Tema1_Fonaments_tecnologia

8/4/2019 Tema1_Fonaments_tecnologia

1/16

DOSSIER CINC I ACCI!

1

UNITAT1.FONAMENTSDETECNOLOGIAAUDIOVISUAL.

1.Lespectreelectromagnticilespectre

radioelctric

2.Teoriadelallum

3. Percepcidelallum

4. Percepcidelso

5. Lacmera


2/16


2

1. LESPECTREELECTROMAGNTICILESPECTRERADIOELCTRIC

Llumisosnelsdoselementsqueenregistremamblacmera.Enelsdoscasos,estemparlant

dones que es desplacen per lespai. El so s una ona mecnica (necessita dun medi per

propagarse)ilallumsunaonaelectromagntica(espotdesplaarpelbuit).

Unaonaelectromagnticasunapertorbaciqueesdesplaaitransportaenergiadunlloca

un altre sense necessitat de cap suport material. Sn ones electromagntiques la llum, la

telefoniaolatelevisi,entredaltres.

Lespectreelectromagnticslaseqnciadelesoneselectromagntiques,ordenadessegons

lasevalongitudifreqncia.

Freqncia: nombre d'ondulacions per

unitatdetemps.

Longitudd'ona:distnciaentredospunts

consecutius que estan en el mateix estat

devibraci.

L'espectreelectromagnticselconjuntdetoteslesoneselectromagntiques,desdelesde

major freqncia,comelsraigsgamma iels raigsX, finsa lesdemenor freqncia,com les

onesderdioolesmicroones.

Tipusdona Longitud Freqncia Descripci

Onesderadiofreqncia Major

Menor

Menor

Major

Onesderdioitelevisi (espectreradioelctric).

Microones(UHF) Radar,altressistemesdecomunicaci,anlisiestructuraatmicaimolecular.

Espectreinfraroig Onesprodudespercossoscalentsimolcules.Aplicacionsalaindstria,medicinaiastronomia.

Llumoespectrevisible Onesalesqualslaretinahumanassensible.

Raigsultraviolats Elsolsunafontderadiaciultraviolada.Aplicacionsenmedicinaienprocessosdesterilitzaci.

RaigsX Diagnosimdica.Destrueixteixitsenorganismesvius.

Raigs

gamma

Produts

per

moltes

substncies

radioactives.

Efectes

greus

quanafectenorganismesvius.


3/16


3

L'espectreradioelctricselconjuntd'oneselectromagntiquesambfreqnciescompreses

entre3Hzi3.000GHz.

Tots els sistemes de telecomunicaci utilitzen senyals elctrics per al transport de la

informaci.Aquestsesdescriuenperlavariacieneltempsdelessevesmagnitudsdetensii

corrent.Amsd'aquestadescripcieneldominideltemps,spossibleestablirneunaaltra

eneldominidelafreqncia,quesl'espectredelsenyal.Cadamitjdetransmissitelseu

propi espectre radioelctric o amplada de banda de transmissi en la qual s'ubiquen els

senyalsques'hipropaguen.

Lespectreradioelctricsfinitisperaixqueelsgovernsdelspasosdisposendecomissions

iorganismesdedicatsaatorgarlesfreqnciesalsdiferentsmitjansdecomunicaci.

Perquelcelsblau?

En latmosfera existeixen partcules i microcristalls daigua en estat slid que actuen de la

mateixamaneraquehofaunprisma:REFRACTENlallum.Elsrajosdellumsolarcontenentots

elscolorsdelarcdeSantMartencaraquenosaltrespercebemlallumcomablanca.Quanun

raigsolartravessaaquestsmicrocristallslallumesseparadonantllocatotelventalldecolors.

Elfeixblauiviolatsnelsquemsesdesvienrespectedelatrajectriainicialdelallumsolar

blanca i aix fa que el seu recorregut fins la superfcie sigui ms llarg. La resta, tenen una

trajectriamslineal.

Elsfeixosdecolorblau ivioletaarribendetotesdireccions.Amselveiemblauinovioleta

perqulallumsolartmsproporcidellumblavaiperquelsnostresullssnmssensibles

aaquestcolorquenopasalvioleta.


