Teoria i didàctica dels patrons discursius

125
WWW 3 Teoria i didàctica dels patrons discursius Una aportació a l’ensenyament reflexiu i funcional de la llengua BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DIDÀCTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA CRITERIS LINGÜÍSTICS | DADES I ESTUDIS | DIDÀCTICA | DOCUMENTS OCCITANS | LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA | POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES

Transcript of Teoria i didàctica dels patrons discursius

Page 1: Teoria i didàctica dels patrons discursius

WWW

3

Teoria i didàctica dels patrons discursius

Una aportació a l’ensenyament

reflexiu i funcional de la llengua

BIB

LIO

TEC

A T

ÈCN

ICA

DE

PO

LÍT

ICA

LIN

ÍSTI

CA DIDÀCT ICA

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍT ICA LINGÜÍST ICACR

ITER

ISLI

NG

ÜÍS

TICS

|D

AD

ESI

ESTU

DIS

|D

IDÀ

CTIC

A |

DO

CUM

ENTS

OCC

ITA

NS

|LE

GIS

LACI

ÓLI

NG

ÜÍS

TICA

|PO

LÍTI

QU

ESLI

NG

ÜÍS

TIQ

UES

Page 2: Teoria i didàctica dels patrons discursius

Teoria i didàctica dels patrons discursius

Una aportació a l’ensenyament

reflexiu i funcional de la llengua

BIB

LIO

TEC

A T

ÈCN

ICA

DE

PO

LÍT

ICA

LIN

ÍSTI

CA DIDÀCT ICA

Page 3: Teoria i didàctica dels patrons discursius

Obra sotmesa a una llicència Creative Commons d’ús obert, amb reconeixement d’autoria i sense obra derivada

Resum de la llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

Llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca

© Generalitat de Catalunya | Departament de la Vicepresidència | Secretaria de Política Lingüística

© dels textos: Rosa Artigas (coord.) i Maria Grau

Disseny de la col·lecció: Pepa Estrada

ISBN: 978-84-393-8244-7

Primera edició: desembre de 2009

Page 4: Teoria i didàctica dels patrons discursius

Sumari

Presentació 5

Introducció 6

Els patrons discursius com a procediment 8

de construcció textual. Rosa Artigas

Seqüències didàctiques. Maria Grau 20

1. Visió general dels patrons discursius 21

2. El patró descriptiu 31

3. El patró narratiu 41

4. El patró directiu 56

5. El patró expressiu 68

6. El patró argumentatiu 77

7. La interrelació de patrons 91

Articles de referència 109

Bibliografia 112

Page 5: Teoria i didàctica dels patrons discursius

5Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Presentació

L’any 2002, a la revista Llengua i Ús va aparèixer un primer article sobre “Els patrons

discursius com a procediment de construcció textual”. Aquest article era introduc-

tori d’una sèrie de cinc que anirien apareixent al llarg de tres anys, destinats a

tractar en particular cada un dels patrons que componen aquesta sèrie: descriptiu,

narratiu, directiu, expressiu i argumentatiu.

Els articles es basaven en el marc teòric de l’estudi Tipotext —els resultats del

qual van ser publicats el desembre del 2003 en l’obra Tipotext. Una tipologia de textos

de no-ficció— i van ser escrits pels membres del mateix equip de realització. Tot i que

la redacció es va fer amb els ulls posats en les possibilitats que els patrons oferien

per a la pràctica didàctica, l’espai destinat als articles no era suficient per incloure-

hi més que algunes activitats a tall d’exemple. Publicats els articles, es va veure la

necessitat d’ampliar la part destinada a la pràctica docent.

La finalitat d’aquest monogràfic és, doncs, dotar cada un dels patrons descrits

en els articles d’un conjunt d’activitats i reflexions didàctiques que aportin pautes

metodològiques als professors per treballar-los com a procediments de textualitza-

ció. Així, doncs, el monogràfic consisteix en la presentació de set seqüències didàcti-

ques que s’inscriuen en un enfocament reflexiu i funcional de la llengua i que tenen

com a prioritat el desenvolupament de les habilitats lingüístiques i comunicatives

de l’alumnat.

La coordinació del monogràfic ha estat a cura de Rosa Artigas, qui també, al

seu dia, va coordinar la publicació dels articles, que van ser escrits per Joan Bellès,

Maria Grau i ella mateixa. Les seqüències didàctiques han estat elaborades per Ma-

ria Grau amb la col·laboració de Rosa Artigas. Val la pena remarcar que la major part

d’aquestes seqüències han estat experimentades per Grau a l’assignatura llengua

catalana de segon curs de magisteri a la Universitat de Barcelona, on exerceix de

professora.

Ara, però, no es presenten formulades per a cap nivell determinat, sinó com

a models que poden servir per desenvolupar les habilitats textuals dels aprenents.

A vosaltres, professors i professores, i en la mesura que ho considereu oportú,

correspondrà la tasca d’adaptar-les a les característiques i necessitats del vostre

alumnat.

Secretaria de Política Lingüística

Page 6: Teoria i didàctica dels patrons discursius

6Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Introducció

A Joan Bellès in memoriam

Adoptar el text de no-ficció com a unitat d’estudi i de treball comporta baixar de

la teoria lingüística a la llengua d’ús, una llengua que no està tancada en manuals,

viva, canviant, diversa, imprevisible..., fet que comporta certes dificultats en la tasca

docent. Una narració o una argumentació no està construïda únicament amb el pa-

tró que els dóna nom, sinó amb el concurs d’altres patrons: descriptiu, directiu o ex-

pressiu. A més, cada text, segueixi el patró que segueixi, reflecteix un posicionament

i una actitud determinats per part de l’emissor, la qual cosa en condiciona el fons i

la forma. La dinàmica de la llengua, doncs, està assegurada sense haver d’entrar en

variacions geogràfiques o generacionals.

Justament per això no convé que ens allunyem de la teoria. La teoria ens ser-

veix de referent per a la pràctica, per esbrinar què passa realment en la llengua d’ús,

altrament, com sabríem quins elements lingüístics són susceptibles de concórrer en

cada text en particular? Fixeu-vos en un cas anàleg: un metge pot diagnosticar cor-

rectament una malaltia si abans n’ha estudiat els trets característics, el prototipus,

ja que una mateixa malaltia pot presentar conjunts de símptomes diferents segons

els malalts i els contextos. El metge, solament a partir del coneixement del prototi-

pus, podrà identificar la malaltia d’entre la barreja de símptomes en què aquesta es

manifesta en cada persona.

Amb la voluntat, doncs, de relacionar teoria i praxi lingüístiques, presentem

aquest monogràfic sobre els patrons discursius prototípics. Ho fem mitjançant els

sis articles esmentats a la presentació i amb una sèrie de set seqüències didàctiques

per dur-los a la pràctica docent. Val a dir que, lluny de treballar els patrons com a es-

tructures fixes, hem organitzat les activitats de l’alumnat a partir del paper subjectiu

o objectiu que l’emissor desenvolupa en el text segons el context comunicatiu.

La novetat del monogràfic consisteix en set seqüències didàctiques que par-

teixen d’aquest enfocament i que estan destinades al desenvolupament de les ha-

bilitats de descriure, narrar, dirigir, argumentar i expressar sensacions anímiques.

Hem optat per la seqüència didàctica com una forma metòdica d’organitzar conjun-

tament l’ensenyament i l’aprenentatge, a fi que vosaltres, professors i professores,

pugueu facilitar de forma gradual i sistemàtica els aprenentatges dels alumnes.

El monogràfic s’obre amb l’article introductori “Els patrons discursius com a

Page 7: Teoria i didàctica dels patrons discursius

7Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

procediment de construcció textual”, on es presenten els patrons com a concepte i

es desglossen en els cinc tipus que conformen la sèrie. Així s’ofereix d’entrada una

visió general dels patrons i del seu funcionament, a fi de situar les seqüències didàc-

tiques en el seu marc teòric.

Seguidament ve l’apartat “Seqüències didàctiques”, amb les set unitats per a

l’aplicació didàctica dels patrons. Al final de cada unitat hi ha un quadre resum on

es sintetitzen objectius, continguts, materials i procediments emprats en la planifi-

cació de cada seqüència.

La primera seqüència presenta els patrons discursius en conjunt amb l’ob-

jectiu que l’alumne n’adquireixi una visió general i comprengui què són i per a què

serveixen. Alhora, conté una activitat que serveix d’avaluació inicial. A continua-

ció vénen les cinc seqüències que corresponen a cada un dels patrons: descriptiu,

narratiu, directiu, expressiu i argumentatiu. Cada una conté un seguit d’activitats,

algunes de les quals consten de diversos exercicis, per desenvolupar les habilitats

lingüístiques i comunicatives específiques de cada patró. Tanca la sèrie una última

seqüència centrada en la integració dels patrons en els textos, on es poden compro-

var i practicar algunes de les combinacions de patrons més usuals. Alhora, aquesta

unitat facilita la recapitulació i avaluació dels aprenentatges efectuats.

El tercer apartat, “Articles de referència” us dóna l’enllaç amb cada un dels

articles que van ser publicats amb anterioritat a la revista Llengua i Ús.

Quant a la “Bibliografia”, s’ha actualitzat tenint en compte, sobretot, obres es-

pecífiques sobre els patrons discursius bàsics (descriptiu, narratiu, directiu, expres-

siu i argumentatiu); obres al voltant de les seqüències didàctiques, i obres sobre la

modalització dels enunciats, essent que l’aplicació dels patrons als usos comporta

indefectiblement la presència dels procediments de modalització. En aquest sentit,

s’ha incorporat bibliografia al voltant del text expositiu explicatiu, resultat d’una

consolidada combinació de patrons bàsics.

Les obres es reparteixen en les dues parts de què consta la bibliografia: una de

temàtica i una de general. La primera conté les obres ja ressenyades en cada un dels

cinc patrons publicats a Llengua i Ús, a la qual s’han incorporat nous títols específics.

La part general incorpora les ressenyes que contenia l’article “Els patrons discursius

com a procediment de construcció textual”, i inclou també una sèrie de nous títols.

Així, doncs, textos reals, patrons discursius, seqüències didàctiques i biblio-

grafia són els components lingüístics i metodològics amb què s’ha cuinat aquest

monogràfic que us oferim sobre la teoria i la pràctica dels patrons discursius.

Rosa Artigas

Page 8: Teoria i didàctica dels patrons discursius

8Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Els patrons discursius com a procediment de cons-trucció textual

Rosa Artigas

Construir un text és un acte creatiu1. La llengua, com a sistema, té maneres diver-

ses d’encunyar significats: morfemes, paraules, frases, textos... I per a cada d’un

d’aquests nivells de significació, regles de funcionament lingüístic i pragmàtic.

Globalment, destaquen com a processos de construcció del significat les co-

negudes superestructures textuals (descriptiva, narrativa, argumentativa, etc.), que

constitueixen una mena de patró sintacticosemàntic que facilita l’organització de la

matèria lingüística segons maneres diferents de concebre i abordar la realitat.

En aquest article presentem una nova proposta sobre aquestes formes d’em-

paquetar la informació, que anomenem patrons discursius, en la qual s’abona la idea

que la tria de cada una d’aquestes formes comporta indefectiblement l’adopció d’un

determinat paper discursiu per part de l’emissor.

Què són els patrons discursius?

Modernament, són diversos els lingüistes que han teoritzat sobre aquestes super-

estructures textuals. Des de Werlich (1975) fins a l’última versió d’Adam (1992) han

sorgit diferents tipologies que tracten d’explicar quines són aquestes estructures i

com estan organitzades. Cada autor s’hi ha referit amb nom diferent, segons l’as-

pecte que ha prioritzat: processos cognitius (Werlich, 1975), superestructures (Van

Dijk, 1978), formes de representació (Lundquist, 1983), tipus textuals o seqüències

discursives prototípiques, Adam, 1985 i 1992), o modes d’organització del discurs

(Charaudeau, 1992), per citar algunes de les propostes més conegudes.

La nostra aproximació parteix d’aquests referents teòrics i es basa en l’estudi

d’un corpus de 107 textos de no ficció2, orals i escrits, on aquestes superestructures

1 Artigas, Rosa (2002) Els patrons discursius com a procediment de construcció textual. Llengua i

Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 25, p. 49-56. [En línia <http://www6.gencat.cat/

llengcat/liu/25_200.pdf>

2 Es tracta del corpus textual Tipotext analitzat. Les generalitzacions que aquí es fan, per tant, són

vàlides per als textos de no ficció.

Page 9: Teoria i didàctica dels patrons discursius

9Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

han estat analitzades i contrastades amb altres variables textuals. El resultat ens

ha portat també a donar-los un nom: patrons discursius, els quals definim com a

formes de textualització prototípiques que, simples o combinades, serveixen de

motlle a l’emissor per representar com és el món, com pretén que sigui, com l’entén

i el viu o com vol que el vegin els altres.

Definits d’aquesta manera donen resposta a la transmissió de conceptualit-

zacions diferents.

