Temps de revolucions · 2012. 5. 14. · vapor † 1789: Revolució Francesa † 1848: Revolucions...

66

6 L’Església dels humils

830149 06 Reli 4 ESO CAT.qxd:. 7/6/11 16:00 Página 66

Con

tin

gu

ts

Sóc Joan Bosco

Connecta T

L’Església avuiOrganitzacions de cristians compromesos

67

Una Església que es renovaEls segles XVIII i XIX constitueixen una etapa convulsaen la història de la humanitat. Els filòsofs i pensadors dela Il·lustració van posar les bases de la Revolució Fran-cesa i van entronitzar la raó com l’únic camí per a as-solir la veritat.

També en aquella època, la invenció de la màquina devapor va afavorir el desenvolupament de la RevolucióIndustrial, procés que va permetre la fabricació de mul-titud d’objectes útils, però que va provocar greus situa-cions d’injustícia en el repartiment de la riquesa.

L’Església va haver d’enfrontar-se a aquests esdeveni-ments de gran transcendència i l’Esperit Sant hi va pro-moure homes i dones que van oferir la seva vida perajudar els més pobres i necessitats.

Com reacciones tu davant els canvis que succeeixenal teu voltant? Adoptes una actitud defensiva o bé in-tentes adaptar-t’hi i fer-hi front?

Temps de revolucions

1. Fe i raó en el segle XVIII

1.1. El pensament il·lustrat

1.2. L’Església i la Il·lustració

2. La vida cristiana en el segle XIX

2.1. La renovació interior de l’Església

2.2. La preocupació per la qüestió social

2.3. La Doctrina Social de l’Església

s. XVIII s. XIX1700 1800 1900

• 171

4: F

i de

lag

uer

ra d

eSu

cces

sió

aC

atal

un

ya

• 172

5: A

pro

vaci

ó d

els

Ger

man

s d

e le

sEs

cole

s C

rist

ian

es o

de

La S

alle

• 173

8: C

on

dem

na

pa-

pal

de

la m

aço

ner

ia

• 177

3: S

up

ress

ió d

e la

Co

mp

anyi

a d

e Je

sús

• 181

7: S

ant

Mar

cel·l

íC

ham

pag

nat

fun

da

els

Ger

man

s M

aris

tes

• 182

6: S

anta

Joaq

uim

a d

e Ve

dru

na

fun

da

les

Car

mel

ites

de

la C

arit

at

• 185

4: D

og

ma

de

laIm

mac

ula

da

Co

nce

pci

ó

• 185

9: S

ant

Joan

Bo

sco

fun

da

la C

on

gre

gac

ióSa

lesi

ana

• 186

9-18

70: C

on

cili

Vati

cà I

• 189

1: E

ncí

clic

aRe

rum

Nov

arum

, del

pap

a Ll

eó X

III

• 189

9: J

ose

p T

orr

asi B

ages

, no

u b

isb

ed

e V

ic

• 171

7: In

ici d

e la

maç

on

eria

aLo

nd

res

• 175

1-17

72:

Pub

licac

ió a

Fra

nça

de

l’Enc

iclo

pèdi

a

• 176

9: In

ven

ció

de

la m

àqu

ina

de

vap

or

• 178

9: R

evo

luci

óFr

ance

sa

• 184

8:Re

volu

cio

ns

liber

als

a Eu

rop

a

• 186

4: P

rim

era

Inte

rnac

ion

alO

bre

ra

• 187

0: C

on

clo

uen

les

un

ifica

cio

ns

d’It

àlia

id

’Ale

man

ya


l nostre Pare comú m’ha confiat la custò-dia d’aquests joves, a qui estimo tendra-ment en Jesucrist. El meu desig més granés que siguin feliços ara, en el temps pre-sent, i després, en la vida eterna. Però,com ho aconseguiré?

Ja he passat els setanta anys. I al llarg de la meva vidahe pogut adonar-me d’una gran veritat: és més fàcilenfadar-se que ser pacient, més senzill amenaçarun noi quan fa una cosa malament que no pas cor -regir-lo amb dolcesa, i més còmode castigar-lo queconvidar-lo a canviar d’actitud.

Llegint sant Pau descobreixo la caritat amb què trac-tava els qui acabaven de convertir-se al cristianisme.Fins i tot va arribar a suplicar per ells a Déu, amb llà-grimes als ulls, quan descobria que es mostravenrebels a l’Evangeli!

Veig que he de mirar com a fills aquells sobre els qualshe d’exercir alguna autoritat. No puc oblidar que elsestic fent de pare.

Quin és, doncs, el model que cal seguir? Sens dub-te, Jesucrist. Ell va venir per obeir i no pas per ma-nar, per sotmetre’s en comptes de per dominar.

Aquesta era la manera d’actuar de Jesús amb els apòs-tols: era pacient amb ells, malgrat la seva ignorància,la seva rudesa i, fins i tot, la seva infidelitat. Pere vanegar tres vegades que el coneixia; Judes el va ven-dre al Sanedrí per trenta monedes, i tots, tret de Joan,van fugir espaordits quan el van penjar a la creu.

