TEMA 9

EL PERÍODE D´

ENTREGUERRES

(1919-1939)

Història del món contemporani

Curs 2010-2011. Batxillerat

INTRODUCCIÓ

El període d´ entreguerres avarca dues dècades, des del 1919 fins el 1939 (dècades dels anys 20 i 30).

Les grans potències europees es poden dividir segons tres grans models polítics i econòmics:

1) Democràcies capitalistes (com el Regne Unit i França)

2) Dictadura comunista (l´ URSS)

3) Dictadures feixistes (Itàlia i Alemanya).

També existien països menys poderosos amb falses democràcieso, fins i tot, dictadures d´ economia capitalista (Espanya o la majoria de països d´ Europa de l´ est).

Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial (Tractats de París, 1919) van causar una gran inestabilitat econòmica i la crisi va comportar la radicalització de les ideologies. Aquests tres factors van fer del període d´ entreguerres una etapa convulsa que va propiciar l´ inici de la Segona Guerra Mundial l´ any 1939.

ÍNDEX

Apartat 1: El món comunista: “La dictadura de Stalin” [4-9]

Apartat 2: El món capitalista els anys 20 i 30:

A) Els desequilibris de l´ economia mundial [11-13]

B) Els “feliços anys 20” [14-15]

C) El “Crac del 29” i la “Gran Depressió” [16-22]

D) Les polítiques econòmiques per sortir de la crisi [23]

Apartat 3: Els feixismes a Europa:

A) Què és el feixisme [25-31]

B) La Itàlia feixista de Mussolini [32-39]

Apartat 1: LA DICTADURA DE

STALIN Les característiques de la dictadura estalinista es poden resumir

en:

1) Repressió i eliminació de qualsevol dissidència. Stalin va tenir

un control absolut del PCUS (Partit Comunista de la Unió

Soviètica) i de l´ URSS en general. Per tenir contents els

dirigents va millorar el nivell de vida de tots els alts càrrecs

amb l´ anomenada “nomenklatura”.

2) Culte a la personalitat del líder (creació d´ una mena de “religió

comunista” on Stalin era Déu).

Durant la dècada dels anys 30 Stalin va practicar una “política de

terror” mitjançant el NKDV (la nova policia de repressió política)

que es va encarregar de fer les “purgues” (execució o

empresonament de qualsevol dissident). Es van executar més d´

un milió de persones i altres vuit milions van ser deportades a

Sibèria, condemnades a treballs forçosos els “gulags” (camps de

concentració).

Treballs forçosos a un gulag de Sibèria

Stalin dirigint el rumb de l´ URSS, amb el seu uniforme auster, les sigles de l´URSS en rus (CCCP) i la bandera al fons (vermella amb la falç i el martell, símbol del comunisme).

Culte a la personalitat del líder

Apartat 1: LA DICTADURA DE

STALIN L´ any 1928, per sorpresa, Stalin abandona la NEP i

decideix tornar el socialisme pur (acabar de nou amb la

propietat privada). Per fer-ho a l´ àmbit rural va posar en

marxa les “col.lectivitzacions agràries” (1929-1933)

consistents en:

1) L´ Estat torna a ser el propietari de totes les terres.

2) L´ explotació econòmica de la terra es divideix en dos tipus

de granges, segons la geografia del terreny:

- Kolkhozos: petites granges.

- Sovkhozos: gran explotació agrària.

Les conseqüències de les col.lectivitzacions a curt termini van

ser desastroses: la producció d´ aliments va baixar degut a

la mala organització. La productivitat es va recuperar molt

més endavant, cap els anys 40, gràcies a la mecanització del

camp.

Propaganda estalinista de la col.lectivització del

camp

Apartat 1: LA DICTADURA DE

STALIN

L´ altre mesura econòmica de Stalin per acabar amb la propietat privada i convertir l´ URSS en una gran potència política i econòmica van ser els “plans quinquennals”: plans a cinc anys vista per industrialitzar l´ URSS. Es van fer tres plans quinquennals:

- 1er Pla Quinquennal (1929-1933): Stalin crea la indústria pesant més important del món: maquinària industrial, mitjans de transport (trens, camions), maquinària agrícola, etc.