Quadre 1. Realitat i patrons discursius

Com són les coses Descriptiu

Què passa al món, què fan els éssers Narratiu

Que les coses es facin o siguin d’una determinada manera Directiu

Per què les coses són de determinada manera, l’opinió de l’emissor sobre les coses (raonaments)

Argumentatiu

Les reaccions emocionals de l’emissor davant de les coses Expressiu

Tal com queda reflectit en el quadre, la síntesi sorgida del Tipotext estableix

cinc tipus de patrons discursius bàsics: descriptiu, narratiu, argumentatiu, directiu

i expressiu3.

. Reflecteix les característiques dels objectes, els processos, els

estats, les persones. Respon a la qüestió “què són i com són les coses”.

. Reflecteix una història que s’esdevé en fases successives en un eix

temporal. Respon a la qüestió “què passa o què ha passat”.

. Reflecteix la voluntat de conduir altri a adoptar un determinat

comportament. Respon a la qüestió “què s’ha de fer”.

. Reflecteix les raons, creences, els valors, que justifiquen un

acte, un punt de vista, una idea, un fet, un esdeveniment. Respon a la qüestió

“què opino i per què ho opino”.

. Reflecteix la part afectiva de l’emissor, la seva valoració o apreci-

ació del món. Respon a la qüestió “què sento”.

Patrons bàsics i/o prototípics

Des d’un punt de vista metodològic, aquests cinc patrons tenen unes característiques

fonamentals comunes, és a dir, estan seleccionats a partir d’uns mateixos criteris,

pragmàtics i lingüístics, per la qual cosa esdevenen comparables i compatibles.

3 Aquesta tria es fonamenta en uns criteris pragmàtics i lingüístics, que no són altra cosa que

les condicions que han de reunir els patrons per poder ser considerats com a tals. Per a més

informació sobre la base homogènia de comparació. Vegeu R. Artigas [coord.] (1999) (p. 45-51).

Page 10: Teoria i didàctica dels patrons discursius

10Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Principals característiques que comparteixen:

text.

de funcions que els són específiques i que contribueixen a:

– descriure (declarativa amb verbs copulatius, semicopulatius, esdeve-

nimentals)

– narrar (declarativa amb verbs predicatius)

– argumentar (declarativa amb subordinades de causa, concessió, con-

dició, etc.)

– dirigir (imperativa i exhortativa)

– expressar estats d’ànim (exclamativa, desiderativa)

El fet que siguin compatibles i no excloents ja denota que, en la construcció

textual, els patrons no són compartiments estancs, sinó que formen un continuum,

amb la qual cosa donen resposta a les funcions comunicatives globals del text. Això

explica que en la construcció del text, sovint hi col·laborin més d’un patró, amb els

consegüents encavallaments.

Així, els patrons que reuneixen les condicions esmentades seran considerats

bàsics i prototípics. La seva combinatòria pot ser múltiple, però sempre dependent

de les funcions comunicatives que s’hagin de resoldre en el text:

a) Dos o més patrons poden concórrer en un text de forma complementària

(juxtaposició).

b) Un patró pot ser part integrant d’un altre (inclusió), per la qual cosa es do-

nen patrons inclosos i patrons incloents. Per exemple, el patró argumentatiu,

el més complex i que desenvolupa una gran quantitat de funcions, pot arribar

a integrar la resta de patrons: descriptiu, narratiu, directiu i expressiu.

c) Uns patrons poden estar barrejats amb altres (mescla), de manera que es

faci difícil destriar-los.

En la combinació de patrons sovint n’hi ha un que esdevé dominant, sigui per-

què és incloent, sigui pel fet que acapara la major part del text, sigui perquè respon a

la funció principal del text, o per més d’una d’aquestes causes alhora. Adam4 distin-

geix seqüència dominant, per a la que té més presència en el text, de seqüència secundà-

ria. La dominant es considerada globalitzadora si en conté d’altres d’incrustades.

4 Adam i Revaz (1996) glossats per H. Calsamiglia i A. Tusón (1999) (p. 267).

Page 11: Teoria i didàctica dels patrons discursius

11Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Val a dir que, els cinc patrons es consideren bàsics pel fet que es poden mani-

festar en el text sigui quin sigui el seu mode de producció (directe o diferit) o el seu

mode de gestió (monogestionat o poligestionat), de manera que podem trobar qual-

sevol d’aquests patrons en textos gestionats per una sola persona o per més d’una,

tant en mode directe com en diferit5. I s’anomenen prototípics perquè són entesos

com a esquemes estructurals, una abstracció que serveix per explicar la seva forma

més pura i primària.

D’altra banda, l’existència de patrons prototípics ja justifica d’entrada la d’al-

tres superestructures definides en altres estudis, que poden tenir caràcter interme-

di, com pot ser la que seria pròpia del patró expositiu6; caràcter secundari, com la

del predictiu, una forma de patró narratiu en futur; o caràcter global, com la de

l’explicatiu7, al nostre entendre una combinació de patrons descriptiu, narratiu i ar-

gumentatiu al servei d’una intenció didàctica.

Convé subratllar que aquestes distincions teòriques no rebaixen en res la im-

portància dels patrons considerats no prototípics, que en la pràctica de la comuni-

cació són percebuts i utilitzats igualment pels parlants, que es refereixen amb la

mateixa naturalitat a una narració, a una explicació o a una argumentació, pel fet

que tenen perfectament interioritzades les diferents fesomies textuals. Tant és així,

que quan una d’aquestes formes constructives arriba a polaritzar un text es parla

de text argumentatiu, expositiu, explicatiu, descriptiu, etc., com d’una classe de text.

Tot i el valor indubtable d’aquestes percepcions, s’ha de tenir en compte que ni el

patró descriptiu és una descripció; ni el narratiu, una narració; ni l’argumentatiu,

una argumentació.

Els patrons discursius són únicament els prototips d’una gran varietat de

formes constructives que es donen en els textos segons les funcions textuals que

desenvolupen. I és a partir del coneixement de les formes prototípiques que es po-

den estudiar i definir les múltiples maneres de construir un text. Els patrons s’han

d’entendre com a esquemes estructurals que permeten a l’emissor formar-se idees

sobre el món i representar-lo, en la seva amplitud i profunditat8, ja es tracti de les

abstraccions més pures, com poden ser les descripcions científiques, ja es tracti de

les manifestacions psicològiques més viscerals, com poden ser la gelosia, l’amor, la

gratitud... perquè, en definitiva, els models cognitius en què es basen les represen-

tacions de la realitat són de tota mena: de coneixement, de comportament, d’apre-

nentatge, de valoració, etc.9

5 Aquest és un dels motius pel qual no existeix un patró dialogat o conversacional en la nostra

tipologia.

6 Vegeu N. Alturo (2001) on parla de l’exposició d’estats i de l’exposició d’activitats com a formes

intermèdies entre la descripció i la narració.

7 M. Bassols i A. M. Torrents (1996) distingeixen entre exposar, equivalent a informar, i explicar,

igual a fer comprendre. Exposició, però, també és usat per alguns autors per referir-se al que,

segons aquesta diferenciació, correspondria a explicació.

8 Des de l’enfocament de la lingüística cognitiva M. Ribas (2002) dóna raó del funcionament

d’aquests processos de construcció i representació del coneixement i posa en evidència la fragi-

litat dels seus límits.

9 Vegeu T. van Dijk (1999) (p. 295-303).

Page 12: Teoria i didàctica dels patrons discursius

12Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Què aporta aquesta nova proposta?

La proposta posa èmfasi en un aspecte pragmàtic poc desenvolupat en les teories

anteriors: el paper de l’emissor en la transmissió de la realitat, tenint en compte

que l’emissor és una part de la realitat, d’aquí la incorporació d’un patró expressiu

que dóna compte de representacions psicològiques afectives10.

Ho ampliarem un xic. Una de les característiques que tenen els patrons és que

són també criteris per enfocar la realitat segons el paper locutiu que l’emissor adop-

ta enfront a aquesta realitat: un paper descriptiu, narratiu, directiu, argumentatiu

o expressiu, el qual ja d’entrada, comporta graus diferents d’implicació. Observant

el quadre 1 podem deduir que la utilització dels dos primers patrons fa possible

que l’emissor presenti la realitat com un fet totalment aliè, però que en el cas dels

altres tres és difícil que pugui fer-ho amb total independència de la seva actitud,

voluntat, sentiment, etc., especialment en els dos darrers, en què això és impossible,

ja que, justament, tenen la funció de traduir els aspectes psicològics del subjecte

de la comunicació. De fet, el descriptiu, el narratiu i el directiu poden revelar una

actitud més o menys objectiva, mentre que l’argumentatiu i l’expressiu tradueixen

una actitud subjectiva: el primer d’una manera crítica i reflexiva, el segon de forma

intuïtiva i, a vegades, fins i tot impulsiva.

Per tant, els patrons discursius, considerats en abstracte, comporten ja un

cert grau de modalització, perquè s’especialitzen a representar la realitat en el text

segons que reflecteixin el món psicològic de l’emissor o un món aliè, per posar els

punts més extrems. Això permet fer distincions entre els patrons que per naturalesa

tenen més marques de l’emissor, o són més modalitzats, dels que poden no tenir-ne

o tenir-ne molt poques, i afirmar que són més o menys marcats des del punt de vista

de l’emissor

Quadre 2. Patrons discursius prototípics

No marcats Marcats

Descriptiu

Narratiu

Directiu

Argumentatiu

Expressiu

El fet de relacionar els patrons amb la modalització ens acosta no solament

a la comunicació, sinó a l’acte comunicatiu; és a dir, a la inserció de l’enunciat en

el seu context. I atès que el parlant pot efectuar la selecció dels patrons que sigui

10 Trobem un antecedent de forma de representació expressiva en la tipologia de L. Lundquist

(1983).

Page 13: Teoria i didàctica dels patrons discursius

13Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

més pertinent per als propòsits comunicatius en cada situació, aquesta qüestió

esdevé molt important per a la didàctica, ja que fa possible controlar millor els

aspectes de la subjectivitat en el llenguatge, la qual cosa acaba revertint en l’ade-

quació i la coherència del text. Com passa amb tants altres elements lingüístics, la

tria del patró s’ha d’adequar als propòsits de l’emissor i als requisits de la situació

comunicativa.

En realitat, la nostra proposta recull els dos grans aspectes que es posen de

manifest en les aportacions anteriors: el caràcter pragmàtic (cognitiu), pel que fa a

la manera de concebre i d’abordar la realitat; i el caràcter lingüístic, pel que fa a les

formes amb què es representa la realitat. El més significatiu, però, és que en consi-

derar el potencial de modalització que comporten els patrons es posa clarament de

manifest la interrelació existent entre el caràcter pragmàtic i el lingüístic.

Els patrons discursius en el marc textual

Actualment, tant els lingüistes com els ensenyants som conscients que una tipo-

logia basada només en les superestructures textuals no pot identificar-se amb una

tipologia de tipus de text en el sentit estricte del terme, essent que la complexitat del

text no es pot definir per un sol paràmetre. El mateix Adam (1992) reconeix la seva

tipologia seqüencial com un punt de vista parcial sobre un objecte heterogeni11. Tot i

això, pensem que les superestructures textuals tenen un paper molt important en la

configuració dels tipus textuals, d’aquí que sovint s’hi hagin confós.

En la tipologia Tipotext, els patrons discursius es presenten com una de les

variables crucials per a la diferenciació dels tipus textuals12. A fi d’emmarcar els pa-

trons en les coordenades de la comunicació, s’han posat en relació amb la variable

“intercanvi comunicatiu”, la més significativa per diferenciar els tipus, i s’ha trobat

que la naturalesa de l’intercanvi influeix en l’aparició de determinats patrons.

Breument, podem dir que els intercanvis comunicatius es defineixen en relació

amb l’actuació de l’emissor: pel rol comunicatiu adoptat segons el grau de constricció de

les normes o convencions culturals que afecten la comunicació i per la mena de relació

11 La tipologia d’aquest autor, tant la versió del 1985, considerada textual, com la del 1992, se-

qüencial, ha produït nombroses aplicacions didàctiques. Un exemple de la del 1985 és Estra-

tègies, Costa (et al.) (1992). La mateixa Direcció General de Política Lingüística ha contribuït

a aquesta difusió, ja que va partir de la primera classificació d’Adam del 1985 per elaborar els

programes de llengua (1987 i 1996), la qual cosa ha repercutit en llibres de text que s’hi han

basat: Trèvol de Castellà, Bordons i Munné (1988,1990); Català per a persones adultes, Badia

(et al.) (1998,1999); Llengua catalana. Nivell de suficiència, Esteban i Tió (1999-2002); i Català

sense distàncies. Curs d’autoaprenentatge, dels departaments de Cultura i Ensenyament de

la Generalitat de Catalunya (1998,1999). Posteriorment, i en l’àmbit universitari, basades en el

model d’Adam del 1992, M. Bassols i A. M. Torrent (1996) i M. J. Cuenca (1996) han actualitzat

aquesta teoria per a l’ensenyament.

12 Avancem aquí que les diferències entre els tipus textuals del Tipotext es basen sobretot en

classes de modalització: tipus I, modalització intuïtiva; tipus II, modalització eclèctica, i tipus III,

modalització obligada.