També amb els pecadors es mostrava amable i com-passiu. Menjava i bevia amb ells, la qual cosa era cau-sa de gran admiració per als uns i d’escàndol perals altres. Va ser la seva actitud el que va propiciar laconversió de tantes persones que van recuperarl’esperança del perdó de Déu, perquè Jesús era mansi humil de cor.

Que bo que és per als nois que mantinguem serè elnostre esperit, que evitem de menysprear-los amb lamirada, que no pronunciem paraules que puguin re-sultar-los feridores! D’aquesta manera, sembrem enel seu cor l’esperança d’arribar a ser bons cristians ihonrats ciutadans, capaços de donar raó de la sevafe i de viure en el món d’acord amb aquesta fe, sen-se avergonyir-se ni escandalitzar-se de les sevescreences.

En aquesta tasca educativa, m’adono de la importàn-cia fonamental de la devoció a Maria Auxiliadora.

Ella és qui ho ha fet tot: ens ha encomanat aquestsnois per deslliurar-los dels perills del món, perquè s’es-timin com a germans i perquè donin glòria a Déuamb la seva bona conducta; proveeix de pa i de totel que necessiten per a estudiar amb innombrablesgràcies i portents.

Tant de bo que l’amor a la Mare del Cel faci caure labarrera de la desconfiança que tantes vegades s’ai-xeca entre ells i nosaltres, els seus educadors, i dela qual es deriven molts mals per a tantes ànimes!

Potser ells no ho saben però, des del mateix mo-ment en què posen els seus peus en una casa sale-siana, la Santíssima Mare de Déu els posa sota la sevaespecial protecció. Així ho ha fet des que va suscitaren mi el desig de servir tants joves pobres i abando-nats, als quals no he deixat d’estimar ni un sol diade la meva vida.

Dono gràcies a Déu per tants béns rebuts, per tantsjoves rescatats dels perills del món, per tantes voca-cions al servei de l’Església que han sorgit a les nos-tres escoles i oratoris. Que la Mare Auxiliadora els pro-tegeixi a tots i que ens ajudi a nosaltres, els sale-sians i salesianes, a servir-los amb amor paternal, ambesperit de consell i amb desig de servei!

Joan BoscoTorí, 1887

68

Sóc Joan Bosco

Connecta T

EXP

ERIÈ

NC

IA IN

ICIA

L


69

«Us estimo perquè sou joves.» (Sant Joan Bosco) «És el moment d’interrogar-vos sobre el sentit autèntic de l’e-xistència i de preguntar-vos:“Estic satisfet amb la mevavida? Hi ha alguna cosa que em falta?”. No tingueu por d’a-frontar aquestes preguntes!» (Benet XVI, Missatge als joves)

1. Quin va ser el desig més gran de sant Joan Bosco?

— Què va aprendre amb els anys sobre la manera detractar els joves?

2. Recorda els diversos adults que han contribuït a lateva educació: pares, professors, monitors del lleure, pro-fessors d’extraescolars, catequistes...

a) Fes una llista dels que més t’han influït positivament.

b) Tria un d’aquests educadors i defineix amb poquesparaules el seu mètode.

c) Repassa el text de sant Joan Bosco i troba punts decontacte entre la seva manera de veure l’educació il’experiència positiva que has descrit.

3. Intenta respondre amb sinceritat les preguntes que Be-net XVI formula als joves en el text d’aquesta pàgina.

QUÈ ET DIU?


70

1

DescartesEl filòsof i matemàtic francèsRené Descartes (1596-1650)és considerat com el pare de lafilosofia racionalista, en quès’inspira el pensament il·lustratdel segle XVIII. Defensa, entre al-tres coses:• La confiança absoluta en la

raó humana, com a úni-ca facultat per a assolir la ve-ritat.

• L’existència d’idees inna-tes, com la idea de Déu, apartir de les quals es cons-trueix el coneixement de lescoses.

• La necessitat d’utilitzar unmètode científic, inspiraten els models matemàtics, pera estructurar el coneixement.

• El reconeixement de tres granscategories que existeixenper si mateixes: Déu, el pen-sament humà i la matèria.

• L’existència d’unes lleismecàniques que regeixenel funcionament del món, elqual es comporta com unamàquina perfecta.

Fe i raó en el segle XVIII

El segle XVIII és conegut sovint pels noms de Segle de les Llums o de la Il·lustració. Aquestsnoms procedeixen de l’actitud dels protagonistes d’aquesta època: els filòsofs ipensadors racionalistes, que jutjaven els esdeveniments a la llum de la raó.

1.1. El pensament il·lustratDurant el segle XVIII, i com a fruit de les idees racionalistes, es va desenvolupar a Eu-ropa un moviment filosòfic, literari i científic, conegut amb el nom d’Il·lustració,que va intentar modernitzar la cultura i transformar la societat.

