Tema 28 - Solucions de finançament per a empreses...UGT Caixabank – Resum Tema 28 Solucions de...

UGT Caixabank – Resum Tema 28 Solucions de finançament per a empreses

Tema 28 - Solucions de

finançament per a empreses

PRODUCTES DE FINANÇAMENT DE L'IMMOBILITZAT

PRÉSTEC

El préstec es retorna segons un pla d'amortització prèviament establert, i les quotes periòdiques

han de tenir relació amb la capacitat de reemborsament de l'empresa.

El préstec s'adreça, bàsicament, a les inversions en immobilitzat (excepte l'adquisició d'immobles,

on el finançament sol ser hipotecari) amb quantitats i venciments inferiors als del préstec

hipotecari, ja que les garanties de caràcter personal són més febles que les hipotecàries o altres

garanties reals.

El préstec és compatible amb altres productes de finançament, sempre que cada un d'ells

respongui a una necessitat certa i documentada i que el conjunt del risc acumulat per l'empresa

estigui emparat per garanties particulars (cada finançament, la seva garantia) o conjuntes per a

un límit màxim aprovat per a aquell conjunt. Amb independència que ja existeixi una pòlissa de

risc global, cada operació s'estudia en els seus termes i en el moment en què se suscita la seva

necessitat, així com en les eventuals renovacions.

En operacions financeres a llarg termini, com el préstec, l'oficina ha de fer un seguiment de les

garanties i el compliment de la finalitat dels diferents finançaments concedits.

La rendibilitat del préstec prové de diferents classes d'ingressos. En el cobrament de comissions, les

entitats poden arribar a ser molt flexibles en funció del client i de les directrius sobre tarifes, les quals

en cap cas han de sobrepassar les comunicades al Banc d'Espanya.


Les anteriors fonts d'ingressos corresponen a l'entitat en el seu conjunt, que després pot cedir o

comptabilitzar a través de l'oficina bancària que ha captat el client i ha tramitat l'operació, però

això afecta l'àmbit intern de cada entitat i al disseny de la seva comptabilitat analítica.

Les comissions tenen cada vegada més pes dins de la rendibilitat dels productes de finançament.

Convé que, en la negociació i cobrament de comissions, l'empresa tingui el coneixement adient

del servei que percep per cada comissió que se li aplica i sigui conscient que aquest servei genera

unes despeses per a l'entitat bancària (administratives, informàtiques, financeres...).

A més dels ingressos directes anteriors, en la negociació del finançament, l'entitat bancària ha de

buscar compensacions —negoci indirecte o colateral— de diferent índole, com ara:

Cessió de nòmines i assegurances socials.

Cessió de la gestió de cobraments i pagaments.

Domiciliació de subministraments.

Saldos positius mantinguts a l'entitat.

Contractació de targetes de crèdits tipus business.

Instal·lació de terminals en punts de venda, si és el cas.

I, en general, qualsevol operació o servei financer que pugui necessitar el client o que tingui en

altres entitats de la competència; sense oblidar la contractació de les assegurances dels béns


finançats o del negoci del client, o d'altres dels seus béns, així com les assegurances de vida dels

titulars o avaladors que siguin persones físiques.

Els préstecs en divises també generen comissions pel canvi de moneda i n'atrauen altres

procedents de la tramitació dels mitjans de pagament internacionals utilitzats en els pagaments a

l'exterior.

El gestor comercial ha de sol·licitar a les empreses clients que completin les seva relació amb

l'entitat i aportin compensacions, les quals poden servir tant per incrementar la rendibilitat amb el

client com per millorar l'aplicació de tarifes o disminuir el risc d'algunes operacions

Com a recomanació comercial, el client valora positivament l'orientació del gestor comercial a

buscar una solució que el satisfaci. En aquest sentit, és aconsellable no centrar-se en el primer

producte que sol·liciti l'empresa, sinó estudiar diferents opcions (la qual cosa permet la divulgació

del catàleg de productes de l'entitat i conèixer millor l'empresa); per exemple:

Préstec o préstec hipotecari: quan tots dos siguin viables per raó de les garanties que l'empresa

pugui aportar en cada cas.

Préstec o leasing operatiu: quan l'adquisició d'un bé (normalment maquinària, vehicles...) vulgui

fer-se amb un arrendament en el qual pot tenir cabuda la devolució del bé en el venciment.

Préstec o leasing financer: quan l'adquisició d'un bé vulgui fer-se amb un arrendament en què es

vol exercir l'opció de compra del mateix, al final del finançament, pel seu valor residual.

Préstec o rènting: quan l'adquisició d'un vehicle vulgui fer-se amb un arrendament pur amb

determinades prestacions addicionals (assegurança, manteniment...).

PRÉSTEC HIPOTECARI

Normalment, el client sol·licita un préstec hipotecari per adquirir l'immoble susceptible de ser

hipotecat, però no té per què ser sempre així, per exemple, adquirir un solar, en el qual

posteriorment construirà, o bé per afrontar una elevada sanció fiscal o el pagament de deutes a

proveïdors (aquests dos últims exemples serien molt perillosos des del punt de vista del risc en què

incorreria l'entitat bancària).

La garantia hipotecària també pot utilitzar-se per consolidar operacions d'actiu que s'han

deteriorat en el seu desenvolupament, de manera que es crea una superposició de garanties.

Molts dels aspectes del préstec hipotecari són semblants als del préstec personal, pel que

únicament ens centrarem en qüestions específiques.

Per al client, té una sèrie d'avantatges molt importants, com ara:

Extens termini d'amortització. En el cas d'empreses sol arribar fins als 20 anys (termini inferior

al préstec concedit a particulars). L'elasticitat en el termini (pot incloure un període de

carencia) és un punt clau per adaptar l'import de les quotes a la seva generació de cash

flow.

Tipus d'interès baix. A causa de la solidesa de la garantia.

Possibilitat de subrogació.Pot donar-se el cas que l'entitat bancària o l'empresa client

siguin substituïts per una altra entitat o per un nou adquirent de l'immoble, respectivament.

La substitució d'entitat es pot donar per un canvi instat pel client, per millorar les condicions

de l'operació o, amb menys freqüència, per l'entitat, si cedeix els seus drets creditors a un

tercer.

Possibilitat de novació. No és infreqüent que sorgeixin circumstàncies que aconsellin la

modificació d'alguna clàusula del préstec, especialment les condicions del tipus d'interès

o del termini.

Protecció en cas de pujades del tipus. Algunes hipoteques d'interès variable estableixen

una limitació de quota per evitar que superin un import determinat. També es pot establir

un interval de tipus d'interès de manera que no estigui mai per sota d'un percentatge

mínim (protecció per a l'entitat) ni superi un percentatge màxim (protecció per al client).

Suficiència de la garantia hipotecària. Únicament en determinats casos, se sol·licita la

garantia personal dels principals socis (els de més representació, els que hi pugui haver

com a administradors...).

El préstec hipotecari també presenta alguns inconvenients, que l'empresa ha de conèixer:

Elevades despeses de formalització, que no es donen en altres productes alternatius.


Límit en el capital concedit, que no arriba a assolir la totalitat del valor de taxació de

l'immoble (entre un 50 % i un 90 %; més alt en els habitatges i més baix en els altres

immobles, especialment en els locals comercials i les naus industrials), fet que obliga el

client a buscar finançament addicional.

