TEMA 2: EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU

2.1-Desenvolupament: es la sequencia de canvis en el comportament, pensament i sentiment. Aquests canvis es fan al llarg de tota la vida d’una manera cronológica i aquest desenvolupament té unes caracteristiques:

2.2-Característiques:

1.Poden estar influenciades per l’herència o l’ambient. L’herència son els gens que nosaltres tenim i l’ambient es el carácter de la persona.

2.Aquests canvis en el desenvolupament poden ser:

-Quantitatius: molts canvis

-Qualitatius: canvis en la qualitat

3.Aquests canvis segueixen unes lleis que son les mateices per a tothom pero cada un de nosaltres el desenvolupem a un ritme diferent.

4.Aquests canvis es fan d’una manera organitzada i mes complexa.

5.Cada persona evoluciona en l’edat que li toca.

2.3-Afectivitat:

L’afectivitat es aquell procés pel qual cada persona va formant el seu mon emocional. Tots els éssers humans quan van creixent ho van demostrant. Cal dir que l’afectivitat es una cosa que portem les persones a dintre i això es una cosa diferent en cadascun, fa distingir unes persones de les altres.

Les emocions que provoca l’afectivitat són un estat d’excitació o d’agitació fisiològica que apareix com una resposta a un estímul extern. Aquest estat per exemple poden ser: nervis, tristesa, ràbia…

Els sentiments són emocions pensades i sentides amb repercussions orgàniques, com per exemple: l’amor, alegria, tristesa, odi…

Les emocions i els sentiments es diferencien per la duració en el temps i la intensitat amb que es viu.

-Emoció es breu i mes intensa que el sentiment.

De vegades aquestes emocions i sentiments influeixen en les decisions de les persones o canvis d’humor.

2.4-Característiques principals de l’afectivitat infantil:

“Els nens de seguida els afecta tot”

L’evolució de les emocions dels nens:

1.Alegría: apareix entre els 2 i 3 mesos i ho manifesta a través del somriure.

2.Tristessa, enfado: apareix als 3 mesos i ho expressen plorant, cridant, petalades…

3.Por: apareix sobre els 8 mesos aprox., es estrany veure-la manifestada, es veu per la cara, s’enganxen a la mare…

4.Ternura: sobre 8-9 mesos els nens comença a repetir el que fa l’adult.

-Coses a tenir en compte:

.Els estats afectius dels nens son mes intensos que els dels adults.

.Al nen li afecta mes la cosa que a l’adult però li dura menys.

.Tenen memòria a plaç curt perquè de seguida se n’obliden.

.Els afecten molt mes els sentiments i les emocions que el pensament.

.Quan tenen una emoció molt forta es queden en ella sense pensar en res mes.

2.5-Teoríes explicatives del desenvolupament afectiu:

-Wallon

-Alma i cos junts

-6 estadis de desenvolupament:

1.Impulsivitat motriu (funcions fisiologiques)

2.Emocional (necessitat del pare o mare per desenvolupar-ho)

3.Sensoriomotor ( el nen fa moviments que li donen plaer, 2-3 anys)

4.Personalitat ( a poc a poc va integrant i construint la seva personalitat 3-6 anys):

1.Crisi del personalisme

2.Període de Gràcia

3.Període de representació

5.Pensament Categorial ( 6-11 anys )

1.Pensament Sincrètic

2.Pensament pròpiament categorial

6.Estadi de la Pubertat i l’Adolescència ( el nen té coneixement de l’exterior i es crea a ell mateix 12-15 anys).

-Freud (s. XIX)

-Inconscient (somnis, hipnosis, lapsus)

-Teoria de les emocions: ello, jo, superjo.

Per elaborar aquesta teoría del psicoanàlisi es la de basa en les emocions:

-id = ello (inconscient) : Principi de plaer (gana, sed…)

-ego = jo (conscient) : Decisions que decidim reflexionant. Pot influir molt l’entorn.

-superego = superjo : Principi del deure.

-Piaget ( s.XX)

-Estudi del coneixement, Com arriba el coneixement a l’ésser humà?

El coneixement per a Piaget es la forma d’adaptació que es constitueix per l’assimilació el qual l’infant va integrant una nova información al coneixement que ja poseeix i l’acomodació d’aquesta información implica una reorganització d’aquesta informació.

-4 estadis de desenvolupament:

1.Estadi sensoriomotor (0-2 anys)

El nen per fer aquest coneixement utilitza molt els objectes.

2.Estadi preoperacional (2-6 anys)

Ja no té tant contacte directe amb els objectes.

3.Estadi d’operacions concretes (7-11 anys)

Utilitza la llògica per resoldre conflictes o questions.

4.Estaadi de les operacions formals ( a partir de 12 anys)

2.6-Teoría de l’aferrament

Definició: De manera instintiva hi ha un aferrament entre la mare i el fill perque la mare cobreix les necessitats bàsiques del nen, també li dóna una estabilitat emocional ( tranquil, algú el protegeix…)

Enllaç afectiu que una persona o animal forma entre ell mateix o un altre de la seva espècie.

Tipus:

1.Aferrament segur: Es aquell que l’infant explora i juga sense cap por ninguna perquè sap que la mare està al seu costat. Per exemple a casa amb les seves joguines. Quan la mare marxa el nen no se sent segur.

2.Aferrament evassiu: infants molt tranquils que no tenen cap problema si la mare no hi es.

3.Aferrament d’oposició: Tan si la mare hi es com no el nen sempre intenta una proximitat amb ella. Per exemple si hi és el nen jugarà al seu costat, i si no hi ñes es quedara a la porta. El nen es queda desconsolat quan la mare marxa.

4.Aferrament desorganitzat: Nens molt insegurs i desorientats. Eviten a la mare perque están enfadats.

Fases:

1.Fase de protesta: els nens ploren, criden ( molt) per cridar l’atenció de la figura perque no marxi i se sentí malament. El nen s’enganxa a la figura.

2.Fase d’ambivalència ( contradictori): si els pares desapareixen un temps l’infant protesta i està angustiat pero arriba un punt que s’acostuma i quan torna la figura el nen no reacciona, es pren l’arribada sense interés, trigarà un temps a establir-se el llaç de nou.

3.Fase d’adaptació: nens adoptats, pares que se’n van. Si es una separació molt llarga o definitiva, el nen acabarà acostuman-se i establirà altres enllaços afectius.