- 2n Pla Quinquennal (1934-1938): Stalin crea l´ exèrcit més poderós d´ Europa (preparant-se per a la Segona Guerra Mundial).

- 3er Pla Quinquennal (1939-1941): va ser interromput per la guerra. Estava destinat a la producció de béns de consum.

La indústria va donar feina a tothom però no va fer millorar el nivell de vida de la gent.

Apartat 2: EL MÓN CAPITALISTA

ELS ANYS 20 I 30

A) Els desequilibris de l´ economia mundial [11-

13]

B) Els “feliços anys 20” [14-15]

C) El “Crac del 29” i la “Gran Depressió” [16-22]

D) Les polítiques econòmiques per sortir de la

crisi [23]

A) ELS DESEQUILIBRIS DE

L´ ECONOMIA MUNDIAL La Primera Guerra Mundial va convertir els Estats Units en la

primera potència econòmica, política i militar del món. Europa

deixa de ser el “centre del planeta”.

E.U.A. ha aconseguit enriquir-se gràcies a la venda d´

armament i a la devolució dels préstecs rebuts pels països

combatents. També gràcies al finançament de la reconstrucció

d´ Europa. El dòlar es converteix en la moneda dels intercanvis

comercials internacionals i la Borsa de Nova York en el centre

del capitalisme mundial. Altres països com Japó, Canadà o

Argentina també en surten beneficiats.

Per altra banda, Europa pateix una greu crisi econòmica

durant la postguerra, especialment els països que la van

perdre: Alemanya, Àustria i Turquia han de pagar les reparacions

de guerra i van perdre molts territoris. Els països europeus

fabriquen molts diners, fet que provoca la devaluació de la

moneda (els diners perden valor) i la inflació (pujada dels

preus).

A) ELS DESEQUILIBRIS DE

L´ ECONOMIA MUNDIAL

Per aturar la inflació, els països europeus prenen les

següents mesures:

1) Fan retallades en la despesa pública: deixen de fabricar

infraestructures de transport (carreteres, vies de

tren), escoles, hospitals, etc.

2) Augmenten els impostos.

3) Treuen diners que hi havia en circulació (deixant de fer

préstecs).

4) Practiquen el proteccionisme (evitar la compra de

productes estrangers amb alts impostos duaners).

Aquestes mesures funcionaran a curt termini pels països

guanyadors de la guerra, però els ciutadans més pobres

patiran les conseqüències per l´ augment de l´ atur.

A) ELS DESEQUILIBRIS DE

L´ ECONOMIA MUNDIAL

Una mesura nord-americana va ser la de canviar el “Patró or” pel “Patró canvi or”; és a dir, la moneda de cada país tenia el seu valor en or (or que guardaven els estats a les seves reserves). A partir del 1922, a la “Conferència Internacional de Gènova”, les monedes de cada país tindran només en part l´ equivalència en or (degut a què els països ja no tenien or a les seves reserves) i l´altre aval monetari estaria format per divises estrangeres (préstec d´ un país estranger). És a dir, E.U.A. dominarà les economies mundials degut a que la major part dels països tindran un deute econòmic important amb Nord-amèrica.

Alemanya, en canvi, no controlarà la seva inflació i la seva economia farà fallida el 1923; no podrà fer front a les reparacions de guerra.

E.U.A. tenia por de que la crisi alemanya afectés els mercats internacionals i va iniciar el “Pla Dawes” (1924), permetent reduir els interessos del deute extern, afavorint la democratització d´Alemanya i creant una nova moneda alemanya més forta, el “reichsmark”.

B) ELS “FELIÇOS ANYS 20”

El creixement de l´ economia nord-americana els anys 20 va ser espectacular gràcies a:

1) La indústria més potent del món:

- Indústria de l´ automòbil (80% de la producció mundial). Es comencen a fer cotxes econòmics mitjançant la producció en cadena (“fordisme”) que comprarà la nova classe mitjana dels E.U.A.

- Altres indústries (moltes d´ elles innovadores): electrodomèstics, telèfon, cinema, aeronàutica, química (plàstics, pneumàtics, adobs, medicaments).