Page 14: Teoria i didàctica dels patrons discursius

14Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

que s’estableix entre els interlocutors. Es consideren intercanvis comunicatius de tres

tipus, segons que la seva naturalesa sigui individual, social o institucionalitzada.

gent molt coneguda, en una situació de confiança, on es parla sobretot d’ex-

periències, d’estats d’ànim, d’estats físics o emocionals, de temes de la vida

quotidiana, etc., sense cap mena d’imposició formal.

associatives, entre persones que es coneixen poc o no gens, en situacions que

poden resultar compromeses, perquè s’hi tracten qüestions que s’han de re-

soldre a favor d’uns o altres i que solen tenir repercussions per a altres perso-

nes o grups de persones, empreses, associacions, etc.

-

tre els ciutadans i les ciutadanes i les institucions. Són intercanvis que s’han

anat formalitzant a partir d’una certa ritualització i en què les persones no

compten tant per si mateixes com pel rol institucional que desenvolupen.

Recorrem ara a les dades de l’anàlisi del corpus textual del Tipotext. En els

107 textos estudiats, s’ha comprovat que determinats patrons solen aparèixer més

en uns intercanvis que en uns altres segons la modalització que presenten. Vegeu la

distribució de les ocurrències al quadre 3:

Quadre 3. Relacions entre patrons discursius i intercanvis comunicatius al Tipotext

Tipus I Tipus II Tipus III

Patrons Intercanvi Individual (34 textos)

Intercanvi Social (37 textos)

Intercanvi Institucionalitzat(36 textos)

Corpus(107 textos)

Descriptiu 23 oc 32 31 86

Narratiu 20 oc 19 20 59

Directiu 11 oc 16 17 44

Argumentatiu 8 oc 19 12 39

Expressiu 25 oc 9 2 36

De l’observació d’aquestes tendències, i de cara a situar els patrons en els

contextos d’ús, podem concloure:

a) Els patrons descriptiu i narratiu, els menys marcats, en teoria, són presents

a la gran majoria dels textos, independentment del tipus d’intercanvi comu-

nicatiu en què es produeixin. En tots tres intercanvis ocupen els llocs preemi-

nents, tot i que el descriptiu, en l’intercanvi individual, comparteix el lideratge

amb l’expressiu.

b) Els patrons més marcats, l’argumentatiu i l’expressiu, són els menys nom-

Page 15: Teoria i didàctica dels patrons discursius

15Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

brosos en el corpus i presenten distribucions diferents. El patró expressiu és

el més nombrós en els textos d’intercanvi individual (comparteix el lideratge

amb el descriptiu). L’argumentatiu és segon en importància en l’intercanvi

social (comparteix aquest lloc amb el narratiu).

c) Tant l’argumentatiu com l’expressiu són els patrons menys importants en

els textos d’intercanvi institucionalitzat amb diferència notable.

d) El patró directiu mostra caràcter intermedi en tots tres tipus d’intercanvi,

encara que assoleix més importància a l’institucionalitzat.

D’altra banda, si sumem les ocurrències dels patrons en els 107 textos analit-

zats, 264, la interrelació de patrons en el text es fa ben palesa, la qual cosa confirma

les combinacions de patrons de què parlàvem abans. En la nostra opinió, convé tenir

en compte les combinacions de patrons, no tant per fer-ne classificacions i establir

límits entre els patrons, com per poder comprendre els mecanismes de construcció

del significat textual i poder traslladar aquests coneixements a l’aula, perquè, com

hem dit, els encavallaments de patrons són usuals en la majoria de textos.

Les combinacions de patrons i la modalització

El fet de considerar que els patrons són indicadors de modalització contribueix a

explicar la seva interrelació en els textos, perquè, no únicament permet establir la

distinció marcats/no marcats, sinó fer distincions més fines, com reconèixer graus de

modalització en els patrons considerats no marcats.

En l’anàlisi textual, quan ens trobem amb textos construïts amb un sol pa-

tró, ens és relativament fàcil distingir-los entre ells i veure que els uns presenten

més modalitzacions que els altres; per exemple, una memòria d’un departament de

l’administració (descriptiu) es diferencia clarament d’un discurs parlamentari (ar-

gumentatiu). Però quan els patrons s’entrellacen en els textos, sovint es fa difícil

distingir-los i saber la jerarquia que presenten; i és aquí on el punt de vista de la

modalització fa el seu paper. Posarem uns exemples per veure amb més detall com

s’entrellacen els patrons en els textos, fins i tot els més extrems: el descriptiu i l’ex-

pressiu. Tot i acceptar que els límits entre els patrons solen ser borrosos, ens fixa-

rem en la diferència que hi ha entre un patró descriptiu quan apareix més o menys

modalitzat (1) i aquest mateix patró quan es troba combinat amb un dels patrons

marcats, l’expressiu (2).

1) ... i s’han comprat un piset d’uns 70 m2 que està molt bé, a Sants, al barri de

Sants: tres habitacions, un bany que Déu n’hi do de grandet, una terrasseta que

hi cap una taula per sopar ells dos, i el menjador, com el de la Sílvia, si fa no fa,

però més quadrat, i no té tantes portes... que sembla que no, però treuen molt lloc

per posar mobles...”

Page 16: Teoria i didàctica dels patrons discursius

16Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

2) T’ho ha dit la Bruna, oi, que ja tenim pis? Síííí! Ni jo mateixa m’ho puc creu-

re... Però és que és monííssim! Té un menjador-saleta que dóna a una placeta...

amb un sol, nena! La il·lusió de la meva vida… La cuina és una mica petita,

no m’hi cap tot, però és fantàstica, amb una finestra que fa alegria només de

veure-la. I el bany. Ah! I saps? Té un quartet interior que no té llum natural,

però el farem servir de rebost, mentre no tinguem nens, és clar! El Jordi està

boig, avui s’hi ha quedat a dormir, tu, amb un matalàs a terra!!!. De somni,

Blanca, de somni…Tinc unes ganes d’anar-hi…

Ens aturarem solament en algunes de les diferències entre aquests fragments

de textos. A (1) l’emissor desenvolupa l’autèntic rol de descriptor, de qui coneix el

món i el dóna a conèixer de manera que, tot i que ho fa des d’una perspectiva sub-

jectiva, manté les característiques típiques de la descripció.

Segueix un ordre lògic de descripció: situa l’objecte en l’espai (a Sants, al barri

de Sants) i després n’enumera les parts, que qualifica subjectivament (que està molt

bé, que déu n’hi do, i no té tantes portes..., que hi cap una taula per sopar ells dos). Utilitza

el recurs de la comparació (com el de la Sílvia, si fa no fa, però més quadrat). Té, predo-

minantment, funció referencial13.

A (2), en canvi, la descripció del pis es fa des de la reacció emocional davant

del món observat, i és dóna més relleu a la transmissió de l’estat d’ànim que no pas

a la descripció de l’objecte. El rol de coneixedor del món queda eclipsat pel rol de qui

percep sensitivament l’existència de les coses i en sap gaudir.

Presenta barrejats el patró expressiu i el descriptiu, però la fesomia del text

és la pròpia del patró expressiu del text oral: organització lliure del contingut textu-

al, entonacions marcades, posada en joc de gran part de les modalitats oracionals,

implicacions actitudinals, frases inacabades… etc. Acompleix funcions diverses: psí-

quica, en primer lloc i, segonament, referencial, interlocutiva i conativa de sentir.

D’altra banda, a (2) hi ha un fort intent d’implicar l’interlocutor, com ho pa-

lesen les interpel·lacions (nena, tu, Blanca) i les interrogatives amb valor merament

interlocutiu (T’ho ha dit la Bruna, oi, que ja tenim pis?, I saps?) amb què l’emissor pretén

fer partícip l’altre del seu sentiment; mentre que a (1) hi ha un context compartit

entre els interlocutors (com el de la Sílvia, si fa no fa, però més quadrat, i no té tantes por-

tes...) que l’emissor utilitza per fer comprendre la grandària de la peça que descriu,

més que no pas per sensibilitzar l’altre de la bondat del pis.

Trobem un altre tret diferenciador en la varietat de modalitats oracionals de

(2) (declaratives, exclamatives, interrogatives, desideratives), respecte a (1), que pre-

13 Notem que els patrons estan relacionats amb un altre paràmetre del text, summament im-

portant, en què ara no podem entrar: les funcions comunicatives de la llengua. Vegeu l’article

d’Artigas, Bellès i Grau (2002).

Page 17: Teoria i didàctica dels patrons discursius

17Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

senta únicament una classe de modalitat, la declarativa. I sense entrar a comentar

els aspectes d’entonació, imaginem-nos per un moment els diferents patrons melò-

dics de les oracions i la intensificació de les síl·labes tòniques (Síííí!, monííssim) a (2),

ben diferents de (1).

Amb tot això, podem concloure que aquests dos textos, que com ja haureu

notat són típics de l’intercanvi individual, són diferents perquè denoten un paper

de l’emissor diferent davant de la realitat i desenvolupen funcions comunicatives

també diferents.

De fet, el que d’aquí es desprèn és que tots els patrons poden materialitzar-se

en els textos amb marques de l’emissor, com hem vist a l’exemple (1), però també

és cert, que no tots els patrons poden aparèixer sense marques: l’argumentatiu i

l’expressiu no poden fer-ho. Tant és així, que en el patró argumentatiu, sovint l’emis-

sor s’ha d’esforçar per aparèixer neutral i ha de posar en joc una gran quantitat de

recursos per fer veure que el que defensa es fonamenta en criteris sòlids i en l’au-

toritat d’altri; la modalització aquí està encaminada a demostrar imparcialitat, a fer

veure que a l’emissor no el mouen interessos personals, ni capricis ni afeccions de

cap mena. És a dir, com que es tracta d’un patró marcat es tendeix a esborrar deter-

minats tipus de marques.

Els patrons no marcats, per tant, el descriptiu i el narratiu (el directiu es troba

en un estadi intermedi), tenen les característiques apropiades per materialitzar-se

de forma neutra i, per contra, els més marcats, l’argumentatiu i l’expressiu, les tenen

per poder representar de forma explícita aspectes de la naturalesa de l’emissor, ja si-

gui racional o emotiva. Així, en els patrons argumentatiu i expressiu sempre hi apa-

reixen les empremtes d’un emissor determinat, perquè aquesta és la seva essència.

Per acabar d’exemplificar aquestes qüestions, posarem unes mostres de text

amb patró descriptiu (3) i narratiu (4) en la forma no modalitzada. El primer és un

anunci en una octaveta que hem trobat enganxada en un pal de telèfon; el segon, és

una breu semblança biogràfica que està incrustada a l’entrevista que Xènia Bussé fa

a Manuel Duran en la secció de Cultura del diari AVUI: Érem els darrers “mohicans” de

Catalunya, (12-9-02).

3) Venc pis de tres habitacions en aquesta zona: tot exterior, terrassa de 20 me-

tres quadrats, sala d’estar-menjador, cuina-office, rebedor, distribuïdor, dos banys

i safareig. Finca pocs veïns, garatge i traster. Tel. 93-4567321. De particular a par-

ticular.

4) Vegeu Un català a Florida, al marge.

Page 18: Teoria i didàctica dels patrons discursius

18Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Observem, doncs, que tant la descripció com la narració apareixen despu-

llades de traces de l’emissor. Quasi no hi ha presència de l’emissor ni del receptor,

marques d’interlocució, rols comunicatius, tasca d’imatge, etc. El rol de descriptor i

el de narrador són latents. No hi ha valoracions, apreciacions, verbs modals, adver-

bis, ni cap altre element que faci pensar en un emissor concret. Tot i això, sempre

trobaríem elements indicadors d’un subjecte pensant, per exemple, a (3), la tria dels

elements que caracteritzen el pis està feta en funció del que un comprador espera

trobar en un pis d’aquella zona.

Apunt didàctic

Val la pena fer la diferenciació marcat/ no marcat, essent que en la realitat tots els

patrons poden aparèixer tenyits de modalització? Pensem que sí, perquè el patró és

una plantilla que facilita certs tipus de modalització, ja que comporta diferents ma-

neres d’abordar la realitat, les unes amb més implicacions de l’emissor que les altres.

La modalització no depèn exclusivament del patró, sinó que és pròpia dels textos, i

es deu a un conjunt de factors, entre els quals figuren els patrons discursius.

Des d’un punt de vista didàctic, una manera de reconèixer els patrons amb

què està construït un text i les seves combinacions és partir del paper de l’emissor

en la representació de la realitat. Per fer-ho, ens situarem en l’intercanvi comunica-

tiu en què es produeix el text i, una vegada tindrem emmarcat el text en el context

ens podrem plantejar qüestions concretes com:

possible, adjudicant-se únicament un paper descriptiu o narratiu? O vol des-

criure o narrar uns fets aportant-hi el seu punt de vista?

-

mentant el que diu, o d’una manera intuïtiva i més aviat sentida? O bé ho

fa de totes dues maneres alhora? Té un rol comunicatiu marcat o passa de-

sapercebut?

-

tercanvi comunicatiu que està realitzant? Hauria pogut utilitzar algun altre

patró?

Per acabar

En aquest text de presentació dels patrons discursius, únicament ens havíem pro-

posat situar-los en el marc textual i posar en relleu la importància de les propietats

pragmàtiques al costat de les lingüístiques, ja més conegudes i treballades; no ani-

Page 19: Teoria i didàctica dels patrons discursius

19Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

rem, per tant, més enllà. Recordarem solament que quan ens referim als patrons

com a marcats i no marcats ho fem respecte a les possibilitats que alguns patrons

tenen d’aparèixer com a no marcats. La diferenciació marcats/no marcats té sentit

en la definició de les formes prototípiques dels patrons, que com hem dit, són les

més pures, però els textos apareixen modalitzats i no per causa dels patrons, sinó

amb els patrons, perquè trasllueixen la psicologia de l’emissor.

