Tema demografia

Demografia. Índex

1.- Volum i distribució: quants són i on estem2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica-4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics5.- Migracions6.-Estructura de la població i tècniques de representació

DEMOGRAFIA

La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai.

{demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)}

Població Mundial

1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La evolució de la població al món:

Paleolític: 2 a 4 mill./hab.

Neolític: 5 a10 mill./hab.

5000 adC: 80 mill./hab.

1 dC.: 300 mill./hab.

1200 (s XIII): 450 mill./hab.

1650 (s XVII): 500 mill./hab.

1750 (s XVIII): 795 mill./hab.

1850 (s XIX): 1265 mill./hab.

1900 (s XX): 1656 mill./hab.

1950 (s XX): 2516 mill./hab.

1995 (s XX): 5760 mill./hab.

2002 (s XXI): 6215 mill./hab.

2006 (s XXI): 6464 mill./hab

1.- Per què estudiar la població?És imprescindible per organitzar un país.

Conèixer la natalitat places escolarConèixer l’esperança de vida hospitals, places de geriàtrics,

jubilacionsConèixer l’edat de les persones previsió de llocs de treball....

Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt difícils als perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten.L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes especialitzats: Instituts d'estadística. a Espanya l’INE

a Catalunya l’IDESCATque confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1)

Els Ajuntaments elaboren els padronsEls Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.

1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La distribució és desigual: Àsia: 60’1% Europa: 11’4% Àfrica: 14% Amèrica: 13’6% Oceania: 0’5% L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població.

(Dades del 2002)

Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008).http://www. Census.gov/main/222/popclock.html

FACTORS QUE PROVOQUENL’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ

Físics Humans

Altituds mitjanesi baixes

Sòls fèrtils

Climestemperats

Migracions

Desenvolupament urbà i econòmic

Climestemperats


Factors de la densitat de població:1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de

serveis (escoles, sanitat, etc.)4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic.5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir

peculiaritats culturals, polítiques, etc.

2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.DEMOGRAFIA PONDERADA

Components d’entrada Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada

1.000 habitants.

Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat.

Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països que arriben

TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000

TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000

2a. FACTORS DE LA NATALITAT

Els factors que modifiquen la natalitat són: Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat. Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes. Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis. Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes. Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.

2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA DE NATALITAT

2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA

3. ELEMENTS DE DEDUCCIÓ.DEMOGRAFIA PONDERADA

Components de sortida Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per

cada 1.000 habitants.

Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any.

Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país.

TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000

TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000

3a. FACTORS DE LA MORTALITAT

Els factors que modifiquen la mortalitat són: Guerres i epidèmies Condicions sanitàries Malalties endèmiques Recursos alimentaris, fams, etc.

D'acord amb el resultat final es considera:• Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰.• Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰.• Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.

4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA

Altres fórmules d’interès:

Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada.

Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.

CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/-

EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )

5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA


La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea.

Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.

Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2).

DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2

7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS

8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA


Factors de la densitat de població: Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans. Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França,

Alemanya i Itàlia. Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix

Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis.

A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida.

Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 –

Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.

La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens:

En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat).

En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).

10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.:

1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.

2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població.

11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt.

4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala; consegüentment, la població total torna a estancar-se.

MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.

Teories sobre població: L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria

que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació.

Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts.

12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ

13. COMPOSICIÓ PER EDATS

14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA

La superpoblació del planeta, un problema. L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi

ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se.

A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta.

15. LA SUPERPOBLACIÓ

L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.

Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí:

Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)

Exteriors: d’un país a l’altre.

16. MOVIMENTS MIGRATORIS

Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.

També es podem classificar: Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal

destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries.

Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals).

Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o familiars.


Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els països que reben població i en taronja els països que en perden

Europa, EUA, Canadà, Austràlia, Argentina, Emirats Àrabs, Rússia

Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan

Causes de les migracions:1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.


Conseqüències de les migracions:1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució

de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.

2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals.

3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.

MOVIMENTS MIGRATORIS

MOVIMENTS MIGRATORIS

Moviments actuals migratoris:

MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA

Moviments migratoris a partir del 1950:

La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:

Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França.

Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya.

Catalunya, la majoria d’origen andalús:

de 1961 a 1965: 682.954 persones

de 1965 a 1970: 597.771 persones

Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.

La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).

Aspectes qualitatius de la demografia:Diversitat Biològica: Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la

cara. Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100

dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc.

Composició per edats: 0 a 15/16 joves 16 a 65 adults + 65 anys vells

19. Estructura de la població

Aspectes qualitatius de la demografia:Diversitat socioprofessional: Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat

remunerada, o que busquen feina. (atur)(a cada país varia en funció del sexe i l’edat)

Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari.

Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc.

19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA

19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT

Diversitat socioprofessional:

La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral.

La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03%

19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA

TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%

19d. ATUR A ESPANYA 2011-12

Aspectes qualitatius de la demografia:Diversitat Cultural:

Analfabetisme Tipus i nombre de llegües emprades. Religions Etnicitat Renda o riquesa

També es pot considerar l’ IDH.

20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA

El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.

Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població.

Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.

N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.

21. LES PIRÀMIDES D’EDAT

Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades.

21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT

Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.

Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament.

21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT

Piràmide Regressiva de

Corea del Sud ens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.

Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades.

21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT

Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat.

Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero.

21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT

Piràmide d’Urna francesa o moderna.

Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern.

21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT

Piràmide de població

desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.

21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN

Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint.

22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA

EXAMEN DEMOGRAFIA

Tema demografia

Documents

Transcript of Tema demografia