TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME A EUROPA

(1789-1871)

Salvador Vila Esteve

Història

4t d’ESO

TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME A EUROPA (1789-1871).

1. Liberalisme i nacionalisme.

2. La Revolució Francesa (1789-1815).

3. Restauració i revolucions liberals (1815-48).

4. L’època dels nacionalismes.

1. Liberalisme i nacionalisme.

- El liberalisme i el nacionalisme són les dues grans ideologies burgeses del segle XIX.

1.1.- El liberalisme.

1.2.- El nacionalisme.

1.1. El liberalisme.El liberalisme és una doctrina política i econòmica del segle XIX que es basa en la llibertat individual (en política i en economia), la igualtat legal, la propietat privada

capitalista, la divisió de poders i la sobirania nacional (sufragi)

La Constitució serà la norma bàsica dels estats liberals, expressió de la sobirania nacional

El liberalisme serà revolucionari en un principi per a acabar amb l’Antic Règim

Una vegada en el poder es dividirà en dos: els liberals moderats, partidaris de frenar la revolució amb el sufragi censatari (sols voten els homes rics); i els liberals

democràtics, partidaris del sufragi universal (voten tots els homes majors d’edat).

1.2. El nacionalisme.

El nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seua sobirania i crear un Estat propi, fent coincidir les

fronteres de l’Estat amb la comunitat nacional

Dues definicions de nació

Nacionalisme cívic (França): la nació com a conjunt de ciutadans que units per la voluntat de viure en comú

Nacionalisme ètnic (Alemanya): la nació com a conjunt de llengua, cultura, costums, història,... que comparteix un grup de persones

(ànima eterna, immutable i espiritual d’un poble)

Acabem de veure alguns elements que no són suficients per a crear una nació: la raça, la llengua, els interessos, les afinitats religioses, la geografia, les necessitats militars. (...) Què més es necessita?Una nació és, essencialment, una ànima, un principi espiritual. Dues coses que (...) constitueixen la mateixa essència (...). Una es refereix al passat, l’altra forma part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric llegat del passat, l’altra és el consentiment present, el desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir viva l’herència que s’ha rebut. (...)Conferència d’Ernest Renan, 1882.

Exercicis punt 1. Liberalisme i nacionalisme.

1.- A partir de la lectura del text, respon:a) Quina classe social va inventar el liberalisme? Per què? Per què volien un sufragi censatari?b) Qui eren els demòcrates? Què reclamaven? Per què?c) Què és el liberalisme? És el mateix que la democràcia? Per què?

Exercicis punt 1. Liberalisme i nacionalisme.

2.- A partir del text següent, respon:a) Quin tipus de text és? Qui el va escriure? Quan? A qui es dirigeix?b) Quin és el tema del text?c) Quines dues formes de nacionalisme distingeix l’autor? Com pensa ell que s’han de donar per a tindre força?d) Què és el nacionalisme? Per què creus que la definim, en el seu origen, com una ideologia burgesa?

Acabem de veure alguns elements que no són suficients per a crear una nació: la raça, la llengua, els interessos, les afinitats religioses, la geografia, les necessitats militars. (...) Què més es necessita?Una nació és, essencialment, una ànima, un principi espiritual. Dues coses que (...) constitueixen la mateixa essència (...). Una es refereix al passat, l’altra forma part del present. Una és el fet de posseir en comú un ric llegat del passat, l’altra és el consentiment present, el desig de viure conjuntament, la voluntat de mantenir viva l’herència que s’ha rebut. (...)Conferència d’Ernest Renan, 1882.

2. La Revolució Francesa (1789-1815).

2.1.- Causes.

2.2.- La revolució del 1789.

2.3.- La monarquia constitucional (1789-92).

2.4.- La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-94).

2.5.- La república burgesa o Directori (1794-99).

2.6.- El període napoleònics (1789-1815).

2.7.- Conseqüències.

2.1. Causes.La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més

per una sèrie de males collites que provoquen una pujada del preu del pa, fam i morts

Les diferències entre privilegiats i no privilegiats

La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada vegada més de les desigualtats entre privilegiats i no privilegiats i de no poder tindre importància política i social (Il·lustració)

“Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primersllocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinatsa romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...).Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talenti en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobrela noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts erahumiliada.”

Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.