4/16


4

2. TEORIADELALLUM

Llum

Lallumsunaenergiaelectromagnticaradiantemesapelsoloperqualsevolfontlumnicaia

laqualssensiblelullhum.

Les ones lluminoses, com que sn ones electromagntiques, tenen certa longitud dona i

freqncia.Lalongituddonaesmesuraennanmetresilafreqncia,enherzis.

FOTOMETRIA:UNITATSDEMESURA

Intensitatlluminosa

La intensitat lluminosa s aquella sensaci de brillantor que produeix una font lluminosa

respecteaunafontpatrodereferncia.

Esmesuraencandeles(cd)isempreesdnaaquestparmetrealcentredelfeixllumins.

Ex: un projector Fresnel de 5000w t una intensitat lluminosa al centre de feix de

550.000cd.

Fluxllumins

Elfluxlluminsslaquantitatdellumqueemetunafontenunsegon.Launitatdemesuras

elLumen(lm).

Illuminaci

La illuminaci s la quantitat de llum que incideix sobre una superfcie. Lutilitzen els

illuminadorsielsfotgrafs.LaunitatdemesuraselLux.

COLORIMETRIA:TEMPERATURADECOLOR

Color

El color s un atribut de la percepci humana de la llum i es genera quan un raig de llum

incideix sobre un objecte qualsevol, aquest absorbeix unes determinades longituds dona i

daltreslesreflecteix.Aquesteslongituddonareflectidesconstituiranelcolordelobjecte.

Elqueinterpretemcomallumblancacomprntotalagammacromticadecolors.

- ex:sobreels700Hzgammadevermells.


5/16


5

Temperaturadecolor

Lavisihumanatlacapacitatdemantenirlaqualitatcromtica,sadir,veuelmateixcolor

quehihaa larealitat,jaquesadaptaaqualsevolfont lluminosapermantenir lacoherncia

cromtica.

Elsaparellselectrnicsnotenenaquestacapacitatdadaptacipersimateixos.

Kelvin va definir la temperatura de color de la llum amb una escala de mesura anomenada

grauskelvin.

Ambaquestaescala larefernciadellumdiaquedafixadaa5.600kelvin.Persobrede la

temperaturaderefernciaestendeixalstonsblavosos, ipersotadaquestatemperatura,es

tendeixalstonsvermellosos.

Pertaldereproduirelscolorsdelarealitatcalconixer:

1.Latemperaturadecoloraquestconfiguradalacmera.

2.Latemperaturadecoloraquestilluminadalescena.

- sicoincideixenlaimatgeserfidelalscolorsdelsobjectes,sinfalsejareminformaci.

ElscolorsprimarissnelVermell(Red),elVerd(Green)ielBlau(Blue).

Elscolorscomplementarisapareixenen lesreesonelscolorsprimaris(blau,vermell iverd)

essolapendosadosienlreablancaonessolapenelstrescolors.

- verd+blau=cian

- verd+vermell=groc

- vermell+blau=magenta


6/16


6

3.PERCEPCIDELALLUM.CARACTERSTIQUESBSIQUESDELAVISI

HUMANA.

No podem entendre el funcionament duna cmera si no comprenem com funciona la visi

humana.

Enlapercepcidelaimatgeperpartdelullhumintervenenfenmensfisiolgicspertamb

unprocsintellectual.Lessensacionsqueensprodueixunaimatgenonomsdepenendeles

seves propietats fsiques, s una percepci subjectiva en qu la memria, lassociaci

destmulsdiversosielnostreentornculturaltambtenenmoltperaportar.

Enelsistemavisualhumhi intervenendiversoselements.Undellss lull,queencaraque

siguielmsevident,noselmscomplex.Enaquestsistemaesprodueixeninteraccionsentre

els ulls i les diverses rees del nostre cervell a travs duna complexa xarxa de neurones,

fotoreceptorsialtrescllulesespecialitzades.

En el procs de la visi podem considerar tres tipus doperacions successives: ptiques,

qumiquesinervioses.