2) Les finances: E.U.A. és el banc d´ Europa.

Neix els E.U.A. l´ “american way of life”, l´ “estil de vida americà”basat en el consumisme. Consumir és la clau de l´ èxit social i de la felicitat personal, a més, és bo per l´ economia. La publicitatjuga un paper fonamental i les compres a termini (“a plazos”) faciliten l´ accés a electrodomèstics i cotxe privat.

Henry Ford va implantar el sistema de producció d´ automòbils en una cadena de muntatge consistent en que cada operari realitza una petita part del procés, sempre la mateixa. Aquest sistema va permetre reduir els costos de producció i fer cotxes més barats.

Fordisme

C) EL “CRAC DEL 29” I LA “GRAN

DEPRESSIÓ”

E.U.A. va passar en setmanes dels “Feliços anys

20” a la “Gran depressió”, la major crisi

econòmica de la seva història.

L´ anomenat “Crac del 29” va començar amb el

“dijous negre” (24 d´ octubre del 1929) quan es

va desplomar la borsa de Nova York (els

inversors van posar a la venda més de 13 milions

d´ accions i ningú les volia comprar). El valor de

les empreses va caure en picat i els inversors es

van arruïnar. Les accions van continuar baixant

de preu fins el 1933, quan van tocar fons.

Un grup de persones a l´ atur fan cua per rebre aliments gratis. Al

fons, una cartell publicitari on s´ anuncia “l´ estil de vida americà” basat en

el consumisme.

Dels “Feliços anys 20” a la “Gran Depressió”

C) EL “CRAC DEL 29” I LA “GRAN

DEPRESSIÓ”

Les causes del “Crac del 29” podrien ser les següents:

1) Crisi de l´ economia tradicional: l´ agricultura era deficitària i indústries tradicionals com la tèxtil, de construcció naval i del carbó van perdre valor per la competència estrangera durant tota la dècada dels anys 20.

2) Pèrdua de la capacitat adquisitiva de la població: els preus pujaven i pujaven per fer més rics a empresaris i accionistes; els salaris no. La gent es va quedar sense diners per comprar. El consum va baixar en picat. Les empreses van haver de tancar perquè no venien els seus productes. Atur. La gent no pot pagar els préstecs, hipoteques i compres a terminis que havien contractat. Els bancs es queden sense diners.

3) Bombolla especulativa: ningú vol admetre que la seva casa, la seva empresa, les seves accions o les seves terres de conreu ja no valen res i es continuen venent a preus molt alts. La diferència entre el valor de mercat i el valor real serà molt gran, fins que exploti la bombolla el fatídic “dijous negre” (els bancs van deixar de prestar diners per por a no recuperar-los i tothom va voler vendre els seus béns per tenir diners a mà).

C) EL “CRAC DEL 29” I LA “GRAN

DEPRESSIÓ”

La crisi econòmica que va viure E.U.A. després del “Crac del 29” es va conèixer com a “Gran depressió” i va durar fins a la Segona Guerra Mundial (tota la dècada dels anys 30). La crisi es va estendre per tot el món, especialment per Europa.

Dades que visualitzen l´ abast de la crisi:

- 9.000 bancs van fer fallida i 23.000 empreses van desaparèixer.

- La producció industrial es va reduir un 50%.

- El 25% de la població es va quedar a l´ atur (una xifra molt semblant a l´ actual a Espanya).

C) EL “CRAC DEL 29” I LA “GRAN

DEPRESSIÓ”

Els que més van notar la crisi van ser els treballadors no qualificats (molts d´ ells immigrants o afroamericans) i la gent del camp.

Les ciutats es van omplir de barris de barraques(anomenats “Hoovervilles” en honor al president Hoover). En aquests barris vivien els pagesosque havien perdut les seves terres pels deutes i havien hagut d´ emigrar a les ciutats i també els treballadors a l´ atur que havien perdut les seves cases pels deutes.

E.U.A. no disposava d´ un sistema d´ ajut als aturats, ni tampoc de sanitat gratuïta. L´esperança de vida va baixar notablement.

Barri de barraques en ple centre de Nova York (Central Park) durant la

“Gran Depressió”.

