L’elaboració de sessions és la última fase d’un llarg procés de programació

didàctica.

Cal tenir en compte els diferents elements de la programació didàctica que condicionaran l’elaboració de les nostres sessions.

FASES DE LA PROGRAMACIÓ

1. CONSIDERACIÓ DE CONDICIONS PRÈVIES

2. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS

3. SELECCIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

4. DETERMINACIÓ D’ACTIVITATS D’E-A, TEMPORITZACIÓ, MÈTODES D’ENSENYAMENT I MITJANS MATERIALS

5. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

6. ELABORACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES

FASES D’ELABORACIÓ D’UNA UD

1. INTRODUCCIÓ

2. OBJECTIUS DIDÀCTICS

3. CONTIGUTS DIDÀCTICS

4. SELECCIÓ I TEMPORITZACIÓ D’ACTIVITATS D’E-A

5. SELECCIÓ DE RECURSOS MATERIALS

6. DETERMINACIÓ D’ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

7. DETERMINACIÓ DE MOMENTS I ESTRATÈGIES D’AVALUACIÓ

8. ELABORACIÓ DE SESSIONS

Una sessió és un conjunt de situacions d’aprenentatge, cadascuna constituïda al voltant d’una tasca. Les tasques plantejades han de seguir un principi de progressió. “Jacques Florence, 2000”.

QUÈ SUPOSA PLANIFICAR UNA SESSIÓ?

QUÈ ÉS?

Prendre decisions sobre…

Objectius de la sessió Continguts de la sessió Activitats proposades (principi de progressió) Estils i estratègies d’ensenyament Foment de la motivació Atenció a la diversitat (nivells de dificultat, treball cooperatiu...) Criteris d’èxit (autoavaluació, heteroavaluació, implícits..) Forma d’explicació i presentació de les activitats (Demostració?) Instal·lacions i material (gestió i control) Forma d’organització: grups, tasques, material, espai…

DECISIONS PRÈVIES a la planificació d’una sessió

Fase I

Temps d’arribada i preparació per l’activitat. Es pot aprofitar per:

controlar absènciesestablir relacions afectives amb els

alumnesrecordar normes de comportamentassignar tasques (material, lesionats,…)

PART PREPARATÒRIA

Fase II

Presentació de la sessió

Objectius i continguts de la sessióFormes d’organització

Contextualització de la sessió dins la programació

PART PREPARATÒRIA O ESCALFAMENT

Escalfament general

Exercicis de mobilització global del cosExercicis de mobilització de les articulacionsExercicis d’elasticitat muscular

Escalfament específic (activitat posterior intensa)

Exercicis tècnics o preparatorisExercicis de flexibilitat específica

PART ACTIVA O ESCALFAMENT

Tasques segons objectius i continguts sessió

PART FINAL O TORNADA A LA CALMA

Tornada progressiva a un estat de repòs (físic i mental)

Recollida de material

Comentaris individuals després sessió

PART PRINCIPAL

Reposició de líquids Treball QQFF

tècnica velocitat força resistència

Treball tècnico-tàctic

situacions simples complexes 1x0 – 1x1 – 2x1 – 2x2 – 5x5

CONSIDERACIONS GENERALS

Les fitxes són un recurs de gran vàlua:

En poc espai aporten molta informació

TIPUS

Fitxes de sessió Fitxes d’activitats (exercicis o jocs)

Moment del curs (unitat didàctica i data)

Número de sessió

Objectius

Continguts

Equipament: instal·lacions, material i temps de sessió

Altres : Metodologia didàctica, organització, informació

inicial, coneixement de resultats.

Descripció, representació gràfica i temportizació de les tasques

Observacions

Apartats

Apartats

Nom del joc o activitat

Tipus

Objectius

Número de participants

Edat

Espai

Material

Temps

Distribució o

organització

Descripció

Normes

Representació gràfica

Variants

Observacions

Apartats

Nom de l’exercici

Objectius

Material

Formació

Descripció

Representació gràfica

Volum

Intensitat

Descans

Nivell de dificultat

Observacions

Altres:

Ajudes

Mètode

d’entrenament

Analitzarem aquesta relació segons el

MODEL DE SÁNCHEZ BAÑUELOS

Entre professor/a i alumne/a s’estableix una relació fonamentada en la comunicació.

FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A

P – VALOR PREVIST (respecte a execució A) – I0

P – COMUNICACIÓ del VALOR PREVIST a A – I1

POSSIBLE INTERFERÈNCIA AMBIENTAL – DEGRADACIÓ DEL MISSATGE

A – INFORMACIÓ REBUDA –I2

A – INTERPRETACIÓ DEL MISSATGE – VALOR D’EXECUCIÓ PREVIST – I3

A – EXECUCIÓ DE LA TASCA MOTRIU – VALOR REAL D’EXECUCIÓ – RM4

A – PERCEPCIÓ PRÒPIA EXECUCIÓ – FEEDBACK PROPI – FP

P – PERCEPCIÓ EXECUCIÓ ALUMNE

INTERPRETACIÓ Resporta Motriu de l’A

ANÀLISI SIMILITUDS I DISCREPÀNCIES entre VALOR PREVIST

P – EMISSIÓ CONEIXEMENT EXECUCIÓ I RESULTATS – FEEDBACK EXTERN - FE

FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A

Conclusions

Segons aquest model podem deduir:

És molt fàcil que apareguin discripàncies que poden tenir l’origen en:

- Diferències entre el valor previst P i el què el P és capaç d’expressar (missatge emès)- La interferència ambiental condiciona la rebuda del missatge- Diferències entre allò que l’A rep i allò que interpreta.

Cal intentar que el procés de comunicació es dugui a terme en condicions òptimes.

FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE P-A

Conclusions

A partir d’aquest procés podem distingir dues fases:

FASE I : INFORMACIÓ INICIAL O DE REFERÈNCIA

FASE II : CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ I ELS RESULTATS

CONTROL DE MOVIMENT I RETROALIMENTACIÓ

A partir d’una RESPOSTA MOTRIU disposem d’una INFORMACIÓ o FEEDBACK que ens permet comparar la IMATGE IDEAL (valor previst) del moviment i la IMATGE REAL (valor real). Distingim entre:

CONEIXEMENT DE RESULTATS (CR): Informació proporcionada pel subjecte sobre els resultats de l’acció (procedent de fonts externes)

CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ (CE):Informació que es proporciona al subjecte sobre la forma d’execució de la RESPOSTA MOTRIU (o habilitat)

TIPUS DE FEEDBACK

FEEDBACK INTERN O DE CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ

Informació rebuda de la pròpia execució, fonamentada en sensacions que produeixen els receptors propioceptius (de pressió, tacte, aparell vestibular…) i kinestèsics (receptors de Golgi i fusos musculars)

FEEDBACK EXTERN

Informació rebuda referent a l’èxit de la tasca motriu en relació al valor previst d’aquesta. Aquesta informació arriba sobretot pel canal visual o auditiu.

TIPUS DE FEEDBACK

FEEDBACK SUPLEMENTARITransmès per l’ensenyant o per algú que avalua la tasca

TIPUS

Segons el moment en què es proporcioni:

1.Concurrent: durant l’execució2.Terminal: després de l’execució3.Retardat: després d’un cert període de temps

TIPUS DE FEEDBACK

Segons el canal utilitzat:

1.Visual2.Auditiu3.Kinestèsico-tàctil

TIPUS DE FEEDBACK

Segons la intenció:

1.Descriptius: el P descriu l’execució de l’A2.Avaluatius: Emet un judici de valor3.Comparatius: compara amb les execucions dels altres4.Explicatius: dóna informació sobre la relació causa-efecte5.Prescriptius: informa sobre què cal fer per millorar6.Afectius: aprova o no el resultat d’execució

TIPUS DE FEEDBACK

Consideracions

Categories molt utilitzades: descriptiva i afectiva

Categories considerades més eficients: explicativa i prescriptiva

TIPUS DE FEEDBACK

Consideracions

VALOR DEL CR EN L’APRENENTATGE MOTOR

Necessitat CR: l’executant necessita feedbacks per afavorir el seu procés d’aprenentatge Freqüència CR: sembla ser que una freqüència reduïda afavoreix la retenció d’informació i per tant el procés Latència entre l’execució i el CR: poca influència tot i que millor feedback terminal que no retardat Precisió CR: CR massa precís o imprecís dificulta el procés CR i motivació: paper motivador del feedback

CONCEPTES INTRODUCTORIS

AJUST PROGRESSIU DEL MODEL: procés d’aprenentatge en el què

es redueixen diferències entre allò previst i l’execució motriu

real,sobretot gràcies al mecanisme de FEEDBACK

Feedback: informació rebuda sobre l’execució motriu.