Entre les idees que remarcava aquest corrent destaquen:

• La raó. Els filòsofs del segle XVIII estaven convençuts que podien abordar qualse-vol problema per mitjà de la raó, fins al punt que la van elevar a categoria divina ivan parlar de la deessa raó.

• El progrés. Els programes d’ensenyament s’havien d’orientar al desenvolupa-ment de la capacitat humana per a conèixer la tecnologia i les ciències experimen-tals, considerades útils per al desenvolupament i el progrés de la humanitat.

• La natura. Per als il·lustrats, la natura era plena de bondat natural i, mitjançant elseu estudi, era possible provar l’existència de Déu. Aquesta teoria, que prescindiade la Revelació divina, va rebre el nom de deisme.

• Els il·lustrats afirmaven que les relacions humanes s’havien de basar en la to-lerància envers les idees i les creences diferents de les que té cadascú. Eren parti-daris de la llibertat religiosa.

• La meta última dels il·lustrats era aconseguir la felicitat a la Terra. No negavenl’existència d’un altre món, però el que els interessava era instal·lar-se còmodamenten aquest i trasformar-lo en un lloc confortable on l’ésser humà pogués assolir la fe-licitat.

Les idees de la Il·lustració es van difondre amb rapidesa entre tots els sectors de lapoblació, especialment entre la classe burgesa, que estava guanyant terreny a l’aris-tocràcia. Aquesta difusió es va dur a terme a través de l’Enciclopèdia i també de lamaçoneria.• L’Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis resumeix els co-

neixements científics, artístics, tècnics, professionals i filosòfics que s’havien acumu-lat al llarg dels segles, però només admet els que es poden experimentar o de-mostrar racionalment.

Aquesta obra es mostra molt crítica amb l’existència de Déu i amb el cristianisme;per aquest motiu, el papa Climent XII la va incloure en l’Índex de llibres prohibits.

• La maçoneria és un moviment que va néixer a Londres el 1717 com a associa-cions d’amistat. Els seus socis, organitzats en lògies, es consideraven hereus de lescorporacions o confraries medievals dels constructors de les catedrals. Les lògiesmaçòniques van ser el principal vehicle de difusió de les idees polítiques i socialsde la Il·lustració: la llibertat religiosa, la llibertat de premsa, la separació entre Esglé-sia i Estat, la difusió de l’ensenyament, etc.

Les lògies es van difondre ràpidament per tot Europa i van començar a gaudir d’al-guns privilegis. Estaven unides per quelcom fonamental: la fe en l’Ésser Suprem,gran Arquitecte de l’univers, per la qual cosa van contribuir a la divulgació de ladoctrina deista.

Per això, el 1738, el papa Climent XII va prohibir, sota pena d’excomunió, la perti-nença a aquesta organització.

René Descartes era creient, però el seumètode del dubte metòdic universal vaobrir el camí perquè alguns il·lustrats qües-tionessin l’existència de Déu.


71

Resumeix, en el quadre següent, les idees principals del ra-cionalisme de Descartes i del pensament il·lustrat.

Busca la definició dels termes següents i reelabora-la ambles teves pròpies paraules.

a) Anota cada terme al costat del raonament corresponent.• «Com que els astronautes no han trobat Déu al cel i els

metges no han trobat proves de l’existència de l’ànima,estic convençut que Déu no existeix»: ...................

• «Déu va crear el món, això és ben clar, però també ésevident que des d’aleshores s’ha desentès del món i dela humanitat»: .....................

• «El tema de si Déu existeix, o no, em supera. No m’ho plan-tejo, perquè crec que la raó humana no pot dilucidaraquesta incògnita»: ....................

b) Expressa la teva opinió personal sobre cadascuna d’aques-tes posicions.

Enumera els trets més destacats de la posició a favor de larenovació de l’Església en el segle XVIII.

a) Quins consideres que encara avui constitueixen un mo-tiu de preocupació?

b) Quins d’aquests objectius ja s’han assolit, encara quenomés sigui en part? Posa’n algun exemple concret.

Llegeix aquest fragment del document papal amb el qual esva restablir la Companyia de Jesús i enumera els argumentsque s’hi fan servir per a prendre aquesta decisió.

1.2. L’Església i la Il·lustracióPer a l’Església, la nova situació, en què es plantejava l’esperit de crítica, indi-ferència i dubte sobre les veritats revelades per Déu, va suposar un repte iuna preocupació. De fet, a França, la Il·lustració va aparèixer com un movimentcontrari a l’Església i al cristianisme.

Tanmateix, en altres països, com per exemple al nostre, les idees il·lustradesvan provocar un desig de renovar l’Església des de dins, a la qual cosa es van opo-sar alguns sectors religiosos. Els qui desitjaven la renovació de l’Església:

— Criticaven les estructures eclesials i les formes tradicionals de la pietatdel poble, tot comparant-les amb la forma de vida dels primers cristians.