Som conscients que no hem fet comentaris sobre el patró directiu. Per donar

una visió panoràmica ens hem situat en els patrons extrems i no ens hem ocupat

del que es troba en una posició intermèdia. En els articles que seguiran a aquest

anirem parlant dels patrons un a un, posant l’èmfasi no tant en els punts de vista

teòrics com en les repercussions que la nostra proposta pot tenir en la didàctica

del text.

Page 20: Teoria i didàctica dels patrons discursius

20Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Seqüències didàctiques

Maria Grau

Consideracions generals

1. Les seqüències didàctiques que presentem són orientatives. Els professors,

que coneixeu les necessitats concretes del vostre alumnat, sabreu com selec-

cionar-les segons el grau de dificultat i adaptar-les als vostres objectius.

2. Cada seqüència s’acompanya d’una graella en què apareix un resum

dels objectius que es pretenen assolir, els materials amb què es treballa,

el tipus d’activitat que es du a terme i la intervenció docent que requereix

l’activitat.

3. Respecte a les indicacions sobre les formes d’agrupament dels aprenents

o la intervenció de l’ensenyant que consten a les graelles, també s’hauran

d’anar variant segons la situació de cada grup i en funció de variables com el

temps de què es disposa, l’espai, el tarannà dels alumnes, etc.

4. Els textos que es treballen en les seqüències són necessàriament breus.

Caldria enriquir l’ensenyament dels patrons amb un ventall més complet de

textos, tant literaris com de no-ficció, que servissin de model i permetessin

aprofundir més en determinades qüestions.

5. Quant a l’avaluació, destaquem tres aspectes:

a) La importància de l’avaluació formativa. Els textos que es fan es-

criure o les exposicions orals que es fan produir convindria fer-los refer

després de rebre les indicacions pertinents i, posteriorment, compro-

var-ne el resultat final.

b) La importància de la reflexió de l’alumne sobre el propi aprenentat-

ge. Al final de cada una de les set seqüències, hi ha una activitat des-

tinada a l’autoavaluació. Però, a banda d’això, tot el procés d’ensenya-

ment està pensat per treballar amb la implicació i la reflexió constant

de l’alumnat.

c) La conveniència d’avaluar no solament els aprenents, sinó el procés

d’ensenyament en general.

Page 21: Teoria i didàctica dels patrons discursius

21Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

1. Seqüència didàctica. Visió general dels patrons discursius

Objectiu final: Adquirir una visió general dels patrons discursius i del seu funcio-

nament textual per poder-los usar amb eficàcia tenint en compte que són comple-

mentaris.

Primera activitat

Objectiu: Reconèixer i comprendre què són els patrons discursius.

a) Com a exercici d’anticipació, els aprenents haurien de relacionar amb una

fletxa els textos representatius de cada patró amb el nom del patró.

Textos representatius dels patrons discursius Patrons

1. El jersei era blau, d’un blau turquesa més aviat fosc, amb unes ratlles grises a la banda de baix. De fet, era un pullover clàssic amb acabats moderns: les gomes del baix i de les mànigues eren de punt del revés, del que es cargola.

a) Directiu

2. Va voltar per mig Barcelona per comprar un regal al seu pare i no va trobar res que li agradés. Al final, es va firar al costat de casa. Va veure una botigueta que estava de rebaixes i va trobar el jersei que buscava.

b) Descriptiu

3. Compra-li un jersei de llana, creu-me. Vés a la cosa segura. Arriba’t al Corte Inglés, busca la boutique de Pulligan i compra-l’hi un pullover clàssic. Segur que li agrada.

c) Expressiu

4. Com la llana no hi ha res, perquè escalfa sense engavanyar i és molt sana per al cos, no pica, a diferència de la fibra sintètica que produeix electricitat estàtica. I no fa peeling...

d) Argumentatiu

5. Oh! És fantàstic!! M’has encertat el gust: un jersei de llana! És que m’encanta. No em podies haver regalat res millor... De veritat, nena. I em feia una falta...

e) Narratiu

b) Per prendre consciència que en cada cas l’emissor juga un paper diferent,

poden escriure a la columna de la dreta el nom del patró discursiu que cor-

respongui.

L’emissor juga el rol Patrons

Del qui imposa, ordena, regula, aconsella, del qui indica com s’han de fer les coses, quines s’han de fer o quines no.

(Directiu)

D’un testimoni que interpreta allò que ha passat, és a dir, presenta l’experiència (duta a terme per uns actors) en un ordre i amb un desenllaç.

(Narratiu)

Page 22: Teoria i didàctica dels patrons discursius

22Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

D’un subjecte pensant que mostra una convicció i desenvolupa un raonament a fi de per-suadir els altres d’una veritat pròpia o universal o de fer entendre un punt de vista, encara que els altres no el comparteixin.

(Argumentatiu)

D’observador (veu els detalls), de coneixedor (sap identificar, anomenar i classificar els ob-jectes i les seves propietats), en definitiva fa el rol de qui sap mostrar i evocar.

(Descriptiu)

D’un jo sensible, emocional, anímic, capaç de manifestar emocions, sentiments i estats d’ànim.

(Expressiu)

c) En un segon exercici de comprensió, es podria demanar als alumnes que

posessin el nom del patró segons l’ús que se’n fa.

................

-

nera utilitzem el patró .................

manera, utilitzem el patró..................

d’ànim utilitzem el patró.................

d) Es pot comprovar si els alumnes han comprès què són els patrons i per a

què serveixen fent-los relacionar les diferents parts de les definicions que

tenen en el quadre següent i escrivint el nom del patró a la columna de la

dreta

Definició Patró

1. Forma de representació que es basa en una història que s’esdevé en fases successives en un eix temporal.

a) Respon a la qüestió“què opino i per què”

(narratiu 1 b)

2. Forma de representació que tradueix la part afectiva de l’emissor, la seva valoració o apreciació del món.

b) Respon a la qüestió “què ha passat”

3. Forma de representació que se centra en la caracterització d’objectes, de processos, d’estats, de persones...

c) Respon a la qüestió “què s’ha de fer”

4. Forma de representació que reflecteix les raons, creences, o els valors que justifiquen un acte, un punt de vista, una idea, un fet, un esdeveniment.

d) Respon a la qüestió “què sento”

5. Forma de representació que reflecteix la voluntat de con-duir altri a adoptar un determinat comportament.

e) Respon a la qüestió “què són i com són les coses”

Page 23: Teoria i didàctica dels patrons discursius

23Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

En acabar aquesta activitat, si el professor ho considera convenient, podria con-

cloure tot introduint alguna informació teòrica sobre els patrons, com per exemple:

-

presentar-lo discursivament.

discurs.

expressiu i argumentatiu.

maneres.

Segona activitat

Objectiu: Conèixer el paper de l’emissor en la transmissió de la realitat i com aquest

queda reflectit textualment segons el patró discursiu que adopta.

a) Després d’aquesta visió general, podem aprofundir una mica més en la na-

turalesa dels patrons proposant als alumnes que treballin amb dos textos.

– Llegiu aquests dos textos, el primer és una notícia real que ens diu què ha

passat en un afer del món casteller, el segon és una manipulació d’aquesta

notícia. Observeu que els elements introduïts denoten que hi ha un jo comu-

nicatiu que dóna la notícia d’una forma subjectiva. Subratlleu-los.

Text 1

Món casteller: No hi ha acord a la Bisbal

La reunió entre els organitzadors de la diada de la Bisbal del Penedès i els respon-

sables de la Colla Vella no va acabar en acord. Els bisbalencs van oferir als vallencs

les mateixes condicions que a les altres dues colles participants, Vilafranca i Joves

(un fix més un plus per castells de 9), però no els van convèncer. L’any passat, la

Vella ja no va ser a la Bisbal perquè li van retirar un acord exclusiu pel qual cobra-

ven prima extra per fer castells superiors al 2 de vuit. Completarà el cartell la Jove

Xiquets de Tarragona.

AVUI, 28 abril 2008

Page 24: Teoria i didàctica dels patrons discursius

24Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Text 2

Món casteller: No hi ha acord a la Bisbal

Com era previsible, la reunió entre els organitzadors de la diada de la Bisbal del Penedès i els responsables de la Colla

Vella no va acabar en acord. Segons el cap de colla dels bisbalencs, aquests van oferir als vallencs les mateixes condi-

cions que a les altres dues colles participants, Vilafranca i Joves (un fix més un plus per castells de 9), però no els van

convèncer, perquè els vallencs volien un tracte de favor. També hem sabut que, l’any passat, la Vella ja no va ser a la

Bisbal perquè li van retirar un acord exclusiu pel qual cobraven prima extra per fer castells superiors al 2 de vuit. Tot

fa creure que enguany pretenien recuperar l’acord exclusiu.

Sortosament, completarà el cartell la Jove Xiquets de Tarragona.

Visca la diada castellera!

Després de la lectura situeu els punts següents a la graella segons que corres-

ponguin al text 1 o al text 2:

distanciament, sense implicar-se en la notícia.

patró narratiu i té també alguns elements propis del patró expressiu.

de l’emissor envers la notícia.

-

regut.

darrera hi ha un individu pensant que ens deixa sentir les seves opi-

nions.

Solució

Text 1 Text 2

El text es basa sobretot en un patró narratiu. L’emis-sor narra des d’un distanciament, sense implicar-se en la notícia.

Amb la lectura del text ens assabentem només d’uns fets que han ocorregut.

L’emissor no es deixa notar en el text.

El text es basa en un patró argumentatiu, però reflecteix també un patró narratiu i té també alguns elements pro-pis del patró expressiu.

Amb la lectura del text ens assabentem del posiciona-ment i l’actitud de l’emissor envers la notícia

El text té marques de modalització explícites. Hi notem que al darrera hi ha un individu pensant que ens deixa sentir les seves opinions.

Page 25: Teoria i didàctica dels patrons discursius

25Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

En corregir l’exercici, el professor pot fer reflexionar els alumnes sobre els

efectes dels canvis introduïts.

b) Seguidament, a partir d’un text basat en el patró expressiu, caldria dema-

nar als aprenents que hi observin quina mena de realitat reflecteix i quin

paper hi juga l’emissor en la representació de la realitat.

Text 3

- Que ridícules semblen les ambicions humanes davant d’aquestes tragèdies! Que esquifida i inútil queda l’obra del po-

eta! Que absurds es revelen els nostres actes, les nostres preocupacions quan ens trobem cara a cara amb l’adversitat...

Vaig estar a punt de matar aquell carceller, i ho hauria fet si el meu secretari no m’ho haguera impedit. Vaig estar a punt

de matar un home! Quan ho pense m’esborrone, però potser si el tornara a veure no ho dubtaria... Em tractaren com un

delinqüent comú, com un animal, vaig sentir més prop que mai l’urpa humana...

Extret de Martí Domínguez. El retorn de Voltaire. Edicions Destino, 2007

De la reflexió feta amb els alumnes, n’haurien de sorgir aspectes com ara

aquests:

estat a punt de matar un home), però això no és el més important.

moments dramàtics perden tota importància i, concretament, del seu

horror davant del fet que ell pugui ser capaç de matar un home.

dóna sentit.

En acabar, per recapitular l’activitat, si el professor ho creu convenient pot

remarcar:

-

sor; en aquest sentit els anomenem patrons marcats.

tots poden aparèixer sense marques.

-

criptiu i el narratiu.

-

luntat de l’emissor que algú faci alguna cosa, per això usualment tindrà

marques del destinatari.

-

tos és adonar-se del paper que juga l’emissor enfront de la realitat.

un text és prendre consciència del paper que ha d’adoptar l’emissor en

cada situació comunicativa.

Page 26: Teoria i didàctica dels patrons discursius

26Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Tercera activitat

Objectiu: Saber reconèixer les marques que denoten el posicionament de l’emissor

en els patrons argumentatiu i expressiu.

a) Hem vist que el patró expressiu i l’argumentatiu són els que reflecteixen mi-

llor els trets psicològics de l’emissor. En llegir o escoltar, saber copsar aquests

trets ens ajuda a interpretar el text adequadament.

– Us presentem dos textos a partir dels quals aprofundirem un xic en els pa-

trons expressiu i argumentatiu. Llegiu-los atentament.

Text 4

Patró argumentatiu

Descarregar música d’internet

Els internautes aficionats a baixar-se música d’Internet estan d’enhorabona. L’Audiència de Cantàbria ha confirmat

la sentència d’una jutge de Santander que va establir que descarregar-se música d’Internet i compartir-la amb altres

usuaris no és delicte si no hi ha ànim d’obtenir-ne un benefici comercial. L’Audiència confirma així l’absolució d’un

internauta càntabre que es va enfrontar a una sol·licitud de dos anys de presó per fer còpies no autoritzades de discos,

pel·lícules i videojocs i intercanviar-les amb altres usuaris, de manera que va arribar a emmagatzemar ni més ni menys

que 6.780 àlbums de música en format mp3, 204 pel·lícules i 172 jocs. Naturalment, les associacions de productors de

música, pel·lícules i videojocs no estan d’acord amb la sentència. Amb tota la raó opinen que aquesta quantitat tan

exagerada de còpies no es pot justificar si no és amb finalitats comercials.