Feedback propi: principal recurs per aprendre.

en estadis inicials, dificultats en discernir el significat

de les sensacions del feedback propi.

En fase de control del moviment: el P a través del feedback extern

ajuda a superar barreres, limitacions d’aprenentatge.

FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)

FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE

P- Estableix similituds i discrepàncies respecte al model previst, emet un judici, aporta unes dades o replanteja l’ensenyança.

Problemàtica del model:

Limitacions perceptives del P: limitació a l’hora de donar informació completa i objectiva a l’A. L’experiència ajuda a compensar tals limitacions: P familiaritzar en l’observació de determinats models = anàlisi de moviment més fàcil i

capacitat objectiva P major

FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)

FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE

Factors per un bon anàlisi:

Bona situació per millor percepció moviment Polarització de l’atenció cap a aspectes prioritaris

La tecnologia ajuda al feedback: video visionat a càmara lenta, estudis biomecànics i tècnics, plataforma dinamomètrica, registres electromiogràfics, ordinadors (sintetitzen i computen amb precisió i rapidesa moltes dades), etc.

FASES FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)

FASE I: ANÀLISI EXECUCIÓ ALUMNE

En l’EF i ESPORT: S’utilitza l’observació sistemàtica mitjançant percepció directaEn la COMPETICIÓ ESPORTIVA: mitjans tecnològics d’alt nivell

FASE II: COMUNICACIÓ AMB L’A

P- Presa de decisions sobre com optimitzar ensenyament. Opcions:

a)Proporcionar un feedback suplementari: informació concreta sobre l’execució.b)Replantejar l’ensenyament introduint nous elements.

FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)

ESTUDIS EXPERIMENTALS constaten la necessitat del feedback suplementari per assolir un nivell d’execució eficient.

Adams, Goetz y Marshall (1972): 2 grups: amb feedback mínim i suplementari respectivament. Conclusions:

Progressió aprenentatge directament proporcionar a la quantitat

de feedback

Millors resultats el grup de feedback suplementari

Gran impacte de la informació envers conducta motriu.

FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)

ESTUDIS EXPERIMENTALS

Smoll (1972) i Rogers (1974): components quantitatius i qualitatius del feedback suplementari. Conclusions:

El nivell d’aprenentatge de A determina efectivitat del tipus de

feedback: Estadis inicials: info massa precisa = confusió / Estadis

avançats: info precisa En general, cal coneixement de resultats i execució abundant

Aquests estudis constaten que no hi ha una combinació de tipus de feedback ideal; depèn de cada situació.

FEEDBACK SUPLEMENTARI (P)

ASPECTES METODOLÒGICS sobre el FEEDBACK SUPLEMENTARI

Emetre feedbacks d’afirmació d’allò que està ben fet, com també

allò que cal corretgir. Sempre amb intenció de reforçar

positivament.

Evitar la informació redundant (feedback intern i suplementari són

bàsiques)

Incrementar valor específic de la informació: informació explícita

Gestionar la informació segons un ordre lògic

d’ensenyament.(prioritats)

Diferents estadis d’aprenentatge = diferents dificultats a vèncer = diferents estratègies i recursos a aplicar

Iniciació i alt rendiment: dos móns a part

La maduresa motriu en l’execució comporta:

L’A ja té esquema mental precís del model d’execució Desviacions del model per falta de control de moviment, (no falta de comprensió) Major independència en l’aprenentatge (no cal tant feedback com abans) Precisió màxima en CR i d’execució: cal alta tecnologia

Conclusions:

Feedback explicatiu i prescriptiu.

Observació directa o indirecta insuficients: cal anàlisis

biomecànics, electromiografies i biòpsies musculars

CONCLUSIONS FINALS

Feedback= element bàsic per l’aprenentatge motor

Feedback adaptat al nivell d’aprenentatge de l’A