Tema 2 - Sib · ANÀLISI DEL RISC Tema 2. Aspectes bàsics del risc de crèdit Tea Cegos, S.A. 2019...

Anàlisi del risc

Tema 2 Aspectes bàsics

del risc de crèdit 2019

ANÀLISI DEL RISC Tema 2. Aspectes bàsics del risc de crèdit

Tea Cegos, S.A. 2019

2

ÍNDEX

CRITERIS BÀSICS DE RISC. GESTIÓ DE LA CARTERA DE RISCOS .............................. 3

PROCÉS D'ESTUDI DEL RISC COM A ETAPA DEL CICLE CREDITICI ........................... 6

ESTUDI DEL RISC ..................................................................................................................... 10

PARTICULARS ..................................................................................................................... 12

PROFESSIONALS I EMPRESARIS .................................................................................... 14

CONTRAOFERTA .................................................................................................................... 17

SEGUIMENT .............................................................................................................................. 18



3

CRITERIS BÀSICS DE RISC. GESTIÓ DE LA

CARTERA DE RISCOS

El crèdit i el risc gairebé sempre són inseparables. Per aquest motiu, a les operacions

actives també se les anomena operacions de risc o, simplement, risc. El crèdit ideal

oferiria seguretat total o risc nul, però no hi ha crèdit sense risc.

Les operacions de risc d'una entitat han de tenir en compte els criteris següents per

minimitzar aquest risc:

Seguretat. La decisió de concedir un risc s'ha de basar en la raonable

convicció del bon final de l'operació, és a dir, que el deutor retornarà el capital

prestat amb els interessos corresponents més les comissions pactades. A més,

s'ha de vigilar el nivell de risc de cada operació i evitar la concentració de

riscos en determinats clients, grups d'empreses o sectors econòmics

(diversificació).

Rendibilitat. Cal vetllar per la rendibilitat particular de cada operació mirant

d'evitar les partides fallides i l'increment de costos (generalment, per

reclamacions per impagament). Per a cada operació de risc, els ingressos que

generi via interessos i comissions han de ser suficients per cobrir el cost dels

recursos aliens, les despeses d'administració, més el marge de benefici atribuït,

de manera que s'obtingui una rendibilitat ajustada al risc que retribueixi

suficientment el capital invertit a la operació. En aquest sentit, les

compensacions obtingudes del client gràcies a la concessió de l'operació de

risc adquireixen una importància fonamental.

Liquiditat. La política general de l'entitat ha de procurar conciliar els terminis

de recuperació dels actius prestats amb l'exigibilitat del passiu dipositat.

Davant la creixent demanda d'ampliació de terminis de devolució dels

préstecs i la màxima disponibilitat en els dipòsits de clients, l'entitat ajustarà en

cada moment la seva política creditícia tal com exigeixin les circumstàncies.

Això inclou planificar correctament les amortitzacions parcials i les

cancel·lacions de les operacions actives, i tenir cura de què els acreditats

atenguin puntualment els seus pagaments a l'entitat.

La cartera de riscos de l'oficina d'una entitat financera és el conjunt de les seves

operacions vives o vigents. Gestionar la cartera de riscos consisteix en acceptar

o denegar noves sol·licituds i controlar els riscos vigents.

La gestió de la cartera inclou totes les etapes del cicle creditici, des de la

sol·licitud fins a la cancel·lació de l'operació.



4

La cartera de riscos d'una entitat estarà ben gestionada quan tingui seguretat,

rendibilitat i liquiditat, és a dir, si compleix els criteris bàsics de risc esmentats

anteriorment:

Una cartera és segura si el percentatge de partides fallides és inferior a l'índex

acceptat com a normal. Per aconseguir seguretat, cal controlar el nivell de

risc de cada operació. La falta de seguretat en les operacions pot afectar

tant a la seva rendibilitat com a la seva liquiditat, perquè un excés de

partides fallides pot comprometre, d'una banda, l'obtenció de beneficis i,

de l'altra, alterar les previsions de tresoreria de l'entitat.

Una cartera és rendible si els rendiments que produeix (interessos i comissions)

cobreixen els costos de les operacions i ofereixen un marge suficient per

complir amb els requeriments de retribució de capital determinats pels

Consell d’Administració de l’Entitat. Per obtenir rendibilitat global d'una

cartera cal controlar les partides fallides i els costos addicionals d'operacions

contencioses (que solen ser molt elevats), i tenir cura de la rendibilitat de

cada operació.