Cancel·lació anticipada, que sol estar penalitzada amb comissions. L'amortització parcial

anticipada pot generar una comissió més baixa, encara que s'acostuma a supeditar a uns

imports mínims o terminis preestablerts.

Afectació de l'immoble, que roman captiu del dret real d'hipoteca, fet que bloqueja o

supedita certs drets posteriors sobre aquest immoble per part del propietari (per exemple,

establiment d'usdefruit o dret d'ús) mentre el préstec romangui vigent i no es cancel·li la

hipoteca en el Registre de la Propietat.

És important que el client conegui les despeses de formalització de la hipoteca:

Nota simple, per la verificació de l'immoble que s'ha d'hipotecar en el Registre de la

Propietat.

Taxació de l'immoble que s'ha d'hipotecar.

Comissió d'obertura i, si escau, d'estudi, que apliqui l'entitat bancària.

Impost sobre actes jurídics documentats, per la formalització en escriptura pública i

posterior inscripció en el Registre de la Propietat.

Gestoria, per la realització dels tràmits administratius i de liquidació d'impostos.

Assegurança en cas de danys, sempre que l'entitat sol·liciti cobertures superiors a les que

la normativa exigeix als immobles.

Assegurança d'amortització del préstec (opcional).

Aquestes despeses, sense comptar les comissions d'obertura o estudi, poden situar-se fàcilment

entre un 1,5 % i 3 % de l'import del préstec hipotecari.

Cal indicar al client que, excepte les comissions d'obertura o estudi, la resta són despeses no

bancàries (bestretes per serveis exteriors, impostos, assegurances...). A més, no es poden barrejar

les despeses de formalització de la hipoteca i les despeses

inherents a la compra de l'immoble (IVA o impost sobre transmissions patrimonials, escriptura de

compravenda, Registre de la Propietat, gestoria, etc.).

El client ha de conèixer les condicions del préstec hipotecari i les despeses de formalització, ja que

poden ser objecte de negociació amb l'entitat.

El tipus d'interès depèn del cost dels diners per a l'entitat bancària, dels marges o diferencials de

cada modalitat de préstec i d'altres circumstàncies específiques de cada operació i client:

Tipus d'immoble en garantia.

Percentatge de finançament concedit respecte del valor de taxació de l'immoble.

Termini de l'operació.

Negoci que aporta o pot aportar l'empresa.

Compensacions que l'entitat pugui negociar amb l'empresa.

La vigència del tipus d'interès s'acostuma a establir per al primer any (o primer semestre fins i tot);

transcorregut aquest període inicial el tipus d'interès:

Roman constant durant tota la vigencia, interès fix. El client té la seguretat que pagarà

sempre el mateix import, però té l'inconvenient que, almenys inicialment, són més cares, ja

que la seguretat que obté el client té un preu. D'altra banda, l'entitat ha de protegir-se

amb tipus fixos més elevats que els variables, en cas de possibles pujades de tipus que es

puguin donar en el futur i que no podria repercutir en el client.

Variarà segons un determinat índex de referència, interès variable. El període de revisió sol

ser anual i els índexs de referència oficials utilitzats són: l'euríbor i el tipus de rendiment del

deute públic entre 2 i 6 anys. Les entitats afegiran marges o diferencials inferiors als índexs

amb els percentatges més elevats.

Pot ser fix encara durant un temps, després del qual passarà a ser variable, interès mixt.

A efectes de transparència i d'informació sobre el cost del finançament, una dada obligatòria que

ha de constar en totes les pòlisses de préstecs és la TAE. Aquest concepte ve regulat pel Banc

d'Espanya i representa el cost efectiu del finançament en incloure determinades comissions


bancàries vinculades directament a l'operació i la periodicitat dels pagaments d'amortització

(normalment mensual).

Convé indicar que:

No tores les despeses de formalització s'inclouen en la TAE (com ara les despeses que

s'abonen a tercers —corretatges, notaria, impostos i altres—, les assegurances o les

despeses que el client pugui evitar en ús de les facultats que li concedeix el contracte).

En préstecs amb tipus d'interès variable, la TAE es calcula en el cas teòric que el tipus de

referència inicial es mantingui constant fins a la finalització del contracte.

Comercialment, el préstec hipotecari és un producte inductor que facilita la venda

creuada d'altres productes ja que es vincula el client durant molts anys.

En el moment de la concessió del préstec hipotecari o durant la seva vigència, es presentaran

diferents oportunitats per comercialitzar altres productes; a títol orientatiu:

Préstec personal per al pagament de despeses inicials o per completar la part de l'immoble

no coberta amb el préstec hipotecari, per a la realització de reformes a l'immoble, noves

instal·lacions, adquisició de mobiliari, trasllat de maquinària, etcètera. Naturalment, també

es poden concedir préstecs personals, o fins i tot comptes de crèdit, en qualsevol altre

moment en què l'empresa tingui necessitat de finançar l'immobilitzat.

Assegurances de diferents rams i modalitats, des responsabilitat civil i multirisc fins a

assegurances de vida o accidents per als administradors o dels automòbils de l'empresa.

Productes per finançar el capital circulant i desajustos de tresoreria (descompte comercial,

compte de crèdit...).

Comptes de passiu associats al finançament, per domiciliar els càrrecs de les quotes

periòdiques de la hipoteca, però també per domiciliar cobraments i pagaments.

Totes les operacions a llarg termini han de ser considerades per l'oficina bancària com una font de

manteniment i captació de nou negoci. En aquest sentit, el préstec hipotecari, com és el

finançament a més llarg termini, és un producte particularment sensible: el client ben atès, tant en

l'aspecte econòmic com en el tracte personal, tendirà a contractar nous productes durant el

termini que duri el finançament i amb posterioritat a la seva cancel·lació.

LEASING És un producte de finançament a llarg termini destinat a l’adquisició de béns d’immobilitzat per a

l’empresa.

Des del punt de vista financer, hi ha dues classes de leasing:

Leasing operatiu. Es tractat d’un arrendament amb un termini habitual entre 3 i 5 anys i en

la qual l’arrendatari parteix d’una situació propensa a la devolució del bé arrendat,

encara que pot procedir a la renovació del contracte o la adquisició del bé pel seu valor

residual (poc utilitzat donat que coincideix amb el valor de mercat que tindrà el bé en

finalitzar el contracte). Llevat que hi hagi una clara intenció de compra, el bé no figura en

l’actiu del balanç de l’empresa, ja que no forma part del seu immbilitzat.

Leasing financer. Permet adquirir –en finalitzar el contracte- el bé mitjançant el pagarment

d’un valor residual que, generalment, coincideix amb l’import d’una quota mensual.

Aquest valor residual sol ser clarament inferior al valor de mercat, de forma majoritària

l’arrendatari exercirà l’opció de compra. Aquesta és la modalitat de leasing habitual,

coneguda com arrendament financer.

Una modalitat específica de leasing és el lease-back, que consisteix en que l’empresa

propietària d’un bé el ven a una entitat (normalment filial del grup bancari) perquè, tot seguit,

el llogui mitjançant un contracte de leasing a la mateixa empresa o a una altra empresa del

grup. Actualment, no aporta aventatges fiscals ni comptables diferents al leasing financer, de

forma que suposa un refinançament de l’empresa o d’una filial del grup.

D’ara endavant, farem referencia al leasing financera, conegut com a leasing.


