Teo Juventeny Albuixech Grup G4 · la programació i els criteris i la ponderació de...

Resum del portafoli de l’assignatura

Tutoria i Orientació

del Màster de Formació del Professorat de

Secundària de la Universitat de Barcelona

el portafoli sencer es pot trobar a:

http://tutoriapercreixer.wordpress.com/

Teo Juventeny Albuixech

Grup G4

Tutoria i orientació

Sessió 1. Ser tutor al segle XXI.

Resum de la sessió

Comencem, com començarem cada dia, amb un batec conjunt, això és: una peça (un vídeo,

una cançó, una representació) curta, de no més de 5 minuts, que ens serveix per centrar

l’atenció de tothom i, sovint, també per donar peu a parlar d’un tema que ens interessi.

Parlem de què fem amb els mòbils a classe (a la nostra del màster i a les que gestionarem com

a professors/es als instituts). Busquem recursos entre tots i totes per gestionar l’ús del mòbil a

les nostres aules i aprofitem el tema per parlar més en general de la negociació de les normes.

Parlem del campus virtual de l’assignatura, on a més de diversos recursos hi ha el pla docent,

la programació i els criteris i la ponderació de l’avaluació. Concretem aquesta darrera part:

- L’assistència és obligatòria

- L’últim dia ferm una prova escrita de màxim 2 fulls d’extensió i una hora de durada que

comptarà un 30%

- Durant el curs anem fent una carpeta d’aprenentatge o portafoli, que ens ha de servir per

recollir l’aprenentatge que fem de l’assignatura, els recursos que ens semblin interessants,

coses per seguir pensant, etc. Comptarà un 70 %.

Es presenten dues propostes bibliogràfiques, per qui li puguin interessar. Se’n presentaran

dues a cada sessió, com a recursos addicionals. En aquesta sessió han estat:

- Giner A. i Puigardeu O. (2008). La tutoria i el tutor. Estrategias para su pràctica. Barcelona.

Horsori.

- Violan M. A., (2012). El mètodeGuardiola. Barcelona. La butxaca.

Parlem de tutors que hagin estat significatius a les nostres vides i el per què, i ho relacionem

amb la importància de la tutoria.

Parlem de la importància de presentar les sessions al principi, perquè parlar de què farem en

cada sessió en concret ajuda a ajustar les expectatives, a saber on ens porta cadascuna de les

activitats proposades, etc.

Pel proper dia, hem de llegir dos textos curts que hi ha penjats al campus.

Amb què em quedo/coses que m’han semblat interessants...

El tutor o la tutora tenen el paper d’orientar, guiar i acompanyar els seus alumnes en el seu

creixement.

Respecte les decisions i normes:

- és més eficaç si les posen entre ells i elles.

- les mesures que es proposen s’han de poder portar a terme

- està bé assabentar-se primer de què es fa al centre, quina és la normativa i quines són les

pràctiques.

- si discutim sobre les decisions i normes quan el conflicte ja ha esclatat, tenim un problema.

Millor si ho hem pactat abans.

La puntualitat és una manera de demostrar respecte i donar importància a la gent amb la que

fem les coses (les classes en aquest cas).

És estratègic començar cada classe explicant què farem en aquella sessió.

Recursos/Materials

Resum en ppt de: Antoni Giner i Oscar Puigardeu. “La tutoria y el tutor. Estrategias para

supráctica”. Barcelona 2008

Document sobre la tutoria a la llei d’educació.

Sessió 2.

Activitats prèvies

Teo JuventenyAlbuixech

LECTURA I COMENTARI DE L’ARTICLE

EL PUNT

Contra la barbàrie

03/11/13 02:00 - Lluís Muntada

Fa duessetmanes es feiapúblic que la directora de l'Institut de Llançà, Maria Carme

Barceló, afrontava un cas de ciberassetjamentincitat per cinc alumnesd'edatscompreses

entre 13 i 16 anys. Aquestsalumneshavienobertpàgines web on de manera anònima es

penjavencomentarisdenigrants i acusacions contra altresalumnes del mateix centre

d'ensenyament. Barceló va ser expeditiva. Va aprofitar el seumur de Facebook per

penjaraquestmissatge, que amb una precisió tan cruacom nítida enssituadamunt el mapa

(im)moral i (in)cívic en quèenstrobem: “Feu pena i demàsereudenunciats per

intromissió a l'honord'altresmenors. (...) Ensveurem al jutjat i a la fiscalia de menors.”

Recordo que el dia que es va fer pública aquestanotíciavamtenir, sobre aquestaqüestió,

una raonadadiscussióamb un col·lega de la universitat. Segonsell, aquest cas

hauriad'haver-se resoltsensedenúncia pública, com “un procésintern” del centre

educatiu. Jo tenia, i tinc, un altreparer. Escamnat de comprovarcom les

institucionsprefereixen no resoldre abusos flagrants per així evitar ser objected'atenció

pública per una causa negativa, la decisió de Barceló emsemblatriplement virtuosa. En

primer llocperquè afronta de manera digna i professional un estatd'agressió que

comporta moltspatimentssilenciats, depressions, complexos, exclusions i, en el

pitjordels casos, fins i totsuïcidi. En segonllocperquè denunciar un grupd'alumnes que,

velats per l'anonimat i l'opacitat de la xarxacibernètica, difamen i

estigmatitzenelscompanysmés febles i vulnerables, emsembla una viaoportuníssima per

a un enfocamentcivilitzant i exemplar que impliqui tota la comunitat educativa:

l'alumnat, per reforçar la sevaconsciència de quines han de ser les líniesvermelles del

comportament moral; els pares de l'alumnat, que no haurien de desconèixer que el món

virtual delsseusfillsés, de fet, tan essencial i real com el seumón material; el professorat,

que davant de fetscomaquests no pot ni ha de mirar cap a una altra banda; i

elsinspectors, les primeresautoritats que no haurien de deixar impunes casos

comparables a aquest. I en tercer lloc la decisió de Barceló emsembla virtuosa perquè,

denunciantaquest cas, l'Institut de Llançàensemmiralla a tots i subratllal'obligació

incontestable de custodiar la dignitat de les persones i de lluitar contra la minimització

de la barbàrie i la complicitatpassivaambels abusos.

COMENTARI

A l’hora de combatre l’assetjament és important tenir clar que les tecnologies en poden ser un

mitjà que pot facilitar algunes dinàmiques, per exemple a través de l’anonimat, però no en són

la causa. En primer lloc cal, doncs, entendre en profunditat de què parlem. L’assetjament no és

un conflicte puntual que es dóna entre iguals. És una violència continuada, intencionada i

estretament vinculada a una diferència de posicions de poderque té una dinàmica pròpia que

és molt important conèixer. Aquestes tres característiques pròpies de l’assetjament generen

en la persona que el rep una baixa autoestima i una sensació d’indefensió, que fan que sigui

molt difícil per aquesta persona sortir de la situació pels seus propis mitjans.1

Per tot això, estic d’acord que cal una actuació externa en aquests casos, i que cal que sigui

contundent, però penso que no n’hi ha prou amb això, que s’ha de treballar la base del

problema. Per un costat és important reforçar l’autoestima dels/les adolescents, especialment

la d’aquells més vulnerables a patir assetjament. Alhora és important treballar la diferència

posicions de poder com a quelcom injust i que és desitjable transformar.



324.CAT. 27.06.12

EL 65% DELS NENS ESPANYOLS D'ENTRE 8 I 1 2 ANYS TENEN UN MÒBIL

El mòbil està cada cop més implantat dins de la societat, també entre els més petits. Un estudi publicat per l'agència d'anàlisi "ComScore i Nielsen" assegura que el 65% dels nens espanyols d'entre 8 i 12 anys tenen un mòbil. L'estudi adverteix que els telèfons mòbils s'han convertit en la joguina preferida del que anomena la "Generació de la Xarxa". I és que els nens graven vídeos amb el mòbil, juguen amb aplicacions i es comuniquen per missatges, però, en canvi, fan servir poc l'aparell com a telèfon.

1http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/Assetjament%20escolar.pdf

L'estudi, a més, conclou que gairebé el 38% dels menors de més de 13 anys tenen un "smartphone". A més, un altre estudi, fet per Inteco i Orange, afirma que el 40% dels nens i joves espanyols entre 8 i 18 anys accedeixen a internet a través del mòbil.

Aquest últim estudi també recull que els joves prefereixen els "smartphones" mentre que els nens es decanten per les "tablets". El 77% dels menors nord-americans utilitzen la tauleta tàctil per jugar i un 64% utilitzen aplicacions en xarxes socials.

La gestió de l’ús del mòbil a les aules (o del no ús, més aviat) és més fàcil si es fa

prèviament, al principi de curs, i es pacta amb els i les adolescents unes normes en

relació a l’ús del mòbil a les classes. Igualment, a més de treballar l’ús del mòbil a

classe, és important treballar la seva relació amb el mòbil i amb les pantalles en

general també quan són fora del centre. Tal com diu l’article, hi ha un gran nombre

d’adolescents que tenen un telèfon mòbil, però a més n’hi ha molts que hi mantenen

una relació que té trets d’addicció, en major o menor grau, en el sentit que la seva

relació amb el mòbil els afecta el bon desenvolupament de la seva vida. Per això,

treballar la dependència que les pantalles els generen és un tema pendent, i una bona

aproximació pot ser plantejant-los:

- Què entenem per necessitat? Estem d’acord que hi ha graus de necessitat? - Tenim necessitats creades? - Qui les crea, qui se n’aprofita?


Sessió 2. Lideratge del tutor/a.

Resum de la sessió

Comencem, com cada dia, amb un batec conjunt.

Comentem alguns dubtes que van sortir a la sessió anterior. Temes del portafoli, sobretot. La

idea és que és molt lliure a nivell de format i de contingut (amb uns mínims que hi ha penjats

al campus).