Laimatge,lasensacidemoviment,elscolorssnsensacionsabstractesqueselaborenenel

nostrecervell.Esformenapartirdunsestmulsvisualsquepercebenelsnostresulls.Aquesta

percepcisselectiva,elnostrecervellnopotprocessarlexcsdinformacivisualdelnostre

entorn, gran part daquesta informaci no s processada i no li prestem atenci. El nostre

sistema de captaci dimatges, el sentit de la visi, no s perfecte, per sn aquestes

imperfeccionsaquellesqueenspermetenadaptarnosalentornievolucionar.

Lullhumperceplallum,lallumqueesreflecteixoqueemetenelsobjectes,noelsobjectes

ensmateixos.

Elfuncionamentpticdelullssimilaralacmerafosca,fonamenttecnolgicdelescmeres

fotogrfiquesidevdeo.

Lacmerafoscaprojectaelsrajosdellumqueentrenperunpetitorificisobreunpla.Lorifici

hadesermoltpetitperaqueesprodueixiaquestfenomen.


7/16


7

Lallumquearribaalulltravessalacrnia,formadaperteixittransparentquecobreixlapart

exteriorivisibledelull.Darreradelacrniahitrobemliris,queactuacomeldiafragmaduna

cmerafotogrfica.sunteixitopac,fortamentpigmentat,elcolordaquestpigmentselque

produeix el color dels ulls. Liris es pot obrir o tancar mogut per un grup de msculs per

acomodarsealsdiferentsnivellsdellum.slanomenatreflexpupillar.

Lorificicircularquetlirisalcentreesdiupupilla.Eldimetrevariabledelapupilaamsde

regularlaquantitatdellumqueentraalull,tambmodificalaprofunditatdcampilanitidesa

delaimatge.

Darrerade lapupilahihaelcristall,una lentbiconvexaformadaperunteixittransparent i

flexible.slalentqueaconsegueixenfocarlesimatgesprojectadesenelfonsdelull.Laseva

curvaturasvariable ivariantaquestacurvatura,esvaria ladistanciafocal ipertant,elpunt

onconvergeixenelsrajosdellum.

Enunobjectiudunacmerafotogrfica,lenfocamentnoesprodueixdaquestaforma,variant

lacurvaturadelalent,sinquesenfocavariantladistanciadelalentielnegatiu.

La imatge enfocada mitjanant la lent del cristall es projecta a la retina. La retina s la

membrana ms interna en la secci de lull. Forma part del sistema nervis central i est

connectada

al

cervell

mitjanant

el

nervi

ptic.

Alaretinaestrobendostipusdecllulesqueactuencomafotoreceptors,snelsanomenats

cons i bastons. Aquests fotoreceptors converteixen els estmuls lluminosos en impulsos

nerviososmitjanantunsprocessosqumics.

Consibastonsreaccionendeformadiferentdavantlallum.Elsconsnecessitennivellsaltsde

llum,s lanomenadavisifotpica,isnelsresponsablesdelavisiencolor.Existeixentres

tipusdecons,cadatipusssensibleadiferentslongitudsdonadellum,adiferentscolors.Uns

conssnsensiblesalongitudsdonaaltes(vermell),daltresreaccionenalongituddonamitja

(verd) i daltres, a longituds dona curta (blau). La combinaci dels estmuls rebuts pels

diferentstipusdeconsenspermetelaborarlasensacidecolor.


8/16


8

Elsbastonsensproporcionenunavisimonocromtica,persactivenambnivellsmoltbaixos

dellum.speraixqueenlapenombraapreciemformespernocolors.

Elsimpulsosnerviososgeneratspelsconsielsbastonsestransmetenalcervellmitjanantun

feixdefibresnerviosesanomenatnerviptic.Uncopelsestmulsarribenalcervell,esallon

sinterpreta aquesta informaci visual. Encara no es coneixen tots els processos que hi

intervenenicomesrelacionaamblamemria.