Enumerem les principals fonts d'ingressos que, si escau, poden generar el leasing:

Interessos ordinaris (el tipus d'interès pot ser fix o variable, segons la clàusula d'indexació

establerta en el contracte)

Interessos de demora

Comissió d'obertura

Comissió d'estudi

Comissió de modificació de condicions i garanties

Comissió per reclamació de posicions vençudes

Comissió per amortització parcial o total

Comissió per domiciliació dels rebuts en una altra entitat

Comissió per impagament del rebut presentat en una altra entitat

Un element específic de rendibilitat del leasing són els descomptes que l'entitat obtingui dels

fabricants o majoristes dels béns que adquireix per arrendar-los a les empreses clients. Aquests

descomptes poden compartir-se entre l'entitat financera i el client, encara que això depèn de la

política comercial de cada entitat.

Pel que fa a negoci induït, el leasing és un producte que pot aportar compensacions similars als

préstecs. La compensació més inequívoca és la contractació de l'assegurança sobre el bé.

El punt fort del leasing rau en l'avantatge fiscal que presenta en l'impost sobre societats (IS) o en

l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) en el cas d'un empresari individual o

professional. Aquest avantatge fiscal significa la possibilitat de realitzar una amortització fiscal

accelerada sobre el bé objecte de l'arrendament. Vegem en què consisteix.

Les tres parts que componen la quota de leasing tenen aquesta consideració fiscal:


L'amortització fiscal accelerada consisteix en la possibilitat d'amortitzar la part de quota

corresponent a la recuperació del cost del bé, fins al límit del doble o del triple del coeficient

d'amortització normal aplicable al bé finançat mitjançant leasing. Això és un atractiu que no

ofereixen els altres productes de finançament.

RÈNTING

És un servei que permet la utilització de determinats béns en règim de lloguer a llarg termini, durant

el qual l'empresa (també pot ser un particular) gaudeix de l'ús del bé i d'una sèrie de serveis

relacionats amb el manteniment. El bé és propietat de l'entitat de rènting.

És client potencial del rènting l'empresa que necessiti utilitzar determinats béns de l'immobilitzat i:

Necessiti una renovació tecnològica freqüent dels béns.

Utilitzi un alt nivell de servei.

Vulgui estalviar-se despeses relatives a la gestió dels béns.

Vulgui conèixer a priori les despeses d'utilització dels béns i que es reparteixin de forma lineal

o constant.

Al mercat espanyol, el rènting més comercialitzat és el de vehicles. La quota mensual sol incloure

la majoria dels serveis necessaris per al bon funcionament del bé: assegurança a tot risc sense

franquícia (contractada per l'entitat de rènting a la companyia asseguradora que triï),

manteniment recomanat pel fabricant, canvi de pneumàtics per desgast, assistència en carretera,

tramitació i recursos de sancions de Trànsit, impost de matriculació i, opcionalment, contractació

d'un vehicle de substitució.

Quan el cost de diversos dels serveis anteriors, inclosos en la quota, depengui de l'ús que es doni al

vehicle, en el contracte de rènting s'especifica un nombre de quilòmetres per període (semestre o

any, per exemple). Si l'empresa no arriba a aquesta xifra, pot rebre un abonament sobre les quotes

pagades; per contra, si hi ha un excés de quilòmetres, es generarà un recàrrec.

El rènting com a lloguer, pot ser una alternativa a la compra finançada mitjançant préstec

personal o leasing.

El rènting és poc recomanable per a béns que l'empresa vulgui mantenir durant molt de temps; en

aquest cas, és millor adquirir-los mitjançant leasing o préstec. El rènting, pels serveis que incorpora,

té un cost elevat, adequat per als béns que hagin de renovar-se amb assiduïtat i que a l'empresa

no li convé adquirir ni preocupar-se'n del manteniment.


Els factors de cost que componen la quota del rènting de vehicles es distribueixen,

aproximadament, d'aquesta manera: 50 % de l'arrendament del bé, 25 % de l'assegurança i 25 %

del manteniment.

Cal ressenyar que el rènting manté intacte el nivell d'endeutament de l'empresa, ja que les quotes

tenen la consideració d'arrendament i, per tant, són una despesa ordinària de l'activitat que es

genera periòdicament.

Per contra, el préstec o el leasing augmenten el nivell d'endeutament de l'empresa. No obstant

això, l'adquisició mitjançant préstec o leasing comporta la possibilitat de seguir utilitzant els béns

un cop que el finançament estigui totalment amortitzat, mentre que, en el rènting, cal optar per:

Renovar el contracte amb els mateixos béns.

Formalitzar un nou contracte amb altres béns nous.

Estudiar l'opció de compra dels béns antics, si el contracte incloïa aquesta clàusula o,

sense incloure-la, si pot ser negociada amb l'entitat.

PRODUCTES DE FINANÇAMENT DEL CAPITAL

CIRCULANT Les necessitats de finançament del capital circulant són transitòries en la durada, que es

cancel·len amb els cobraments de les vendes, però que es repeteixen amb assiduïtat a causa

del seu caràcter cíclic. També poden obeir a operacions atípiques o puntuals (compra

extraordinària, campanya publicitària, pagament d'una indemnització, reparacions

extraordinàries, demora en l'obtenció de finançament a llarg termini, etcètera).

Per cobrir totalment o parcialment aquestes necessitats de fons, les entitats financeres

comercialitzen els següents productes:

Pòlissa de crèdit

Descompte comercial

Descompte de certificacions d'obra

Bestretes de crèdits comercials

Factoring

Confirming


PÒLISSA DE CRÈDIT Modalitat de finançament flexible, que presenta importants diferències respecte a la pòlissa de

préstec:

La pòlissa de crèdit és adequada, sobretot quan:

Hi ha poca sincronia en els cicles de cobraments i pagaments, és a dir, alts i baixos tant en

els terminis com en els imports, fet que provoca dèficits temporals de tresoreria.

Convé comptar amb un romanent de fons per cobrir operacions puntuals (pagues

extraordinàries al personal, indemnitzacions, reclamacions judicials, insolvència d'algun

client important, liquidació d'impostos i assegurances socials, compres extraordinàries,

reparacions de béns de l'immobilitzat, etcètera).

Com es pot observar, els dos punts anteriors són comuns a la majoria de les empreses. Per això, la

pòlissa de crèdit té un ampli segment de clients objectiu.

La flexibilitat és el punt fort de la pòlissa de crèdit, ja que permet:

Ajustar el finançament (els fons disposats) segons les necessitats reals que té l'empresa en

cada moment; amb això, s'evita el risc de tenir excessos de finançament.


Destinar els cobraments de tresoreria a reduir el saldo deutor de la pòlissa per arribar a tenir

saldo nul o creditor (fet que redueix, al seu torn, el cost financer)

Disposar immediatament dels fons, sense haver de fer tràmits ni justificar-ne la destinació,

ja que, a la pràctica, s'instrumenta com un compte corrent de passiu.

D'altra banda, el límit de crèdit concedit no ha de ser necessàriament invariable durant tota la

vida del contracte. En el venciment, pot ser que la pòlissa es cancel·li o es renovi i pot ser que

s'acordin o no noves rebaixes graduals o, per contra, una ampliació del límit de crèdit vigent.

