TEMA 3. PARLEM D’ECOLOGIA ARRAN DELS PLÀSTICS

1. COMPRENSIÓ ESCRITA I EXPRESSIÓ ORAL

1.1. PARLEM AL VOLTANT DELS TEXTOS

TASCA 1. - Llegiu el text que teniu a continuació i comenteu el vocabulari que hi apareix subratllat. Si alguna paraula no la coneixeu, busqueu-la al diccionari.

- Subratlla les idees que et semblen més importants del text i fes-ne un resum oral. No has de redactar res, si de cas, prendre alguna nota per a explicar amb les teues paraules de manera resumida el que diu el text.

BYE BYE PLÀSTIC

Actualment, la producció de plàstic ha esdevingut un problema ecològic d’abast global. És un derivat del petroliàmpliament emprat per a la fabricació diària de milions d’articles de consum i que, usat de forma irresponsable,té un gran impacte mediambiental.

El plàstic que ens envolta

Si fem l’exercici d’observar quins objectes tenim a casa veurem que, probablement, molts estan fets de plàstic.Des dels bolquers per a nadons i els productes per a la menstruació femenina, passant per peces de robasintètiques, joguines, encenedors, burilles de cigarretes, tot tipus d’embalatges, fins a les micropartícules que hiha en algunes cremes exfoliants, entre d’altres, estan fets, en part, de plàstic.

Reciclar és important, però és insuficient

Hi ha qui pot pensar que el consum de plàstic no suposa un cost mediambiental perquè és un material reciclable.A prop de les nostres llars hi ha els contenidors de color groc destinats al reciclatge d’envasos lleugers. Elsresidus que hi dipositem són transportats a la planta on se separen amb l’objectiu de ser portats a la planta dereciclatge corresponent. A la planta de reciclatge de plàstic es destria aquest material segons tipologia i densitat;es renta i es fon fins a convertir-lo en petits grànuls que serveixen com a matèria primera per reintroduir-la en elcicle productiu. El reciclatge és un procés difícil i costós a causa de la gran varietat de plàstics existents,alguns dels quals no es poden reciclar conjuntament, i d’altres són difícils d’identificar.

Efectivament, reciclar és important, però és insuficient. És un fet constatat que no tot el plàstic es recicla. Algunsplàstics acaben en abocadors, plantes incineradores o, en el millor dels casos, plantes de reciclatge. Hi haobjectes, però, que van a parar a les vies fluvials o als oceans des de les zones urbanes. Actualment, el plàstic jaés present en tots els oceans del món. S’ha estimat que el 80% dels residus contaminants que hi ha als oceansprovenen de zones terrestres i un 20% de l’activitat marítima.

Mars i oceans ofegats a causa del plàstic

El plàstic ja és present en tots els oceans del món; les generacions futures no coneixeranmars sense plàstic

Així és com es creen paratges densament contaminats al nostre planeta: les illes de plàstic (masses debrossa flotant amb una gran acumulació de microplàstics), l’illa de Henderson al sud del Pacífic (illa deshabitadaamb la densitat més gran de brossa del món, amb unes 18 tones de residus repartides en 37 quilòmetres) oKamilo Beach (situada al sud-est de la costa de Hawaii, és coneguda com una de les platges amb més

1

acumulació de brossa procedent dels corrents marins). A les àrees litorals de molts països ja s’hi troben altesconcentracions de macroplàstics.

La major part del plàstic no és biodegradable (producte o substància que es pot descompondre en els elementsquímics que el conformen a causa de l’acció d’agents biològics sota condicions ambientals naturals). El plàsticno desapareix, sinó que es va descomponent en micropartícules, que són difícils de detectar i que contenensubstàncies tòxiques. Quan les micropartícules plàstiques es troben al mar són fàcilment ingerides pelsorganismes marins que viuen prop de la superfície de l’oceà i que s’alimenten de zooplàncton, cosa que elsprovoca canvis hormonals. Aquests organismes marins, al mateix temps, són ingerits pels peixos víctimes de lapesca destinada al consum humà, així que representen la porta d’entrada dels microplàstics a la cadenaalimentària de l’ésser humà.

Fem camí cap a un residu zero

És en aquest escenari global que sorgeix la necessitat de replantejar-nos la nostra forma de consum. Com aciutadania consumidora, tenim el poder de rebutjar certs productes i d’adquirir-ne d’altres segons els valors i lespràctiques productives que fomenten. Com a ciutadania conscient, la nostra responsabilitat hauria de ser escollirquè comprem i per què. Com a ciutadania consumidora, tenim el poder de rebutjar certs productes i d’adquirir-ned’altres segons els valors i les pràctiques productives que fomenten.

Una filosofia de vida que opta per reduir residus és el ZERO WASTE (Residu Zero), que es basa a REBUTJAR,REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR I COMPOSTAR.

1 Rebutjar els productes d’un sol ús, de curta vida útil, els productes sobreempaquetats i els productesmonodosi.

2 Reduir el consum de productes en llandes o empaquetats i apostar pel DIY (do it yourself, fes-t’ho tumateix).

3 Reutilitzar el màxim possible a través de la revalorització de materials i productes. 4 Reciclar. Separar correctament els residus generats per tal de facilitar-ne el reciclatge. 5 Compostar els residus orgànics per retornar-los altra vegada al cicle de producció com a adob.

Quan comprem alguna cosa, siga el que siga, hauríem de fer-ho partint de la premissa que és millor reaprofitar ireparar en compte de comprar i de rebutjar. Per trencar el cercle viciós de comprar, tirar i comprar hem debuscar i trobar maneres de donar una segona vida a les coses o bé fomentar el préstec d’objectes en compte demotivar-ne la compra. Hi ha certs objectes que els comprem per fer-los servir només uns quants instants al llargde la vida.

Dirigir-se cap a un residu zero és un procés d’aprenentatge i representa un canvi d’hàbits. Per tal de no atabalar-nos, és recomanable plantejar-se els canvis d’una manera progressiva; no volem ser perfectes sinó que volemavançar cap a una forma de consum més responsable.

Font: Amb lleugeres variacions de l’article Bye, bye plàstic de l’activista Goretti Cajide aparegut en la revista desalut integral Ets el que menges. https://etselquemenges.cat/repte/bye-bye-plastic

1.2.EXPRESSIÓ ORAL

1. T’imagines la vida sense plàstic? Penses que és possible eliminar-lo totalment?2. Et preocupa deixar un planeta ple de brutícia a les noves generacions o és un tema que no t’afecta?

2

3. Quina de les 5 accions poses en pràctica en la teua vida quotidiana?

SEMPRE QUASI SEMPRE SOVINT DE VEGADES MAIREBUTJAR PRODUCTES D’UN SOL ÚS (MONODOSI)REDUIR EL CONSUM DE PRODUCTES EMPAQUETATS O EN LLANDES REUTILITZARRECICLARCOMPOSTAR

TASCA 2. - Llig el següent text i destaca els tres hàbits que menys esforç et suposen a l’hora de disminuir l’úsdel plàstic.

- Posa més exemples concrets de situacions o accions en què podem reduir l’ús de plàstics.

ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS

Hi ha certs canvis que són relativament senzills d’incorporar. D’altres poden resultar més difícils o laboriosos.

1. Fes servir un cistell o una bossa de roba per fer la compra o portar menjar; així ens estalviarem lesbosses de plàstic. Es calcula que la mitjana de vida útil d’una bossa de plàstic és de vint minuts, i la sevavida residual, indefinida. Així doncs, és una bona opció portar sempre una bossa de roba per si lanecessitem.

2. Amb la compra a granel evitarem l’ús d’embalatges innecessaris o excessius. Podem adquirir tot tipus deproductes a granel: cereals, llegums, vegetals, fruita, fruita seca, carn, peix, cafè, llet de vaca, formatge, etc.Pel que fa als sucs, batuts o begudes vegetals de civada o altres cereals, ens els podem fer a casa, alnostre gust. La compra d’aliments ecològics no comporta necessàriament una compra de residu zero; hi hasupermercats ecològics amb molts aliments empaquetats amb embalatges plàstics.

3. L’ús d’una cantimplora d’acer inoxidable o de vidre ens permet rebaixar el consum de botelles de plàstic.És còmode de transportar i es pot dur sempre a sobre. Unes bones cantimplores són les de Klean Kanteeni 24bottles.

4. Beure aigua de l’aixeta evita els residus plàstics de garrafes o botelles de plàstic. La major part delssistemes que hi ha al mercat (Brita, Tapp o la versió més senzilla, Kishu Charcoal) es basen en el mateixprincipi: carbó actiu per filtrar les impureses de l’aigua.

5. Fer servir un got de plàstic dur reutilitzable és ideal per a les festes majors, festivals de música, pícnics,barbacoes. Qui haja assistit aquest estiu a algun festival de música potser s’ha adonat de la magnitud delconsum de plàstic que suposen. També podem portar un got específic per demanar un cafè o un te (Ecofeefa uns gots de bambú) i estalviar-nos els gots de cafè d’un sol ús. Un pot de vidre també pot fer aquestservei. Pel que fa al cafè, les càpsules, tot i que n’hi ha de reutilitzables, representen una gran despesamediambiental. Sempre és millor comprar el cafè a granel i fer-lo amb una cafetera italiana, entre altresopcions, tal com s’ha fet sempre.

6. Rebutjar les canyetes de plàstic per beure. N’hi ha de reutilitzables fetes d’acer inoxidable. Les personesavesades als còctels o als sucs i al plaer de beure-se’ls amb canyetes potser les enyoraran, però tenen unaalternativa. Solen ser un dels residus que més es troben a les neteges de platges.

3

7. Portar el menjar en una carmanyola de vidre o d’acer inoxidable en comptes d’un recipient de plàstic. Sianeu a un restaurant i demaneu el menjar per emportar, sempre podeu sol·licitar que el fiquen al recipientque porteu de casa. Més d’un us felicitarà i us dirà la típica frase: Si tothom fera com tu…

8. Rebutjar els coberts de plàstic d’un sol ús i fer servir coberts de metall o de fusta pensats per a una vida útilde llarga durada.

9. Usar tovallons de roba, com tota la vida havien fet les nostres àvies i avis, en compte de tovallons de paper.

10. Per emportar-nos un entrepà podem fer servir un Boc’n’roll o paper encerat reutilitzable per tal d’estalviar-nos el film transparent o el paper d’alumini. L’empresa Wrappa en fabrica de dos tipus: amb cera d’abelles oamb resines i oli de jojoba (apte per a persones veganes).

