DOMENICOS THEOTOCOPULOS, «EL GRECO»

● És la crisi del Renaixement: el Manierisme. Context: Buit creat per la mort dels grans mestres, Sacco di Roma... molts artistes tornen a Florència, a Roma queden uns artistes joves que miren de seguir l'estela dels mestres, però amb una reinterpretació que pren forma poc a poc.

Característiques:

● Els valors de bellesa pictòrica, la unitat compositiva i l’equilibri deixen pas a composicions desequilibrades i asimètriques.

● Art subjectiu i emocional, irreal.

● Excés de decoració que vol amagar, sovint, l’estructura compositiva de l’obra. Art enrevesat, amb composicions enigmàtiques, rebuscades. Tema principal situat, sovint, en un racó o al fons.

● Figures a diferent escala, s'allarguen i adopten actituds distorsionades.

● Colors vius i llum estranya, busquen efecte patetisme.

Pintors manieristes: Giulio Romano, Pontormo, Bronzino, Parmigianino, Rosso, Barocci.

EL MANIERISME

CONTEXT DEL MANIERISME● A partir de 1520 la mort de Rafael i el retorn

de Miquel Àngel a Florència, deixa a Roma en mans d'un grup d'artistes joves de gran talent: Caravaggio, Parmigianino, Giulio Romano, del Piombo...

● La crisi provocada en Roma durant aquesta dècada, juntament amb el Papat poc fructífer d'Adrià VI, fan que es produïsca una diàspora. Primer cap a altres ciutats d'Itàlia, després cap a Fontainebleau i Utecht pel nord, Viena i Praga a l'Est, i València, Sevilla i l'Escorial per l'oest.

● Les raons d'aquesta fugida de Roma i de la crisi moral que dóna lloc al manierisme són: epidèmia de 1522, guerres d'Itàlia (1521-1526) protagonitzada per l'emperador Carles V i Francesc I de França, el Sacco di Roma (1527), la crisi econòmica per la primerenca introducció del capitalisme en economies tradicionals encara, les bancarrotes dels estats, la ruptura de la unitat del cristianisme a partir de 1519 (luteranisme, calvinisme, anglicanisme...), pes de la Contrarreforma

CONTEXT DEL MANIERISME HISPÀNIC

● Aquí el Manierisme es desenvolupa a partir del segon terç del segle XVI en diferents arts, i fins i tot, potser en la literatura: amb Cervantes i Góngora primer, i entroncant després amb el Barroc amb Calderón de la Barca.

Les peculiaritats del context són:

● Absència de capitalisme comercial excepte en algunes zones.

● Escassa renovació científica i aïllament exterior amb Felip II.

● Originalitat del llenguatge artístic, ja que el Renaixement estigué mediatitzat per formes gòtiques i mudèjars.

● Diversitat d'orígens religiosos combatuda per la força per la Inquisició i la Monarquia.

● Reacció religiosa a Castella que la converteix amb Felip II en el baluard de l'ortodoxia catòlica. Aquesta unitat religiosa era, segons Vicens Vives, el pegament de la Monarquia a falta d'unitat política.

● Crisi religiosa i reforma del Cardenal Cisneros.

● Enlluernament, l'ascètica, mística...

● L'Escorial com a pol d'atracció de l'art internacional.

CONTEXT DEL GRECO: TOLEDO

CONTEXT DEL GRECO: TOLEDO

● Capital fins 1561, substituïda per Madrid per ordre de Felip II. El Greco s'hi estableix el 1577 fins la seua mort el 1614.

● Encara era una ciutat molt important. Comença a entrar en crisi amb el conjunt de la Monarquia, el 1588 després de la derrota de l'Armada Invencible.

Cultura:

● Impulsada per una catedral poderosa i el clero que vivia en torn seu; juntament amb grans senyors i una artesania i comerç en auge.

● Impremtes importants i antigues. Universitat de les més prestigioses d'Europa. Nombroses acadèmies de lletres i d'arts. Justes poètiques.

● Residència del bo i el millor de la cultura castellana de la segona meitat del XVI i principis del XVII: Quevedo, Cervantes, Lope de Vega, Tirso de Molina, Góngora, Santa Teresa...