En materialitzar-se com un compte corrent de passiu permet efectuar els moviments habituals de

càrrec i abonament (domiciliació de rebuts i impostos, abonament de descompte d'efectes de

comerç, càrrec i abonament de transferències, imposicions i reintegraments, etc.) i també que

pugui tenir saldo creditor a favor del client.

La pòlissa de crèdit, a més d'una forma de finançament, també pot ser una forma de gestionar la

situació bancària de l'empresa i administrar una tresoreria zero-negativa. En concret, facilita:

Rendibilitzar els saldos positius de tresoreria en inversions financeres temporals.

Mantenir un saldo baix en el compte de crèdit (que s'utilitza com a compte corrent, en el

qual també es domicilien cobraments)

Comptar amb la tranquil·litat d'eliminar els interessos elevats de possibles descoberts en el

compte corrent. Pagarà el tipus d'interès de la pòlissa de crèdit, molt més baix que l'interès

del descobert, i només pel període que transcorri fins que ingressi fons suficients per

compensar aquesta disposició de crèdit.

La pòlissa de crèdit en compte corrent és un producte que aporta rendibilitat a l'entitat bancària

per diferents conceptes:


El més freqüent és que el tipus sigui fix i s'estableixi a la pòlissa, encara que pot ser variable i estar

lligat a l'evolució d'algun índex (per exemple, l'euríbor més un diferencial) .

En els interessos excedits, s'apliquen tipus elevats que, juntament amb la comissió per saldo

excedit, penalitzen fortament als clients per dissuadir d'utilitzar aquesta forma de finançament.

Per a l'entitat bancària, la rotació de comissions en la renovació d'un producte, o l'obertura de

productes nous, sol ser un factor de rendibilitat important.

D'altra banda, cal tenir en compte la comissió de disponibilitat. Aquesta comissió s'aplica al saldo

mitjà no disposat i s'acostuma a liquidar per trimestres vençuts.

Quan els clients són empreses, hi ha una gran preocupació pel cost de l'operació, en tots els seus

termes. Pel que fa a la TAE, la normativa del Banc d'Espanya considera la diferència següent:

TAE del contracte de crèdit en compte corrent. Es calcula considerant el crèdit totalment

disposat, de manera que aquests efectes seran com un préstec amb interessos periòdics i

amortització de capital al venciment.

TAE de les liquidacions periòdiques. La comissió d'obertura es distribueix durant tot el termini

de la pòlissa o, si no hi ha un termini establert, durant el primer any. El càlcul es realitza

sobre els saldos mitjans disposats quant a interessos i sobre el límit de crèdit pel que fa a la

comissió d'obertura.

(La TAE no inclou la comissió de disponibilitat, tot i que aquesta circumstància ha de quedar

reflectida en el contracte, amb indicació del percentatge d'aquesta comissió.)

Per descomptat, la pòlissa de crèdit (com la de préstec) pot obrir-se en una moneda diferent de

l'euro, per diversos motius: per conveniència del client pel fet que el tipus d'interès li resulta més

favorable (tenint en compte l'expectativa de l'evolució de la cotització de la divisa respecte de

l'euro), per raó del risc de canvi (si el client ha de cobrar en el futur sumes en la mateixa divisa en

la qual s'instrumenta el crèdit), per vinculació amb una altra empresa ubicada al país de la

moneda (empresa matriu, filial, associada...), etcètera. El finançament en divises pot comportar

risc de canvi, encara que pot cobrir-se mitjançant assegurances de canvi o també mitjançant

contractació d'opcions en divises.

En les pòlisses de crèdit, els arguments de venda se centren en la seva versalititat:

Pagament d'interessos per les quantitats que efectivament es necessiten (l'empresa evita

el risc de sobrefinançament i de les despeses financeres que implica)

Possibilitat d'aplicar els cobraments de tresoreria a la reducció del deute, de manera que

pot arribar-se a un saldo zero o creditor

Disponibilitat immediata dels fons

Facilitat per gestionar la tresoreria zero-negativa

Possibilitat de renovació, de manera que de facto pot convertir-se en un finançament a

llarg termini. Cal advertir que la pòlissa de crèdit no és adequada a necessitats que puguin

cobrir-se mitjançant finançament que es liquida en quotes periòdiques, especialment

quan es tracta d'inversions a llarg termini.

La renovació anual no ha de convertir les pòlisses de crèdit en préstecs, ja que, en aquest cas,

l'empresa tendeix a disposar-ne pràcticament de la seva totalitat. Això comporta que s'hagi de

renovar tàcitament per la impossibilitat de reemborsament en el venciment.

Les pòlisses de crèdit que mantenen aquest perfil durant diversos anys són costoses per al client (el

tipus d'interès és superior a l'interès del préstec) i originen incidències anuals en la seva renovació.

Les entitats bancàries intenten convertir-les en pòlisses de préstec amb amortitzacions parcials

periòdiques i ajusten molt el termini a fi de recuperar el capital, però en ocasions les empreses

intenten renovar-les per no haver de fer aquestes amortitzacions.

Les compensacions habituals de la pòlissa de crèdit procedeixen de les operacions que puguin

canalitzar-se a través d'un compte corrent, com ara: domiciliació de tota classe de pagaments

(nòmines, assegurances socials, compres, subministraments, impostos...), utilització de targetes de

dèbit i crèdit, contractació d'assegurances (per


exemple, de vida, quan el titular o el garant és una persona física), cessió de la gestió de

cobraments i pagaments, etcètera.

Per a empreses que concedeixen amplis terminis de crèdit als seus clients, un finançament adient

és aquell que combina pòlissa de crèdit i descompte comercial (o amb factoring).

DESCOMPTE COMERCIAL

El descompte comercial facilita el cobrament anticipat de les vendes documentades mitjançant

efectes de comerç.

Els efectes de comerç poden ser:

Lliurats per l'empresa client de l'oficina bancària.

Rebuts de tercers mitjançant endós (per exemple, dels seus clients)

Rebuts del lliurat amb data de venciment posterior (pagarés).

El descompte pot practicar-se en qualsevol moment dins del període comprès entre la data

d'emissió de l'efecte i la data de venciment, encara que convé presentar l'efecte amb uns dies

d'antelació respecte de la data de venciment.

El deutor d'un efecte —el lliurat— és la principal persona obligada al pagament. L'entitat bancària

que accedeix a descomptar un efecte que no conté la signatura del lliurat (perquè no ho

contempla el document —com és el cas del rebut— o perquè no s'ha emès amb aquesta

disposició per part del lliurador o del lliurat— com és el cas de moltes lletres de canvi—) s'ha de fiar

del seu client-cedent i ha de confiar

que no inclourà en les seves remeses paper de col·lusió (efectes emesos sense base real o contra

lliurats ficticis amb la intenció d'obtenir fons).

Un banc només admetrà el descompte de documents comercials procedents de clients el risc dels

quals hagi estat estudiat i aprovat prèviament, en determinades condicions i terminis, i que

atenguin el pagament dels efectes en el cas que els deutors no ho facin en el venciment.

Per establir el límit d'una línia de descompte, cal analitzar:

El client (cedent): capacitat de reemborsament (és bàsic, ja que ens permetrà cobrir els

riscos d'impagament)


Els efectes: qualitat dels lliurats, concentració de lliurats, tipus d'efecte que s'ha de

descomptar (més o menys poder executiu), termini dels efectes, domicili de cobrament,

etcétera

Les característiques del negoci: objecte social, composició de l'accionariat, volum de

facturació, rendibilitat, terminis mitjans de cobrament, exportacions, estacionalitat de les

vendes, límits de descompte en altres entitats de la competència, etcètera.