Parlem de què és la tutoria a partir d’un resum del llibre La tutoria i el tutor. Estrategias para

su pràctica, deGiner A. i Puigardeu O., que es va presentar a la sessió anterior. Parlem de què

és un tutor/a, amb qui ha de treballar i quines són les seves activitats.

Parlem també de la importància de cuidar-se a un mateix en aquesta feina, tant emocional

com físicament. És el que s’anomena salut docent. N’anirem parlant al llarg del curs.

Fem una dinàmica de presentació on cadascú presenta al company/a del costat.

Omplim una fitxa de presentació de l’alumne. La pregunta que interessa recollir és la última:

què és el que t’agradaria aprendre d’aquesta assignatura? La resta són preguntes toves, que

donen espai per si algú vol comunicar alguna cosa.

La meva és aquesta

Es presenta la proposta bibliogràfica del dia. Avui:

- Marí P. (2011). Aprender de los campeones. Barcelona. Plataforma actual

- Bach E. Darder P. (2011) Des-educat. Barcelona. Labutxaca

Omplim una altra fitxa: el riu del meu aprenentatge. Es tracta de dibuixar el nostre procés

d’aprenentatge fent una analogia amb el curs d’un riu. Després ho comentem en petit grup.

L’objectiu és donar un espai per parlar d’un/a mateix/a, per fer una reflexió personal.

La meva és aquesta

Fem una tercera activitat: classificar ítems sobre àmbits relacionats amb la tutoria segons la

importància que els donem. Primer fem una classificació individual i després ens hem de posar

d’acord per fer una classificació en petit grup. Posar-nos d’acord en grup es fa molt més difícil

que fer-ho individualment.

Presentem els principis deontològics de l’acció tutorial, que són:

- Beneficència - Confidencialitat

- No maleficència - Autonomia

- Veracitat i justícia

Parlem de casos en que aquesta principis poden entrar en conflicte entre si (per exemple el de

confidencialitat amb el de beneficència). Plantegem dos exemples:

- Una noia de la nostra classe ens diu que s’ha quedat embarassada i que no sap què fer.

- Ens n’adonem que un noi de la nostra classe no pot pagar el menjador i al migdia no dina.

Intercanviem propostes teatralitzades sobre què faríem i deixem la qüestió oberta pel proper

dia.


És important pensar les activitats que proposema partir d’uns objectius. Així serà més fàcil

plantejar-les de cara a assolir-los. Com a tutors/es, tenim una intencionalitat, quan proposem

les activitats.

Les dinàmiques de presentació on tothom parla són una manera de donar un espai a tothom

dins del grup.

La fitxa serveix per valorar les expectatives dels alumnes, per fer-les explícites, i per conèixer-

los una mica més, tant a través del que escriuen com del que no escriuen a la fitxa.

Els conceptes de zona de confort, zona de risc i zona de perill. Només sortint una mica de la

zona de confort aconseguim ampliar-la, però és important valorar prèviament el risc que

volem assumir.

En general, no ens donem gaires espai per preguntar-nos sobre què sabem i no sabem, o sobre

què ens ha passat a la vida. Saber què porta cadascú a la motxilla facilita la tasca del tutor/a (i

facilita també qualsevol altre acompanyament que fem a la vida).

La dificultat de posar-se d’acord no només té a veure amb tenir diferents opinions i

perspectives sobre la importància relativa de les coses, sinó que comença pel fet que tenim

definicions diferents entre nosaltres pels ítems que hem de classificar.

Recursos/Materials

Fitxa àmbits fonamentals de la tutoria

Fitxa presentació alumne

Fitxa el riu del meu aprenentatge

Resum dels principis deontològics de la tutoria

Sessió 3.

Activitats prèvies

Teo Juventeny

COMENTARI DEL CAS PRESENTAT A CLASSE QUE TÉ A VEURE AMB ELS PRINCIPIS

DEONTOLÒGICS DE LA TUTORIA.

“Què faríem si en una tutoria, quan ja ha marxat tothom de classe, una nena de 14 anys ens

diu que està embarassada? Com es posen en conflicte els principis deontològics, per exemple

els de beneficència i confidencialitat? Com ho resoldríem?”

El primer que faria seria tranquil·litzar-la, dir-li que tot estarà bé, que hi ha moltes solucions

possibles, i que sigui com sigui les trobarem. Llavors, intentaria buscar un espai més tranquil

amb ella, li diria que portés una amiga si vol i que si vol que avisem a una professora (dona)

que li generi confiança perquè vingui també.

En aquesta trobada parlaria amb ella de les possibilitats que hi ha i de les conseqüències que

tenen. A saber:

- avortament: s’hauria de parlar amb els seus pares perquè és menor de 16 anys. Ho podria fer

jo o fer-ho entre els 2 (ella i jo). O ella sola, si preferís. Jo m’oferiria per encarregar-me

d’intentar que no fos una situació violenta per ella. Li explicaria que li farien una petita

intervenció amb anestèsia local, que pot ser una mica molesta però que no fa més mal que un

piercing, i que dura uns 15-20 minuts. I li faria molt de reforç, la intentaria empoderar i

desculpabilitzar, i li parlaria de la importància de poder decidir quan volem fer les coses, etc.

- embaràs: els seus pares se n’acabarien assabentant també. Hauria de deixar l’escola i la seva

vida i començar una vida de responsabilitats en general no gaire agradables.

Li preguntaria què és el que l’espanta i què en pensa, i li proposaria de tornar-nos a trobar al

dia següent i pensar junts què fer i com fer-ho.

Un cop presa la decisió i passada la situació, faria un taller amb tota la classe de sexualitat des

d’una perspectiva d’empoderament, autonomia i capacitat de negociació per les noies i de

consentiment i respecte pels nois.



VILAWEB. 14.10.11

OPINIO

SALVADOR CARDÚS: 'NO HI HA EDUCACIÓ SENSE AUTORITAT '

El sociòleg, autor del llibre 'El desconcert de l'educació' i 'Ben educats', parla de la decisió

del govern de dotar del rang d'autoritat pública els docents

Pot semblar un drama que s’hagi de convertir en llei allò que fa temps –fa molt temps- formava part del sentit comú. Perquè el deteriorament de l’autoritat del mestre, fa anys que és en crisi. Però no es tracta de cap crisi de valors, com agrada dir als nostàlgics de l’abans, sinó que és conseqüència de canvis socials que tots hem desitjat. La diversitat cultural, la mobilitat social i territorial, la formació més elevada dels pares, el trencament de la transmissió generacional de rutines educatives, la crisi d’expectatives lligada a la formació escolar en èpoques de creixement i feina fàcil, etc.

Sigui com sigui, no hi ha educació sense autoritat. I si l’autoritat del mestre ja no forma part del sentit comú, bé cal que la llei l’empari. Sense oblidar, però, que l’autoritat que necessita el mestre, més enllà de l’empara jurídica, és la del reconeixement de la seva competència professional, del seu bon criteri pedagògic i de la seva exemplaritat social i cultural. I aquesta autoritat no hi ha llei que la garanteixi. Necessitem, llei a part, bons mestres, ben escollits i ben formats, gent culta, sensible, sòbria, autoexigent...

En definitiva: posem que sigui bo que la llei reconegui allò que la pràctica social hauria d’aconseguir. Però no ens enganyem: l’empara jurídica del mestre tindrà efectes protectors, principalment, en els casos extrems, quan es donin i sense

evitar-los. En canvi, la recuperació de l’autoritat ha d’anar més enllà, i té molt a veure, també, amb la revalorització institucional de l’escola com a institució. El mestre no és només la víctima a protegir per la llei, sinó que l’autoritat també se l’ha de guanyar.

inici

Estic molt d’acord amb el primer paràgraf de l’article, que posa en qüestió els discursos que

elogien els temps passats en els que figura d’autoritat del mestre era inqüestionable.

Certament, hi ha molts d’aquests canvis que estan associats a un canvi del model educatiu cap

a propostes més participatives, menys bancàries (en paraules de Freire). La meva lectura

d’aquest procés, com la de l’autor del text, és que en general és un procés desitjable.

Sobre la qüestió de protegir l’autoritat dels mestres per llei, penso, en primer lloc, que és

important aprofundir en els termes que fem servir. En concret, el terme autoritat té dues

accepcions: per un costat la que ve del llatí potestas, que es refereix al poder que té una

persona o institució per ser obeïda; mentre que per un altre costat hi ha la que ve del llatí

auctoritas, que es refereix al prestigi i a la legitimitat que s’obté derivada d’una condició

d’expert/a en alguna matèria. La potestas ve donada pel càrrec que s’ocupa, mentre que

l’auctoritas es guanya. A mi cap de les dues accepcions m’acaba de convèncer, perquè en

ambdós casos, sigui per càrrec o per mèrits, la posició d’expert m’evoca aquesta

inqüestionabilitat de la que parlava al primer paràgraf, i penso que el paper del mestre passa

més per poder establir diàlegs i funcionar com a facilitador/a del grup que per situar-se com a

expert. En qualsevol cas, si hi ha un concepte d’autoritat que podria rescatar és el que està

vinculat a l’auctoritas, la legitimitat que és guanya, i aquesta, òbviament, no pot estar

defensada per llei.

A mi, més que parlar d’autoritat, em sembla interessant parlar de respecte, de límits o de

processos de mediació i de facilitació, per exemple. I clarament la tasca docent implica ocupar

una posició diferent que els alumnes o les famílies, perquè per això t’encarregues de facilitar el

grup, per això tens l’experiència i els sabers que tens, però em sembla important no assumir

que un mateix és l’expert i que la resta dels agents no tenen res a dir-hi, malgrat que la nostra

tasca els afecti clarament. Finalment, pel que fa a casos d’assetjaments o agressions a

membres de la comunitat educativa, crec que cal anar a l’arrel del problema, a buscar-ne les

causes profundes, i, com bé diu l’article, convertir els mestres en autoritat pública no evitarà

que es donin aquestes situacions.


