 de maig del 1972.

Des del 1979 torna la tensió (IIª Guerra Freda)

Intervenció de l’URSS en Afganistan → EUArecolzarà els talibans contra l’URSS

EUA envaeix Grenada i lluita contra les guerrilles comunistes a Amèrica Llatina

Es reprèn la cursa d’armament nuclear:la “Guerra de les Galàxies” de Reagan

4.- PROBLEMES INTERNS DELS BLOCS.

4.1.- Tensions dins del bloc comunista. 4.2.- Tensions dins del bloc capitalista. 4.3.- El moviment dels no-alineats.

4.1.- Tensions dins del bloc comunista.Iugoslàvia: el mariscal Tito rebutja el model soviètic i aplica

el socialisme autogestionari o capitalisme d’estat

Xina (Mao) i Albània (Hoxha) trenquen relacions amb l’URSS en 1959i obrin una via pròpia de desenvolupament socialista

La revoltad’Hongria (1956)

Protestes violentes als carrers demanant més llibertat

El primer ministre (Nagy) inclou liberals i socialdemòcratesal govern, s’allunya de l’URSS i abandona el Pacte de Varsòvia

El Partit Comunista d’Hongria demana ajuda a l’URSS,que envia tropes, acaba amb les protestes, canvia el govern

(totalment comunista) i executa Nagy

La “Primavera dePraga” (1968)

Les protestes als carrers fan que el govern de Dubcekdone més llibertats i traga presos polítics de la presó

“Si ens esforcem avui en eliminar les tendències igualitaristes ien valorar els principis de rendiment, no creiem que creem així una nova capa de classes privilegiades. Volem que, en totsels sectors de la nostra vida social, la remuneració de les perso-nes depenga de la importància social i de l’eficiència del seutreball (...). Açò està d’acord amb l’interès del desenvolupamentde tota la nostra societat. (...)El socialisme no pot suposar significar sols l’alliberament delstreballadors de la dominació de els relacions de classe i del’explotació, sinó també un ple desenvolupament de la persona-litat. Ha d’oferir més que qualsevol democràcia burgesa.”

A. DUBCEK: Programa de “Renovació del Socialisme”, 5 d’abril del 1968.

Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturarles reformes i tornar a la situació anterior amb

la teoria de la sobirania limitada

4.2.- Tensions dins del bloc capitalista.Amèrica Llatina: Estats Units intervé directament o amb armament i assessoramentmilitar (Nicaragua, Bolívia,...) per acabar amb els intents de revolució comunista,

recolzant colps d’estat i dictadures a través de la CIA ( Pinochet, Videla,...)

Les dissidènciesa Europa

França es nega a acceptar les ordres dels EUA a l’OTAN i estableix relacions amb la Xina comunista

La RFA arriba a acords amb la RDA i inicia relacions amb Polònia i l’URSS

Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957),amb l’objectiu de convertir a Europa en una potència mundial

Protestes socials

Contra la Guerra de Vietnam: moviment pacifista

El moviment pels drets civils que demana la fi de la discriminació racial als EUA

Les protestes estudiantils del 1968

El moviment feminista, que lluita per una igualtat plena

Els inicis del moviment ecologista

And so even though we face the difficulties of today and tomorrow,I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: "We hold these truths to be self-evident, that all menare created equal."I have a dream that one day on the red hills of Georgia, the sons of former slaves and the sons of former slave owners will be able to sit down together at the table of brotherhood.I have a dream that one day even the state of Mississippi, a state sweltering with the heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be transformed into an oasis of freedom and justice.I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character. I have a dream today!I have a dream that one day, down in Alabama, with its vicious racists, with its governor having his lips dripping with the words of "interposition" and "nullification" -- one day right there in Alabama little black boys and black girls will be able to join hands with little white boys and white girls as sisters and brothers.I have a dream today!I have a dream that one day every valley shall be exalted, and every hill and mountain shall be made low, the rough places will be made plain, and the crooked places will be made straight; "and the glory of the Lord shall be revealed and all flesh shall see it together."2This is our hope, and this is the faith that I go back to the South with.MARTIN LUTHER KING.28 d’agost del 1963, Lincoln Memorial, Washington.