11. Per iniciar-se en el Residu Zero és fonamental planificar les compres, ja que no tot es pot adquirir a lesmateixes botigues i, a vegades, hi ha llocs on venen algun producte concret que queden lluny de casa.

Si vols més informació pots consultar:

1. Per saber a quin contenidor hem de llençar els residus, hi ha l’app de “Residu on vas?”

2. És molt recomanable el documental de Comprar, tirar y comprar, de Cosima Dannoritzer, que aborda eltema de l’obsolescència programada.

Font: Amb lleugeres variacions de l’article Bye, bye plàstic de l’activista Goretti Cajide aparegut en la revista desalut integral Ets el que menges. https://etselquemenges.cat/repte/bye-bye-plastic

2.ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

2.1. ELS PRONOMS FEBLES (I)

- Els pronoms febles són formes àtones monosil·làbiques que formen una unitat fònica amb el verb. Una de lesseues funcions és referir-se o substituir els complements del verb.

- Aquests pronoms fan que la llengua siga fluïda perquè eviten repeticions innecessàries:

4

- He vist els meus germans i els he dit que no podem esperar-los més temps.

- He vist els meus germans i he dit als meus germans que no podem esperar els meus germans més

temps.

FORMES DELS PRONOMS FEBLES

La majoria de pronoms febles adopten formes diferents, condicionades per l’anteposició o posposició al verb, pel tipus de contacte (vocàlic o consonàntic) que mantenen amb el verb i per la combinació amb altres pronoms. En aquells casos en què hi ha variació parlem de formes:

- REFORÇADES, davant del verb començat per consonant (el porta)

- ELIDIDES, davant del verb començat per vocal o hac muda (l’he portat)

- PLENES, darrere del verb acabat per consonant o diftong decreixent (portar-lo, porteu-lo)

- REDUÏDES, darrere del verb acabat per vocal (porta’l)

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBS

COMENÇA PERCONSONANT

FORMAREFORÇADA

COMENÇA PER VOCAL

FORMA ELIDIDA

ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

DECREIXENT

FORMA PLENA

ACABA PER VOCAL

FORMA REDUÏDA

EM M’ -ME ‘MET T’ -TE ‘T

ES (1) S’ -SE ‘SEN N’ -NE ‘NEL L’ -LO ‘LLA L’/LA -LA -LALI LI -LI -LI

ENS ENS -NOS ‘NSUS (2) US -VOS -US ELS ELS -LOS ‘LSLES LES -LES -LESHO HO -HO -HOHI HI -HI -HI

Observeu que els pronoms US, VOS, LES, HI, HO i LI no canvien mai de forma.

(1) La forma plena SE és preferible a ES davant dels verbs que comencen per [s] per a evitar l’assimilació ambla S del pronom: No se sap res encara del segrest. Enguany se celebra el Sexenni a Morella.

COL·LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles se situen normalment davant del verb: Li farem un poema, el veuré demà.

Els col·loquem darrere del verb en les oracions d’IMPERATIU afirmatives: Compra’m! Vegeu-los! Darrere delverb se separen mitjançant el guionet o l’apòstrof.

Poden anar tant davant com darrere del verb amb les PERÍFRASIS D’INFINITIU O DE GERUNDI: em va cridar/

va cridar-me.

SUBSTITUCIÓ DE COMPLEMENTS PER PRONOMS FEBLES

5

Per a substituir un sintagma per un pronom feble, has de seguir els passos següents:

1. Establir la funció sintàctica que fa el grup de paraules que volem substituir.2. Veure l’ordre de col·locació amb relació al verb i als altres pronoms que hi haja.

3. Elegir la forma del pronom feble adequat a partir de la combinació amb els altres pronoms i amb el verb(apostrofada, amb guionet o sense).

Nosaltres estudiarem els pronoms febles a partir dels complements verbals que substitueixen:

- Complement directe

- Complement indirecte

- Atribut

- Complement circumstancial

2.1.1. COMPLEMENT DIRECTE

El CD és un sintagma nominal que rep directament l’acció del verb o bé n’és el resultat. Respon a la pregunta¿què? ¿qui? o ¿quina cosa?

És un complement necessari amb els verbs transitius que exigeixen la presència d’aquest complement perquèl’oració tinga significat ple.

COM RECONEIXEM EL COMPLEMENT DIRECTE?

1) La primera clau per a reconèixer el CD és saber si el verb és transitiu i, per tant, exigeix aquest complement.Sense el CD l’oració no té sentit perquè es queda incompleta.

*Ahir era l’aniversari d’Andreu i li vaig regalar.

*No he pogut treballar perquè el meu cap m’ha de donar.*Els lleons perseguien tot el dia.

Aquestes oracions no són correctes perquè els verbs regalar, donar i perseguir són transitius i han d’anaracompanyats per un CD. Acabeu vosaltres les oracions afegint l’element que hi falta. Aquest element és el CD.

Un gran nombre de verbs demanen obligatòriament CD, són transitius: donar, avisar, encertar, fer, necessitar,

tenir, voler...; uns altres no el poden dur mai, són intransitius: caminar, córrer, nadar, cessar... Però alguns verbspoden comportar-se, opcionalment, com a transitius o com a intransitius: pensar, baixar, pujar, sentir...

2) En alguns casos ens pot servir transformar l’oració a passiva: el complement directe passarà a ser el subjectede l’oració.

Helena fa el soparSubjecte V CD

El sopar és fet per Helena

Subj. Pacient Verb en passiva C. Agent

Aquest procediment no sempre és vàlid perquè hi ha verbs transitius que no admeten el canvi a la passiva. Ex:Josep pateix fam. *Fam és patida per Josep. I a l’inrevés, hi ha verbs intransitius que es poden convertir a la

passiva. Ex: Joan va telefonar a Ximo � Ximo va ser telefonat per Joan.

6

3) Fa anys ens deien que havíem de preguntar QUÈ al verb per a reconèixer el CD però tampoc és unprocediment vàlid perquè en molts casos ens conduirà a error.

M’agraden els espàrrecs i els alvocats a l’ensalada. � Què m’agraden? Els alvocats i els espàrrecs; en aquestcas són el subjecte, no el CD.

CONCLUSIÓ: En cas de dubte, l’ús del diccionari és imprescindible per a saber si el verb és transitiu i, per tant,porta CD.

EL CD NO PORTA PREPOSICIÓ (QUASI MAI)

� El complement directe NO porta preposició. Alerta, no escrigueu el CD amb la preposició A. He vist a la

teua germana. No molestes a l’alumna quan estudia. He estimat molt al el meu treball amb adolescents. El

xiquet abraçava al el peluix. Josep ja ha avisat als els bombers. No destorbes al el metge quan ausculta.

� Excepcions. El CD porta la preposició A

Davant de pronom personal fort. Et va saludar a tu. Mira’m a mi, no aell.

Quan el CD és animat i apareix desplaçat de la posició normal (darrere del verb), cap a la posició inicial de l’oració o al final, és a dir, “dislocat”.

Al regidor, el va denunciar l’alcalde.

Opcionalment, davant dels indefinits tothom (o tots), algú, ningú. No hem vist (a) ningú.

Davant de l’interrogatiu qui. A qui has invitat?

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

A) CD PRIMERA I SEGONA PERSONES

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

EM M’ -ME ‘MET T’ -TE ‘T

ENS ENS -NOS ‘NSUS US -VOS -US

- Em pentines demà? M’has pentinat. Va pentinar-me. Pentineu-me. Pentina’m.

- Et convidà a la festa. T’ha convidat. Va convidar-te. Vol incloure’t en la llista.

- Ens ajuden molt. No poden ajudar-nos. Ajudeu-nos. Ajuda’ns.

- Us miren com estranys. No volen mirar-vos. No poden excloure-us de la llista.

1. Completeu les oracions amb el pronom feble que convinga:

1. El meu nebot _______ vol moltíssim (a mi).2. Va mirar_______ i no va dir res (a mi).3. No _______ has avisat a temps (a mi).4. Veniu ací i abraceu_______ fort (a mi)!5. _______ convida al seu aniversari (a tu)?6. No puc dur_______ al be, peses molt (a tu).

7

7. _______ impressiona la quantitat de gent que va vindre, eh (a tu)?8. _______ he vist ballar el Bolero de Banyeres (a tu). 9. No podia ajudar_______ perquè no tenia temps (a tu).10. El professor _______ va entusiasmar amb la seua conferència (a nosaltres).11. Va escoltar_______ sense badar boca (a nosaltres).12. Mireu _______ sense prejudicis i tot canviarà (a nosaltres).13. _______ necessiten per fer els deures (a vosaltres).14. No volen ajudar_______ perquè no fan res desinteressadament (a vosaltres).15. La malabarista va sorprendre_______ amb la seua habilitat (a vosaltres).

B) CD TERCERA PERSONA

1. CD DETERMINAT

El CD és determinat quan porta davant:

� Un article determinat (el, la, els, les). He comprat el diari.

� Un demostratiu (aquest, aqueix, aquell...). He llegit aquella revista esportiva.

� Nom propi. Porta Joan al metge.

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA

PERCONSONANT

COMENÇA PERVOCAL

ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

MASC.SING. EL L’ -LO ‘LFEM.SING. LA* L’/LA -LA -LA

MASC.PLUR.

ELS ELS -LOS ‘LS

FEM.PLUR. LES LES -LES -LES

- Vaig enfornar el pastís→ El vaig enfornar.

- Porte la polsera a la monyica.→ La porte a la monyica.

- Vaig vendre els anells.→ Els vaig vendre.

- Compràrem les aplicacions del mòbil.→ Les compràrem.

- Vigila aquest aparell!→ Vigila’l!

- Escolta aquella dona!→Escolta-la!

- Mira els meus cosins!→ Mira’ls!

- Mira les teues filles!→ Mira-les!

* LA segueix les mateixes normes d’apostrofació que l’article, és dir, no apostrofem davant de I/U àtones. El vent

infla la vela.� La infla.

2. CD INDETERMINAT

El CD és indeterminat:

� Si no va precedit de res: No tinc exàmens.

� Si el precedeix un quantificador (un, dos, tres, molt, pocs...). Trobes algun bolet?