“Hooverville”

C) EL “CRAC DEL 29” I LA “GRAN

DEPRESSIÓ”

La crisi dels E.U.A. es va estendre per tot el

món, especialment per Europa degut a:

1) E.U.A. va deixar d´ importar productes estrangers i va posar

uns aranzels molts alts (impostos duaners als productes

estrangers). Aquest proteccionisme perjudicava els països

que feien negoci venent els E.U.A.

2) E.U.A. va deixar de prestar diners i de fer inversions a

Europa.

3) E.U.A. volia recuperar els diners que havia prestat.

La crisi dels anys 30 per països:

- Amèrica Llatina i Xina venien productes agrícoles i minerals els

E.U.A.

- Alemanya i Àustria van ser els països europeus més afectats.

Depenien del diners nord-americans. Els bancs d´ aquests estats

van fer fallida un altre cop (1931).

Regne Unit també va patir molt la crisi.

D) LES POLÍTIQUES

ECONÒMIQUES PER SORTIR DE

LA CRISI Amb el “Crac del 29” mor el capitalisme liberal típic del segle XIX i neix un

capitalisme més controlat i vigilat pels governs dels estats. L´ economista britànic Keynes va proposar aquesta tendència coneguda com a “keynesianisme”.

Els E.U.A. van posar en marxa l´ anomenat “New Deal” (“nou compromís”), una sèrie de reformes econòmiques per sortir de la crisi. El va fer el president F.D. Roosevelt l´ any 1933. El New Deal es caracteritzava per:

1) El govern vigilaria els bancs amb l´ objectiu de no deixar diners a empreses o persones que no podrien retornar-los.

2) Invertir en obres públiques per crear llocs de treball.

3) Disminució de la producció agrícola per tal de fer pujar els preus dels aliments.

4) Concentració empresarial: menys empreses per eliminar la competència.

5) El govern controlaria els empresaris amb l´ objectiu de que tots els treballadors tinguessin un salari mínim i una jornada laboral de vuit hores.

6) Creació de pensions de jubilació i viduïtat.

Aquestes mesures van funcionar, encara que molt a poc a poc. L´ economia dels E.U.A. no es va recuperar totalment fins a la Segona Guerra Mundial.

Apartat 3: ELS TOTALITARISMES

FEIXISTA I NAZI

A) Què és el feixisme [25-31]

B) La Itàlia feixista de Mussolini [32-39]

A) QUÈ ÉS EL FEIXISME?

Neix una nova ideologia política a l´ Europa del segle XX: el feixisme. Les característiques del feixisme són:

1) Defensa d´ un estat totalitari. L´ estat controlarà totes les esferes de la vida de la gent: l´ educació, la moralitat... L´ estat s´ imposa a l´individu (fi de la llibertat individual).

2) El govern del país ha d´ estar en mans d´ un únic partit polític liderat per un dictador amb amplis poders. El líder rebria el recolzament de la població gràcies a la por (mitjançant una policia molt violenta) i alcarisma (capacitat del líder d´ influir a les masses).

3) Oposició radical al comunisme i crítica al capitalisme. El marxisme és el dimoni, el capitalisme és dolent; s´ ha de crear una tercera alternativa: el feixisme. Es vol captar la simpatia de les classes mitjanes (atemorides de perdre les seves propietats amb el comunisme o enfadades per les desigualtats socials i l´ atur del capitalisme).

4) El feixisme es basa en un nacionalisme agressiu: la meva nació és la més gran, per tant, s´ ha d´ expandir territorialment (militarisme). Els joves, i el país en general, s´ han de preparar per a la guerra.

A) QUÈ ÉS EL FEIXISME?5) Exaltació dels valors masculins (força, agressivitat, coratge) i discriminació

de la dona: la dona ha de servir a l´ estat. Com? Ha de ser l´ úter que

fabrica nous feixistes, l´ educadora dels valors feixistes a la família, ama de

casa, infermera a la guerra, etc.

6) El feixisme també es basa en el racisme, especialment els nazis, que van

inventar la “raça ària”, superior a la resta, i que es va caracteritzar per

l´ antisemitisme (odi als jueus).

