7/28/2019 Tema 7 Canvis poltics i socials d'Espanya abans de la Primera GM.

1/5

TTEEMMAA 77:: CCAANNVVIISS PPOOLLTTIICCSS II SSOOCCIIAALLSS AA EESSPPAANNYYAA AABBAANNSS PPRRIIMMEERRAA GG..MM..

1.-LA COMPLEXA MODERNITZACI DE LA SOCIETAT.

1.1.- Dinmica demogrfica i redistribuci de la poblaci.

- Creixement demogrfic moderat per: manteniment de rgim demogrfic antic + avenos mdics isanitaris.

- Moviment de la poblaci del centre a la perifria i del camp a la ciutat.

- Moviments migratoris a Frana Amrica del Centre i Sud abans de la GM i cap als centresindustrials durant la guerra.

1.2.- Desigualtats socials.

- Indicador de la desigualtat social = Analfabetisme.

-Classe alta : reduda I molt vinculada a la monarqua formada per: vella aristocrcia, grans familiesde comerciants i industrials, caps de lexrcit.

-Classe mitjana: petits i mitjans propietaris rurals; ciutat professions liberals, vinculats a laadministraci pblica o privada I la classe poltica.

- Classe baixa: treballadors del camp en situacin de pobresa, mbit urb menestrals, obrersindustrials, i del sector serveis

1.3.- El mn rural.

- 2/3 de la poblacin dedicada al sector primari.

- Lafundis de sec. - Minifundis sense recursos per modernitzar-se.

1.4.- Les illes dindustrialitzaci.

- Barcelona amb predomini de la indstria txtil. A partir de 2 s. XIX alimentaria, qumica,

mecnica, ciment i amb lelectricitat la metallrgia.

- Pas Basc , Cantbria i Astries ; grans complexos industrials dedicats als alts forns i la

siderometallrgica i mecnica. Que generen moviments migratoris i lapariaci dels grans bancs.

- Desastre del 98 dona un impuls a la indstria amb el retorn de capital cub.

- Tamb la Primer Guerra Mundial suposa un impuls de demanda industrial per Espanya dels pasos

implicats en aquesta guerra.

2.-LA VIDA POLTICA DESPRS DE LA CRISIS COLONIAL.

2.1.- Limpacte del 98.

- Prdues territorials i humanes.

- Polticament aparici del regeneracionisme, augment de l oposici.

-Prdua de prestigi de lexrcit i ressentiment dels militars cap als poltics.

- Economomicament; injecci de capital cub a la indstria i mesures proteccionistes.

7/28/2019 Tema 7 Canvis poltics i socials d'Espanya abans de la Primera GM.

2/5

2.2.- Tancament de Caixes.

- Govern de Silvela i Polavieja : Polavieja proposa la modernitzaci poltica i econmica i la

descentralitzaci de ladministraci.

- Catalanistes a favor de Polavieja. Fins laprovaci de nous impostos que gravaven les activitats

industrials.

- Protesta dels comerciants catalans 1899 es la desobedincia fiscal (no pagar) = Tancament de

Caixes.

3.-INICI DEL REGNAT DALFONS XIII.

- Coronaci dAlfons XIII 1902 = segona etapa de la Restauraci.

- Prdua de lhegemonia dels partits dinstics i augment del protagonisme del catalanisme i el

republicanisme.

3.1.- El reformisme dinstic i la seva evoluci poltica.

- Francisco Silvela Conservador 1899-1900 : Desastre del 98- Tancament de Caixes.

- Sagasta Liberal 1901-1902 : ascens del catalanisme amb la candidatura dels quatre presidents Lliga

Regionalista.

- Francisco Silvela i Maura Conservador 1902-1904 : inicia el govern Silvela i quan renuncia 1903 hi

ha el govern curt de Maura. Maura organitza un viatge del rei a Barcelona que suposa una escissi

dintre del catalanisme.

