1

aquesta etapa es coneix com la dictablanda després de la dimissió de Primo de Rivera

es presenten com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia

eleccions municipals 12 abril 1931

afavorir la creació d’una República integra a republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra

el desembre de 1930 van intentar enderrocar la monarquia amb una insurrecció militar i una vaga general

el rei era molt impopular perquè se l’identificava amb la dictadura

però el retorn va ser impossible

la idea era tornar al règim constitucional anterior a la Dictadura

el rei nomena president del govern al general Dámaso Berenguer

però 3 dies abans del previst, dos capitans de Jaca s’aixequen contra el govern i són detinguts i executats

Alfons XIII renuncia a la potestat reial i marxa a l’exili

diferents ajuntaments proclamen la República i es crea un govern provisional

triomf republicà a les grans ciutats i nuclis industrials

14 abril 1931

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 1. De la Dictadura a la República

els partits dinàstics havien perdut l’estructura organitzativa i estaven desprestigiats

les forces antidinàstiques s’uneixen i signen el pacte de Sant Sebastià (agost de 1930)

el febrer del 31 Dámaso Berenguer dimiteix i és substituït per l’almirall Juan Bautista Aznar

Aznar pretenia tornar a la normalitat a través d’eleccions progressives

2

es crea un govern provisional (presidit per Niceto Alcalá-Zamora)

donar llibertats polítiques i socials

Macià acceptà una futura decisió de les Corts a canvi d’un govern provisional autonòmic

Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d’una Federació Ibèrica

concessió d’una amnistia general

prohibir l’expulsió de la terra dels pagesos que no puguin pagar la renda

convocar eleccions a Corts Constituents (28 de juny)

mesures

integrants del Pacte de Sant Sebastià proclama la II República

problema

actua segons l’Estatut Jurídic del Govern Provisional

també és Cap de l’Estat

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 2. El període constituent

2.1. El govern provisional (14 d’abril-28 de juny de 1931)

obligació dels propietaris de tenir totes les terres cultivades

3

poder executiu

característiques de la Constitució de 1931

govern (President del govern i Consell de Ministres)

laïcitat de l’Estat (matrimoni civil i divorci)

poder judicial: jutges independents

Cap de l’Estat

proclama la divisió de poders

sufragi universal masculí i femení (+23 anys)

àmplia declaració de drets i llibertats, amb gran preocupació pels temes socials

poder legislatiu: Corts unicamerals

Estat “integral”, però accepta l’autonomia dels municipis i regions

marcat caràcter democràtic i progressista

2.2. La Constitució de 1931

una comissió va elaborar la Constitució (aprovada el desembre 1931)

victòria dels partits d’esquerra eleccions generals 28 de juny 1931

dimissió dels ministres catòlics

President República: Niceto Alcalá Zamora President govern: Manuel Azaña

s’aprova per àmplia majoria, però no per consens (la dreta està en contra)

se separen els càrrecs de President de la República i President del govern

tots els poders emanen del poble

el govern pot expropiar béns d’utilitat social

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 2. El període constituent

4

és el partit d’esquerra més votat

implantar el socialisme

socialdemòcrata

Partido Republicano Radical Socialista, PRRS (1929)

consolidar República

dues tendències

Partido Socialista Obrero Español, PSOE (1879)

té un paper central en els governs de la República

molt radical, però amb poca implantació fins la Guerra Civil

representa l’autonomisme gallec no nacionalista (poc estès)

defensa la via insurreccional

donarà suport als republicans perquè puguin governar

intel·lectuals i classes mitjanes

revolucionari

Unión Republicana, UR (1934)

Organización Republicana Gallega Autónoma, ORGA (1929)

Acción Republicana, AR (1925)

faistes (FAI)

treintistes

republicans d’esquerra, tenia un programa liberal molt progressista

moderats, defensen el sindicalisme i la República

creu que la República és l’oportunitat per fer la revolució social

Partido Comunista de España, PCE (1921)

Confederación Nacional del Trabajo, CNT (1910)

Izquierda Republicana, IR (1934)

unió de petits partits, intenta reconstruir la unitat republicana

agrupava dos corrents

formacions d’esquerra

aquests tres partits es fusionen i creen

socialistes

republicans

sindicats

UGT

Manuel Azaña, José Giral

Marcelino Domingo, Álvaro de Albornoz

Santiago Casares

Diego Martínez Barrio

Indalecio Prieto, Julián Besteiro, Francisco Largo Caballero

José Díaz Ramos

Joan Peiró, Ángel Pestaña, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti

Tema 6. La Segona República (1931-1936) Partits i sindicats de la Segona República

5

Partit Nacionalista Basc, PNB (1895)

defensa el cop d’Estat per tornar a la monarquia

Renovación Española (alfonsins)

Derecha Liberal Republicana (1930)

defensors del tradicionalisme

Falange Española, FE (1933)

defensa els interessos dels grans propietaris agraris i de l’Església

Comunión Tradicionalista (carlins)

Falange Española y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (1934)

antiliberal, anticomunista, anticapitalista

partit nacionalista molt conservador

deriva cap a tendències molt conservadores

Confederación Española de Derechas Autónomas, CEDA (1933)

republicans

partidaris de la violència per arribar al poder

vol atreure gent de dretes al republicanisme

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, JONS (1931)

Partido Republicano Radical (1908) contrari a les reformes republicanes de l’esquerra

grups de la dreta

agrupa petits partits catòlics de tota Espanya, no tots favorables a la República

evoluciona a posicions més democràtiques

aquests dos partits es fusionen i creen

Niceto Alcalá Zamora, Miguel Maura

durant la República canvia de nom

Partido Republicano Progresista (1931)

Alejandro Lerroux

José Maria Gil-Robles

Luis Arana, Isaac López

José Calvo Sotelo

Manuel Fal Conde

monàrquics

totalitaris

Ramiro Ledesma, Onésimo Redondo

José Antonio Primo de Rivera

Tema 6. La Segona República (1931-1936) Partits i sindicats de la Segona República

6

Federació Catalana del PSOE (1880-1882)

Unió Socialista de Catalunya (1923)

Lliga Regionalista (1901)

Esquerra Comunista (1930)

partits socialistes de militància escassa i poca influència política

suport de la petita burgesia i de la petita i mitjana pagesia

Bloc Obrer i Camperol (1930)

Partit Català Proletari (1934)

es beneficia de la manca de partits d’esquerra importants i de l’apoliticisme de la CNT

suport d’industrials i grans propietaris agraris

creat per petites formacions republicanes i nacionalistes

Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC (1936)

Lliga Catalana (1933)

Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM (1935)

comunistes

Partit Comunista de Catalunya (1932)

Esquerra Republicana de Catalunya, ERC (1931)

es consolida com el partit conservador català, però accepta la nova legalitat republicana socialistes

partits d’àmbit català

canvia el nom

es fusionen els 4 partits i creen

es fusionen i creen

partits comunistes de filiació trotskista

partits comunistes de filiació stalinista

Andreu Nin

Ramon Casanellas

Jaume Compte

Joaquim Maurín

Joan Comorera

Rafael Campalans, Joan Comorera

Rafael Vidiella

Francesc Cambó

Francesc Macià, Lluís Companys

republicans

Tema 6. La Segona República (1931-1936) Partits i sindicats de la Segona República

7

govern d’Azaña (desembre 1931-setembre 1933)

programa de reformes per modernitzar i democratitzar la societat espanyola

oposició a la República de la jerarquia eclesiàstica

limita la possessió de béns per part de l’Església

prohibició que els ordres religiosos es dediquin a l’ensenyament

reforma religiosa

permet la dissolució d’ordres religiosos Llei de Congregacions

objectius

molts catòlics se senten agredits pel govern republicà

jesuïtes

a través de

limitar la influència de l’Església

conseqüències

secularitzar la societat espanyola

a través de

la dreta aprofita el descontentament militar i anima al cop

tancament de l’Acadèmia General Militar de Saragossa

creació de la guàrdia d’assalt (força d’ordre públic fidel a la República)

conseqüències oposició de molts militars

Llei de retir de l’oficialitat (1931) reduir els efectius i la macrocefàlia de l’exèrcit

crear un exèrcit professional i democràtic objectius

reforma militar

supressió del pressupost de “culto y clero”

sobretot a partir dels avalots anticlericals de maig de 1931

assegurar el sotmetiment de l’exèrcit al poder civil

especialment dels anomenats africanistes

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)