CONTEXT DEL GRECO: TOLEDO

Religió:

● Toledo és un encreuament de tres cultures: cristiana, musulmana i jueva.

● 100 institucions i edificacions religioses poblaven Toledo.

● La Inquisició actuava implacable contra la dissidència. Els Autos de Fe eren habituals.

● Tot això generava un ambient místic però alhora cosmopolita.

Cosmopolitisme:

● A l'encreuament de civilitzacions s'afegia l'arribada de gents de molts països a la Cort. Horozco diu: «reuníanse en su recinto españoles y franceses y tudescos y alemanes, húngaros, sardos, florentinos, genoveses, valencianos, catalanes, lombardos, italianos, gallegos y portugueses, venecianos y romanos, turcos y napolitanos, navarros y aragoneses».

● El Greco se sentia a gust en un ambient multirracial, pintoresc i oriental.

Tot l'ambient de Toledo influeix molt en el misticisme del Greco, que també es dóna en altres figueres com Santa Teresa o San Juan de la Cruz,

EL GRECO: VISTA DE TOLEDO

(1604-1614)

EL GRECO: PLANOL I VISTA DE TOLEDO (1608)

LA PINTURA DEL GRECO● El Greco destaca amb força en el panorama

mediocre de la pintura espanyola del s. XVI.

● Originari de Candia (Creta), va passar de Venècia i Roma a Castella, potser atret com altres artistes per les oportunitats de treball que donava la construcció de l'Escorial.

● De pintor de segona fila a Itàlia, passa a ser mestre a Castella. És a Toledo on s'instal·la i on assoleix tota la genialitat.

● Molt popular en l'època, com demostren les moltes obres conservades. Va ser estimat i odiat. Rebutjat per la Cort. Comprès per una minoria intel·lectual (Góngora, Paravicino...) i estimat pel poble. Va ser en tots els aspectes un pintor modern. Tot i que va cobrar molt pels seus quadres, va haver d'entrar en molt plets i va morir a Toledo el 1614, ofegat pels deutes.

● Té un estil original, difícil d'encasellar. Això explica que no tinguera continuadors, llevat del seu fill Jorge Manuel.

● La seua obra va romandre oblidada fins el segle XIX. Revaloritzada per Zuloaga i Santiago Rusiñol.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DEL GRECO 1

● Conjuga influències diverses. Té un sediment orientalitzant (formes bizantines i mudèjars) i un altre europeu (gòtic i manierista).

● És un «anti-MiquelÀngel», crític quan tots l'alaben. És una de les causes per les quals no triomfà a Itàlia.

● Trenca amb el dibuix i pinta amb grosses i destres pinzellades (com l'escola veneciana). Ressona el color. Pinta amb materials de gran qualitat. Al sensualisme venecià oposa la fredor i castedat dels seus tons.

● A Toledo els fons solen ser de blau velat, tendeix a sumprimir la decoració.

● Sacrifica l'anatomia i la proporció en benefici de l'expressió. Allarga enormement les proporcions (com l'art bizantí i el gòtic) per augmentar el dramatisme (com el manierisme).

● Falta de profunditat, de relleu plàstic i de clarobscur.

● Hom ha atribuït aquesta estranya visió artística a un defecte patològic, però aquesta afirmació es troba molt qüestionada.

Les llàgrimes de Sant Pere, oli sobre llenç de 1580, situat al Bowes Museum (Barnard Castle)

CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA DEL GRECO 2

● Usa formes «miquelangesques» com els grans escorços però sense interès pel domini de l'espai ni exaltació pel relleu.

● Rigidesa bizantina contraposada pel culte al moviment de l'escola romana.

● Formes inestables, colors ideals, llum estranya... Vol assolir un efecte de llunyania intangible, d'infinit, fugir de la realitat.

● La vibració lluminosa del Greco, no prové de cap lloc, no és natural, vol representar la flama de l'amor de Crist. No de bades, els seus llenços estan plens d'espiritualitat i misticisme.

● Tot és volàtil, ingràvit, fins i tot els nus són ambivalents i irreals.

● Composicions estranyes, amb superposició d'escenes en altura. Verticalitat en els quadres.

ETAPES DE LA PINTURA DEL GRECO: CRETA

Creta (1541-1566):

● Poc se sap de la seua formació, segurament vinculada a l'escola de Creta, fundada per son pare Giorgio Theotocopulos.