7) Creació d´ una sèrie d´ institucions verticals que fomentaven la

participació del poble i, de pas, servien per inculcar la ideologia feixista.

Exemples: sindicat vertical (l´ únic al que es podien afiliar els treballadors);

grups de joves (on es fomentava l´ esport com a preparació de la guerra i

els valors de l´ home feixista: patriotisme, adoració al líder...); grups de

dones (on aprenien a ser útils a l´ estat i als seus marits); grups de

folklore (per no oblidar les tradicions nacionals); etc.

8) Ús de símbols fàcils de reconèixer i que provoquin el floriment de

sentiments. Exemples: himnes nacionals, cançons patriòtiques,

uniformes, salutació romana, escuts i banderes (àguila imperial,

esvàstica), discursos triomfants dels líders, desfilades militars, etc.

Tres dones: la falangista de la camisa blava, la infermera de guerra i la cuinera. Els símbols de la Falange no poden faltar: camisa blava, salutació romana i l´ escut del jou i les fletxes.

Propaganda femenina franquista

Els règims totalitaris feixistes fomenten l´ associacionisme dels joves

on, uniformats, aprenen la ideologia del poder i els valors patriòtics.

Associacions de joves feixistes

Grup de falangistes (feixistes espanyols) fent la salutació romana, emprada també per feixistes italians i nazis alemanys. Podem veure la camisa blava, emblema de la Falange.

Simbologia feixista

A) QUÈ ÉS EL FEIXISME?

Els feixistes, a la majoria dels casos, van arribar al poder per la forçaperò van aconseguir-ho tenint el suport de bona part de la població. Els grups socials que van donar suport el feixisme van ser:

1) Les classes mitjanes havien patit molt la crisi del període d´entreguerres (atur, preus alts). Rebutjaven la democràcia capitalista que els hi havia portat la crisi, però tenien por de l´ ascens del comunisme (que els podria fer perdre les seves propietats). Molts petits comerciants, professors, metges, advocats, funcionaris, etc. van fer-se feixistes.

2) Molts obrers, especialment joves, van abandonar els sindicats i partits obrers (marxistes o anarquistes) atrets pel militarisme i el discurs agressiu i radical dels feixistes, que prometien solucions immediates i dràstiques per superar els problemes del país.

3) Malgrat la suposada crítica al capitalisme, els grans empresaris i terratinents (grans propietaris de terres) van recolzar el feixisme. Tenien por al contagi revolucionari comunista provinent de l´ URSS. També volien un govern fort i estable que no desestabilitzés l´ economia.

4) Molts militars i policies també van donar suport al feixisme, així com l´Església catòlica i les esglésies protestants.

L´ actual Papa, Benet XVI, fent la salutació nazi quan era un jove

seminarista.

L´ Església catòlica, les esglésies protestants i

moltes altres institucions van donar suport els

règims feixistes

B) LA ITÀLIA FEIXISTA DE

MUSSOLINI

Aquesta era la situació a Itàlia els anys previs a la dictadura feixista de Mussolini:

1) Després de la Primera Guerra Mundial hi havia una greu crisi econòmica: atur i molta inflació (preus molt alts).

2) Durant els anys 1919 i 1920 es va viure un intent de revolució: moltes fàbriques van ser ocupades pels seus obrers, van haver-hi revoltes al camp, vagues… El risc de viure una revolució comunista era molt gran.

3) També es vivia una gran inestabilitat política. Itàlia era una democràcia real des del 1913, però existien molts partits polítics i cap d´ ells aconseguia formar un govern estable.

B) LA ITÀLIA FEIXISTA DE

MUSSOLINI Benito Mussolini era un socialista radical que va deixar el Partit Socialista

per dirigir un diari nacionalista anomenat Il popolo d´ Italia. Era partidari de

conquerir altres territoris i criticava amb duresa el comunisme.

