tema II.1 La formació del subjectesifre/llengua1/l1apunts/tII1.pdf · quant quant de gel quanta...

tema II.1La formació del subjecte

els primers processos sintàctics

Llengua Catalana III.1. La formació del subjecte

Llengua Catalana III.1. La formació del subjecte http://www3.uji.es/~sifre2

recomanacions bibliogràfiques Llegiu el capítol 2 de la gramàtica d’Abelard Saragossà.


índex1. Introducció

2. El nom com a punt de partida

3. La restricció dels noms: la qualificació i l’actualització

4. Els modificadors qualificatius

5. Els modificadors actualitzadors

6. La determinació

7. Els pronoms

8. Les oracions relatives


Una mostra antiga d’enginyeria inversa

• Sabem molt poc sobre el funcionament mental que ens

permet utilitzar el llenguatge. Pensem, elaborem missat-

ges... però no sabem massa bé com ho fem.

• L’estudi de la sintaxi, doncs, és un cas d’enginyeria inver-

sa (possiblement el més antic): partim del producte ela-

borat, les oracions, i intentem deduir què hem fet per a

construir-les i què fem per a interpretar-les.







6. La determinació

7. Els pronoms



La primera operació

• Quan volem formar una oració, el primer pas és triar el

nom que correspon a la part de la realitat de què volem

predicar.

• Recordem que el nom comú no representa entitats, sinó

classes d’entitats.





4. Modificadors qualificatius

5. Modificadors actualitzadors

6. La determinació

7. Els pronoms



Dos etapes

• Nom + qualificació (etapa opcional)

objectiu: delimitar una subclasse

• Nom (qualificat) + actualització (etapa obligatòria)

objectiu: actualitzar el nom (qualificat),

és a dir, fer

que la classe o subclasse es referesca a un conjunt

d’entitats (i no a tota la classe o subclasse); que es re-

feresca a la part del món de què volem predicar.







6. La determinació

7. Els pronoms



Qualificatius i qualificatius locatius• Representen propietats internes

elefant blanc, bonic, gran, dolç, agradable de fusta, de cartó, amb taques que té taques, que només té un ullal Dumbo

• Representen propietats contextuals (qualificatius locatius):

pàgina anterior/posteriorpis primer, segon... cinqué, sisé...darrer-últim diael meu llibre, la seua llibretataula del cantó, llibre del qual parlemelefant que veus, cotxe que passa pel carrer







6. La determinació

7. Els pronoms



Esquema dels actualitzadors

definits o numerals:u, dos, tres...cent...mil...

quantitatius determinatius

actualitzadors

indefinits:poc, molt, prou, massa...

el-la-els-lesaquest, aqueix, aquellquin


Numerals i indefinits• Concepte d’unitat

Manifestació mínima de les entitats a què ens referim amb noms comptables

• Sistema de numeració

unitat; suma; recursivitat

• Adjectius quantitatius definits o numerals: expressen

quantitats concretes

• Indefinits: expressen quantitats no concretes


Definits o numeralsu/undostresquatrecincsissetvuit, huitnoucentmil

deuvinttrentaquarantacinquantaseixanta, sixantasetantavuitanta, huitantanoranta

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setzedèsset, disset, dessetdíhuit, divuit, devuitdèneu, dinou, denouvint-i-u/vint-i-untrenta-dostres-centsdeu miltres milionsmiliardbilió


Indefinits• poc - molt

• prou - massa

• uns quants, bona cosa de

• força, gaire, bastant

• tan(t)...com, més (...que)

• cap - gens


Flexió i de en els indefinits

gel aigua cotxes cireres

tant

quant

poc

molt

prou

més

gens

cap

massa


Flexió i de en els indefinits

gel aigua cotxes cireres

tant tant de gel tanta aigua tants cotxes tantes cireres

quant quant de gel quanta aigua quants cotxes quantes cireres

poc poc de gel poca aigua pocs cotxes poques cireres

molt molt de gel molta aigua molts cotxes moltes cireres

prou prou (de) gel prou aigua prou cotxes prou cireres

més més (de) gel més aigua més cotxes més cireres

gens gens de gel gens d’aigua --- ---

cap --- --- cap cotxe cap cirera

massa massa gel massa aigua massa cotxes massa cireres







6. La determinació

7. Els pronoms



La determinació• Els determinants són adjectius amb què l’emissor ex-

pressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són

conegudes del receptor.

• Són bàsicament l’article i els demostratius.

• També determinen les paraules quin i tal.


L’article: el-la-els-les• Té com a significat bàsic ‘conegut del receptor’.

• Si el receptor coneix aquelles entitats, normalment sap quantes són. Per tant, l’article quantifica implícitament:

Vam trobar quatre vaques. Les vaques aquelles eren enormes.

• Valor d’unicitat: el sol, la lluna, el meu veí

el Jaume, el rei En Jaume, Na Jordana

• Valor de totalitat: la balena és un mamífer

els mamífers són animals


article neutre?• En la llengua clàssica, lo masculí tenia també alguns usos

no masculins:Ja tinc lo carro arreglat. (masc.)No sé si t’he contat lo que m’ha passat. (no masc.)