— Defensaven l’ensenyament de la fe mitjançant la predicació, la lectura dela Paraula de Déu, el cant religiós i la celebració de ritus comprensibles per alscreients.

— Valoraven la vida de la comunitat parroquial, enfront de les associacions quesorgien al marge de les parròquies.

— Reconeixien el paper preponderant de l’Estat sobre l’Església en els assump-tes civils. En aquest sentit, es pot destacar el cas del catòlic il·lustrat català An-toni de Capmany, que defensà a les Corts de Cadis la desaparició de la Inqui-sició.

— Reclamaven més autonomia dels bisbes davant la cúria romana i demana-ven una intervenció més limitada dels papes.

Als territoris de l’actual Alemanya, l’Església catòlica va proposar el retorn a lesfonts, la purificació de les devocions, la renovació de la teologia, més toleràn-cia religiosa i una aproximació als protestants.

Racionalisme de Descartes Pensament il·lustrat

...... ......

Les veus unànimes de gairebé tot l’univers cristià pelrestabliment de la Companyia de Jesús ens portencada dia demandes vives i urgents de part dels nos-tres venerables germans els bisbes, i de personesmolt distingides de totes classes, sobretot des ques’ha fet pública l’abundància dels fruits que aquestaCompanyia produïa en les regions que ocupava, i laseva fecunditat en la producció de rebrots que prome-ten estendre i guarnir a tot arreu el camp del Senyor.

Pius VII, Sollicitudo omnium ecclesiarum

La supressió

dels jesuïtesDes de 1750, els atacs contra l’Església es

van centrar sovint en els jesuïtes, acusats d’en-

senyar una ètica cristiana excessivament

transigent. A causa d’això, al llarg del segle

XVIII va anar creixent l’aversió envers ells.

Paral·lelament, alguns governants es mostra-

ven desitjosos d’arrabassar les possessions dels

jesuïtes, per la qual cosa van ser expulsats

d’alguns països en què estaven establerts. A

Catalunya, l’expulsió de l’any 1767 comportà

una ràpida decadència dels estudis humanís-

tics, especialment a la Universitat de Cervera.

Les pressions polítiques van determinar que el

papa Climent XIV decretés la supressió de

la Companyia de Jesús l’any 1773. Posterior-

ment, el papa Pius VII la va restablir el 1814.

1

2

3

4

deisme – ateisme – agnosticisme

Activitats


El segle XIX va ser una època de profundes transformacions que van re-percutir en l’Església i en cadascun dels seus membres.

Un dels canvis més importants va ser l’extensió de la Revolució Indus-trial, que va transformar les estructures productives i va deteriorargreument els hàbits de vida dels més pobres, la qual cosa va provocar l’a-parició del moviment obrer.

2.1. La renovació interior de l’EsglésiaTots aquests esdeveniments van servir perquè l’Església s’interrogués i esprengués seriosament la seva missió evangelitzadora, i perquè els creientses plantegessin què comportava ser un catòlic autèntic.

Per això es pot dir que aquesta època va esdevenir un moment de puri-ficació, de conversió i de renovació per a l’Església catòlica. Aquestarenovació es va traduir en els aspectes següents:

• Un retorn a la fe. Enfront del racionalisme de la Il·lustració es va produirun retorn a allò religiós, és a dir, a la pràctica de la fe cristiana. Aquestretorn a la fe es va produir entre personatges il·lustres (polítics, lite-rats, científics...) i també entre la gent del poble. Alguns historiadors ano-menen el segle XIX el segle de l’Església.

• Una nova imatge del sacerdot. Els sacerdots d’aquesta època vanser, en general, persones més cultes i instruïdes que en èpoques ante-riors, i dedicades molt seriosament a la seva tasca pastoral.

• La pietat popular. Va ressorgir la religiositat popular: missions populars,devoció als sants, consagració d’alguns països al Sagrat Cor, pràctica dela confessió i la comunió freqüents, etc. El 1854 es va definir el dogmade la Immaculada Concepció de la Mare de Déu i el 1858 van tenirlloc les famoses aparicions marianes a la localitat occitana de Lorda(en francès, Lourdes). Tot plegat va afavorir la devoció a la Mare de Déu.

• Es van fundar noves congregacions religioses, més de 400 al llargdel segle, dedicades sobretot a tasques educatives i assistencials. A més,el papa Gregori XV va assignar territoris de missions a moltes d’aques-tes congregacions.

2.2. La preocupació per la qüestió socialEl segle XIX va ser també un temps de gran agitació política i social. Llavorsvan tenir lloc les revolucions liberals i, sobretot, la Revolució Industrial,de la qual va sorgir el moviment obrer, és a dir, la lluita dels treballa-dors i treballadores en defensa dels seus drets.

Les precàries condicions de vida a les grans ciutats i l’explotació laboral ales fàbriques i als tallers van provocar l’aparició de corrents de pensament,com el marxisme i l’anarquisme, que tractaven de resoldre el problemaper la via revolucionària.