8

En aquest cas substituïm el CD però deixem el quantificador. –Has collit tres melons? –Sí, n’he collit

tres.

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

EN N’ -NE ‘N

- Compraré manuals de consulta. � En compraré.

- Has collit taronges?. � N’has collit?

- Deixeu quatre trossos de tortada. � Deixeu-ne quatre.

- Van escriure molts versos. � Van escriure’n molts.

- Tens una goma? No, no en tinc cap.

3. CD NEUTRE O ORACIONAL

Anomenem CD neutre o oracional quan és:

� Un pronom demostratiu (açò, això, allò). Preferisc açò.

� Una oració subordinada substantiva (substituïble per açò, això, allò ). Volia que arribàrem prompte. Ell

aconsella fer primer l’estudi del terreny.

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

HO HO -HO -HO

- Ha agafat allò. → Ho ha agafat.

- Crec que tot eixirà perfecte. → Sí, ho crec de veres.

- Expliqueu què us ha passat. � Expliqueu-ho.

- Ell metge ens va prescriure fer exercici. � El metge ens ho va prescriure.

1. Establiu quin tipus de complement verbal és l’element subratllat i substituïu-lo pel pronom feble adequat. Vaig

comprar les peres de la fruiteria. → Les vaig comprar. (CD Definit)

1. Deixaran els cotxes.2. Cantarà les cançons de bressol.3. Demanàrem la màquina de fer fotos.4. Perdonarem el deute.5. Vigilarem l’au rapinyaire.6. Respon el qüestionari!7. Invita el teu amic!8. Suspén la sessió de teràpia!9. Dona la benvinguda als familiars.10. Amagueu els tresors de l’illa!11. Convida els teus pares a sopar.12. Enteneu les meues paraules, per favor!13. Estima les companyes!14. Venia recitant el poema.15. Vaig portar el llibre.

9

16. Està veient la mateixa imatge tota la vesprada.17. Va demanant sempre els permisos per tot arreu.18. Continuava fent les roses a l’antiga en un perola.19. He vist Marta i Joana estudiant.20. He trobat Pere quan passejava.

21. La mare feia creïlles.22. Donaré almoina.23. Enviaré postals.24. Fes paella per a tots!25. Cuina allipebre de creïlles!26. Preneu bitllets d’anada i tornada!27. Vaig menjar pollastre a l’ast.28. Convidaré tres amigues.29. He vist una pel·lícula de por.30. Van beure bastants cerveses.31. Beu un poquet de vi negre.32. Menja dos galetes!33. Posa un poc de sal al guisat, està insípid!34. Posa més café!35. Tens tant de temps com jo.

36. Llogarà tot això.37. Li faré pagar açò.38. Guarda això, per favor!39. Comentaré el que vulgues.40. Explicaré tot el que se’m passe pel cap.41. He vist que tens panxeta.42. Penses que no arribarà a l’hora?43. Crec sincerament que has de parlar sense embuts.44. No volem arraconar les demandes dels més menuts.45. Reivindiquem que el sou dels manobres siga igual que el dels fontaners.46. Vull agafar un avió i perdre’m en algun paradís natural sense telèfon ni ordinador lluny de la televisió i

de la ràdio.

2. Substituïu els pronoms per un sintagma nominal adequat.

1. Agafeu-los! � Agafeu els bitllets!2. Les han perseguides per tot el pati.3. No vull deixar-los a casa.4. N’he vist centenars.5. Menja’n abans que s’acaben.6. N’ha fet unes quantes abans de les set.7. Ho cosiré demà.8. Va voler-ho ella.9. No ho volia dir.

3. Completeu les frases següents amb el pronom feble i, en algunes oracions, amb la concordança del participiadequada.

1. –Has reservat l’habitació? –Sí, _____ vaig resevar fa uns quants mesos.2. Agafa els tovallons i guarda’_____ al calaix.3. El pis era vell, per això _____’hagué de pintar.

10

4. Si vols recitar perfectament la poesia, cal que _____ estudies a consciència.5. És una màquina molt bona, però no _____ utilitza mai.6. Necessites el regle per a mates. Fes el favor de buscar-_____.7. Fa fred, necessite l’abric. Agafa_____8. Ací teniu els tubs d’assaig. Agafeu_____ amb cura.9. T’agraden aquests pantalons? _____ he confeccionat__ jo mateix.10. He demanat l’últim còmic d’Escarolota, però encara no _____han dut.

11. –Pots deixar-me un bolígraf? –_____ sent, no _____ tinc cap. 12. –Tens fam? –No, no _____ tinc gens ni mica.13. Si vols guerra, ______ tindràs.14. Compreu més beguda o no _____ tindrem prou.15. Quan trobeu maduixes a l’hort, guardeu-me’_____ unes poquetes.

16. Tot això, on vols que _____ deixe?17. Això no queda bé a la prestatgeria, canvieu_____ de lloc.18. –Quan et digueren que vindrien? –M’_____ van dir ahir.19. Ja no disposem de finques d’obra nova, però ______ podeu adquirir de segona mà.20. Sabia que hi hauria problemes, però no _____ volia dir.21. Ell ja han decidit que faran el viatge a París, nosaltres encara no _____ tenim clar.22. Has fet tu les fotos del passacarrer? –Sí, _____ he fet___ jo perquè _____ vull vendre, encara que

_____ guardaré unes quantes.

2.1.2. COMPLEMENT INDIRECTE

És el complement verbal que representa el destinatari o l’experimentador de l’acció expressada pel verb, vaintroduït per les preposicions A o PER A.

A) CI PRIMERA I SEGONA PERSONES

Són les mateixes formes que del CD:

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

EM M’ -ME ‘MET T’ -TE ‘T

ENS ENS -NOS ‘NSUS US -VOS -US

� El professor em va aconsellar que em presentara als exàmens.

� T’han donat les gràcies.

� Ens han presentat moltes excuses.

� Us rebaixaran la roba un 10%.

� Poden prendre-us per francès, parleu molt bé.

11

1. Completeu les oracions amb el pronom feble que convinga:

1. _______ podries dir la veritat (a mi)? 2. Deixeu _______ el llibre (a mi)? 3. ______ dona la mà i després _______ fa la traveta (a tu). 4. _______ han parlat molt bé d’aquest intèrpret (a nosaltres).5. Conta_______ la rondalla del Dimoni fumador (a nosaltres).6. Has de tornar_______ els diners (a nosaltres).7. Deixeu_______ el trepant per a fer els forats de la paret(a nosaltres)!8. Busca_______ a l’institut (a nosaltres)!9. _______ he de mostrar l’exposició pictòrica d’Antoni Miró (a vosaltres).10. _______ poden donar els passaports (a vosaltres)?11. Hem de fer_______ un encàrrec (a vosaltres).12. Ja m’he adonat que cal tractar-______ amb delicadesa, sou molt susceptibles (a vosaltres).13. Els pares no poden comprendre-_______, són massa majors (a vosaltres).14. No podem prometre-______ res encara (a vosaltres).

15. Com penses que pretenia ofendre-______ (a vosaltres)? Va ser una broma.

2. Reescriviu les següents oracions canviant la posició dels següents pronoms de primera i segona persones.

1. Heu de fer-nos el treball. – Ens heu de fer el treball.2. Em van comunicar la defunció per whasapp.3. Ens vol fer un obsequi.4. No pensa llogar-nos el cotxe.5. Van dedicar-te la millor ària.6. Heu de fer-vos la sessió d’hidroteràpia sencera.7. Us vol assenyalar el camí.8. Us poden prendre per alemanys, parleu la llengua perfecta.

B) CI TERCERA PERSONA

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PER CONSONANT

COMENÇA PERVOCAL

ACABA PERCONSONANT O

DIFTONG

ACABA PERVOCAL

SINGULAR LI LI -LI -LIPLURAL ELS ELS -LOS ‘LS

- Vaig escriure a l’amic.� Li vaig escriure.

- Vaig escriure a l’amiga. � Li vaig escriure.

- Vaig escriure als amics. � Els vaig escriure.

- Vaig escriure a les amigues. � Els vaig escriure.

Observa que no té flexió de gènere, són idèntiques les formes per a masculí que per a femení.Alerta amb el C.I. femení plural!

- Vaig escriure a les amigues. � Lis vaig escriure.

- Vaig escriure a les amigues. � Les vaig escriure.

12

3. Ompli els buits amb el pronom feble que corresponga en aquests CD i CI de 1a i 2a persones.

1. (a mi) ____van convidar. Van convidar____ a casa seua.2. (a nosaltres) ____ van invitar a una infusió d’herbes. Vau mirar____ de fit a fit.3. (a tu) ____ vaig amagar la veritat. Vaig amagar ____ la jaqueta davall del sofà.4. (a vosaltres) ____ hem portat des de lluny les pintures. Vaig portar ________ debades.5. (a nosaltres) ____ han mirat enfurismats. Mira_____ sense prejudicis.

4. Establiu quin tipus de complement verbal és l’element subratllat i substituïu-lo pel pronom feble adequat. Vaig

vendre la casa al meu gendre. (CI singular) � Li vaig vendre la casa.

1. He dit al pare que no tinc diners.2. Presentaré la meua nóvia als companys.3. Compraré quatre detallets per al meu cunyat.4. Avui emprovaré el vestit a la Júlia.5. Sempre guardem els cromos per a en Xavier.6. Ahir vaig trucar a l’àvia.7. Vam ensenyar el pis nou a l’Anna.8. Vull enviar un missatge a Imma.9. Ara fem la comanda per als clients nous.10. Ara fem l’infomorme per a les clientes noves.11. Han preparat un àpat per als cambrers i cuiners.12. He treballat la pasta per a les cuineres.13. Doneu els llenços als pintors!14. Ensenya les notes als avis, Mireia!15. Mostreu les mans pintades d’henna a les xiques!16. Agafa la botella de quefir per a les teues germanes!17. Va ingressar els diners al compte bancari per a les alumnes.18. Vaig comprar la gerra per a les teues germanes.19. Vam plantar un arbre per a les dones majors.20. Va portar un guardó per a totes les participants.

2.1.3. ATRIBUT

És el complement dels verbs copulatius ser i estar, així com dels verbs quasicopulatius semblar, parèixer,aparentar i creure’s. Assenyala una qualitat o característica del subjecte a través d’aquests verbs.

L’atribut pot ser:- Un nom o sintagma nominal: Miquel és mestre. Sembla un bon metge.