Sessió 3. L’orientació: personal, acadèmica i professional.

Resum de la sessió


Comentem breument el que s’ha recollit de les fitxes dels alumnes en relació al que esperem

de l’assignatura. Ens torna la fitxa mirada (i comentada).

Comentem els casos que vam deixar oberts a la sessió anterior: el cas d’una nena de la nostra

classe que ens diu que esta embarassada i el cas d’un nen que no pot pagar el menjador i per

tant no dina. Amb una posada en comú una mica guiada, arribem a les següents propostes

d’actuació:

Cas de la nena embarassada:

1r :: M’hi acosto, empatitzo, li dono suport

2n :: Li proposo de buscar suport en serveis externs com serveis socials o en l’orientador/a.

3r :: Vigilo de no fer prejudicis. Podria ser, per exemple, que el responsable d’això estigués

dins de la mateixa casa.

4t :: Intento derivar el casa aquests serveis externs o a l’orientador/a o psicopedagog/a, fent

l’acompanyament que cregui necessari.

5è :: Mentre no ho he pogut derivar pel que sigui (l’orientador no hi és, serveis socials no obre

a la tarda, etc.) m’adreço a una persona de l’equip directiu, amb la que més confiança tingui, i

comparteixo aquesta informació fent els advertiments necessaris (per exemple: jo sóc

dipositari d’aquesta informació, li he proposat això i això altre,...).

Cas del nen que no pot pagar el menjador:

Igual que en l’altre cas:

1r :: Detectem, mirem, recolzem.

2n :: Li proposem de buscar suport en Serveis Socials.

3r :: Parlem amb algú de l’equip directiu.

4t :: Parlem amb serveis socials.

Fem una petita introducció al concepte d’intel·ligències múltiples.Comentem l’entrevista a Sir

Ken Robinson: assumint que hi ha molts tipus d’intel·ligències diferents (tants com 8), es tracta

d’intentar potenciar les dels nostres alumnes, de treballar a favor d’obra.


Fer un comentari a la revisió de les fitxes personals, ni que sigui curt, et fa sentir que t’han

dedicat una mica d’atenció.

En relació als casos, hi ha diferències entre el que jo havia pensat a casa i el que hem proposat

a classe que m’han fet pensar bastant en aquestes coses:

- No podem agafar compromisos que no puguem resoldre o que no puguem assumir.

- En una classe amb 30 o 40 estudiants passen moltes coses, i no podem resoldre-ho

absolutament tot fins al final. Es tracta d’encarregar-nos que es resolguin les situacions, més

que de resoldre-les totes nosaltres.

- En un equip docent es treballa col·legiadament, en equip. En cas de situacions greus, el

principi de beneficència pot passar per davant del de confidencialitat, entenent que confiem

en l’equip amb el que treballem. Guardar-nos la informació només per nosaltres és assumir

tota la responsabilitat del que pugui passar, i no és sa ni per nosaltres ni per la persona que es

troba en la situació crítica.

- Quan comuniquem amb algú de l’equip directiu sobre casos crítics, la informació ha de ser:

pertinent, útil i clara.

Enlloc de basar l’educació en les dificultats dels nostres alumnes, és més eficaç basar-la en les

seves capacitats. La teoria de les intel·ligències múltiples ens hi ajuda.

Recursos/Materials

Entrevista a Sir Ken Robinson. “La creativitat s’aprèn”

Sessió 4.

Activitats prèvies

AUTOTEST DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

PER ALS PROFESSORS/ES

Adaptació Dr. Roberto Kertész (T.Armstrong)

Puntuació de 0 ( cap facilitat i/o eficàcia) a 10 (màxima facilitat i/o eficàcia)

1. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Punts

1. Gaudeixo estant sol/a i meditant sobre allò que vaig fer. 7

2. Prenc consciència de les emocions que sento. 7

3. Puc prendre consciència d’allò que em dic a mi mateix. 6

4. Penso de quina manera puc millorar la meva forma de pensar. 8

5. Reconeixo els meus punts forts i les meves limitacions. 8

6. Aprenc d’allò que he fet malament o quan m’equivoco. 7

7. Sé quan puc arreglar-me sol/a i quan necessito ajuda. 8

8. Accepto les frustracions inevitables i busco de quina manera puc

fer-ho.

9

9. Em faig responsable d’allò que penso, sento i faig. 8

10. Demano i accepto suggerències si són per a millorar en alguna

cosa.

8

TOTAL:

76

2. INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

Punts

1. Escolto als demés per a entendre’ls, encara que no estigui d'acord

amb ells/es.

9

2. Sóc capaç d’empatitzar i ajudar-los a sentir-se millor. 9

3. Gaudeixo estant en companyia de gent que m’agradi. 10

4. M’agrada treballar en companyia o en equip , complint el meu rol. 8

5. Capto les coses positives i negatives de les persones, però

tendeixo a reforçar allò positiu en comptes de criticar o discutir.

9

6. Recolzo a les persones que ho necessiten autènticament. 8

7. Actuo com a líder o conductor/a eficaçment. 8

8. Puc negociar i arribar a acords flexiblement. 9

9. Defenso els meus drets i em faig respectar, de manera ferma i

serena.

9

10. Demano tot allò que necessito de forma directa i verbal. 7

TOTAL:

86

3. INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL Punts

1. Recordo i puc cantar, taral·lejar o xiular la música que escolto. 6

2. Reconec la música que he escoltat anteriorment. 7

3. M'he n'adono si un cantant o instrumentista està afinant. 7

4. Puc composar melodies sense saber música. 4

5. Tinc oïda harmònic (capto els acords corresponents a una melodia) 4

6. Diferencio els tons de veu de la gent i allò que transmeten. 7

7. Puc seguir o reproduir diferents ritmes, donant cops a qualsevol

lloc o amb un instrument de percussió.

5

8. Sempre estic escoltant música, ràdio, CD, cassette. 6

9. Diferencio i interpreto els diferents sons de l’ambient (d’aparells,

animals, motors)

8

10. Aplico la música o altres sons a diverses situacions o

experiències (per a memoritzar alguna cosa, una obra teatral, etc)

5

TOTAL: 59

4. INTEL·LIGÈNCIA CINETICOCORPORAL Punts

1. Percebo les meves sensacions físiques i tot allò que passa en el

meu cos.

8

2. Acostumo a gesticular molt o a utilitzar altres formes de llenguatge

corporal quan parlo amb algú.

8

3. Expresso allò que sento amb mímica i amb el meu dos en general. 8

4. Capto i diferencio els objectes pel tacte (consciència, pes,

temperatura,...)

7

5. Ballo bé i amb gràcia. 7

6. Sóc efectiu/a en les activitats físiques i esports. 9

7. Sóc hàbil en els jocs de destreses. 8

8. M’oriento en l’espai i amb els objectes amb els ulls tancats. 9

9. Tinc habilitat manual per a muntar i desmuntar objectes, aparells,... 8

10. Manipulo bé els aparells i vehicles. 7

TOTAL: 79

5. INTEL·LIGÈNCIA VISUALESPACIAL Punts

1. Dibuixo o pinto en forma creativa. 5

2. Represento conceptes amb diagrames i gràfics. 7

3. Distingeixo els matisos dels colors i puc reproduir-los. 6

4. Imagino escenes, coses, esdeveniments en la meva ment. 9

5. Quan tanco els ulls percebo imatges visuals clares. 9

6. Utilitzo imatges internes per a trobar solucions creatives. 6

7. Tinc bona orientació i recordo els llocs que vaig veure. 9

8. Dibuixo i desxifro els mapes amb facilitat. 9

9. Capto com funcionen els aparells i màquines veient-los i/o

imaginant-los per dins.

7

10. Sóc sensible als gestos i expressions facials i percebo el seu

sentit.

8

TOTAL: 75

6. INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

Punts

1. En general entenc i aprecio els diferents textos escrits i puc

comentar-los

8

2. Expresso per escrit i parlant allò que penso i sento de forma

comprensible per als altres.

9

3. Escolto les paraules en la ment abans de llegir-les, parlar-les o

escriure-les

7

4. En general, coincideix allò que dic amb la forma que ho expresso

(gestos, to de veu, etc) de manera adient.

9

5. Em sento còmode parlant en públic. 9

6. Utilitzo i gaudeixo el bon humor, els acudits i els jocs de paraules. 9

7. Tinc facilitat per aprendre idiomes. 8

8. Puc traduir i expressar amb paraules la informació pròpia dels

altres tipus d’intel·ligències.

8

9. M’interessa el significat precís de les paraules i les utilitzo així. 8

10. Puc descriure imatges i escenes internes o externes amb precisió. 8

TOTAL:

83

7. INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA

Punts

1. Capto les relacions entre les coses, com es connecten, el seu

sentit i sóc capaç de calcular operacions mentalment sense esforç.

9

2. Resolc diferents tipus de problemes de forma lògica. 9

3. Faig càlculs i operacions matemàtiques mentalment i per escrit. 8

4. Trec conclusions d’una situació i les puc aplicar a altres. 9

5. Resolc endevinalles i problemes numèrics. 8

6. Puc quantificar un tema o problema (aplicar-li números) 8

7. Comprenc el més essencial dels conceptes de les diferents

branques de la ciència (p. Ex: en llegir-los en revistes de divulgació)

9

8. Administro eficaçment el meu pressupost, compte del banc i

tasques similars.

8

9. Defenso les meves idees amb arguments lògics. 8

10. Puc predir possibles desenvolupaments i conseqüències futures,

a partir de les dades actuals.

8

TOTAL:

84

8. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Punts

1. M’agrada anar d’excursió, fer senderisme o simplement passejar

per la natura.

8

2. M’encanta tenir animals a casa. 6

3. Sóc d’una associació de voluntaris relacionada amb la natura i

intento ajudar per a frenar la destrucció del planeta.

6

4. Tinc una afició relacionada amb la natura ( per exemple:

l’observació de les aus)

6

5. He assistit a cursos relacionats amb la natura (per exemple:

botànica, zoologia)

9

6. M’agrada llegir llibres o revistes, o veure programes de televisió o

pel·lícules, on la natura hi estigui present.

8

7. M’agrada descriure les diferències entre diferents tipus d’arbres,

gossos, ocells, i d’altres espècies de flora o fauna.

6

8. M’agrada visitar els zoos, aquaris i d’altres llocs on s’estudia el

món natural.

5

9. Quan estic de vacances, prefereixo els entorns naturals, (parcs,

càmpings, rutes de senderisme) als hotels/ complexes turístics i

destinacions urbanes o culturals.

9

10. Tinc un jardí i gaudeixo ocupant-me d'ell. 5

TOTAL:

68

Pinta els teus resultats:

10

9

8 X X X

7 X X X

6 X

5 X

4

3

2

1

0

1 Intra 2 Inter 3 Mus 4 Cinet 5 Visua 6 Ling 7 Logic 8 Natur

Analitzem els resultats:

1. Quina intel·ligència és la més alta? 2. A quines tasques, rols l’aplica?

La interpersonal A les relacions amb altres persones, l’empatia, l’escolta, la cura, el treball en equip, el suport, etc.

3. Quina és la intel·ligència que li segueix? 4. Quina és la intel·ligència més baixa?

La lògicomatemàtica La musical

5. Com t’ afecta a la teva vida en general? 6. T’ interessa desenvolupar-la una mica més?

Desafino una mica i no toco cap instrument Ui, m’encantaria...Ja ho vaig intentant de tant en tant i va milorant. Com tot a la vida, és quelcom que es treballa

Comentari de l’aplicació del test en una tutoria:

És una tasca que dona molt de si a l’hora d’autovalorar les diferents capacitats de les persones, perquè proposa ítems molt concrets i molt variats, de manera que segur que tothom en té alguns. Permet ressaltar les potencialitats de cadascú i dóna una estona per pensar-se a un mateix, que també és molt necessari.


Comentari de l’entrevista a Ken Robinson: “La creativitat s’aprèn”

Sir Ken Robinson parla a l’entrevista de les intel·ligències múltiples, en el sentit que hi ha

moltes potencialitats diferents en la gent, i diu que l’escola s’hauria d’encarregar de potenciar

aquestes capacitats, però enlloc d’això forma persones tallades amb un mateix patró. També

diu que en el model escolar actual es penalitza l’error i la participació, de manera que aprenem

passivitat i resignació, i després ho apliquem a la vida.

Penso que té molta raó i una visió molt àmplia i molt encertada de les capacitats de la gent, no

només de cara a la felicitat de les persones, que també, sinó de cara a la creació d’una societat

més eficaç a través de la creativitat, la innovació i la satisfacció de tothom que la forma.

Penso també que el que diu té molta aplicació a les aules: potenciar la creativitat pot ser una

eina fantàstica per resoldre millor moltes situacions en les que ens trobem, a la vida i als

centres. I sobretot, abans de pensar en potenciar la creativitat, hauríem de pensar en no tallar-

la.


Sessió 4. La comunicació.

Resum de la sessió


Parlem del portafoli. Una companya ha fet un blog. El que hi ha al campus virtual és una

proposta de mínims.

Comentem el test de les intel·ligències múltiples que hem fet a casa. Es diu que és molt

subjectiu. Comentem que la gràcia del test no és quantificar la intel·ligència per comparar-la ,

sinó reflexionar sobre un mateix una estona i donar valor a aspectes que en general no es

valoren.

Comentem la vinyeta d’en Farreres que es va presentar a la sessió anterior. El missatge és que

la responsabilitat de l’educació es compartida entre l’escola i la família.

Es presenten els recursos que hi ha penjats a la web de l’xtec:

www.xtec.cat � projectes

Hi podem trobar projectes de convivència, de coeducació, ... Hi ha molt de material amb molts

recursos que podem utilitzar a les classes de tutoria o, en general, a l’hora de fer treball al

centre. Per exemple:

Joc de l’autobús: es planteja a la classe quins serien els avantatges, els inconvenients i els

dubtes que ens genera que no hi hagués seients als autobusos. Permet pensar col·lectivament.

Fem una activitat per treballar la comunicació: ens posem per parelles, un explica dues

històries i l’altre escolta. Qui escolta té la consigna de fer escolta activa a la primera història i

de no posar atenció de forma evident a la segona, i qui explica les històries no ho sap

prèviament. Quan posem en comú les sensacions, hi ha una coincidència en la sensació

d’inseguretat que genera la falta d’escolta, i com aquesta es fa molt evident i desagradable.

A partir de l’activitat parlem de la teoria de la comunicació humana:

En la comunicació hi ha quatre interrogants principals que s’ha de fer un mateix:

Què es vol dir � contingut

Per a què es vol dir � finalitat

Perquè es diu � motiu

Com es pot dir � aplicació

De la comunicació: un 38 % és la veu (to, amplitud,...), un 55 % és el llenguatge corporal i

només un 7% és el llenguatge verbal.

Es presenta el text d’Ana Carpena sobre la comunicació, que llegirem pel proper dia. Parlem

breument de l’estratègia de parlar des del jo i de la comunicació assertiva.


És important abordar els objectius de pocs en pocs (tipus respectar els torns de paraula,

arribar puntual, etc): un trimestre un, el següent un altre,...

La responsabilitat de l’educació es compartida entre l’escola i la família, i això és quelcom que

hem de tenir clar tant uns com els altres, com un consens previ per poder començar a

treballar.

Una de les nostres funcions, més que fer-los arribar a conclusions tancades, és fer-los pensar.

La comunicació sempre implica relació amb l’altre. Per això el respecte per l’altre és

fonamental.

Estratègia comunicativa per arribar a l’altre: parlar des del jo.

Estratègia per situacions de tensió: anar a buscar un got d’aigua.

Recursos/Materials

Text Ana Carpena

Recursos de l’xtec

Sessió 5.

Activitats prèvies


Reflexió sobre l’activitat de comunicació que vam fer a classe

L’activitat

Ens posem per parelles, un explica dues històries i l’altre escolta. Qui escolta té la consigna de

fer escolta activa a la primera història i de no posar atenció de forma evident a la segona, i qui

explica les històries no ho sap prèviament.

La reflexió

A mi em va tocar explicar les històries. A la primera, que era molt menys interessant, em vaig

sentir efectivament molt escoltat, mentre que a la segona, que tenia més suc, sentia que no

aconseguia captar l’interès del meu interlocutor. Això em va fer sentir insegur i em va fer

buscar recursos comunicatius com intentar posar més èmfasi en la història, més volum en la

veu, cosa que feia que fos encara més frustrant no aconseguir captar la seva atenció, em feia

sentir més insegur,...un cercle viciós de la mala comunicació. Arribat un punt, jo ja no estava

gens concentrat en què volis dir, de manera que acabava transformant-se fins i tot el missatge.

L’activitat em va fer pensar en l’efecte que té l’escolta activa i l’efecte que té l’escolta no

interessada en la comunicació, i en com, per subtil que sigui, es fa molt evident l’actitud de

l’interlocutor en la comunicació.


Reflexió sobre el text de la comunicació d’Ana Carpena

M’ha semblat un molt bon text, que sintetitza uns bàsics sobre la comunicació de manera

bastant aplicada. En destaco tot l’esquema que fa de la comunicació, que vindria a ser el

següent.

La comunicació és sempre un acte d’interacció. Està formada per comunicació verbal, que

entronca més amb la part racional de les persones, i comunicació no verbal, que entronca més

amb la part emocional. La comunicació no verbal està formada per la comunicació corporal

(com ens movem, gesticulem, expressions i microexpressions facials, etc.) i per la comunicació

paraverbal (ritme de parla, to de veu, volum...). Aquesta part no verbal de la comunicació és la

que té més a veure amb la relació que s’estableix amb l’altre, i per tant és la que fa que l’acte

comunicatiu sigui o no efectiu.

Hi ha tres grans maneres de comunicar, segons com reaccionem enfront de l’altre: inhibida,

agressiva o assertiva. La tercera és la més eficaç perquè ens permet comunicar els nostres

desitjos, els nostres límits, defensar els nostres drets, però respectant l’altre i tenint-lo en

compte, de manera que facilitem que la seva actitud sigui de recollida del que diem, i no

atacant o defensiva.

El text parla de tres bones estratègies de comunicació assertiva: la primera és parlar des del jo,

sense parlar per l’altre, sense emetre judicis, intentant relatar les situacions de manera

objectiva i parlant des de el que les situacions ens generen a nivell emocional. La segona és

l’escolta empàtica i activa, deixant espai perquè l’altre parli, sense emetre judicis ni donar

consells si no ens els demanen, fent preguntes que permetin aprofundir en el que l’altre diu,

etc. La tercera és la comunicació indirecta, que serveix per intentar fer arribar un missatge a la

gent sense que se senti directament interpel·lada i que tant es pot utilitzar de forma assertiva

com manipulativa.

Finalment, el text fa una síntesi llistant unes habilitats globals de comunicació, de les que

destaco les següents:

1. Reconèixer en l’interlocutor una persona com jo. 2. Buscar objectius comuns en la conversa. 3. Nomenar l’interlocutor pel seu nom. 4. Mirar a la cara, especialment els ulls. 5. Respectar el silencis, sense que aquests ens angoixin. Són tan i portants com les paraules. 6. Escoltar sense estar pensant en la resposta. 7. Escollir el moment adequat emocionalment, sense que hi hagi emocions segrestades. 8. Disposar de temps suficient. 9. Escoltar activament. Proporcionar “feed-back” verbal i no verbal. 10. No interrompre. Escoltar en silenci, de manera respectuosa. 11. No expressar judicis. 12. No treure importància al missatge de l’altre. 13. Evitar la “síndrome de l’expert”. 14. No donar consells, a no ser que es demanin. 15. Si es donen opinions i aquestes han de ser negatives centrar-se en els fets, no en les

persones. 16. Manifestar que es reconeixen els aspectes positius de l’interlocutor. 17. Incloure el bon humor, de manera respectuosa.

Penso que com a tutors, la nostra eina de treball principal és la comunicació, i com en

qualsevol altra feina, tenir les eines adequades ens permet fer un treball molt més ben fet i

amb menys esforç. Per tant, millorar les nostres capacitats comunicatives repercuteix

positivament tant en els nostres alumnes i les seves famílies, com en els nostres companys de

centre i en nosaltres mateixos. Això és especialment important de tenir en compte si a més

pensem que estem treballant amb persones, i que una pràctica professional adequada pot fer

millors les seves vides.


Sessió 5. Educació emocional. Habilitats socials i valors.

Resum de la sessió

Comencem fent un exercici per mirar com estem (cadascú a si mateix/a). Triem un gomet de

color verd, groc o vermell en funció del nostre estat d’ànim i ens el enganxem a la roba. És un

espai per pensar una mica com estem i que ens permet mostrar-ho als/les altres sense

necessitat d’haver de comunicar verbalment ni d’haver de justificar-ho.

Fem el batec conjunt habitual per començar. Avui és el poema “Divisa”, de Maria Mercè

Marçal.

Fem una activitat que apareix als recursos del web de l’xtec: “salvar una persona en una platja”

(al programa de competència social, pàg. 53)

1) Llegim el text (1a part). Fins aquí què tal? Comentem, creem clima...

2) Llegim la 2a part del text. S’obre el debat, surten diferents perspectives... L’objectiu del

tutor/a és moderar, fer-los pensar...

3) Anem llençant preguntes que poden o no anar canviant els posicionaments. Per exemple: i

si enlloc de ser estrangers fossin d’aquí? I si fos algú de la teva família?

4) Va continuant la història i es van llençant altres preguntes per alimentar el debat i la relexió.

Es presenta el llibre: Bisquerra R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid. Síntesis.

Veiem del vídeo de Susan Boyle i comentem per grups què hi hem vist.

Es parla de prejudicis. També de com es percep l’emocionalitat de la gent. En les relacions,

siguin del tipus que siguin, les emocions hi juguen un paper molt important.

Parlem breument de la posició corporal i la projecció de la veu. Hi ha posicions que són

estratègiques.

Com a regal a la classe veiem un vídeo en el que es regalen abraçades.


En les activitats de discussió, l’objectiu del tutor/a és moderar, fer que pensin, que vegin que hi

ha moltes maneres d’enfocar els problemes...

Si volem que les classes surtin bé les hem de preparar abans!

Som orientadors. Hem d’anar a favor d’obra! Si algú ens diu que li agrada no sé què,

aprofitem-ho!

Com a tutors i orientadors és important ser conscients que les emocions juguen un rol molt

important, tant en els processos d’aprenentatge com en els de creixement personal dels

nostres alumnes, i és molt important cuidar-les i donar-los un espai.

Recursos/Materials

Vídeo de Susan Boyle

http://www.youtube.com/watch?v=bgY-aCaGzRI

Vídeo de regal a la classe

http://www.youtube.com/watch_popup?v=hN8CKwdosjE

Sessió 6.

Activitats prèvies


Comentari activitat “Salvar una persona en una platja”

Penso que és una activitat que dóna molt per debatre i pensar col·lectivament. Penso alhora

que està bastant ben pautada i que les preguntes i recursos que es proposen permeten anar

obrint més i més el debat, aportant nous punts de vista, implicant els alumnes des de diferents

perspectives, algunes més morals, altres més racionals, altres més emocionals, etc.

Em genera algun dubte la idea de com redirigir el debat si, per exemple, comencen a sortir

comentaris racistes. Penso que seria capaç de fer-ho, però no n’estic segur. I penso que pot ser

molt contraproduent si això passa i el debat no es redirigeix.


Comentari sobre com utilitzaria el vídeo “abrazos gratis” en una tutoria

L’utilitzaria per treballar les emocions, l’afectivitat, el contacte...A través d’anar llançant

preguntes a la classe provaria de pensar col·lectivament sobre el contacte i l’afecte com

quelcom culturalment mediat per uns codis més o menys compartits, sobre la importància de

l’afecte ales nostres vides, de saber reconèixer quan el trobem a faltar, saber demanar-lo...I

reflexionaria també col·lectivament sobre el consentiment, sobre la possibilitat i la legitimitat

de no voler ser tocat/da, la capacitat de posar límits i comunicar-los sense fer sentir ferida a

l’altra persona (parlant des del jo, des de les pròpies necessitats...).

Situació Pensament positiu Pensament negatiu

He passat el cap de setmana a la muntanya. Després d’un cap de setmana molt tranquil, i a l’hora divertit, demà he d’anar a treballar.

Podré acabar allò que em va quedar pendent i oblidar-me’n. Veuré als meus companys de feina. A veure què tal els haurà anat el cap de setmana.

Quina mandra tornar a matinar!

Sempre he pensat que la meva filla, per la seva capacitat podria anar a la universitat. Ara diu que no té cap mena d’interès en seguir estudiant.

És una persona molt segura del que vol.

Està hipotecant la seva vida.

Quan parlo amb aquesta persona mai em mira a la cara, sempre desvia la mirada.

És vergonyós...que bonic! És un ranci!

Aquest curs en toca treballar assignatures que no m’agraden gens.

Serà una gran oportunitat per reconciliar-m’hi

Quin pal, amb el que les odio!

Aquest nen no para de fer coses per cridar l’atenció. És capaç de tot per tal de que estigui per ell.

És la seva manera de fer-me veure que sóc important per ell i em vol a prop.

Quin pesat, no puc estar ni un moment sense treure-li els ulls de sobre!

Aquests pares mostren una clara animadversió contra mi.

Hauré de buscar altres recursos perquè se n’adonin que sóc el millor que els podria haver passat.

El que em faltava. Com si no en tingués prou amb haver d’aguantar el seu fill!

La companya que tinc de paral·lela aquest curs té una manera de treballar molt diferent a la meva

Serà una gran oportunitat per aprendre i formar un equip molt complert.

No ens entendrem ni de broma, serà un fracàs.

Activitat intuïtiva. Emocions i sentiments

Part del cos que detecto La informació que detecto, amb quina emoció o sentiment ho relaciono?

1.- Galtes tenses, mandíbula serrada.

Tensió

2.- Amplitud pectoral, respiració fàcil i profunda.

Seguretat

3.- Tensió general, interior com marejat.

Ansietat

4.- Extremitats tenses, mala respiració, rigidesa del tronc i la cara.

Por

5.- Respiració profunda i rialles. Alegria

6.- Defalliment, el cos pesa, el cap pesa les parpelles mig s’obren

Cansament


Sessió 6. Dinàmica de grups i resolució de conflictes.

Resum de la sessió

Comencem, com cada dia, amb un batec conjunt. El d’avui va sobre l’atenció, i sobre com a

vegades, quan focalitzem l’atenció en una cosa, n’hi ha d’altres que passen just davant i que no

veiem (focusing, mindfulness).

Es presenta el vídeo de Joan Vaello com a proposta per mirar a casa: “El clima de la classe”.

Es presenta un article de Joan Vaello sobre motivació i adolescència.

Es presenta una article de Carme Boqué sobre mediació. Als centres, fa una anys, es va

començar a tractar la resolució de conflictes. Més endavant va començar-se a tractar la

mediació i actualment s’intenten implementar els plans de convivència, que tenen una

orientació molt més preventiva que resolutiva: es tracta de que el conflicte no s’arribi a donar.

Incorporar mediadors/es al centre (a través d’una formació) enriqueix el centre mateix. Poden

ser professors, alumnes, famílies,...

Parlem de la tutoria entre iguals (TEI). És una eina de relació i convivència als centres. Funciona

de manera que algú més gran tutoritza a algú més petit. Per exemple cada alumnes de 3r

d’ESO en tutoritza un de 1r. Funciona per prevenir l’assetjament, perquè hi hagi gent de

referència.

Fem una activitat sobre mediació. Ens dividim en tres grups: uns faran de mediadors, els altres

jugaran un rol en un conflicte concret i els tercers el rol contrari. El conflicte que es representa

és un conflicte entre els habitants d’una illa de Cap Verd i un grup de biòlegs occidentals, sobre

les tortugues que estan en perill d’extinció (per culpa de l’expoli occidental) i el seu consum

per part dels habitants.

Es presenta el llibre d’avui: Darder, P., Salmurri F. I altres (2012). Aprendre i ensenyar amb

benestar i empatia. La formació emocional del professorat. Barcelona. Octaedro

Es presenta una documentació que hi ha al web de l’xtec sobre conflictes: conflictes greus i

conflictes lleus.

Es presenta un document sobre el rol de la persona mediadora.

Veiem una escena d’una pel·lícula en la que una professora li crida l’atenció a un alumne de

manera amenaçadora, i aquest no li fa ni cas. Comentem que no és gaire sa alterar-se amb

els/les alumnes, i que hi ha converses que en privat funcionen molt millor.


L’entesa que hi ha en una classe depèn del clima de la classe.

Quan parlem de clima parlem també de resoldre conflictes.

En relació als conflictes, cal tenir eines per la resolució, però alhora és més eficaç treballar en

la prevenció.

Eines de convivència: mediació, tutoria entre iguals.

La mediació no només permet arribar a resoldre conflictes de forma consensuada, sinó que fa

arribar al centre una altra cultura de la convivència, que entén el conflicte com a part

d’aquesta, però que entén alhora que no té per què ser una explosió.

La mediació no es pot forçar, s’hi ha d’acudir voluntàriament. La persona mediadora s’ha

d’acordar entre les persones que estan en conflicte.

Recursos/Materials

Article sobre mediació escolar de Mari Carme Boque

Enllaç a protocols de resolució de conflictes greus i conflictes lleus.

http://www.xtec.cat/web/centres/convivencia/recursos/resconflictes

Sessió 7.

Activitats prèvies


Activitat sobre l’article de la mediació, de Carme Boqué

Quins són els principals objectius del programa de mediació escolar segons l’autora?

Els principals objectius són:

- La creació i el manteniment d’un entorn educatiu on totes i cadascuna de les persones que el

conformen se senti físicament i psicològica lliure d’amenaces i perills, i on pugui trobar

oportunitats per treballar i aprendre amb els demés col·laborant amb el progrés de tots.

- El respecte i la celebració de la diversitat de persones que integren la comunitat educativa.

- L’assumpció de responsabilitats per part d’adults i joves en la transformació noviolenta dels

propis conflictes.

Quins són els límits de la mediació segons Carme Boqué?

Aquests límits són:

- Els conflictes que incorren en un delicte.

- Les problemàtiques que requereixen un tractament terapèutic.

Filant més prim, l’autora diu que si hi ha un conflicte que en un centre és molt recurrent,

potser cal fixar una norma aplicable a tothom.


Comentari del vídeo de Joan Vaello

El vídeo parla de la gestió de l’aula. Ell proposa gestionar els conflictes de l’aula des de

l’educació socioemocional, perquè entén que és una part molt important de la formació

personal, però que a més està estretament vinculada a la formació acadèmica i a les ganes de

seguir estudiant.

Parla de 5 nivells diferents d’èxit o de bon funcionament, que són: el convivencial, l’emocional,

el motivacional, l’atencional i, finalment, l’acadèmic. Per treballar aquests 5 nivells proposa 3

àmbits d’actuació: l’(auto)control, les relacions interpersonals i el rendiment.

En relació al control parla de l’autoritat del professor, i de que la capacitat de fixar límits queda

reforçada quan aquests es fixen en equip i, especialment, si l’equip es forma amb les famílies.

Parla de les sancions i dels compromisos com a alternativa a les sancions. Diu que les sancions

han de ser un últim recurs, i que si les apliquem, han de ser veritablement dissuasòries.

Explica que hi ha dos perfils de professors de risc: el que no té suficient poder de control sobre

l’aula (professor vall) als que s’ha de recolzar com a equip, i el que no té cap intenció de

gestionar l’aula (professor evasiu), que ha de canviar l’actitud perquè rema en contra de la

resta.

Explica que la gestió del segon àmbit, les relacions interpersonals, dóna molta força al primer,

al que ell anomena el control.

Parla dels rols i de les conductes lligades als rols, que com a tals són repetitives i molt difícils de

canviar.

Parla també de la motivació, de com generar expectatives a través de flexibilitzar els objectius.

Parla de reforçar la motivació intrínseca, de seleccionar els continguts que els siguin propers i

atractius i presentar-los adequadament.

Parla de les corrents d’atenció: els alumnes haurien de centrar la seva atenció en el

professor/a i aquest/a hauria de distribuir la seva entre els/les alumnes, tot i que sovint passa

al revés.

Finalment parla de l’avaluació com a una eina de motivació, quan és formativa, contínua i

orientadora.


Comentari de la situació de la seqüència de la pel·lícula que vam veure a

classe sobre el conflicte entre un alumne (Juan) i la seva professora.

Jo estic d’acord amb la professora que la situació de distorsió en la que el Juan està molestant

un company s’ha d’aturar, però penso que no cal fer-lo anar a davant seu per cridar-li després,

humiliant-lo davant de tota la classe. Crec que en aquesta situació li demanaria que vingués un

moment i hi parlaria, en privat, tipus: Juan, que no tens ganes de treballar? Li oferiria una

ajuda, intentaria aclarir-li el que s’ha de fer i guiar-lo...i si seguís sense ganes de treballar, hi

parlaria després de la classe, en privat, i intentaria esbrinar el per què.


Sessió 7. La tutoria individual amb l’alumnat i les famílies.

Resum de la sessió

Parlem de la posició del cos en relació a la veu. El nostre objectiu és jubilar-nos amb salut. Per

això ens cal treballar:

- la gestió de les emocions

- la gestió de l’estrès

Posem el vídeo del batec conjunt d’avui. És un vídeo en el que hi ha un seguit d’escales

mecàniques que es queden parades i la gent que hi està pujada demana ajuda enlloc de pujar

a peu, i esperen i es desesperen. Ens fa pensar sobre què és el que ens incapacita, sobre el

sedentarisme, sobre com vivim els nostres límits, etc.

Parlem del vídeo de l’últim dia, que narrava un conflicte entre un alumne (Juan) i una

professora. Avui veiem un tros més, o apareix el Juan bevent cervesa en un parc i arribat a casa

seva molt tard. Veiem també com té un conflicte amb el seu pare per això. Comentem què

faríem nosaltres si estiguéssim al lloc de la professora. En general es comenta que parlaríem

amb ell en privat i intentaríem trobar una solució al que li passa en general (desmotivació, etc).

Intentaríem buscar alguna cosa que li agradés més que passar-se la tarda al parc bevent.

Veiem un altre vídeo on hi ha una situació de conflicte en una aula entre un professor i un

alumne que se’n riu perquè és baixet. El professor es va posant més i més nerviós...

Comentem què faríem en aquesta situació. Valorem que és important posar-hi límit, parar-la,

però que no cal que sigui des de sentir-nos personalment qüestionats per això. Podríem dir-li

algo com: escolta, que no hi ha res de dolent en ser baixet, que encara arribo a la pissarra...

Veiem la segona part de l’escena. El professor està a la sala de professors i parlant amb una

altra professora li diu: “yo no valgo para esto”. Comentem que estar convençuts de que

podrem fer una cosa és el primer pas necessari per poder i, de la mateixa manera, estar

convençuts de que no podrem és el primer pas necessari per no poder fer-la. És la profecia

autocomplida.

Veiem la tercera part de la seqüència. El professor està a la classe, ensopega amb la motxilla

de l’alumne i creu que el noi ho ha fet volent. L’intenta fer fora de classe i no ho aconsegueix.

Després el noi parla amb el seu pare i, tot plorant, diu que el professor li té mania. Comentem

que, amb els nervis i la frustració, arriba un moment que el professor malinterpreta

aconteixements i s’escala el conflicte.


Els conflictes poden tenir orígens diferents, i gairebé sempre tenen a veure amb quelcom

emocional, relacional, motivacional...és important saber detectar aquest origen perquè

l’autoritat pot aturar un conflicte puntual en un moment donat, però no evitarà que es torni a

produir si no l’enfrontem des de l’arrel.

Salut docent: com a professors (i com a persones) és molt important treballar-nos

l’autoestima, la calma, intentar que les situacions de conflicte no ens afectin de forma

personal.

Sessió 8.

Activitats prèvies


Comentaris de la filmació visionada a la classe: “Enfrontament de la professora

amb Juan”

1.- Títol: “Estilos educativos familiares i disciplina”

a) Com a docent, com te sentiries davant d'aquests fets si passaren a la teva classe?

Sentiria que és quelcom que s’ha d’afrontar, que no es pot deixar passar. b) I, com a persona? Sentiria que és una situació complicada, que es pot fer més complicada encara.

c) Intenta imaginar-ho. I el cos, com creus que el tindries en el moment del enfrontament?

Sentiria tensió i, probablement, inseguretat al cos.

d) Què passa quan està a casa?. Què observes? A casa seva no hi ha gaire comunicació, els seus pares no tenen gaires eines per tractar-lo, i se’ls veu desbordats.

e) Quina seria la nostra possible intervenció com a tutors/tutores si la professora ens notifica els fets? Primer, en parlar amb la professora, li demanaria què ha passat exactament. Després, buscaria un espai tranquil per parlar amb ell i li demanaria com està, si li agrada venir a l’institut, què preferiria fer si no vingués...Buscaria un espai de motivació per ell, que em pogués ajudar a reenganxar-lo a les classes.


Sessió 8. Continuació de tutoria individual amb l’alumnat i les famílies.

Resum de la sessió

Continuem amb la sessió anterior, que no vam acabar i que anava sobre la tutoria individual

amb l’alumnat i les famílies.

Es reparteix una petita fitxa amb 10 situacions hipotètiques amb les que ens trobem com a

tutors després d’una reunió de l’equip docent. Què faríem?

1- Un alumne/a arriba sistemàticament 10/15 min tard a l’escola.

Hi parlaria, intentaria veure amb ell/a per què arriba tard cada dia i buscar solucions

conjuntament (anar a dormir abans, llevar-se abans, preparar-se la roba i la motxilla el dia

anterior, sortir abans de casa, etc.). Li parlaria també de la puntualitat com a mostra de

respecte.

2- Un/a alumne/a parla molt durant les classes.

Hi parlaria, l’advertiria (sense amenaçar-lo) que si segueix parlant l’haurem de canviar de lloc

perquè no pot ser que distregui els companys/es. Alhora, a les classes, intentaria generar

espais de participació i diàleg perquè pogués parlar dins de l’activitat.

3- Un/a alumne/a canta cançons feridores i agressives envers els altres

Miraria si està demanant atenció i treballaria això.

Treballaria també l’autoestima del nen/a que “rep” la burla.

Li proposaria al nen/a que canta que utilitzés les seves habilitats en coses de més profit, com

una coral o un grup de gospel.

4- Un/a alumne/a té atemorides algunes companyes.

Hi parlaria molt seriosament i li posaria un límit molt clar. Li diria que això que fa és èticament

reprovable, però que a més és denunciable, i que ja pot transformar la situació radicalment,

perquè pot tenir conseqüències molt greus.

5- Un/a alumne/a fe la burla a alguns professors/es.

Intentaria esbrinar per què fa la burla a alguns i no a alguns altres.

Hi parlaria i li demanaria que què li passa, que aquestes actituds no ajuden, ni a ell/a, ni als

companys/es. Li diria també que és molest per a la convivència, i que això té conseqüències.

6- Un/a alumne/a no vol treballar a la classe.

Miraria si aquesta persona hi veu bé, si hi sent bé, com està d’idioma, d’habilitats mínimes per

escriure, etc.

Intentaria oferir-li una ajuda, guiant-lo més a l’hora de fer exercicis, etc.

7- Un alumne/a està molt prim/a i sempre ve amb la mateixa roba.

Convocaria a la família a una reunió i els posaria en contacte amb serveis socials.

8- Un/a alumne/a no avança en els seus aprenentatges.

L’asseuria al costat d’algú que l’ajudés, que hauria de ser algú amb qui tingués una bona

mutualitat.

9- Un/a alumne/a acaba molt ràpidament la seva feina. Sembla que va molt sobrat.

Primer miraria si l’està fent bé, la feina, i després l’asseuria al costat de l’alumne de la situació

anterior si s’entenen bé.

10- Un alumne/a plora per qualsevol cosa, no es relaciona i ningú sembla conèixer bé a la seva

família.

Convocaria la família a una reunió per conèixer-nos i els demanaria què tal veuen el seu fill/a.

Parlaria amb el psicopedagog/a del centre a veure què en pensa.

Es presenta un document sobre les entrevistes individuals: quan fer-les, com començar-les,

com preparar-les,...Està extret del document: “sóc tutor, què he de fer?” editat pel Grup de

Recerca per l’Acció Tutorial de la facultat de Ciències de l’Educació de la UB.

Avui, com a recurs, se’n presenta un d’audivisual, i no bibliogràfic. Es tracta del banc de

recursos audiovisuals per la prevenció de l’adicció a les drogues per secundària, editat per la

FAD.


Hem de pensar que en una classe passen moltes coses, i que mai ens podrem ficar en totes fins

al fons. Hem de saber prioritzar i saber derivar.

De la mateixa manera que és important preparar-se les classes, és important preparar-se les

entrevistes perquè surtin bé. Recordem l’estratègia del got d’aigua si hi ha un moment de

tensió!

Recursos/Materials

La tutoria individual. L’entrevista.

Sessió 9.

Activitats prèvies


Comentari de l’article de Carles Monereo “Estrategias para autorregular

el esfuerzo en el aprendizaje. Contra el ‘culturismo del esfuerzo’”

Estic molt d’acord amb l’autor quan diu que no té sentit entendre l’educació com una prova de

resistència a l’esforç mental casi muscular, i que apel·lar a una cultura de l’esforç perquè si no

té gaire sentit. De fet, és molt més lògic entendre aquest esforç com quelcom que la gent fa

perquè li interessa, perquè té alguna motivació, i no com un sacrifici que es fa per una qüestió

casi de fe.

També estic molt d’acord amb que l’esforç es pot racionalitzar i minimitzar a través de

l’aprenentatge d’eines i tècniques metacognitives, que precisament permeten reduir aquest

esforç mental muscular del que parla el text i augmentar la capacitat de relacionar i pensar.

M’ha semblat especialment interessant la proposta de com orientar l’ensenyament d’aqestes

estratègies metacognitives a partir de tres principis:

- A vegades cal esforçar-se i és important ajustar l’esforç a la tasca i a l’objectiu d’aquesta

- Segons quina planificació i operacions mentals fem, minimitzarem l’esforç que hem de fer

- L’esforç intel·lectual va sovint acompanyat de factors emocionals que està bé saber expressar

i gestionar, com poden ser l’ansietat, el desànim, la impotència, la incertesa, etc.


“Pot un institut canviar el món?”

Jo crec que el primer que ens hem de preguntar és: vol un institut canviar el món? I sí, crec que

n’hi ha alguns que podríem dir que volen, i d’altres que a els va bé tal i com està. Clarament,

els segons poca cosa canviaran, o sigui que podem pensar directament què passa amb els

primers.

Penso que hi ha moltes maneres de canviar el món, molts nivells de realitat. Així, es pot

canviar la realitat d’un alumne capacitant-lo per integrar-se millor a la societat, oferint-li espais

i eines de relació, etc. En aquest nivell micro, el de canviar la vida dels individus, l’institut hi té

un paper molt important. I és cert que aquests individus formen comunitats, i que un institut

també té capacitat d’incidència en la comunitat en la que s’insereix (i més que en podria tenir

segons com s’organitzi la participació).

Alhora, també crec que el món no funciona només per individus, sinó que hi ha també

estructures de poder, que per molt que capacitem els individus, a vegades són difícils de saltar.

Per exemple, per molt que capacitem una noia d’origen humil per anar a la universitat, si ha de

pagar una matrícula de 2500 € i no té una beca, no hi podrà accedir.

Tenint en compte això, perquè un institut pugui tenir expectatives de canviar el món (i jo crec

que tots haurien de tenir-ne), ha de poder explicar als seus alumnes que a vegades no n’hi ha

prou amb esforçar-se i ser bones persones, que hi ha estructures socials que ens afecten (com

el racisme, el classisme, el validisme, el sexisme, etc.), que són injustes i que cal estar

atents/es, perquè si no les confrontem les reproduïrem.

Intenta omplir cada quadre amb les teves reflexions :

LES MEVES DEBILITATS SÓN: - Aspectes personals que he de millorar... - Aspectes personals que no m'agraden... - Aspectes personals que diuen faig malament... Sóc molt empàtic, a vegades massa Em culpabilitzo amb facilitat

A vegades em costa posar límits

LES MEVES AMENACES EXTERNES SÓN: - Situacions externes que em preocupen... - Situacions externes que poden afectar al meu treball... - Situacions externes que poden afectar el meu futu r professional... Semblo molt jove, això em resta autoritat

Puntuació de 0 a 10: 3 Puntuació de 0 a 10: 2

LA MEVA FORTALESA ÉS: - Sóc bo/bona en... - M'agrada com sóc en... - Em diuen que sóc bo/bona en... Sóc pacient Sóc diplomàtic i just, cosa que em dóna bones eines per la mediació Sóc dinàmic Tinc bona capacitat per observar el grup i interpre tar-ne les necessitats

LES MEVES OPORTUNITATS SÓN: - Situacions externes que puc aprofitar per millora r... - Situacions externes que crec poden anar bé pel me u futur... - Situacions externes en les que puc intentar actua r i intervenir... Semblo molt jove, això em dóna proximitat

Puntuació de 0 a 10: 8 Puntuació de 0 a 10:

MÈTODE DAFO:

Has de realitzar una reflexió personal de la teva situació professional com a tutor o tutora respecte a “la meva capacitat per fer servir dinàmiques de grup am b una classe de

25 / 30 alumnes” . Puntua cada apartat de 0 a 10 punts i fes la suma final.

PER TANT, CONCLUSIONS:

La puntuació màxima és de 20 punts (poden ser positius o negatius)

DEBILITATS (-)

AMENACES (-)

FORTALESA (+)

OPORTUNITAT (+)

TOTAL

3 2 8 5 8

Fes una breu valoració del resultat total:

Valoració de la puntuació: tot i que el resultat és un 8/20, em sembla un resultat bastant positiu, sent que hi ha dos factors que resten, i per tant el rang de resultats possibles va des del -20 fins al 20. Per valorar millor les oportunitats i les amenaces, vinculades als factors externs, em caldria conèixer el grup, l’espai, el temps disponible, l’hora del dia, etc.

Valoració de l’experiència: les anàlisis DAFO són molt útils perquè et permeten prendre’t una estona per pensar en tu o en els teus projectes, en aspectes a reforçar positivament i aspectes a millorar. A més, és una estructura que després et permet posar en comú els resultats amb altres persones i buscar estratègies col·lectives.


Sessió 9. El Pla d’Acció Tutorial i la temàtica de la Tutoria.

Resum de la sessió

Comencem amb un batec conjunt que és una escena de la pel·lícula: els nens salvatges.

Avui parlarem de les sessions que hem anat desenvolupant al llarg del curs, de la metodologia

que hem fet servir i que podem aplicar, tant a les classes de tutoria com a les de les altres

assignatures que impartim.

La metodologia que hem utilitzat es diu ERITC (experiència, reflexió, interacció, teoria,

comunitat).

Començar a partir de l’experiència ens facilita el contacte, ens dóna confiança (perquè ens

acosta a coses conegudes).

Després pensem en el per què de les experiències (reflexió)

Pensem entre tots/es (interacció)

Un cop hem fet aquestes tres coses estem preparats/des per fer teoria.

La comunitat permet que s’ajudin entre ells/es. No es genera comunitat gràcies a la teoria,

sinó a través de les altres tres etapes: experiència, reflexió i interacció. I potser una mica de

teoria.

I què passa si no tenim temps de donar tot el currículum? Que anem cada cop més a la

teoria...però llavors arriba un moment que anem sols, que no ens segueixen. Podem

compaginar la teoria amb la motivació i la interacció, arribar a la teoria a partir de

l’experiència.

Parlem del tractament de la diversitat. Hi ha recursos a l’xtec. En general hi trobem els

recursos més actualitzats:

www.xtec.cat � currículum i orientació � atenció a la diversitat

Hi ha una guia sobre la inclusió per descarregar. És l’ABC.

També hi ha recursos sobre el TDH, la síndrome de Touret, etc.

Al campus virtual de l’assignatura també hi ha documentació d’orientació sobre atenció a la

diversitat i documentació d’orientació i gestió dels centres.

Comentem: quin és el moment en el que parlem amb les famílies en cas de conflicte? Quan

abans millor. Hi ha un instrument de comunicació amb les famílies (que alguns centres fan

servir i d’altres, no) que es diu Virtus 360.

Acabem amb l’última frase del llibre de Pep Marí: “ja no li demano a la gent que sigui feliç, sinó

que sigui flexible.”


Normalment, enlloc de treballar experiència-reflexió-interacció-teoria, es treballa a partir de la

teoria, cosa que ho fa tot molt menys proper.

És molt recomanable començar les classes presentant el que farem a la sessió.

L’expectativa ho és gairebé tot per l’aprenentatge, i es genera gràcies a la comunitat.

En general, tots acudim a la teoria perquè hem estat educats des d’aquí, és la nostra zona de

confort.

La idea de la tutoria és transmetre als nostres alumnes com aprendre a ser un mateix, a ser

autònom, com aprendre a aprendre, aprendre a pensar, aprendre a comunicar i aprendre a

viure junts. I per transmetre tot això, cal que nosaltres mateixos ho haguem treballat.

És un problema quan hi ha un salt molt gran entre el que es diu i el que es fa.

En general, conflictes petits requereixen accions petites, i conflictes grans, esforços més grans

per resoldre’ls. Això implica que com abans abordem un conflicte, més fàcil serà resoldre’l.

Quan sentim que un problema ens sobrepassa: respirar fons

Quan ens sentim tristos/es: somriure

La consigna és doncs, davant de l’adversitat, respirar i somriure.

A mode de conclusions: recull d’allò que m’ha semblat interessant i amb

el que em quedo.

Sessió 1. Ser tutor al segle XXI.

El tutor o la tutora tenen el paper d’orientar, guiar i acompanyar els seus alumnes en el seu

creixement.

Respecte les decisions i normes:

- és més eficaç si les posen entre ells i elles.

- les mesures que es proposen s’han de poder portar a terme

- està bé assabentar-se primer de què es fa al centre, quina és la normativa i quines són les

pràctiques.

- si discutim sobre les decisions i normes quan el conflicte ja ha esclatat, tenim un problema.

Millor si ho hem pactat abans.

La puntualitat és una manera de demostrar respecte i donar importància a la gent amb la que

fem les coses (les classes en aquest cas).

És estratègic començar cada classe explicant què farem en aquella sessió.

Sessió 2. Lideratge del tutor/a.

És important pensar les activitats que proposem a partir d’uns objectius. Així serà més fàcil

plantejar-les de cara a assolir-los. Com a tutors/es, tenim una intencionalitat, quan proposem

les activitats.

Les dinàmiques de presentació on tothom parla són una manera de donar un espai a tothom

dins del grup.

La fitxa serveix per valorar les expectatives dels alumnes, per fer-les explícites, i per conèixer-

los una mica més, tant a través del que escriuen com del que no escriuen a la fitxa.

Els conceptes de zona de confort, zona de risc i zona de perill. Només sortint una mica de la

zona de confort aconseguim ampliar-la, però és important valorar prèviament el risc que

volem assumir.

En general, no ens donem gaires espai per preguntar-nos sobre què sabem i no sabem, o sobre

què ens ha passat a la vida. Saber què porta cadascú a la motxilla facilita la tasca del tutor/a (i

facilita també qualsevol altre acompanyament que fem a la vida).

La dificultat de posar-se d’acord no només té a veure amb tenir diferents opinions i

perspectives sobre la importància relativa de les coses, sinó que comença pel fet que tenim

definicions diferents entre nosaltres pels ítems que hem de classificar.

Sessió 3. L’orientació: personal, acadèmica i professional.

Fer un comentari a la revisió de les fitxes personals, ni que sigui curt, et fa sentir que t’han

dedicat una mica d’atenció.

En relació als casos, hi ha diferències entre el que jo havia pensat a casa i el que hem proposat

a classe que m’han fet pensar bastant en aquestes coses:

- No podem agafar compromisos que no puguem resoldre o que no puguem assumir.

- En una classe amb 30 o 40 estudiants passen moltes coses, i no podem resoldre-ho

absolutament tot fins al final. Es tracta d’encarregar-nos que es resolguin les situacions, més

que de resoldre-les totes nosaltres.

- En un equip docent es treballa col·legiadament, en equip. En cas de situacions greus, el

principi de beneficència pot passar per davant del de confidencialitat, entenent que confiem

en l’equip amb el que treballem. Guardar-nos la informació només per nosaltres és assumir

tota la responsabilitat del que pugui passar, i no és sa ni per nosaltres ni per la persona que es

troba en la situació crítica.

- Quan comuniquem amb algú de l’equip directiu sobre casos crítics, la informació ha de ser:

pertinent, útil i clara.

Enlloc de basar l’educació en les dificultats dels nostres alumnes, és més eficaç basar-la en les

seves capacitats. La teoria de les intel·ligències múltiples ens hi ajuda.

Sessió 4. La comunicació.

És important abordar els objectius de pocs en pocs (tipus respectar els torns de paraula,

arribar puntual, etc): un trimestre un, el següent un altre,...

La responsabilitat de l’educació es compartida entre l’escola i la família, i això és quelcom que

hem de tenir clar tant uns com els altres, com un consens previ per poder començar a

treballar.

Una de les nostres funcions, més que fer-los arribar a conclusions tancades, és fer-los pensar.

La comunicació sempre implica relació amb l’altre. Per això el respecte per l’altre és

fonamental.

Estratègia comunicativa per arribar a l’altre: parlar des del jo.

Estratègia per situacions de tensió: anar a buscar un got d’aigua.

Sessió 5. Educació emocional. Habilitats socials i valors.

En les activitats de discussió, l’objectiu del tutor/a és moderar, fer que pensin, que vegin que hi

ha moltes maneres d’enfocar els problemes...

Si volem que les classes surtin bé les hem de preparar abans!

Som orientadors. Hem d’anar a favor d’obra! Si algú ens diu que li agrada no sé què,

aprofitem-ho!

Com a tutors i orientadors és important ser conscients que les emocions juguen un rol molt

important, tant en els processos d’aprenentatge com en els de creixement personal dels

nostres alumnes, i és molt important cuidar-les i donar-los un espai.

Sessió 6. Dinàmica de grups i resolució de conflictes.

L’entesa que hi ha en una classe depèn del clima de la classe.

Quan parlem de clima parlem també de resoldre conflictes.

En relació als conflictes, cal tenir eines per la resolució, però alhora és més eficaç treballar en

la prevenció.

Eines de convivència: mediació, tutoria entre iguals.

La mediació no només permet arribar a resoldre conflictes de forma consensuada, sinó que fa

arribar al centre una altra cultura de la convivència, que entén el conflicte com a part

d’aquesta, però que entén alhora que no té per què ser una explosió.

La mediació no es pot forçar, s’hi ha d’acudir voluntàriament. La persona mediadora s’ha

d’acordar entre les persones que estan en conflicte.

Sessió 7. La tutoria individual amb l’alumnat i les famílies.

Els conflictes poden tenir orígens diferents, i gairebé sempre tenen a veure amb quelcom

emocional, relacional, motivacional...és important saber detectar aquest origen perquè

l’autoritat pot aturar un conflicte puntual en un moment donat, però no evitarà que es torni a

produir si no l’enfrontem des de l’arrel.

Salut docent: com a professors (i com a persones) és molt important treballar-nos

l’autoestima, la calma, intentar que les situacions de conflicte no ens afectin de forma

personal.

Sessió 8. Continuació de tutoria individual amb l’alumnat i les famílies.

Hem de pensar que en una classe passen moltes coses, i que mai ens podrem ficar en totes fins

al fons. Hem de saber prioritzar i saber derivar.

De la mateixa manera que és important preparar-se les classes, és important preparar-se les

entrevistes perquè surtin bé. Recordem l’estratègia del got d’aigua si hi ha un moment de

tensió!

Sessió 9. El Pla d’Acció Tutorial i la temàtica de la Tutoria.

Normalment, enlloc de treballar experiència-reflexió-interacció-teoria, es treballa a partir de la

teoria, cosa que ho fa tot molt menys proper.

És molt recomanable començar les classes presentant el que farem a la sessió.

L’expectativa ho és gairebé tot per l’aprenentatge, i es genera gràcies a la comunitat.

En general, tots acudim a la teoria perquè hem estat educats des d’aquí, és la nostra zona de

confort.

La idea de la tutoria és transmetre als nostres alumnes com aprendre a ser un mateix, a ser

autònom, com aprendre a aprendre, aprendre a pensar, aprendre a comunicar i aprendre a

viure junts. I per transmetre tot això, cal que nosaltres mateixos ho haguem treballat.

És un problema quan hi ha un salt molt gran entre el que es diu i el que es fa.

En general, conflictes petits requereixen accions petites, i conflictes grans, esforços més grans

per resoldre’ls. Això implica que com abans abordem un conflicte, més fàcil serà resoldre’l.

Quan sentim que un problema ens sobrepassa: respirar fons

Quan ens sentim tristos/es: somriure

La consigna és doncs, davant de l’adversitat, respirar i somriure.

Teo Juventeny Albuixech Grup G4 · la programació i els criteris i la ponderació de...

Documents

Transcript of Teo Juventeny Albuixech Grup G4 · la programació i els criteris i la ponderació de...