3.1. Les reformes de l’esquerra

8

obligació de conrear les terres aptes

no pretén un canvi radical de la situació al camp

millorar la situació social de la pagesia

Llei de reforma agrària (1932) una modernització de l’agricultura

a través de

establiment de salaris mínims

prohibició de rescindir els contractes d’arrendament

primers decrets

millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers)

acabar amb el predomini del latifundisme

objectius

reforma agrària

lentitud i burocràcia en l’aplicació de la llei

resistència dels propietaris grans propietaris

assentava les famílies pageses la propietat de la terra quedava en mans de l’Estat

conseqüències

jornalers

tensió social

les que podien ser regades i no ho eren

l’aplicació de la llei la porta l’Instituto de Reforma Agraria (IRA)

les arrendades sistemàticament

manca de pressupost per indemnitzacions

les conreades de manera deficient

resultats escassos

indemnitzava els propietaris expropiats

Grandes de España permet l’expropiació de la terra sense indemnització a una part de la noblesa

s’indemnitza els propietaris

conspiren contra govern

decebuts, s’orienten cap a posicions revolucionàries

jornada laboral de 8 hores al camp

pretén

molts pocs camperols assentats (12.000)

donen suport a l’extrema dreta per fer caure el règim no apliquen les mesures aprovades pel govern

promouen revoltes en demanda d’un repartiment més equitatiu de la propietat

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)

9

l’Estatut presentat mai va ser aprovat per les Corts, a causa de la Guerra Civil

aprovat un cop iniciada la Guerra Civil oposició de la dreta contrària a l’autonomia Estatut d’Estella (1931) oposició de l’esquerra

País Basc

menor consciència nacionalista

Catalunya

Galícia

massa conservador 1932

estatuts d’autonomia a través de permetre l’autonomia de les regions amb sentiment nacionalista objectiu

reforma de l’Estat centralista

impuls a l’ensenyament públic

millorar el nivell cultural de la població

conseqüències

Missions pedagògiques

promoure una educació liberal i laica

objectius model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta

obra educativa i cultural

a través de

conseqüències oposició dels conservadors i de l’exèrcit

es crea un govern de concentració presidit per José Antonio de Aguirre

per garantir el dret a l’educació a tota la població

grups d’estudiants, professors i intel·lectuals que portaven a les zones rurals biblioteques, teatre, cinema...

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)

10

augment de salaris

creació d’assegurances socials

conseqüències

altres mesures setmana laboral de 40 hores

Llei de jurats mixtos

oposició de les organitzacions patronals

a través de

set dies de vacances pagades

arbitratge en cas de desacord

regula la negociació col·lectiva Llei de contractes de treball

millorar les condicions laborals dels obrers i camperols objectiu

reformes laborals

es reforça el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de la feina del camp

suport dels sindicats i treballadors

intenten impedir la promulgació de les lleis i frenen alguns projectes

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)

11

3.2. Els aspectes demogràfics i econòmics

la major part de la població continuava ocupada en el sector primari la migració, interior i exterior (bàsicament a Amèrica), es frena per al crisi econòmica

el procés de concentració urbana

la caiguda de la natalitat i de la mortalitat, amb un creixement vegetatiu positiu

durant la República continuen les tendències de l’etapa anterior

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)

l’arribada de la República coincideix amb la depressió econòmica mundial menys repercussions a Espanya poca relació amb el mercat internacional depreciació de la pesseta

frena el creixement econòmic afecta als productes d’exportació agreuja els problemes interns atur agrícola, dèficit balança comercial, …

un altre factor que frenarà l’economia serà la política econòmica del govern republicà

augment de salaris augmenta la renda dels treballadors

augmenta la demanda dels béns de consum

però no hi ha increment de la productivitat

disminució de la despesa pública

disminució dels beneficis empresarials

enfonsament inversió privada

disminuir dèficit de la dictadura

enfonsament inversió pública

disminueix la demanda de béns d’inversió

no creació de llocs de treball

12

3.3. la problemàtica social

a través de

lentitud de les reformes provoca el desencís i la impaciència dels treballadors atur elevat actitud obstruccionista dels patrons radicalització de partits d’esquerra i sindicats

CNT

amb el suport de UGT-FNTT i de PCE

pensa que és l’ocasió per al seu projecte revolucionari

desincentiva la poca inversió

reprimides molt violentament per les forces d’ordre

fomenta la conflictivitat laboral i la insurrecció

vagues, insurreccions i ocupacions de terres

desgast del govern Azaña

resultat

convocatòria d’eleccions

augmenta la desconfiança empresarial

sublevació de miners a l’Alt Llobregat sublevació de jornalers a Andalusia i Extremadura