Com és habitual en les operacions a curt termini, en el càlcul dels interessos l'entitat bancària utilitza

la fórmula de l'interès simple; ara bé, l'aplicació del tipus d'interès es pot pactar de dues maneres:


Un percentatge diferent per a cada termini de descompte; generalment, per trams de 30

dies en 30 dies. Per exemple: 4 % fins a 30 dies de termini; 4,25 % de 31 a 60 dies, i 4,5 % de

61 a 90 dies.

Un percentatge únic que s'aplica amb independència del termini de descompte, sempre

que estigui inclòs a la classificació.

En qualsevol dels dos casos anteriors, el tipus d'interès —nominal— es refereix a la liquidació

d'interessos en el venciment, mentre que els interessos liquidats a la bestreta provoquen

l'anomenat efecte del descompte fins al venciment, en què el tipus d'interès efectiu és més gran

que el nominal. Des d'un punt de vista financer, no pot ser mai igual cobrar una quantitat

d'interessos avui que, per exemple, dins d'un any. EXEMPLE:

Préstec de 100€, amb un tipus nominal del 10%, que s’ha de retornar en un any i amb

liquidació d’interessos en el venciment. L’entitat bancària obté una rendibilitat efectiva

del 10% anual:

Rendibilitat=Interessos/Capital x Temps= 10/100x 1 any= 0,10; en percentatge 10% anual

El mateix préstec, en les mateixes condicions d’import i tipus d’interès nominal, llevat que

ara els interessos es liquiden en el descompte, és a dir, de forma anticipada. L’entitat

bancària obté una rendibilitat efectiva del 11,11% anual

Rendibilitat=Interessos/CapitalxTemps= 10/90 x 1any=0,1111; en percentatge, 11,11% anual

A més dels interessos, s'ha vist que el descompte comercial genera diverses comissions. No obstant

això, a la pràctica, les comissions més freqüents són les següents:

Comissió d'estudi. Es percep en el moment d'obrir la línia de descompte o en les seves

renovacions posteriors.

Comissió de negociació. Es quantifica segons els tràmits de cobrament dels efectes,

segons la següent classificació:

La comissió més baixa s'aplica als efectes domiciliats acceptats i la més elevada als efectes no

domiciliats. Es justifica perquè els efectes no domiciliats comporten més esforç de cobrament.

Comissió de devolució. Sol aplicar-se sobre un percentatge mínim dels efectes tornats o

un percentatge sobre el nominal. Per disminuir el nombre d'impagats, l'entitat bancària ha

de valorar la vigència i suficiència de les garanties, plantejar-se l'exclusió de lliurats

conflictius i incrementar els tipus d'interès o les comissions —de forma semblant a la prima

de risc—, ja que l'entitat podria haver d'assumir operacions no ateses pel lliurat ni pel

cedent.

El descompte comercial és un producte que presenta una gran sensibilitat pel que fa a la

rendibilitat (cost per a l'empresa) a causa de tres factors:

Cobrament anticipat d'interessos (descompte fins al venciment)

Rotació de comissions

Aplicació de tarifes mínimes

Vegem exemples de com afecta cada un d'aquests tres factors a la rendibilitat del producte.

A) Cobrament anticipat d'interessos (descompte fins al venciment)


Com més baix sigui l'import de l'efecte, més alta serà la repercussió del mínim d'interès i de

comissions que aplica l'entitat.

L'aplicació de tarifes mínimes té com a objectiu garantir una rendibilitat mínima per a l'entitat

financera.

Pel que fa al cost per a l'empresa, l'entitat pot oferir una tarifa completa o forfait que integra, en

un percentatge únic, els interessos i la comissió de negociació o de cobrament dels efectes (no

s'hi inclou la comissió per devolució d'impagats). La tarifa forfait pot establir mínims de dies o un

mínim global per efecte.


La tarifa forfait sol ser favorable per a les empreses, de manera que s'ofereix a les empreses que:

Són conegudes i estan ben vinculades a l'entitat.

Tenen un nivell de risc i una capacitat d'operacions provada.

Aporten un determinat volum de descompte.

Compensen adequadament l'entitat.

En la negociació de tarifes (tipus d'interès i comissions) entre l'entitat bancària i l'empresa, poden

influir diversos aspectes, com es mostra a la taula següent:

Abans de tancar la negociació, o en el seu transcurs, l'entitat bancària ha d'informar el client de

les despeses no bancàries que genera el descompte, bàsicament el timbre i les despeses de

correu. El timbratge de documents mercantils està subjecte a l'impost sobre transmissions

patrimonials i actes jurídics documentats i és conseqüència de la transmissió dels deutes del cedent

a l'entitat bancària: es grava la funció de gir del document mercantil (llevat dels pagarés "no a

l'ordre" lliurats per a ingrés a compte i els efectes en gestió de cobrament, ja que en aquests casos

l'endós a l'entitat es fa només per al cobrament).

En relació amb aquest impost, les lletres de canvi constitueixen un cas singular, perquè es paguen

amb motiu de l'adquisició dels impresos oficials que els serveixen de suport físic; d'altra banda, la

tributació és doble quan entre la data d'emissió de la lletra i la data de venciment transcorren més

de 6 mesos. Per tant, a efectes tributaris, els períodes que sobrepassen aquesta durada ja tenen la


consideració de llarg termini, i això amb independència del descompte de la lletra i de la durada

del període de descompte.

El timbre pot elevar notablement el cost del descompte per a les empreses. Les entitats bancàries,

per la seva banda, han d'informar que són les responsables subsidiàries del pagament d'aquest

impost, pel que estan obligades a suplir els timbres que els emissors dels documents no hagin

realitzat. Lògicament, després repercuteixen aquestes despeses bestretes a les empreses.

Finalment, molts clients tenen en cartera efectes que no descompten, però que sí portaran en

gestió de cobrament. Aquests efectes es coneixen en el si de les entitats com a efectes

condicionals, ja que la liquidació es realitza un cop es cobren dels lliurats, mentre que els efectes

descomptats s'abonen abans del venciment.

Les comissions per gestió de cobrament dels efectes condicionals són molt rendibles, ja que l'entitat

no incorre en risc. Per al client, són relativament elevades (encara que li suposa una gran

comoditat administrativa); d'altra banda, generen IVA al seu càrrec, que després podrà deduir i,

per tant, no suposa un cost.

DESCOMPTE DE CERTIFICACIONS D'OBRA És un cas especial de descompte comercial, en el qual els documents que es descompten

certifiquen que determinades obres s'han efectuat d'acord amb el contracte celebrat entre les

parts, i el deutor n'assumeix el pagament.

Un arquitecte encarregat de l'obra expedeix aquestes certificacions, que permeten a l'empresa

sol·licitar finançament en obres i construccions que realitza per a organismes públics.

En general, l'empresa formalitza una pòlissa de crèdit en la qual disposa únicament l'import de les

certificacions que aporta; després les disposicions s'aniran cancel·lant amb els cobraments

procedents de l'organisme públic pertinent. El cost financer per a l'empresa depèn del temps en

què es manté la disposició de fons.