Una cartera ofereix liquiditat adequada quan els seus riscos es poden

transformar en diners en un termini raonable, suficient per atendre els

reintegraments dels dipositants de l'entitat. Per mantenir la liquiditat de la

cartera, cal tenir cura de què els titulars retornin el capital en el terme o els

terminis pactats.

L'acció personal dels responsables de cada oficina influeix decisivament en la

brillantor, la mediocritat o, tal vegada, el fracàs de la gestió creditícia i repercuteix

en la resta de les relacions amb el client. Per exemple, precaucions exagerades

en aprovar un risc poden comportar el desaprofitament d'oportunitats de negoci

i, alhora, incórrer en costos de gestió elevats. Contràriament, concedir un crèdit

sense una anàlisi i rigor suficientment profund pot comportar acceptar un risc que

resulti fallit.

Per a un millor acompliment de les polítiques de gestió de riscos de crèdit definides,

es disposa de metodologies i eines que permeten el tractament del risc de crèdit

en funció del tipus de clients i les característiques de les operacions.

Si be existeixen diferents tècniques de medició, les més utilitzades es refereixen a l’estimació de les

pèrdues inesperades i les pèrdues esperades.

Definim pèrdues inesperades a aquelles, producte de situacions de mercat, de cojuntura econòmica mundial i de factors externs. Aquestes pèrdues es cobreixen amb recursos

propis de l’entitat, i la seva estimació ses realitza mitjançant models matemàtics

Definim pèrdues esperades, les que se corresponen a les estimades en termes mitjos que esperem es produeixin en cada una de les operacions creditícies atorgades en un termini

determinat ( en general 90 dies). La medició d’aquestes pèrdues és el producte de 3 variables:

PÈRDUA ESPERADA = PROBABILITAT DE MORA (%) * EXPOSICIÓ (€) * SEVERITAT (%)

o La probabilitat de mora (PD): és la probabilitat que un acreditat entri en mora de



5

90 dies en los pròxims 12 mesos, i es calcula a través dels sistemes de scoring o

rating.

o L’exposició (EAD): es refereix a la estimació de l’import de risc que es disposi en el

moment de l’entrada de mora de l’operació. o La severitat (LGD): suposa l’estimació del percentatge del crèdit que no serà

possible recuperar por part de l’entitat en cas que l’operació entres en mora.

Com a eines, els models de rating y scoring, recolzen els processos d’admissió i

seguiment del risc de crèdit i proporcionen una qualificació i una probabilitat

d’incompliment o pèrdua en la que se suporta la pressa de decisions objectiva i

classificació de la qualitat creditícia de les operacions.

En la gestió de riscos, l’ Entitat procedeix a identificar i mitigar els riscos ens els que

es troba, realitzant un procés de auto- avaluació del capital que estima, els

recursos propis computables dels que disposa i els requeriments de capital

conforme als riscos, i així avaluar la capacitat de fer front a situacions adverses.

L’entitat estableix el detall de les tarifes a aplicar a les diferents operacions de risc i

transaccions comercials que realitza amb el seus clients, a través de la

metodologia RAR ( també anomenada RORAC) que sorgeix de una evolució del

concepte de ROE (rendibilitat sobre el capital invertit) i que afegeix al seu càlcul el

cost de la pèrdua esperada y del capital regulatori.

La metodologia del RAR te como objectiu assegurar el creixement rentable de

l’entitat a partir de la cobertura de costos.

Una operació que porta immersa una major possibilitat d’ impagament es classifica

com beneficiosa, si es alta la rendibilitat que compensa aquest risc.

RAROC = (Ingressos – Costes de gestió- Pèrdua esperada) / Consum de capital

D’aquesta forma, per a estimar el preu d’una operació s’agafarà com a referencia

la suma de:

La pèrdua esperada (PE)

La pèrdua inesperada (o retribució del capital necessari)

L’estimació de costos operatius interns



6

F a

s e

d

e

v i

g è

n c

i a

F a

s e

d

e

c o

n c

e s

s i

ó

Arxiu

expedient

PROCÉS D'ESTUDI DEL RISC COM A

ETAPA DEL CICLE CREDITICI

Els fons recuperats amb la cancel·lació d'operacions actives, així com els nous

dipòsits captats per l'entitat, s'inverteixen en noves concessions de crèdit i es genera

un procés cíclic.

