La dinastia dels Habsburg

Genealogia dels Habsburg

Dinastia dels Àustries Felip “el Bell” era fill de Maximilià I d’ Àustria i es va casar amb

Juana “la Loca”, tot sabent que heretaria el regne de Castella. Juana va ser proclamada reina de Castella el 1504. El seu marit Felip va ser proclamat rei el 1506. Encara que era

regent, era realment qui governava. No obstant això, Felip mor repentinament aquell mateix any. Ferran el Catòlic, pare de Juana, decideix prendre possessió del

poder de Castella i tanca la seva filla en un convent a Tordesillas fins que va morir allà mateix.

El seu fill i futur emperador Carles corroboraria aquesta decisió de mantenir-la tancada allà.

Ferran governarà fins a la seva mort, el 1516. Carles I, fill de Juana “la Loca” i Felip I “el Bell” , arribà a Espanya

l’any següent i inicià el seu govern.

Mapa de l’ herència de Carles I 1516

Imperi de Carles V 1519• Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi. Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va

acumular una gran herència: • per part materna (fill de Juana, hereva dels Reis

Catòlics) va heretar el regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, els territoris a la península itàlica i les possessions americanes

• per part paterna (era fill del príncep alemany Felip I d’ Habsburg) va heretar els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

• Va ser un regnat on es va barrejar les corones de Espanya amb L’Imperi.

• Així, per exemple es va fer la guerra al turc que apretava Viena, i els Balcans. O a Tunísia per lliurar a les costes italianes de pirates en lloc d'atacar Alger i el Marroc i lliurar a Castella i Aragó d'aquest mal.

Carles V a Mülhberg, Tiziano

Mapa dels dominis de Carles I

Problemes interns• Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península

el 1517, sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs.

• El 1520 va anar a Alemanya, enmig del malestar cada vegada més gran de la població castellana, que reclamava la corona per a la seva mare Juana, tancada al convent, o bé eren partidaris del seu germà Ferran d’ Habsburg (futur emperador del Sacre Imperi Romanogermànic) i que havia sigut educat a Espanya.

• Carles decidí enviar el seu germà Ferran a Brusel·les (Flandes) per tal d’ apartar-lo del govern espanyol.

• El 1520 va traçar les línies de la seva política imperial, unitat de la cristiandat enfront de Luter (dins) i els Turcs (fora), que avançaven cap a Europa.

Ferran d’Habsburg, Emperador després de Carles V d’Alemanya.

Nombroses juntes municipals i la petita noblesa castellana es varen revoltar contra

l’autoritarisme que suposava el nou monarca i la seva cort estrangera.

Mentrestant, els petits industrials i els mercaders de les ciutats interiors (Segòvia,

Toledo, Conca) reclamaven una política proteccionista contra els exportadors de la llana

i els comerciants de Sevilla i Burgos.

Revolta de les Comunitats (1520-

1521)

Revolta de les Germanies (1519-

1523)

Una sèrie de ciutats castellanes, en especial Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos i Salamanca, s’aixecaren

contra l’emperador i s’autoproclamaren una “comunitat” (es constitueixen en govern del regne)

i arribaren a oferir la corona a Joana, que estava reclosa al monestir de Tordesillas.

El moviment fou dirigit per la petita noblesa, mestres dels oficis i alguns clergues. L’aristocràcia es va mantenir al marge fins que els comuners, per guanyar suport popular, impulsaren moviments anti-senyorials, i la noblesa s’alià amb els representants

del monarca.

Finalment, l’any 1521, Adrià d’Utrech, dirigint un exèrcit imperial i amb l’ajuda de bona part de la noblesa derrotaren els comuners a la batalla de

Villalar. Els dirigents comuners (Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado) varen ser ajusticiats.

La revolta mallorquina, a l’igual que la valenciana, també és una revolta més social que política, i fou provocada per la miserable situació de la pagesia i dels menestrals, asfixiats per les

càrregues impositives i per la pressió de les classes propietàries.

