Tema 4. L’Art medieval4.2. ROMANIC.

b) ESCULTURA II

http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico-20110701-0935-43/1142847/

MATERIAL ADAPTAT DE LA FONT: Maria Assumpció Granero Cueves

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

1. Característiques generals

2. Iconografia bàsica

3. Portalades

4. Capitells

5. Escultura devocional exempta

CapitellsL’altra manifestació escultòrica del Romànic ple són els claustres historiats, on els relleus del capitells desenvolupen programes molt complexos i més variats que a les portalades.

Els CAPITELLS romànics tenen forma cúbica o de campana invertida (normalment amb un cimaci de tronc de piràmide invertida dalt) i no repeteixen les formes com els clàssics, sinó que s’utilitzen com a suport per a l’escultura, individualitzant-los.

Molts capitells presenten una decoració abstracta (geomètrica o vegetal), però altres estan historiats: es representen escenes de la Bíblia o vides de sants (hagiografies) o animals simbòlics.

Alguns animals i algunes llegendes desaparegudes, a vegades, són incomprensibles per a nosaltres. La majoria dels animals representats procedeixen dels Bestiaris (tractat sobre simbologia animal) i altres temes religiosos que procedeixen de les miniatures preromàniques, en particular les dels Beats.

4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.4.- Capitells4.4.- Capitells

1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Exemples: 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 1) CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, capitells i panells al claustre).

Figures del Bestiari amb cap de dimoni.

2) SANTO DOMINGO DE SILOS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

Harpies.

2) SANTO DOMINGO DE SILOS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

Imitació de cistelles de vímet.

2) SANTO DOMINGO DE SILOS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

Escultura devocional exemptaTot i que l’escultura monumental, integrada en el conjunt arquitectònic, representa la part fonamental de la plàstica romànica, cal esmentar l’existència del mobiliari litúrgic (frontals d’altar, les càtedres episcopals o les piques baptismals).

A diverses zones, especialment a la zona pirinenca, es desenvolupa també una interessant imatgeria, és l’escultura DEVOCIONAL EXEMPTA o d’embalum rodó.

Destaquen les talles devocionals de fusta policromada, fetes normalment per a posar-les a l’altar o a les capelles.

La rigidesa, l’estatisme i el monolitisme són les característiques principals: són escultures poc expressives, on el rostre apareix solemne i seré, sense expressar cap sentiment.

Tres temes

A) Crucifixió

B) Representació de Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa) o Verge Theotocos

C) El Davallament de la Creu: grup escultòric amb Crist

4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.5.- Escultura devocional exempta4.5.- Escultura devocional exempta

A) La Crucifixió, amb un Crist triomfant, que es representa clavat a la creu pels quatre claus, és a dir, amb els peus separats, cosa que accentua la frontalitat. Té el cos dret, rígid, i els braços horitzontals, no pengen de la creu, està adossat a ella. Exemples:

MAJESTAT BATLLÓ MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII)CRIST DE TAULL CRIST DE TAULL (finals segle XII)

MAJESTAT BATLLÓ MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII)

A) La CRUCIFIXIÓ. El seu rostre és impassible no expressa l’horror o el dolor que està patint, tot el contrari, apareix viu amb els ulls oberts.

MAJESTAT BATLLÓ MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII)

En fusta policromada, representat com rei de reis, és del tipus denominat ”en Majestat”, és a dir, vestit amb ampla túnica que li cobreix tot el cos. Conserva la policromia original, però ha desaparegut la corona de metall i els peus.

B) La VERGE: representació de Maria com a SEDES SAPIENTIAE (tron de la saviesa) o Verge Theotocos (deriva de la THEOTOKOS): imatge de la Mare de Déu asseguda i de front, amb els ulls ametllats, i amb el Nen Jesús, igualment de front, i assegut sobre els seus genolls. No és altra cosa, més que el tron del Salvador, no existeix cap comunicació o relació, ni sentiment entre mare i fill.

B) Se la representa com a reina, cosa per la qual du corona, no com a mare, i el Nen Jesús en el romànic no és nin sinó Déu, la funció és allunyar a la divinitat dels homes evitant tota familiaritat i fomentant el respecte. Exemples: 1) VERGE DE GER1) VERGE DE GER; 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL2) MARE DE DÉU D’IGUACEL; 3) MARE DE DÉU DE 3) MARE DE DÉU DE VICIANA VICIANA ; 4) VERGE DE PAMPLONA4) VERGE DE PAMPLONA, i 5) VERGE DE MONTSERRAT5) VERGE DE MONTSERRAT.

C) El Davallament de la Creu: grup escultòric amb Crist, que és baixat de la creu, i els dos lladres.

Exemples:DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271)DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)

D) Altres: A més de la imatgeria (fusta policromada), també destaquen les escultures en ivori (CRIST DE FERRAN I, I SANÇACRIST DE FERRAN I, I SANÇA, 1063) i alguns relleus en bronze (PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONAPORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA). Exemples:

• L’escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i didàctica.– Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i personatges

bíblics i de tema religiós.– Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de la Bíblia.

• Depèn de l’arquitectura: les figures adopten les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual són esculpides (horror vacui).

• Materials: Pedra i fusta.• Tipus:

– Portalades– Capitells– Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars

d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu .

A dins i a fora de les esglésies.

• Temes- Crist i Mare de Déu- Judici final- Evangelistes, apòstols i sants- Escenes de la Bíblia

• Lloc

Portalada del monestir de Ripoll

g

a. Timpà.

b. Llinda.

c. Arquivoltes.

d. Mainell o trencallums.

e. Muntant.

f. Porta.

g. Brancal.

PortadaPortada

Conjunt complet

Llinda i Timpà

Arquivolta

Mainell i brancals

Portalada

ESCULTURA: CAPITELLSESCULTURA: CAPITELLS• Temes:

- Escenes religioses:* Crist* Sants i apòstols* Bíblia* Dimoni

- Formes geomètriques- Formes vegetals- Escenes vida quotidiana-Animals reals, mitològics, fantàstics i bestiari

ESCULTURA: TALLES DEVOCIONALSESCULTURA: TALLES DEVOCIONALS• Fusta policromada• Es col·locaven sovint als altars• Temes:

* Crist crucifixat* Davallament* Mare de Déu i el Nen Jesús beneint* Sants i màrtirs

4.- BIBLIOGRAFIA4.- BIBLIOGRAFIA

E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.wikipediaenciclopedia libre quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat ciencias.sociales2006.googlepages.com