Per procedir al descompte, l'entitat bancària sol·licitarà que el cedent acrediti, mitjançant

documentació adequada, que les factures o certificacions són conformes i han estat admeses per

l'organisme públic competent. Per a això, efectuarà una nota d'intervenció sobre un exemplar del

document que acrediti aquests extrems. La nota d'intervenció es presenta a l'organisme pagador

perquè prengui nota que l'obra està realitzada i, per tant, que es pagui a favor de qui aparegui

en la nota d'intervenció; equival a l'"acceptació" en un document mercantil. Les entitats bancàries

poden tarifar el servei de nota d'intervenció amb un percentatge sobre el nominal que s'ha de

descomptar, amb un import mínim.

Obtinguda la nota d'intervenció, el cedent lliurarà la documentació a l'entitat bancària per obtenir

una bestreta parcial de fons (per exemple, un 60 %, si bé aquest percentatge és variable i pot

arribar fins al 80 % o 90 % del nominal). A partir d'aquí, el compte de crèdit que actua de suport

servirà per realitzar els moviments de fons (disposicions i cancel·lacions amb els cobraments

procedents de l'organisme públic).

En el descompte de les certificacions d'obra, l'entitat ha de tenir en compte els següents aspectes

de rendibilitat i negociació:

No estan subjectes al timbre (impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics

documentats), de manera que el client obté un estalvi respecte del descompte comercial.

En general, el descompte fins al venciment produeix que el descompte sigui més rendible

que l'obertura d'un compte de crèdit.

En tractar-se de documents d'import molt elevat i a llarg termini, és convenient centrar-se

més en la negociació del tipus d'interès que en les comissions.


BESTRETA DE CRÈDITS COMERCIALS

En la bestreta de crèdits comercials, a diferència del descompte d'efectes de comerç, el client de

l'entitat financera no transmet el deute, la titularitat del qual recau sobre ell (en canvi, el

descompte d'un efecte determina que el nou tenidor sigui l'entitat bancària i la transmissió sol

realitzar-se mitjançant endós). Així, doncs, en la bestreta de crèdits comercials no hi ha cessió de

la propietat dels crèdits (no produeix timbres).

El lliurament dels rebuts no es realitza a través de documents emesos físicament, en paper, sinó

mitjançant suports magnètics o per via telemàtica. Amb aquests suports, l'entitat financera del

cedent transmet les dades a les entitats domiciliàries, les quals emeten els comprovants de

pagament per als lliurats quan els deutes es carreguen als seus comptes.

En comercialitzar la bestreta de crèdits comercials, l'entitat bancària ha de destacar especialment

l'estalvi en timbres que obté l'empresa. Cal procurar que aquest estalvi sigui compartit i augmentar

els tipus d'interès o les comissions.

La gestió de cobrament dels documents sobre els quals s'ha concedit una bestreta de crèdit està

gravada amb IVA i, com en el cas dels efectes en gestió de cobrament, a les comissions relatives

a l'impagament o les incidències també s'aplica aquest impost.

L'estalvi de timbres de la bestreta de crèdits comercials pot tenir conseqüències importants. Per

exemple, si el cost mitjà del timbre de l'empresa és del 0,25 % del nominal i el termini mitjà de

descompte és de 32 dies, pot obtenir un estalvi en timbres del 2,85 % anual (0,25 x 365/32).

FACTORING

Mitjançant aquest producte, l'empresa transmet els drets de cobrament —crèdits comercials que

té en cartera— a una entitat financera especialitzada (el factor), amb el propòsit d'anticipar-ne el

cobrament. Segons el Codi de Comerç, els crèdits comercials poden transferir sense necessitat de

consentiment del deutor; només cal informar-lo de la transferència. Així, el deutor resta obligat

envers el nou creditor en virtut de la notificació.

A més de la funció financera, de mobilització de crèdits a curt termini, el factoring ofereix diferents

serveis de gestió i administració, així com la possibilitat de protegir-se del risc d'impagament dels

crèdits comercials cedits. Aquests serveis es poden negociar amb l'empresa, en funció de les seves

necessitats.

El factoring és un servei de valor afegit, en què es diferencia l'operació de servei de l'operació de

finançament:

Finançament: bestreta de l'import dels crèdits comercials cedits abans del venciment.

Aquesta bestreta es va produint a mesura que l'empresa necessita els fons, de manera

que el factoring actua com una pòlissa de crèdit. Prèviament, l'entitat ha realitzat una

classificació de risc de la cartera de clients de l'empresa o específica sobre determinats

clients. Un cop realitzada la classificació, es fixa un percentatge màxim de bestreta, que

sol ser entre el 80 % i el 90 % dels crèdits que se cedeixin. La resta de l'import dels crèdits

passa a augmentar un compte de reserva que s'abona a l'empresa client un cop han

estat cobrades les factures en el venciment.


Administració i gestió de cobrament: comprèn l'anàlisi de la solvència dels clients,

l'assignació de línies de crèdit a cada client, la gestió de cobrament de les factures,

l'administració dels comptes de clients cedides (comptabilitat, estadístiques, informes...)

Cobertura del risc d'impagament: garantia de cobrament dels crèdits comercials cedits,

amb l'anàlisi per part de l'entitat (s'exclou la garantia dels crèdits que resulten impagats

per defectes de qualitat en els productes o causes similars).

Hi ha dues modalitats bàsiques de factoring:

L'entitat de factoring acceptarà els crèdits comercials —prèvia comprovació— que li cedeixi

l'empresa i pot decidir els límits quantitatius per a cada client. Així mateix, tindrà accés a la

comptabilitat i documentació de vendes de l'empresa. D'altra banda, l'empresa ha de sotmetre

a l'autorització de l'entitat de factoring l'obertura de relacions comercials amb un nou client.

També ha de notificar als seus clients, normalment en les factures que emeti, la cessió dels crèdits

a l'entitat de factoring.

El perfil dels clients objectiu de factoring són empreses que generen vendes repetides a clients

que són, al seu torn, empreses o entitats i a les quals concedeixen crèdit comercial a curt termini,

i necessiten:

Finançar el capital circulant; en concret, el termini de crèdit que concedeixen als seus

clients.

Subcontractar la gestió administrativa i comptable de la cartera de clients.

Eliminar el risc d'impagament dels crèdits comercials (factoring sense recurs).

Mantenir la seva capacitat creditícia (el Banc d'Espanya considera el factoring sense

recurs un cobrament anticipat de clients, amb la qual cosa no es redueix la capacitat

d'endeutament financer de l'empresa).

El principal producte alternatiu al factoring és el descompte comercial. A la següent taula, es

poden observar les diferències més importants entre els dos productes:


És tasca del gestor comercial de banca explicar els avantatges que pot aportar en determinats

perfils d'empreses, pel que fa tant a finançament com a estalvi de costos administratius i

d'impagats.

La negociació amb l'empresa se centrarà principalment en la comissió de gestió, que té en

compte diversos factors:

Caràcter del contracte, amb o sense recurs

Qualitat creditícia dels clients

Volum de les factures que puguin cedir-se a l'any, en import i en nombre

Nombre de clients

Distribució geogràfica dels clients

Sector d'activitat

Termini mitjà de cobrament teòric i real (com més llarg sigui el termini, més elevat serà el

risc que s'assumeix)

El factoring pot actuar com a garantia de reemborsament d'altres productes d'actiu; fins i tot els

abonaments de les factures que s'anticipen es poden domiciliar en un compte de crèdit, de

manera que se'n redueixi el saldo deutor.