La resposta de l’Església davant els greus problemes plantejats per laRevolució Industrial va tenir diversos aspectes. Van sorgir, d’una banda, unconjunt de directrius que es coneixen com a Doctrina Social de l’Es-glésia, i de l’altra, l’acció de nombrosos cristians i cristianes que vanoferir la seva vida per ajudar els més pobres i necessitats.

72

2Noves congregacions

El segle XIX va ser probablement el perío-de més fecund de la història de l’Esglésiapel que fa a la fundació de congregacions.

Van sorgir com a resposta a la necessitatd’atendre els sectors socials més des -afavorits.

• Dedicades a l’educació: família maria-nista, germans maristes, salesians i sa-lesianes, escolàpies, franciscanes missio-neres, teresianes...

• Amb una clara dimensió missionera:claretians, combonians, pares blancs...

• De caràcter assistencial: carmelites dela caritat, germanes de Santa Anna,serventes de Maria, germanes de la Con-solació, germa netes dels ancians des -emparats, serventes de la Passió...

El beat Josep Ma -nya net, sacerdot delbisbat d’Urgell,fundà els fills de laSagrada Família(1870) i les filles dela Casa de Natza-ret (1894), congre-gacions de dicadesa l’ense nya ment.

Sant Antoni MariaClaret, bisbe, missio-ner a Cuba i predica-dor popular, fundà aVic el 1849 els clare-tians (missioners delCor de Maria), dedi-cats a la predicació,l’ensenyament, les mis-sions...

Santa Joaquima deVedruna fundà tam-bé a Vic, el 1826,anys després de que-dar vídua, les carme-lites de la caritat, de-dicades a la bene-ficència en asils i hos-pitals i a l’educacióde les noies.

La vida cristiana en el segle XIX


2.3. La Doctrina Social de l’EsglésiaLa reflexió que, a la llum de la fe, duu sempre a terme l’Església respecte de les con-dicions de vida de les persones es va transformar en aquesta època en una respos-ta de l’Església a l’anomenada qüestió social. Aquesta resposta s’ha traduït a partird’aleshores en la Doctrina Social de l’Església, formada per importants documents,entre els quals destaquen:

• Les encícliques socials dels papes, a partir de Lleó XIII.

• Alguns documents del Concili Vaticà II, com la constitució Gaudium et Spes.

• Els escrits i comunicacions dels bisbes i de les conferències episcopals.

El primer document que va emetre l’Església al voltant de la qüestió social va serl’encíclica Rerum Novarum, publicada pel papa Lleó XIII el 1891.

L’encíclica Rerum NovarumAquest importantíssim document posa de manifest la preocupació de l’Esglésiapels problemes i les injustícies de la societat, especialment els relacionats amb el móndel treball. A més d’analitzar-s’hi la situació del proletariat, s’hi exposen els se-güents principis fonamentals:

• El treball no es pot considerar simplement com una mercaderia, ja que proce-deix directament de la persona. Ha de ser retribuït, però no segons la llei del mer-cat, sinó que ha de permetre un sosteniment just i digne al treballador i a la sevafamília.

• La persona té el dret natural a la propietat dels béns de consum i de produc-ció. Aquest dret s’ha d’exercir en benefici propi i tenint en compte la utilitat per alsaltres. Rebutja, per tant, la visió marxista de les riqueses, ja que aquesta proposala supressió de la propietat privada.

• L’Estat no es pot quedar al marge de les activitats econòmiques. Ha d’intervenirper tal de tutelar els drets de tots els ciutadans, especialment dels més febles: elstreballadors, les dones, els nens..., i ha de vigilar que els contractes de treball es-tiguin d’acord amb la justícia i l’equitat.

• Els treballadors tenen dret a formar associacions de manera lliure i per pròpiainiciativa.

• La lluita de classes, proposada pel marxisme, és considerada contrària a la na-turalesa humana i a la concepció cristiana de la vida i, en conseqüència, és con-demnada.

L’encíclica Rerum Novarum va tenir una gran repercussió en l’Església i la societat d’a-quell temps, i va servir perquè els creients prenguessin consciència del seu com-promís cristià davant els problemes de la societat.

73

Enumera els trets que van caracteritzar la renovació de l’Es-glésia al llarg del segle XIX.

— Tria dos d’aquests trets que creguis que han arribat finsals nostres dies i anota’n algun exemple actual.

Per parelles, de cadascuna de les següents condicions de tre-ball que defensa l’encíclica Rerum Novarum, assenyaleu un casreal en què es compleixi i un altre en què no es compleixi.

a) Salari just i digne. b) Treball adequat a l’edat.

c) Dret dels treballadors a associar-se lliurement.

Tria una de les congregacions religioses que van aparèixeren el segle XIX, busca’n informació i esbrina qui la va fun-dar i amb quina finalitat. Investiga també a què es dedica enl’actualitat i on es pot localitzar.

Organitzeu un debat a classe sobre el dret a la propietat privada. Podeu partir de les vostres respostes individuals aaquestes preguntes:• Quins límits ha de tenir la propietat privada? • Quins temes han de quedar sota control públic?• Cadascú pot fer amb allò que és seu el que vulgui?• Com es concreta la «funció social de la propietat»?

Intel·lectuals catòlicsTant la Il·lustració com la maço-neria representaven un repteper a la fe cristiana.La resposta a aquest desafia-ment es va produir no tan solsentre els fidels cristians sinó tam-bé des dels intel·lectuals catò-lics de l’època, tant els dedicatsa la Universitat com els de l’àm -bit de les ciències.Entre d’altres, podem esmentarFrançois Chanteaubriand, Jo-seph de Maistre, Félicité Robertde Lamennais i Henri Domini-que Lacordaire, a França; An-tonio Rosmini a Itàlia; KarlAdam a Alemanya, i DonosoCortés a Espa nya. Al nostrepaís, el vigatà Jaume Balmesdefensà la intervenció dels catò-lics en temes socials i polítics.

El papa Lleó XIII (1878-1903).

6

7

8

5

Activitats


Organitzacions de cristians compromesosEl 1924, un sacerdot catòlic belga, Joseph Cardijn, va fundar la Joventut Obrera Cristiana (JOC), amb l’objectiu de fer arribar alsjoves treballadors la bona notícia de Jesucrist. Des d’aleshores, milions de joves de tot Europa han participat en aquest moviment cris-tià i han crescut com a persones gràcies al mètode de revisió de vida, que consisteix a veure la realitat concreta del món que els en-volta, jutjar-la a la llum de l’Evangeli i actuar per a construir una societat sense explotació ni injustícies socials. Les tres opcions fona-mentals de la JOC són: Jesucrist, la joventut i la classe obrera.

L’Església avui

74

L’opció pels més pobres

En Josep Maria és administratiu en una entitat bancària.Pertany a la JOC i un parell de tardes a la setmana dedicael seu temps a nens i joves amb dificultats d’aprenentatge, en un centre salesià d’un barri marginal.

El mes passat va ser elegit enllaç sindical i acaba d’incor-porar-se al comitè d’empresa. Està il·lusionat i una mica es-pantat: «És fàcil queixar-se de tot i no fer res per a canviarallò que no ens agrada. Jo vull intentar-ho des del sindicat.Molts em diuen que sóc un idealista, i és veritat: sóc cris-tià.»

Una dona compromesa

La Genoveva és farmacèutica i col·labora com a voluntàriaamb Nosaltres, una cooperativa que dona feina a donesamb dificultats per a incorporar-se al mercat laboral. Formapart d’un equip de la GOAC-HOAC.

A més, està ficada en la comissió de menjador de l’AMPA del’institut de les seves filles i li han proposat d’incorporar-se alConsell Escolar Municipal. «Sóc una dona a qui li agradacol·laborar en coses concretes, fer alguna cosa que serveixi pera la gent, però no crec que estigui preparada per al que emproposen. Allà hi ha sindicats, partits polítics, etc. En l’equip dela GOAC-HOAC m’animen perquè accepti, creuen que pucaportar-hi una visió diferent, més centrada en les necessitatsdels pobres. En el fons sé que he de fer-ho. A més, no estarésola: tinc fe i una comunitat cristiana que em dóna suport.»

El 1946, Guillermo Rovirosa, un cristià compromès amb els més pobres, va fundar la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC-HOAC). Des d’aleshores, milers d’homes i dones han format part d’aquest moviment cristià que té la missió de fer arribar el missatgede l’Evangeli a les persones treballadores i millorar les condicions de vida i de treball dels pobres.

Per a poder dur a terme aquesta tasca és imprescindible tenir una bona formació cristiana i social que els permeti analitzar la realitat itransformar-la a partir de tres nivells: el personal (primerament s’han de canviar les persones, començant per un mateix), l’ambiental(s’ha d’incidir en els llocs on es viu i on es treballa) i l’institucional (cal canviar les estructures socials i polítiques per fer-les més justes imés humanes).


Aquest mètode és el que fan servir diverses organitzacions cris-tianes —com la JOC— per a analitzar la realitat i comprome-tre-s’hi. Ara descobriràs en què consisteix.

Veure

Segurament et creues diàriament amb persones quenecessiten l’ajuda d’altres persones per diverses raons.

— Posa exemples de situacions que coneguis, o que ha-gis viscut, en què una persona necessiti l’ajuda dels al-tres i ningú faci res per ajudar-la.

Jutjar

Llegeix atentament aquest fragment de l’Evangeli:

— Segons el text evangèlic, quina ha de ser l’actituddels cristians i cristianes envers les persones que tenenalgun tipus de necessitat?

— Quines necessitats són les que hi apareixen esmenta-des? Quina vigència tenen en l’actualitat?

Actuar

Reflexiona:• Què puc fer per ajudar una persona propera a mi que

necessita ajuda?• Què necessito per a dur a terme aquesta ajuda: forma-

ció, col·laboració d’altres persones...?

A

B

C

El mètode de revisió de vida

75

Llegeix el text i respon:

a) Segons el text, es contraposen la fe i la raó a l’hora deconèixer Déu? Raona per què.

b) Què pot aconseguir l’ésser humà si arriba a conèixer iestimar Déu? En què deu consistir aquesta «plena ve-ritat»?

El quadre següent recull els punts fonamentals del deis-me com a doctrina filosòfica.

— Assenyala en quins aspectes aquesta doctrina seguidaper alguns il·lustrats es contraposa amb la fe cristia-na.

Formeu un equip de treball, analitzeu les propostes se-güents, extretes de l’Enciclopèdia, i valoreu-les segons elvostre punt de vista.

a) L’autoritat del rei no té origen diví, i els nobles no hande tenir més privilegis que el poble.

b) El progrés científic és positiu per a la humanitat.

c) No cal que existeixi Déu perquè l’ésser humà arribi a serfeliç.

Entra en la pàgina web: www.hoac.com.es

— Fes clic a l’enllaç «Quiénes somos» i resumeix breumentel contingut del text que hi apareix.

Resumeix el text següent mitjançant un esquema.

Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: «Veniu, beneïtsdel meu Pare, rebeu en herència el Regne que Ell us te-nia preparat des de la creació del món. Perquè teniafam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beu-re; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i emvau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó,i vinguéreu a veure’m». Llavors els justos li respondran:«Se nyor, quan et vam veure afamat, i et donàrem men-jar; o que tenies set, i et donàrem beure? Quan et vamveure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i etvam vestir? Quan et vam veure malalt o a la presó, i vin-guérem a veure’t?». El rei els respondrà: «Us ho asse-guro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus méspetits, a mi m’ho fèieu».

Mt 25,34-40

La fe i la raó són com les dues ales amb les qualsl’esperit humà s’eleva cap a la contemplació de laveritat. Déu ha posat en el cor de l’ésser humà el de-sig de conèixer la veritat i, en definitiva, de conèi-xer-lo a Ell perquè, coneixent-lo i estimant-lo, puguitambé assolir la plena veritat sobre si mateix.

Joan Pau II, Fides et ratio

• Déu existeix, i també la vida després de la mort.Per això, tota persona ha d’adorar-lo i honorar-loamb la seva pietat i amb una vida sense pecat.

• Jesús va ser un home extraordinari però no eraDéu.

• Els mals que afecten l’ésser humà tenen relacióamb la ignorància, no pas amb el pecat. Per tant,la persona és capaç de conèixer la bondat i el béa mesura que va coneixent i dominant la natura.

Conquerir o estimar. Nostre Senyor Jesucrist no va dir«Conqueriu-vos els uns als altres», sinó «Estimeu-vos».És que no hi ha més que un mitjà de conquesta,que és l’amor. Tot està bé quan és desbordament d’a-mor, però és pèssim quan és succedani d’amor. El laï-cisme es contraresta estimant.

Guillermo Rovirosa

Activitats9

10

11

12

13


L’Església dels humils• Durant el segle XVIII, el pensament il·lustrat va intentar

modernitzar la cultura i transformar la societat, basant-seen la raó, el progrés, la tolerància i la natura, i tractant d’a-conseguir la felicitat a la Terra. Les seves idees van ser di-vulgades per l’Enciclopèdia i la maçoneria.

• Les idees il·lustrades van provocar un desig de renovar l’Es-glésia des de dins, mitjançant el retorn a les fonts, la puri-ficació de les devocions, la renovació de la teologia i méstolerància religiosa.

• Al llarg del segle XIX, es va intensificar la renovació inte-rior de l’Església gràcies a aspectes com el retorn a la pràc-tica de la fe cristiana, la formació dels sacerdots, l’incrementde la pietat popular, la devoció a la Mare de Déu i l’aparicióde noves congregacions religioses.

• La preocupació per la qüestió social, derivada de la Revo-lució Industrial, va motivar l’aparició de l’encíclica RerumNovarum, el primer d’una sèrie de documents que consti-tueixen la Doctrina Social de l’Església.

76

Filmografia• Està basada en la novel·la de Victor Hugo. L’acció transcorre a la França

del segle XIX. Jean Valjean és condemnat a presidi per robar un pa. Des-prés de ser alliberat, troba el perdó i la comprensió en la persona d’un bis-be i decideix iniciar una nova vida fins que arriba a convertir-se en elrespectat alcalde de la ciutat deVigau. Però l’arribada de Javert,el nou cap de policia, i el seu an-tic carceller, complica de nou laseva vida.

Lectura• Es tracta d’una de les primeres novel·les socials de la histò-

ria de la literatura. Relata la història del petit Oliver, criaten un hospici, que treballa i és maltractat en una fu-nerària, i que finalment és reclutat per una banda delladres.

Constitueixun retrat dela societatlondinencadel segleXIX i en mostra un dels aspectes mésdesagradables: l’explotació infantil.

TÍ TOL: Oliver TwistAUTOR: Charles DickensEDITORIAL: labutxaca (2011)

TÍ TOL: Els MiserablesDIRECTOR: Bille AugustDADES: Alemanya-EUA-Reg-ne Unit (1998)

Música• Amb la música del quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, el text de la cançó

és una invitació a la fraternitat universal i a la recerca de l’alegria eterna «més enllà de lesestrelles».

També és recomanable escoltar completa aquesta obra de Beethoven per la seva rique-sa cromàtica.

TÍ TOL: Himno a la alegríaAUTOR: Miguel RíosDADES: Hispavox (1969)

L’Església

En el segle XVIII

La Il·lustracióL’Enciclopèdia

La maçoneria

El desig de renovació

· Retorn a la fe· Pietat popular· Noves congregacions

s’enfronta aque es divulga

a través de

promou

La renovació interiorintensifica

En el segle XIX

s’enfronta a La qüestió social

La Doctrina Social

Rerum Novarum

mitjançant iniciada amb la

Síntesi

Recursos

Esquema


Avaluació

77

1. Respon les preguntes següents, relacionades amb laIl·lustració.

a) Quina importància atorgava el pensament il·lustrata la raó?

b) Per què consideraven tan importants el progrés cien-tífic i els avenços tecnològics?

c) Quin valor assignaven a la natura? Quina relació te-nia això amb el deisme?

d) En quins aspectes aquesta manera de pensar s’allu-nyava del cristianisme? Justifica la resposta.

2. El 1746, el filòsof francès Dénis Diderot va publicar laseva obra Pensaments filosòfics, en què es pot llegir elsegüent:

a) Quins trets devia manifestar el Déu del qual haviasentit a parlar Diderot perquè li tingués por?

b) Com és el Déu que s’ha manifestat en Jesucrist? Creusque se li ha de tenir por ? Per què?

c) Penses que la idea de la no-existència de Déu deixamés tranquil·les les persones, o bé és al contrari? Jus-tifica la resposta.

3. El lema de la Revolució Francesa era: Llibertat, igualtati fraternitat.

a) Què és per a tu la llibertat? I la igualtat? I la fraterni-tat? Acompanya les teves respostes amb exemples.

b) Llegueix els següents textos bíblics i relaciona’ls ambles paraules del lema.

a) Quines són les causes, segons aquest text, de la situa-ció del proletariat?

b) Quines d’aquestes causes creus que continuen vigents?

c) Quines solucions al problema social proposa laDoctrina Social de l’Església?

5. Completa les frases amb les paraules adequades.

a) Durant el segle XVIII, com a fruit de les idees ...............................,es va desenvolupar a Europa un moviment filosò-fic, literari i científic conegut amb el nom d’ ................................

b) La difusió del pensament il·lustrat es va dur a ter-me a través de l’............................... i la ................................

c) Els aspectes més destacats de la renovació de l’Esglé -sia en el segle XIX són el retorn a la pràctica de la ................cristiana, una nova imatge dels ..............................., la religio-sitat ..............................., la ............................... a la Mare de Déu i l’a-parició de noves ............................... religioses.

d) L’encíclica .............................., del papa Lleó XIII, va marcarl’inici de la Doctrina .............................. de l’Església.

Hi hauria força tranquil·litat en aquest món, si tingués-sim la completa seguretat que res no s’ha de témer enl’altre; la idea que Déu no existeix no ha atemorit mai nin-gú, però sí que ho ha fet la idea que n’hi ha un, tal comme l’han descrit.

Dénis Diderot

És urgent proveir de la manera oportuna al bé de la gentde condició humil, perquè és majoria la que es debatindecorosament en una situació miserable i calamito-sa, ja que, dissolts en el segle passat els antics gre-mis d’artesans, [...] el temps va anar insensiblement lliu-rant els obrers, aïllats i indefensos, a la inhumanitat delsempresaris i a la desenfrenada cobdícia dels competi-dors. [...] Afegim-hi que no tan sols la contractació deltreball, sinó també les relacions comercials de tota mena,estan sotmeses al poder d’uns quants, fins al puntque un nombre summament reduït d’opulents i aca-balats ha imposat poc menys que el jou de l’esclavi-tud a una multitud infinita de proletaris.

Lleó XIII, Rerum Novarum

«Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home nidona: tots sou un de sol en Jesucrist.» (Ga 3,28)

«Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment se-reu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritatus farà lliures.» (Jn 8,31-32)

«Us dono un manament nou: que us estimeu els unsals altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres.» (Jn 13,34)

4. Llegeix el text següent i respon les preguntes.


Temps de revolucions · 2012. 5. 14. · vapor † 1789: Revolució Francesa † 1848: Revolucions...

Documents

Transcript of Temps de revolucions · 2012. 5. 14. · vapor † 1789: Revolució Francesa † 1848: Revolucions...