4.3.- El moviment dels no-alineats.

Alguns dels nous països (descolonització) es neguen a prendre partit per un delsbàndols i creen el moviment dels països no-alineats: conferència de Bandung (1955)

Principals líders: Tito (Iugoslàvia), Nasser (Egipte) i Sukarno (Indonèsia)

Convoquen conferències periòdiques i el nombre de països passa de 25 a més de 100

Dues qüestions principals: mantindre la independència dels dos blocsi lluitar contra el desenvolupament i els seus efectes

Valoració

Positiva

Problemes

Ajuden a reduir les tensions a nivell mundial

Són la veu dels més pobres, que es fan escoltar

Potencien la descolonització de les colònies

Reben pressions dels dos blocs,dels quals depenen econòmicament

Es produeixen conflictes entre els seus membres

5.- L’EVOLUCIÓ DE L’EUROPA OCCIDENTAL.

5.1.- Evolució econòmica. 5.2.- Evolució social: l’expansió de l’Estat del Benestar. 5.3.- Evolució política: la consolidació de les democràcies

liberals. 5.4.- El camí cap a la unitat Europea.

5.1.- Evolució econòmica.Europa occidental es recupera ràpidament de la IIª G.M. gràcies a les ajudes

dels Estats Units a través del pla Marshall i a les noves tecnologies

PAÍS 1948-49

(milions de

dòlars)

1949-50

(milions de

dòlars)

1950-51

(milions de

dòlars)

TOTAL(milions

de dòlars)

Alemanya Occidental

510 438 500 1,448

Àustria 232 166 70 488

Bèlgica i Luxemburg

195 222 360 777

Dinamarca 103 87 195 385

França 1,085 691 520 2,296

Grècia 175 156 45 366

Irlanda 88 45 — 133

Islàndia 6 22 15 43

Itàlia i Trieste 594 405 205 1,204

Noruega 82 90 200 372

Països Baixos 471 302 355 1,128

Portugal — — 70 70

Regne Unit 1,316 921 1,060 3,297

Suècia 39 48 260 347

Suïssa — — 250 250

Turquia 28 59 50 137

Fort creixement demogràfic (1950-73): baby boom i immigració

1950-73: fort creixement econòmic i prosperitat i augment de la productivitat

Es modifica l’estructura sectorial de l’economia: cada vegada treballa més gent als serveis (especialment) i a la indústria i menys a l’agricultura

Millora molt el nivell de vida i Europa s’incorpora al model de societat de consum

Crisi del petroli (1973): Europa entra en una crisi econòmica greu que provocaaugment de preus, reducció de la demanda, disminució de la producció i més atur

5.2.- Evolució social: l’expansió de l’Estat del Benestar.

Es generalitza la idea de que l’Estat ha d’intervindre en l’economia per garantirel benestar de tots els ciutadans i construir les grans infraestructures

L’Estat del Benestar suposa que l’estat es fa càrrec d’una sèrie de despesessocials (sanitat, educació, serveis socials,...) i prestacions econòmiques

en cas de jubilació, malaltia o atur

5.3.- Evolució política: la consolidacióde les democràcies liberals.

Es consoliden democràcies liberals o burgeses a tota Europa Occidental

Excepcions

L’Espanya de Franco (1939-75)

El Portugal de Salazar (1928-68) i Caetano (1968-74)

La Dictadura dels Coronels a Grècia (1967-74)

Protestesinternes

La revolta estudiantil de maig del 68 (París sobretot)

