TEMA 5.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL: EL REGNAT D’ISABEL II (1844-

68)1.- El sistema polític.

1.1.- La Constitució de 18451.2.-Els partits polítics

1.3.- Els pronunciaments militars. 2.- Etapes.

2.1.- La dècada moderada (1844-1854)2.2.- El bienni progressista (1854-56)

2.3.- La tornada dels moderats (1856-68)

L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL.

- El sistema liberal es basarà en diferents pilars: la Corona, l’exèrcit i els partits dinàstics (moderats i progressistes), sent l’exèrcit clau per a decidir qui governa, mentre la majoria de la població quedava fora del sistema polític. El document polític serà la Constitució de 1845.

- La Constitució de 1845. Els partits políticsEls pronunciaments militars. El pes de l’exèrcit

Les Juntes i les Milícies. La premsa

1.1.-La Constitució de 1845. Les eleccions de 1844, després del descontent amb Espartero i amb un

sufragi molt retringit, donen la majoria als moderats: govern de Narváez

Els moderats representen el poder de la nova burgesia terratinent,fusió dels antics senyors i els nous propietaris burgesos

Els moderats posen les bases d’un liberalisme molt conservador (doctrinari) que utilitzaràprocediments autoritaris contra el carlisme per una part i les classes populars per altra

LIBERALISME AUTORITARIPredomini ordre i autoritat

Reforma política i dures mesures repressives

Sobirania Compartida de les Corts amb el rei . Front a la idea de la sobirania nacional, s’estableix una síntesi

conservadora que identifica la monarquia com la representació de la forma de govern tradicional i les Corts com representació de la nació. S’estableix

una monarquia constitucional

La divisió de poders és molt imperfecta i destaca el predomini de l’executiu (Rei)per damunt dels altres.

La Corona nomena els ministres, al marge del Parlament,té capacitat legislativa i pot disoldre les Corts

El poder legislatiu es troba dividit en dues cambres: el Congrés, elegit per sufragi censatari (menys del 2%) i el Senat, elegit per

la Corona entre aristòcrates, eclesiàstics i militars. El seu nombreera ilimitat . A més, el Senat podia rebatre determinades sentències

judicials

La Constitució moderada de 1845

(liberalisme doctrinari)

El Poder Judicial no apareix com un poder independent: jutges nomenats pel govern

Drets i llibertats. Tot i que es reconeixen, pràcticament toteslleis posteriors venien a restringir la llibertat

d’expressió i impedir el dret d’associació

Confessionalitat catòlica de l’Estat. Es preparael camí pel Concordat amb l’Església (1851)

Ajuntaments i Diputacions per nomenament del govern

Supressió de la Milícia Nacional

D’altres

La Constitució de 1845

Art. 12. La potestat de fer les lleis descansa en les Corts amb el Rei.

El sistema polític.

Comparació entre 1812,37 i 45

El sistema polític1.2.- Els partits polítics (I).

Els dos partits polítics fonamentals (moderats i progressistes) són minoritaris (elitistes) a causa d’un sufragi molt restringit. La premsa és un vehícle de difusió d’idees

Els dos grans partits defensen el sistema monàrquic constitucionalista

Convé diferenciar dos grups: els que van a participar del sistema, moderats , progressistes i unionistes i els que es troben fora

i mai entraràn al govern, com els demòcrates, més tardels republicans i també els carlins

. Els partits polítics .

Elsmoderats

Suport social: terratinents, grans comerciants, la vella noblesa, l’alt clergat i els militars moderats

Ideologia liberal conservadora: defensen el sufragi censitari restringit, la sobirania compartida entre la reina i les Corts, el clericalisme,

la limitació dels drets i amplis poders per a la Corona . Us de la força (G.Civil) contra els opositors polítics

Principal líder: Narváez

Elsprogressistes

Suport social: professionals liberals, militars progressistes, mitjans i xicotets burgesos i algun membre de la burgesia industrial i financera .