Va ser dirigida per Joan Crespí, moderat, i posteriorment per Joanot Colom, més radical, qui

va dominar l’illa fins el 1523. A la germania mallorquina tan sols un poble no participà, Alcúdia,

essent després proclamat ciutat per Carles V.

A València fou aixecament popular de l’artesanat urbà, petits propietaris, pagesos més pobres, baix

clergat i comerciants de les ciutats, que descontents per l’absència del rei, varen aprofitar

la fugida de les autoritats municipals (temien l’epidèmia de pesta i als atacs berberescos) per a dirigir la revolta contra les oligarquies del regne

de València

Les revoltes foren dominades per les tropesreials i nobiliàries unides, i les ciutats castigades. La monarquia fou la gran vencedora. Les Corts de

Castella esvaren convertir en una institució submisa. Els

nobles,atemorits i impotents davant les revoltes, es varen

convertir enaliats fidels del rei

Conflictes externs• La defensa de l’autoritat imperial i del catolicisme per part de Carles va comportar nombroses

guerres o enfrontaments:

a) contra França (1525-1544), el seu gran rival a Europa.Batalla de Pavia (1525): Carles va vèncer els francesos, encapçalats pel rei Francesc I. El rei francès va haver de signar el Tractat de Madrid (1526) en el qual renunciava al Milanesat, Nàpols, Flandes, Borgonya i Artois. Hi hagueren altres tractats importants com la Pau de Cambrai, conegut col·loquialment com el Pacte de les dames.

b) Contra el Papat

Saqueig de Roma (1527): l’ exèrcit de l’emperador havia derrotat les tropes franceses però no disposava de fons per pagar els seus propis soldats. El papa Climent VII va ser empresonat.

c) Contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi (Setge de Viena, 1529) i el Mediterrani.

• • Una part dels prínceps alemanys va donar suport a les posicions de Luter (protestantisme) i es van enfrontar a l’autoritat política de l’emperador tot iniciant llargues guerres de religió.

• Malgrat els èxits inicials, l’emperador va haver d’acceptar finalment, a la Pau d’Augsburg (1555), la igualtat del catolicisme i del protestantisme.

Carles V va enfrontar-se fins a 6 vegades amb França (1521-1544),

iniciant-se fonamentalment pel control del ducat de

Milà. Una de les més cèlebres i amb resultat favorable per l’Emperador fou la Batalla de Pavia (1525), en la que

els terços espanyols aconsegueixen el control

del ducat de Milà i Francesc I capturat

(i alliberat per un substanciós rescat)

Poc més tard, l’any 1527, el Papa

Clement VII, per temor a un aclaparador domini

espanyol a Itàlia s’alià amb el rei de França en contra de l’emperador. Lliga de

Cognac.Aquell mateix any 1527, les tropes imperials entraren i saquejaren Roma (il saco di Roma). El Papa decidí

aleshores reprendre l’aliança amb Espanya.

CONFLICTE AMB FRANÇA

CONFLICTE AMB ELS TURCSLa guerra contra els turcs

de Solimà el Magnífic (hegemònics a la

Mediterrània) va tenir dos escenaris:

Europa Central i el Mediterrani Occ.

Els enfrontaments es van perllongar des del 1529 (quan les tropes del sultà assetjaren

Viena) fins al 1541.Durant la guerra, i per tal

d’impedir l’expansió turca pel Mediterrani comandada per

Barbarroja, Carles V ocuparia Tunis (1535) però

seria derrotat a Alger (1540).

GUERRES DE RELIGIÓ

El conflicte més transcendent, però, fou causat degut al suport

donat per alguns prínceps alemanys a les idees de

Luter. Carles V mantingué una actitud més o menys

conciliadora (Dieta de Worms) en el tema fins

l’any 1540, però davant la impossibilitat d’arribar a acords, van començar un

seguit de guerres de religió.