2.1. Causes.L’exemple de la independència americana que demostrava que el triomf de les idees il·lustrades i liberals era possible

La crisi financera de la monarquia (excessives despeses i ajudes a la independència dels Estats Units), que obliga al rei a intentar fer una reforma fiscal per a recaptar més → intenta

que els nobles paguen impostos, però aquests es neguen i el rei es veu obligat a convocar Estats Generals (corts estamentals), l’única institució que podia aprovar nous impostos

2.2. La revolució del 1789.Als Estats Generals del 1789 hi ha tres estaments (noblesa,

clero i Tercer Estat), però sols té un vot cada estament

Com que el Tercer Estat sempre seria minoria respecte als privilegiats, reclama que es vote per persona i no per estament

Els privilegiats no ho accepten i els diputats del Tercer Estat se’n van i es proclamen Assemblea Nacional (representants de la nació), començant la Revolució

2.2. La revolució del 1789.L’Assemblea Nacional jura no desfer-se fins aprovar una Constitució, la gent de París ix al

carrer i pren les armes de la Bastilla per a defensar l’Assemblea (14 de juliol del 1789)

La revolució s’escampa per tota França: al camp els camperols cremen castells, assassinen nobles i es declaren propietaris dels camps que treballaven (la Grande Peur)

Atemorit per la situació, el rei Lluís XVI reconeix l’Assemblea Nacional Constituent i França passa a ser una monarquia constitucional o parlamentària

2.3. La monarquia constitucional (1789-92).L’Assemblea Nacional aboleix l’Antic Règim i el feudalisme (monarquia constitucional) i promulga la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertats individuals, igualtat legal i impostos proporcionals i universals)

Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament elrègim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudalscom censals, els que els refereixen a la mà morta real opersonal i a la servitud personal i aquells que les represen-ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seranfixats per l’Assemblea Nacional.Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides senseindemnització.Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguenconeguts i percebuts (...) seran abolits.Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta.Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement,poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs-tics, civils o militars.Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, ala vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga.

Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).

Els drets dels homes i els drets de les dones

Olympe des Gouges

2.3. La monarquia constitucional (1789-92).L’any 1791 s’aprova la Constitució: monarquia constitucional, divisió de poders, propietat privada, sobirania nacional, igualtat legal, llibertat econòmica, dret de veto del rei (podia oposar-se a que s’aprovara una llei) i sufragi censatari (sols voten els rics) i indirecte (la

burgesia tracta de frenar la revolució i aliar-se amb el rei i la noblesa)

La nova Assemblea Legislativa aprovarà també l’abolició dels gremis i de la tortura, la creació d’un exèrcit nacional, la desamortització dels béns de l’església (passen a ser de l’Estat que els vendrà als camperols i burgesos)

i la separació de l’església i l’estat (base de l’estat laic)

TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena-ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici.CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat éssuperior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en elseu nom pot exigir obediència.

Fragment de la Constitució francesa del 1791.

2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).En juny del 1791 el rei Lluís XVI i la seua família són detinguts quan intentaven fugir a Àustria per a formar un exèrcit, amb l’ajuda de la resta de monarques europeus, que

acabara amb la Revolució i tornara a l’absolutisme (fugida de Varennes)

En abril del 1792 els austríacs ataquen França per ajudar al rei i, com a conseqüència, el poble es revolta, pren el palau reial (Tulleries),

empresona al rei i la seua família i proclama la república

El govern caurà en mans dels girondins (burgesos moderats), que convoquen eleccions per sufragi universal masculí per a triar una

Convenció Nacional que elabore una constitució republicana

2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).

El rei (i la reina) són jutjats, condemnats i decapitats en la guillotina davant la pressió dels jacobins (revolucionaris radicals dirigits per Robespierre)

Amb l’execució del rei, totes les monarquies europees formen una coalició absolutista que ataca França i, a més, hi ha revoltes contrarevolucionàries

dins del país en favor del rei i la tornada a l’absolutisme

“Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contrad’un home, sinó prendre una mesura de salutpública... Dins d’una República, un rei destronatsols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, lade servir de mitjà per afirmar a la vegada l’unai l’altra...”

Intervenció de Robespierre en la Convenció.

Padre de Família. Decapitació Lluís

XVI

2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).

En juny del 1793 els jacobins es fan amb el poder i elaboren una Constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal masculí directe, dret a la igualtat,...