A banda dels aspectes relatius al cost, per al Banc d'Espanya, el factoring sense recurs no té la

consideració d'operació creditícia, sinó de venda o cessió d'una cartera de crèdits comercials


(l'entitat assumeix el risc d'impagament). Per aquesta raó, el finançament mitjançant factoring

sense recurs no minva la capacitat creditícia (no computa com a risc creditici a la Central

d'Informació de Riscos del Banc d'Espanya, CIRBE), que queda lliure per a altres operacions

d'actiu.

D'altra banda, l'ús del factoring sense recurs permet millorar la fisonomia del balanç, ja que es

traspassen saldos de comptes a cobrar de clients a tresoreria, sense que això impliqui un

augment del deute amb les entitats bancàries (cosa que sí passa amb el factoring amb recurs i

amb el descompte comercial d'efectes).

CONFIRMING

El confirming és un servei financer i administratiu que s'ofereix a les empreses clients perquè

deleguin la gestió administrativa del pagament als seus proveïdors, que podran anticipar el

cobrament de les seves factures.

En definitiva, són dos productes en un:

Gestió administrativa de pagaments a proveïdors de l'empresa client (empresa

confirmadora)

Possibilitat de finançar els proveïdors de l'empresa client.

El confirming ve a ser l'altra cara del factoring, però s'hi afegeix que l'entitat financera pot

formalitzar operacions d'actiu tant amb l'empresa client (empresa confirmadora) com amb els

proveïdors, que passen a ser potencials clients.

Quan al proveïdor li convingui acceptar l'oferta de la bestreta de les factures que cursa l'entitat, li

cedirà els crèdits comercials al seu favor, de la mateixa manera que un factoring sense recurs.

L'entitat ha d'analitzar la solvència financera de l'empresa confirmadora, que és qui ha de pagar

les factures en el venciment i, per tant, sobre la qual recau el risc de l'operació.

Des de la perspectiva del proveïdor, com un factoring sense recurs, el risc d'impagament recau

sobre l'empresa confirmadora.

El confirming és beneficiós per a l'entitat, l'empresa client i els proveïdors:

El client objectiu de confirming sol ser una empresa mitjana o gran amb un elevat volum de

compres, i de proveïdors, distribuïdes amb força regularitat al llarg de l'any i amb terminis de crèdit

entre 60 i 180 dies. Per part dels proveïdors, el confirming resulta especialment interessant quan:

Cobren mitjançant transferència o xec, ja que no els poden descomptar

Volen obtenir garanties de cobrament (un cop la factura ha estat confirmada per

l'empresa, l'entitat bancària es compromet a pagar-la)


Actualment l'operació del confirming comporta una gran agilitat i flexibilitat per al client, ja que:

Inclou accés durant 24 hores.

Permet que la informació sobre la cartera confirmada i les bestretes sol·licitades pels

proveïdors estigui disponible per a diversos períodes.

Inclou accés a informació detallada sobre totes les remeses enviades, i amb ordenació

per dates de recepció, per venciments...

Facilita que s'apliquin diversos tipus d'interès per a les bestretes en funció del proveïdor.

El confirming també presenta per a l'empresa confirmadora alguns inconvenients:

Canalitza una part important dels pagaments als proveïdors a través d'una sola entitat

(rarament s'utilitza en diverses entitats). Per tant, augmenta la dependència amb l'entitat

financera.

Ha d'adaptar els sistemes informàtics als requeriments sol·licitats per l'entitat (encara que

és un procés més simple)

Ha de comptar amb el suport del Departament de Compres, especialment per agilitzar el

procés de conformació de factures, ja que només des d'aquest moment el proveïdor té

l'opció de finançament

Perd el float, si abans realitzava el pagament mitjançant xec.


Pel que fa als proveïdors:

No podran accedir al finançament (bestreta en el cobrament de les factures) fins que no

rebin la notificació que les seves factures han estat conformades (és important que

l'empresa confirmadora actuï diligentment), si bé, com a alternativa, l'entitat pot

proporcionar algun tipus de prefinançament segons les comandes cursades pel client.

Perden la iniciativa en el cobrament (si és que la tenien abans) i la cedeixen als clients

El finançament concedit acostuma a ser amb tipus d'interès una mica superior a altres

productes de finançament a curt termini (encara que pot variar segons els proveïdors i la

política de preus de l'entitat).

Cal destacar que també hi ha el confirming internacional, per a clients que realitzin transaccions

de comerç exterior i hagin d'optimitzar els pagaments a proveïdors (que siguin exportadors o

prestadors de serveis per a les seves empreses), ja que els proporciona bestretes de les factures en

diverses divises així com una operació àgil i avantatjosa.

Mitjançant el confirming, l'entitat bancària:

Aconsegueix una vinculació més estreta del client (l'empresa confirmadora) i més volum

d'operacions amb ell

Accedeix a una base de nous clients, que són els proveïdors del seu client de confirming

(pel que fa a aquesta base de nous clients, l'entitat pot realitzar diferents vendes

creuades que incrementin el seu volum de negoci)

Ofereix un servei de valor afegit, en què es diferencia l'operació de servei de l'operació

de finançament.


PRODUCTES DE FINANÇAMENT DE COMERÇ

EXTERIOR

Es consideren operacions d'estranger les operacions realitzades en moneda diferent de l'euro, així

com les realitzades entre residents i no residents a Espanya. S'hi inclouen les transaccions

intracomunitàries. No obstant això, ja no són operacions de comerç exterior des del moment en

què Espanya comparteix un espai duaner comú amb els altres països membres de la Unió Europea.

Les compravendes internacionals de béns i serveis són més complexes que les nacionals i

divergeixen d'aquestes en diversos aspectes:

El risc de canvi

Les tarifes i despeses específiques

La documentació generada per la transacció i la consegüent vinculació dels documents

comercials o financers amb el mitjà de pagament triat

La normativa aplicable, etc Europea.

Aquesta complexitat fa que les entitats s'esforcin a oferir un servei de qualitat que comença a

l'oficina –quan es detecten les necessitats del client i es duen a terme els primers tràmits– i continua

amb el suport directe que, si escau, pot facilitar l'àrea de serveis especialitzada en operacions

d'exterior.

FINANÇAMENT D'IMPORTACIONS

Finançar una importació espanyola suposa deixar diners a l'empresa client perquè pagui

l'exportador no resident. Aquest finançament acostuma a ser a curt termini i s'ha d'ajustar al

període que comprèn des de la compra dels béns importats fins a la posterior venda i cobrament

(en cas d'importació de matèria primera o components, inclourà també el període de fabricació

o muntatge).

Una importació sol seguir aquest cicle financer:

En una importació, es coneix per endavant en quina moneda i en quin moment es pagarà. Per

tant, cal determinar la divisa de finançament i el termini. Segons quina sigui la moneda del

finançament, es pot incórrer en risc de canvi:

En sol·licitar el finançament d'una importació, els avantatges per a l'importador són diversos:

Pot tenir accés a millors preus de compra


Obtindrà fons per fabricar, muntar o adquirir mercaderies

Podrà intentar obtenir un descompte per pagament immediat que li resulti beneficiós

respecte del cost del finançament bancari

Si es finança en la seva moneda, s'anul·la el risc de canvi.