Si bé l’Emperador obtingué algunes grans victòries

(Mühlberg, 1547), finalment hagué d’acceptar la igualtat entre catòlics i protestants i la llibertat

religiosa dels Estats alemanys (Pau

d’Augsburg, 1555)

Carles I a la batalla de Mühlberg

Tizià, 1548,M. del Prado

Cuius regio, eius

religio

Amèrica• • Per últim, la conquesta de

Amèrica va ser un fet important tambè en el regnat de Carles I. El 1520 les antilles estaven exahurides, i comença la coquesta de Mèxic i el Perù.

• Bartolomé de las Casas, fraile que va escriure a favor dels indis, va aconseguir millores en la qualitat de vida dels nous subdits de Castella. Tot i que de vegades van patir esclavitud i sobretot el sistema de encomiendas (treball d’un cert nombre de dies pel encomendador)

Mèxic i Perú• Tenim dos grans imperis per conquistar. El primer va

ser Mèxic. • El segon Perú.

Pizarro va sortir per conquistar Perú en 1524. En 1526 realitza la seva famosa acció de la ratlla dels tretze, a la illa del Gall. Rep reforços i va a la conquesta de Perú, que es trobava en guerra civil entre dos germanastres pretendents al tron. (Huasca i Atahualpa). Atahualpa tenia la seva residència prop de la ciutat de Cajamarca. Pizarro demana audiència i només disposava de 180 homes i 37 cavalls, enfront de 30.000 guerrers de l'inca. Però fixen una reunió i Atahualpa va només amb 4500 soldats a la Plaça de la ciutat de Cajamarca, deixant fos a l'exèrcit. Moment que aprofita Pizarro per matar als inques i capturar a Atahualpa. Es va demanar una recompensa d'or i plata tan enorme que avui seria de 200 milions de € en or i 6 milions de € en plata.

Conquesta de Mèxic, 1519-1521

La Conquesta del Perú (1532-1533)

Fi del regnat de Carles I i inici de Felip II

• Carles heretà els territoris imperials el 1519, any de la mort del seu avi, l’ emperador Maximilià I.

• Això no obstant, no va ser coronat pel Papa Climent VII fins l’any 1530.

• Carles, fruit del seu matrimoni amb Isabel I de Portugal, té a Felip II com a fill.

• Abdica de la corona espanyola l’any 1556 en favor del seu fill Felip, i de la corona imperial del Sacre Imperi Romà en favor del seu germà Ferran I d’ Habsburg.

• Carles mor l’any 1558.

Herència de Felip II

El govern de Felip II• Felip II va heretar la corona espanyola (1556)

per part paterna i posteriorment també el regne portugués (1581) per part materna.

• Va governar un Imperi en la seva màxima expansió.

• Va heretar tots els títols i dominis del seu pare, exceptuant la corona imperial i els territoris austríacs que quedaren a mans del seu oncle Ferran.

• Com que no era emperador, va poder governar per als interessos de la monarquia hispànica, encarregant-se personalment del govern des de Madrid, vila que va convertir en capital el 1561.

• El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la centralització del govern espanyol.

Defensa de l’ Església catòlica• Va imposar l’esperit de la Contrareforma i la seva lluita contra

el protestantisme. L’ existència de molts conversos va incrementar la persecució per motius religiosos, impulsant l’actuació de la Inquisició.

• Els problemes més greus es van produir amb els moriscos granadins, als quals es va prohibir l’ús de la seva llengua i els seus costums quotidians (vestits, queviures, etc.), desencadenant-se la Insurrecció de las Alpujarras (1568-1571) que va ser sufocada després de tres anys de lluites.

La política exterior• Política contra França Batalla de Saint-Quentin (1557). Per tal de mantenir l’hegemonia política i imposar el catolicisme a Europa, Felip II

es va enfrontar als francesos i els va derrotar a la batalla de Saint-Quentin (1557). La intenció era conquerir París, però finalment Felip II es va conformar signant amb francesos i anglesos un tractat de pau favorable als seus interessos (Cateau-Cambresis, 1559). En aquest tractat s’ acordà que els espanyols retornessin Saint-Quentin als francesos i retinguessin el Franc Comtat i els territoris italians. A més, França i Espanya decidiren treballar conjuntament contra l’ heretgia protestant, i per consolidar encara més la pau Felip II s’ esposà amb Isabel de Valois, filla del rei Enric II de França.

