1. 1. ELS MOVIMENTS CINEMATOGRFICS JOAQUIM CARREO
2. 2. ndex Les Vantguardes cinematogrfiques Expressionisme alemany Neorealisme Itali Nouvelle Vague francesa Altres corrents
3. 3. Les Vantguardes cinematogrfiques
4. 4. Les Vantguardes cinematogrfiques Els nous moviments s'inicien amb una ruptura, evolucionen a travs de l'expressi funcional. Per cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i provocacions acaben sent incorporades.
5. 5. Les Vantguardes cinematogrfiques s el cas de Cinema vrit, coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardesi reivindicat pels directors de moviment Dogma 95.
6. 6. Les Vantguardes cinematogrfiques Un cas tamb de renovaci generacional en la indstria en les Vantguardes va ser free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junger deutsche i nou cinema espanyol.
7. 7. Expressionisme alemany
8. 8. Expessionisme alemany A principis de segle XX una tendncia antinaturalista arrenca amb fora en el panorama artstic alemany: s l'expressionisme; un moviment qu etenint com a precedents Goya i Munch intenta expresssar la visi del mn de manera subjectiva.
9. 9. Expressionisme alemany Lexpressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari-1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el ms influent en el final de la 1a Guerra Mundial.
10. 10. Expressionisme alemany La Universum Film Aktiengesellschaft (UFA) formada el 1917 amb la finalitat de realitzar pellcules caracterstiques de la cultura alemanya i films per a l'educaci nacional. Els fins propagandstics s'hi van sumar els comercials.
11. 11. Expressionisme alemany La seva principal caracterstica coinsisteix en l'intent de representaci oposada al naturalisme i l'observaci dels fets i successos externs, fent mfasis en el que s subjectiu.
12. 12. Expresssionisme alemany Gabinet del Doctor Caligari: s una demostraci pradigmtica de la deformaci expressionista, les prespectives sn intencionalment falsejades. Est inspirada en un cas real, una srie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. El seu autor s Robert Wiene.
13. 13. Expressionisme alemany Nosferatu: els seu autor fou F.W. Murnau. A la ciutat de Wisborg viuen felios el jove Hutter i l a seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels vanpirs. La obra forma part del cinema mut.
14. 14. Expressionisme alemany Metropolis: l'any 2000, ala ciutat de Metropolis la societat estdividida en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de comunicaci i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes. El seu autor va ser Fritz Lang.
15. 15. El Neorealisme Itali
16. 16. Neorealisme Itali Va ser un moviment cinematogrfic sorgit finalitzada la Segona Guerra Mundial. Va tenir el seu grmen inicial en un grup de crtics de la revista Cinema com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini, Giuseppe de Santis i Pietro Ingrao. Conclueix en el final de la postguerra.
17. 17. Neorealisme Itali No t cap contingut poltic intrnsec, cosa que afecta la intenci de oferir una imatge objectiva de la realitat. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del pas. Tamb es barreja el cristianisme amb el marxisme humanista.
18. 18. Neorealisme Itali Alguns dels autors ms destacats van ser: Rossellini- Roma citt aperta, Victtorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada
19. 19. Nouvelle Vague Francesa
20. 20. Nouvelle Vague Francesa s una etiqueta inventada l'any 1958 per Franois Giroud a la revista Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten brillantment, al marge dels corrents tradicionals de la professi.
21. 21. Nouvelle Vague Francesa L'xit rotund de la obra s'explica per motius econmics, poltics i esttics de l'extrema veritat: la dissoluci de la IV Repblica i l'adveniment d'un nou tipus de societat.
22. 22. Nouvelle Vague Francesa La contribuci de la obra suposa una enrgica renovaci del llenguatge cinematogrfic, redescobrint la capacitat de la mirada de la cmera, el poder creador del muntatge i recursos caiguts en dess.
23. 23. Altres Corrents
24. 24. Altres Corrents Surrealisme: van destacar-ne Luis Buuel i Salvador Dal que van pblicar la revista: La Gaceta Literaria. Van escriure el gui de Un chien andalou i van realitzar un film titulat L'ge d'Or.
25. 25. Altres Corrents Vantguardia Nord-Americana: un etapa plena de grans autors com per exemple Stanley Kramer, Otto Preminger. I obres com Marty de Delbert Mann, La nit del caador de Laughton i Dotze homes sense pietat de Sidney Lumet.