- Un adjectiu o sintagma adjectival: La xiqueta semblava estranyada.

- Un adverbi o sintagma adverbial: La vida és així.

- Un sintagma preposicional: Semblava d’argent.

- Una oració subordinada substantiva: Voler és poder. La veritat és que no pot aplegar a l’hora.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

HO HO -HO -HO

- El jove està cansat. � El jove ho està.

13

- Aparenta tindre més anys dels que té. � Ho aparenta.

- Es creu la més sabuda del món. � S’ho creu.

- Jo ja estic bé, però ell encara no ho està.

1. Establiu quin tipus de complement verbal és l’element subratllat i substituïu-lo pel pronom feble adequat.

1. L’àrbitre era poc xarrador. 2. El presumpte culpable estava molt tranquil.3. Les estadístiques són massa fredes.4. Estic deprimit.5. Sembla propens al desànim.6. Esteu atabalades amb tanta feina.7. Aparenta una edat que no té.

2. Ompli els buits amb el pronom feble adequat.

1. Sembla una bona persona, però no ______ és.2. Estava bé o no ______ estava?3. Però era amiga teua o no ______ era?4. No era ric, però s’______ creia.5. No eren d’or, però ______ semblaven.

2.1.4. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

És el complement que expressa les circumstàncies que envolten l’acció del verb. Els complementscircumstancials són molt heterogenis poden ser de lloc, de temps, de manera, de companyia, d’instrument, demitjà, de causa, de finalitat... Quant a la substitució pronominal, hem de dir que els que pronominalitzen amb mésfreqüència són els locatius, els de companyia, instrumentals i de manera.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

A) CC DE LLOC AMB LA PREPOSICIÓ DE

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

EN N’ -NE ‘N

B) CCT AMB ALTRES PREPOSICIONS

DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERBSCOMENÇA PERCONSONANT

COMENÇA PER VOCAL ACABA PERCONSONANT O DIFTONG

ACABA PERVOCAL

HI HI -HI -HI

- Vinc de València. → En vinc.

- He tret el cotxe del garatge. → N’he tret el cotxe.

- Vaig a corre-cuita. → Hi vaig.

- Camina amb crosses. → Hi camina.

- Treballava amb Remi, però ara no hi treballa.

1. Ompliu els buits amb el pronom feble adequat.

14

1. Visc a Borriol. _____ visc des de fa dos anys.2. –Véns de la biblioteca? –Sí, ara _____ vinc.3. –Quan vas a la peixcateria? –_____aniré demà.4. Han entrat tots a la consulta fa una hora, però encara no _____ha eixit ningú.5. Ixen cap el País Basc aquesta vesprada i no _____ tornaran fins que no acaben les investigacions.6. Es fa de nit i el cotxes deixen de passar pel pont, encara que algun _____ passa.7. Vivien en aquesta casa molts anys. No sé si encara _____ viuen.8. Vaig anar al punt on m’havien dit, però no _____ trobí ningú.9. No es pot circular sense casc, però molts motoristes _____ circulen.10. Pep vol estudiar amb Anna, però Albert no _____ vol estudiar, diu que xarra massa.11. –Fa hores que dorm. Sóm lluny de l’Índia? –Sí, _____ som ben lluny.12. Anirem a la platja i tractarem d’acampar_____ al costat mateix.13. Torca la taula i posa _____ els llibres damunt.

2. Substituïu el complement verbal marcat amb el pronom feble adequat.

1. Posa les ulleres damunt del prestatge!2. Va amagar la clau davall de la taula.3. És millor que col·loquem unes frontisses al costat del marc de la porta.4. Va trobar un garatge a prop de sa casa.5. No deixes les bosses de la compra lluny del cotxe!6. Havien posat bardisses vegetals al voltant de tota la universitat per aïllar-se del soroll.

2.2. MORFOLOGIA VERBAL (II) ELS PASSATS D’INDICATIU

2.2.1. PASSAT IMPERFET

� Fa referència al passat i destaca l’aspecte duratiu i indeterminat, no sabem quan acaba la acció.

� Indica accions passades que s’estenen en el temps: A les tres de la matinada, encara estàveu desperts.

� Expressa accions habituals que ocorrien en el passat: Quan érem jóvens, bevíem com un trull.

� També el fem servir per a comunicar-nos cortesament: Venia a demanar-te el bressol del teu fill.

1ª CONJUGACIÓ 2ª CONJUGACIÓ 3ª CONJUGACIÓ

PURA INCOATIVA CANT -AR TÉM -ER DORM -IR SERV -IR

JO CANT -AVA TEM -IA DORM -IA SERV –IA

TU CANT -AVES TEM -IES DORM -IES SERV –IES

ELL/-A CANT -AVA TEM -IA DORM -IA SERV –IA

NOSALTRES CANT -ÀVEM TEM -ÍEM DORM -ÍEM SERV –ÍEM

VOSALTRES CANT -ÀVEU TEM -ÍEU DORM -ÍEU SERV –ÍEU

ELLS/ELLES CANT -AVEN TEM -IEN DORM -IEN SERV –IEN

� Observa que s’accentuen la primera i la segona persona del plural.

� Tots els verbs de la primera són regulars.

TANCAR ENSENYAR REBRE VOLER SENTIRJO

15

TU ELL/-A NOS. VOS.ELLS/ELLES

→ Atenció amb el verb SER i HAVER.

SER HAVERJO ERA HAVIA

TU ERES HAVIES

ELL/-A ERA HAVIA

NOSALTRES ÉREM HAVÍEM

VOSALTRES ÉREU HAVÍEU

ELLS/ELLES EREN HAVIEN

→ La lletra D dels verbs acabats en -OLDRE i -NDRE desapareix quan fan l’imperfet: oldre-olia, vindre-venia,respondre-responia, comprendre-comprenia.

SUSPENDRE ESTENDRE VENIR RESPONDRE COMPRENDREJO TU ELL/-A NOS.VOS. ELLS/ELLES

→ Els verbs de la SEGONA CONJUGACIÓ QUE TENEN LA VOCAL U la canvien per la V quan fan l’imperfet:beure-bevia, viure-vivia, moure-movia, escriure-escrivia, deure-devia.

BEURE VIURE MOURE ESCRIURE DEUREJO TU ELL/-A NOS.VOS. ELLS/ELLES

→ Hi ha verbs de la 2ª i 3ª CONJUGACIÓ QUE PORTEN DIÈRESI: conduir-conduïa, agrair-agraïa, obeir-obeïa. Fixa’t que tenen una vocal a l’arrel del verb.

TRAIR OBEIR CORROIR LLUIR CONDUIRJO TU ELL/-A NOS. VOS. ELLS

16

→ Hi ha verbs de la segona conjugació que fan l’imperfet amb ARREL TÒNICA: fer- feia, dur-duia. Observeu que la -i- és consonàntica.

FER DUR DIR VEURE SEUREJO FEIA DUIA DEIA VEIA SEIATU ELL/-A NOS.VOS. ELLS/ELLES

CREURE TRAURE RIURE CAUREJO CREIA TREIA REIA QUEIA

TU

ELL/-A

NOSALTRES

VOSALTRES

ELLS/ELLES

1. Completeu les següents oracions amb les formes de passat imperfet d’indicatiu adequades.

1. En aquella època, tu _________________ (viatjar) sense diners.2. Vosaltres _________________ (colpejar) la paret amb el martell.3. Aquells dies de penúries la teua família___________ (ensopegar) tots els dies amb problemes.4. Quan ____________ (ser) xiquetes, _________________ (trencar) sempre les espardenyes.5. Tots els matins ____________ (xiular) mentre _________________ (escoltar) la ràdio.6. Fa deu anys, Carme ___________ (viure) a Beneixama i _________________ (anar) a solfeig.7. Nosaltres no_________________ (tindre) ni idea de la seua vinguda.8. Els teus cosins i tu ____________ (comprendre) bé el polonès quan __________ (ser) infants.9. La xamana _______________ (poder) guarir les malalties a l’Amazònia.10. Nosaltres _________________ (sentir) profundament no poder fer res per ells.11. _________________ (haver-hi) massa gent, per això me’n vaig anar.12. Els teus amics de menuts ja _________________ (llegir) novel·la negra.13. Pere i jo _________________ (ser) carn i ungla abans de barallar-nos.14. Tu ______________ (suspendre) totes les assignatures quan _____________ (fer) la primària.15. Ella ho _________________ (veure) tot mentre _________________ (estendre) la roba.16. Els assistents _________________ (prendre) un àpat abans del convit.17. Nosaltres no _________________ (resoldre) el problema per inexperiència.18. Vosaltres, els músics _______________ (compondre) i _________________ (arranjar) l’obra.19. Joana i jo _________________ (vendre) llepolies a la paradeta.20. Les jutgesses _________________ (comprendre) la gravetat del problema.

21. Mentre que alguns __________ (obeir) sense dir ni piu, els vaguistes es __________ (rebel·lar) contrales dures condicions laborals.

22. Com ell mai _________________ (agrair) els regals, vam deixar de fer-li’ls.23. La pluja _________________ (beneir) el camp amb gotes de vida.24. Jo no _________________ (trair) ningú amb les meues paraules.25. Fa anys es _________________ (conduir) per aquests senders rurals.

17

26. Es ______________ (dir) que durant els anys 20 es _____________ (fer) més festes que ara.27. Nosaltres no li _________________ (caure) massa bé a tots pares.28. En l’edat mitjana es ________________ (creure) que Déu ho _______________ (governar) tot.29. Quan tu ______________ (ser) la persona ridiculitzada, no et _________________ (riure) tant.30. Nosaltres no ho ________________ (veure) clar, per això no vam col·laborar en la recol·lecta.

2. Corregeix els imperfets mal escrits.

1. En aquella època no estudiava i suspendia sempre perquè no entendia els temes.

2. No permitia que ningú eixira, per això no se sentava i deia que millor romandre dempeus.

3. Comprendia perfectament l’anglés però no aprendia els verbs irregulars.

4. Defendíem les nostres posicions sense treva i no ofendíem a l’adversari.

5. Nosaltres no resoliem el conflicte perquè enteniem que no era cosa nostra. I vosaltres us prenieu el

silenci com un afront i creieu que les dones erem les úniques responsables.