La relació creditícia entre l'entitat i el client s'inicia quan aquest presenta una

sol·licitud i, si prospera, conclou amb la cancel·lació de l'operació. No obstant això,

es pot perllongar i formalitzar-se en una nova operació (que pot ser renovació de

l'anterior). Les activitats d'aquest procés s'agrupen, d'una manera lògica i

seqüencial, per etapes: a partir de la primera, cada etapa és conseqüència

immediata de l'anterior. Observa l'esquema següent:

Operacions

que es

negociaran

1. Sol·licitud

2. Estudi

3. Decisió

Contraoferta

Operacions

acceptades

4. Formalització

5. Seguiment

Petició de

renovació

6. Renovació o cancel·lació

Operacions

denegades



7

Les sis etapes s’agrupen en dos fases:

- Fase de concessió que va des de la presentació de la sol·licitud fins la decisió

d’aprovar o denegar la operació.

- La fase de formalització, seguiment i cancel·lació.

Quan un client presenta una sol·licitud, l'entitat procedeix al seu estudi. Aquesta és

la segona etapa dins de la fase de concessió d'una operació activa. En aquesta

etapa, el centre proposant estudia la sol·licitud i després elabora la proposta

corresponent (tercera etapa) per, finalment aprovar-la o passar-la al nivell superior

amb poder decisori suficient per a la seva resolució.

El risc s'ha d'assumir d'una manera responsable per a cada entitat. Per a això, cal:

Estudiar cada operació.

Decidir, tenint en compte les conseqüències positives i negatives que pot

comportar cada operació.

Disposar d'informació suficient i veraç.

L'entitat financera només ha d'atorgar la seva confiança a les persones o empreses

quan preveu recuperar els diners prestats i obtenir beneficis.

L'estudi d'una operació és un procés que s'inicia quan la sol·licitud es considera

acceptable i finalitza quan s'aconsegueixen els dos propòsits bàsics següents:

L'avaluació del risc. Per saber quan s'ha de concedir un crèdit, quant s'ha de

concedir, quins riscos es correran, etc., les entitats financeres han d'estudiar

a fons cadascuna de les operacions que els proposin els seus clients.

La determinació de la rendibilitat. La rendibilitat ve condicionada per la

política creditícia de l'entitat, així com pel nivell de risc del deutor i de

l'operació sol·licitada.

Els tipus d'interès i les comissions són factors que influeixen directament en la

rendibilitat d'una operació. També cal tenir en compte les compensacions

associades a l'operació, que augmenten la rendibilitat global del client.

En la fase de concessió l'operació creditícia s'estudia i s'analitza per emetre un

dictamen o decisió sobre la seva aprovació o denegació.



8

A v

a l

u a

r

e

l

r i

s c

i l

e s

s e

v e

s

g a

r a

n t

i e

s

A n

a l

i

t z

a

r

e l

r i s

c

i l

e s

s

e v

e s

g

a r

a n

t i e

s

O b

t e

n i

r

d

a d

e s

r e

a l

s

i

s u

f

i c

i e

n t

s

En l'esquema següent es detallen els passos del procés d'estudi o anàlisi

d'una operació de risc:

Examinar i comparar la

informació facilitada

pel sol·licitant

Afegir informació

crítica i verificar el

conjunt de dades

Informació interna

Informació externa

Anàlisi

qualitativa

Anàlisi

econòmico-

financera

Avaluació del

risc

Determinació de

la rendibilitat

Les operacions que no són viables (perquè s'han denegat o s'han de

renegociar les seves condicions) no atenyen la fase de concessió. Només les

aprovades poden passar a la fase de vigència.



9

La primera etapa de la fase de vigència és la formalització de l'operació. Els contractes de crèdit o préstec, i altres operacions de risc, solen documentar-se mitjançant una pòlissa que ha d'estar signada per tots els intervinents del contracte (si hi ha avaladors, també han de signar). I si es tracta d'una operació amb garantia real, a la pòlissa es detallaran els béns deixats en garantia, així com el seu valor. En cas d'una operació amb garantia hipotecària, es formalitzarà l'escriptura pública d'hipoteca.

Mentre l'operació estigui vigent, l'entitat tindrà cura de la seva administració i

seguiment i, al venciment, quan el client retorni a l'entitat el capital rebut i hagi

pagat els interessos i comissions pactats, es produirà la seva cancel·lació. L'últim

apartat d'aquest tema es dedica amb més detall a la fase de seguiment.