• El castellà ha potenciat molt els usos no masculins.

• En català existeixen solucions diverses per a expressar aqueixos valors.

• Fins fa poc pensàvem que l’adopció del lo neutre no ens convenia perquè

no respon a una evolució autòctona (posició qüestionada ara)fa que no usem les altres solucions tradicionals


valors del “lo neutre”• abstracció o generalització

• intensitat

• locucions o frases fetes


“lo neutre” abstractiu (1/2)• Li agrada el dolç.

• Li agraden les coses dolces.

• Li agrada la dolçor.

• Li agrada el que és dolç.

• Li agrada allò que és dolç.

• Li agrada això de matinar en estiu.


“lo neutre” abstractiu (2/2)• Eviteu lo>el:

amb participis: Farem el que es va dir/Farem com vam dir (* Farem el dit)

davant preposició: Repetirem allò d’ahir/el que vam dir ahir (*Repetirem el d’ahir)

davant possessius sols: Aprecie les meues coses/el que és meu (*Aprecie el meu)

relatius, quan l’antecedent és tota una oració: Em va alegrar, cosa que li agraesc molt/ la qual cosa li... (*el que li agraesc molt)


“lo neutre” intensiu• No saps que fàcil (que) és.

• No saps com és de fàcil.

• Era poc fàcil!

• Era d’allò més fàcil.

• Si n’era, de fàcil.

• Tan fàcil que és!

• Eviteu sempre lo > el


locucionscastellà valencià

a lo loco a la babalà, arreu, sense solta ni volta allà vas, cabàs!

a lo mejor potser, possiblement, si tant convé

a lo sumo/todo lo más com a màxim, com a molt, a tot estirar, pel cap alt

de lo contrario si no, altrament

en lo referente a quant a, pel que fa a, tocant a


La determinació (repetició)• Els determinants són adjectius amb què l’emissor ex-

pressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són

conegudes del receptor.

• Són bàsicament l’article i els demostratius.

• També determinen les paraules quin i tal.


naturalesa dels demostratius• hipònims de l’article determinat

• “conegut pel receptor”+idea de distància

• determinació + qualificació locativa (recordem pg. 10)

• formen sistema amb pronoms neutres i adjectius loca-tius (i també amb altres adjectius).


demostratius i altresaquest aqueix aquell

este eixe

açò això allò

ací, aquí aquí (ahí) allí allà

ara aleshores

adés aleshores


sistema ternariaquest aqueix aquell

este eixe

açò això allò

ací, aquí aquí (ahí) allí allà

ara aleshores

adés aleshores


sistema binariaquest aquell

això allò

ací, aquí allí allà

ara aleshores

??adés aleshores


Més adjectius actualitzadors: mateix / altre

• mateix: identitat referencial amb un nom ja aparegut.

• altre: diversitat referencial respecte a un nom que ja ha aparegut.

Aquell cotxe és el mateix que hem vist abans.

El llibre que veus no és el que has comprat, sinó un altre.


“altre” i la determinació (1/3)

• No vendrem les altres accions.

• T’hauràs de posar una altra corbata.

• Vull una altra llonganissa.

(aquesta no, una altra/vull una segona llonganissa)

• Tinc un altre llibre.

I’ve got another book.Tengo Ø otro libro.


“altre” i la determinació (2/3)• Agarra algun altre llibre.

• No vull prendre cap altre medicament.

• En qualsevol altre cas no l’atendré.

• Tindrà unes altres raons. (Té unes raons.)

• Tindrà Ø altres raons. (Té raons.)


“altre” i la determinació (3/3)

• actualitzador + altre, altra en singular, amb actualitzador

• actualitzador / Ø + altres en plural, segons la intuïció

• Excepció: expressions com

altra volta, altra vegada, altre camí ouna altra volta, una altra vegada, un altre camí

• que volen dir ‘novament’. Bé de les dos maneres.


un altre ús de altre

• Pere pensa molt en els altres.

• *Pere pensa molt en els demés.







6. La determinació

7. Els pronoms



pronom: concepte• Són paraules de categoria nominal.

• Equivalen a un nom actualitzat, típicament a “actualitza-ció + nom (+ qualificació)”.

• Això, en general, exclou que els pronoms tinguen altres qualificatius o actualitzadors.

• No convé definir-los com a paraules de referència varia-ble (seu també seria pronom).


pronoms i adjectiusu un

algú algun

ningú ningun (cap)

qui quin

tot tot

altri altre

res

tothom

hom







6. La determinació

7. Els pronoms



oracions relatives

• Consulteu el document dedicat.

tema II.1 La formació del subjectesifre/llengua1/l1apunts/tII1.pdf · quant quant de gel quanta...

Documents

Transcript of tema II.1 La formació del subjectesifre/llengua1/l1apunts/tII1.pdf · quant quant de gel quanta...