6. Ella obeia les ordres: conduia i produia discos a balquena. Després, ningú li ho agraia.

7. Nosaltres deduiem que calia anar més ellà, però no intuiem que fora tan complex.

8. La xica creïa en el seu amic i reïa quan la traÏa a passejar.

3. Els textos narratius de memòries conten històries del passat i es troben farcits de pretèrits imperfets. Ompliuels buits amb les formes adequades d’aquests fragments del llibre Matèria de Bretanya de l’escriptora CarmelinaSánchez-Cutillas en què recorda la seua infantesa a Altea.

Com quan d’infant, l’hivern et ____________ (dur) un constipat fortíssim i la gola ____________ (semblar) unaesponja amb formigues encauades. La febre ____________ (omplir) el cap de foc, i la nit, tota de llumenetes, set’____________ (enganxar) d’ull a ull. Aleshores, després de la mà al front, gelada i agradable, i el termòmetreestrany a l’engonal, la mare et ____________ (prendre) al braç, et al ____________ (deixar) al llit, sensecol·legi; et____________ (dir): «Ara dorm, i no plores» La cambra s’____________ (enterbolir-se), a l’armari li____________ (caure) la crosta de fusta i l’espill ____________ (raonar). I tu ____________ (volar).____________ (alçar) els braços com un avió, del cos als dits ____________ (créixer) en un instant un teltransparent, i mirant cap amunt te n’____________ (anar-se), molt lluny, ben lluny, llunyíssim...

Els homes ____________ (amagar) la petaca dalt de tot del banc de cànters per llevar-se de fumar i perquè latemptació estigués ben lluny d’ells; i diu que els matrimonis no ____________ (fer) xiquets en tot aquell temps depenitència. I els grans, en compte del sopar ____________ (prendre) col·lació, i això ____________ (ser) quenomés es ____________ (menjar) dues cebes i dues carxofes torrades amb un raget d’oli.

I les fadrines llevat de la cuinera vella també ____________ (fer) cara com si volguessen ser republicanes. Mamare de tant en tant ____________ (interrompre) el res i ____________ (dir) “Carlos, qué ejemplo para los

niños” però a mi em ____________ (semblar) que si algú de nosaltres ____________ (haver) d’anar al cel seriaell, sens dubte.

Però en aquell món fabulós de la infantesa ____________ (nosaltres-convertir) els somnis en realitats, i els fetsdiaris se’ns ____________ (entelar-se) com els fets boirosos d’una contarella. I les nits sense lluna,____________ (eixir) al Baluard, i amb els ulls i amb el desig d’aventures ____________ (seguir) les llums [...]que nosaltres ____________ (voler) confondre amb l’estol de contrabandistes més nombrós que mai haguéscreuat la mar.

La mar ____________ (viure) a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que ____________ (ser) lacasa de la mar s’____________ (anomenar-se) la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro de Toix. L’Aitana i elPuigcampana ____________ (ser) dues muntanyes punxegudes, que de tant de mirar-se l’aigua se

18

n’____________ (haver-se) tornat blaves. Fent frontera entre el nostre terme i els de Calp i Benissas’____________ (alçar-se) la serra de Bèrnia; una frontera de color de pàmpols daurats i de tardor que____________ (nàixer) al coll del Mascarat i____________ (arribar) a la vall de Tàrbena, i ____________ (estar)tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare.

5. Expressió oral. A classe, contrasteu fotos del passat i del present de persones, ciutats, cotxes, espaisnaturals... Podeu portar fotos de casa de quan éreu xicotets/-etes. Una altra alternativa és seguir un d’aquests 3exemples extrets de la publicació digital Revista Catorze que us poden servir de font d’inspiració:

- Jo era aquesta. 14 imatges en què persones grans es veuen reflectides a si mateixes quan eren joves.<https://www.catorze.cat/noticia/8629/jo/era/aquesta>

- Som els que vam ser. 14 fotografies recreen imatges del passat amb els mateixos protagonistas. https://www.catorze.cat/noticia/10258/som/vam/ser

4. Expressió oral. Entrevisteu el teu company o companya sobre com vivia fa 10 anys. Què feia els dies feiners,com passava el temps lliure, què li agradava menjar... Després comparem.

Si no voleu parlar de vosaltres mateixos, podeu imaginar-vos que sou algun personatge famós i conteu la vostravida de fa una dècada.

2.2.2. EL PASSAT PERIFRÀSTIC

� Expressa accions acabades de manera absoluta. El termini de temps en què va passar l’acció ja hafinalitzat en el moment en què parlem.

JO VAIG

TU VAS

ELL/-A VA + INFINITIU (BALLAR, TÉMER, SENTIR)

NOSALTRES VAM / VÀREM

VOSALTRES VAU / VÀREU

ELLS/-ES VAN /VAREN

1. Completeu les següents oracions amb les formes de passat perifràstic adequades.

1. Despús-ahir, els especialistes em __________________ (donar) l’alta.2. Dimarts passat, vosaltres no __________________ (anar) a la desfilada de Carnestoltes.3. Rosaline Franklin ________________ (ser) la primer que _________________ (fotografiar) l’ADN.4. Nosaltres __________________ (respondre) tots els qüestionaris el dia de la matrícula.5. Anit, vosté __________________ (apujar) el tendal abans d’hora.6. Ahir, per fi, tu __________________ (comprendre) que no era possible.7. Jo __________________ (voler) conèixer la situació de primera mà.8. Vostés __________________ (aconseguir) arribar al cim.

2. Completeu els buits amb les formes de passat perifràstic adequades.

Ràpid i silenciós com una ombra, ____________ (travessar) el campament adormit i es ____________(endinsar-se) rabent al bosc. A mesura que s’atansava al crit, alentia el pas i avançava amb cautela. De sobte,enmig d’una clariana, ____________ (veure) un llop, llarg, gris i magre, que estava plantat a la gatzoneta, amb elcos ben dret i el musell apuntant al cel.

19

Tot i que Buck no havia fet gens de soroll, el llop el ____________ (olorar) i ____________ (parar) de fer udols.Buck ____________ (avançar) a gambades lentes, amb el cos molt arronsat, la cua alta i les orelles dretes, apunt de fer un bot. No obstant això, la seva actitud demostrava el desig de fer-se amic del llop. Però la fera, enveure’l, ____________ (fugir) de pressa. Buck el ____________ (seguir) frenètic, fent grans bots per atrapar-lo.____________ (els dos-córrer) molta estona, gairebé frec a frec. Finalment, el llop es ____________ (ficar) perun camí sense sortida i, quan es ____________ (veure) acorralat, es ____________ (girar-se) de cara fent petarles dents en una contínua i ràpida successió de dentegades.

3. Llegiu els següents textos i torneu a escriure’ls canviant la situació de present pel passat. Observa que elsverbs subratllats aniran en passat perifràstic i que, a més, haureu d’introduir alguns canvis en altres tempsverbals.

Exemple: (Clementina. 42 anys) Ahir, diumenge nou d’octubre, vaig aprofitar que és festa....

(Clementina. 42 anys) Hui, diumenge nou d’octubre, he aprofitat que és festa i m’he alçat ben enjorn per poderestar a soles tranquil·la. Del llit, me n’he anat al menjador i m’he assegut al sofà, he agafat la novel·la que emvaig deixar anit a mitges i m’he posat a llegir. En acabar el llibre, m’he dirigit a la cuina i m’he posat unes torradesamb oli i pernil dolç, també m’he fet un suc de taronja. Sigil·losament he tornat al menjador i he gaudit del silenciassaborint cada mosset i cada glopet del desdejuni. Però la pau ha durat poc, Anna, la menuda, ha aparegutmitja hora més tard amb un somriure i els cabells esbullats amb infinits desitjos de jugar damunt de mi. Tòfol, haaguantat un poquet més i no l’he vist bambar per la casa fins ben entrat el matí.

(Marina. 25 anys) Aquest migdia no he pogut despertar-me encara que havia posat l’alarma a les dos. He obertels ulls passades les quatre quan la veïna m’ha cridat des del desllunat i m’ha confirmat que aquesta nit venenels de l’assegurança de la llar a reparar la teulada. No m’he assabentat massa bé de tot el que m’ha dit a crits;tanmateix, el punt que he entés perfectament ha estat quan m’ha informat que els operaris han de travessar macasa per poder veure els danys. Quin horror! Tenia totes les habitacions que semblaven l’Apocalipsi! He hagutd’arregussar la saleta d’estar i he arreplegat totes les andròmines que feia mesos circulaven d’un lloc a un altre.He endreçat també l’estudi on no hi havia ni un centímetre d’espai lliure. Com he vist que era una peonada, hedespertat la meua companya perquè hi col·laborara però no ha volgut escoltar-me i m’ha girat l’esquena;aleshores, he hagut d’emprar tècniques més agressives: he obert les finestres, he apujat el volum de la música il’he amenaçat amb trencar-li el mòbil si no m’ajudava. A contracor i remugant com un dimoni, s’ha espolsat lason i s’ha dignat a torcar la pols; a més, en un exercici de generositat màxima, ha amuntegat les tones de robaque hem trobat pel terra i les ha dut a la rentadora. Al capdavall, l’esforç no ens ha paregut tan traumàtic i hemsabut traure profit a la inoportuna visita dels operaris.

5. Diferències entre el passat imperfet i el perfet perifràstic. Ompliu els buits amb les formes de passatadequades. Observeu i expliqueu l’ús de l’imperfet i del perfet.

CALOR AL ZOO

____________ (fer) la calor típica d’un dia d’estiu a les quatre de la tarda. Aquella mena de xafogor enganxosaque et ____________ (ressecar) la gola de tant alenar aire calent. El jove veterinari tot just s’____________(acabar-se) de despertar després d’una migdiada suada. No li ____________ (vindre) gens de gust anar a fer laronda pel parc, però ____________ (formar) part de la seva feina controlar que tot estigués en ordre abansd’obrir les portes als visitants.

Acompanyat per la simfonia habitual del parc: bramuls, udols i algun miol de fons, es ____________ (dirigir-se)cap a la zona on ____________ (habitar) el lleó. El noi no ____________ (sentir) cap rugit al traspassar la tancade seguretat, l’animal encara ____________ (dormir), després d’un àpat contundent, arraulit en un racó de lagàbia. L’únic espai on no hi ____________ (tocar) el sol. Quan la fortor de la ferum de la bèstia ____________(omplir) els narius del jove veterinari, una suor freda li ____________ (glaçar) la nuca tot enterbolint-li la visió.Marejat, fent tentines, ____________ (abandonar) l’espai a la recerca d’un ambient més pur on poder oxigenar

20

els pulmons. El malestar ____________ (afavorir) l’oblit, injustificable, de no tancar la porta de seguretat que___________ (delimitar) l’espai lliure del felí.