Parmetresdelapercepcivisualatenirencompteenelsmitjansaudiovisuals

Agudesavisual

Capacitatde lullperadeterminarambprecisi lescaracterstiquesde la imatge.Depndel

nivelldilluminaci,delazonadelaretinautilitzada,delcontrastamblaimatge,etc

Percepcidelmoviment

En la percepci delmoviment, la informaciproporcionada pelsnostres ullsscomparada i

processadaalnostrecervelldunaformamoltcomplexainodeltotconeguda.

Elsmitjansaudiovisualsreprodueixenelmovimentgrciesadosfenmensdelanostravisi:la

persistnciaretinianaielfenomenphi.

Persistnciaretiniana

Quanunallumexcitaelsfotoreceptorsdelaretinaesprodueixaquestestmulnervis.

Quanparalallum,lestmulperduraalmenys1/15desegon.

Fenomenphi

Afecta al processat a qu sotmetem els estmuls visuals al nostre cervell. Quan dos

objectes idntics es projecten sobre la retina successivament i en posicions molt

prximes i amb intervals de temps menors que la persistncia retiniana, tenim la

sensacideveureunsolobjecteenmoviment.Aquestfenomenselquedeterminala

velocitatmnimaderepeticidimatgesperaqueunsistemaaudiovisualprodueixi la

sensacide moviment.Aquestavelocitat mnimadepnde les caracterstiques de la

imatgeicondicionsdobservaci.Snnecessries,almenys,16imatgespersegon.

Freqnciacrticadefluctuaci

Si observem una font de llum intermitent que es repeteix duna forma rpida, existeix una

freqnciamnimaderepeticiapartirdelaquallaveuremcomunafontdellumconstant,no

notarem elparpalleig.Aquesta freqnciamnimadepnde lescondicionsdobservaci.Un

valor de referncia s el de 50 enceses per segon, com a freqncia mnima per evitar la

intermitncia.


9/16


9

4.PERCEPCIDELSO

NATURALESADELSO

El

so

s

una

ona

mecnica,

un

moviment

vibratori

que

genera

una

sensaci

sonora

al

nervi

auditiu.

Propietatsdelso:

Alturas lafreqnciadona.Aix,parlemdaguts,mitjosogreus.Lafreqnciaesmesura

ambherzis.

Elmargeaudiblevadels20als20.000Hz.

1. greusde20Hza80Hz

2. mitjosgreusde80Hza320Hz

3. mitjosde320Hza2.560Hz

4. mitjosagutsde2.560Hza5.120Hz

5. agutsde5.120Hza20.000Hz

Ex:lesbarresdelcomenamentdunapellculasnuntopurde1000Hz.

Intensitat amplituddelona.Parlemdesonsforts,dbilsosuaus.

s la quantitat denergia acstica que cont un so. La intensitat es determina per la

potncia,quealavegada,estdeterminadaperlamplitudienspermetdistingirsiun

sosfortosdbil.

Aquestamagnitudesmesuraendecibels.Elrangaudiblevadesde0dBfinsa120dB.

0dBmnimaudible

30dBoficinadegravaci

70dBclasse

90dBsaxofentunfortssimo

120dBllindardeldolor

Timbre (aplicat a la veu i a la msica). Sn els harmnics dona o forma de lona. Podem

parlardetimbreaspre,metllic,seds,...


10/16


10

s la qualitat que confereixen al so els harmnics que acompanyen a la freqncia

fonamental.Serialaveuprpiadecadainstrument.

Aquesta qualitat permet distingir dos sons, per exemple, entre la mateixa nota amb

igual intensitat produda per dos instruments diferents,ja que cada cos sonor vibra

duna forma diferent , tant per la seva naturalesa (fusta, pell, metall...) com per la

maneradeferlosonar.

Durada tempsdevibraci.Llargocurt.

PROPAGACIDELSO

Elsfenmensdepropagaciesdonenacausadelcondicionamentacstic.

Elsodirecteselsopropagatperlafontsonoraiquenohasofertcapreflexi.

Entre el so directe i les primeres reflexions hi ha un retard de 10 a 30 milisegons, per si

nomshihaaquestretardespercepdinsdelsodirecte.

Lecoolareverberaciestmarcadaperlespaiquehihaentreelsenyaldirecteilesprimeres

reflexions.

