TEMA 6 (g).- LA PINTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL.

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

TEMA 6(g).- LA PINTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

2.- LEONARDO DA VINCI.

3.- RAFAEL DE SANZIO.

4.- MIQUEL ÀNGEL.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).Roma desplaça a Florència com a centre principal: els tres grans pintors (Leonardo,

Rafael i Miquel Àngel) són d’origen florentí, però treballaran sobretot a Roma

També hi ha un canvi en la clientela: l’alta burgesia perd importància en favor de l’aristocràcia i l’església

Temàtica: és la mateixa que al Quattrocento, però encara destaquen més els temes religiosos, els retrats i els temes cortesans (el Renaixement s’escampa per totes les

corts europees, que tenen pintors al servei de la propaganda de cada monarquia)

A finals del segle XV i principis del XVI ja es passa de l’experimentació al domini tècnic i culminació del període renaixentista, però també l’inici de la seua crisi

Tècniques i materials: mentre el tremp i la taula perden importància, la pintura mural al fresc torna a ser molt important i comencen a imposar-se l’oli i el llenç

Al domini de la perspectiva lineal es suma la introducció d’una nova perspectiva per part de Leonardo: la perspectiva aèria, que pretén representar l’atmosfera difuminant

els contorns de les figures a mesura que s’allunyen de nosaltres (sfumato)

El dibuix encara és important i el dominen encara més (moviment), però ja no es fa una línia tan clara i nítida, sinó que la línia delimitadora de les figures es difumina baix el color

El color, a més de guanyar la partida al dibuix, s’aplica amb una pinzellada més solta

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).L’ús de la llum es perfecciona, però ja no és tan clara i diàfana, sinó que es fa més “dramàtica” (veladures, contrasts entre llums i ombres, introducció del clarobscur als retrats i altres obres,...)

Igualment es representa perfectament el volum, donant un major realisme a les representacions

La pintura a l’oli permet el sfumato i les veladures

Les escenes adquireixen un major naturalisme: profunditat, captació de l’atmosfera, relació entre els personatges,..., però un naturalisme idealitzat (neoplatonisme)

Les composicions són clares (amb freqüència triangulars) i més dinàmiques, amb les figures relacionant-se entre elles i pràcticament sempre es representa una sola escena en cada obra

En el període classicista (primer terç) destaquen Leonardo, Rafael i Miquel Àngel (aquest últim evolucionant cap al manierisme), però posteriorment

donaran pas a l’escola veneciana per una part (Giorgione, Tiziano, Veronés,Tintoretto) i al manierisme per una altra (Parmigianino, Correggio, Bronzino)

GIORGIONE: Venus Dormida (1515)TIZIANO: Bacanal (1523-26)VERONÈS: Les Noces de Canà (1563)TINTORETTO: El Lavatori dels Peus (1547)PARMIGIANINO: Madonna del Coll Llarg (1535)CORREGGIÓ: El Rapte de Ganímedes (1531)BRONZINO: Venus, Cupido i el Temps (Al·legoria de la Luxuria) (1540-45)

2.- LEONARDO DA VINCI.És l’exemple d’home del Renaixement per excel·lència:

pintor, artista en general, teòric, enginyer, inventor,...

Destaca per la introducció de la perspectiva aèria (sfumato), el domini del dibuix (moviment i estudis anatòmics) i el volum, el realisme i l’expressió dels rostres (amables, lluminosos

i amb un lleu somriure, però també quasi caricatures en ocasions)

Entre les seues obres cal destacar l’Anunciació, la Verge de les Roques, L’Últim Sopar, la Gioconda i la Verge, Santa Anna i el Nen

L’ANUNCIACIÓ (1472-75)

LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)

LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90)

L’ÚLTIM SOPAR (1494-98)

LA GIOCONDA (1503-05)

SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10)

SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)

3.- RAFAEL DE SANZIO.Destaca pel domini del dibuix, l’ús acurat de la perspectiva, l’harmonia, l’equilibri de les grans composicions amb un espai ample i profund i l’ús del color i la llum (clarobscur)

als retrats i el tema recurrent de la Verge amb el Nen

És qui té un classicisme més pur, utilitzant colors clars i delicats i llums suaus i buscant una expressió amable i dolça als rostres