- Govern Liberal Motero Rios i Moret 1905-1906: Moret fa la llei de Jurisdiccions en contra del

catalanisme i a favor de lexrcit = Els fets de Cu-Cut 1905.

-Govern Llarg de Maura 1906-1909 = revoluci desde dalt que va consistir en: Revitalitzar

leconoma, controlar la corrupci dels cacics, modernitzar l administraci (mancomunitat) per

aquestes reformes es veuen aturades pels fets de la Setmana Trgica 1909 que supondr el fi del seu

govern.

- Gorven liberal Moret i Canalejas 1910-1912: Programa de reformes de Canalejas .

- Assessinat de Canalejas 1912.- successor Romanones 1912-1913

-Govern conservador Eduardo Dato (1913-15). Neutralitat durant la guerra i llei de mancomunitat.

3.2.- Loposici al bipartidisme de la Restauraci.

3.2.1.- Els Catalanistes.

a) De la Uni Catalanista a la Lliga Regionalista.

-El 1899 ,corporacions econnimques i ciutadanes formen la Uni Regionalista demanen una

automomia poltica i adminsitrativa per Catalunya. Desprs del fracs amb Silvela-Polavieja.

- El 1900 ,un grup de La Veu de Catalunya,que formaven part de la Uni Catalanista, sescindeixen i

formen Centre Nacional Catal. Volen la intervenci del catalanisme en la vida poltica atravs de

les eleccions.

7/28/2019 Tema 7 Canvis poltics i socials d'Espanya abans de la Primera GM.

3/5

- 1901 presenten totes dues entitats una candidatura unitaria la dels quatre presidents : xit de la

candidatura els porta a formar Lliga Regionalista. (Prat de la Riba i Francesc Camb.).

b) De la Lliga Regionalista a lesquerra catalanista.

- Diferncies dins la Lliga es donen amb la visita que va organitzar Maura al rei al 1904. Un sector de

la Lliga entre ells Camb no van voler boicotejar la visita i aquest ms crtics sescindeixen de la Lliga

i funden Centre Nacionalista Republic.

- La consolidaci daquest partit ve desprs dels fets de la setman trgica on perd fora la Lliga

Regionalista, suneixen sectors republicans i al 1910 funden Uni Federal Nacionalista Republicana.

- 1914 Uni Federal Nacionalista Republicana de Pere Coromines va voler pactar amb Partit Radical

de Lerroux, per acabar amb els conservadors per van fracasar.

- 1931 Partit Esquerra Republicana de Catalunya.

c) Solidaritat Catalana i fets de Cu-Cut (1905).

- xit de la Lliga Regionalista i diputats catalanistes al Congrs dels diputas. + Acudit de la revista Cu-

Cut on es critica la prdua de lexrcit al nord dfrica i selogia la victoria a les municipals de Lliga=

assalt de lexrcit a les oficines de la revista Cu-Cut i La Veu de Catalunya.

- Moret aprova la Llei de jurisdiccions 1906 on totes les ofenses a lexrcit , a la unitat de la patria o

els smbols passen a jurisdicci militar.

- Contra aquests fets va nixer Solidaritat Catalana 1906, va ser una aliana de forces republicanes,

carlins i nacionalistes catalans en contra de la llei de jurisdiccions.

- 1907 Solidaritat Catalana presenta una candidatura conjunta i el programa del Tvoli= derogaci de

la llei de jurisdicci i la demanda drgans dautogovern per Catalalunya.

- Crisis de Solidaritat :

a) Els membres de la Lliga volen pactar amb Maura la proposta de la llei de administraci local i

lesquerra catalanista no.

b) 1908 un regidor de lesquerra va presentar un projecte de pressupostos culturals a lajuntament

de Barcelona= cooficialitat del catal a les escoles i neutralitat religiosa, aix es van oposar elsmonrquics i els de la Lliga defensors de lEsglsia.

c) 1909 la repressi de la Setmana Trgica van acabar per dispersar la Solidaritat Catalana: hi ha

partidaris de la repressi com la Lliga i altres que no com els republicans i els obreristes.