• Política envers els turcs

Batalla de Lepant (1571). Per a frenar l’expansió musulmana al Mediterrani, s’ organitzà una gran flota

aliada (Lliga Santa) formada per espanyols, venecians i els Estats Pontificis que s’ enfrontà els turcs, atès que perillava el control polític, religiós, econòmic i comercial a Europa. La lluita va perllongar-se durant unes cinc hores fins que els exèrcits de la Santa Lliga van imposar-se.

• El 1568 Felip II, convençut que el seu fill Carles d’ Àustria era incapaç i indigne de succeir-lo, el féu empresonar. El príncep Carles morí poc després, en circumstàncies mai no aclarides pel secret rigorós amb què Felip II féu tractar tot l’afer.

• El 1580 Felip II va reclamar els seus drets a la corona de Portugal i fou reconegut com a rei del país veí.

• El 1588 es produí la desfeta de l’ Armada Invencible.

Conseqüències de la política matrimonial de Felip II

Crisi successòria a Portugal • La crisi de successió de Portugal de 1580 va sobrevenir com a conseqüència de la

mort sense hereus del rei Sebastián I de Portugal en 1578 i del seu successor Enrique I al començament de 1580.

• Les corts portugueses havien de decidir qui d'entre diversos reclamants hauria d'ocupar el tron portuguès, però abans que l'elecció fos feta Felipe II d'Espanya es va anticipar a la decisió, i emparant-se en els seus drets a la successió a la corona portuguesa, va ordenar la invasió militar del país.

• Antonio, prior de Crato es autoproclamó rei, però les seves escasses tropes van ser superades per l'exèrcit espanyol en la Batalla d'Alcántara (1580), i a l'any següent Felipe II va ser reconegut com a rei de Portugal.

Est va ser el començament d'un període en el qual Portugal juntament amb els altres regnes hispànics van compartir el mateix monarca en una unió dinàstica que es va perllongar fins a 1640, en què va començar la guerra de separació de Portugal.

Nova corona de Felip II

La política exterior (2)

Política amb Anglaterra- Casament amb la reina Maria Tudor - Proposta de nou casament amb la nova reina Elisabeth -- No obstant això, la voluntat de Felip II d’ unificar ambdós regnes va esdevenir un fracàs: la reina Elisabeth no volia saber res del papa i, per tant, Anglaterra tornava a la religió anglicana. Aquest fet produí un enfrontament interminable entre Anglaterra i Castella.

Política amb el Papat

- Bona relació amb el Papat. Felip II era un acèrrim defensor de l’ església catòlica. El seu interès de defensar el catolicisme arreu d’ Europa (Anglaterra, Països Baixos, lluita contra els turcs i tot heretge) va fer que mantingués una excel·lent relació amb els Estats Pontificis.

Política amb els Països Baixos L’ auge del protestantisme a l nord dels Països Baixos va produir una ruptura entre els territoris flamencs i la corona de Castella. Es va iniciar allà la Guerra dels 80 anys (1568-1648). La reina Elisabeth recolzarà aquest moviment protestant , encapçalat entre d’ altres pel príncep Guillem d’ Orange, per afeblir la corona de Castella.

La política exterior• Política contra Anglaterra Desfeta de l’ Armada Invencible (1588)

Causes de l’ enfrontament contra Anglaterra - polítiques: a) rebel·lió dels Països Baixos (volien independitzar-se de la corona espanyola), a

la qual la reina Elisabeth d’ Anglaterra donava suport. b) La reina Elisabeth era partidària d’un altre hereu al regne de Portugal, per

tant, no acceptava l’ herència de Felip II. - religioses: catolicisme vs. protestantisme - econòmiques: els pirates anglesos robaven sovint els vaixells carregats de riqueses provinents

d’ Amèrica.