En un principi també suport de les classes populars urbanes

Ideologia liberal progressista: defensen la sobirania nacional (predomini de les Corts), limitar la influència de l’església, un sufragi censitari més ampli, més poders per als ajuntaments, una reforma agrària i major poder per a les

institucions locals (ajuntaments i Milícia Nacional)

Principals líders: Espartero, Mendizábal i Prim

General Prim

Els partits polítics

Por muy ilustrados que sean los individuos que no tienen bienes, y por más a propósito que se les considere para desempeñar cualquier destino público, no por eso pueden ser igualmente útiles para diputados de la nación […]. La independencia absoluta que debe tener un legislador es preciso fundarla en la posesión de una renta capaz de cubrir sus más imperiosas necesidades. Antonio Borrego en El español, 4-IV-1846

Els partits polítics (II).

La Unió Liberal

Partit centrista format en 1854

Suport social: format per moderats descontents i progressistes més conservadors

Ideologia centrista: defensen mesures intermèdies entre moderats i progressistes

Principal líder: O’Donnell

El PartitDemòcrata

Fundat en 1849

Ideologia demòcrata: defensa el sufragi universal masculí, l’ampliació de les llibertats, la llibertat de culte, la lluita contra les desigualtats socials,

la intervenció de l’Estat en l’ensenyament i una fiscalitat més justa

Sociològicament representa sectors de les classes populars i les petitesburgesies urbanes

Els republicans guanyen força al final del regnat d’Isabel II i, a més de defensar el mateix que els demòcrates, demanen la República i un caràcter més social i popular amb El reconeixement de més drets (vaga, educació obligatòria laica, separació radical entre

Església i Estat, etc).De fet, els republicans provenen dels grups demòcrates i es faràn sentir cap a finals

del regnat d’Isabel II. Monturiol, Figueras o Pi i Margall principals líders

Candidatura republicana de 1873. Soberania nacional amb totes les seues conseqüències. Sufragi universal, sanció de les lleis pel poble. Llibertat de cultes, d'ensenyament i d'impremta, sense restriccions de cap mena. Dret de petició, de reunió i d'associació. Armament general del poble. Abolició de les quintes i de l'exèrcit permanent (...). Completa descentralització municipal i provincial. Jurat per a tota classe de delictes.

Propaganda electoral apareguda al diari La esperanza, 1873.

Pi i Margall

Narcís Monturiol

Evolució dels partits polítics segle XIX

Els carlins

Defensen una monarquia autoritària molt lligada a l’Església (Tot poder prové de Déu).

•S’oposa a qualsevol règim liberal i democràtic. •el Concordat de 1851 entre Església i Estat limitarà el suport

de la jerarquia eclesiàstica. •Geogràficament tindrà en el País Basc, Navarra i l’interior

de Catalunya les principals seus. •Protagonitzarà diferents insurreccions: 1847 i una nova guerra

el 1872-76, que veurem en el tema 6. •En definitiva, se consolida com la principal referència antiliiberal

en Espanya

El moviment obrer espanyol, les classes treballadores, encara no presenta un partitpolític propi. Aleshores estan formant-se els primers sindicats, encara il.legals, a més

(tema 8)

Els pretendents carlins

Partits polítics. (Síntesi)

Fonts i documents dels partits.Els moderats

“A què aspira el partit moderat? Quina és la doctrina dels seus fundadors? El caràcter més marcat és el de resistir el torrent revolucionari, cedir el mínim possible a les exigències dels renovadors, organitzar el poder polític en benefici de les classes interessades a associar-se al manteniment del que ja existeix prevenir trastorns, concretar la propietat i la influència de la classe mitjana, enfortir les idees de govern, de subordinació, d’obediència (…).

El partit conservador (..) prescindeix també en les seues teories del govern del poble, de les masses… La idea el benestar de la majoria, de la noció del deure que té la societat de proveir a l’existència, d’ocupar-se de la sort dels pobres, dels ignorants, dels desvalguts (..) no preocupa els homes de govern d’aquest partit”.

Andrés Borrego, periodista i polític moderat, 1830-1846.

Propaganda republicana

“Els progressistes parteixen del principi de la sobirania nacional, que situen per damunt de tots els altres. El rei, segons ells, ho és perquè la nació ho vol, i no perquè ho haja heretat dels seus predecessors (..). Hi ha una facció demòcrata que considera possible l’amalgama de la monarquia i els principis democràtics de la llibertat individual i de la sobirania nacional.