Text 5

Patró expressiu

Descarregar música d’Internet

Has llegit la notícia del paio que han jutjat per baixar-se música d’internet? 6.780 àlbums de música, havia arribat a em-

magatzemar! Quina passada! I la tira de pel·lícules i de jocs... Com que es poden fer còpies per a ús privat o per a amics

i familiars! Aquest tio deu tenir família nombrosa. No sé si tinc gaire clar això de la propietat intel·lectual, però penso

que alguna protecció han de tenir els que viuen de la música.

– Digueu si llegint els textos us heu fet alguna idea sobre els emissors.

– Estan a favor o estan en contra de la resolució de l’Audiència de Cantàbria?

Subratlleu les frases que ho denoten.

Page 27: Teoria i didàctica dels patrons discursius

27Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El professor portarà la reflexió cap a la diferent manera de mostrar el desa-

cord. Per exemple:

Solució possible

Al text 4, el desacord es fa manifest a través de la veu de les associacions, a les qual s’adhereix l’opinió del periodista.

D’aquesta manera la seva opinió queda dissimulada.

El docent pot fer notar també, si ho creu pertinent, els operadors modals que ho denoten.

“Naturalment, les associacions de productors de música, pel·lícules i videojocs no estan d’acord amb la sentència.

Amb tota la raó opinen que aquesta quantitat tan exagerada de còpies no es pot justificar si no és amb finalitats

comercials”.

Al text 5 es mostra el desacord de forma directa, en primera persona i com una reflexió personal.

– Els emissors parlen en nom propi, com a ciutadans, com a periodistes, arti-

culistes…? Quin rol fan?

Solució

Text 4: L’emissor fa el rol d’un periodista que dóna una notícia i al mateix temps pren partit.

Text 5: L’emissor fa un rol amical, parla en nom propi; informa, però sobretot manifesta la seva reacció davant la

informació i la voluntat de compartir-la amb el receptor.

– Sabeu què es proposen? Anoteu el número de text corresponent.

Solució

Propòsit Text

Informar 4 i 5

Crear opinió 4

El manteniment de relacions personals 5

Expressar una barreja de pensament i sentiment, sense elaboració prèvia ni propòsit definit.

5

– Segur que ara ja veieu més clar el posicionament de l’emissor. Descriviu-lo

en una o dues frases:

Page 28: Teoria i didàctica dels patrons discursius

28Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

b) Ara despullarem els textos de les marques de l’emissor

– Del text 4, suprimiu tot allò que denota la part psicològica de l’emissor (opi-

nió, sentiment, reacció, estat d’ànim...). Us ha quedat més o menys així?

Solució possible

Descarregar música d’internet

L’Audiència de Cantàbria ha confirmat la sentència d’una jutge de Santander que

va establir que descarregar-se música d’Internet i compartir-la amb altres usuaris

no és delicte si no hi ha ànim d’ obtenir-ne un benefici comercial.

L’Audiència confirma així l’absolució d’un internauta càntabre que es va enfrontar

a una sol·licitud de dos anys de presó per fer còpies no autoritzades de discos, pel-

lícules i videojocs i intercanviar-les amb altres usuaris, de manera que va arribar a

emmagatzemar 6.780 àlbums de música en format mp3, 204 pel·lícules i 172 jocs.

– Tot seguit intenteu fer el mateix en el text 5.

– Quin text us ha estat més fàcil de despullar de les marques de l’emis-

sor? (El primer, l’argumentatiu).

– Sabeu per què?

En recollir l’activitat, el professor pot comentar que ha costat més extreure

una informació concreta del text en patró expressiu, perquè el propòsit de l’emissor

no és donar una notícia, sinó comentar-la amb algú proper. Per tant, allò important

no és presentar la informació de manera concreta i ben organitzada, sinó mostrar-la

a través del sentiment, l’estat d’ànim o el rebuig provocats.

– Caracteritzeu els textos 4 i 5 amb els adjectius de la llista següent que cre-

gueu pertinents: imparcial, subjectiu, personal, informatiu, espontani, irònic,

impersonal, interactiu, emotiu, neutre, intuïtiu, objectiu.

Solució

Text 4Patró argumentatiu

subjectiu, informatiu, impersonal

Text 5Patró expressiu

subjectiu, personal, intuïtiu, espontani, emotiu, inte-ractiu, irònic

Page 29: Teoria i didàctica dels patrons discursius

29Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

A la globalització d’aquest exercici es poden recollir altres adjectius o frases

que caracteritzin els textos amb paraules dels alumnes o del professor.

A partir d’aquesta visió general dels patrons argumentatiu i expressiu es pot

fer una última reflexió:

-

formació, els trets psicològics de l’emissor, és a dir: transmeten també

molta informació intencional, actitudinal, social, etc.

d’una manera clara l’actitud de l’emissor i un posicionament intuïtiu.

-

berta i un posicionament eclèctic.

marcats i els no marcats solen aparèixer intercalats o sobreposats en

els textos. Per això convé saber distingir la informació dita “objectiva”

de la subjectiva.

Quarta activitat

Aquesta activitat serveix d’avaluació de la seqüència i, alhora, de punt de partença per

al treball individualitzat dels patrons en les seqüències que vénen a continuació.

Alhora, serveix com a avaluació inicial. Convindria que el professor guardés

els exercicis dels alumnes fins al final de la realització de les set seqüències, on

a partir d’un exercici anàleg podrà avaluar-ne el progrés. Alhora, cada alumne po-

drà comprovar directament el seu progrés personal mitjançant la comparació de les

dues activitats.

Objectiu: Saber aplicar els coneixements apresos en un treball de síntesi.

Es pot demanar als aprenents que triïn un tema d’entre tres o quatre i que

n’escriguin alguna cosa usant els diferents patrons i tenint en compte els diferents

rols de l’emissor que han de desenvolupar: rol descriptiu, narratiu, directiu, argu-

mentatiu i expressiu.

Convé que abans repassin els exercicis que han fet anteriorment. Poden aga-

far com a model els textos de l’exercici d’anticipació que han fet en començar (apar-

tat a de la primera activitat).

Temes proposats: el pastís de xocolata, els transports de rodalies a Barcelona,

l’úlcera d’estómac...

Page 30: Teoria i didàctica dels patrons discursius

30Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Obj

ecti

u fi

nal

:A

dq

uir

ir u

na

visi

ó ge

ner

al d

els

pat

ron

s d

iscu

rsiu

s i

del

seu

fu

nci

onam

ent

tex

tual

per

pod

er-l

os u

sar

amb

eficà

cia

ten

int

en c

omp

te q

ue

són

com

ple

men

tari

s

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitat

Rec

onèi

xer

i co

m-

pre

nd

re

qu

è só

n

els

pat

ron

s d

iscu

rsiu

s

Frag

men

ts d

e te

xtos

de

dif

eren

ts t

i-p

us

Qu

adre

sob

re e

l ro

l co

mu

nic

atiu

de

l’em

isso

r en

cad

a p

atró

tex

tual

Q

uad

re s

obre

l’ú

s d

els

pat

ron

s

Qu

adre

sob

re l

es d

efin

icio

ns

del

s d

i-fe

ren

ts p

atro

ns

Exer

cici

d’a

nti

cip

ació

Ex

erci

cis

de

com

pre

nsi

ó so

-br

e el

s co

nce

pte

s fo

nam

en-

tals

per

en

ten

dre

els

dif

eren

ts

pat

ron

s d

iscu

rsiu

s

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

-so

r

Pres

enta

ció

del

s p

atro

ns

dis

curs

ius

per

met

ent

qu

e el

s es

tud

ian

ts f

orm

u-

lin

les

seve

s h

ipòt

esis

C

orre

cció

del

s ex

erci

cis

R

ecol

lid

a d

e le

s ap

orta

cion

s i s

ínte

si

2a. activitat

Con

èixe

r el

pap

er d

e l’e

mis

sor

en l

a tr

ans-

mis

sió

de

la r

eali

tat

i co

m a

qu

est

qu

eda

re-

flec

tit

text

ual

men

t se

-go

ns

el p

atró

dis

curs

iu

qu

e ad

opta

Text

os s

obre

el m

ón c

aste

ller

: a)

Not

ícia

rea

l b)

Tex

t m

anip

ula

t Ex

erci

ci d

e cl

assi

fica

ció

de

les

cara

c-te

ríst

iqu

es t

extu

als

Frag

men

t d

e El

ret

orn

de V

olta

ire

Iden

tifi

caci

ó d

els

pat

ron

s q

ue

ten

en m

arq

ues

de

l’em

isso

r i

del

s q

ue

pod

en

apar

èixe

r se

nse

aq

ues

tes

mar

qu

es

Ind

ivid

ual

o p

er p

are-

lles

Gru

p s

ence

r –

Prof

es-

sor

Exp

lica

ció

de

l’act

ivit

at

Aju

da

per

son

alit

zad

a a

qu

i la

nec

es-

siti

Part

icip

ació

en

la c

orre

cció

del

s ex

er-

cici

s i

sín

tesi

del

s p

un

ts e

ssen

cial

s q

ue

pre

ten

íem

pos

ar e

n e

vid

ènci

a

3a. activitat

Sabe

r re

con

èixe

r le

s m

arq

ues

qu

e d

enot

en

el

pos

icio

nam

ent

de

l’em

isso

r en

el

s p

a-tr

ons

argu

men

tati

u

i ex

pre

ssiu

Text

os D

esca

rreg

ar m

úsi

ca d

’Int

erne

t:a)

Arg

um

enta

tiu

b)

Exp

ress

iu

Exer

cici

de

reco

nei

xem

ent

de

les

ca-

ract

erís

tiq

ues

tex

tual

s (a

) Ex

erci

ci d

e tr

ansf

orm

ació

del

s te

xtos

(b

)Ex

erci

ci d

e va

lora

ció

del

s te

xtos

(c)

Com

enta

ri d

irig

it d

els

text

osTr

ansf

orm

ació

del

s te

xtos

: re-

escr

iptu

ra

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

-so

r

Pres

enta

ció

del

s te

xtos

In

dic

ació

sob

re e

ls a

spec

tes

qu

e ca

l ob

serv

ar

Mod

erac

ió d

e le

s in

terv

enci

ons

Rec

olli

da

de

les

apor

taci

ons

i sín

tesi

Com

enta

ri d

’alg

un

del

s te

xtos

tra

ns-

form

ats

Refl

exió

fin

al

4a. acti-vitat

Sabe

r ap

lica

r el

s co

-n

eixe

men

ts

apre

sos

en u

n t

reba

ll d

e sí

n-

tesi

Prop

osta

de

pro

du

cció

de

text

osPr

odu

cció

de

text

osIn

div

idu

al

Peti

ts g

rup

s G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

-so

r (p

osad

a en

com

ú)

Cor

recc

ió d

els

text

os p

rod

uït

s C

omen

tari

s p

erso

nal

itza

ts

Com

enta

ri d

’un

tex

t d

avan

t d

e to

t el

gr

up

Quadre-resum. Seqüència didàc-

tica. Visió general dels patrons

discursius

Page 31: Teoria i didàctica dels patrons discursius

31Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

2. Seqüència didàctica del patró descriptiu

Objectiu final: Aprendre a descriure fets, coses o persones des de diferents punts de

vista i amb diferents finalitats.

Primera activitat

Objectiu: Reconèixer que determinats textos són la representació d’una manera de

percebre el món i identificar alguns dels propòsits comunicatius d’aquests textos.

El professor o la professora pot començar per presentar el patró descriptiu i per fer

veure als alumnes que, malgrat que sovint associem els textos descriptius amb la

literatura, hi ha moltes altres situacions que ens porten a comunicar-nos seguint un

patró descriptiu.

a) Es demana a un alumne que llegeixi en veu alta aquest missatge de correu

electrònic:

Missatge de correu electrònic

Hola, Alba.

Ja està, ja l’he conegut! El que serà el meu nou cap a la feina ha vingut avui al despatx per primera vegada. És un home

de mitjana edat, d’aspecte formal i seriós. Em recorda una mica el Pep. El que més m’ha cridat l’atenció és la seva mirada

profunda i concentrada. Té uns ulls foscos, intensos, que fan la impressió de mirar-s’ho tot amb interès. Quan ens han

presentat ha somrigut d’una manera franca i hem fet una encaixada d’aquelles en què trobes una mà ferma i segura.

Té fama de ser una persona exigent i treballadora. Diuen que com que ell treballa molt, vol que els altres també ho

facin. També té fama de ser intel·ligent i de no caure en baixeses ni deixar-se portar per rutines. A veure... Ja t’ho aniré

explicant.

Ja estàs millor del constipat? Com va anar el cap de setmana? Escriu-me, que em tens una mica abandonada.

Un petonàs,

Maria

Un cop llegit el text, tot el grup, amb la coordinació del professor reflexiona

sobre les característiques d’aquest text. Es poden anar plantejant oralment qüesti-

ons com aquestes:

Page 32: Teoria i didàctica dels patrons discursius

32Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Quin patró discursiu és el dominant en aquest missatge? Per què?