Durant la fase de vigència, l'entitat ha de sol·licitar a l'acreditat que es posi al

corrent de pagament en els venciments previstos (i, si s'escau, als garants). També

durant aquesta fase, l'entitat s'ha d'assegurar de què les garanties sotmeses a canvis

de valor segueixen sent suficients.

Excepte si s'estipula una altra cosa, el contracte d'una operació activa no es pot

modificar de manera unilateral, a excepció del descompte comercial, per al qual

poden variar els tipus d'interès i les comissions sense necessitat d'obrir una nova

classificació.

El més habitual és que les modificacions d'un contracte donin lloc a la formalització

d'una nova operació que substitueixi l'anterior, si be quan es modifiquen només

alguns aspectes del mateix, poden realitzar-se les citades modificacions mitjançant

la denominada “novació” que suposa costos de formalització inferiors a la firma

d’una nova pòlissa.

Pel que fa a les garanties, quan es tracta de prenda d’operacions de passiu i altres

títols valors, el contracte ja preveu que l'acreditat les hagi de reposar si el seu valor

pateix un descens.



10

ESTUDI DEL RISC

En primer lloc, cal disposar de dades reals i suficients per avaluar correctament el

risc:

Examinar i comparar les dades de la sol·licitud i dels documents suport

necessaris.

Obtenir la informació crítica necessària no continguda en la sol·licitud.

Verificar i contrastant les dades de la sol·licitud amb informació interna i externa.

Un cop les dades que són en el nostre poder es puguin considerar reals i suficients,

les estudiarem per mitjà de les anàlisi qualitativa i econòmic-financer (o

quantitativa).

L'estudi d'una operació costa temps i diners. Per això és convenient limitar-ne la

profunditat, adequant-la tant com sigui possible al risc que s'assumirà i als

rendiments esperats.

L'anàlisi del risc demana dedicació del personal de l'entitat, l'ús de recursos

materials (material d'oficina, mitjans informàtics...) i de recursos externs (agències

d'informes, centres de dades...).

La profunditat en l'estudi d'una operació activa ha de guardar proporció, en la

mesura del possible, amb:

El nivell de risc previst

La rendibilitat estimada

El cost de l'estudi

I com mínim l’estudio de la sol·licitud de risc ha de contenir:

Identificació del client: El seu historial i comportament financer observat si es

client, però si no ho es, caldrà intentar obtenir.

Finalitat de la operació: en aquest sentit de que la mateixa ha de tenir

coherència amb el import sol·licitat i el termini requerit per la seva devolució.

Import sol·licitat: diferenciant entre el import de la operació i el import de la

financiació sol·licitada.

Termini de la operació. Que sempre haurà d’estar en consonància amb la

finalitat i el destí de la financiació.



11

El producte: Guardar coherència amb la finalitat, i anar destinat a cobrir les

necessitats del client.

L’anàlisi de la capacitat de devolució: responent i verificant la resposta a la

citada pregunta, que lògicament contindrà un estudi molt detallar de

l’endeutament actual i futur del client.

La rendibilitat associada al risc proposat: fent un estudi detallat dels costos

implícits a la operació, i també els ingressos esperats con la concessió de la

mateixa.

Las garanties: detallant, en el seu cas, els bens afectats al compliment de la

obligació principal.

En moltes ocasions, quan es tracta d'operacions d'import elevat, els costos de

l'estudi es repercuteixen directament en el sol·licitant, fins i tot amb independència

que l'operació s'arribi a formalitzar o no. D'aquesta manera, es pretén deslligar els

costos de la rendibilitat de l'operació.

Per estalviar temps i feina (costos), és convenient filtrar les sol·licituds i eliminar-ne les

inacceptables des del primer contacte amb el client. Aquesta selecció és més fàcil

si ja es coneix el sol·licitant i si es descarten les que no s'ajusten a la política creditícia

de l'entitat.

A continuació s'enumeren exemples d'operacions de risc que normalment s'han

d'estudiar amb més dedicació:

Les operacions d'import elevat.

Les sol·licitades per a nous clients.

Les operacions els terminis de d'amortització sol·licitats de les quals no permeten

una recuperació contínua i periòdica dels diners, segons la destinació indicada en

la sol·licitud.

Per exemple, un préstec amb amortització total de capital al venciment

(bullet) o bé un préstec que inclogui carència en el pagament del capital

en un període inicial de temps, o bé tots aquells préstecs amb amortització

de capital “atípiques” enteses aquestes com les que no es regeixen pel

sistema d’amortització més comú anomenat “sistema francès”.