Els moviments pacifista, feminista i ecologista

GRAFFITIS DE LA REVOLTA DE PARÍS DE MAIG DEL 68· “El burgès et necessita, tu a ell no.”· “Prohibit prohibir, la llibertat comença amb una prohibició.”· “Furteu!” (a les parets dels bancs)· “La imaginació al poder!”· “Als exàmens, respongueu amb preguntes.”· “Llig menys, viu més.”· “Sigueu realistes: demaneu allò impossible!”· “Si allò que veus no és estrany, la visió és falsa.”· “Oblideu-vos de tot el que heu aprés. Comenceu a somiar!”· “Allò sagrat: ahí està l’enemic.”· “Decrete l’estat de felicitat permanent.”· “La burgesia no té més plaer que degradar-los tots.”· “La barricada tanca el carrer, però obri el camí.”· “L’alliberament de la societat serà total o no serà.”· “Jo fot a la societat, però ella m’ho torna bé.”· “Deixem la por al roig per als animals amb banyes.”· “No negociem amb els burgesos: abolim-los!”· “Baix dels adoquins està la platja.”· “L’alcohol mata. Pren LSD!”· “Quan més faig l’amor, més ganes tinc de fer la revolució. Quan més faig la revolució, més ganes tinc de fer l’amor.”

5.4.- El camí cap a la unitat europea.

Des del 1951 comença a construir-se la Unió Europea, encara inacabada

1951: Es crea la CECA, amb la RFA, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg

1957 (Tractat de Roma): Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb elssis països anteriors (lliure circulació, aranzels únics, Política Agrària Comuna)

En 1990 (Tractat de Maastricht), la CEE passa a anomenar-se Unió Europea(UE) i l’any 2002 comença a circular l’euro com a moneda única

Ampliacions

1973: Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca

1981: Grècia

1986: Espanya i Portugal

1990: RDA (reunificació)

1995: Àustria, Finlàndia i Suècia

2004: Letònia, Lituània, Estònia, Hongria, República Txeca,Eslovàquia, Eslovènia, Polònia, Xipre i Malta

2007: Bulgària i Romania

6.- EXPANSIÓ I CRISI DEL COMUNISME. 6.1.- L’expansió del comunisme per tot el món (1950-75). 6.2.- La caiguda del mur de Berlín i les democràcies populars

(1989-91). 6.3.- El desmembrament de l’URSS (1986-93).

6.1.- L’expansió del comunismeper tot el món (1950-84).

Europa de l’Est (1945) Amèrica Llatina: Cuba (1959) i guerrilles

Àsia: Xina, Corea del Nord, Mongòlia Vietnam, Laos Cambodja, Síria i Afganistan

Àfrica: Etiòpia, líbia, Algèria, Mali, Angola, Moçambic, Tanzània,...

El 1984 els països socialistes suposen més del 25% de la població mundial

6.2.- La caiguda del mur de Berlín iles democràcies populars (1986-93).

Des del 1986 (Gorbatxov) l’URSS deixa de controlar directament l’Europa de l’Est

Des del 1980 comencen les protestes a Polònia i Hongria Eleccions més lliures

A la RDA les protestes van creixent i, en 1989, la població enderroca el mur de Berlín

Reunificació alemanyabaix el model capitalista

Entre 1989 i 1991 el comunisme desapareix d’Europa de l’Est: les “revolucions de vellut” a Txecoslovàquia (escindida en dos), Polònia, Hongria,Romania i Bulgària (assassinat de Ceaucescu)

Durant la dècada dels ’90 Albània i Iugoslàvia deixaren també de ser comunistes

Fora d’Europa els països comunistestambé sofreixen canvis

La majoria dels africans abandonen elcomunisme amb la desaparició de l’URSS

A Àsia hi ha fortes protestes (Tiananmena Xina en 1989) i s’enceten reformes liberals

A Amèrica Cuba resisteix el bloqueig d’EUA

6.3.- El desmembrament de l’URSS.

Des de la mort de Stalin el creixement econòmic de l’URSS era cada vegada menor

Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika iglasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb mésllibertat, reduir les despeses en armament i deixar de controlar els països socialistes

Desastre nuclear de Txernòbil (1986)

1989: revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia → URSS es dóna autonomia

1990: eleccions amb més llibertat a Rússia → Boris Ieltsin nou president de Rússia

1991: intent de colp d’estat dels generals comunistes per a frenar les reformes

El colp fracassa, Ieltsin es farà amb el poder i acabarà amb el comunisme a Rússia

En desembre del 1991 les repúbliques soviètiques es separen i l’URSS deixa d’existir

La Guerra Freda acaba amb la victòria dels Estats Units i el bloc capitalista:el món actual es caracteritza per haver una única superpotència dominant (EUA)