El tipus d'interès d'aquestes operacions acostuma a ser fix (variable, si l'operació és a llarg termini

o per una quantitat elevada) i es calcula sobre la base de l'euríbor més un marge o diferencial

que afegeix l'entitat bancària.

El termini, l'import i els costos financers són punts bàsics de negociació entre el client i l'entitat

bancària.

Els clients que realitzen amb freqüència operacions d'estranger solen ser titulars d'una pòlissa de

cobertura d'operacions de comerç exterior, com a línia que empara les diferents operacions de

risc que necessita formalitzar, fins a un determinat límit conjunt.

Com en altres operacions d'actiu, l'entitat bancària ha de buscar compensacions i venda

creuada. És recomanable oferir productes de finançament de vendes (descompte comercial,

gestió de cobrament d'efectes...), ja que:

Els nous fluxos de cobraments poden ajudar a cancel·lar finançaments anteriors; per

exemple, els fons procedents del descompte s'apliquen a la cancel·lació o amortització

parcial del finançament d'importacions

Permeten conèixer millor les operacions del client i els terminis de pagament i cobrament,

amb la intenció de poder oferir una gestió integral de les seves necessitats financeres de

capital circulant

Aporten rendibilitat i vinculen el client

FINANÇAMENT D'EXPORTACIONS

Qualsevol client amb activitat exportadora pot necessitar finançament en qualsevol

d'aquestes dues fases:


Normalment el finançament inclou les dues fases o només la segona (el finançament de la primera

fase es produeix quan l'exportador realitza la venda al comptat i necessita fons per finançar el

període de fabricació, que exigirà forts desemborsaments).

Quan s'opera amb divises, el risc de canvi recau sobre l'exportador, perquè normalment les

canviarà per euros quan les rebi. Per reduir aquest risc, l'exportador pot finançar-se en la mateixa

divisa. D'aquesta manera, cancel·larà el deute amb els mateixos fons rebuts de l'exterior. En aquest

cas, només hi ha risc de canvi sobre els interessos que es liquidin en finalitzar el finançament.

LÍNIES I PROGRAMES DE FINANÇAMENT


Les entitats financeres també poden actuar com a intermediàries i mediadores de certes línies i

programes de finançament per a pimes i autònoms.

Hi ha una àmplia oferta pel que fa a avals, préstecs bonificats i altres ajudes, amb fonts molt

diverses: línies de l'ICO, societats de garantia recíproca, programes de l'ICEX (per a

internacionalització...), programes d'inversió tecnològica...

LÍNIES ICO

L'Institut de Crèdit Oficial ofereix diversos productes per impulsar i donar suport a les inversions

productives de les empreses espanyoles, promoure projectes de grans empreses, pimes i

autònoms, afavorir la internacionalització de les empreses i facilitar que els particulars puguin

accedir al crèdit.

Aquestes línies s'ofereixen fonamentalment a través de la mediació o intermediació de les

principals entitats financeres, les quals assumeixen a més l'estudi del risc de cada petició (garanties,

finalitats, projectes...). Les entitats també poden actuar com a simples mediadors o assessors en

cas de projectes de finançament directe de l'ICO.

Pel que fa a l'empresa, dins de l'oferta de l'ICO cal diferenciar els següents productes, entre d'altres:

Línies de mediació (préstecs amb tipus d'interès i condicions d'amortització especials) per

a múltiples finalitats i destinataris (creació d'empreses, innovació, projectes de medi

ambient, necessitats de circulant, inversions immobiliàries, internacionalització...)

Programes de finançament directe (per a grans projectes, inversions realitzades per

institucions...)

Avals per a empreses que duguin a terme inversions en R+D+I en territori nacional i tinguin

finançament de programes del CDTI

Participacions de capital i préstecs participatius (a través de la societat de capital risc AXIS)

per a empreses amb objectius de creixement

PROGRAMES DEL CDTI

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) és una entitat pública que promou

la innovació i el desenvolupament de les empreses espanyoles i té com a objectiu contribuir a la

millora del nivell tecnològic mitjançant ajudes, suports i promocions.

Ofereix, entre les actuacions i els productes diversos, programes com ara:

CENIT (ajudes i finançament per a projectes de certa dimensió que incloguin R+D en

sectors industrials estratègics)

BANCA-CDTI (finançament amb tipus bonificats per a la incorporació de capital amb

l'objectiu de millorar la competitivitat de l'empresa amb tecnologies emergents)

PID (ajudes reemborsables per a la creació i millora significativa de processos productius

relacionats amb activitats de recerca industrial o de desenvolupament experimental)

NEOTEC (iniciativa per a la creació i consolidació de noves empreses de base tecnològica,

és a dir, d'explotació de productes o serveis que requereixin l'ús de tecnologies o

coneixements desenvolupats a partir de l'activitat de recerca).

PROGRAMES PROFIT

PROFIT és un programa de foment de la recerca tecnològica que inclou ajuts públics destinats

fonamentalment a les empreses amb l'objectiu de fomentar projectes de recerca i

desenvolupament tecnològic que, en la seva aplicació en el mercat, puguin redundar en un millor

nivell de vida.

Els ajuts poden consistir en:

Subvencions a fons perdut per cobrir part dels costos del projecte


Bestretes reemborsables exemptes d'interès amb terminis llargs d'amortització i diversos

anys de carència.

PROGRAMES I CONVENIS DE NIVELL AUTÒNOMIC

Les entitats financeres estableixen convenis amb societats de garantia recíproca d'àmbit privat o

autonòmic mitjançant els quals ofereixen avals tècnics i financers, entre d'altres productes, a les

empreses.

Hi ha societats de garantia recíproca en conveni amb les entitats en moltes comunitats autònomes

(per exemple, AVALMADRID a la Comunitat Autònoma de Madrid, AVALIS a Catalunya...).

També pot haver-hi altres iniciatives d'ajuda o finançament similars a les esmentades de l'ICO, però

promogudes a nivell autonòmic.

SUPORTS DE L'ICEX

Dins l'àmbit de la internacionalització, l'Institut de Comerç Exterior és un ens públic que té com a

objectius impulsar i facilitar la projecció internacional de les empreses espanyoles.

Compta amb múltiples programes amb objectius, finalitats i destinataris diversos. A continuació, es

mostren tres exemples de les línies de suport a l'empresa:

PROGRAMA DE SUPORT A PROJECTES D'INVERSIÓ (PAPI). Ofereix finançament parcial de

diversos costos per a la creació d'empreses o la millora i ampliació a l'exterior: realització

d'activitats, desplaçaments i transport, assistència tècnica, posada en marxa del

projecte...

LÍNIA DE SUPORT PER A L'ESTABLIMENT A L'EXTERIOR. Suposa ajudes per cobrir les despeses

d'establiment de filials a l'estranger (constitució i primer establiment, promoció,

homologació...)

FONPIME. És un fons de recursos de l'Estat destinat a pimes constituïdes a l'exterior i

participades per inversors espanyols que són productores de béns i serveis. Ofereix

participacions en capital i préstecs de coinversió (subordinats o participatius) a mig i llarg

termini, en ocasions amb períodes de carència.

Tema 28 - Solucions de finançament per a empreses...UGT Caixabank – Resum Tema 28 Solucions de...

Documents

Transcript of Tema 28 - Solucions de finançament per a empreses...UGT Caixabank – Resum Tema 28 Solucions de...