Tema 2

Tectònica de plaques

Tema 2: tectònica de plaques

1. Teories orogèniques Hi ha 2 grups: - Teories fixistes - Teories mobilistes 1.1. Teories fixistes Defensen que la formació de les cadenes muntanyoses és deguda a esforços verticals de l'escorça terrestre. La més important és la teoria del geosinclinal. - Teoria del geosinclinal: Es basa en l'existència d'una profunda conca sedimentària en la qual s'haurien acumulat grans quantitats de materials sedimentaris, el pes dels quals hauria provocat l'enfonsament (subsidència) de la conca. Aquest enfonsament hauria fet que els marges de la conca s'aproximessin, aixafant i plegant els estrats sedimentaris

Tema 2: tectònica de plaques

1.2. Teories mobilistes Apareixen al segle XX i utilitzen els últims avenços tècnics. En trobem dues: - Teoria de la deriva de continents Proposada per Alfred Wegener: la causa dels fenòmens orogènics són els esforços compressius horitzontals de l'escorça terrestre originats pel moviment de blocs d'aquesta. - Teoria de la tectònica de plaques També anomenada teoria de la tectònica global. Els fenòmens orogènics es produeixen pel desplaçament de sectors de la litosfera o plaques tectòniques mogudes per corrents magmàtics de convecció.

Tema 2: tectònica de plaques

2. La deriva dels continents

2.1. La teoria Alfred Wegener va publicar la hipòtesi de la deriva dels continents on deia: - Fa 200 milions d'anys tots els continents estaven units en un supercontinent, al qual va anomenar Pangea, que estava envoltat per un únic oceà (Pantalassa). Posteriorment, el supercontinent Pangea es va fragmentar en continents més petits que van anar derivant fins a les posicions actuals.

Tema 2: tectònica de plaques

2.2. Proves de la deriva de continents - Proves geogràfiques: Coincidències dels contorns dels continents, incloses les plataformes continentals. - Proves geològiques: Coincidència dels tipus de roques, dels jaciments minerals i de les estructures geològiques en continents allunyats entre sí. - Proves paleo climàtiques: Els 4 continents situats al sud presenten una gran quantitat de sediments d'origen glacial compactats, això indica que tots estaven junts en el cercle polar antàrtic. - Proves paleontològiques: existència de restes de fòssils dels mateixos organismes en continents que actualment estan separats per un oceà

Tema 2: tectònica de plaques

2.3. Per explicar la deriva va proposar

Els continents estaven formats per silicats d'alumini “sial” i suraven sobre

una capa de silicats de magnesi “sima” més densa i de naturalesa semisòlida.

No explicava quina força havia estat capaç de fragmentar la Pangea i moure

continents.

Tema 2: tectònica de plaques

3. Paleomagnetisme (com a instrument per a la demostració de la tectònica)

●La Terra actua com un gran imant i té un pol nord i sud fàcilment detectables amb brúixola.

● La magnetita és un mineral de ferro amb propietats magnètiques i els seus cristalls s'orienten, en formar-se la roca, segons el camp magnètic terrestre.

●En el si del magma hi ha petits cristalls de magnetita que en refredar-se aquell, queden orientats segons el camp magnètic terrestre.

●L'estudi de l'orientació dels cristalls ha permès descobrir que al llarg de la història de la Terra s'han produït inversions en l'orientació del camp magnètic:

Polaritat magnètica normal: Com en l'actualitat Polaritat magnètica invertida: El pol nord situat en el pol invers actual

Tema 2: tectònica de plaques

4. Tectònica global 4.1 Què diu la teoria? La teoria de la tectònica de plaques o tectònica global diu que la litosfera està dividida en fragments (plaques tectòniques) que suren i es desplacen sobre l'astenosfera, empeses pels corrents de convecció de magma.

Tema 2: tectònica de plaques

4.2 Proves

● L'exploració del fons oceànic ha permès

descobrir cadenes muntanyoses, les dorsals

oceàniques.