Un refresc carregat de sucre el ____________ (retornar) a la realitat. Una realitat acompanyada de culpabilitat alcomprovar que el lleó no ____________ (ser) dins del seu recinte. Activar el pla d’emergència hauria comportatassumir la negligència i una possible sanció. El jove veterinari ____________ (preferir )buscar l’animal pel seucompte, en solitari. Només ____________ (haver de) seguir el rastre de les plomes ensangonades quemarcaven el camí de les aus, per arribar al llac. La visió que ____________ (tindre) en aquell momentel____________ (alleugeir), però alhora el ____________ (desconcertat): el lleó ____________ (prendre) unbany relaxant, escarxofat com si es trobés en un jacuzzi. Òbviament, la pobra bèstia, també ____________(buscar) alleugerir els efectes de les altes temperatures.

Font: Consorci per a la Normalització Lingüística. Aula virtual d’Osona. Curs de suficiència. Microrelats. <https://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/category/cursos/nivell-de-suficiencia-cursos/treballem-amb-textos/>

2.2.3. PASSAT PERFET COMPOST

� S’usa per a expressar accions acabades però realitzades en un temps que encara dura, és a dir, que encara és el nostre present com per exemple hui, fa poc, aquest estiu, enguany, aquesta temporada...

Exemple: Aquesta nit ha plogut a bots i barrals.

� Es diferencia del passat perfet perifràstic en què aquests expressen una acció verbal en un temps que ja s’ha acabat, sense relació amb el temps actual: ahir, dilluns passat, l’any passat, fa uns mesos... Exemple:

Fa sis mesos va arribar de la Xina.

Així doncs, és incorrecte dir: *Aquest matí em vaig comprar tres bunyols per a esmorzar. *Vam viatjar enguany a Alemanya.

JO HE

TU HAS

ELL/-A HA + PARTICIPI (BALLAT/-ADA, TEMUT/-UDA, SENTIT/-IDA)

NOSALTRES HEM

VOSALTRES HEU

ELLS/-ES HAN

FORMES DEL PARTICIPI

1) El participi passat presenta aquestes terminacions:

- Verbs en –AR > -AT/-ADA. Exemple: Ballar- ballat/ballada.- Verbs en –ER/ -RE> -UT/-UDA. Exemple: Témer- temut/temuda.- Verbs en –IR> -IT/-IDA. Exemple: Servir-servit/-ida

2) Particularitats de la segona conjugació:

a) Participis velars acabats en –GUT o : –SCUT: tenir>tingut, córrer> corregut, viure>viscut, nàixer>nascut.

21

b) Verbs acabats en –ENDRE/-METRE el participi acaba en –ÉS: ofendre>ofés, comprendre>comprés,admetre>admés, emetre>emés. Excepció: vendre>venut.

c) Verbs acabats en –OLDRE, el participi acaba en –OLT: absoldre>absolt, resoldre>resolt.

d) El verb FONDRE i CLOURE i tots els derivats fan el participi afegint una –S a l’arrel: fondre>fos,difondre>difós, cloure>clos, incloure>inclòs.

f) El verb TRAURE i derivats>tret, atraure>atret, contraure>contret.

3) Particularitats de la tercera conjugació:

a) Els verbs de la tercera conjugació acabats en –OBRIR fan el participi en –ERT: cobrir>cobert, obrir>obert.

b) Els verbs SOFRIR, ESTABLIR, COMPLIR, ACOMPLIR i OMPLIR poden formar el participi en –IT o –ERT:sofrir>sofrit/sofert, establir>establit/establert.

4) El verb SER té dos participis: estat i sigut.

5) Altres verbs:

fer � fet dir � dit dur � dut escriure � escrit

morir � mort tòrcer � tort veure � vist riure � rist/rigut

→ Completa aquestes taules de participi.

INFINITU PARTICIPI INFINITIU PARTICIPIAFALAGAR COURETÉMERPERDRE TRAUREPATIR DISTRAUREADORMIR CONTRAURE

OFENDRE FONDREDEPENDRE INFONDRESUSPENDRE CONFONDRECOMPRENDRE DIFONDREEMPRENDRE EXCLOURE

SORPRENDREATENDRE COBRIRSUSPENDRE OBRIR

RECOBRIRVENDRE

FERADMETRE DIRPROMETRE DUREMETRE ESCRIURETRAMETRE MORIRPERMETRE TÒRCER

VEUREABSOLDRE RIUREMOLDRERESOLDRE COMPLIRDISSOLDRE ACOMPLIR

22

DOLDRE IMPRIMIR

1. Ompli els espais buits amb els participis adients:

1. Aquest matí m’_____________ (alçar) enjorn per anar a córrer.2. Estàs cansada perquè aquesta setmana _____________ (dormir) poc.3. No sé on són ara. Aquest matí se n’_____________ (anar) junts.4. Enguany _____________ (perdre) tots els partits.5. L’escriptor novell _____________ (rebre) el premi.

6. Jaume i Pilar no han _____________ (poder) estudiar.7. Els xiquets _____________ (tindre) un malson.8. Per fi l’albelló s’_____________ (beure) tota l’aigua bruta.9. Els àrbitres no _____________ (voler) signar l’acta.10. Ta filla _____________ (nàixer) de matinada.11. La representació _____________ (merèixer) totes lloances de la premsa.

12. El xiquet _____________ (suspendre) les matemàtiques.13. Vosaltres, _____________ (aprendre) ja la lletra de la cançó?14. Nosaltres no _____________ (entendre) l’operació de càlcul.15. Tu _____________ (vendre) totes les teues pertinences.16. Tu _____________ (admetre) que té raó.17. Les parelles _____________ (prometre) que pagarien aviat.18. Correus _____________ (trametre) una carta urgent als veïns.19. La televisió _____________ (transmetre) la notícia aquest migdia.20. Vosaltres no _____________ (permetre) que entren sense el bitllet.

21. Les jutgesses _____________ (absoldre) els presos polítics.22. El cambrer _____________ (moldre) el café. 23. Els meus amics i jo no hem _____________ (resoldre) l’enigma.24. S’_____________ (dissoldre) la neu de les muntanyes.

25. L’arenga els _____________ (infondre) valor.26. Els mitjans de comunicació encara no _____________ (difondre) l’hecatombe de l’huracà.27. La mantega i el formatge s’ _____________ (fondre) damunt la pizza.28. La ponència de hui no _____________ (incloure) els aspectes més rellevants.29. Nosaltres _____________ (excloure) de la xarrada tot el que puga recordar la tragèdia.30. Aquesta vesprada, vosaltres _____________ (concloure) el seminari sense cap resolució.

31. No _____________ (traure) les maletes per al meu viatge de fi curs.32. Els populistes _____________ (atraure) els votants amb fal·làcies.33. Els meus col·legues i jo ens _____________ (distraure) amb els acudits del còmic.34. El metge li _____________ (extraure) el queixal que li produïa el flemó.

35. Per fi, l’ajuntament _____________ (obrir) les portes.36. El centre ocupacional s’_____________ (reobrir) gràcies a la pressió veïnal.37. La neu _____________ (cobrir) el paisatge de blancor.

38. Deixa-la, _____________ (sofrir) molt per la seua pèrdua.39. Els consells escolars _____________ (establir) un ordre de reunions.40. Ma mare _____________ (complir) la seua paraula.

23

41. Afortunadament, en aquest cas s’_____________ (complir) la justícia social.42. El meu avi _____________ (complir) cent anys.43. Les escaladores _____________ (acomplir) la missió d’arribar al cim.44. Tu no _____________ (omplir) el dipòsit de gasolina i ara no pots eixir.

45. Ja _____________ (fer) els deures!46. Els tribunals no _____________ (dir) encara els resultats.47. El magatzem _____________ (dur) més mercaderies de la Xina.48. Els amants _____________ (escriure) els seus noms a la paret amb guix de colors.49. Milers de peixos _____________ (morir) a causa dels pesticides del camp.50. L’il·lusionista _____________ (tòrcer) la cullera amb la ment.51. L’horda de monstres _____________ (veure) la llum i _____________ (desaparéixer).52. Amb les ximpleries que ha contat, nosaltres _____________ (riure) de valent.53. Els adolescents s’_____________ (riure) dels companys de curs.

54. La gimcana _____________ (estar) entretinguda.

2. Corregeix les oracions que presenten un mal ús dels temps verbals de passat.

1. Aquesta matinada em vaig alçar a les sis.

2. Enguany no poguí anar al conservatori per falta de temps.

3. Aquest estiu vam viatjar a Brussel·les.

4. Quan la policia l’ha vista aquesta vesprada, la va detenir.

5. L’any passat ha treballat en una escola d’adults.

6. No sé on trobar-los. Se n’anaren junts aquest migdia.

3. Escriviu un text d’aproximadament 100 paraules en què utilitzeu els pretèrit perfet. Heu de contar allò que heufet en un temps que arribe fins al vostre present, podeu començar amb expressions de temps com: hui, aquest estiu, enguany...

Exemple: Com sóc una boletaire de mena, aquesta tardor he anat a viure a la serra per poder agafar tants boletscom esteles hi ha a la volta del cel. No ha sigut una empresa fàcil perquè he hagut de demanar una excedènciaal treball. I a continuació, és clar, els preparatius. He disposat de tot el necessari per fer realitat el meu somni: he llogat una casa al poble més alt de la muntanya, m’he comprat roba i complements adequats...

2.2.4. EL PASSAT PLUSQUAMPERFET

� Indica una acció durativa anterior a una acció passada; per tant, és un passat duratiu del passat. És unpassat de passat: Quan vaig arribar a casa, el meu germà ja havia fet els deures.