A continuació d’aquesta facció hi ha la facció republicana pròpiament dita. En les seues publicacions mostren la democràcia com un règim polític que substitueix el rei per un consell o una junta federal composta, com a Suïssa, d’un o més membres per cada província o Estat. En lloc de dues cambres, una de sola. En lloc del cens electoral, el sufragi universal per a tot tipus d’eleccions. Els seus elements més actius pertanyen a (…) una part cada vegada més considerable de la classe mitjana”

Fernando Garrido. Propaganda democràtica. 1860

1.3.-Els pronunciaments militars.. El pes de l’exèrcit. La història política del sistema liberal fins 1868 es caracteritza pel fort pes de l’exèrcit o la militarització de la vida política: els líders dels principals partits són militars i

el pronunciament militar serà l’única forma real de canviar el govern, especialment en el cas dels progressistes (sufragi censitari restringit)

La intervenció militar es converteix en un fenomen crònic en ser l’única institució sòlida de l’estat liberal front la feblesa de la societat civil i el mateix sistema de partits:

és el braç executor de la conspiració política

Són els militars, a través de les conspiracions i pronunciaments, els que canvienels governs, però actuant sempre en nom d’un partit (pronunciament)

i no en nom de l’exèrcit o l’Estat (colp d’estat) i per tant no trobarem l’establiment d’un sistema dictatorial que elimina l’oposició (segle XX Franco)

A més, els militars tenien capacitat per a suspendre drets i llibertats, intervenien en la repressió de qualsevol manifestació, etc, la qual cosa

els concedia molt de poder en un període tan convuls

Convé recordar que els procediments electorals no tenien cap fiabilitat. Estaven adulterats pel govern de torn, majoritàriament el moderat.

L’adulteració de les eleccions

“Les peripècies del sistema electoral, tal com el practiquen els governs constitucionals, són infinites, si bé condueixen totes al mateix resultat, encara que per camins diferents. I perquè el lector conega fins quin punt hem estat parcs (…) els recordarem (..) totes les mesures que se solen posar en pràctica.

Ni hem avançat el rellotge de l’Ajuntament per a guanyar la mesa, ni hem promogut un motí per a anul.lar l’acte per haver-la perdurda; ni ens hem ocupat de tallar in extremis un pont perquè els electors d’una secció o una altra hagen de triar entre ofegar-se o arribar tard a la votació; ni se’ns ha ocorregut fer que l’elector més influent vaja de bon grat o per la força a la capital el primer dia de l’elecció(…)”

Artícle del periodista Antonio Flores, recopilat a La sociedad de 1850.

La repressió política“els homes que temen l’opinió pública, i que per això

s’amaguen darrere de la força de les baionetes i de les lleis dels militars; els moderats, finalment, són els que han introduït i importat a Espanya l’Estat de setge (…), que a les seues mans ha estat un element poderosíssim d’opressió i de tirania.

A l’ombra d’aquesta institució creixen les males passions, es preparen les venjances, es satisfan els odis i els ressentiments, i el pensament del poble, comprimit (…), a la primera oportunitat esclata amb fúria; de manera que els governs que han apel.lat a la força i n’han fet la base del seu sistema no aconsegueixen com a últim resultat sinó la revolució”

Intervenció d’Estanislau Figueras. Diputat demòcrata a les Corts, 1851

Què són els pronunciaments militars?

• Amb motiu del descontent polític davant l`acció de govern, un general es pronunciava i llegia un manifest a les tropes. Si el colp tenia suficients suports, els insurrectes feien detencions, es formaven juntes a les principals ciutats i se substituïa a les antigues autoritats (es a dir a les de l`altre partit).

• Finalment, la reina solia nomenar com a cap de govern al líder del partit prouniciat, que, naturalment, solia ser un militar. En cas contrari, el govern portava a terme una repressió salvatge (empressonaments, afusellaments) o en el millor dels casos, l`exili.

El protagonisme dels militars té relació amb les prerrogatives de la Reina: segons la Constitució de 1845 podia triar com a cap de govern a qui preferira,

independentment del resultat d’unes eleccions sempre manipulades. La preferència pels moderats estava determinada per un grapat d’amics i favorits de la Cort.

És la “camarilla” del palau.

Per què?

