Tema 3 - . SOCIALS

26
TEMA 3: RENAIXEMENT I HUMANISME

Transcript of Tema 3 - . SOCIALS

Page 1: Tema 3 - . SOCIALS

TEMA 3: RENAIXEMENT I HUMANISME

Page 2: Tema 3 - . SOCIALS

C. SOCIALS - TEMA 3 HUMANISME I RENAIXEMENT

1. HUMANISME a) QUÈ VA SER?

HUMANISME

Moviment renovació cultural

Renaixement Cultura Clàssica

Pensament, coneixement, art, “ciència”, política, filosofia

Grega llatina

ORIGEN S. XIII

ÈPOCA

Major estabilitat política Més estabilitat social Prosperitat econòmica

Dante Alighieri (1265-1321)

Francesco Petrarca (1304-1374)

Giovanni Boccaccio (1313-1375)

Francesc Eiximenis (c. 1330-1409)

Bernat Metge (c. 1340-1413)

Page 3: Tema 3 - . SOCIALS
Page 4: Tema 3 - . SOCIALS

C. SOCIALS - TEMA 3 HUMANISME I RENAIXEMENT

1. HUMANISME

CARACTERÍSTIQUES

Rebuig mentalitat medieval= Déu el centre de totes les coses

Exaltació ésser humà=> INDIVIDU INDIVIDU= centre del món HOME= creació perfecte de Déu INDIVIDU- dotat de RAÓ= LLIBERTAT

Inspiració en la CULTURA GRECOLLATINA

Accés a AUTORS CLÀSSICS= PLATÓ, SÒCRATES, ARISTÒTIL…

Unió dels valors cristians a herència clàssica

HUMANISTA Ideal = dedicació a l’estudi + esforç intelectual

Page 5: Tema 3 - . SOCIALS

C. SOCIALS - TEMA 3 HUMANISME I RENAIXEMENT

1. HUMANISME

EXPANSIÓ I CREIXEMENT DE L’HUMANISME

MITJANS

ACADÈMIES

Estudis: llengua-literature-filosofia Formades per ERUDITS Dedicades a: traducció manuscrits antics-

discusió intercanvi opinions. Mecenatge de senyors

IMPREMPTA

invenció Mitjans s. XV (Alemanya, Itàlia)

facilita Difusió textos antics Idees humanistes

UNIVERSITATS Alternativa a escoles catedralícies, Monàstiques,…

A les ciutats més dinàmiques… (Bolonya, Pàdua, Florència, Lovaina, Salamanca,…)

Ensenyament: Llengües clàssiques, filos, Hist, Geograf TRIVIUM-QUADRIVIUM

Page 6: Tema 3 - . SOCIALS

C. SOCIALS - TEMA 3 HUMANISME I RENAIXEMENT

2. HUMANISME AL REGNE HISPÀNIC

COM ENTRA AL REGNE HISPÀNIC?

CORT Reis Catòlics

Arriben Artistes italians,

francesos, alemanys, i centre Europa

Transmeten Nou pensament

Artistes espanyols

Escultors, pintors, arquitectes

Relacions diplomàtiques CORONA ARAGÓ

REGNE DE NÀPOLS

CARLES I arriba a Castella amb Cort d’Alemanya

Humanistes

Page 7: Tema 3 - . SOCIALS

C. SOCIALS - TEMA 3 HUMANISME I RENAIXEMENT

2. HUMANISME AL REGNE HISPÀNIC

COM ENTRA AL REGNE HISPÀNIC?

Artistes espanyols

Escultors, pintors, arquitectes

Relacions diplomàtiques CORONA ARAGÓ

REGNE DE NÀPOLS

CARLES I arriba a Castella amb Cort d’Alemanya

Humanistes

Humanisme

Poca influència societat espanyola

Control rígid Catolicisme: INQUISICIÓ

Page 8: Tema 3 - . SOCIALS

Apartat 4. a. LES CRÍTIQUES A L’ESGLÉSIA CATÒLICA CRÍTIQUES a l’església Allunyament de les funcions espirituals de l’església

(Vetllar per l’ànima cristiana)

El Papa perd prestigi com a cap religiós. Vist com a un personatge ambiciós i àvid de poder polític

Ús de Pràctiques abusives

Persones i càrrecs eclesiàstics formació/influència humanista (Alemanya, PP.BB,...)

Page 9: Tema 3 - . SOCIALS

Apartat 4. a. LES CRÍTIQUES A L’ESGLÉSIA CATÒLICA

Ús de Pràctiques abusives

Compra de béns i dignitats(càrrecs) eclesiàstiques(bisbes, abats...)

Venda de butlles i indulgències

Prohibició pròpia i lliure interpretació de la Bíblia

Complicació de les cerimònies i de les Litúrgies= incomprensió poble

Page 10: Tema 3 - . SOCIALS

5. LA REFORMA DE MARTÍ LUTER: LUTERANISME LUTERANISME Quí, On,

Quan?