Casas Viejas, Castilblanco, Arnedo

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)

13

4.1. L’Estatut d’Autonomia

és l’Estatut que es presenta a les Corts Estatut de Núria

govern autonòmic provisional (1931)

cultura

agricultura

competències de les 4 Diputacions

sanitat obres públiques

elaboració d’un projecte d’Estatut d’Autonomia

règim municipal

policia i ordre públic ensenyament

possibilitat de federació amb els territoris de parla catalana

Catalunya, Estat autònom dins de la República espanyola català, única llengua oficial a Catalunya

regulació dret civil

moltes competències exclusives

Generalitat de Catalunya

ordenació territorial

tribunals de justícia

agost 1931

govern els debats comencen al maig de 1932

la Constitució encara s’estava discutint problemes

significa la unitat dels republicans

forta oposició a la resta d’Espanya, sobretot de la dreta perquè veia perillar la unitat d’Espanya

partidaris d’una àmplia autonomia

intent de cop d’Estat de Sanjurjo (sanjurjada, agost 1932) l’Estatut s’acabarà aprovant (setembre 1932)

contraris a qualsevol Estatut (Espanya unitària) partidaris d’una autonomia moderada

postura ferma de Manuel Azaña

oposició

català i castellà, llengües oficials

ordre públic administració de justícia dret civil català règim administratiu

Estatut de 1932

partits catalans

partia del fet que la República tindria un caràcter federal és l’Estatut que aproven les Corts

Catalunya, regió autònoma

no permet la possibilitat de federació competències compartides

l’Estatut es presenta a les Corts

l’autonomia es finançava mitjançant la gestió dels impostos directes

s’organitzen mítings i campanyes de boicot als productes catalans

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 4. La Catalunya autonòmica

14

creació de l’Institut-Escola, es dóna autonomia a la Universitat de Barcelona

publicació del Diccionari de Pompeu Fabra

nova divisió territorial de Catalunya introdueix un model comarcalista (38 comarques) política territorial

esquerra moderada, republicana i laica projecte conservador i catòlic, oposat al reformisme social

Lluís Companys, president del Parlament Francesc Macià, president de la Generalitat

consellers només d’ERC

suport als pagesos arrendataris, agrupats en la Unió de Rabassaires foment de les cooperatives i centres d’experimentació agrària

novembre 1932

economia (agricultura)

eleccions al Parlament de Catalunya

actuació del govern

millora campanyes de prevenció i xarxa hospitalària

reducció 50% rendes

política social

ensenyament i cultura

creació de l’Institut Contra l’Atur Forçós, Consell de Treball

elaboració llei perquè accedeixin a la propietat

Lliga Catalana ERC

ERC guanya les eleccions per majoria absoluta

va morir el 1933 i el va succeir Lluís Companys

4.2. L’obra del govern de la Generalitat

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 4. La Catalunya autonòmica

15

novembre 1933 les dones voten per primer cop

guanyen els partits conservadors

devolució de terres a la noblesa

exèrcit

fre a la discussió de l’Estatut del País Basc

l’única reforma que es manté és la de l’ensenyament

Església

amnistia per als sublevats en la sanjurjada

Estat centralista

enduriment de les condicions per expropiar

paralització de les reformes aprovació pressupost culte i clero

reforma agrària

llibertat total de contractació redueix el salari dels jornalers

eleccions generals l’esquerra es presenta desunida i molts obrers es van abstenir

govern monocolor d’A. Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA

inici de negociacions per signar un concordat

conseqüències d’aquests canvis radicalització del PSOE i de la UGT Largo Caballero propugna la revolució social i la col·laboració amb la CNT Indalecio Prieto propugna col·laborar amb partits burgesos per consolidar la República

proliferació de vagues i conflictes

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)

5.1. La dreta al poder

les reformes republicanes i la conflictivitat social oposició de les elits econòmiques, socials i ideològiques

s’agrupen partits de centredreta

Partit Radical (A. Lerroux)

CEDA (J.M. Gil Robles)

partits feixistes i autoritaris

Renovación Española, Comunión Tradicionalista, Falange Española, JONS

la reorganització de les dretes

oposició de les classes mitjanes no oposició a la República, sinó al seu caràcter esquerrà

agruparà el vot més catòlic i conservador

són partits minoritaris, però creen un clima de crispació social

16

reclama al govern accions més contundents per mantenir l’ordre públic

exigeix l’entrada al govern per seguir donant-li suport Lerroux dóna tres carteres ministerials a la CEDA (5 octubre 1934)