● La formació cretenca marca al Greco amb un matís oriental, bizantí: repetició de tipus i actituds, acumulació de personatges, l'escassa profunditat, figures immaterials, planes, d'acusada frontalitat, els rostres allargats, els ulls desorbitats, la tendència simbolista.

● Creta estava, però, en mans venecianes, per això les formes italianes del moment, manieristes, no li resultarien estranyes.

● Tendirà a practicar solucions particulars sobre models manieristes, allargant figures, provocant il·lusionisme...

Trànsit de la Verge, 1565-66, temple i or sobre taula, Catedral de Siros.

ETAPES DE LA PINTURA DEL GRECO: ITÀLIA

Venècia (1566-1570):

● Influències: Venicello, Tintoretto (sobretot), Tiziano, Bassano. Li ensenyen el domini del color i la llum, la teatralitat, la composició...

Roma (1570-1575):

● Influències: Miquel Àngel (ja mort) li influeix en les seues formes vigoroses i actituds manieristes. Tanmateix, critica l'Altar del Judici Final quan tots alaben el mestre i potser per això ha de marxar d'Itàlia.

● A Roma també aprèn l'estructura del retrat i el domini de la llum tenebrista.

Itàlia en general influeix molt el Greco: tipus allargats, desproporció entre les parts del cos i el cap, la composició en altura, la tendència a la verticalitat i al pla, el gust per l'anècdota, el colorit manierista, a voltes fantasmagòric.

Noi encenent una candela, el Soplón, 1571, oli sobre tela, Museu de Capodimonte (Nàpols).

ETAPES DE LA PINTURA DEL GRECO: TOLEDO

● Arriba atret per les oportunitats que ofereix la construcció de l'Escorial. Segurament va viure a Madrid entre 1575 i 1577, quan s'instal·là a Toledo.

● Toledo és clau per entendre el Greco. Allí evoluciona des de la seua formació bizantina i italiana cap a unes imatges que progressivament esdevenen un pretext per desenvolupar un discurs pictòric propi.

● Les figures es disposen en un espai sense temps, s'estiren i allarguen, s'agiten, plasmades en una llum fantasmagòrica, fins arribar a un grau d'espiritualitzador que les fa perdre tota corporietat fins esdevindre llengües de foc. Afirma en definitiva el món de l'esperit sobre la realitat. Fa viure el somni.

● Toledo Inicial (1577-1586): L'estil de l'autor es mostra però el plantejament és plenament italià.

● Toledo Madur (1586-1596): L'estil de l'autor es mostra amb plenitud.

● Toledo Tardà (1596-1614): Tendència cap al dramatisme més acusat, l'accentuació de l'estil i l'abstracció.

Cinquè segell de l' Apocalipsi. 1608. Oli sobre tela. Metropolian de Nova York.

ELS CLIENTS DEL GRECO

● Pinta molt sota encàrrec d'institucions religioses: monestirs, convents, esglésies i hospitals.

● També treballa també per Felip II en un parell d'obres per a l'Escorial tot i que no cau en gràcia.

● Fa també retrats de familiars, amics i contemporanis seus.

● En general en les obres ha de seguir les indicacions temàtiques i tindre en compte els gustos del client. Això és molt evident en el contracte signat amb el rector de Sant Tomé per fer l'Enterrament del Comte Orgaz.

● De vegades hagué de pledejar perquè el client quedava insatisfet amb l'obra i no volia pagar, per exemple amb l'Expoli.

L'ADORACIÓ DELS MAGS (1565-1566)

EL TRÍPTIC DE MÒDENA (1568)

EL TRÍPTIC DE MÒDENA (1568)

LA CURACIÓ DEL CEGO (1567)L'ENTERRAMENT DE CRIST (1570)

L'EXPULSIÓ DELS MERCADERS DEL TEMPLE

L'expulsió dels mercaders (El Greco, Minneapolis), fet a Roma el 1571, oli sobre llenç. Apareixen Tiziano, Miguel Ángel, Giulio Clovio i Rafael o Correggio baix a la dreta.

L'expulsió dels mercaders (El Greco, Washington), fet a Venècia el 1568, oli sobre tremp.