PRINCIPIS FONAMENTALS

Reducció del nombre de sagraments (baptisme, comunió, confirmació,, confessió, extremunció, matrimoni, ordre sagrat)

Prohibició de les imatges religioses

Eliminació de les ordres religioses

MARTÍ LUTER, Catedral de Colònia, 1517

Negació de l’autoritat del Papa i de la Jerarquia Episcopal

Autoritat de la BÍBLIA: -única font inspiració - Lliure interpretació de la Bíblia

Page 11: Tema 3 - . SOCIALS

Martí Luter (esquerra)

Joan Calví (dalt dreta)

95 tesis de Luter

Page 12: Tema 3 - . SOCIALS
Page 13: Tema 3 - . SOCIALS

5. LA REFORMA DE MARTÍ LUTER: LUTERANISME

PRINCIPIS FONAMENTALS

Autoritat de la BÍBLIA: -única font inspiració - Lliure interpretació de la Bíblia

DIFUSIÓ

Sacerdoci Universal: - Cada individu, propi sacerdot - Invalidació dels sagraments impartits pel

sacerdot - Invalidació de la intercessió dels sants i

santes

Enemics del Regne Hispànic. En contra de la imposició del catolicisme Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Suïssa

Justificació per la Fe: - Religiositat de la persona= Relació amb Déu - La Fe pot ser intensa sense intervenció

església

Zones influència de l’Humanisme

Ciutats amb forta presència de la Burgesia

Page 14: Tema 3 - . SOCIALS

6. EL CALVINISME

Cal dur vida humil i austera

Cal gaudir de la Gràcia Divina

Cal observació estricta de la Bíblia

Les persones estan Predeterminades per Déu= No es pot fer res per a la Salvació de l’Ànina.

CALVINISME Joan Calví (França- Suïssa, 1509-1564)

PRINCIPIS FONAMENTALS

Déu es el creador universal de tot Comportament= Radicalisme de la religió

DIFUSIÓ

“La vida és religió”. “Qualsevol activitat que realitzem és un acte religiós” = cal seguir la Bíblia estrictament.

França: Hugonots Anglaterra: Puritans

Page 15: Tema 3 - . SOCIALS

7. ANGLICANISME

CAUSES/ ORIGEN

Papa Climent VII no concedeix anul·lació Matrimoni d’Enric VIII amb Catalina d’Aragó

Provoca reacció Enric VIII

Edita ACTA DE SUPREMACIA (1534)

Separació de l’Església Catòlica de ROMA

ANGLICANISME Enric VIII, Anglaterra, 1534

Enric VIII, Autoproclamat Cap Suprem de la Religió Anglicana

Pren possessió propietats església

Sotmet Jerarquia Eclesiàstica al poder reial

Però manté: Els dogmes Catòlics El culte solemne Catòlic

1531 Enric VIII repudia a Caterina com a muller i Reina (mor 1536). es casa amb Ana Bolena

Page 16: Tema 3 - . SOCIALS

Ana Bolena (esq)

Caterina d’Aragó (dalt)

Enric VIII

Page 17: Tema 3 - . SOCIALS

8. CONTRAREFORMA CATÒLICA.

DECIDEIX

CONCILI DE TRENTO, monestir d’Itàlia, 1545-1563 Convocat pel Papa

de Roma

assisteixen Monarques Catòlics Jerarquies Esglèsia

RESTABLIMENT SABER I DISCIPLINA

Reafirmar DOGMES catòlics

Creació seminaris: formació clergat

Obligació BISBES residir a la diòcesi

INSTAR clergat a dur una vida exemplar i complir Celibat

FE és important. Per a salvar ÀNIMA cal BONES OBRES

VULGATA

Única interpretació vàlida de la Bíblia

CARÀCTER SAGRAT

Marededéus, sant i Santes

REAFIRMAR 7 SAGRAMENTS

Page 18: Tema 3 - . SOCIALS

Concili de Trento

Portada de la Vulgata

Page 19: Tema 3 - . SOCIALS

8. CONTRAREFORMA CATÒLICA. a) EINES PER COMBATRE EL PROTESTANTISME

EINES PER COMBATRE EL “PROTESTANTISME”

Lluita contra errors propis. Defensa a ultrança dels DOGMES DE FE

Contrareforma: moviment de renovació interna de l’E. Catòlica

REFORMA DE LES ORDRES RELIGIOSES. ½ s. XVI

Disciplina fèrria Nous ordres dedicades

a: ensenyament, caritat, pregària

REORGANITZAR INQUISICIÓ

Frenar protestantisme

Perseguir i castigar heretges

Creació CONGREGACIÓ DE L’ÍNDEX

Page 20: Tema 3 - . SOCIALS

8. CONTRAREFORMA CATÒLICA. a) EINES PER COMBATRE EL PROTESTANTISME

REORGANITZAR INQUISICIÓ

Frenar protestantisme

Perseguir i castigar heretges

Creació CONGREGACIÓ DE L’ÍNDEX

Control publicació llibres

Creació de la COMPANYIA DE JESÚS (Jesuïtes)

Sant Ignacio de Loyola, 1537

Predicació doctrina Catòlica

Instrument lluita contra Protestantisme

Org. Tipus militar Disciplina Rígida

Dependència directa del Papa

Page 21: Tema 3 - . SOCIALS
Page 22: Tema 3 - . SOCIALS
Page 23: Tema 3 - . SOCIALS
Page 24: Tema 3 - . SOCIALS
Page 25: Tema 3 - . SOCIALS
Page 26: Tema 3 - . SOCIALS