Pretextos • L’ annexió d’Escòcia i l’execució de la reina Maria Stuart van ser el casus

belli necessari per a la Monarquia Hispànica per a enfrontar-se a Anglaterra. Havia arribat el moment d’articular una gegantesca expedició contra l’enemic anglès: 137 naus havien de transportar uns 90.000 homes per a ocupar Anglaterra.

Panorama contemporani europeuEnfrontaments destacats arreu d’ Europa • Batalla de Tucapel (1553-1554) – colons castellans vs. indígenes xilens• Insurrecció de las Alpujarras (1568-1571) – Felip II vs. moriscos castellans. • Batalla d’ Heiligerlee (1568) – Felip II vs. protestants flamencs . • Maria I Estuard és empresonada (1568-1587) – Elisabeth vs. Maria Estuard

(protestants anglesos vs. Catòlics escocesos. Felip II recolzà Maria Estuard). • Batalla de Lepant (1571) – Lliga Santa vs. Turcs • Matança de Sant Bartomeu a França (1572) Carles IX vs. Hugonots (protestants) Matança d’hugonots que s’esdevingué a París. Actuà la plebs parisenca,

fanàticament catòlica. Ordenà la matança el rei Carles IX, i en fou el pretext un complot protestant. Hi moriren més de tres mil hugonots. Continuaven, per tant, lluites molt intenses i radicals entre catòlics i protestants arreu d’ Europa.

• Francis Drake conquesta el port de Nombre de Diós a Panamà (1572).

Desfeta de l’ Armada Invencible

Frases cèlebres de Felip II

• “En mis dominios nunca se pone el Sol.” • “

No he enviado a mi flota a luchar contra los elementos.”

• “Y aun si mi hijo fuera hereje, yo mismo traería la leña para quemarle.”

Economia i societat hispànica durant tot el s. XVI

• L’ economia.- Durant el segle XVI es va produir una gran demanda de productes per les noves terres d’Amèrica, un gran creixement del comerç i una ingent aportació d’or i plata d’Amèrica. Aquesta situació no va millorar les condicions econòmiques i socials de la població, ja que l’entrada d’enormes quantitats de metall preciós va provocar un efecte de pujada dels preus, que va fer disminuir el poder adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de vida.

• La demografia.- Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va augmentar, especialment a Castella, encara que la població urbana era escassa i poques ciutats superaven els cinc mil habitants.

• La societat.- El predomini social radicava en la noblesa, tot i que la burgesia ja tenia un control excepcional del comerç. Juntament amb el clero, la noblesa acumulava un percentatge altíssim de les rendes i riqueses del regne i no pagaven impostos. Els no privilegiats eren majoritàriament pagesos, subjectes al pagament de tributs i obligacions com les rendes senyorials. A la societat hi havia grups diferenciats segons la procedència ètnica o religiosa, així trobem, a més dels cristians vells, els moriscos i els jueus conversos.

Principals despeses de la corona • Manteniment de la Casa Reial (gran despesa) i de l’administració.• Defensa interior (pocs recursos: atacs pirates i feblesa a la frontera

francesa). • Manteniment de l'exèrcit a les campanyes europees (grans

despeses).• Manteniment de la política d'aliances europees (compra de

voluntats).

Resultats • Repetides fallides de l'Estat en temps de Felip II (1557, 1575, 1596) • Esgotament econòmic castellà, greu crisi a finals de segle XVI i al s.

XVII.

Els Austrias Menors

Els regnats dels Àustries menors(Felip III, Felip IV i Carles II) coincidentsamb l’esplendor del Segle d’Or de les artsi les lletres, suposaren l’etapa conegudacom “decadència espanyola”: la pèrduade l’hegemonia europea i una profundacrisi econòmica i social.

◊ Revolució dels preus degut a l’entrada massiva de metall preciós procedent d’ultramar ◊ L’enorme demanda de producte agrícola amb prou feines es pogué satisfer i generar endeutament.