Eltempsdereverberaci(TR60)seltempsquenecessitaunsoperdisminuir60dBdesprs

queelnivellsonorshagiextingit.

- ensdetermina:

1. lescaracterstiquesacstiquesdunasalaanivelldelabsorci.

2. lesreflexionsdelasuperfciedunasala.

3. ladistnciaentreloientilafontsonora.

- algunsexemplessn:

1. salesambreverberacielevadaesglsia,PalauSantJordi...

2. salesambreverberacimitjanasalapetitasenseres,unbany...

3. salesambpocareverberacisalesdeproducci...

Larefracciselcanvidedirecciquefaludioquanlonasonoraestrobaambuncanvide

medi.


11/16


11

ACSTICAFISIOLGICA

Sistemaauditiu

Odaexternaestformadapelpavellauditiuipelcanalauditiuquevafinsaltimp.

- falafuncidelarecepci.

- el pavell auditiu treballa com si fos un micrfon i el canal auditiu canalitza les

reflexionssonoresfinsaltimpquevibraenfuncideludio.

Odamitjaestformadaperunacadenadossospetits,entreeltimpilafinestraoval.

- falafuncidelatransmissi.

- transmetlesvibracionsmecniquescapalodainterna,finsitotamplificantles.

- adaptalesvibracionsqueestanenmediaeriperpassarlesamedilquid,quescom

estrobaranalodainterna,itambesprotegeixdevibracionsfortes.

Odainternaestformadaperlaccleaocargolielnerviauditiuquearribafinsalcervell.


12/16


12

5. LACMERA

Lacmeradevdeo,sundispositiuquecapturaimatgesconvertintlesensenyalselctriques

iendadesdigitals.

AlcursdeCinciAcci!treballaremamblacmeraSONYHDV1,unmodeldaltadefinicique

enregistralesimatgesacintaobadiscdur.

Lesprincipalspartsdelacmerasn:

*lptica

*eldiafragma

*elfocus

*lobturador

*elsensor

*elsistemadegravaci

Classificacidelsobjectius

1. Focalfixa: aquestesptiquestenenunanicadistnciafocal(aquestsobjectiussnmolt

millorsqueelszoomdonatquenoesmouenleslents).

Elstipusd'objectiusdefocalfixasn,ordenatsdemenoramajordistnciafocal:

Ultragranangular

Distnciafocalde24mma14mm.

L'angledecoberturasmoltelevat,potassolirels120.

Augmenten moltssim la sensaci de profunditatja que permeten treballar amb una gran

profunditat

de

camp.

Laprincipalfuncislafotografiaenplenanaturaogranspaisatgesurbans.

Angular

stotobjectiupersotade30mmfinsa24mm.

Deformenelselementsenprimerpla(noserveixenperferretrats).

L'angledecoberturassuperioraldel'ullhum.

Moltutilitzatperfotografiaredificis,grupsdepersonesetc.


13/16


13

Normal,estndardoprime

Distnciafocalentre35i50mm.

L'angle de cobertura s molt similar al de l'ull hum ( aprox 4065) i proporcionen gran

nitidesa.

Teleobjectiu

Distnciafocalentre70i600mm(n'hihademsidemenys,persnexcepcionals).

Angledecoberturamoltpetit(30enavall).

Tendeixenacomprimirelsobjectesenprofunditat('aplanen'lesimatges).

Moltutilitzatspelspaparazziielsfotgrafsesportiusidenatura.

Objectiusespecials(poccomunsiperaplicacionsmoltconcretes):

Ulldepeix

Distnciafocalentre6i16mm.

Angledecoberturamoltgran(180).

Lacaractersticaprincipalsquedistorsionenmoltlesverticalslaterals,provoquenaberracions

pertenengranspossibilitatsexpressivesicreatives.

Macro

Distnciesfocalsentre60i200mm.

Sncapaosdereproduirelsobjectesaescala1:1.

S'utilitzenperareproduirobjectesmoltpetits(flors,insectes),encaraqueespotferservirper

ferunretratiaprofitarlapocaprofunditatdecampperdesenfocarlaresta.