L'EXPULSIÓ DELS MERCADERS DEL TEMPLE

L'expulsió dels mercaders (El Greco, Londres), fet a Toledo cap al 1600, oli sobre llenç. L'expulsió dels mercaders (El Greco, Madrid), fet a

Toledo cap al 1609, oli sobre llenç.

L'ESPOLI (1577-1579)

● Oli sobre llenç, és el potser el primer quadre del Greco a Toledo.

● Crist és despullat de les seues robes per a la crucifixió. Baix a l'esquerra apareixen Maria Magdalena, la Mare de Déu, i Salomé, miren un home que està preparant els claus de la creu. Al voltant de crist s'apinyen els seus captors, vol aconseguir dramatisme.

● El color roig de Crist ressalta sobre la foscor de la multitud que el té captiu. El seu rostre apareix il·luminat, mirant el cel. La duresa dels rostres dels captors contrasta amb la dolçor del gest melancòlic de Crist. A la dreta de Crist un cavaller en armadura del segle XVI, potser Longinos, l'home que travessà el cor de Crist per estalviar-li patiment.

● El quadre simbolitzava el moment en el qual els sacerdots es vesteixen abans de la missa, fent-lo solemne. Tanmateix no va agradar al client, el Cabildo de Toledo.

EL MARTIRI DE SANT SEBASTIÀ (1578)

● Oli sobre llenç.

● Una escena molt humana sense cap aparició sobrenatural.

● Sant Sebastià apareix com un home jove i musculat ferit per les fletxes. La figura sembla caure, es recolza amb un genoll sobre una pedra on apareix la signatura del Greco.

● La figura cau en una postura dramàtica, inestable, dibuixant un contraposto manierista. Per contra el rostre mira el cel i presenta certa tranquil·litat.

● L'interès pel nu, poc habitual en la pintura espanyola, és potser una herència italiana. El cos està molt ben definit.

● El cel presenta el típic color metàl·lic del Greco.

LA TRINITAT (1579)

● Oli sobre llenç, un dels nou llenços encarregats pel monestir de Santo Domingo el Antiguo. Es troba dins un retaule i medeix 3 metres d'alt.

● Déu pare sosté Crist mort i sobre ells l'Esperit Sant, darrere d'ell una llum celestial. Al voltant de la Trinitat estan els àngels. Als peus de Jesús uns amorets.

● Composició en forma de cor, molt original.

● Els colors són importants, es veu la influència veneciana. En general són freds.

● Les proporcions del cos de Crist són les tradicionals, però el cos fa línia serpentinata. El manierisme també es veu en l'exagerat dramatisme d'alguns àngels.

ADORACIÓ DEL NOM DE JESÚS: «AL·LEGORIA DE

LA LLIGA SANTA»

(1577-1579)

● Targeta de presentació del Greco a Felip II.

● És una al·legoria de la Lliga Santa, l'aliança que va derrotar els turcs a la Batalla de Lepant (1571).

● Apareix representat Felip II, Pius V i Don Juan d'Àustria, vencedor en la batalla.

● A la dreta apareix una enorme boca, de Leviatan, que engoleix un magma dels pecadors, que es retorcen cap a l'infern. Al fons un pont representa el purgatori, des d'on algunes ànimes cauen a la condemnació.

● A sobre un trencament de glòria, amb les lletres IHS en el centre dels àngels.

MARTIRI DE SANT MAURICI I LA LEGIÓ TEBANA (1580)

● Oli sobre llenç.

● Felip II l'encomana per a l'Escorial. És el moment en el qual ha faltat Navarrete i existeix una gran demanda de pintors. El quadre no agradà el rei, que acomiadà el Greco.

● Maurici era el comandant d'una legió egípcia del s. III, on tots els seus membres eren cristians. Estant a la Gàl·lia, es van negar a fer els sacrificis als deus romans, per això van ser tots executats, 6.666.

● L'escena principal és Sant Maurici debatent amb els capitans si s'efectua el sacrifici. Al fons el martiri apareix en segon pla.