CEDA

UGT convoca vaga general per impedir la consolidació del govern (5 d’octubre)

fracassa no suport de la CNT no coordinació

triomfa a Astúries els miners creen comitès revolucionaris en els pobles garanteixen els proveïments

govern envia la Legió per reprimir la revolució repressió molt dura: +1.000 morts i milers detinguts

la resposta del govern, que decreta l’estat de guerra

5.2. la revolució d’octubre de 1934

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)

després del triomf de la dreta, PSOE i UGT preparen una insurrecció armada, acompanyada d’una vaga general explicada, en part, pel context europeu (persecucions de socialistes a Alemanya, Àustria, ...)

17

Companys proclama la República Catalana, dins de la República Federal Espanyola

pressió al govern central por a perdre l’autonomia

fracassa per escassa participació ciutadana

govern de la Generalitat, empresonat

a Catalunya esclata una revolta política, promoguda per la Generalitat

5.3. El Sis d’Octubre a Catalunya

els propietaris envien la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals

els rabassaires accedeixen a la propietat pagant un preu fixat pel govern

ideologia diferent

Llei de contractes de conreu, abril 1934 esclaten per la qüestió rabassaire

les relacions entre el govern de la República i el de la Generalitat són conflictives

el govern de la Generalitat no accepta l’anul·lació amb suport de la Lliga Catalana i del govern de la República

decreta la inconstitucionalitat de la llei

el conflicte rabassaire a Catalunya

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)

no és un moviment separatista

18

la crisi del segon bienni

conseqüències de la revolució d’octubre

la influència de la CEDA en el govern augmenta

vol reorientar la política del govern projecte de modificació de la Constitució (juliol 1935) restricció autonomia prohibir l’expropiació de terres abolició divorci

Catalunya se suspèn l’Estatut d’Autonomia

s’anul·la la Llei de contractes de conreu

tardor de 1935 esclaten els escàndols de corrupció que afecten el Partit Radical estraperlo cas Nombela

Alcalá Zamora es nega a donar el poder a la CEDA

Gil Robles passa a ser Ministre de la Guerra

amb desnonaments i presó per als rabassaires

convoca eleccions per al febrer de 1936

el Partit Radical es veu obligat a deixar el poder la CEDA reclama el govern

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)

19

eleccions de febrer de 1936

coalició d’esquerres

el govern del Front Popular

replica la violència de la dreta amb més violència

coalició de dretes

per les eleccions en si

pels resultats

no es presenten partits, sinó coalicions

Catalunya Front d’Esquerres Front Català d’Ordre

Espanya Frente Popular Bloque Nacional

48% vots 47% vots

majoria absoluta

format per republicans d’esquerra, amb el suport parlamentari de la resta de la coalició Manuel Azaña, president República i Casares Quiroga, president del govern

reprèn les reformes amnistia política (30.000 presos polítics) obliga les empreses a readmetre els obrers acomiadats per les vagues d’octubre del 34 es reprenen els assentaments de pagesos s’impulsa el procés autonòmic restabliment Estatut de Catalunya

negociació Estatuts País Basc i Galícia

l’esquerra es radicalitza

oposició de la dreta

vol fer la revolució social inicia una intensa mobilització popular (vagues, etc.)

Església, propietaris i empresaris boicotegen les reformes

FE y de las JONS porta la violència al carrer

conseqüències

clima de violència al carrer els sectors conservadors veuen el cop d’Estat com a única solució

general Mola pronunciament militar a tot el país, amb protagonisme de l’exèrcit d’Àfrica

el govern trasllada els generals més implicats a destinacions perifèriques davant els rumors de cop d’Estat Franco (Canàries) Mola (Navarra) Goded (Balears)

resposta a l’assassinat del tinent Castillo

forces polítiques de la dreta i dels governs italià (Mussolini) i alemany (Hitler) suport de

14 juliol

desencadena el cop d’Estat

assassinat de José Calvo Sotelo

17 juliol sublevació de l’exèrcit d’Àfrica

mostren la divisió de la societat espanyola

ERC i la Lliga moderen el discurs i col·laboren per defensar l’autonomia

els industrials tanquen les fàbriques i expatrien els capitals

crea patrulles armades que inicien accions violentes contra líders de l’esquerra

Tema 6. La Segona República (1931-1936) 6. L’esquerra al poder (febrer-juliol 1936)