La “camarilla” o Cort de palau

D’aquesta manera els progressistes recorreran al colp militarprogressistes recorreran al colp militar per aconseguir que la Reina els encomane formar govern. Després de 1856, la tornada dels moderats farà que els

progressistes, els demòcrates i també els unionistes pensen en canviar el sistema i destronar la Reina, passant a un estat democràtic. Això és la Revolució del 68

Els pronunciaments militars. Documents• El historiador Josep Fontana ens explica que hi havia al darrere dels

“pronunciamientos” militars: •       “ Un dels problemes més greus del fals sistema parlamentari

instal.lat a l`Espanya del segle XIX era la dificultat de fer les mutacions necessàries en el govern. (..) Entre 1833 i 1874 es va recòrrer al pronunciamiento: al colp militar disfressat de moviment revolucionari on les coses no acostumaven a anar gaire lluny.

• Es tractava d`espantar prou els governants per fer-los accedir al canvi que feia pujar un nou partit al govern, acontentant les masses populars amb tota la parafernàlia de manifestos de retòrica revolucionària, de poder assumit temporalment assumit per unes “juntes”  suposadament representatives  de les forces populars, de l`entrada del general alliberador i d`una ràpida tornada a la normalitat de sempre (..).

• El mecanisme havia funcionat a la perfecció prou vegades; però a mesura que la consciència popular madurava, era més difícil de controlar. 1854 fou un seriós advertiment (...) i 1868 una experiència encara més greu que s`escaparia al control amb la proclamació de la República.”

• FONTANA, J., La crisi de l`Antic Règim i la industrialització 1787-1868, Barcelona,

El pes de l’exèrcit. Documents

La preponderància militar“Amb el govern militar, les institucions liberals són una

decepció escandalosa, el tron és un fantasma i el parlament una comparsa teatral. Amb el règim militar, el principi d’autoritat està falsejat, i la llibertat individual, sancionada en per una constitució que ha cedit el seu lloc a l’ordenança militar. Amb el règim militar, el costum de la força ha esborrat cada dia més el sentiment moral d’obediència i legitimitat de la justícia.

El règim militar és la més trista de les condicions socials, la més anàrquica de les situacions polítiques (…). El govern militar és un principi antimonàrquic i antiliberal”

Nicomedes Pastor Díaz. Paraules d’un diputat conservador, 1846

El pes de l’exèrcit. Documents

Les Juntes i la Milícia. Les Juntes, primer d’ideologia liberal i després progressista, s’atribueixen la sobirania

nacional en moments de crisi (1812, 1820, 1835, 1836, 1840, 1842-43, 1854 i 1866-68), s’atribueixen la sobirania nacional, trien els seus representants a través de processos

electorals i organitzen revoltes i pronunciaments per canviar els governs

La Milícia serà la força militar de les Juntes, estant darrere de totes les sublevacions progressistes per fer-se amb el govern i mobilitzant els sectors populars

Les Juntes i la Milícia, per la seua composició heterogènia i la variació de les seues demandes, seran difícilment controlables pel poder i derivaran cap a demandes

socials i econòmiques que seran arreplegades pel Sexenni

. El paper de la premsa. La premsa juga un paper clau com a únic mitjà de comunicació important: cada partit tindrà els seus periòdics, expressió de les idees polítiques i mitjà

de divulgació de les idees i debats per tot el territori

En un país d’analfabets, aquesta es solia llegir en casinos i cafès en veu alta, fomentant les tertúlies polítiques

2.- LA DÈCADA MODERADA (1844-54).

- El regnat d’Isabel II es caracteritza pels governs dels liberals moderats, distingint-se tres etapes: la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56) i la tornada dels moderats (1856-68, amb un govern unionista fins 1863 i un moderat entre 1863 i 1868).

4.1. La configuració del règim moderat.4.2. La crisi del govern moderat.

La dècada moderadaMesures que configuren l'Estat

liberalLa divisió

provincialLa llei

d'Ajuntaments

L'educació obligatòria

La relació amb l'Església

L'ordre públic. La Guàrdia Civil

Un sistema nacional d'impostos

2.1.- La construcció de l’Estat liberal. : la dècada moderada (I).