3.2.2.- El republicanisme.

- Uni Republicana de Salmern i Lerroux obtenen suport popular a les eleccions de 1892.

- La recci dels cacics i les divisions internes del republicanisme fa apareixer una figura destacada

com e Alejandro Lerroux = defensa posicions anticlericals, anticatalanistes, i vinculant el

catalanisme als interessos de la burgesia i lesglsia apropant-se aix als obrers.

7/28/2019 Tema 7 Canvis poltics i socials d'Espanya abans de la Primera GM.

4/5

- Lerroux dintre de la Uni Catalanista, crear nuclis dacci que portaven a terme una activa acci

social com : La Casa del Pueblo.

-1908 funda el Parti Radical.

3.2.3.- El moviment obrer.

a) Moviment obrer socialista.

- 1888 creaci a Barcelona de la UGT, sindicat dinspiraci marxista.

- Es va consolidar a la zona de Madrid, Pas Basc i Astries perqu eren zones de immmigraci que

no tenien cultura obrera.

b) Moviment anarcosidicalista.

-1902 sincien unes vagues a la conca del Ter, que es van estendre a Barcelona i va alertar tant a la

patronal com al govern.

- Anarcosindicalisme tenia com a competidor als lerrouxistes , per amb al segon congrs obrer.

- 1908 es crear Federaci Regional Solidaria Obrera, va haver de patir la repressi de la setmana

trgica.

-1911 CNT, la Confederaci Nacional de Treballadors.

4.-LA SETMANA TRGICA 1909.

- Sinicia una campanya colonial al nord del Marroc 1903 . -1906 Protectorat del Marroc.

- Locupaci espanyola es veu contestada per les tribus berebers i pateixen la derrota del barrancodel Lobo 1909.

-Maura vol incrementar els soldats, amb els reservistes catalans = protesta popular contra la guerra= derivar en un moviment de protesta anticlerical i antimiliarista .

- Convocatoria de vaga general dels anarquistes, socialistes i republicans= converteix en una revoltaurbana i crema dedificis religiosos.

- Final de la revolta el 2 agost i el principi duna forta repressi que possa fi al govern de Maura ilafusellament de Ferrer i Gurdia impulsor de lescola moderna.

-Conseqncies :

1.- Caiguda de Maura.

2.- Expansi del Partit Radical de Lerroux per Espanya i davallada a Catalunya.

3.- Desprestigi i caiguda de la Lliga Regionalista de Prat de la Riga per donar suport a la repressi.

4.- Dissoluci de la Solidaritat Catalana, don sortira la Uni Federal Nacionalista Republicana 1910Pere Coromines.

7/28/2019 Tema 7 Canvis poltics i socials d'Espanya abans de la Primera GM.

5/5

5.-LA MANCOMUNITAT CATALANA.

- 1907 Maura enceta el projecte de llei dadministraci local (mancomunar diputacions) per la sevadimissi per la repressi de la setmana trgica no permet la seva realitzaci.

- 1911 la Diputaci de Barcelona (liderada per Lliga Regionalista=sector conservador delcatalanisme) enva al govern de Canalejas, una declaraci per mancomunar les quatre diputacionscatalanes.

-Canalejas es va comprometre a portar a terme el projecte, que es veu frenat pel seu assessinat

1912.

- Nou govern conservador de Eduard Dato publicaci del reial decret de 1913, que autoritzava lesdiputacions provincials a mancomunar-se.

-1914 Creaci de la Mancomunitat Catalana. Presidents : Enric Prat de la Riba (1913-1917), JosepPuig i Cadafalch (1917-1923), Alfons Sal i Argem (1923-1925).

- Obra de la Mancomunitat: 1.- Potenciar el desenvolupament econmic. 2.- Projecte cultural ieducatiu.