◊ Societat amb uns desajustaments fiscals i de propietats enormes entre classes.

◊ S’incentivà als exportadors en detriment del comerç local. Preus competitius inassolibles.

A diferència de Carles I i de Felip II, que es preocupaven directament del govern de la monarquia, aquests reis renuncien a

exercir directament les tasques de govern i deleguen aquestes funcions en els privats o vàlids: designaven un favorit (persona de confiança) per ocupar-se del

govern espanyol.

Durant el segle XVII regnaren a Espanya els anomenats Àustries Menors: Felip III,

Felip IV i Carles II.

El duc de Lerma (1603)

Peter Paulus Rubens Museu del Prado

El comte duc d’Olivares (1634-38)

Diego R. de Silva y Velázquez

Museu del Prado

► El regnat de Felip III (1598-1621) es va caracteritzar per un cert pacifisme en política exterior (es pretén mantenir l’hegemonia europea per la via diplomàtica), mentre en política interior s’intenta millorar la Hisenda Reial (fins al 1618, quan comença la guerra dels 30 anys). També fou un element distintiu l’inici de la delegació de poder en els vàlids, així com l’expulsió dels moriscos (1609-14) adduint temor a que poguessin esdevenir aliats dels turcs (excusa) i provocant greus despoblaments.

Felip III, El govern dels privats

► També cal destacar que milloren les relacions amb França. Es pacten els matrimonis entre el fill del rei, futur Felip IV amb Isabel de Borbó (filla del rei de França Enric IV i la seva segona esposa Maria de Mèdici),

► Milloren les relacions amb Anglaterra (Felip III signa una treva) amb l’entrada d’una nova dinastia a la corona anglesa, els Estuard (Jacob I).

► Espanya signa la treva dels 12 anys (1609-1621) amb els Països Baixos (que de facto reconeixia la independència d’Holanda)

► A partir de 1618, final del regnat de Felip III, Espanya entrà a la Guerra dels 30 anys.

Felip IV: La fi de l’hegemonia a Europa

► El comte-duc d’Olivares, partidari de l’enfrontament armat per a mantenir l’hegemonia a Europa, va decidir crear la Unió d’Armes (tots els regnes peninsulars havien de contribuir de forma equitativa amb diners i soldats). No obstant, com que Castella sempre havia pagat més, i Navarra i Aragó hi aportaven menys soldats, Olivares va voler unificar els costos, cosa que provocà, en la dècada de 1640, un seguit de revoltes interiors (catalana, portuguesa, andalusa i aragonesa), que varen mostrar la falta de solidesa interna de la monarquia. En particular, dues revoltes foren rellevants: la catalana i la portuguesa, perquè varen manifestar la voluntat de Portugal i Catalunya de mantenir les seves institucions i privilegis, i el desig d’aquesta perifèria, més dinàmica i moderna, d’apartar-se d’una Castella debilitada.

► Amb el regnat de Felip IV Espanya torna a involucrar-se en conflictes europeus, fonamentalment degut a l’esclat de la citada Guerra dels 30 anys.

► Si bé a Andalusia i a Aragó la revolta fou sufocada ràpidament, no va succeir el mateix amb els dos focus de insurrecció més importants. Així, Portugal va acabar separant-se de la monarquia hispànica, i Catalunya va establir una aliança amb França que va allargar el conflicte fins al 1652.► Finalment, l’any 1659 es va signar la Pau del Pirineus, segellant un tractat de pau entre Espanya i França. La signatura inclogué el lliurament als francesos del Rosselló i una part de la Cerdanya.

► Malgrat algunes victòries inicials (Breda, 1626), ben aviat es succeïren contundents derrotes (Rocroi, 1643). La Pau de Westfalia (1648) posà fi a la guerra i deixà clar el declivi de la monarquia hispànica..