– Quin patró seria el dominant si expliqués que, amb els nervis, li ha caigut

una pila de documents per terra i tot el que ha anat passant a continuació?

– I si es centrés a parlar del seu estat d’ànim, de les seves pors, dels seus de-

sitjos?

– I si defensés la idea que un bon cap ha de tenir objectius clars i saber-los

comunicar?

– En la descripció d’una persona es pot parlar dels seus trets físics, dels trets de

caràcter o d’una combinació de tots dos. Quins trets ha triat l’autora d’aquest

correu electrònic? Justifiqueu la resposta amb exemples extrets del text.

– Podem dir que aquest text té una funció referencial i també interlocutiva?

Per què?

b) Passem després a llegir en veu alta aquesta conversa entre amics:

Conversa entre amics

Josep: Aquesta Setmana Santa ens agradaria anar amb els nens a passar dos o tres dies en una casa rural. Tu que voltes

tant, en saps alguna que estigui bé?

Toni: Si us ve de gust la muntanya i la tranquil·litat, en conec una que a nosaltres ens va agradar molt.

Josep: Sí, sí, precisament volem un lloc on puguem fer alguna excursió, que els meus fills els he de desenganxar de la

consola, tu!

Toni: Doncs mira, és a la Cerdanya, en un lloc molt bonic, a pocs quilòmetres de Puigcerdà. Es tracta d’una casa típica-

ment de poble, rústica i acollidora. Les habitacions són senzilles, però còmodes. A la planta baixa hi ha la cuina

i una sala força gran amb llar de foc, que fa de menjador i de sala d’estar. En aquesta sala s’hi serveix l’esmorzar

i també el sopar, si voleu. Al segon pis hi ha quatre dormitoris i dos banys, tot molt net i correcte. Les finestres

de les habitacions s’obren cap a la serra del Cadí: és una vista impressionant! Ah, i al costat de la casa hi ha la

granja, amb unes quantes vaques que podeu anar a veure a l’hora que les munyen. Així els teus fills entendran

d’on ve la llet dels tetrabrics!

Josep: Pinta molt bé. Me’n podràs donar l’adreça?

Toni: Sí, és clar. Demà te l’envio.

Josep: Gràcies, Toni. Ets el meu agent turístic preferit.

Un cop llegit, reflexionem també sobre les característiques d’aquest text con-

testant oralment aquestes preguntes:

– En aquest text, igual que en l’anterior, se segueix un patró descriptiu. Per

què?

– En la descripció d’un lloc hi acostumen a predominar els elements que in-

diquen localització, situació en l’espai. És així en aquest cas? Poseu-ne alguns

exemples.

Page 33: Teoria i didàctica dels patrons discursius

33Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Podem dir, com en el cas del text anterior, que les funcions dominants són la

referencial i la interlocutiva? Per què?

Per reconèixer les funcions específiques dels textos en patró descriptiu, de-

manem als alumnes que relacionin diferents situacions comunicatives que ens por-

ten a adoptar un patró descriptiu amb la funció específica que té el text descriptiu

en cada cas. Es tracta, per tant, d’unir amb fletxes els elements de l’esquerra amb els

de la dreta en el quadre següent:

Situació comunicativa Funció

Com que el 2009 es celebraran els Jocs Olímpics a Pequín, un professor demana a un grup

d’alumnes que busquin informació sobre aquesta ciutat i que preparin una exposició que fa-

ran a classe.

a) Comparar

Heu canviat de pis i expliqueu als vostres amics on es troba l’edifici perquè sàpiguen com

arribar-hi.

b) Fer una explicació

didàctica

Despatxeu en una botiga d’esports i contesteu a un client que us ha preguntat quina diferència

hi ha entre uns esquís per fer esquí de fons i uns per fer esquí alpí.

c) Reforçar

l’argumentació

Formeu part de l’equip de govern de la vostra ciutat i sou partidari de fer més zones exclusives

per a vianants. En una ciutat veïna això ja s’ha fet. Descriviu quin ha estat el resultat.

d) Situar

Una persona gran explica en un programa de televisió com era la vida durant els anys poste-

riors a la guerra civil.

e) Diferenciar

Un professor d’història de l’art relaciona la pintura de dos artistes contemporanis. f) Definir

Algú vol saber què és una tenora i la persona que ho sap li resol el dubte. g) Evocar

Es comenten els resultats i es pot completar l’activitat demanant als estudi-

ants que pensin en altres situacions comunicatives que responguin a aquests pro-

pòsits.

Segona activitat

Objectiu: Saber produir petits fragments descriptius que s’ajustin a un propòsit co-

municatiu prèviament definit.

Page 34: Teoria i didàctica dels patrons discursius

34Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El que en l’activitat anterior s’ha fet analitzant textos es reprèn ara, però en-

caminat a la producció. Es demana als alumnes que de manera individual redactin

petits fragments descriptius (de només 4 o 5 ratlles) seguint les indicacions del qua-

dre (si es disposa de poc temps, es pot dividir la classe en quatre grups i repartir les

propostes, de manera que cada alumne hagi de redactar només un text).

Situació comunicativa Text

1. Contesteu a algú que us pregunta com són dues persones

que vosaltres coneixeu i l’interlocutor no coneix. Són dues

persones amb un caràcter ben oposat.

Funció: diferenciar

Proposta de vocabulari: baliga-balaga, arrauxat, frívol, asse-

nyat, ponderat, prudent.

2. Heu quedat amb una amiga que no viu a la vostra ciutat per

trobar-vos a una cafeteria. Li expliqueu l’emplaçament per

correu electrònic. (Compte! No es tracta d’explicar com s’hi

va, sinó només on es troba situada).

Funció:: situar

Proposta de vocabulari: a la vora de..., a tocar de..., cap a la

dreta, cap a l’esquerra, a la cantonada, una mica més enda-

vant, dues cantonades més amunt.

3. Opineu que la prohibició de fumar s’hauria de generalitzar

a tots els bars i descriviu l’ambient ple de fum del bar que

teniu més a prop de la feina.

Funció: reforçar una argumentació

Proposta de vocabulari: fumarada, núvol espès, aire enrarit,

viciat, dens, pudor, fortor, estossegades, antihigiènic.

4. Expliqueu a un infant com és aquest instrument que s’ano-

mena violoncel.

Funció: definir

Proposta de vocabulari: instrument de corda, caixa de res-

sonància, mànec, clavilles, arquet, assegut, posició vertical,

so greu.

En la correcció de la redacció d’aquests fragments s’hauria de valorar especi-

alment l’adequació al propòsit comunicatiu. Es poden comparar fragments i veure

quin acompleix millor l’objectiu plantejat.

Tercera activitat

Objectiu: Saber reconèixer els elements més característics del patró descriptiu i fa-

miliaritzar-s’hi per usar-los en la producció de textos.

a) Per parelles, els alumnes han de relacionar els elements de l’esquerra amb

els de la dreta (cal advertir-los que un fragment de text descriptiu pot apare-

llar-se amb més d’un element lingüístic; però per facilitar la feina, estan des-

tacats en negreta els elements en els quals volem centrar l’ atenció)

Page 35: Teoria i didàctica dels patrons discursius

35Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Elements lingüístics Fragments de textos descriptius

1. Adjectius (o construccions adjectivals) axiològics, va-loratius

a) Sóc tímid i vergonyós.

2. Adverbis de mode i quantificadors b) El gerani d’heura és una planta de tiges esteses o pen-jants i fulles un xic carnoses.

3. Verbs atributius c) Hi ha un camí que porta fins una font d’aigües ter-mals.

4. Sinònims d) Era un vailet eixerit, entremaliat i murri.

5. Hipònims e) A tots ens va semblar un personatge estrany, insòlit, una mica extravagant.

6. Aposicions f) En aquell armari s’hi amuntegaven les camises brutes i els jerseis mal plegats.

7. Hiperònims g) Les roques verticals són com gegants estàtics que en-volten el recorregut.

8. Oracions de relatiu h) Les coses d’aquella habitació semblaven haver estat or-denades a corre-cuita, descuidadament.

9. Complements circumstancials de lloc i) Recordo aquell jardí ple de plantes aromàtiques i medi-cinals: romaní, orenga, farigola, sajolida, alfàbrega....

10. Connectors espacials, adverbis i locucions espacials j) Els dies de festa el carrer Major és un riu de gent mu-dada i riallera.

11. Pronoms hi i en de lloc k) El carrer de Sant Joan és més amunt, prop del passeig, al capdavall del carrer Major.

12. Comparacions l) L’edifici, una obra singular de l’estil romànic, es troba en un paratge recòndit.

13. Metàfores m) Tot el que hi havia en aquell piset era un llit esgavellat on hi dormien capiculades quatre criatures.

b) Després de comprovar si l’exercici s’ha resolt correctament, passem a fer un

seguit d’exercicis breus per usar com a productors de textos els elements més

característics del patró descriptiu:

– Parleu de l’última pel·lícula que heu vist descrivint-la amb tres adjectius i

en una sola frase.

– Transformeu aquesta comparació en metàfora:

M’agrada la seva veu suau com el vellut.

– Uniu les frases següents amb un relatiu:

És una pel·lícula irònica. Descriu la manera d’entendre l’espiritualitat d’uns pijos

desorientats.

Page 36: Teoria i didàctica dels patrons discursius

36Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El vestit estava confeccionat amb un teixit lleuger. Aquest teixit era una mena

de tul.

– Substituïu els adjectius subratllats, primer per sinònims i després per antò-

nims (potser també caldrà canviar el quantitatiu):

El Tòfol era cepat i una mica malcarat.

–Col·loqueu els pronoms de lloc que falten en aquest fragment:

És un local molt acollidor, d’aquells que ja no ............ queden. L’ambient és tran-

quil, sobretot si ............ aneu entre setmana. No .............sortireu defraudats.

La botiga és a tocar de la plaça ............... podeu trobar anells, arracades, agulles

de pit i tota mena d’accessoris de bijuteria.

– Escriviu l’hiperònim que falta en aquestes definicions:

La serigrafia és .... ..................... d’impressió i d’estampació.

Una barrina és ..................que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres

...............

El rebost és ........................ d’una casa on es guarden els aliments que no necessi-

ten refrigeració.

Una armilla és .........................que cobreix el pit i l’esquena, ordinàriament sense

mànigues.

Quarta activitat

Objectiu: Adonar-se del paper de l’emissor en una descripció, distingir les descripci-

ons més objectives de les que contenen més implicacions.

Primer de tot, el docent reflexionarà amb els estudiants sobre el fet que la per-

sona que descriu ho pot fer d’una forma més implicada o més distanciada, fent més

visibles els elements modalitzadors -en especial els de modalització apreciativa– o

mantenint-los més encoberts.

Segons la implicació de l’autor, una descripció pot ser:

– Descripció objectiva: l’objecte és descrit amb un esforç per aconseguir la

màxima objectivitat. Utilitza un llenguatge denotatiu.

– Descripció subjectiva: l’objecte es descriu amb els sentiments, les emocions,

etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.

a) Es llegeixen en veu alta aquests dos textos per constatar aquestes diferèn-

cies:

Page 37: Teoria i didàctica dels patrons discursius

37Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Text 1

La Rambla de Barcelona

Des del seu començament a la part més alta, tocant la plaça Catalunya, fins al seu acabament al peu del monument a

Colom, aquesta via pren cinc noms que la caracteritzen: així tenim en primer lloc la que s’anomena la rambla de Cana-

letes, nom popular que se li dóna per la Font de Canaletes, localitzada en aquest punt des de temps molt antics. Segons

la dita popular el que beu d’aquesta font torna sempre a Barcelona. El tram de rambla que segueix és l’ anomenat rambla

dels Estudis, nom que li ve donat per l’edifici bastit a mitjan segle XV: l’Estudi General o Universitat. Aquesta Universitat

barcelonina va ser suprimida per Felip V i l’edifici convertit en caserna. Fou enderrocat l’any 1843. Si continuem baixant

cap al mar ens trobem la part anomenada rambla de les Flors (també coneguda com a rambla de Sant Josep, a causa de

l’antic convent de Sant Josep) únic lloc a Barcelona en el segle XIX en el qual es venien flors. El tram següent és l’ anome-

nat rambla del Centre, també coneguda com la rambla dels Caputxins per l’antic convent de frares caputxins. Finalment,

arribem a l’últim tram de la Rambla, anomenat Rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s’aixeca la parròquia que

li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent del Agustins Descalços.

Text 2

Retrat

Hi ha qui sosté que Poch és un abúlic i un considerable cul de cafè. És exacte des d’un cert punt de vista. En termes ge-

nerals, més aviat el trobo d’una tenacitat fortíssima. (...)

Físicament, el nas no l’acompanya gaire. El té xafat d’un cantó i molt sortit de l’altre, com el tap mal entrat en el coll

d’una ampolla. Però aquest nas notòriament improvisat i fracassat contribueix que tothom el trobi molt simpàtic. En

general, els homes considerats lleigs són els qui es troben més simpàtics. Així es queda més bé. La llàstima, només, és

la tendència que té els diumenges a posar-se un barret verd, una ala baixa i l’altra alçada i unes sabates de color, gairebé

vermelles. Sobre el color terrós, gris-pardal, modest, per no dir mediocre, de la seva pell, aquestes petulàncies detonen

una mica. Així, aquest home, que conviu, des de fa tants anys, en centres doctíssims, sembla, els dies de festa, un recal-

citrant sarauista. Els diumenges, perd. És un home per a cada dia –per dir-ho ràpidament.