Aquelles operacions els termes i compensacions concrets de les quals s'han

de negociar amb el sol·licitant, és a dir, les operacions de risc que més

s'aparten del contracte tipus habitual, en les quals poden aparèixer punts a

negociar a mesura que s'avança en l'estudi.

Descompte comercial amb alta concentració de lliurats.



12

Abans d'analitzar la informació aportada pel client, tant si és un particular com una

empresa, és convenient comprovar que no existeixen contradiccions o

incoherències, errors de transcripció, insuficiència de documents annexos, etc. Fet

això, es verificarà i s'obtindrà la informació addicional necessària per disposar d'un

conjunt de dades reals i suficients.

En principi, no podem considerar vàlides les dades pendents de verificar; per això

necessitem sempre informació addicional. En alguns casos, aquesta informació

conté judicis de valor i, per tant, és fonamental contrastar-la.

L'examen i la verificació de les dades de la sol·licitud, basats en informació externa

i interna, permeten descartar o replantejar alguna sol·licitud, en posar al descobert

senyals d'alerta.

Tot seguit, aprofundirem en l'anàlisi del risc conforme a les distincions següents:

Operacions amb treballadors per compte d'altri (i pensionistes), és a dir,

particulars.

Operacions amb professionals, empresaris individuals i empreses.

L'estudi d'operacions de professionals i empresaris individuals té algunes

peculiaritats en comú amb l'estudi de les operacions amb treballadors per compte

d'altri, i d'altres en comú amb les operacions amb empreses.

PARTICULARS

Una gran part de les operacions sol·licitades pels particulars són préstecs que se

solen destinar al consum, a excepció dels préstecs hipotecaris, destinats a

l'adquisició d'immobles.

Normalment aquestes operacions, especialment els préstecs al consum, tenen un

import reduït i la seva tramitació sol ser ràpida. El seu estudi i seguiment responen a

esquemes predeterminats (la seva administració és senzilla), la qual cosa redunda

en un baix cost per a l'entitat i bons rendiments.

El seu estudi és àgil, perquè se n'ha prefixat un patró amb un nombre determinat de

variables. El crèdit a particulars és el que reuneix més característiques d'un

contracte tipus, especialment quan el seu titular treballa per compte d'altri.

Aquesta agilitat no significa que es passi per alt cap dels passos del procés d'estudi,

perquè en aquest cas s'incorreria en el perill d'arribar a conclusions errònies.

Simplement es redueix la complexitat d'aquests passos.

En primer lloc, s'ha d'examinar i comparar la informació facilitada pel particular (DNI

dels sol·licitants, full de nómina, declaració de la renda de l'últim exercici...).



13

És important sol·licitar els originals per comprovar que es corresponen amb les

fotocòpies facilitades. Per això, és freqüent que el sol·licitant presenti els documents

originals i nosaltres n'obtinguem les fotocòpies necessàries per a l'expedient de

l'operació.

Amb el conjunt de dades recopilades, el gestor haurà de formar-se una imatge

del sol·licitant el més objectiva possible, per tant és necessari un coneixement

personal del mateix i que les dades en que es basa el seu estudi siguin suficients i

fiables .

L'anàlisi del client s'estableix des d'una triple perspectiva:

Econòmica

Professional

Personal i familiar

Des de la primera prespectiva, l’anàlisi econòmic del client, i com a regal generalles

possibilitats d’endeutament màxim hauran de situar-se al voltant del 40% dels ingressos nets,

calculats mitjançant t la rati de devolució DTI (Debt to income).

No n'hi ha prou amb obtenir informació econòmica; la relativa a la conducta del

sol·licitant també és important. És a dir, s'han de considerar totes aquelles

circumstàncies que mereixerien l'atenció de l'entitat financera, si en tingués

coneixement.

Algunes d'aquestes circumstàncies del sol·licitant podrien ser, per exemple, les

següents:

Existeixen dubtes raonables sobre la seva capacitat d'obrar.

La existència d’antecedents negatius que qüestionin el seu comportament

financer.

Si es persona en relacions importants, o un alt càrrec que ens interessi captar.

Existeixen sospites fundades que està involucrat en negocis il·lícits.

Si suporta obligacions econòmiques derivades de la seva situació conjugal

És una persona amb una marcada propensió al consum.



14

Existència de resolucions o conflictes judicials que comportin a la vegada

obligacions econòmiques.

Quan es considera que les dades són suficients i fiables, el següent pas de l'estudi

del risc consisteix en analitzar l'operació proposada i les seves garanties.

PROFESSIONALS I EMPRESARIS

A més de les operacions pròpies dels particulars, els professionals i els empresaris solen

sol·licitar altres finançaments necessaris per a la seva activitat professional o

mercantil: descompte comercial, crèdits i préstecs per a compres, per instal·lar o

millorar els seus comerços, indústries o despatxos...

Aquests clients presenten moltes diferències respecte als particulars que treballen

per compte d'altri:

Els aspectes econòmics de la seva professió o negoci formen un tot amb la

seva economia privada.

El seu risc creditici gairebé sempre va lligat als resultats de la seva activitat

professional o mercantil.

La primera d'aquestes dues distincions obliga el gestor a considerar conjuntament

tots dos patrimonis: el privat i el del negoci o professió. La capacitat per fer front a

les seves obligacions és la principal garantia de l'operació. El titular respon amb tot

el seu patrimoni present i futur.

La segona característica (la vinculació del risc a la seva activitat professional o

mercantil) situa aquestes operacions en el terreny empresarial: generalment, el bon

final queda supeditat a la capacitat de l'acreditat de generar beneficis.

Per aquestes dues raons, l'estudi d'operacions de risc amb professionals i empresaris

requereix més profunditat i especialització que el dels treballadors per compte

d'altri.

Igual que en les operacions de riscos amb particulars, en primer lloc haurem de

comprovar que el contingut de la sol·licitud de l'operació i la documentació lliurada

pel client no ofereix contradiccions. D'aquesta manera, podem pronosticar que

disposem d'una informació fiable.

Per confirmar aquest pronòstic, sol·licitarem la informació addicional necessària

amb l'objectiu de verificar les dades. La verificació i l'ampliació de les dades es

realitza per mitjà d'informació externa.



15

Per realitzar una bona anàlisi és imprescindible conèixer l'origen dels fons que el

futur acreditat destinarà al pagament del seu deute amb l'entitat. És a dir, a

l'entitat financera li interessa saber d'on sortiran els diners que el client utilitzarà per

cobrir els seus deutes. D'aquesta manera sabrem si serà suficient i si tindrà

continuïtat.

En el camp creditici dels professionals i empresaris individuals i, per descomptat, en

el de les societats, algunes operacions de risc es consideren autoliquidables perquè

els fons per la seva devolució compten amb un tercer pagador, en el que a més a

més se li pot reclamar l’eventual impagament. Estem parlant del descompte

d’efectes comercials.

És primordial veure i entendre la correcta finalitat de l'operació i és molt important

veure la coherència que existeix entre els aspectes següents:

FINALITAT: per a què es necessita el finançament.

FONT DE FINANÇAMENT: com es necessita el finançament, a través de quin

producte.

IMPORT: quants diners necessita per atendre la seva finalitat.

TERMINI D'AMORTITZACIÓ/DEVOLUCIÓ: en quant de temps s'han de retornar

els diners del finançament més els interessos corresponents.

Com es pot veure, existeix una correlació directa entre tots els conceptes, de

manera que si alguna cosa no és adequada, haurem de reconsiderar la sol·licitud.

A tall d'exemple, tot finançament de circulant s'ha d'atendre amb finançaments a

curt termini, mentre que els finançaments d'actius no corrents anirien amb mitjans

de finançament a llarg termini. D’aquesta manera no s’hauran de finançar

operacions de, per exemple adquisició de maquinaria amb comptes de crèdit, així

com tampoc compres de matèries primeres amb préstecs a llarg termini.

Serà important també valorar els aspectes qualitatius dels sol·licitants com:

El seu historial i experiència, com reflex de la seva estabilitat professional: qui

és i com ho fa, aspectes que lligarem al seu èxit professional i amb això la

seva capacitat de devolució.

El seu patrimoni, com signe extern del seu èxit professional i de la seva

capacitat de generació de diners, sempre i quan, quedi clar que, aquesta

provingui de la seva activitat i no per exemple de una herència.



16

No haurem d’oblidar els aspectes sectorials , en molts casos determinants

per avaluar la viabilitat del projecte que ens presenten.

LLEI 24/2013 SOBRE EMPRENEDORS DE RESPONSABILITAT

LIMITADA

La Llei 14/2013 de 27 de setembre de recolzament a emprenedors i la seva

internacionalització defineix l’emprenedor com aquella persona,

independentment de la seva condició de persona física o jurídica, que

desenvolupa una activitat econòmica empresarial o professional amb els termes

establerts a la llei.