Les reformes moderades es caracteritzen pel,centralisme, la jerarquització i la uniformització territorial

La Llei d’Ajun-taments (1845)

La Corona nomena els alcaldes dels ajuntaments amb mésde dos mil habitants i els governadors civils (nomenats

també pel rei) els alcaldes dels pobles xicotets

Els ajuntaments depenen del govern central (centralisme). Estructura piramidal: govern central, governadors, alcaldes

L'any 1833 Javier de Burgos estableix la divisió provincial, baseper a la construcció de l'administració, la celebració de les eleccions

(serà la circumscripció electoral fonamental. ) Apareixen les províncies amb les respectives capitals, seu de l'administració dirigida

pels governadors civils

La Diputació provincial és la institució administrativa bàsica

Divisió provincial de 1833 efectuada per Javier de Burgos

Reforma del’educació

Accés de tota la població a l’ensenyament primari

Les inversions públiques són escasses. L'analfabetisme de la població major d'edat l'any 1912 era del 52%

.

Accés de tota la població a l’ensenyament primari.

L'escola estarà en mans de l'Església, amb continguts reaccionaris i masclistesi ultranacionalistes.

Només els ajuntaments realitzen algunes inversions.

Apropamenta l’església

Se signa el Concordat de 1851 amb la Santa Seu, pel qual l’estat mantindria el culte i el clergat tindria, en la pràctica, el monopoli de l’ensenyament

secundari i sols el matrimoni canònic seria vàlid. El clero controla la moral pública a través de la censura i l’escola. El delicte moral es tipifica al codi penal

La constitució del 45 ja establia el caràcter confessional de l’estat, preparant el camí per a una reconciliació amb l’Església

Concordat1851

les reformes de la dècada moderada (II).

Reforma fiscal de Mon-Santillán (1845)

Durarà més d’un segle i naix dels problemesfiscals que arrossegava la Hisenda

Va consistir en combinar impostos directes (contribució d’immobles, cultius, ramaderia i indústria) i indirectes (estancs, consums,...)

Millorà la situació, però l’endeutament de l’Estat continuarà sent permanent i s’haurà de continuar emetent deute públic, demanant-se crèdits i fent concessions als grups estrangers

Imposició del sistema mètric decimal com a únic sistema de pesos i mesures

La Hisenda espanyola manifestarà tres problemes essencialment*els grans propietaris no paguen o paguen molt poc

*el cadastre no s'actualitza (administració no té mitjans)*els impostos indirectes són la principal font de finançament

Reforma del codi penal i creació de la Guàrdia Civil (1844) per a defensar l’ordre burgés i la propietat privada: es suprimeix la Milícia Nacional progressista i es

crea el cos militaritzat de la Guàrdia Civil per a perseguir els delictes

La crisi del govern moderat. El funcionament del sistema isabelí, que impossibilitava la participació de la majoria de la

població i el canvi de majories per eleccions (manipulació electoral), va fomentar l’aparició de grups de pressió (“camarilles”) i la intervenció de l’exèrcit, les juntes i la Milícia en política

Des de fora del sistema sorgeix una doble oposició

Els carlins, amb la segona guerra carlina o guerra “dels matiners”(1846-49) i amb les mateixes reivindicacions que deu anys abans

Els demòcrates, que funden el Partit Demòcrata crític amb Isabel II, demanant el sufragi universal masculí i

evolucionant cap a posicions republicanes

A partir de 1851 els moderats entren en lluites polítiques internes entre ells i, en tres anys, hi haurà quatre governs moderats: crisi política que s’agreujà per l’intent moderat

(Bravo Murillo) d’aprovar una nova Constitució amb encara més poders per a l’executiu (reina i govern) i menys per a les Corts

Els pronunciaments i les revoltes de juntes i Milícia seran l’única alternativa per canviar el signe del govern i eixir de la crisi

A açò cal afegir les males collites i la forta pujada del preu del blat (i del pa): crisi econòmica

La caiguda dels moderats (1854)

El sistema polític isabelí

Descontent de l'oposició política

Crisi agrícola

Naixement dels demòcrates. La política dels

moderats,Bravo Murillo

intenta restringir llibertats

2.1. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-56).

1. El pronunciament de 18542.- Les mesures del bienni. 3.- La crisi del govern i la caiguda el 1856

La revolta del 1854 i el nou govern progressista (I): el canvi de govern.

En 1854 els generals moderats O’Donnell i Dulce es pronuncien a Vicálvaro (“La Vicalva-rada”), però veient que no tenen suficients forces, busquen el recolzament dels progressistes

Moderats descontents (O’Donnell, que funda la Unión Liberal) i progressistes (Espartero) publiquen dos manifests (Aranjuez i Manzanares), demanant una nova llei electoral

(ampliar el dret al sufragi), una rebaixa d’impostos, la restauració de la Milícia Nacional i la formació de Juntes i, posteriorment, Corts Constituents

Amb l’ajuda de les juntes que es formen i la Milícia (protestes a les principals ciutats) aconsegueixen que la reina cride a Espartero i O’Donnell per a formar govern:

Espartero serà el president del govern i O’Donnell ministre de la Guerra

3.1.- El pronunciament de 1854

La reina accepta el pronuciament i es forma un govern amb progressistes i unionistes. Els seus principals caps seràn Espartero (progressista) i O'Donnell (unionista)

3.2.- Les mesures dels bienni progressisa

Mesures polítiques

La Constitució de1856 (non nata)

Sobirania nacionalMés drets i llibertats individualsElecció directa dels ajuntamentsLlibertat de culte

Es restaura la Milícia Nacional, s’amplia el cos electoral (es baixa la quota censitària) i s’estableix una nova Llei Municipal (el poble tria l’alcalde)

La constitució de 1856

Les mesures econòmiques dels progressistes Es tracta d’un conjunt de lleis que, partint de la defensa dels interessos de la burgesia

i busca el desenvolupament econòmic i la industrialització

Destaquem dues mesures:

La desamortització de Pasqual Madoz

La llei general de Ferrocarrils

Totes les analitzarem en el tema 7. Ara farem una esquematització

La desamortització de Madoz

- Ministre MADOZ-Afectà a béns de l’Estat, Església , (no venuts encara) ordes militars, institucions benèfiques i ajuntaments (béns propis i comunals).- Objectiu: aconseguir recursos per a la Hisenda i impulsar la modernització econòmica d’Espanya.- Una part dels recursos serviria per a finançar la construcció del ferrocarril.

La desamortització de Madoz

-Els compradors van ser els mateixos grups que en les anteriors, (burgesia urbana, etc) però ara els llauradors sembla que compraren més-El procés es va allargar durant tot el segle XIX. Moltes terres d’ús comunal i municipal es van convertir en propietat privada. .•Donat que l’estructura dels impostos i la recaptació fiscal continuava igual, els problemes de la Hisenda també i per això continuarà venent-se patrimoni públic

La legislació econòmica progressista : la Llei General de Ferrocarrils (1855) (I).

Antecedents: abans de 1855 ja s’havien construït trams dispersos per tot el territori amb concessions privades, però eren poc rendibles per als empresaris que els construïen: L’Havana

(1837), Mataró-Barcelona (1848), Madrid-Aranjuez (1851), València, Xerés, Astúries,...

El govern progressista volia impulsar la construcció d’una xarxa viària interconnectada per tot el país per a millorar el transport (menys costos i major rapidesa) i incentivar l’economia (els diners privats no acudien a un projecte que no oferia una rendibilitat

clara): Llei General de Ferrocarrils de 1855

Avantatges que esconcedien als inversors

Els donaven els terrenys per on fer les vies

Podien importar tot el material que necessitaren sense pagar aranzels

L’estat podia subvencionar una part del cost de les concessions (15%)

Beneficis de la llei

Va millorar molt el transport de mercaderies

Impulsà la construcció d’un mercat nacional que afavoria als cereals, el vi i els minerals

La llei de ferrocarrils. Dissenyradial

Desavantatges L’estructura radial i arborescent: queden zones aïllades i no es connecten entre elles zones econòmicament importants

Ample de via diferent a l’europeu: més costos de transport i menys rapidesa

Es perd l’oportunitat de potenciar la siderúrgia nacional perquè es pot dur material de l’estranger sense pagar aranzels (però la siderúrgia nacional

tampoc estava preparada per a fer front a una demanda tan gran)

Ràpidament es va vore que els problemes de l’economia espanyola eren molt profunds. Un dels més importants va ser el desequilibri entre un interior peninsular molt pobre, amb escassa capacitat de

consum, que contrasta amb la industrialització de Catalunya .

Conclusió

3.3.-La crisi del Bienni Progressista: la conflictivitat social.

Les mesures del Bienni no milloraren les condicions de vida de les classes populars, que viuen una crisi important en 1855

Els obrers de Barcelona protagonitzen la primera vaga general (1855), demanant reducció d’impostos, augment de salaris, reducció de la jornada laboral i abolició de les quintes

El govern aprova la Llei del Treball per acabar amb la vaga, permetent les associacions obreres i algunes millores laborals

En 1856 la crisi econòmica s’agreuja i es produeixen revoltes per tot el país, amb incendis de finques i fàbriques

Espartero dimiteix i Isabel II li dóna el govern a l’unionista O’Donnell, que reprimeix

durament les protestes i revoltes

Barceloneses: catalanes todos. Muchísimos son los fabricantes del Principado que han despedido a sus trabajadores enviándoles a pedir limosna. El guante arrojado por los amos quieren recogerlo de una vez los trabajadores, y, por lo mismo, pacíficamente, dejarán las cuadras y talleres hasta que se les haga completa justicia (...). A los trabajadores no les mueven otros fines que la libre asociación (...) quieren también fijar de un modo estable las horas de trabajo; y que se constituya un gran jurado de amos y obreros (...) y desean, por fin, que se les considere como ciudadanos españoles para ser admitidos en las filas de la Milicia Nacional, de la que se les excluye ahora de una manera absoluta (...). Manifiesto colectivo de los huelguistas (1855).

Les peticions dels obrers en

vaga(vore tema 8)

4.- Els governs unionistes i moderats (1856-1868)

. Els governs unionistes (1856-63).

Es caracteritzen per una tornada al conservadorisme per part d’O’Donnell: Constitució de 1845, abolició de les lleis progressistes del Bienni (s’interromp

la desamortització, s’anul·la la llibertat d’impremta,...) i es restringeix el sufragi

S’aconsegueix una certa estabilitat política

Es potencia un nacionalisme espanyol patriòtic, amb una política exterior agressiva basada en les “guerres de prestigi”: Indoxina (1858-63), Mèxic (1862) i el Marroc (1859-60),

on aconseguiren Sidi Ifni i ampliar els territoris de Ceuta

Els inicis de la crisi econòmica (1863) i l’oposició de progressistes, demòcrates i republicans provoquen la dimissió d’O’Donnell: tornen els moderats (Narváez)

ELS GOVERNS UNIONISTES (1856-1863)

Del 1863 al 1868, tornada de NARVAEZ al poder i reposició dels vells principis del moderantisme. MODERANTISME, va imposar la FORMA AUTORITÀRIA de govern al marge de tot i de tothom. Forta repressió sobre els seus opositors. La marginació política va fer que els progressistes passaren novament a l’insurreccionalisme amb el suport del Partit democràtic. El 1866 es portà a terme la insurrecció dels sergents de la CASERNA DE SAN GIL, amb l’adhesió de progressistes i democràtics. Comportà un aixecament popular a Madrid. La situació del govern va empitjorar arran de la CRISI DE SUBSISTÈNCIA (augments de preus i descontentament popular). Es va veure la necessitat de promoure un pronunciament que capgirés la situació de soca-rel.

ELS GOVERNS MODERATS (1863-1868)

La fi del moderantisme (1856-68)

El pacte d’Ostende

Les causes de la caiguda de la monarquia 1868Les causes de la caiguda de la monarquia 1868• La política repressiva i autoritària del govern moderat que excloïa

del poder les forces polítiques de l’oposició. • La crisi econòmica de 1866-1868, de doble signe, de

subsistències, sobretot el blat i moderna, que afectava el ferrocarril, el tèxtil i les finances. (els negocis del ferrocarril s’enfonsen perquè no hi ha res a transportar. Les societats de crèdit inversores fan fallida)

• L’oposició política s’uneix en el Compromís d’Ostende, 1866 on s’estableix:

*el destronament d’Isabel II,*l’establiment del sufragi universal, *que la forma de govern la decidiràn unes Corts elegides per sufragi

universal.• El Pacte d’Ostende serà signat per progressistes i demòcrates i

després de la mort d’O’Donell, també pels unionistes, assegurant, així la vinculació de la majoria dels generals a la Revolució de 1868.

Esquema del tema 5

Esquema del tema 5