Com gairebé totes les persones dominades pel complex de la timidesa, és molt susceptible. Qualsevol pressentiment

equívoc el vexa –sovint sense haver-hi fonament. Si se l’amoixa –encara que sigui insincerament- se li produeix molta

satisfacció. Davant de l’elogi no té resistència. És capaç de copsar de la confiteria dels compliments els més lleus mati-

sos –encara que aquests matisos siguin purament verbals i la pastisseria merament química.

Josep Pla. El quadern gris

Els estudiants s’adonen de seguida que el primer text tendeix a l’objectivitat i

que el segon és una descripció literària molt més subjectiva, amb marques constants

de la presència de l’emissor.

Page 38: Teoria i didàctica dels patrons discursius

38Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

b) Ara els fem aprofundir una mica més contestant, per escrit, aquest qüestionari:

– En el primer text hi ha algun element lèxic que expressi valoració?

– Quines d’aquestes funcions creieu que té el primer text: localitzar, informar,

fer agradable, criticar, elogiar?

– En el text de Josep Pla, l’escriptor hi reconeix explícitament que les descrip-

cions es poden fer des de diferents punts de vista. Podríeu dir en quines frases

ho expressa?

– Per què podem dir que el text de Josep Pla és una descripció subjectiva?

– Busqueu en el segon text una referència al físic del personatge que ens des-

criu Pla, una altra a la forma de vestir i una altra al caràcter. Resulta evident

en tots els casos el punt de vista de l’emissor?

– Un recurs semàntic com la comparació es pot utilitzar simplement per acla-

rir o pot tenir la petjada d’una valoració positiva o negativa. Quina comparació

hi ha en el text de Pla i quin tipus de valoració expressa?

– En alguns moments, Pla fa generalitzacions, deixa de parlar del personatge

concret per referir-se a les persones en general. Busqueu alguna frase del text

2 que sigui una generalització.

– Totes les dades del text 1 són comprovables? I les del text 2?

c) Per concloure l’activitat i recapitular allò que diferencia les descripcions

objectives de les subjectives, podem demanar que col·loquin els elements se-

güents segons corresponguin a una descripció objectiva o subjectiva:

-

ment poc rellevants.

essencial.

Solució

Descripció objectiva Descripció subjectiva

Dades comprovables.

Llenguatge precís, denotatiu.

Esforç per descriure de forma completa, sense oblidar

cap element essencial.

Observacions que depenen del punt de vista del parlant.

Llenguatge axiològic, valoratiu.

Selecció d’uns atributs concrets, que poden ser inesta-

bles o aparentment poc rellevants.

Page 39: Teoria i didàctica dels patrons discursius

39Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Cinquena activitat

Objectiu: Aprendre a controlar el grau d’implicació en els textos descriptius.

Dividim la classe en petis grups i els repartim fotografies d’objectes, de persones, de

paisatges... Les fotografies són diferents per a cada grup, però iguals per a totes les

persones d’un mateix grup. Els encarreguem el següent: la meitat de les persones

que integren cada grup reduït ha de descriure oralment allò que veu de manera ob-

jectiva, distanciada, sense fer valoracions ni apreciacions de cap mena; l’altra meitat

ha de descriure allò que veu, però pot fer notar els seus gustos, les seves impressi-

ons, en definitiva, el seu punt de vista o la seva implicació.

En un primer moment fan les descripcions als companys de grup, que escol-

ten i jutgen si la descripció és objectiva o subjectiva. Encara que hagin de focalitzar

l’atenció en aquest aspecte poden fer observacions sobre la correcció lèxica, morfo-

sintàctica o fonètica.

Finalment, dos estudiants de cada grup fan la descripció davant de tothom. Es

fan les mateixes observacions que quan treballaven en petits grups.

Activitat de recapitulació

Objectiu: Sintetitzar de forma sistemàtica els aspectes més rellevants del patró des-

criptiu i comprovar si han quedat entesos.

Els alumnes treballen individualment responent el qüestionari següent:

– Com definiríeu el patró descriptiu?

– Quina diferència hi ha entre una descripció objectiva i descripció impli-

cada?

– Poseu alguns exemples de situacions en què l’ús d’un text descriptiu objec-

tiu resulti adequat.

– Poseu alguns exemples de situacions en què resulti adequat fer una descrip-

ció que contingui valoracions.

– Tots els textos que segueixen un patró descriptiu tenen la mateixa finalitat?

– Acompanyeu la resposta d’algun exemple.

– Citeu alguns elements lingüístics que apareixen amb freqüència en els tex-

tos amb patró descriptiu.

Les respostes es posen en comú tot fent unes últimes reflexions com a síntesi

que tanca la seqüència.

Quadre-resum. Seqüència didàctica del patró descriptiu (a la pàgina següent)

Page 40: Teoria i didàctica dels patrons discursius

40Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICAO

bjec

tiu

fin

al: A

pre

nd

re a

des

criu

re f

ets,

cos

es o

per

son

es d

es d

e d

ifer

ents

pu

nts

de

vist

a i

amb

dif

eren

ts fi

nal

itat

s

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitatR

econ

èixe

r q

ue

det

erm

inat

s te

xtos

n

la

rep

rese

nta

ció

d’u

na

man

era

de

per

cebr

e el

m

ón

i id

enti

fica

r al

gun

s d

els

pro

pòs

its

com

un

icat

ius

d’a

qu

ests

tex

tos

Mis

satg

e d

e co

rreu

ele

ctrò

nic

Tran

scri

pci

ó d

e la

co

nve

rsa

entr

e am

ics

Qu

adre

qu

e re

laci

ona

situ

aci-

ons

com

un

icat

ives

am

b fu

nci

-on

s

Lect

ura

In

tera

cció

per

gen

erar

refl

exi-

ons

Iden

tifi

caci

ó d

e fu

nci

ons

esp

e-cí

fiq

ues

q

ue

pod

en

acom

pli

r el

s te

xtos

en

pat

ró d

escr

ipti

u

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r In

div

idu

alPr

esen

taci

ó d

els

text

os

Ind

icac

sobr

e el

s as

pec

tes

qu

e ca

l obs

erva

r M

oder

ació

d

e le

s in

terv

enci

-on

sR

ecol

lid

a d

e le

s ap

orta

cion

s i

sín

tesi

2a. activitat

Sabe

r p

rod

uir

pet

its

frag

men

ts

des

crip

tiu

s q

ue

s’aj

ust

in a

un

p

rop

òsit

com

un

icat

iu p

rèvi

a-m

ent

defi

nit

Qu

adre

am

b d

ifer

ents

pro

pos

-te

s p

er p

rod

uir

tex

tos

breu

sPr

odu

cció

de

text

os b

reu

s se

-gu

int

un

es c

onsi

gnes

det

erm

i-n

ades

Ind

ivid

ual

o p

etit

s gr

up

sEx

pli

caci

ó d

e l’a

ctiv

itat

A

jud

a p

erso

nal

itza

da

a q

ui

la

nec

essi

ti

Part

icip

ació

en

la

corr

ecci

ó d

e le

s re

dac

cion

s p

er c

omp

rova

r,

sobr

etot

, l’a

deq

uac

ió a

l p

rop

ò-si

t co

mu

nic

atiu

3a. activitat

Sabe

r re

con

èixe

r el

s el

emen

ts

més

ca

ract

erís

tics

d

el

pat

des

crip

tiu

i

fam

ilia

ritz

ar-s

’hi

per

usa

r-lo

s en

la p

rod

ucc

ió d

e te

xtos

Qu

adre

am

b el

s el

emen

ts l

in-

güís

tics

més

car

acte

ríst

ics

del

p

atró

des

crip

tiu

i l

a se

va a

pa-

rici

ó en

fra

gmen

ts d

e te

xtos

d

escr

ipti

us

Exer

cici

d’a

pli

caci

ó d

els

con

-ti

ngu

ts a

nte

rior

s

Exer

cici

d

e re

con

eixe

men

t d

els

elem

ents

lin

güís

tics

pro

-p

is d

els

text

os d

escr

ipti

us

Ap

lica

ció

del

s co

nti

ngu

ts l

in-

güís

tics

Pare

lles

Ind

ivid

ual

Aju

des

per

son

alit

zad

es d

ura

nt

la r

eali

tzac

ió d

els

exer

cici

s

4a. activitat

Ad

onar

-se

del

pap

er d

e l’e

mis

-so

r en

un

a d

escr

ipci

ó, d

isti

n-

gir

les

des

crip

cion

s m

és o

bjec

-ti

ves

de

les

qu

e co

nte

nen

més

im

pli

caci

ons

Text

os “

La R

ambl

a d

e B

arce

lo-

na”

i “R

etra

t”, d

e Jo

sep

Pla

. Q

uad

re p

er c

lass

ifica

r el

s el

e-m

ents

pro

pis

de

les

des

crip

ci-

ons

obje

ctiv

es i

de

les

subj

ec-

tive

s

Lect

ura

C

omen

tari

de

text

dir

igit

Ex

erci

ci

de

reco

nei

xem

ent

del

s el

emen

ts

pro

pis

d

e le

s d

escr

ipci

ons

obje

ctiv

es i

de

les

subj

ecti

ves

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r In

div

idu

alR

eflex

sobr

e el

p

aper

q

ue

juga

l’e

mis

sor

en

els

text

os

des

crip

tiu

sC

orre

cció

del

s ex

erci

cis

pla

n-

teja

ts i

ela

bora

ció

de

con

clu

-si

ons

5a. activi-tat

Ap

ren

dre

a c

ontr

olar

el

grau

d

’imp

lica

ció

en e

ls t

exto

s d

es-

crip

tiu

s

Foto

grafi

es d

’obj

ecte

s, d

e p

er-

son

es, d

e p

aisa

tges

...Ex

pos

ició

ora

l i e

scol

ta a

ctiv

aPe

tits

gru

ps

Gru

p s

ence

r -

Prof

esso

rIn

dic

ació

per

a l

a p

rep

arac

de

les

exp

osic

ion

s or

als

Obs

erva

cion

s p

er a

la

refl

exió

i l

a m

illo

ra

Activitat de

recapitulació

Sin

teti

tzar

de

form

a si

stem

àti-

ca e

ls a

spec

tes

més

rel

leva

nts

d

el p

atró

des

crip

tiu

i c

omp

ro-

var

si h

an q

ued

at e

nte

sos

esti

onar

iR

esp

osta

a l

es p

regu

nte

s q

ue

es p

lan

tege

nA

uto

aval

uac

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(pos

a-d

a en

com

ú)

Plan

teja

men

t d

el q

ües

tion

ari

Part

icip

ació

en

la

pos

ada

en

com

ú

de

sín

tesi

i t

anca

men

t d

e la

seq

üèn

cia

Page 41: Teoria i didàctica dels patrons discursius

41Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

3. Seqüència didàctica del patró narratiu

Objectiu final: Aprendre a narrar, a construir textos que expliquin què passa, que

situïn les accions en el temps segons diferents perspectives narratives.

Primera activitat

Objectiu: Reconèixer l’estructura prototípica d’una narració.

El professor o la professora fa notar als alumnes que el patró narratiu es relaciona

amb l’acció, contesta la pregunta “què passa?”, o “què ha passat?”, o “què passarà?”;

però fa notar, a més, que un conjunt d’accions no constitueixen un narració si no

estan organitzades en una trama. La narració ha d’estar ancorada en el temps i en

l’espai i acostuma a seguir una estructura que consta de les parts següents:

complicació (plantejament d’un conflicte)

-

sonatges)

elements anteriors esdevingui significatiu). Amb tot, hi pot haver nar-

racions que queden obertes, sense resolució.

a) El pas següent consistirà a reconèixer aquesta estructura en textos reals.

Cada alumne, de manera individual, busca les parts abans esmentades en

aquest relat:

Page 42: Teoria i didàctica dels patrons discursius

42Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Einstein i el seu xofer

Diuen que quan Einstein va començar a ser conegut mundialment per la seva teoria de la relativitat fou invitat a fer

diverses conferències en diferents indrets. Això requeria traslladar-se en cotxe, però com que a Einstein no li agradava

conduir va contractar un xofer.

Ja havia fet un bon nombre de conferències quan el científic, en un dels desplaçaments, va comentar-li al seu xofer que

era força avorrit anar repetint sempre el mateix. El conductor li va respondre que la podia fer ell mateix la conferència,

ja que de tant assistir-hi es coneixia de pe a pa tot el contingut.

Einstein va acceptar el tracte i com que allà on anava a fer la dissertació no el coneixien, no hi hauria cap problema. Van

intercanviar-se la roba i, en arribar al destí, el xofer d’Einstein va començar l’exposició. Efectivament, va dir tot allò que

calia sense equivocar-se gens ni mica. Però en acabar, un científic dels que havien assistit a l’acte li va fer una pregunta.

El xofer no tenia ni idea de com respondre, però amb un cop d’inspiració va contestar: “Miri, aquesta pregunta és tan

senzilla que la contestarà el meu xofer que està assegut al final de la sala”.

