TEMA 4: CINEMA. ORÍGENS I EVOLUCIÓ

Maria Tuset 1r BAT B

ÍNDEX

• 1- Antecedents.• 2- L’origen del cinema.• 3- La recerca de nous productes.

4.1 AntecedentsLa llanterna màgica

• Abans no aparegués el cinema com a tal, s'havien provat molts sistemes per a jugar amb les imatges i a la llum i provocar sensacions en l'espectador. Faires amb llanternes anaven de poble en poble oferint els seus espectacles. Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les FANTASMAGORIES.

• A finals del segle XVIII en aquella època, presenciar un espectacle en el qual figures espectrals sortien del no res era tot un esdeveniment que molts cops s'escapava a la raó dels assistents al show. Aquest tipis d'espectacle significava una innovació en el ram de l’entreteniment. Fins aquell moment els espectacles visuals es centraven principalment en les ombres xineses i en espectacles mes rudimentàries de llanterna màgica.

• En aquestes antigues, projeccions s'explicaven històries, però segurament fins l'arribada de les fantasmagories no s'havia aconseguit un grau tan alt de comunió entre l'espectacle i el públic.

• Es buscava crear l'ambient idoni per a que el resultat de les projeccions aconseguís el seu propòsit, que no eta altre que espantar als assistents. Sense espantar als assistents. Sense aquesta ambientació, la suggestió del públic no hagués tingut tanta força, i per tant no hagués tingues tant èxit.

Les fantasmagories mes conegudes van ser les que el belga Étiènne Gaspar Robert, autodenominat Rebertson.

• L'aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres.

• El major mèrit va ser principalment la incorporació de rodes a la llanterna màgica. Amb aquesta simple adaptació, Robertson va poder moure l'aparell a la seva voluntat per tota la sala, i així va poder modificar tant la mida i el moviment de les fantasmes que es projectaven per la sala, fent-los mes vius, mes temibles.

• Això provocà que els projectors s’escampessin per tot el món força ràpidament. El seu èxit es va allargar força en el temps, fins i tot 70 anys després de la seva invenció es seguien fent projeccions fantasmagòriques.

La cronografia

• Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d’ésser vius. El 1872, va ser contractat per Leland Stanford, per a demostrar que el cavall, quan galopa, aixeca les quatre potes de terra. Per a demostrar-ho, Muybridge va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista de la carrera. A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar una corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall, obtenint així fotografies en seqüència de diferents moments de galop. Les seves experiències van suposar un pont entre l’estàtica de la fotografia i la dinàmica.

El 1882, Étienne-Jules Marey inventa el fusell fotogràfic. Es tracta d’un cronograf de placa fixa que registra 12 imatges per segon.

La percepció del moviment

El 1824 el metge anglès Peter Mark Roget, planteja el principi de la persistència retiniana, segons el qual, l’ull té la capacitat de guardar l’última imatge que li arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot quan no hi és. Segons la tesi de Roget, podem percebre la continuïtat de 24 imatges per segon.

LES JOGUINES ÒPTIQUES • Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.

TAUMÀTROP(W. H. Fitton – Dr. Paris, Gran Bretanya 1825)

• Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s’obtingui una sensació de moviment de les imatges. Permet una gran varietat de dibuixos en moviment ja que les plaques poden ser canviades.FENAQUISTOSCOPI

(Josep Plateau, Bèlgica 1832)

• Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A traves d’aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren d’un mateix cos, en fer girar el cilindre es donava la sensació d’estar en moviment.

• El zoòtrop va patir algunes modificacions per a perfeccionar el seu funcionament. D’aquestes modificacions sorgiren aparells com el praxinoscopi d’Emile Reynaud.

EL ZOÒTROP( Horner, Gran Bretanya, 1834)

• És el precursor, en certa manera, d’allò que seran els dibuixos animats. Es tracta d’un tambor, a l’interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.

PRAXINOSCOPI ( Reynaud, França, 1877)

4.2 L’origen del cinema• La història del cinema tracta de l’evolució

tècnica i artística de l’art de les imatges en moviment

• Les pel·lícules han passat de ser una atracció curiosa a esdevenir un mitjà de comunicació de masses. Aquestes han tingut al llarg del segle XX un impacte substancial en les arts, la tecnologia, la política i la societat.

• A William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d’un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d’imatges, tot sent la base d’un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen.

• Es tallaven trossos prims de cel·luloide i s’eliminaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.

EL QUINEMATÒGRAF

• L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE CHICAGO, celebrada el 1893, va ser el lloc escollit per l’inventor nord-americà Thomas Alba Edison per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i el kinetoscope.

• Aquest tenia forma d’armari dins del qual un pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum darrera i una lent d’augment que servia de visor per a l’espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l’espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació.

• Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes invencions a l’altre costat de l’Atlàntic. Això va permetre que es desenvolupessin imitacions com ara la càmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elèctrics i científic anglès.

• Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser al 1895.

• Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb una triple funcionalitat: càmera, impressora i projector.

• Van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895.

• Vist l’èxit d’aquesta curiositat científica, els germans Lumière aviat van establi una xarxa de reporters per tota Europa, els quals enregistraven les anomenades Actualités, predecessores dels documentals.

• Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassaven el minut de durada, hi ha clàssics com ara la Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière o L’arribada d’un tren a l’estació.

• En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com el cinema d’atracció. Els films solien durar menys d’un minut i constar d’una sola escena interrompuda, amb càmera fixa, la qual podia ser tan realista, com planejada.

• Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el món.

• Al 1910 Charles Pathé patenta el projector Pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. Com Edison, Pathé serà un dels primers promotors de la gran industria cinematogràfica. El projector constava de:

• Focus intens i continu.• Objectiu òptic per ampliar imatge nítidament.• Tracció mecànica.• Creu de malta.• Lector de so a la banda lateral o magnètica.

4.3 La recerca de nous productes• Un cop la projecció de les pel·lícules s’havia convertit en un fet habitual, es van buscar nous

al·licients pel públic, com les gran pantalles anomenades PANORAMES que envoltaven el públic.

El cinema sonorNo fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzarà el primer fils sonor de la història: “El cantor de jazz”.

• Tot i així, el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d’imatges s’acompanyava de música en viu o d’un gramòfon.

• La musica accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a l’ambientació general de la sala i l’atenció del públic.

• De fet, molts espectacles de projecció es feien acompanyats de música generalment en directe. El cinema recollirà aquesta herència per a consolidar-se com a espectacle de masses.

• La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques i al fet que les produccions cinematogràfiques tenien prou èxit i ningú es plantejava canvis. No fou fins que una de les grans productores, la Warner Bross, va provar de buscar quelcom nou: la sonorització dels films.

• A partir del 1927, tota la industria cinematogràfica es va convertir en sonora. Les pel·lícules mudes, tot i el suport de molts directors, actor i actrius, deixaren ben aviat de fer-se.

• Mica en mica s’aniria experimentant en la fusió entre els elements visuals i sonors les seves possibilitats significatives i expressives.

• Determinats elements sonors s’anaren fent característics de cada un dels gèneres convertint-se en elements prototípics. Per exemple, el cinema de gàngsters era ple de trets, sirenes, arrancades de cotxes... El timbre i to de veu també s’anaren convencionalitzant per a definir determinats personatges.

• La sonorització es va començar a fer amb discos sincronitzats. La plena implantació del so es va produir quan aquestes es va substituir per una banda de so incorporada a la cinta de la pel·lícula, allò que s'anomenarà banda sonora, que integra tots els elements acústics de la pel·lícula.

• Finalment, la generació electrònica de sons i, posteriorment, l’enregistrament digital del so, han permès ampliar les possibilitats de generació, manipulació i barreja de sons obrint així nous camps d’experimentació en l’àmbit audiovisual.

Nous formats• A la dècada dels cinquanta, la productora

MetroGM va presentar el sistema cinerama, que consistia en filmat amb tres càmeres sincronitzades ni projectar una imatge panoràmica, incrementant el seu detall i mida, sobre una pantalla còncava gegant.

• El cinerama presentava el problema de que la imatge projectada contenia dues línies on s’unien els tres panells que eren difícils d’ocultar, cosa que era una distracció per a l’audiència malgrat l’extrema claredat de la resta de la imatge. Degut al seu elevat cost, aquests sistema s’abandona el 1963.

• El 1953 la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses de filmació, assolides al comprimir una imatge normal dintre del quadre estàndard de 35mm, per a després descomprimir-les durant la projecció assolint una proporció que pot variar entre 2.66 i 2,39 més ample que alta.

• Les pantalles sobre les quals inicialment es projectaven eren més amplies i posseïen una concavitat que permetia certes distorsions pròpies dels sistema en els seus començaments.

• La primera pel·lícula rodada en cinemascope va ser la túnica sagrada, produïda per la 20th Century Fox.

• Els seguiran altres formats de projecció que tindran més o menys fortuna: Vistavisió, Panavisió...

• El 1967, a l’exposició Universal de Montréal, es presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a l’aparició de cinemes monumentals en les principals ciutats del món. El 1976 apareix l’OMNIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver, arriba l’IMAX 3D.

• La primera pel·lícula en IMAX 3D va ser Space Station, encara que el verdader boom comercial en 3D va ser The Polar Express, un any després que Cameron realitzés el llargmetratge Ghosts of the Abyss.

• A partir de llavors hem viscut en una espiral contínua d’estrenes de cinema 3D, amb pel·lícules d’animació com a principals protagonistes. L’últim i més mediàtic títol ha estat Avatar, tota una experiència de cinema 3D ben realitzat, que ja es diu que marcarà un abans i un després al món del cinema.