●En les roques magmàtiques que formen les

dorsals, s'ha vist que els cristalls de magnetita

no presenten tots la mateixa polaritat:

s'aprecien bandes de roques amb polaritat

normal alternades amb altres de polaritat

inversa, disposades simètricament respecte

l'eix de la dorsal.

●Això permet explicar la separació dels

continents mitjançant l'expansió del fons

oceànic provocat pel creixement de la litosfera

que es forma pel material que surt de les

dorsals

Tema 2: tectònica de plaques

4.3. Plaques tectòniques De litosfera, capa formada per l'escorça i la capa més externa del mantell (mantell residual), n'hi ha de dos tipus:

● Litosfera oceànica: formada per escorça basàltica i mantell residual. Té un gruix de 65km. ● Litosfera continental: formada per escorça granítica i mantell residual. Té un gruix de 250 km.

●Els fragments en què es divideix la litosfera o plaques tectòniques es poden classificar en:

●Plaques oceàniques: formades exclusivament per litosfera oceànica. ●Plaques mixtes: amb sectors de litosfera oceànica i sectors de litosfera continental.

Tema 2: tectònica de plaques

4.3. Plaques tectòniques (cont) Hi ha 7 grans plaques

P. Eurasiàtica

P. Africana

P. Nord-americana

P. Sud-americana

P. Indoaustraliana

P. Pacífica

P. Antàrtica

P. de Nazca

P. de Cocos

Tema 2: tectònica de plaques

4.3. Plaques tectòniques (cont.2) Les plaques entre elles es mouen i: - xoquen - es freguen - s'allunyen (màxim 10 cm/any) Això dóna lloc a tres tipus de marges o vores: - Constructius - Destructius - Passius

Tema 2: tectònica de plaques 5. Marges contructius: Dorsals

Són immenses serralades que travessen els fons dels oceans. Estan dividides longitudinalment per una vall allargada i estreta “el rift” (fossa tectònica originada per l'enfonsament del terreny. En ella trobem erupcions de tipus fissural que origina roques basàltiques. Es produeix expansió del fons oceànic.

Tema 2: tectònica de plaques 6. Col·lisió de plaques

Són zones del planeta on les plaques són destruïdes progressivament. En xocar dues plaques es pot produir:

• SUBDUCCIÓ: Una placa s’enfonsa sota l’altra i penetra en el mantell • OBDUCCIÓ: Cap s’enfonsa sota l’altra.

Es produeixen: • Terratrèmols • erupcions volcàniques • formació de cadenes muntanyoses

Tema 2: tectònica de plaques 6.1. Col·lisió de plaques: sector oceànic contra continental

Es produeix subducció. La placa oceànica, en ser més densa, s’introdueix per sota del sector continental. Es produeix fregament i tensió i es poden originar: - Terratrèmols - Sismes submarins - Fosses oceàniques - Prismes d’acreció (poden arribar a crear enormes serralades) - Erupcions volcàniques

Tema 2: tectònica de plaques 6.2. Col·lisió de plaques: 2 sectors oceànics

Es produeix: • Subducció

i es poden originar:

• Arcs d’illes (es disposen seguint una línea corba (arc) • Fosses submarines (Filipinas, Japó) • Intensa sismicitat • Vulcanisme

Tema 2: tectònica de plaques 6.3. Col·lisió de plaques: 2 sectors continentals

A causa de la seva baixa densitat cap sector continental s’enfonsa sota l’altre . Es produeix:

• Obducció •Es forma un únic continent • Immenses serralades •Sismicitat •Vulcanisme

Tema 2: tectònica de plaques 7. Falles transformants.

S’originen en zones on es produeix un fregament lateral entre dues plaques contigües que es mouen en sentits oposats Provoquen forts terratrèmols. Ex. Falla de San Andrés

Tema 2: tectònica de plaques 8. Distribució de volcans i terratrèmols

Segueixen els límits entre plaques. Cal ressaltar tres grans zones: • Cinturó de foc del Pacífic • Línia transversal (Mediterrani) • Dorsal Atlàntica