El poder executiu queda en mans de Robespierre i un Comitè de Salvació Pública que organitza un nou exèrcit que atura als absolutistes i impulsa la política del Terror (suspensió

de llibertats i empresonaments i execucions de tots aquells que s’oposen al govern)

“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics dela llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacionalo els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme”

Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).

S’aproven lleis socials favorables al poble: control de preus i salaris, distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els pobres, educació obligatòria, venda de béns del clero,...

La burgesia veu perillar les seues riqueses i prepara, amb l’exèrcit, un colp d’Estat que tira al govern jacobí, executa als seus líders i torna a una república moderada burgesa (a 1791)

LLEI DE MÀXIMUM“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels qualss’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,l’oli, el vi, la sal, el ferro.Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a unpreu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”

Govern revolucionari dels jacobins (1793)

2.5. La república burgesa o Directori (1795-99).El nou govern burgés anul·la les lleis jacobines, elabora una nova Constitució (1795) amb

sufragi censatari i poder executiu en mans d’un Directori o govern de cinc membres

Aquest govern es manté gràcies a l’exèrcit, que lluita contra els absolutistes (exterior) i acaba amb les revoltes radicals dels més pobres

“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; arabé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipusmés que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegatsal país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i albenestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunesesperances.(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-tat salvatge”Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-te de constitució (París, 1795).

Vídeo resum Rev. Francesa

2.6. El període napoleònic (1799-1815).A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia

moderada, pega un colp d’estat per a instaurar un govern personalista i autoritari: la Constitució del 1800 no inclou una declaració de drets ni considera la divisió

de poders (però és burgesa i liberal moderada)

Dues etapes

Consolat (1799-1804): un grup de cònsols (entre ells sempre Napoléo) s’ocupa del govern

Imperi (1804-15): Napoleó es fa coronar emperador i governa ell sols

2.6. El període napoleònic (1799-1815).Es viu un període d’estabilitat política i bonança econòmica: liberalisme econòmic, impuls de la indústria i el comerç, creació del Banc de França, acords amb l’església (concordat),

centralització, modern sistema d’ensenyament, nous codis civil, penal i de comerç,...

En la guerra contra la resta d’Europa, avança i conquereix quasi tota Europa, estenent l’imperi i les idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia

Però finalment, l’exèrcit napoleònic serà vençut a Rússia i Espanya (1814) i a la batalla de Waterloo (1815) per Rússia, Prússia i Gran Bretanya → 26 anys

després, la Revolució és derrotada i torna l’absolutisme a França

2.7. Conseqüències.Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal

Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal

Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal)

Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi)

Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes

És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels règims polítics actuals: monarquia constitucional,

república burgesa, república democràtica i social,...

És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme

És el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors

Vídeo conseqüèn-

cies R.F.

Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).1.- A partir de la lectura del text, respon:a) Classificació.b) Tema.c) Amb què vol acabar? Per què?d) Quines causes van portar a l’inici de la Revolució Francesa?e) Què va passar en juliol del 1789?

Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).2.- A partir del text següent, respon:a) Classificació.b) Tema.c) Resumeix al màxim possible, amb les teues paraules, les idees de cada article.d) Explica la monarquia constitucional.

Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).3.- A partir del text, respon:a) Classificació.b) Tema.c) Quin tipus d’igualtat defensa Robespierre? Amb quin argument? Com vol aplicar-la?d) Quina classe social estaria a favor d’aquestes mesures? Per què? Quin estarien en contra? Per què?e) Per què es va produir la revolució del 1792? Qui la va protagonitzar? Quin sistema polític proclamaren? Què van fer amb el rei anterior?f) Què van fer els jacobins quan governaven la república democràtica?g) Com va acabar el govern jacobí? Què va fer el Directori posterior?

Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).4.- A partir del mapa, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Com va arribar Napoleó al poder? En quines dues etapes es divideix el seu govern personal? Per què es caracteritza?d) Quins territoris va arribar a controlar la França napoleònica? Quins eren els seus enèmics?e) On va començar la decadència de l’imperi napoleònic? On i quan es va produir la derrota definitiva?

5.- Elabora un eix cronològic amb les etapes de la Revolució Francesa.

3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848).

3.1.- L’Europa de la Restauració.

3.2.- Les revolucions del 1820 i 1830.

3.3.- Les revolucions del 1848.