JO HAVIA

TU HAVIES

ELL/-A HAVIA + PARTICIPI (BALLAT/-ADA, TEMUT/-UDA, SENTIT/-IDA)

NOSALTRES HAVÍEM

VOSALTRES HAVÍEU

ELLS/-ES HAVIEN

24

1. Completa les següents oracions amb el pretèrit plusquamperfet.

1. Quan jo vaig trobar-la, la xiqueta ja _________________ (veure) sos pares.2. Vau fer tard el dia dels premis, els guanyadors ja _________________ (rebre) els seus guardons.3. No hi hagué pietat en el setge de Cullera, quan la població va voler fugir, l’exèrcit ja ________________

(entrar) i _________________ (començar) a massacrar civils.4. Quan ell va entrar a la sala, ells ja se n’ _________________ (anar-se’n).5. No es pogué fer res per ella, la malaltia s’ _________________ (estendre) per diferents òrgans.6. A bona hora, vau arribar al seu casament! L’alcalde ja _________________ (començar) la cerimònia.7. Fou possible traure el gos de l’aigua perquè els bombers l’_________________ (lligar) amb una corda.8. Em feia goig aquell reconeixement perquè _________________ (esforçar) molt en el projecte.9. Quan jo m’assabentí, la notícia ja s’_________________ (difondre) per tota la comarca.10. Quan arribà el pare, els fills ja _________________ (moldre) tota la farina.

2. Combina els temps de passats adequats en aquestes oracions: pretèrit perfet perifràstic/simple, imperfet i plusquamperfet.

1. Quan nosaltres _______________ (arribar) al cine, la pel·lícula ja _________________ (començar).2. Quan ella es _________________ (llançar) a l’aigua, nosaltres ja n’_________________ (eixir).3. Quan el lladre _______________ (creuar) la porta, els llogaters ja ______________ (trucar) a la policia.4. Ells _________________ (ensopegar) amb ella perquè no l’ _________________ (veure).5. Ahir, Pep _____________ (perdre) el tren perquè _________________ (trobar) un embús a la

carretera.6. Teresa ___________ (plorar) perquè s’_______________(jugar) molts diners i els __________

(perdre).7. Els ciutadans es _________________ (queixar) perquè no _________________ (haver-hi) un judici

just.8. L’alcaldessa ___________ (dimitir) perquè l’oposició _____________ (presentar) una moció de

censura.9. Els xiquets ____________ (riure) pels colzes perquè el mestre els _________________ (contar)

acudits.10. La meua besàvia diu que la gent del seu poble _________________ (patir) molt durant la guerra.11. Anna i Regina _________________ (anar) tota la vida juntes a l’escola.

3. Completa els buits amb els temps verbals de passat adequats. La cançó és de Joan Manel Serrat de l’àlbum Com ho fa el vent (1967).

PARAULES D’AMOR

Ella em _______________ (passat perfet perifràstic/simple, estimar) tant...Jo me l'estimo encara.Plegats _______________ (passat perfet perifràstic/simple, travessar)una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,_______________ (passat imperfet indicatiu, ser) tot el meu món, llavorsquan en la llar _______________ (passat imperfet indicatiu, cremar)només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.No en _______________ (passat imperfet indicatiu, saber) més, teníem quinze anys.No ___________________ (pretèrit plusquamperfet indicatiu, tenir) massa temps per aprendre'n,

25

tot just _______________ (passat imperfet indicatiu, despertar) del son dels infants.

En _______________ (passat imperfet indicatiu, tenir) prou amb tres frases fetesque ___________________ (pretèrit plusquamperfet indicatiu, aprendre) d'antics comediants.D'històries d'amor, somnis de poetes,no en ___________(passat imperfet indicatiu, saber) més, ____________ (passat imperfet indicatiu, tenir) quinzeanys...

Ella qui sap on és,ella qui sap on para.La _______________ (passat perfet perifràstic/simple, perdre) i mai méshe tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,de lluny m'arriba una cançó.Velles notes, vells acords,velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.No en _______________ (passat imperfet indicatiu, saber) més, _______________ (passat imperfet indicatiu, tenir) quinze anys.No ___________________ (pretèrit plusquamperfet indicatiu, tenir) massa temps per aprendre'n,tot just _______________ (passat imperfet indicatiu, despertar) del son dels infants.

En _______________ (passat imperfet indicatiu , tenir) prou amb tres frases fetesque ___________________ (pretèrit plusquamperfet indicatiu, aprendre) d'antics comediants.D'històries d'amor, somnis de poetes,

No en _______________ (passat imperfet indicatiu, saber) més, _______________ (passat imperfet indicatiu, tenir) quinze anys.

3. ORTOGRAFIA

3.1. LES CONSONANTS PALATALS (II). LES GRAFIES X, IX, TX, IG.

3.1.1. EL FONEMA [ ʧ ]. XAVIER PUNXA A PANXO I PINXO AMB LA XERINGA.

Aquest fonema s’anomena palatal africat sord. Palatal perquè es produeix entre la llengua i el paladar dur, africatperquè es pronuncia en dos colps, en el primer es produeix una oclusió (tancament) i després una eixida de l’airesuau; a més, és sord perquè no vibren les cordes vocals. En castellà es representa amb la lletra ch: chorizo,

chico.

El fonema [ʧ] es pot representar amb diferents lletres:

LLETRA POSICIÓ EXEMPLES

X A principi de paraulaDarrere de consonant

Xelva, xamfrà, xef, xufaElx, marxa, perxa

TX Entre vocalsA final de paraula si els derivats també s’escriuenamb tx

Cotxe, fitxaDespatx→ despatxarEmpatx→ empatxar

26

IG A final de paraula si els derivats s’escriuen amb j,g, tj, tg

Roig→ roja, enrogirLleig→ lletja, lletges

- Cal tindre en compte que el dígraf –ig a final de paraula alterna amb derivats amb g, j o tg, tj. Així:

-ig→ g/j: assaig→ assajar, boig→ bojos, boja, embogir, fuig → fugir, fugida.

-ig→ tg/tj: desig → desitjar, enuig → enutjar-se, estoig → estotjar.

1. Pronuncieu bé aquestes paraules que tenen el fonema [ʧ], aprén les que no coneixes i explica la norma.

xicxocolate

xocarxulla

xafardejarxopar

xeringaxampanyxandall

xantatgexampú

xarcuteria

xassísxef

xaropxofer

xisclarxipollejar

xip-xapxinésxoriç

ximpanzéxufa

xuclar

xumetxiularxut

xafarxanglotxancleta

xano-xanoxerricarganxoxarol

xarradaxinxeta

Per què es pronuncia [ʧ]?

cotxebatxilleratbombatxoborratxo

botxítxisteraxitxarra

butxacacaputxa

cartutxeracautxúclòtxinafletxa

motxilla

cocotxacucurutxodespatxar

dutxaempatxarremolatxa

tatxar

encapritxar-seescabetxar

fardatxosalsitxa

fitxaquetxupquítxua

Per què es pronuncia [ʧ]?

assaigbarba-roig

bateigbloqueig

bombardeigdesig

enmigentremig

enuigestiueigestoig

formigueig

goigroig

infraroigdegoteig

lleigmaig

puigraig

rebuigsolfeig

xafardeigpasseig

Per què es pronuncia [ʧ]?

2. Escriviu la paraula primitiva de la qual deriven les següents:

Encapritxar – Empatxar –Despatxar –Escabetxar –Fitxar –Embutxacar – Emborratxar –Cartutxera –Dutxar –

Assajar –Sortejar –Enrogir –Embogir –Batejar –Bloquejar –Bombardejar –Estiuejar –Solfejar –

27

Xafarder, xafardejar –Passejar –Desitjar –Lletja, lletjot –Rebutjar –

3. Completeu les següents sèries:

MASC. SING. FEM. SING. MASC. PLURAL FEM. PLURAL

roig

boja

mitjos

lletges

Practiqueu el següent embarbussament:

El Panxo va dir al Pinxo:

- Vols que et punxe amb un punxó?

I el Pinxo va dir al Panxo:

- Punxa’m però a la panxa no.

3.1.2. EL FONEMA [ ʃ ]

Aquest fonema s’anomena palatal fricatiu sord. Palatal perquè es produeix entre la llengua i el paladar dur, ifricatiu perquè es pronuncia amb una eixida de l’aire molt suau (l’aire frega els òrgans de fonació, no hi trobacap obstacle); a més, és sord perquè no vibren les cordes vocals.

En castellà es representa amb la lletra x a principi de paraula: xilófono, xenofobia, i en anglés, pots recordarparaules com she, sheriff.

El fonema /ʃ/ el representem amb les següents lletres:

LLETRA POSICIÓ EXEMPLES

X A principi de paraula, també en alguns topònims i antropònims

Xeringa, xarop, xenòfob, Xixona,Xàtiva

IX Entre vocalsA final de paraula

Caixa, reixa, bruixa, pixarCoix, peix, guix, feixisme, aixeta

1. Pronuncieu bé aquestes paraules que tenen el fonema /ʃ/, aprén les que no coneixes i explica la norma.

conéixercoixí

queixal

peixosbruixabruixot

seixantaafluixarpeixater

Maduixanàixercuixa

lleixiuvaixella

ambaixada

28

aixetaXauxapixar

queixacréixerteixir

eixamplaraixellareixa

xarxacaixa

rebaixes

calaixerafaixa

engreixar

Per què es pronuncia /ʃ/?

baixcalaixmateix

apareixgreixpeluix

peixcoix

dibuix

Per què es pronuncia /ʃ/?

4. Completeu les frases següents amb x, tx, –ig, j o g.

Calai____ ____ifra ____ocar Bate____ Bate____ar

Cai____ó Des____ifrar Fle____a Assa____ Assa____ar

Cai____onera Ar____iu Me____a Mare____ Mare____ar

Brui____a Mar____a Bro____a Tute____ Tute____em

Brui____ot An____ova Clò____ina Busse____ Busse____eu

Cai____a Gan____o Co____era Torne____ ____enial

5. Completeu les frases següents amb x, ix, tx o –ig.

a) El xic de ____i____ona a ____afat les ____arxes del pescador i ha parlat amb el pe____ater que havia vingut de ____àtiva.

b) ____avier ha col·locat la ca____a de les madu____es dins de la mo____illa del xic d’El____.

c) He acabat els e____ercicis de les fi____es i els he de____at dins de la ca____a dels dibu____os.

d) Quan bec ____ocolate em fa molt de mal la pan____a, preferesc beure or____ata de ____ufa.

e) No li agraden les ____ulles de corder, per a____ò va elegir car____ofes i pe____ a la plan____a.

f) Va netejar la du____a amb lle____iu i es va ____opar amb l’aigua.

g) La ____ica era veritablement ____afardera, ____arrava i ____arrava pels descosits.

h) Jo va____ comprar l’esto____ de brui____ es quan ella em mostrà el coi____í del mate____ disseny.

i) El ____ofer del co____e porta a la bu____aca un ____ec de viatge.

