TEMA 8

LA DINÀMICA INTERNA DEL

PLANETA

1. La calor interna de la Terra

S'anomena gradient geotèrmic l'augment de la temperatura des de la superfície de la Terra cap a l'interior.

A prop de la superfície augmenta 30ºC per km de profunditat.

Al centre de la Terra, al temperatura és d’uns 5000ºC.

El nostre planeta es va formar fa uns 4.600 milions d'anys per l'agregació d'asteroides.

Amb el xoc dels meteorits, la Terra va anar augmentant de mida i la temperatura es va apujar, fins que va arribar a estar fosa en gran part. En aquest moment, els materials metàl·lics es van enfonsar cap a l'interior i van formar un nucli, compost gairebé totalment per ferro.

L'urani, el plutoni o el tori són elements que formen part dels minerals que constitueixen les roques de l'escorça terrestre. Són radioactius i es desintegren emetent energia en forma de radiació. Aquesta energia atòmica és una altra de les fonts de calor que escalfa les roques.

El nucli disposa de dues parts: una d'externa, que encara es manté fosa, i una altra d'interna, solidificada per les altíssimes pressions, però a una temperatura de gairebé cinc mil graus.

Cap a l'interior de la Terra no tan sols augmenta la temperatura a què estan sotmeses les roques, també ho fa la pressió.

2. Les manifestacions de la calor interna

La calor interna de la Terra es manifesta a la superfície de diverses maneres:

VULCANISME

TERRATRÈMOLS

DERIVA CONTINENTAL

ISOSTÀSIA

DEFORMACIONS

A més d'aquests efectes, la calor interna també en té d'altres, clarament visibles a la superfície terrestre:

L’atmosfera

Es va formar a partir dels gasos que s’escapaven de l’interior

Camp magnètic

L’agitació del ferro del nucli crea un camp magnètic.

Centrals geotèrmiques

Fenòmens hidrotermals

Es produeixen quan l'aigua que s'infiltra a l'escorça a través d'esquerdes es posa en contacte amb roques a altes temperatures. 

Aigües termals

Guèisers

3. El vulcanisme

Fenomen que produeix la sortida a la superfície terrestre de roques que s'han fos a l'interior de l'escorça.

En algunes zones l'escorça es troba més calenta del normal i les roques es poden fondre formant el magma.

Les roques foses són més lleugeres i tendeixen a pujar.

Si troben una via de sortida a l'exterior a través d'una fractura, es produeix una erupció volcànica, durant la qual els gasos s'escapen i la roca fosa vessa formant colades de lava.

Volcà Arenal

(Costa Rica)

El magma és una barreja de roca fosa i gasos que es troba a l'interior de l'escorça.La lava és la roca fosa, sense gasos, quan surt a la superfície.

ELS PRODUCTES VOLCÀNICS

En una erupció volcànica s'expulsen materials en els tres estats:

GASOS: Els més abundants són el diòxid de carboni i el vapor d'aigua.

Volcà Turrialba

(Costa Rica)

LÍQUIDS: la lava és més fluida com més alta és la temperatura.

SÒLIDS: reben el nom de PIROCLASTS i són fragments de roques llançats a l’aire.

TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA

HAWAIANA

ESTROMBOLIANA

VULCANIANA

4. Els terratrèmols

Els terratrèmols o sismes són deguts a la vibració produïda per moviments bruscos o trencaments de l'escorça terrestre.

La vibració produïda a l'hipocentre és similar a la que podem percebre a les mans quan trenquem un pal. Com més rígid és el material que trenquem, més intensa és la vibració que percebem a les mans.

El lloc on es produeix el trencament rep el nom d'hipocentre o focus sísmic.

El punt de la superfície terrestre situat just a sobre de l'hipocentre és l'epicentre

Les vibracions produïdes en el focus sísmic es transmeten per l'interior de la Terra en totes direccions en forma d'ones sísmiques.

La magnitud d'un terratrèmol es mesura amb l'escala de Richter, amb la qual s'indica la quantitat d'energia alliberada a l'hipocentre.

Grans terratrèmols

5. Les ones sísmiques i l’estructura de la Terra

Al món hi ha milers de laboratoris sismològics equipats amb sismògrafs molt sensibles que permeten detectar i registrar les ones sísmiques

El coneixement que es té de l'estructura interna de la Terra s'ha obtingut interpretant el comportament de les ones sísmiques en travessar el planeta després d'un terratrèmol.

L’escorça i la part més superficial del mantell, formen una capa rígida, la litosfera, que està fragmentada en grans trossos: les plaques litosfèriques.

6. Els moviments de les plaques litosfèriques

Les plaques litosfèriques Constitueixen la superfície terrestre formant un puzle gegant.

La calor interna de la Terra provoca que el mantell situat sota la litosfera es mogui amb corrents de convecció.

Aquests corrents empenyen les plaques litosfèriques, i fan que es desplacin les unes respecte de les altres de tres maneres:

SEPARANT-SE

COL·LIDINT

LLISCANT

SEPARANT-SE

Entre les dues plaques surt a la superfície el material fos del mantell, i es produeix un vulcanisme intens. L'esquerda entre les plaques rep el nom de rift.

COL·LIDINT

Si dues plaques xoquen l'una contra l'altra, la més densa i pesant s'enfonsa sota la més lleugera.

LLISCANT

Si dues plaques llisquen lateralment l'una contra l'altra, provoquen unes sacsejades que donen lloc a zones de sismicitat elevada.

7. Volcans, terratrèmols i tectònica de plaques

La distribució de les zones sísmiques i volcàniques indica clarament les vores de les plaques litosfèriques. 

La tectònica de plaques és la teoria que explica les causes, el mecanisme i les conseqüències dels moviments de les plaques litosfèriques.

Com a conseqüència dels moviments de les plaques tenen lloc diversos processos geològics:

•Sismicitat

•Vulcanisme

•Subducció de la litosfera

•Formació de nova litosfera

•Deformacions de les roques

•Formacions de relleus

8. La formació de muntanyes

L'engruiximent de l'escorça causat per la col·lisió de continents dóna lloc a cadenes de muntanyes, com els Pirineus o l'Himàlaia.

Fa 100 milions d'anys: la placa Ibèrica es desplaça cap al nord-est i la d'Alborán, cap a l'oest (1). Fa 60 milions d'anys: comença la col·lisió entre la placa Ibèrica i Euràsia(2). Fa 20 milions d'anys: els Pirineus estan totalment formats i s'està produint l'aixecament de les Bètiques (3).

El relleu es pot formar per la col·lisió de plaques litosfèriques o per l'activitat volcànica en els punts calents de l'escorça.