3.1. L’Europa de la Restauració.En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena

(1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució

Les potències absolutistes creen la Santa Aliança: davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, la resta de monarques havien

d’ajudar al monarca amenaçat a acabar amb la revolució

LA SANTA ALIANÇA (París, 1815)“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies:Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia.Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

3.2. Les revolucions del 1820 i 1830.Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina (independències d’Espanya), però acabaran fracassant a Portugal,

Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823)

Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França (monarquia constitucional de Lluis Felip

d’Orleans) i Espanya, però fracassen a Polònia, Àustria i estats alemanys i italians

3.2. Les revolucions del 1848.Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions

de vida de camperols i obrers, la repressió de les seues protestes i el nacionalisme

A França, la revolució del 48 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social → la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III)

A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...) → seran reprimits els intents d’independència

Exercicis punt 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848).

1.- A partir de la lectura del text, respon:a) Classificació.b) Tema.c) A què es comprometen els signants de la Santa Aliança en aquests articles?d) Què va ser el Congrés de Viena? Com es coneix l’etapa històrica que comença amb ell?

LA SANTA ALIANÇA (París, 1815)“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies:Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia.Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

Exercicis punt 3. Restauració i revolucions liberals (1815-1848).

2.- A partir del mapa següent, respon:a) Classificació.b) Tema.c) On van haver revolucions en 1820? Què en saps d’elles?d) On van haver revolucions en 1830? En què van consistir?e) On van haver revolucions en 1848? Explica-les.

4. L’època dels nacionalismes.

Tres situacions

Nacions que coincideixen amb les fronteres de l’Estat (cap problema)

Nacions dividides en diferents estats que volen unificar-se

Diferents nacions que estan dins d’un estat i volen independitzar-se

4.1.- Els primers moviments nacionalistes.

4.2.- La unificació italiana.

4.3.- La unificació alemanya.

4.1. Els primers moviments nacionalistes.Entre 1808 i 1826 els diferents països d’Amèrica Llatina s’independitzen d’Espanya, en 1829 Grècia de l’imperi turc i en 1830 Belgica de França

En 1848, Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i estats alemanys i italians protagonitzen revoltes nacionalistes que no triomfen (la “primavera dels pobles”)

1829 1831

4.2. La unificació italiana.Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria dominava els estats

del nord, el regne de les Dues Sicílies el sud i el Papa el centre

La unificació s’inicia en 1856 en el Piemont de la mà del monarca liberal Víctor Manuel II, amb Cavour (nord) i Garibaldi (sud) com a líders

En 1861 Víctor Manuel II es proclama rei d’Itàlia, en 1866 derroten a Àustria i, pel sud, Garibaldi pren Sicília i Nàpols i, en 1870,

conquereix els Estats Pontificis i proclama Roma com a capital

4.3. La unificació alemanya.Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria

En 1834 ja s’havia fet una unió duanera i en 1848 s’intentà la unificació, però els monarques de Prússia i Àustria desconfiaven l’un de l’altre

A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Bismarck comencen una unificació per la força, derrotant en tres guerres a Dinamarca, Àustria i França i

proclamant-se Guillem I emperador d’Alemanya (kàiser) en 1871

No és en el liberalisme (...), sinó més aviat en la força i la potència de Prússia, on Alemanya té posats els ulls. (...) Prússia ha de reunir les sues forces i esperar el moment oportú.Les fronteres que el Congrés de Viena va donar a Prússia no són bones. Aquest no és un tema ni per a fer discursos ni per a buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro (armes) i la sang.

Discurs de Bismarck, 1862.

Exercicis punt 4. L’època dels nacionalismes.1.- A partir del mapa, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Com estaven les actuals Itàlia i Alemanya a mitjans del segle XIX? Posa exemples del mapa.d) Com es va arribar a la unificació italiana?e) Explica el procés d’unificació d’Alemanya.

2.- Completa el quadre:

  ITÀLIA ALEMANYAEstat que dirigeix la unificació     Adversaris i obstacles 

   

 Fases i conflictes principals  

   

Monarca i primer ministre    Data de la unitat    

Activitat de síntesi.1.- Vocabulari: liberalisme, sobirania nacional, sufragi censatari, sufragi universal, nació, nacionalisme, Revolució Francesa, Tercer Estat, jacobins, Restauració, Congrés de Viena, Santa Aliança: