PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2

In t e rna t iona l Wine Touris m Confe re nce & Works hop Del 30 de gener a l 2 de febrer es van reunir a Perugia , Ità lia , 300 profes s iona ls del món de l’enoturis me de 40 pa ïs os diferents , per reflexionar s obre l’enoturis me.

Es va pa rla r de nou de la col·laboració entre tots els agents del s ector, tant de forma vert ica l, horitzonta l com trans vers a l, com una eina impres cindible per poder organitza r l’oferta i oferir a l vis itant un producte es t ructura t . D’a lt ra banda , tot i que es va reconèixer que Napa (EUA) havia implanta t un model òpt im, obtenint uns res ulta ts increïbles (l’act ivitat genera uns 700 milions de dòla rs anua ls , un 1% del que es genera a les regions europees ), aques t model no té perquè s er và lid en a lt res des t inacions . Ca l que cada des t inació t robi el s eu model. Com no, es va torna r a remarca r la neces s ita t de vendre experiències , comentant que, tot i que els cellers ja apos ten per oferir moments únics (tan fàcil com contempla r el pa is atge de vinyes amb una copa a les mans , pract ica r la vinoteràpia o recrea r el procés product iu del vi), aques ta filos ofia encara no es reflecteix en el ma teria l promociona l, que cont inua s ent es tàt ic i poc a t ract iu. La temat ització d’a llot jaments i res taurants , les vendes creuades (nou exemple de col·laboració t rans vers a l entre s ectors ) o actuacions de fidelització, van s er t ractats com a poss ibles eixos de des envolupament innovadors . D’a lt ra banda es van reconèixer els punts dèbils del s ector. El dèficit en idiomes (en es pecia l l’anglès ) s obretot en el cas de voler capta r el client internaciona l o l’obliga torietat de t reba lla r en caps de s etmana s i rea lment es vol apos ta r per l’enoturis me, van s er dos dels handicaps més comentats .

Aques ta nova publicació editada en el marc del Pla de Reforçament de la Compet it ivita t de l’Enoturisme a les comarques de Tarragona (CENOTUR), amb el cofinançament del Feder Eix 1, té la volunta t d’es devenir un ins t rument de comunicació de referència en l’àmbit de l’enoturis me, oferint informació de ca ràcter es t ratègic a ls agents del territori per recolza r la s eva pres a de decis ions i difondre els act ius enoturís t ics . Per aques t mot iu es publica rà en ca ta là , cas tellà i anglès . Quadrimes tra lment , aques ta news let ter t racta rà la informació s obre les principa ls des t inacions enoturís t iques del món, explica rà exemples de bones pràct iques del s ector, deta lla rà informació sobre les des t inacions inclos es en les 6 DO pres ents a la demarcació de Tarragona i perfila rà quines s ón les ca racterís t iques i tendències del merca t a pa rt ir de l’anà lis i de fonts es tadís t iques divers es . Per acabar t racta rà de res umir tot el referent a la ges t ió i la polít ica

ÍNDEX

L’es taciona litat de l’enoturis me

Des t inacions compet idores : Chiant i

Es pecia lització en enoturis me: el Turis me de Reunions

La polít ica enoturís t ica frances a : el cas de Bordeus

tègia enoturís t ica europea

EL MÉS DESTACAT L’ofe rta enoturís t ica de l Chiant i i le s

ent ita ts enoturís t iques de re fe rència de la des t inació italiana (pàg. 2) Les pos s ibilita ts del turis me de reunions com a complement de l s ector enoturís t ic (pàg. 4) L’enoturis me: e ina de des envolupament de la zona nord de la Terra Alta (pàg. 6)

Anà lis i de l’e s taciona lita t de l’enoturis me a esca la e s ta ta l i regiona l (pàg. 8) L’organització enoturís t ica de Bordeus : anà lis i de le s dife rents ent ita ts te rritoria ls (pàg.10) El poder de ls bloggers com a nous pres criptors enoturís t ics (pàg. 12)

8

2

4

10

DO Terra Alta

lita t empres a ria l incideix en la compra turís t ica

6

Procedència : na cional, ciuta ts pe t ites i mit janes del sud del pa ís (34,0%) i de l nordes t (28,2%). Edat: entre 46 i 64 anys Durada: 1 dia a la des t ina ció

(56,0%), cap de se tmana (26,5%) Orga nització del via tge: 30% a

Internet Despesa mit jana: 193 euros per

persona i dia (increment 30% respecte 2003). 17% de la despesa correspon a la compra de vi

Font: Wikipedia .

Font: Informe del Osse rva torio sul Turismo del Vino3.

És una de les regions enoturís t iques més reconegudes d’Ità lia . Tot i d is pos a r d’una oferta hote lera d’e levada qua lita t s orprèn la fa lta de mecanis mes ins t ituciona ls per a la ges t ió i promoció enoturís t ica

inacions emerhgents . Es rea lit za una anà lis i de l’oferta i de les inicia t ive s públiques

pa t int les cons eqüències de la cris i. Conèixer e ls s eus nous hàbits de compra i les s eves preferències t urís t iques a juda rà a les des t inacions a recupera r aques t s egment

ropeus a l’entorn dels 50 anys s´han convertit en un target molt buscat per a destinacions, hotels i operadors turístics. El seu poder adquisitiu així com una major disponibilitat de temps lliure són algunes de les claus.

L’Organització Mundial del Turisme, ha organitzat, conjuntament amb altres entitats un seminari internacional on s’han tractat les implicacions que pot generar en el turisme les noves tendències demogràfiques a escala mundial

L’envelliment de la població, la migració, els nous models de familia i els singles són les tendències demogràfiques del futur que tindran una implicació directe en el sector turístic, segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT)

i la seva implicació en l’àmbit turístic és la principal conclusió del

Chiant i és un territori enoturís t ic, pertanyent a la Tos cana , macroregió vinícola ita liana per excel·lència . Amb 10.500 hectà rees , aglut ina territoris de 6 de les 10 províncies tos canes (Arrezo, Florència , Siena , Pis a , Pis toia i Pra to), entre les que es t roben t res nuclis turís t ics reconeguts pel s eu pa trimoni cultura l. La regió dóna nom a dues DO, la Chiant i DOCG (Denominació d’Origen Controlada i Garant ida ) i la Chiant i Clàs s ic DOCG, regulades pel Cons orci del Chiant i.

Ch ia n t i, m a rca e not u rís t ica ?

Tot i es ta r s ituada a la Tos cana , ocupant el 58,4% de la regió i amb dues DOGC, aques t territori no s ’ha es t ructura t a pa rt ir de la creació d’un ens de foment enoturís t ic1. I és que exceptuant el Cons orci del Vi de Chiant i, ent ita t amb una ves s ant tota lment vinícola , la res ta d’ent itats enoturís t iques fan referència a una es ca la territoria l s uperior. És el cas del Movimiento Turis mo del Vino, que dis pos a d’una delegació a la Tos cana , que defens a els interess os enoturís t ics de la regió, implantant els projectes des envolupa ts per l’ent ita t es ta ta l. Entre les iniciat ives per potencia r l’act ivita t enoturís t ica dels cellers t robem el Ca lici di Stele (tas t de vins aprofitant la nit de Sant Llorenç) o la jornada de Portes Obertes dels cellers , on pa rt icipen, des de fa 19 anys , els 98 cellers de l’ent itat ita liana . El mateix web turís t ic de la Tos cana no dedica un aparta t diferencia l a l’enoturis me, fins a l’extrem de poder t robar més informació a l web ins t ituciona l (web oficia l de la regió tos cana), on es prioritzen, tot i a ixí, a lt res productes

turís t ics com el turis me de

com el turis me de congress os , el de muntanya o el s os tenible. En l’àmbit provincia l es cons tata 2 un mínim pes de l’oferta enoturís t ica en les 6 províncies , s ent pràct icament nul el concepte Chiant i. A més , els recurs os enoturís t ics apareixen agrupa ts amb a lt res productes gas t ronòmics s ota la marca de productes loca ls s ent inexis tent el concepte enoturís t ic. La divers ita t de productes gas t ronòmics loca ls d’aques t territori pot éss er un dels mot ius que hagin porta t a les ins t itucions turís t iques a agrupar l’oferta gas t ronòmica s ens e diferencia r el recurs enoturís t ic.

Pel que fa a les fonts d’inves t igació del s ector, només hi ha informació dis ponible a es ca la es ta ta l. Així, l’As s ociació Naciona l de Ciuta ts del Vi (As s ociazone Naziona le Cit tà del Vino) dis pos a d’un obs erva tori enoturís t ic (Os s erva torio s ul Turis mo del Vino) que elabora informes periòdics de l’enoturis me a Ità lia . El mateix cas el t robem a l’Es tat es panyol, amb ACEVIN i el Obs erva torio Turís t ico de la s Rutas del Vino de Es paña .

En l’àmbit de la planificació turís t ica , tenint en compte que la competència en matèria de turis me recau a les regions (equiva lents a les comunita ts autònomes es panyoles ), i des prés d’ana litza r el Pla Regiona l de Des en-volupament Econòmic 2007-2012, es pot a firmar que l’enoturis me no es cons idera un s egment econòmic clau per a la Tos cana . Ca ldrà veure s i el nou pla es t ra tègic que s ’es tà elaborant , amb periodicita t 2012-2015, contempla un major pes d’aques ta moda litat turís t ica .

Tot i la no existència d’una entitat enoturística específica del Chianti, ni d’un portal turístic, el

Chiant i

MAPA1: Loca lit za c ió de l Chia nt i a la re gió de la Tos ca na .

TAULA 1: Pe rfil e noturis t a a Ità lia (2011).

DESTINACIONS COMPETIDORES

Fon t s cons u lt a de s : 1 Segons cons ulta rea litzada . 2 S’han ana litza t els webs t urís tics i ins tituciona ls de les províncies d’Arrezo, Florència , Siena , Pisa , Pis toia i Pra to. Consulta rea litzada a l’abril. 3 Città del Vino i Cens is Se rvizi Spa (2011). Osserva torio sul Turimo del Vino. 9° Rapporto Annua le. I Nuovi dinamismi di un turismo di Tendenza . Ità lia .

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

2

3,9

29,8

54,1

8,9 3,3 4,6

36,5 47,4

8,5 3,0

5* 4* 3* 2* 1*

Regió de la Tos cana

Te rrit ori vinícola Chiant i

Font: Elaboració pròpia a pa rtir de dades de Osserva torio Naziona le del Turismo, de Settore Sta tis t ico Regiona le, del Consorci del Vi de Chia nti i de fonts es tadís tiques ca ta lanes .

Font: Elaboració pròpia a pa rtir de dades de Osseva torio Naziona le del Turismo.

Chia nt i Ta rra gona (p rovínc ia )

t e rrit ori 6 províncies 1 província , 8 comarques

nomb re DO 2 DOGC

5 pròpie s , pa rt de DO Penedès i DO Cava

ha 10.500 25.277 nomb re ce lle rs 401 296

nomb re p la ces hot e le re s (2010)

114.378 60.255

volum d ema nd a hot e le ra

10,9 milions (2008)

2,3 milions (2010)

nuc lis t urís t ic s

Florència Siena Pis a

Sa lou Cambrils Ta rragona

p rod uc te t urís t ic p rinc ip a l

t uris me cultura l

t uris me de s ol i p la t ja

Tot i la inexis tència d’una ent ita t enoturís t ica es pecífica i d’un porta l turís t ic propi del Chiant i, e l territori dis pos a d’una de les infraes t ructures enoturís t iques bàs iques : les rutes . Així, l’ent itat Toscana Promozione, amb la col·laboració de la federació de les rutes del vi de la Tos cana , han elabora t un ca tà leg de rutes amb 3 it inera ris es pecífics del Chiant i dins dels 24 dis ponibles .

Ofe rt a hot e le ra d e q ua lit a t i d e m a nd a d e p roxim it a t

El Chiant i dis pos a de 114.378 places hoteleres , s egons dades oficia ls del 20103, concentrant més de la meita t de la capacitat d’a llot jament de la Tos cana (el 59,1%). La pres ència de les ciuta ts de Florència , Pis a i Siena expliquen aques t res ulta t . L’oferta del Chiant i res ulta s er de major categoria que la del conjunt toscà . Així, e l percenta tge d’hotels de 4 i 5 es t relles és s uperior en el cas del Chiant i (GRÀFIC 1).

Pel que fa a la demanda , res ulta complex fer una anà lis i de l’enoturis ta del Chiant i. Les dades dis ponibles fan referència a l perfil de l’enoturis ta que vis ita Ità lia (TAULA 1). Amb l’object iu d’es brina r la pres ència de turis tes a l Chiant i s ’han comptabilitzat els turis tes a llot ja ts en hotels pertan-yents a les 6 províncies que compos en aques t territori. El fet de compart ir territori amb a lgunes de les ciutats més turís t iques del pa ís , condiciona les dades . Segons xifres oficia ls 4, es van comptabilitza r 10,9 milions de turis tes el 2008 a l territori del Chiant i. Si tenim en compte, ta l i com afirma el Movimiento Turis mo del Vino, que el turis ta que rea litza act ivitats enoturís t iques ho combina amb a lt res moda lita ts turís t iques i que el 56,0% fa escapades d’un dia (TAULA 1), és pos s ible que un percenta tge

d’aques ta demanda hagi es devingut , en a lgun moment , enoturis ta o excurs ionis ta enoturis ta .

Com p a ra t iva a m b la p rovíncia d e Ta rra gona

És interes s ant compara r(TAULA 2) les dues regions malgra t les diferències de dimens ions geogrà fiques i nombre de DO, pel que fa a la jera rquia dels productes turís t ics des envolupa ts : mentre que la província de Tarragona combina el s eu producte es t rella , el s ol i pla t ja , amb d’a lt res productes , entre els que t robem l’enoturis me el Chiant i ha s abut t reba lla r conjuntament el ric pa trimoni cultura l de la Tos cana amb el producte enoturís t ic.

Ca l una e n t it a t d e ge s t ió d e l’e not u ris m e ?

Sobta però, la inexis tència d’una ent ita t enoturís t ica que planifiqui i promocioni l’oferta del Chiant i. Hi ha s enya ls 2 que indiquen l’apos ta de les províncies del Chiant i per a lt res productes turís t ics no t reba llats fins el moment com el wellness o els congres s os . De fet , segons l’Obs erva-tori turís t ic del vi5, la Tos cana , junta -ment amb Umbria i Emilia Romana , s ón regions amb un producte enoturís t ic en es ta t de madures a i amb un ba ix potencia l de creixement futur. En canvi, a l’extrem opos a t es t roba la Campania .

El pos icionament del Chiant i com una des t inació enoturís t ica de referència , tot i la inexis tència d’una ent itat enoturís t ica pròpia planteja la reflexió s obre la necess itat rea l d’organismes es pecífics que ges t ionin aques ta act ivita t turís t ica . En el cas del Chiant i, s egurament el s eu pass a t enoturís t ic no ha fet necess à ria aques ta es t ructuració.

DESTINACIONS COMPETIDORES

GRÀFIC 1: Compa ra t iva de la ca t e goria hot e le ra e nt re e l Chia nt i i la Tos ca na , da de s 2010, e n %.

TAULA 2: Compa ra t iva de l s ec tor e noturís t ic e nt re la re gió vinícola de l Chia nt i i la província de Ta rra gona .

Fon t s cons u lt a de s : 3 Osserva torio Naziona le del Turismo. 4 Settore Sis tema Sta tis t ico Regiona le. Regione Tosca na . 5Città del Vino i Cens is Servizi Spa (2009). Osserva torio s ul Turimo del vino. 7° Rapporto Annua le. I t ra ccia ti virt uos i di ripos izionamento dei t errit ori. Ità lia .

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

3

MERCATS MERCATS

4 4

Especia lit zació en enoturisme: e l Turisme de Reunions

La rea lització de reunions de pet it forma t es plante ja com una font d’ingres s os complementà ria a l’act ivita t enoturís t ica convenciona l, permetent rendibilitza r a lguns dels es pa is

urís t ica i rendibilitza r e ls es pa is de ls ce llers

noves tecnologies per facilita r a l turis ta la planificació de les s eves vacances en funció de les experiències que vulgui viure en e l s eu període vacaciona l

s ector turís t ic es tà impuls ant noves aplicacions tecnològiques que permeten que e l turis ta pugui t ria r la des t inació en funció de les act ivita ts que hi podrà rea liza r, més ennlà de la s eva ubicació? l turis ta vol viure noves experiències i e l s ector

El s egment de demanda majorita ri de l’enoturis me a l’Es ta t es panyol és el familia r, principa lment s ens e fills (29,0%) i el grup d’amics (32,0%)1. Tot i que en d’a lt res regions enoturís t i-ques la vis ita a cellers repres enta una entrada rellevant d’ingress os , com és el cas de Florència o Napa Va lley2, la mit jana es panyola és inferior1. Com a res pos ta a ls escas s os beneficis que genera l’act ivita t compara t amb la res ta de des t inacions enoturís t iques mundia ls , la s a t is facció dels empres a ris vinícoles es panyols res pecte l’act ivita t enoturís t ica no res ulta s er ga ire elevada (43% grau de s a t is facció mig i 8% grau de s a t is facció ba ix)3. Per a lt ra banda , tot i que la na tura del recurs no implica una es taciona litat concreta (de fet la primavera i la ta rdor s ón les dues èpoques amb major volum de vis ites ) els caps de s etmana i ponts cont inuen s ent els moments claus de l’act ivitat , pel que, en pa rt , s í que té un cert component de concentració tempora l en caps de s etmana . Si a aques ts t rets diferencia ls de l’enoturis me es panyol li s umem el creixement de l’oferta , el fet d’es pecia litza r-s e en un determinat s egment de demanda es devé una es t ra tègia bàs ica per diferencia r-s e i incrementa r la compet it ivita t del celler.

Al s ector es pa rla cada vegada més del marida tge entre l’enoturis me i el turis me d’es deveniments . GEBTA, grup d’agències es pecia litzades en la ges t ió de via tges d’empres a és una ent ita t defens ora d’aques t binomi. De fet a lguns cellers de referència ja es tan incorporant aques t s ervei en la s eva ca rtera de productes . El turis me

d’es deveniments és un concepte molt ampli, també anomena t turis me MICE que inclou les reunions , els via tges d’incent ius , les convencions a ixí com a lt res t robades amb una cla ra motiva -ció labora l. Ates a la rea litat dels cellers de la província de Tarragona (dimens ions pet ites ), l’a rt icle ana litza experiències de cellers que es tan optant per rea litza r reunions de pet it format , quins s ón els beneficis a obtenir i e ls pos s ibles cana ls de comercia lització d’aques t producte.

Pe rfil d e l t u ris t a d e re un ions

Les ca racterís t iques del turis me de reunions poden beneficia r l’oferta enoturís t ica de la província de Tarragona per divers os motius . És una act ivita t que es des envolupa de dilluns a divendres , opos ada a l’act ivitat enoturís t ica dels caps de s etmana i ponts del client procedent probablement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona . Té una demanda potencia l ubicada a la regió urbana Tarragona-Reus , element que redueix el cos t de les actuacions de comunica-ció i facilita el s eu contacte directe, a més de la poss ibilita t d’oferir els es pa is a empres es s ituades fora del Camp de Tarragona . Aques t client dis pos a d’un poder adquis it iu mig i mig-a lt , es tà acos tumat a rea litza r reunions i pot va lora r com un element innovador la celebració de reunions en un entorn tota lment diferent a l’habi-tua l. A més , les pos s ibles act ivitats complementà ries pos teriors a la reunió (ta s t de vins , vis ita del celler, act ivita ts entre vinyes ) poden tenir un cert pres t igi, a la vegada que poden s ervir per dinamitza r equips de t reba ll, e l que s ’anomena team building.

“De s e s t a c iona l, me rca t d e p roximit a t i p od e r a d q uis it iu mig-mig a lt s ón a lguns d e ls t re t s d ife re nc ia ls d ’a q ue s t s e gme nt ”

e le va t p od e r a d q uiVis it a Pre mium d e Viña Re a l i la Vis it a VIP

“Es p e c ia lit za r- s e e n un d e t e rmina t s e gme nt d e d e ma nd a e s d e vé una e s t ra t è gia b à s ica p e r d ife re nc ia r- s e i inc re me nt a r la comp e t it ivit a t d e l ce lle r”

El s e c t or ne ce s s it a no nomé s orie n t a r- s e a l me rca t s inó d e fin ir e l s e gme nt e s p e c ífic a l q ue e s vol d irigir”

s e rve is turís t ics s egons e ls gus tos i pre fe rències de l client”

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

BONES PRÀCTIQUES

Fon t s cons u lt a de s : 1 ACEVIN, Oleada 2010. Espanya . 2 Grea t Wine Capita ls (2011). Grea t Wine Capita ls Globa l Network. Market Survey 2010-2011. Fina ncia l Stability a nd Viability of Wine Touris m Bus iness in t he GWC. EUA. 3 Segons el Observa torio enoturís tico, Alícia Es trada .

BONES PRÀCTIQUES

5

La major pa rt dels cellers dis pos en d’una es t ructura que pot a ss umir aques ta nova moda lita t de demanda , com s a les de tas t o a lt res es pa is s imila rs . Un dels punts forts de l’oferta s ón els va lors int ríns ecs deriva ts de la pròpia act ivitat vinícola : l’entorn na tura l i l’a ïllament de l’àmbit urbà aporta una t ranquil·lita t que pot es devenir un dels va lors diferencia ls dels cellers per aques t s egment . D’a lt ra banda , a lguns dels handicaps d’aques ta oferta , la fa lta de connexió a Internet o problemes amb la cobertura de mòbil, poden es devenir un a t ract iu més de l’equipament , potenciant un t ipus de reunions on es vulgui fomenta r aques ta des connexió.

Els beneficis per a ls cellers deriva ts de la captació d’aques t s egment s ón divers os : l’aprofitament d’es pa is infraut ilitza ts , la generació d’ingres s os complementaris a la producció de vi i a les vis ites enoturís t iques , la ja anomenada des es taciona lització, la bona imatge de l’empres a , la promoció que es rea litza del celler, tant per la s eva oferta vinícola com enoturís t ica , en s ón a lguns . I és que l’a s s is tència a una reunió pot deriva r en una futura vis ita enoturís t ica amb la família , o en la compra d’ampolles de vi.

De p e t it e s s a le s a gra ns com p le xos

El grau d’adaptació i d’es pecia lització a l s egment de reunions és divers , i pot abarca r des de pet ites modificacions de les s a les de cellers , cons truccions d’es pa is es pecífics , com en el cas de l’es pa i Entre Vinyes del Celler Avgvs tvs Forum, fins a la cons trucció de grans complexos en zones vinícoles , on s ’habiliten es pa is per a congres s os i convencions per a grups més grans , com és el cas de Can Bonas tre, La Boella o el Pera lada Wine Spa & Golf. Com a exemples de pet its cellers que ofereixen aques ta

pos s ibilita t t robem les Bodegues Sumarroca , el Celler Abada l o les Caves Vila rnau, es pa is s ingula rs que el Barcelona Convent ion Bureau promociona per a la celebració de pet its actes . Alt res des t inacions també opten per aques t aprofitament de l’es pa i. Un exemple el t robem en el cons orci que ges t iona la ruta de la DO Ribera del Duero que des taca a l s eu web 16 cellers vincula ts a l turisme de reunions .

La comercia lització també va ria rà en funció de la dimens ió empres a ria l del celler, de l’exis tència d’una pers ona res pons able de la ges t ió dels es de-veniments o del volum de reunions a a s s umir, entre d’a lt res . Segons Eventoplus , la fórmula més ut ilitzada pels cellers es panyols (un 60%) és una ba rreja entre la ges t ió individua l i la ges t ió a t ravés d’agències de via tges es pecia litzades , depenent de la dimens ió de l’es deveniment . El 14% treba lla s empre amb agències de via tges , mentre que el 26% res tant rea litza s empre una ges t ió interna de l’acte. Com a exemple, Bodegues Torres que ha creat una à rea es pecífica d’enoturis me i es deveniments . Una últ ima via per comercia litza r aques ts es pa is s erien els Organitzadors Profes s iona ls de Congres s os (OPC).

Tot i la divers ita t d’es deveniments a organitza r, les dimens ions dels cellers ta rragonins donarien res pos ta a reunions de pet it format . La proximi-ta t del client potencia l, en a lguns cas os , facilita ria un contacte directe, no s ent es t rictament necess à ria la contractació d’intermedia ris . A més , les noves tendències dels viatges d’empres a , on es prioritzen els des plaçaments curts , a poder s er s ens e pernoctació, s umat a la rea lització de reunions més aus teres , s ’a jus ta rien a la rea litat de l’oferta enoturís t ica de les comarques de Tarragona .

“Un d e ls p un t s fort s d e l’ofe rt a s ón e ls va lors in t ríns e cs d e riva t s d e la p ròp ia a c t ivit a t vin ícola ”

Alt re s s e gme nt s com e l t u ris m e d e re un ions , d ’ince n t ius i l’orga n it za c ió d e b od e s ha n e s t a t d e t e c t a t s i t re b a lla t s e n d ive rs os ce lle rs ”

e s p e c ífics : e ls s è n iors i le s fa mílie s mult ige ne ra c iona ls t e ne n p re vis t inc re me nt a r la s e va q uot a d e me rca t ”

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

Espai Entre Vinyes , Celler

Avgus tvs Fòrum

Can Bona s tre

Celler Abadal

Caves Vilarnau

Cellers adapta ts turisme

reunions DO Ribera del Duero

Tendències turisme de

reunions , es tudi GEBTA

Mé s informa ció:

Font: Observa tori de Turisme de Ca ta lunya . Dades 2010.

Font: Cons ell Regulador DO Te rra Alta (dades a 24 d’abril) i Observa tori de Turisme de Ca ta lunya .

38,2%

55,1%

6,7%

Te rre s d e l'Eb re

Hote ls i pens ions

Càmpings

Es t abliment s t uris me rura l

50,5%

32,1%

17,4%

Te rra Alt a

Font: Observa tori de Turisme de Ca ta lunya . Dades 2010.

Pens ió 2*

Pens ió 1*

Hote l 1*

Hote l 2*

Hote l 3*

Hote l 4*

Hote l 5*

141

7

177

32

26

178

0

Nomb re d e munic ip is 12

Nomb re d 'ha b it a nt s 12.847

Dens it a t d e p obla c ió 12,3 hab/km²

Hec tà ree s 5.895

Vit icultors 1.460

Ce lle rs ins c rit s Cons e ll Regula d or 45

Ce lle rs emb ote lla dors 37

Ce lle rs vis it a b le 12

Ce lle rs a mb bot iga 12

Nomb re d e pla ces d ' a llot ja ment (2010) 1.110

Nomb re p la ces hot e le re s (2010) 561

Nomb re d 'OIT 4

LES NOSTRES DESTINACIONS LES NOSTRES DESTINACIONS

6

L’act ivitat agrícola a la Terra Alta és l’act ivitat econòmica principa l, s ent el cult iu de la vinya el conreu més important en extens ió, amb ga irebé 6.000 hectà rees . Des de la creació de la Denominació d’Origen Terra Alta l’any 1982, s ’ha ana t incrementant el nombre de cellers inscrits fins a rriba r a ls 45 actua ls , una pa rt d’ells vis itables (TAULA 1). I és que en els da rrers anys s ’han des envolupa t inicia t ives per impuls a r l’enoturis me com un producte turís t ic dins el venta ll de l’oferta exis tent , centrada en la moda lita t de turis me de natura i act iu.

De s e q u ilib ri e n l’ofe rt a t u rís t ica

La pres ència del Pa rc Na tura l dels Ports a la pa rt s ud de la comarca , junt amb l’exis tència de la Via Verda , aprofitant l’ant ic t raçat ferrovia ri, han a favorit e l des envolupament turís t ic d’aques ta zona . Això va donar lloc a la loca lització d’a llot jaments turís t ics pròxims a ls recurs os es t rella , oferta que ha ana t creixent en els da rrers anys . De fet , des de 2002, s ’han incrementa t en un 52,1%1 les places turís t iques de la comarca , s obretot en el cas d’hotels i cas es rura ls . Pel que fa a la capacitat d’a llot jament actua l (2010), tot i que els hotels concentren el 51,0%2 de les places , el pes de les pens ions és s ignificat iu. Les pens ions de 2 es t relles repres enten el 25,0%2 de les places tota ls d’hotels i pens ions . La comarca , d’a lt ra banda , no dis pos a de cap hotel de 5 es t relles (GRÀFIC 1). Compara t amb les Terres de l’Ebre i res pecte les s eves places tota ls , Terra Alta té un major pes d’hotels i cases rura ls , mentre que la marca turís t ica centra gran pa rt de les s eves places (el

55,1%) en càmpings (GRÀFIC 2). La zona nord de la comarca , en canvi, mos tra un menor pes pel que fa a places turís t iques . És aquí on es concentra la ma jor pa rt dels conreus de vinyes , el que ha condiciona t la loca lització dels cellers i e ls productors de vi. D’a lt ra banda , el conreu de l’olivera també té certa rellevància en aques ta zona , on hi ha pres ència de coopera t ives , molins i a lt ra infraes t ructura relacionada amb aques t s ector.

De s e nvolup a m e nt e not u rís t ic

En els da rrers anys la comarca ha es ta t implicada en divers es anà lis is i es tudis vinculats a l des envolupament turís t ic. Així, durant el període 1990-2010 s ’han redacta t 15 plans amb certa vinculació turís t ica impuls ats des de diferents organis mes públics (TAULA 2). Amb l’object iu d’es brina r l’enfocament d’aques ts es tudis , quins havien es ta t els elements clau i quines actuacions s ’havien porta t a terme, la Univers ita t Rovira i Virgili va fer-ne una ava luació3. Els res ultats s ón prou s ignificat ius : el 41% de les actuacions rea litzades fins a l moment han es ta t relacionades amb l’enoturis me i l’oli, havent-s e detecta t 3 eixos temàt ics més , com s ón la Ba ta lla de l’Ebre, l’a rt i la cultura i les act ivita ts recrea t ives en el medi na tura l. Si s ’ana litzen les rutes des envolupades pel cons ell comarca l i d’a lt res es taments s uperiors es pot veure com la comarca dis pos a d’it inera ris i centres d’interpretació vincula ts amb aques ts eixos , com s ón els centres d’interpretació de la Ba ta lla de l’Ebre, la Ruta de la Pau o

L’enoturis me ha de permetre impulsa r turís t icament la pa rt nord de la comarca , es devenint un complement a l turis me de na tura i a ct iu. L’oleoturis me pot es devenir un producte potencia l futur

midor pels temes ambienta ls i s ocia ls es tà portant a les empres es a adopta r mes ures per a s s olir una ges t ió més s os tenib le de la s eva act ivita t . El s ector turís t ic no es una excepció.

s ’incrementa ent re e ls cons umidors cons umidors Les empres es es tan incorporant nous mecanis mes per a tenir una ges t ió més s os tenible millora rincorporant noves mes ures per a millora r

TAULA 1: Da de s c la u de l’e noturis me a la Te rra Alt a .

GRÀFIC 1: Dis t ribució de le s pla ce s d’hote ls i pe ns ions a la Te rra Alt a pe r ca t e goria (a ny 2010).

GRÀFIC 2: Compa ra t iva de l’e s t ructura d’a llot ja me nt Te rra Alt a / Te rre s de l’Ebre , pe r t ipologia (%). Any 2010.

LES NOSTRES DESTINACIONS

Font s cons u lt a de s : 1 Període ana litza t 2002-2010. Dades procedents de l’Observa tori de Turis me de Ca ta lunya . 2 Observa tori de Turisme de Ca ta lunya . 3 Grup de Rece rca d’Anà lis i Territ oria l i Es tudis Turís tics del Depa rtament d e Geogra fia de la URV i DERRUTA (Desenvolupament Rura l a la Terra Alta ), (2010). Anà lis i i ava luació de la pla nificació t urís tica a la Terra Alta (1990-2010). Ta rragona .

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

LES NOSTRES DESTINACIONS DO Terra Alt a

La incidencia de l s ector públic en la presencia de la des t inaciósos tenibilit a t empresaria l incide ix en la compra turís t ica

Font: Grup de Rece rca d’Anà lis i Territoria l i Es tudis Turís tics Depa rtament de Geogra fia de la URV i DERRUTA (Desenvolupament Rura l a la Terra Alta ) (2010). Anà lis i i ava luació de la planificació t urís tica a la Te rra Alta (1990-2010). Ta rragona . Observa tori de Turisme de Ca ta lunya . Dades 2010.

7

l’Art a l Ras , entre d’a lt res . Per tant l’enoturis me i l’oli s ’han planteja t , en la ma joria dels cas os , com l’eix vertebrador del territori. Ates a la dis t ribució irregula r dels a t ract ius i de l’es t ructura turís t ica de la comarca , centrada , principa lment a la zona s ud, el producte enoturís t ic permet divers ifica r l’oferta , comple-menta r l’economia dels cellers i productors i fomenta r un reequilibri territoria l, minvant la pola rita t pres ent a la zona s ud. Ta l i com s’ha comenta t , la comarca pres enta a lt res inicia t ives centrades en la zona nord i centre que a juden a t rencar aques ta concentració es pacia l turís t ica , com el Camí de Sant Jaume, la Ruta de la Pau o la Ruta de l’oli. Una mos tra més de l’apos ta de l’adminis t ració pública , en aques t cas del Cons ell Comarca l, per impuls a r l’enoturisme és la propera redacció del Pla Director de l’Enoturis me a la Terra Alta . Ele m e nt s s ingu la rs

La t radició vinícola comarca l s embla donar els s eus fruits , adquirint un reconeixement i molt bones puntua-cions entre els experts . En la da rrera llis ta del reconegut enòleg Robert Pa rker4, s ’han incorpora t 32 vins de la DO Terra Alta . Dels 45 cellers incrits a l Cons ell Regulador 12 s ón vis itables 5, principa lment entre s etmana , tot i que un 50% res ten oberts també els diumenges , percenta tge s uperior a la mit jana dels cellers de la província (un 34,5% obren els diumenges )6. La res erva prèvia acos tuma a s er neces -s à ria per vis ita r les ins ta l·lacions (5 dels 12 cellers a ixí ho indiquen). L’oferta principa l es bas a en una vis ita a l celler i un ta s t de vins comenta t , tot i que es tan apareixent iniciat ives com la rea lització d’un ta s t d’olis o una vis ita guiada pel cas c ant ic del municipi, amb àpa t inclòs . El preu de les vis ites depèn de les act ivita ts que s ’ofereixen però en termes genera ls s e

s itua entre els 3 i e ls 12 euros . Un 33% dels cellers de la DO, no obs tant , rea litzen vis ites gra tuïtes . La durada de la vis ita s e s itua entre els 30 minuts i les dues hores , s ervei que s ’acos tuma a oferir en cata là i cas tellà , tot i que el 50% en rea litzen ja en anglès i francès . A la província ja hi ha cellers que ofereixen vis ites en rus 6. Un a lt re element s ingula r és la ga rna txa blanca , concentrant el 90%7 de la producció de Ca ta lunya , s ent una de les poques regions prodocto-res mundia ls . La pres ència de dos cellers modenis tes (a Pinell de Bra i i Gandes a ), les fes tes loca ls vinculades a l món del vi, com la Fira del Vi de Gandes a o la Fes ta de l’Aiguardent de Pra t del Compte, a ixí com la Ruta del vi de la comarca , relacionada amb el projecte Pa is a tges del Vi (juntament amb la DO Conca de Barberà , DO Monts ant i DOQ Priora t ) s ón a lt res opcions que complementen la vis ita .

El Cons ell Regulador tot i la s eva funció cla rament vinícola , ha mos tra t una s ens ibilita t es pecia l vers l’enotu-ris me. Només ca l fer una ullada a l s eu web, on es poden cons ulta r hora ris , preus i act ivita ts dels cellers vis itables . Una prova més d’aques ta orientació és l’exis tència del Centre d’Interpretació de l’Oli i del Vi a la ma teixa s eu del Cons ell Regulador, centre que combina les funcions pròpies vinculades a la formació i a la comercia lització (pres ència d’una enoteca ), amb les turís t iques , es devenint un punt d’informació turís t ic comarca l.

L’ole ot u ris m e

L’oli pot es devenir un producte turís t ic s ingula r i complementari. Els elements vinculats amb aques ta act ivita t agrícola (els conreus , les oliveres mil·lenàries , els molins , e tc.) ja s ón pres ents a l mercat turís t ic de la mà de la Ruta de l’Oli. Ca ldrà veure el des envolupament d’aques t recurs .

“De ls 45 ce lle rs incrit s a l Cons e ll Re gula d or 12 s ón vis it a b le s , p rinc ip a lme nt e n t re s e t ma na , t ot i q ue un 50% re s t e n ob e rt s t a mb é e ls d iume nge s ”

El Cons e ll Re gula d or d e la Do Te rra Alt a ,

Fon t s cons u lt a de s : 4 Dia ri de Ta rragona , 6 de juliol de 2011. 5 Informació exis tent a l web oficia l del Conse ll Regulador de la DO Terra Alta , apa rta t directori dels ce lle rs (consulta rea litzada el 24 d’abril de 2012). 6 Fonts inte rnes Pla de Reforçament de la Competit ivita t de l’Enoturisme a les comarques de Ta rragona (Cenotur), cofina nça t pel fons feder Eix 1. 7 Web oficia l Gas trot eca .

TAULA 2: Llis t a t de pla ns t urís t ics re da ct a ts , a mb incidè ncia a la Te rra Alt a , dura nt e l pe ríode 1990-2010.

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

7 LES NOSTRES DESTINACIONS

ESTADÍSTIQUES I MERCATS

Cal que l’enoturis me des es taciona lit zi l’a ct ivita t turís t ica de la des t inació? O pot actua r com a complement en e ls mes os de ma jor a fluència? Totes le s des t inacions mos tren e l ma te ix comportament?

S’apunten a lgunes reflexions

Es pres enten le s conclus ions d’una anà lis i s obre l’a fluència mens ua l d’enoturis tes en l’àmbit es ta ta l i regiona l

l’Es ta t es panyol, Ità lia i Argent ina , a ixí com en regions enoturís t iques de referència

i regiona len t res pa ïs os i t res regions enoturís t iques de reconeixement interxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

e l ca s de ls merca ts europeus .

mundia ls amb 27,1 milions de turis te s e l pa s s a t 2009. Coneixem rea lment aques ta des t inació?

Per a les des t inacions de pla t ja , des t i-nacions cultura ls o les vinculades amb la na tura , l’enoturis me s ’ha planteja t també com un producte que a juda a des es taciona litza r l’act ivitat turís t ica , es devenint un recurs com-plementa ri del s eu producte es t rella . No és el cas de les des t inacions es pecia litzades en enoturis me, on la vis ita a cellers , el ta s t de vins , i la res ta d’act ivitats a l voltant del món del vi cons t itueixen la mot ivació principa l de la s eva vis ita , com és el cas de La Rioja , Napa Va lley o Bordeus . En el cas de des t inacions on l’enoturis me es cons idera un producte complementa ri, té rea lment aques t efecte des es taciona litzador? Per acla rir-ho s ’ha rea litzat una anà lis i compara t iva de dades d’es taciona litat de l’act ivita t enoturís t ica de t res pa ïs os amb t radició enoturís t ica com s ón l’Es ta t es panyol, Ità lia i Argent ina (TAULA 1). La t ria d’aques ts pa ïs os ha es ta t condicionada per l’exis tència d’es tudis de bas e i per la incorporació de la va riable es taciona l en l’anà lis i. Les conclus ions han es tat les s egüents : A l’Es tat es panyol1 l’act ivita t

enoturís t ica es concentra fora de la temporada a lta es t iva l. Octubre i ma ig s ón, per aques t ordre, els dos mes os amb major nombre de vis ites .

En el cas ita lià 2, tot i que maig concentra la ma joria de les vis ites , la res ta es concentren en el període es t iva l (agos t i s etembre), coincidint amb la temporada a lta .

Pel que fa a Argent ina 3, l’act ivita t enoturís t ica es concentra a l gener i a l període juliol-agos t , coincidint amb les s eves vacances d’es t iu i d’hivern*.

TAULA 1: Mes os amb major afluència enoturís t ica , per pa ïs os .

Espanya Ità lia *Argentina

Gene r Febrer Març Abril Ma ig Juny Juliol Agos t Setembre Octubre Novembre Desembre

Font: Elaboració pròpia a pa rtir dels informes 1, 2 i 3. *Nota metodològica : s ’ha des taca t els t res mes os amb més vis ites enoturís tiques . Pel que fa a Argentina , s ’ha rea litza t una equiva lència dels mesos per a poder compara r amb els pa ïsos de l’hemisferi nord.

Anà lis i p e r re gions e not u rís t iq ue s

Ana litzant a lgunes de les regions vinícoles d’aques ts pa ïs os (GRÀFIC 1), es comprova que la tendència genera l del pa ís es repeteix a es ca la regiona l. Així, a Mendoza 3, la província enoturís t ica a rgent ina per excel·lència , amb el 36% dels enoturis tes de tot el pa ís , e l període juliol-agos t i e l gener és on es concentra la ma jor pa rt de les vis ites . La Rioja 3, e l s egon nucli enoturís t ic a rgent í, amb un 25% de les vis ites , concentra la s eva act ivita t principa lment a l gener (corres ponent a l juliol a rgent í), s ent la província que mos tra una es taciona lita t mens ua l més marcada . Aques t mes coincideix amb el ca lendari de les vacances hiverna ls per pa rt dels a rgent ins (entre la primera i la s egona quinzena de juliol, s egons la província ).

….juliol, coincidint amb la celebració de les vacances d’hivern dels a rgent ins , a molta dis tància del s egon mes amb major

8

Fon t s cons u lt a de s : ¹DEL REY, Ra fael. Situación actua l del enoturismo en España . J ornada del Observa torio Español de l Mercado del Vino (OEMV): 24 novembre, 2011./ ACEVIN (2011). Informe de vis itantes a bodegas a sociadas a la s Ruta s del Vino de España .Espanya . 2Nota de premsa del Movimiento Turismo del Vino, 19/02/2012. Enques ta q uantita tiva : el pe rfil de l’enoturis ta avui. 3Caminos del Vino (2010). V Informe de Turismo Vitivinícola de Argentina . Argentina .

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

L’es tacionalita t de l’enoturisme

“A l’Es t a t e s p a nyol l’a c t ivit a t e not urís t ica e s conce n t ra fora d e la t e mp ora d a a lt a e s t iva l. Oc t ub re i ma ig s ón e ls d os me s os a mb ma jor nomb re d e vis it e s ”

. Oc t ub re En e l ca s d e d e s t ina c ions on l’e not uris me e s cons id e ra un p roduc t e s e cund a ri t é re a lm e nt a q ue s t e fe c t e d e s e s t a c iona lit za d or?

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

INNOVACIÓ

L’informe deta lla la dis t ribució s etmana l de les vis ites : aques tes es concentren a fina l de s etmana (de dijous a dis s abte), s ent el dis s abte el dia amb el ma jor nombre de vis ites (el 21,0%). El diumenge, en canvi, concentra tan s ols el 6% de les vis ites , ja que la gran majoria de cellers res ten tanca ts , tot i que l’es tudi manifes ta una tendència creixent cap a l’obertura d’aques ts es tabliments els dies fes t ius . En canvi, en el cas ita lià , s egons l’es tudi del Movimiento Turis mo del Vino2, i t rencant amb els es tereot ips prees tablerts , la ma jor pa rt de les act ivita ts enoturís t iques s e centra litzen entre s etmana (un 55,0%), mentre que el 45,0% es rea litzen en caps de s etmana .

En el cas es panyol, l’es tudi de Cas tella La Manxa 4, manifes ta la tendència des es taciona l obs ervada a es ca la es ta ta l. Així, e ls us uaris dels cellers d’aques ta comunita t autònoma cons ta ten que la ta rdor és l’època preferida per rea litza r vis ites enoturís t iques , en es pecia l els mes os d’octubre (70,8%), s etembre (27,8%), i novembre (21,8%)5. GRÀFIC 1: Comparat iva mens ual de l volum de vis it es enoturís t iques per regions (en %).

Font: Elaboració pròpia a pa rtir dels informes 3, 4 i 6.

Pel que fa a la Va ll del Loire6 (França) l’es tudi cert ifica que el 50% de les vis ites tenen lloc en el període maig-agos t , donant-s e una feble però

0 5

10 15 20 25 30 35 40 45

Cas tella La Manxa Va ll del Loire Mendoza

cons tant afluència d’enoturis tes a l lla rg de l’any, el que reforça aques ta funció des es taciona litzadora del s ector.

Re fle xions

Tot i que res ulta complex compara r pa ïs os i regions enoturís t iques a pa rt ir de l’anà lis i de la s eva es taciona lita t , degut a ls pocs es tudis exis tents que mes urin aques ta va riable, i des prés de l’anà lis i compara t iva rea litzada , es pot a firmar que a l’Es ta t es panyol l’enoturis me es dóna fora de la temporada vacaciona l. En canvi, a Ità lia l’act ivita t es concentra principa lment a l’època es t iva l, mentre que Argent ina reparteix les vis ites entre les vacances d’es t iu i d’hivern.

L’anà lis i de deta ll regiona l es panyol mos tra una cla ra intens ita t enoturís t ica a l’octubre, mentre que la regió a rgent ina de Mendoza o la regió frances a de la Va ll del Loire mos tren un comportament més regula r durant tot l’any (GRÀFIC 1). Ca l pens a r que la ta rdor coincideix amb l’època de verema . Seria interes s ant per tant que els agents de la des t inació, públics i priva ts , t ingues s in l’habilitat d’oferir les diferents fa s es del procés d’elaboració del vi en qua ls evol època de l’any, turis t ificant el procés i evitant un xoc d’interess os dins el s ector enoturís t ic.

Ca l apunta r també que aques ta des it jada dis t ribució regula r de les vis ites enoturís t iques durant tot l’any dependrà del grau de madures a i del pes del producte turís t ic es t rella de la regió. Per a les des t inacions litora ls , l’enoturis me es devindrà , en pa rt , una act ivita t complementà ria molt des it jada precis ament a l’es t iu. En canvi, en des t inacions de nova creació, aques t ca ràcter es taciona l/des es taciona l no es va lo-ra rà , a lmenys , en una primera fas e.

Fon t s cons u lt a de s : 4 Sis tema de Inves tigación Turís tica de Cas tilla La Ma ncha (SITdCLM) (2010). Turis mo Enológico: Oferta y Demanda . Cas tella - la Manxa . 5 Pregunta amb multirespos ta .

6 Vins de Loire (2010). Le tourisme viticole en vignobles de Loire 2010. Tour Cedex.

9 PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

ESTADÍSTIQUES I MERCATS

“Els a rge n t ins re p a rt e ixe n le s vis it e s e not urís t iq ue s e n t re le s va c a nce s d ’e s t iu i d ’h ive rn”

“En e l ca s it a lià , s e gons un e s t ud i i, t re nca n t a mb e ls e s t e re ot ip s p re e s t a b le rt s , la ma jor p a rt d e le s a c t ivit a t s e not urís t iq ue s e s conce n t re n e n t re s e t ma na ”

Què é s mé s s os t e n ib le , t e n ir p un t e s d ’a c t ivit a t e n d e t e rmina d e s è p oq ue s d e l’a ny... o p re s e n t a r una a c t ivit a t mé s re gu la r d ura n t t ot l’a ny, com a Me nd oza o la Va ll d e l Loire ?

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

En l’àmbit turís t ic, França pres enta una certa descentra lita t , de manera que les regions (equiva lents a les comunita ts autònomes es panyoles ) prenen el protagonis me de la polít ica turís t ica . L’Es ta t tant s ols rea litza una polít ica turís t ica globa l, deixant en mans de les 27 regions frances es l’es t ratègia turís t ica regiona l mit jançant els Comitès Regiona ls de Turis me, l’ent ita t turís t ica dels Cons ells Regiona ls (equiva lents a ls governs autonòmics ). Segons el grau de des envolupament turís t ic de la regió, i gràcies a la llei de 1987, hi ha la pos s ibilita t que la regió creï el que s ’anomena una Comis s ió Regiona l de Turis me (CRT), amb la pos s ibilitat d’ins t ituir-ne una o més d’una per regió. Aques ta ent itat rea litza les funcions d’informació, promoció i comercia lització de productes turís t ics . Un exemple s ignifica t iu és el CRT Provence-Alpes -Côte d’Azur, de la regió de Provença , pel s eu poder comercia litzador de productes turís t ics .

França és un dels pa ïs os enoturís t ics de referència del vell cont inent amb 21 territoris vinícoles . Amb l’object iu de des cobrir la polít ica enoturís t ica d’un dels territoris , Bordeus , ca ldrà fer-ho des d’una loca lització regiona l (regió d’Aquitània ) i ana r foca litzant el territori, ana litzant les inicia t ives enoturís t iques impuls ades pel s eu departament (Gironde), fins a rriba r a les es t ra tègies municipa ls . A esca la es ta ta l, tot i la des centra lització turís t ica , hi ha la pres ència de RAVIVIN, la xa rxa de ciuta ts del vi frances a , que aglut ina a municipis i mancomunita ts de municipis vinícoles . Aques ta a s s ociació, creada el 1997 s eguint el model es panyol

(ACEVIN) i ita lià (Cit tà del Vino)1, té l’object iu de promocionar de forma conjunta dos s ectors claus de l’economia frances a , el vi i e l turis me. El Cons ell Superior de l’Enoturis me2, de creació recent , és una a lt ra ent ita t es ta ta l que, en aques t cas actua com a interlocutor entre el s ector turís t ic i e l vinícola . Els agents impuls ors de l’ent itat (Minis teri d’Agricultura i la Secreta ria Genera l de Turis me de França) mos tren aques ta interrelació. Entre les actuacions previs tes hi ha la creació de la marca Vin et Patrimoine, la implementació d’un premi naciona l d’enoturis me o la millora de la informació per a ls operadors , entre d’a lt res .

Re gió d ’Aq uit à n ia

És una de les principa ls regions enoturís t iques frances es , juntament amb l’Als àcia i e l Llenguadoc-Ros s elló. El s eu Cons ell Regiona l, que es tà en contacte amb el s ector vinícola de la regió a t ravés del Cons ell Regiona l dels vins , dis pos a de s ubvencions es pecífiques per a aques t s ector dirigides tant a ins t itucions públiques com a empres es . Seguint amb aques t object iu de fomenta r l’oferta enoturís -t ica de la regió, l’adminis t ració ha crea t Des t ina t ion Vignobles (Pa ís del Vi), una marca cert ificadora de la qua lita t de la s eva oferta . Aques t cert ifica t obliga a l compliment d’uns determina ts requis its per pa rt dels s eus membres (hora ris , informació en llengua es t rangera , adaptació per a les pers ones amb mobilita t reduïda , etc.) entre els que t robem ent itats públiques , bàs icament oficines de turis me municipa ls o mancomunades , a s s ociacions de turis me mixtes i una ruta del vi.

França des envolupa una es t ra tègia enoturís t ica en diferents es ca les te rritoria ls . Les s ubvencions e s pecífiques , les marques i e ls cert ifica ts de qua lita t s ón a lgunes de les inic ia t ives implementades

hes e ines La regió d’Aquitània , El s ec tor dis pos a de dos documents es t ra tègics que cons t itue ixen le s ba s es del des envolupament de l’enoturis me en l’àmbit europeu

es des t inacions litora ls es panyoles , frances es i ita lianes tenen una ma jor pres ència a l merca t turís t ic, res pecte Grècia , Tunís ia i Croàcia .

Es panya , França i Ità liaLa preocupació del cons umidor pels temes ambienta ls i s ocia ls es tà portant a les empres es a adopta r mes ures per a s s olir una ges t ió més s os tenible de la s eva act ivita t . El s ector turís t ic no e s una excepció. s ’incrementa ent re e ls cons umidors cons umidors Les empres es es tan incorporant nous mecanis mes per a tenir una ges t ió més s os tenible millora rincorporant noves mes ures per a millora r

Fon t s cons u lt a de s : 1LIGNON-DARMAILLAC, S. (2009). L'Oenotourisme en Fra nce. Bordeaux. 2 Web oficia l del govern fra ncès (www.gouvernement.fr/ gouvernement).

POLÍTICA I GOVERNANÇA

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

10

La polít ica enoturís t ica francesa : e l cas de Bordeus la des t inaciósos tenibilit a t empresaria l incide ix en la compra turís t ica

“El Cons e ll Sup e rior d e l’Enot uris me , d e c re a c ió re ce n t , é s una e n t it a t e s t a t a l q ue a c t ua com a in t e rlocu t or e n t re e l s e c t or t u rís t ic i e l vin ícola ”

Fra nça é s un d e ls p a ïs os e not urís t ics d e re fe rè nc ia d e l ve ll con t ine n t a mb 21 t e rrit oris vin ícole s ”

... .d e s t a ca e l vi com un p rod uc t e que re p re s e n t a a un t e rrit ori i a una cu lt u ra , a na n t mé s e n llà d e l conc e p t e t ra d ic iona l d e b e gud a d e q ua lit a t ”

“El Cons e ll Re giona l d ’Aq uit à n ia d is p os a d e s ub ve nc ions d e s t ina d e s a l fome nt d e l’e not uris me , d irigid e s t a n t a ins t it uc ions p úb lique s com a e mp re s e s ”

uc ions e not urís t iq ue s p úb lique s com a e mp re s e s ”La Rioja

Ravivin

Consell Superior de l’Enoturisme

Entita t turís t ica Aquità nia

Entita t turís t ica Gironde

Oficina de Turisme de Bordeus

Destinat ion Vignoble

Vignobles e t Chais en Bordela is

Hébergements Bacchus

Catàleg enoturís t ic Bordeus

Forfa it Bordea ux 2 nuits

Oenoland, pa rc temàtic de l vi

ESTADÍSTIQUES

La infraes t ructura enoturís t ica d’Aquitània es complementa amb rutes , mus eus vincula ts a l món del vi i les t radicions loca ls i Oenoland, un pa rc temàt ic a l’entorn del vi.

De p a rt a m e nt d e Girond e

És un dels 5 departaments d’Aquità -nia . Ocupa el 14% de la s uperfície vinícola frances a (unes 116.000 hectà rees ), concentra 57 DO i unes 8.000 bodegues 3. El Cons ell Genera l, a t ravés de l’ent itat turís t ica de Gironde ha crea t dos projectes enoturís t ics . Un d’ells és Vignobles et Cha is en Bordela is , que aglut ina a uns 500 cellers amb s erveis enoturís t ics que han de complir uns determinats requis its com unes bones condicions d’accés a les ins ta l·lacions , una a tenció pers ona litzada , la no obliga to-rieta t de comprar vi i la promoció turís t ica del conjunt de Gironde. L’a lt re és Hébergements Bacchus , una marca es pecífica per aquells a llot jaments ubicats a l mig de les vinyes , pels qui també s ’han es tablert unes ca racterís t iques bàs iques , com l’obs equi d’una ampolla de vi a l’a rribada del client o el fet d’actua r com a agents informadors de l’oferta enoturís t ica de tot el departament . La promoció conjunta més enllà dels a t ract ius loca ls s embla s er, doncs , el denominador comú de la ges t ió enoturís t ica frances a .

Aques ts dos projectes vincula ts a la millora de la compet it ivita t de l’oferta enoturís t ica s ón el res ulta t d’una ges t ió turís t ica planificada . I és que el departament de Gironde ha elabora t un es tudi4 que es tableix les es t ra tè-gies turís t iques pel període 2008- 2013, entre les que es t roben la rea lització d’es tudis de demanda de t res productes concrets , entre ells , l’enoturis me. Una últ ima prova de l’apos ta per aques t s ector fou l’organització, a l març, d’una conferència amb els principa ls agents

enoturís t ics de la zona per impuls a r el s ector en aques ts moments de cris i. La intermoda lita t de l’oferta amb les rutes de s enderis me i bicicleta , l’es t ructuració de l’oferta enoturís t ica amb una vis ió àmplia (hotels , res taurants , oficines de turis me) i l’apos ta per la comercia lització del vi de forma directa foren els s eus eixos principa ls .

Munic ip i d e Bord e us

La ciuta t , decla rada Patrimoni de la Humanita t , apos ta per l’enoturis me. Una mos tra és l’es lògan que apareix a l web turís t ic, Burdeaux, Porte du Vignoble. I és que la ciuta t es t roba envoltada per 5 regions vinícoles . L’oficina de turisme loca l és la impuls ora mit jançant l’a rt iculació de diferents paquets i s erveis . Un exemple és el Forfa it Bordeaux 2 nuits , paquet amb un cos t d’entre 110 i 350 euros per pers ona , s egons ca tegoria hotelera , que combina la vis ita a vinyes amb degus tacions i vis ita de la ciuta t , oferint gratuïta ts i des comptes en monuments , t rans port públic i compres en comerços loca ls , entre a lt res . El turis ta pot escollir entre una infinitat de propos tes enoturís t iques de mig dia i un dia s encer, organitzades per l’OIT, recollides en un catà leg es pecífic. Les propos tes inclouen, a pa rt dels t radiciona ls agents enoturís t ics , a lt res com les vinoteques , es coles d’enologia o els res taurants que es devenen punts de vis ita per a la rea lització de degus tacions i curs os . La dis ponibilita t de s ervei de taxi per a determinades vis ites a vinyes i cas tells i la inicia t iva de portes obertes d’a lguns dels es tabliments enoturís t ics més s ingula rs s ón a lt res inicia t ives impuls ades per l’ent itat .

L’es t ra tègia impuls ada per Bordeus , bas ada en l’aprofitament de l’oferta enoturís t ica del s eu entorn proper pot es devenir un model a s eguir per a la nos tra des t inació.

POLÍTICA I GOVERNANÇA

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

11

Mé s informa ció:

“Hé b e rge me nt s Ba cchus , é s una ma rca e s p e c ífica p e r a q ue lls a llot ja me nt s ub ica t s a l m ig d e le s vinye s , p e ls q u i t a mb é s ’ha n e s t a b le rt une s ca ra c t e rís t iq ue s b à s iq ue s ”

La Rioja é s una d e le s 9 d e s t ina c ions d e l’a s s oc ia c ió mund ia l, me nt re q ue a lt re s com Ca mb a d os , Ut ie l o Mont illa forme n p a rt d e l’a s s oc ia c ió e s p a nyola ACEVIN”

Sib e n ik, a la cos t a c roa t a , d is p os a d e l s e gon p ort a l we b t u rís t ic a mb mé s

Fon t s cons u lt a de s : 3Web oficia l Cons ell Genera l de Gironde. 4Schéma Dépa rtementa l d’aménagement et de développement t ouris tique de la Gironde 2008/2013.

SEGON TRIMESTRE 2010- Nº 1 TENDÈNCIES

9

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Es ca lcula que a l’Es tat es panyol hi ha un milió de blogs . La s eva es pecia lització és el res ultat dels principa ls temes que interes s en a la s ocieta t actua l. Segons l’informe de l’agència de màrquet ing Kanlli, Blogueros y marcas . El va lor de la opinión, el 22% tracten temes gas t ronòmics , mentre que un 21% s e centren en via tges . A la xa rxa es t roben des de blogs es pecífics en enologia , fins a blogs enoturís t ics , pas s ant per blogs turís t ics amb certa s ens ibilitat vers l’enoturis me, com és el cas de vis iones delturis mo o gas t ronómicum. Pel que fa a blogs es pecífics d’enoturisme, s e citen a lguns d’internaciona ls , com Wine Travel Guides Blog o Wine Touris m Handbook (Sudàfrica ), a ixí com d’a ltres es panyols , com Vinexus , Profes iona l del Turismo del Vino, via jeros delvino o enoturis mo.be, blog de l’agència de via tges es pecia litzada Enodes t ino. La importància dels bloggers com a agents influenciadors és ta l que nombros es ent ita ts han incorpora t aques t nou pres criptor a les s eves t robades pro-fess iona ls . Així, des de 2008 la Conference Bloggers Wine reuneix bloggers del món del vi durant t res dies a ls EUA. Des prés de les pas s ades edicions a Sonoma, Napa , Was hington i Virginia , l’edició del 2012 s e celebra rà a Oregon i, s egons fonts de l’organització, ja hi ha 218 bloggers ins crits . A Europa , la quarta edició del Internaciona l Wine Touris m Conference & Works hop celebra t a Umbria , Ità lia , va compta r amb l’organització d’un ta ller es pecífic s obre el món dels bloggers . Pel que fa a l’Es ta t es panyol, a mit jans d’abril es va celebra r a Madrid el Sa lón Internacional de Enoturis mo y Turis mo Gastronómico, en el marc del qua l va tenir lloc la primera t robada de bloggers es pecia litza ts en turis me, vi i gas t ronomia , s egons els organitzadors . El poder de generació d’opinió d’aques ts agents ha dona t lloc a la creació d’es deveniments es pecífics per capta r la s eva a tenció. Els blog t rips , aplica ts des de fa un temps a l turis me i de forma recent a l’enoturisme (el cas d’Umbria i de Cas tella la Manxa), s ón una opció. Ca l, però, tenir en compte la metodologia de t reba ll d’aques ts comunicadors . Alguns elements a va lora r s ón la necess itat de viure com una experiència el descobriment de l’oferta enoturís t ica , a ixí com la pos s ibilita t de compart ir aques t moment amb a lt res bloggers , dos elements importants per aques t s egment , s egons l’es tudi de Kanlli.

12

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº 2 TENDÈNCIES ENOTUR

Parc Cient ífic i Tecnològic de Turisme i Oci-Univers ita t Rovira i Virgili-Campus Vila -seca 977 394 871 info@pct-turisme.ca t

Què és Vinthink?

És un web crea t amb l’object iu d’es devenir una xa rxa s ocia l pels amants del vi, on els s eus membres opinen i puntuen aques t producte. De moment hi tenen pres ència uns 60.000 vins i uns 12.000 cellers tant ca talanes , com de la res ta de l’es ta t i internaciona ls . La int roducció de des t inacions enoturís t iques , a t ravés de la ins t itució corres ponent , podria s er una pos s ibilita t viable, que ca ldrà ana litza r en números pos teriors .

Més informació a l web de Vinthink

Per a més informació: Tarragona Res taurant Wine El Perfil de l turis ta enogas t ronòmic es panyol

El 53,9% de la població es panyola cons idera que la gas t ronomia i el vi els influencia a l’hora d’escollir des t inació. Aques ts es tan dis pos a ts a pagar fins a 103,5 euros per un àpa t excepciona l, va lorant es pecia lment que el res taurant dis pos i de vins de les DO de la zona i que el pers ona l t ingui coneixements s obre aques ts . Aques tes s ón a lgunes de les conclus ions d’un es tudi rea litza t per Dinamiza As es ores .

Aná lis is de la Demanda de Turismo Enogas tronómico en Es paña

pe

Amb l’object iu de divulga r el pa trimoni de la demarcació de Tarragona i impuls a r projectes a rt ís t ics , els Serveis Territoria ls de Cultura de la Genera litat han propos a t aques t projecte audiovis ua l, bas a t en la gravació de videodans es a l’interior de s is cellers modernis tes de la demarcació. Més deta lls del Projecte.

Anà lis i de la viabilita t econòmica de l’enoturis me

Grea t Wine Capita ls , ent itat que agrupa a 8 regions enoturís t iques mundia ls , ha pres enta t un es tudi que ana litza l’es tabilita t financera i la viabilitat econòmica de l’enoturis me, s egons 454 cellers cons ulta ts . Els res ulta ts s ón s ignifica t ius : el 20% dels ingres s os dels cellers procedeixen de l’enoturis me, act ivitat que els genera una bona imatge per a l’empres a . Napa Va lley és la regió que més creu en el ca ràcter viable de l’act ivita t . Per a conèixer la res ta de les conclus ions ,

Cons ulta de l’informe