L´ any 1919 va fundar a Milà els “Fasci Italiani di Combattimento” (la

traducció seria “italians que combaten activament”). Es tractava d´ un grup

paramilitar (homes armats que no formen part de l´ exèrcit oficial d´ un

país) que vestia amb camisa negra. Els “camises negres” que sortien a

fer accions violentes rebien el nom d´ “esquadristes”. Els feixistes eren

nacionalistes radicals i partidaris del socialisme (igualtat social); la

majoria, antics militants comunistes, socialistes o anarquistes.

Es van destacar per donar pallisses als manifestants socialistes o

comunistes, acusant-los de ser antipatriòtics. El mateix any 1919 van

destruir les oficines del diari socialista Avanti. No deixaven de ser un

grup molt minoritari, encara que en ascens.

Mussolini es va adonar que, per aconseguir el poder, havia d´ abandonar

els ideals revolucionaris (socialisme), fer un partit polític i presentar-se

a les eleccions: neix, l´ any 1921, el “Partit Nacional Feixista”. Els

esquadristes van augmentar les accions violentes contra els sindicats i

partits d´ esquerres.

Itàlia i Alemanya van ser aliades durant la Segona Guerra Mundial

Adolf Hitler i Benito Mussolini

Grup de “Camises negres”

B) LA ITÀLIA FEIXISTA DE

MUSSOLINI

L´ any 1922 els socialistes van convocar una vaga general en contra de la violència feixista. Va ser un fracàs. Mussolini, animat, fa la “Marxa sobre Roma” dels esquadristes, per exigir al president entrar el govern amb l´ excusa d´ “acabar amb l´amenaça socialista”.

La marxa no va ser gran cosa, però el rei Víctor Manel III va decidir que Mussolini era l´ home que necessitava Itàlia: el va nomenar President. L´ any 1924 els feixistes guanyen les eleccions amb el 64% dels vots (gràcies a la pressió violenta dels esquadristes). Els feixistes assassinen al dirigent socialista Matteotti i Mussolini expulsa els socialistes del parlament. Comença la dictadura feixista de Benito Mussolini.

Mussolini va congregar a Roma tots els simpatitzants feixistes d´ arreu

d´ Itàlia per forçar la seva entrada al govern.

Marxa sobre Roma (1922)

B) LA ITÀLIA FEIXISTA DE

MUSSOLINI Un cop al poder, la política de Mussolini va consistir en:

1) Eliminació de qualsevol tipus d´ oposició política (“lleis

feixistíssimes”): llei de partit i sindicat únics, creació d´ una policia de

repressió antifeixista (l´ OVRA), censura de la premsa… Itàlia es

converteix en un règim totalitari. Mussolini tindria amplis poders

i només quedaria per sota del rei.

2) Mussolini es va proposar convertir en feixistes a tots els italians

(“feixistització”). El dictador es proclama “Duce” i es practica una

política de propaganda:

- Els professors havien de portar la camisa negra i ser fidels al règim.

- Els nens i joves havien d´ allistar-se a organitzacions juvenils feixistes

on aprenien a ser patriotes, lleials al poder i a preparar-se per fer la

guerra.

- Les dones havien de deixar les feines remunerades per dedicar-se a

la família i tenir fills.

- Generalització de la “salutació romana”.

B) LA ITÀLIA FEIXISTA DE

MUSSOLINI

3) “Pactes del Laterà” (1929): s´ acaben les disputes entre l´ estat italià i l´ Església catòlica (disputes que venien de la Unificació italiana del 1870). Es reconeix com a estat independent la Ciutat del Vaticà. Mussolini rep el recolzament de l´ Església. La religió serà obligatòria a les escoles.

4) Mussolini volia acabar amb la lluita de classes mitjançant un “sistema corporativista” on l´ estat controlaria l´ economia per evitar l´ atur i resoldria els conflictes entre empresaris i treballadors. La política econòmica feixista va consistir en:

- Fer moltes obres públiques.

- Finançar a les grans empreses per impulsar la indústria italiana.

- Fer lleis per prohibir la compra de productes estrangers (autarquia econòmica).

- Es va impulsar l´ agricultura, aconseguint noves terres de conreu i fent “batalles” per produir grans quantitats d´ un determinat aliment.

La part negativa: quedava abolit el dret de vaga i tots els treballadors estarien afiliats al mateix sindicat. A més, els salaris van baixar un 20%.