Segons aquesta Llei, l’emprenedor persona física té la possibilitat de limitar la seva

responsabilitat per les deutes que tinguin causa de l’exercici de l’activitat

empresarial o professional mitjançant l’ assumpció de la condició de “Emprenedor

de Responsabilitat Limitada”.

Aquesta limitació de responsabilitat descrita per la llei permet als emprenedors

persones físiques poder excloure la seva vivenda de la responsabilitat per les deutes

derivades de la seva activitat professional o empresarial, sempre que compleixin unes

determinades condicions:

a. Que l’ empresari o professional atorgui acta notarial manifestant la seva

voluntat d’acollir-se al règim de Emprenedor de Responsabilitat Limitada (ERL),

i que s’inscrigui en el Registro Mercantil i en el de Propietat de la seva vivenda

habitual.

b. Que el valor de la vivenda habitual no superi un determinat import, essent aquest

un 50 % superior per les vivendes que es trobin ubicades en poblacions de més

de un milió de habitants.

c. Que les deutes hagin nascut amb posterioritat a la inscripció de la indicada

exclusió de responsabilitat.

d. Que l’empresari o professional formuli els seus comptes anuals amb els mateixos

termes que una S.L. i utilitzi l’expressió d’ ERL en tota la seva documentació.

Queda així clar que la vivenda habitual d’una persona física amb activitat

empresarial acollida a la figura d’ ERL manté la seva vivenda dins un perímetre de

protecció que l’exclou de qualsevol responsabilitat, por lo que en el cas de que

volgués aportar-la en garantia per una nova operació caldria ser molt curós a l’

hora de tenir-la en compte com a mitigant, doncs, com diem, la seva

responsabilitat està limitada i la seva vivenda exclosa.



17

CONTRAOFERTA

La denegació d'una operació tal com la sol·licita el client no sempre implica un

judici o opinió desfavorable. Hi ha denegacions motivades per la política creditícia

de l'entitat o per la conjuntura econòmica.

Moltes vegades, quan una operació no es pot aprovar en les condicions

proposades inicialment, es poden negociar unes altres condicions. L'entitat

financera pot fer una contraoferta per adequar la proposta de concessió del crèdit

a la política creditícia de l'entitat, mitjançant:

Un canvi en la modalitat del crèdit, per adequar-la millor a les necessitats de

finançament del client, o bé a la finalitat dels fons sol·licitats. Per exemple,

no seria adequat concedir un préstec hipotecari per finançar únicament la

compra d'un turisme.

Una adaptació al risc (menys import o termini, més garanties, etc).

Un augment de la rendibilitat (mitjançant més comissions o tipus d'interès més

elevats).

Compensacions adequades (vinculació a l'entitat d'altres operacions del

sol·licitant).

La consecució d'objectius addicionals als merament econòmics.

Contraoferta no sempre és sinònim de viabilitat. La contraoferta de l'entitat

financera pot contenir condicions que el client consideri arriscades o

inacceptables.

L'ajust de l'operació proposat al client suposa un canvi en les condicions inicials; per

tant, podria obligar al peticionari a modificar d'una manera o d'una altra:

Les seves relacions financeres amb l'entitat. Per exemple, per a una empresa

sol·licitant, l'exigència d'una fiança solidària de tots els socis.

El seu règim financer intern (la seva administració). Per exemple, l'exigència

de constituir, en una empresa sol·licitant de crèdit, una assegurança que

cobreixi el risc mercantil sobre els seus clients, amb cessió dels drets

indemnitzatoris a favor de l'entitat financera.

Si les noves condicions i requisits de la contraoferta són assumits pel sol·licitant,

l'operació es pot aprovar.



18

SEGUIMENT

El seguiment de les operacions actives té per finalitat assegurar el compliment dels

pactes crediticis. Es du a terme sobre clients concrets.

El seguiment té per objecte comprovar que:

El client conserva la capacitat de devolució en relació amb l'operació de

risc (liquiditat).

Les garanties aportades segueixen sent suficients (solvència).

El client segueix sent rendible per a l'entitat financera (rendibilitat).

Es compleixen les compensacions acordades.

L'objectiu fonamental consisteix en obtenir dades actualitzades sobre el risc i la

rendibilitat del client.

El seguiment relacionat amb les garanties consisteix en verificar que la seva

valoració actual és suficient per cobrir el risc. Aquesta verificació és selectiva,

perquè seria pràcticament inviable i originaria costos elevats que totes les garanties

se sotmetessin constantment a comprovació.