La guerra dels 30 anys

Carles II: La fi de la Monarquia dels Habsburg

El regnat de Carles II (1665-1700) sens dubte va constituir el moment més crític de l’imperi. A banda de la

corrupció imperant en la cort (sobretot dels validos), de la crisi econòmica (que

poc a poc anava superant-se) i de la progressiva pèrdua de pes polític

espanyol al panorama internacional, s’hi afegí la incapacitat (mental) del nou monarca. De fet, quan va morir Felip IV, Carles II només tenia 4 anys,

així que la seva mare Mariana d’Àustria exercí com a regent (“aconsellada” per

2 validos), i ja des d’aleshores començaren el problemes, doncs el fill

bastard de Felip IV –Joan Josep d’Àustria- pugnà per accedir al tron.

A més, donat que era estèril, en morir provocà un nou problema, ja que no tenia descendència. El conflicte successori enfrontà, doncs, els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó –net de Felip IV-) i els de l’austríac (Carles d’Àustria –net de Maria d'Àustria-). Això volia dir que no tan sols

es tractava d’aconseguir un monarca per Espanya, sinó que el que es jugava era l’equilibri europeu o hegemonia al continent d’una de les dues grans famílies que governaven Europa: Borbons i Habsburg. No obstant,

una de les condicions pels aspirants era que el candidat no havia d’heretar la corona del seu país, doncs es tractava de conservar l’equilibri europeu

El triomf francès significaria la fi dels Habsburg a la Península.

Resum de la situació econòmica i social del s. XVII a l’imperi.

Crisi demogràfica

Crisi econòmica

Descens de població (flux migratori cap al Nou

Món, mortalitat en guerres, expulsions per

religió, epidèmies)

Empobriment de la terra

(guerres / sequedat)

Autogestió a ultramar

Augment despeses de la corona

(finançament guerres, préstecs per salvar la Hisenda Reial)

Reducció mà d’obra (pagesos migren a la ciutat picaros)Disminució dels caps de bestiar

Augment impostosDevaluacions constants de la

moneda (exhauriment mines)

Descens demanda americana de productes peninsularsCompetència producte estranger vers el peninsular

El segle XVII: el declivi de l’imperi• Felip III (1598-1621): el govern dels privats.- Felip III, fill i

successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política, ja que va renunciar a exercir personalment les tasques del govern que van passar a mans de ministres omnipotents, els privats o favorits. Felip III va lliurar el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior, tot aconseguint un regnat breu i pacífic, malgrat l’expulsió dels moriscos (1609) que va ser molt mal rebuda al Regne de València on va agreujar els problemes agrícoles.

Expulsió dels moriscos (1609)• Important comunitat a València, al Sud d'Aragó i Granada. • Població altament productiva dedicada a l'agricultura de

regadiu i a la seda.• La noblesa valenciana i aragonesa protegia a la comunitat

morisca per interessos econòmics.• Acusats de falta “d'integració” cultural i religiosa i de

mantenir tractes amb els pirates berberescos. • El 1609 es produeix el decret d'expulsió (300.000

moriscs) (València 25%; Aragó 18%; Múrcia 12%, Andalusia 3%) .

• Greus repercussions demogràfiques i econòmiques: despoblament, abandonament de cultius, pèrdua de treballadors qualificats.

La fi de l’hegemonia a Europa• Anomenat el “Rey Planeta”Felip IV (1621-

1665) va tornar a involucrar-se en els conflictes europeus per l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

• El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa. Però, llevat d'algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes. La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra.La Pau dels Pirineus (1659) es va firmar amb França i va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos (l'anomenada Catalunya Nord).

La fi de la monarquia dels Habsburg• Carles II (1665-1700) va ser l’ últim rei

dels Habsburg i va constituir el moment més crític de l’imperi, atès que es van unir la pròpia incapacitat del rei i la corrupció dels privats, etc.

• En morir Carles II sense descendència, es va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) i els del candidat austríac (Carles d’ Àustria) que va desembocar en la Guerra de Successió (1702-14) amb triomf del francès Felip d'Anjou, fet que va suposar la fi dels Habsburg a Espanya i la imposició de les lleis castellanes a la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta.