TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41).SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41).

Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani

1r de Batxillerat1r de Batxillerat

TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41).L’URSS (1917-41).

1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O

REVOLUCIÓ DEL 1905.REVOLUCIÓ DEL 1905. 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917.4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917. 5.- DE LENIN A STALIN.5.- DE LENIN A STALIN. 6.- L’ÈPOCA DE STALIN.6.- L’ÈPOCA DE STALIN.

1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.

1.1.- 1.1.- Causes econòmiquesCauses econòmiques.. 1.2.- 1.2.- Causes socialsCauses socials.. 1.3.- 1.3.- Causes demogràfiquesCauses demogràfiques.. 1.4.- 1.4.- Causes polítiquesCauses polítiques..

1.1.- 1.1.- Causes econòmiquesCauses econòmiques..Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es

dedica a ella i no es produeix suficient → misèria i fam.

Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra, mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies (→ descontent)

Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre (→ descontent)

“El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capitalestranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època”TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.

La Iª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant lesdiferències econòmiques i socials i el descontent

1.2.- 1.2.- Causes socialsCauses socials..

Societat quasi feudal,fortament polaritzada

Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia

Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot i el nou proletariat industrial de les grans ciutats

Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entrerics i pobres → dificultats per modernitzar el país

Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres

Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes

1.3.- 1.3.- Causes demogràfiquesCauses demogràfiques..1.4.- 1.4.- Causes polítiques (I)Causes polítiques (I)..

DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural: el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots

POLÍTIQUES

Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa ambl’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta

Molta corrupció política i a l’administració

Absència total de drets i llibertats individuals

“Benvolgut germà: Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...) Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secretsaugmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminalsde dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura,amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més. A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble.En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major. El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els qualsestà fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies aaquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igualque el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern. L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràciesa la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de totaclasse d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).”

LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902).

Pèssima política exteriordel tsar Nicolau II

Derrotes contra Japó (1904-05)

Entrada en la Iª Guerra MundialFort descontent

1.4.- 1.4.- Causes polítiques (II)Causes polítiques (II)..OPOSICIÓ POLÍTICA

Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació

Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra

Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres

Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental

Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial

Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista

Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia

2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905.SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905.

Causesanteriors +

Derrotes russes en la guerracontra Japó (1904-05) +

Dificultats econòmiquesderivades de la guerra = PROTESTES

Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials

Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts

Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país

Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917

El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.

1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i lesllibertats de consciència, de reunió i d’associació.2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població quehan estat privades fins ara del dret de vot.3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen-tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de laNostra administració.

Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.

3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.DEL 1917.

3.1.- 3.1.- La caiguda del tsarismeLa caiguda del tsarisme.. 3.2.- 3.2.- L’aprofundiment de la RevolucióL’aprofundiment de la Revolució..

3.1.- 3.1.- La caiguda del tsarismeLa caiguda del tsarisme..

CAUSES

Totes les que hem vist a l’apartat 1

L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905

L’entrada en la Iª G.M.

Derrotes militars

Gran quantitat de morts

Fam, misèria, fred i morts

La població reclama al tsar que abandone la guerra

“Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la mésmínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situacióeconòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salarisen un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat queoriginen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre elsexcessos més salvatges”

Informe policial de gener del 1917.

Vaga general dels soviets d’obrers de Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer)

Les vagues i protestess’estenen per tot el país

Els soldats recol-zen les protestes

El tsarabdica

“Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta,la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el PartitSocialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que pera salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviarl’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpteI als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cordestrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.”

Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.

Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites,prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa)

El nou govern es nega a abandonar la guerra i adonar la terra als camperols i les indústries als

obrers, com demanaven els sovietsDivisió

El govern té el poder

Els soviets tenen la força

3.2.- 3.2.- L’aprofundiment de la RevolucióL’aprofundiment de la Revolució..Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la

propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets

Protestes pertot el país

Luow dimiteix i és substituïtper l’esserita Kerenski

Partidari de fer més reformes, però sense revolució

S’enfronta amb els soviets i els bolxevics

Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions

Intent de colp d’estat del general Kornilov (agost)

Kerenski necessita l’ajuda dels soviets per a frenar el colp d’estat

Es demostra la feblesa del govern i el poder dels soviets

Els bolxevics aproven dur a terme la revolució de manera immediata (10 d’octubre)

Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran

“Poble rus:La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima.Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baixla pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja undesembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostreSenyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’AssembleaConstituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”

Proclama del general Kornilov (agost del 1917).

“El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a totinternacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especialde la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutatmitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i tripleaudàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consignad’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revoluciórussa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”

Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917.DEL 1917.

4.1.- 4.1.- Les jornades revolucionàriesLes jornades revolucionàries.. 4.2.- 4.2.- Les primeres mesures revolucionàriesLes primeres mesures revolucionàries.. 4.3.- 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21)La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21).. 4.4.- 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24)De la NEP a la mort de Lenin (1921-24)..

4.1.- 4.1.- Les jornades revolucionàriesLes jornades revolucionàries..Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució

Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivernde Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder

“Ciutadans de Rússia!El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar

Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran

propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el poble ha triomfat definitivament.

Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols!

Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd (octubre de 1917))

El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des del’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX

4.2.- 4.2.- Les primeres mesures revolucionàriesLes primeres mesures revolucionàries..

Primeresmesures

Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols

Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions

Nacionalització de la banca

Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble

Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia

Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials

Les eleccions de novembreles guanyen els eserites

Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent enla primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic

Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxismea un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot,

superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres

4.3.- 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (I): la guerra civil(1918-21) (I): la guerra civil..

CAUSES

Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,...

Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk

Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagirevolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.

El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la majorunió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita

La guerra suposa:

Persecució de l’oposició política (tribunals especials)

El comunisme de guerra com a política econòmica

4.3.- 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (II): el comunisme de guerra(1918-21) (II): el comunisme de guerra..

És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar

MESURES

Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers

Nacionalització del comerç i la banca

Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per partde l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat

Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència

Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...

Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra), pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent

Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt)

Lenin canvia la política econòmica en acabar laguerra (1921) → comença la NEP

4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (I).OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el

creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa

MESURESECONÒMIQUES

Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat

privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)

“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Erauna errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític delproletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà.Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).

Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es donallibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris

Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,la banca i els transports

Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència

4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (II).

VALORACIÓPositiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial

Negativa: pugen els preus i els guanys privats → diferències de riquesa

Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada)

ALTRESMESURES

Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)

El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern

Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposeni es prohibeix la religió als menors de 18 anys

Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig)

Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista

5.- DE LENIN A STALIN (1924-28)5.- DE LENIN A STALIN (1924-28)

La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,...

Mort de Lenin(1924)

Enterrament de Lenin

Lluitasuccessòria

El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el poder transitori i desplacen a Trotski

En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski, acusant-lo de contrarevolucionari),es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada

Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista per reunir tots els partits comunistes del món i amb una revolució mundial com a objectiu

6.- L’ÈPOCA DE STALIN6.- L’ÈPOCA DE STALIN

El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent d’oposició al seu poder.d’oposició al seu poder.

6.1.- 6.1.- La planificació i col·lectivització de l’economiaLa planificació i col·lectivització de l’economia.. 6.2.- 6.2.- El terror estalinista dels anys trentaEl terror estalinista dels anys trenta.. 6.3.- 6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941L’URSS i les tensions mundials fins 1941..

6.1.- 6.1.- Política econòmica: Política econòmica: col·lectivisme i i planificacióplanificació..

Fi de la NEP i aplicaciódel comunisme econòmic

Col·lectivització del camp

Propietat estatal de la indústria i el comerç

Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals

Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat

Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport.

Planificació completa de l’economiaamb plans quinquennals (Gosplan)

1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions

2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports

3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics

Valoració: creixement econòmicsense precedents: l’URSS es

converteix en una gran potènciaindustrialitzada en deu anys

Creixement repartit socialment, encara que l’agricultura creix molt menys que la indústria

Evolució de la renda nacional a la URSS 1928-1940 (1928=100)

0

100

200

300

400

500

600

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Anys

Índ

ex Serie1

6.2.- 6.2.- El terror estalinista dels anys trentaEl terror estalinista dels anys trenta..

Stalin té cada vegada més poder i, en els anys trenta, elimina a tota l’oposició política del propi partit

El terror estalinista i les “purgues”: judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells ques’oposen a Stalin (tortures prèvies) i s’els elimina físicament o políticament

Processos de Moscou (1936-38): s’elimina tant als opositors d’esquerres (trotskistes) com als conservadors (Zinoniev, Kamenev, Bujarin,...).

6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941.Gran importància de l’URSS des de la revolució d’octubre: mostra als obrers que és possible el triomf

de la revolució i tots els països capitalistes tenen por al contagi i aïllen l’URSS

Amb la mort de Lenin (1924) l’URSS accepta les tesis de “socialisme en un sol país”, es mostra pacífica i l’admetran a la Societat de Nacions

Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista, controlada des de l’URSS i que suposa la unió de tots els partits comunistes del món: la revolució mundial

L’ascens del feixisme i el seu anticomunisme (pacte Antikomintern) fa que l’URSS s’opose fortamenta aquest feixisme: ajuda als republicans espanyol contra Franco en la guerra civil (1936-39)

Rebutjada per Occident i amb el perill d’un atac nazi, signarà un pacte de no-agressió amb Alemanya(1939), però Alemanya l’atacarà i l’URSS entrarà en la IIª Guerra Mundial (1941)