● Sant Maurici (armadura i capa), Sant Exuperi (amb l'estendard), Santiago el menor (túnica groga), Duque Enmanuel Filiberto de Saboya, vencedor de Sant Quintí i Gran Mestre de l'Ordre de Sant Maurici (al costat de l'estendard) i Alejandro Farnesio, duc de Parma (que llavors lluitava contra els independentistes holandesos). Al fons en la zona del martiri trobem Don Juan de Àustria, en eixa zona trobem també Sant maurici consolant els homes, i el botxí sobre una roca.

● Al cel un trencament de Glòria, amb els àngels fent sonar instruments, altres porten palmes i corones de triomf.

CAVALLER DE LA MÀ EN EL PIT (1581)

● Oli sobre llenç.

● Es desconeix la identitat del personatge retratat però el més possible és que siga el Marquès de Montemayor, notari del regne i alcaid de l'Alcasser de Toledo. En el passat s'identificava amb Cervantes o amb un autorretrat.

● El cavaller apareix vestit de negre com s'estilava a l'època. Ens mira directament als ulls amb la mà al pit, com fent un jurament. L'espasa i la medalla semioculta li atorguen solemnitat.

● El gest de la mà al pit és completament estrany en els retrats del Greco.

● Representa el cavaller cristià, orgullós del seu estatuts. És icona de l'hidalgo castellà. Retrat més famós.

L'ENTERRAMENT DEL COMTE

ORGAZ (1586)

L'ENTERRAMENT DEL COMTE ORGAZ (1586)

L'ENTERRAMENT DEL COMTE ORGAZ (1586)

LA CORONACIÓ DE LA VERGE

(1591)

RETAULE MAJOR DEL COL·LEGI

DE MARIA D'ARAGÓ

(1597-1600)● Conjunt d'imatges en oli

sobre llenç, d'entre 2,75m i 3,15m fetes per al retaule Col·legi seminari de Maria d'Aragó. La majoria es conserven al Museu del Prado.

● Baix: L'adoració dels Pastors, L'Anunciació, El Baptisme de Crist.

● Dalt: Pentecosta, Crucifixió, Resurrecció.

● El conjunt es va valorar en 63.000 reales, el preu més alt de la seua vida.

RETAULE MAJOR DEL COL·LEGI DE MARIA D'ARAGÓ (1597-1600): RESURRECCIÓ

● El possible efecte de profunditat que marcarien els soldats que cauen davant la resurrecció de Crist queda anul·lat pel moviment del fill de Déu que avança en un plànol totalment diferent al terrenal cap a nosaltres, anunciant-nos la bona nova.

RETAULE MAJOR DEL COL·LEGI DE MARIA D'ARAGÓ (1597-1600): PENTECOSTA

● Al cinquantè dia de la resurrecció de Crist l'Esperit Sant s'apareix als apòstols, la Verge i Maria Magdalena. Es considera l'inici de l'evangelització i el dia de l'Esperit Sant.

● Composició de triangle invertit. No existeix perspectiva.

● El centre l'ocupa la Verge i tots els personatges miren cap al cel on es troba l'Esperit Sant que il·lumina l'escena. Fort caràcter ascendent. Tots menys dos.

RETRAT DEL CARDENAL

FERNANDO NIÑO DE GUEVARA (1600)

● Es retrata el cardenal amb oli sobre llenç.

● El clergue era membre de l'alta jerarquia eclesiàstica i inquisidor de Sevilla.

● Les ulleres li aporten modernitat a una mirada severa i interrogant. Vol captar l'ànima.

● Fons daurat i amb fusta.● Treballa la perspectiva amb el

recurs del dibuix del marbre al terra. També amb el silló en diagonal.

LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU(1597-1603)

L'ADORACIÓ DELS PASTORS

(1614)

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (1609-1614)

● Oli sobre llenç. Obra pagana de gran violència i dramatisme. Composició molt lliure. Interpretació també molt lliure del mite.

● Teatralitat circense.

● Una llum fantasmal il·lumina les figures principals.

● Permet un estudi de la interpretació de la nuesa de l'art del Greco.

● Es considera que va col·laborar amb Jorge Manuel, el seu fill.

● El paisatge del fons és possiblement Toledo i no Troia.

● Es considera una obra inacabada. Sobretot per les figures de la dreta.

LA FAMÍLIA DEL GRECO (1616-1621)

AUTOR: Jorge Manuel Theotocópuoli