29

j) El refrany diu “Pel ma____, cada dia un ra____”.

k) La ____eringa va aparéi____er en la pan____a del pei____ de pelui____.

Practiqueu el següent embarbussament:

Qui molt llegeix molt coneix.

Si una serra serra un xiprer, sis serres serren sis xiprers.

De dins una caixa va sortir una bruixa

que anava coixa per mor de sa cuixa.

Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà?

El desembruixador que la desembruixe, bon desembruixador serà.

Jo la desembruixaré perquè sé desembruixar molt bé.

3.2. LES CONSONANTS LATERALS. LES GRAFIES L, LL, L·L, TL, TLL. L’ULL LILA DE LA LIBÈL·LULA.

Aquests fonemes s’anomenen laterals perquè l’aire passa pels espais que queden als dos costats de la llengua.

Cal parar atenció amb la lletra LL que és palatal, vol dir, que es pronuncia al paladar en totes les posicions.

1. Practiqueu:

Llàgrima Paller Tall Antull

Llépol Collar Ull Vell

Llibertat Tallar Coll Pell

3.2.1. LA ELA GEMINADA L·L

És una lletra que mantenim per raons etimològiques. Només els parlants de les Illes Balears la pronuncien en paraules populars, la resta de dialectes la pronunciem com una l senzilla.

El punt volat que porta al mig s’escriu amb la tecla 3 en majúscules.

Aquestes són les normes de quan escrivim L·L:

1. S’escriuen amb l·l paraules començades amb:

al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinaril·l-: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminarcol·l-: col·legi, col·lesterol, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locargal·l-: gal·lès, gal·licismemil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre (excepcions: milió i miler)sil·l-: síl·laba, sil·labari

2. S’escriuen amb l·l mots acabats amb:

-el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la-il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la

30

-il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar-el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir

3. Paraules emparentades amb d’altres que porten ll:

estel·lar (estrella)cristal·lí (cristall)coral·lí (corall)capil·lar (cabell)cancel·lar (cancell)metàl·lic (metall)

pel·lícula (pell)pàl·lid (palla)ampul·lós (ampolla)axil·la (aixella)medul·la (moll)infal·lible (falla)

cerebel·lós (cervell)maxil·lar (maixella)flagel·lar (flagell)novel·la (novell)

4. És útil recordar l’ortografia de les paraules següents. Recorda que els derivats mantindran la mateixa ortografía.

apel·lar til·la intel·ligent pol·lenal·ludir estel·lar interpel·lar pol·lucióbèl·lic excel·lent libèl·lula putxinel·liBrussel·les fal·laç medul·la rebel·liacal·ligrafia fal·lera miscel·lània satèl·litcèl·lula hel·lènic mol·lusc sol·licitarcircumval·lació idil·li nul·la tranquil·litatconstel·lació imbecil·litat pàl·lid vel·leïtatanul·lar (derogar) instal·lar paral·lel violoncel·listacol·legi

3.2.2. LES LLETRES TL I TLL

Escrivim TL i TLL en algunes paraules. Poden tindre una pronunciació simple [l] o [λ] però és preferible lapronunciació com a geminades, és a dir, la t agafa el so de la lletra del costat. TL> [l l], TLL> [ λ λ ]

Observa i pronúncia amb la professora:

Vetla, revetla, ametla, ametler, motle, espatla, guatla.

Bitllet, subratllar, rotllo, enrotllar, respatller, ratlladora, ratllar, butlletí.

2. Exercici de memòria visual. Observa durant 2 minuts les paraules amb L·L i escriu totes les que recordes.Guanya, és clar, qui més en recorde.

3. Completeu les paraules amb l·l i relacioneu-les amb la definició corresponent.

A____èrgia, I ____ús, i ____és, bè____ic, rebe____ar-se, clorofi _____a, co____iri, ti ____a, satè____it, po____ució, fa____aç, misce____ània, idí____l·lic, fa ____àcia.

a) ___________________ Mescla de coses vàries.

b) ___________________ Reaccions respiratòries, cutànies o nervioses, que es produeixen pel contacte o perl'absorció de substàncies que generen una sensibilitat especial en alguns organismes.

c) ___________________ De la guerra o que hi té relació.

d) ___________________ Rebutjar l'obediència a una autoritat constituïda.

e) ___________________ Agradable, bell, tranquil, perfecte.

f) ___________________ Embrutar físicament o moralment. Contaminar.

31

g) ___________________ Cos celest que gira al voltant d'un altre, especialment d'un planeta.

h) ___________________ Que tracta d'enganyar. Que enganya amb falses aparences.

i) ___________________ Conjunt de paraules o qualsevol altra cosa disposada per a enganyar.

j) ___________________ Pigment característic de les plantes verdes i altres organismes, que actua com areceptor de l'energia lluminosa en la fotosíntesi.

k) ___________________ Que no ha rebut cap dany

l) ___________________ Infusió feta amb les fulles del til·ler, usada com a tranquil·litzant.

m) __________________ Que s'il·lusiona fàcilment.

n) ___________________ Preparació farmacèutica per a tractar malalties dels ulls i de les parpelles.

4. Escriviu paraules de la mateixa família, paraules derivades:

Goril·la Goril·leta Cal·ligrafiaCol·legi Col·legaAquarel·la Al·ludir Excel·lent Intel·ligentTranquil·la Pàl·lidIl·luminar Instal·larSíl·laba Bèl·licIl·lusió Sol·licitarCol·lecció Col·locarCol·laborar Parcel·laAl·lèrgia Cancel·larRebel·lió Cristal·líCèl·lula Medul·la

5. Escriviu els antònims o contraris:

Legal-Legítim-Limitat-Legible-Legibilitat-

6. Relaciona les següents paraules amb el significat. Si no entens algunes busca-les al diccionari.

1. Vetlar a) Publicació periòdica sobre una determinada matèria.

2. Desvetlar-se b) Donar (a alguna cosa) la forma de roll.

3. Revetla c) Traçar una ratlla (davall d'un text o d'una part d'un text).

4. Ametler d) Dolç de forma redona i amb un forat enmig/ Cosa avorrida.

5. Motle e) Festa popular amb ball que se celebra de nit, a l'aire lliure, enalgunes festes assenyalades.

6. Espatla f) Prova que has pagat a l’autobús, al tren...

7. Guatla g) Peça amb una cavitat en què s'introdueix una substància perquè,

32

quan se solidifique, adopte la forma de la cavitat.

8. Bitllet h) Passar la nit sense dormir/ Encarregar-se d’algú

9. Subratllar i) Au migradora d'uns vint centímetres de llargària, amb el cap i lesparts superiors del cos d'un color bru negrós amb ratlles més clares, iles inferiors d'un gris clar.

10. Rotllo j) Arbre de secà que floreix a l’hivern.

11. Enrotllar k) Línia traçada sobre la superfície d'una cosa amb un llapis, unaploma, un pinzell o un altre instrument adequat.

12. Respatller l) Utensili de cuina d'acer inoxidable o d'altre material dur, amb foratsque s'usa per a ratllar pa, formatge o altres aliments.

13. Ratlladora m) Part d'un seient on es recolza l'esquena.

14. Butlletí n) Perdre la son o llevar la son

15. Ratlla o) Part posterior del muscle i superior de l'esquena.

7. Completeu amb l, ll, l·l, tl, tll. Comenteu a classe les paraules que no enteneu i trobeu-ne el significat.

El ____ibreter és un home ____eig, pà____id, d'u____s petits i ore____es enormes. Co____ecciona sege____si exemplars de nove____es antigues. ____uís va entrar un dia a sa casa, va dir que té la saleta plena de____àmines amb aquare____es d'i_____ustracions de ____eons, ____eopards, ____ops i altres animalssalvatges. Potser volia ser explorador i va haver de canviar la i_____usió de l'aventura per la tranqui_____itat dela _____ibreteria. També co____ecciona etiquetes de licors estrangers. Té un telescopi al terrat. Jo crec que s'hoinventa. Però sí que deu haver entrat a casa seva: al ____ibreter se li i____umina la cara quan la mare d'en Lluísentra a la ____ibreria. Estic segur que e_____a deu haver vist totes les estre_____es i tots els satè______its dela Via _____àctia.

Havia començat la vesprada que amb la seua mare van anar a veure una pe_____ícula en què la protagonistatocava el violoncel. De petita s'havia imaginat sovint tocant aquell instrument en un auditori ple de gent. Haviatingut la i_____usió que la imatge pogués convertir-se en real des del co_____egi. Va tenir professors iprofessores i tots van afirmar que era una alumna exce_____ent. Podríem dir que els seus estudis musicals vanser una _____ínia recta que ella va seguir. Se li va i_____uminar el rostre en saber que aviat tocaria en un granauditori. El primer dia de concert, es va co_____ocar al _____oc que li corresponia sorprenentmenttranqui_____a, perquè es va dir a ella mateixa que en pocs moments la imatge d'una violoncel_____ista tocanten un auditori ple de gent seria real.

Després d'aquell id______i desafortunat només volia canviar de feina i de ciutat. Amb ell s'havien acabat lesparaules _____argues. Si hi havia de parlar utilitzava mots d'una sola sí_____aba. Hauria preferit no haver-lo deveure més, però treballaven a la mateixa empresa. Les ganes d'aixecar-se als matins eren nu______es i noméspensava en com havien canviat les coses. Per això, quan li van parlar d'aquella oferta de feina les seuespupi_____es es van fer grans. Va omplir la so_____icitud amb rapidesa perquè aquella era l'actitud mésinte_____igent. No volia ni lamentar-se ni recordar. De fet, només volia tancar la porta del seu despatx i nohaver-hi d'entrar mai més. Per això, quan va rebre una trucada que amb veu lleugerament meta_____itzada lidemanava si hi podia anar l'endemà per fer una entrevista, va respondre que sí amb rapidesa.

6. Coneixeu aquests embarbussaments?

Fills i filles té el meu fill;

la meva filla, filles i fills té;

33

però els fills i filles de la meva filla

no són filles i fills del meu fill.

LLeva' t i cull la palla vella, que es mulla.

34

Mª Àngels Sanvicente Valladolid. Tema 3. Valencià 2 GES