Respecte al seguiment de la rendibilitat del client, és recomanable que es faci

considerant, a més dels interessos i les comissions percebuts pel contracte creditici,

totes les operacions del client en conjunt (saldos de comptes i llibretes, costos de

les devolucions, resultat de les compensacions pactades, etc.).

El seguiment pretén mantenir actualitzat el diagnòstic d'un client determinat, per

prevenir incidències (impagaments, deteriorament de les garanties...) o recolzar

futures decisions (nous riscos, renovacions, etc.). Per aconseguir-ho cal integrar en

el seguiment tota la informació possible sobre el client.

Les activitats del seguiment han de ser sistemàtiques i s'han de basar en:

Un pla de treball

Un sistema d'informació

Les activitats de seguiment ocupen temps als empleats i precisen de mitjans

administratius que afecten a la rendibilitat. És a dir, tenen un cost. L'equilibri entre



19

aquest cost i els resultats pretesos és la mesura per seleccionar i ordenar les prioritats,

la periodicitat i la profunditat del seguiment.

El seguiment exhaustiu, constant i profund de tots els clients resultaria més onerós

que les pròpies pèrdues que s'intenten evitar.

Així doncs, cal establir limitacions: decidir quins clients seran objecte de seguiment,

quins mètodes s'empraran i amb quina periodicitat i profunditat. En això consisteix el

pla de treball.

El sistema d'informació que utilitzen gairebé la totalitat de les entitats consisteix en

una base de dades unificada dels clients. Les oficines obtenen puntualment els

llistats i documents precisos per al seguiment, segons el pla de treball previst.

No es poden establir normes de seguiment vàlides per a tots els casos, però sí

enunciar algunes regles de caràcter general que permetin fer-se una idea de

conjunt.

En general, s'haurà de posar especial atenció al seguiment de clients que:

Ofereixen risc elevat (imports alts, escassa capacitat d'endeutament,

garanties molt justes...).

S’observen determinats canvis en la operativa habitual del client com:

disminucions de saldo de passiu; descoberts en comptes corrents,

devolucions de rebuts per falta de saldo, retirades de fons de targetes en

efectiu, disminució del scoring, etc. O en l’àmbit de autònoms i empreses: t

de excedits, devolucions d’efectes, deteriorament dels estats financers,

disposició total de comptes de crèdit sense alternar de saldos, disminució del

rating assignat, etc.

Presenten dificultats d'índole diversa.

Moltes operacions a particulars se solen formalitzar per imports relativament baixos.

En general, el risc amb cada client no requereix ni justifica un seguiment intens. Per

exemple, en el cas dels préstecs amb garantia personal i els hipotecaris, només es

farà el seguiment si sorgeixen dificultats de cobrament.

De tota manera, en les operacions en les quals els acreditats són professionals o

empresaris individuals que han invertit els diners en el seu negoci, el seguiment ha

de ser més intens.

L'examen del compte corrent i el compte de crèdit, sense ser documents específics de seguiment, facilita informació valuosa sobre el titular. Antecedents de problemes actuals d'un acreditat es troben, amb freqüència, latents en els registres dels seus comptes. De vegades, l'examen d'un compte corrent no afegeix res de nou a tot el que ja coneixem del client, però sovint ofereix informació adequada per als propòsits del seguiment.

Al contrari del que passa amb la liquiditat, no és habitual que de la informació interna



20

de l'entitat se'n puguin obtenir dades sobre la solvència actualitzada dels clients. Per

conèixer-la cal demanar-la a l'interessat. Si són professionals o empreses, cal requerir

els últims estats financers (declaracions de béns, balanç, comptes de resultats,

previsions, etc.), verificar-los i ampliar-los per mitjà de la informació externa.

El correcte anàlisi de la solvència, a més a més del patrimoni de l'acreditat, s’ha de

considerar també el dels possibles avaladors i el valor de les garanties afectes per

al bon final de l'operació creditícia.

Mitjançant les anàlisis qualitativa i quantitativa s'avalua el risc actualitzat del client.

Tema 2 - Sib · ANÀLISI DEL RISC Tema 2. Aspectes bàsics del risc de crèdit Tea Cegos, S.A. 2019...

Documents

Transcript of Tema 2 - Sib · ANÀLISI DEL RISC Tema 2. Aspectes bàsics del risc de crèdit Tea Cegos, S.A. 2019...