Obres a destacar: Esposalles de la Verge, Madonna del Gran Duc, Madonna de la Cadernera, L’Escola d’Atenes, L’Incendi del Borgo, el Cardenal,

retrat de Baltasar Castiglione, La Transfiguració i La Fornarina

LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504)

MADONNA DE LA CADERNERA (1505)

MADONNA DEL GRAN DUC (1504)

ESCOLA D’ATENES (1509)

RETRAT DE CARDENAL (1510-11)

INCENDI DEL BORGO (1514)

RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15)

LA FORNARINA (1518)

LA TRANSFIGURACIÓ (1519)

4.- MIQUEL ÀNGEL (I).Miquel Àngel, partint del classicisme, trenca amb ell, imposant la seua llibertat creativa

Les tres característiques principals són la volumetria, el dinamisme i l’expressivitat

És, sobretot, escultor, per això tendeix a la monumentalitat (figures enormes i musculades), a l’estudi anatòmic, a pintar personatges musculats (grans físicament i espiritualment, fins i tot en el cas de les figures femenines)

No té interès en el paisatge, que a penes apareix esbossat, sinó en el modelatge de les figures

Per aconseguir aquest volum (volumetria) sol posar els cossos en figures forçades, sense importar-li deformar alguna part del cos si és necessari

L’expressivitat la capta en el moviment dels cossos, els gestos i, sobretot, en els rostres: la terribilità de les escultures també està present a les pintures

El dinamisme o moviment també és essencial: relació entre els personatges, escorços acusats, predomini de les línies corbes i molt de moviment

La base de la seua pintura està en el dibuix, especialment en el dibuix anatòmic de les figures: és un dibuix clar i potent (molt visible), molt ben dominat

Utilitza colors brillants, forts i lluminosos, destacant els verds i violats

Les composicions són variades i es compliquen (línies corbes, diagonals i ascendents), enquadrant les seues obres en grandioses simulacions arquitectòniques (unió d’arquitectura i pintura, junt al caràcter escultòric de tot plegat)

4.- MIQUEL ÀNGEL (II).Els temes són religiosos (encàrrecs dels papes), però amb referències

mitològiques i una gran importància de les figures nues

També a la pintura està present el neoplatonisme: busca captar la idea a què fa referència cada personatge, més que no la realitat

La provocació anticlàssica de la seua obra ens introdueix en el manierisme: tensió front a equilibri, angoixa front a amplitud, llum contrastada front a llum homogènia, cromatisme intens front a suau, moviment front a estatisme, posicions forçades i major expressivitat

Obres més importants

Tondo Doni (1506): Sagrada Família amb anatomies poderoses i una composició helicoïdal a partir de les postures forçades de les figures

Volta de la Capella Sixtina (1508-12): grandiosa obra en què divideix l’espai de la volta amb arquitectures pintades i situa en elles escenes del Gènesi,

envoltades de figures nues (ignudi), profetes i sibil·les

Capçalera de la Capella Sixtina (1537-41): feta en la seua última etapa, pinta ara un Judici Final dramàtic, desproporcionat, de gestos durs i

figures allargades, destacant l’expressivitat i el dramatisme

SANT SOTERRAR (1505)

TONDO DONI (1506)

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)

SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)

DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)

SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)

CREACIÓ D’ADAM (1508-12)

CREACIÓ D’EVA (1508-12)

PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)

SACRIFICI DE NOÉ (1508-12)

EL DILUVI UNIVERSAL (1508-12)

NOÉ EBRI (1508-12)

JOVES NUS O IGNUDI (1508-12)

PROFETA JONÀS (1508-12)

PROFETA ZACARIES (1508-12)

PROFETA JOEL (1508-12)

PROFETA ISAIAS (1508-12)

PROFETA EZEQUIEL (1508-12)

PROFETA DANIEL (1508-12)

PROFETA JEREMIES (1508-12)

SIBIL·LA DE DELFOS (1508-12)

SIBIL·LA D’ERITREA (1508-12)

SIBIL·LA DE CUMES (1508-12)

SIBIL·LA DE PÈRSIA (1508-12)

SIBIL·LA DE LÍBIA (1508-12)

CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)

CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1542-50)

CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)