2. FocalVariable:contenen infinitesdistnciesfocalsentreunadistnciafocalmnima iuna

mxima.

Zoom

Diversesdistnciesfocalsentreunmnimiunmxim.

Snmoltcmodesdonatquepermetentenirunteleobjectiu,unapticanormal,iunangular

enunasolaptica.speraixquesnelsmsvenuts,jaquepermetentenirdiversesptiques

enunasola(l'utilitzennormalmentelsaficionats).

Snmenysprecisosqueelsobjectiusdefocalfixaperpermetenfer'zoom'envdeo.


14/16


14

Formatsirelacidaspecte

Formats:

Avuiendiasestproduintelcanvienelvdeodigitaldelformatdedefiniciestndard

(720x556pxels)alaltadefinici(1920x1080pxels):

Relacidaspecte(AspectRatio):

Unaltredelsaspectesdelcinemaquehaanatvariantslaformadelapantalla,passantde

pantallesmsquadradesamspanormiques.Avuiendialestndardestablertamblentrada

delHDanivelldomsticsel16:9.

FORMACIDELAIMATGE

Lexposici a la llum s la quantitat de llum que rep un material fotosensible, com ara una

pellculafotogrfica.

Elsfactorsquedeterminenlexposicialallumsn;

1. loberturadeldiafragmadeterminalaquantitatdellumincident.

2. la velocitat dobturaci s el temps durant el qual est entrant llum a

lelementfotosensible.

Eldiafragmaseldispositiuqueregulaaquantitatdellumqueentraalacmera.

Lobturadorseldispositiuquetancaelpasdelallumqueentraperlobjectiu.obredurant

uninstantdeterminatperdeixarentrarlallumidesprsestornaratancar.

Esparladerecorregutde la llumquan la llum incideixenunblocptic, llavors lacmerael

quefaesdescompondrelallumenelscolorsprimaris.


15/16


15

Abansdecontinuarambelseurecorregutlallumpassapertresfiltres:

1. modifica la temperatura de color aquest filtre t tres posicions diferents:

3200K(perinteriors),5600K(perllumdediaexterior)i5600K+ND(perun

exteriorambllumdiaperambsobreilluminaci)

2. treu el component dinfrarojos de la llum incident perqu aquest afecta als

CCD.

3. retallalesfreqnciesqueestanpersobredelespectrevisible.

Hipothaverunquartfiltrededensitatneutraqueeliminaquantitatdellum.

ElCCDsundispositiuquetransformaelsenyallluminsensenyalelctric.

s un element rectangular format per milers de celles alineades en files i columnes, on

cadascuna daquestes emmagatzema la crrega lluminosa. Quan estan prou carregades

transfereixenlacrregaenformadesenyalelctrica.

Les cmeres professionals disposen de 3 CCDs, un per a cada color primari (vermell, verd i

blau).

Aix, la llumentraatravsde lobjectiude lacmeradevdeo iaquestaesprojectasobreel

sensor CCD, que tradueix la imatge ptica en senyal electrnica, en una determinada

seqnciadimatges, frames persegon,analitzanta la vegada la lluminositat ielcolorde la

imatge.Aixescrealasenyaldevdeo.


16/16


16

EXERCICIS

Busqueu a les principals plataformes de vdeo a Internet exemples de:

- Escena amb una temperatura de color de llum dia (5.600 graus Kelvin).

- Escena amb una temperatura de color superior a la llum dia (imatges

blavoses).

- Escena amb una temperatura de color inferior a la llum dia (imatges

vermelloses).

- Un pla enregistrat amb un objectiu gran angular o ull de peix.

En els tres primers exemples, a banda de la qesti fsica i tcnica, podeu

comentar alguna cosa sobre la relaci entre lopci que ha pres el realitzador i

el discurs narratiu?

Podeu penjar els enllaos a lentrada al blog referent a la primera sessi, amb

el vostre nom i una breu descripci de lexemple.

http://cinciaccio.blogspot.com

o al correu

[email protected]

Tema1_Fonaments_tecnologia

Documents

Transcript of Tema1_Fonaments_tecnologia