Wordpress.com

Un cop feta l’anàlisi, pot comentar-la amb el company o companya que seu al

costat. Finalment, es fa la posada en comú.

b) Per aprofundir en el mateix objectiu, es pot presentar un altre relat, molt

breu, en el qual l’avaluació del conflicte i la reacció per part dels personatges

és inexistent. Es demana als alumnes que, per escrit, l’enriqueixin en alguns

d’aquests aspectes.

Qüestió de cervell

El senyor Bischoff era un anatomista del segle XIX que posseïa un reconegut prestigi en el seu camp. La seva tasca era la

de col·leccionar cervells i pesar-los. Amb els anys de dedicació a aquesta feina, va poder observar que la mitjana de pes

del cervell masculí era de 1350 grams en front de la mitjana de cervells femenins que era de 1250. Això el va reafirmar

en la seva idea, que defensava amb passió, que els homes eren intel·lectualment superiors a les dones. Bé, a l’hora de

la seva mort, Bischoff va cedir el seu propi cervell per a la col·lecció i, com era habitual, fou pesat. El cervell de Bischoff

pesava 1245 grams.

Wordpress.com

Les propostes per completar aquest relat poden ser les següents:

– Els deixebles de Bischoff intenten salvar la situació.

– Les feministes reaccionen davant la notícia.

Page 43: Teoria i didàctica dels patrons discursius

43Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Es llegeixen els relats ampliats per comprovar que els fragments afegits han

quedat ben integrats i es comprova que el fet que hi hagi alguna complicació (i la

reacció a aquesta complicació) és el punt fonamental de la narració.

Segona activitat

Objectiu: Distingir el temps real del temps textual.

El docent explica breument que els textos narratius poden presentar els fets orde-

nats cronològicament, és a dir, seguint l’ordre lineal en què han succeït, però també

es pot retrocedir en el temps per explicar fets que van passar (flash back o ordenació

retrospectiva) o que poden passar en un futur (ordenació prospectiva). Exposa també

que la duració dels fets pot manipular-se, de manera que el temps del text sigui més

perllongat que el real, o bé que el text sintetitzi els fets i abreugi en poques ratlles el

que passa en mesos o anys. Un relat té un punt de vista temporal, de manera que els

fets es poden presentar accelerats o alentits, segons convingui.

Després, es comprova si s’ha entès el que s’acaba d’explicar amb aquest exer-

cici en què es demana que aparellin els enunciats de l’esquerra amb les seqüències

textuals de la dreta (cal advertir que una mateixa seqüència textual pot etiquetar-se

de més d’una manera):

Temps de la narració Seqüències textuals

1. Narració que segueix un

ordre lineal

a) Estava estirada al sofà, amb els ulls tancats i el cos deixat anar, escoltant una peça

de Bach. Tot d’una, em vaig sentir transportada a aquell matí d’estiu de l’any 1938. Era

diumenge i l’Orquestra Obrera de Concerts, fundada i dirigida per en Pau Casals, va ve-

nir al teatre Bosque a fer un concert per la gent de Gràcia. Hi vam anar amb la Teresina

i la seva germana. Jo no sé si elles en van gaudir gaire d’aquella música, però jo sí i des

d’aleshores sempre l’he portada dintre meu.

A partir de La Barcelona que vaig viure: 1931-1945

2. Flash back, ordenació re-

trospectiva

b) Quim Monzó va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952. Va estudiar disseny gràfic,

però ben aviat es va sentir cridat per la literatura. Va començar a publicar reportatges

i novel·les a principis de la dècada del 1970. L’any 1982 va anar becat a Nova York una

temporada.

Page 44: Teoria i didàctica dels patrons discursius

44Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

3. Text narratiu en què el

temps és més perllongat

que el real

c) Una idea es va anar fent pas, lentament, cap a la superfície dels seus pensaments.

I és que, en realitat, sabia des del primer moment que ho faria, que les seves mans ma-

tarien el seu millor amic.

I hi estava disposat. (...)

Tindria ara dies molt difícils; preparar-ho tot, comprar el material... i no pensar que,

aquell mateix dimecres, el seu amic se n’aniria i no el veuria mai més, i que ell mateix

l’hauria matat.

Tot et serà pres. Pau Joan Hernández

4. Narració que sintetitza

els fets, que resumeix en

poques paraules allò que

en el temps real passa du-

rant molt temps

d) Era com si el temps s’hagués aturat. Et mirava esperant la resposta a la meva pre-

gunta. El futur depenia de les teves paraules i jo volia sentir-les i, alhora, volia fugir-ne.

Els pensaments passaven accelerats pel meu cervell. Vaig pensar tantes coses en uns

instants! Veia un futur feliç i un futur incert. Mai més no he tornat a viure uns segons

tan lents, tan insuportablement llargs i confusos.

5. Text narratiu amb orde-

nació prospectiva

e) I van passar deu anys sense adonar-nos-en. Aquell nen que plorava entre els meus

braços era ja un adolescent eixerit i sorneguer.

En el moment de corregir aquest exercici es pot fer esment del valor que tenen

els diferents temps verbals i distingir l’aspecte perfectiu de l’aspecte imperfectiu.

Tercera activitat

Objectiu: Prendre consciència del paper del narrador en un relat, conèixer els dife-

rents tipus de narrador i com aquest pot implicar-se en la història o actuar com un

mer observador.

Prèviament a l’inici d’aquesta tercera activitat, s’haurà de recordar que el narrador

es pot identificar o no amb l’enunciador o amb l’autor d’un text i que el punt de vista

–l’òptica a partir de la qual són presentats els fets– configura no sols la forma exter-

na del text, sinó la globalitat de l’acte de comunicació. Destacarem que en el patró

narratiu la modalització no sempre és explícita –com ho és, per exemple, en el patró

expressiu-. En els relats, l’enunciador o narrador es pot fer visible o mantenir-se més

o menys ocult o distanciat.

a) Comencem per presentar als alumnes dos textos: Una notícia apareguda a

la premsa (text 1) i una carta d’un lector (text 2):

Page 45: Teoria i didàctica dels patrons discursius

45Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Text 1

Avaria d’un tren a La Molina

Un tren de la línia Barcelona-Puigcerdà, amb una setantena de passatgers, va quedar aturat ahir el vespre entre les es-

tacions d’Alp i La Molina, a la Cerdanya.

El tren es va aturar en un túnel i va restar dues hores sense llum ni calefacció ni cobertura telefònica. Algunes persones,

cansades d’esperar a dins del túnel sense rebre informació sobre la situació, van baixar del tren i se’n van anar caminant

fins a Alp.

Finalment, una locomotora va remolcar el comboi avariat fins a l’estació de Puigcerdà on va arribar a les deu i vint mi-

nuts de la nit.

Page 46: Teoria i didàctica dels patrons discursius

46Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Text 2

No es mor només el que se’n va

Diumenge 6 d’abril. Les 10 del mati. Un petó a la meva estimada esposa. Un petó i una abraçada ben tendra a la meva

filla de tres anys i mig. Em disposo a anar a l’habitual partidet de futbol en un camp proper amb el grup de companys

futbolers. Ja he fet 60 quilòmetres des de divendres. Vinga, anem cap als 80! “Reina, me’n vaig al camp amb bici!”. Cap

de setmana de cremar allò que sobra. El matí és preciós. L’olor fresca del bosc m’embriaga, m’alimenta d’energia. Sem-

bla que porto un bon ritme, arribaré aviat. Es comença a notar la constància. Aviat m’atreviré amb 100 km en tres dies.

Compte! S’acosta el revolt. Pedalo pel revolt amb el gran respecte que sento per ell. És un revolt dolent. A mig camí de su-

perar-lo i pel carril oposat, entra en escena una moto i els seus dos ocupants. Sembla haver perdut el traçat. Ve cap a mi.

Vario la meva trajectòria per alliberar-me del que hauria pogut suposar-me un impacte enorme. Ho aconsegueixo. Ells,

no. Un estrèpit horrible m’inunda les orelles. Dirigeixo la mirada amb l’horror ja present en els meus sentits. No és un

malson. Han xocat de cara amb la furgoneta que em seguia. Dos cossos estirats. Immòbils. Un fil de por vermella brolla

d’un dels cascos i creua amb rapidesa la carretera d’un costat a l’altre. Un dels cossos s’incorpora, mira el seu company,

parella, marit, germà, amic, vés a saber. No sé què hi ha en aquesta mirada. Només sé que no l’oblidaré mai. Silenci dins

del pànic. Crido als altres conductors perquè s’aturin. Truco al 112 per demanar ajuda. No sé com puc ser més efectiu.

Em tremolen les cames. El cor em batega amb força. Què més puc fer? On és l’ambulància? La impaciència ens aclapara

a tots. La sang ens espanta i ens tenyeix els sentits. On és l’ambulància? Una sirena! “Tothom fora, deixeu passar!”, crido

amb energia. La policia local. On és l’ambulància? 20 minuts va trigar l’ambulància. Estàvem a 3 kilòmetres de Sant Pere

de Ribes. 20 minuts? Ara ja no importa. Ja són aquí. Ells saben com arreglar això. Miro amb esperança els professionals

que es llancen sobre un dels cossos. El que més m’espanta. No m’agrada el que veig. Arriba l’helicòpter. No m’agrada el

que veig. El parametge fa un gest negatiu amb els braços al pilot. No hi ha res a fer, sembla que vulgui dir. Em pesa el cap.

Dels meus ulls, en brollen tristesa i ràbia. El conductor de la furgoneta té la mirada perduda. Dels ulls del bon home, en

brolla dolor. Em diu que se li han tirat a sobre. Ho sé. A desgrat meu, ho he vist tot. L’abraço. Es posa a plorar. Truco a la

meva dona. L’hi explico tot amb veu tremolosa. “T’estimo, fes-li un petó a la nena, fins d’aquí a una estona”. La daurada

manta tèrmica ens emmudeix a tots davant la nostra mirada impotent. Mentrestant, el vent, que l’aixeca, ens recorda

aquests 44 anys que se n’han anat. Davant dels meus nassos. En pocs segons. No he pogut fer-hi res. Alguna cosa ha mort

dins meu avui. No ho oblidaré mai. Mai.

Diumenge 6 d’abril. 11.40 del matí. S’ha acabat el dia per a mi.

Albert Borràs Llebaria. Cartes dels lectors, La Vanguardia

Se’ls demana que contestin oralment aquestes preguntes.

Referides al text 1:

– El narrador participa en els fets que narra, és un dels viatgers del tren? És,

per tant, un narrador extern o intern?

– Els verbs utilitzats en la narració estan en primera o en tercera persona?

– Podem dir que es tracta d’un narrador heterodiegètic?

– El narrador valora el fets o es limita a explicar-los?

– Podem dir que és un narrador objectiu, que mostra els fets, sense avaluar-

los?

Page 47: Teoria i didàctica dels patrons discursius

47Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Referides al text 2:

– El narrador participa en els fets que narra? Es refereix a un accident que ha

vist de molt a prop?

– En quina persona estan la majoria de verbs de la narració?

– Podem dir que es tracta d’un narrador homodiegètic, és a dir, que forma part

de la història?

– El narrador narra els fets de forma distanciada i freda o ho fa deixant cons-

tància dels sentiments i emocions que experimenta?

b) A continuació, proposem de transformar aquests dos textos introduint-t’hi

alguns canvis:

Canvis en el text 1:

– Redacteu una notícia sobre el mateix incident narrat a “Avaria d’un tren a

La Molina” per al butlletí d’una associació que fa temps que demana l’ade-

quació del traçat d’aquesta línia que considera prioritària per als habitants

de la comarca. Us interessa, per tant, destacar la gravetat del fet, la situació

de deixadesa i abandonament en què es troba la línia Barcelona-Puigcerdà, la

responsabilitat de l’administració...

Títol: “Una altra avaria d’un tren a la Molina deixa una setantena

de passatgers atrapats en un túnel”

El narrador serà extern a la història, però farà valoracions, deixarà veure la

seva opinió respecte als fets que narra. El títol mateix ens ha de conduir cap a una

valoració dels fets narrats.

– Una vegada hàgiu escrit el text, destaqueu amb un subratllat els elements

que indiquen la modalització apreciativa. Per exemple, en el cas del títol, se-

rien aquests: Una altra avaria d’un tren a la Molina deixa una setantena de

passatgers atrapats en un túnel.

Canvis en el text 2:

– Redacteu una notícia informativa sobre l’accident narrat a “No es mor no-

més el que se’n va”. L’objectiu és narrar només el que ha succeït, sense barre-

jar-hi sentiments ni valoracions de cap mena.

El narrador serà extern a la història i el títol evidentment s’haurà de canviar.

Per fer aquest exercici de transformació, es pot dividir la classe en dues parts i

assignar un text a cada grup. Una altra possibilitat és deixar que cada alumne triï el

text que prefereixi per fer-ne la modificació.

Un cop enllestides les redaccions, es fa una posada en comú i es comenten

alguns textos.

c) Amb el mateix objectiu anunciat al principi d’aquesta tercera activitat, es

Page 48: Teoria i didàctica dels patrons discursius

48Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

pot fer una tasca que posi en pràctica la llengua oral:

Es divideix la classe en dos grups i se’ls demana que preparin una breu

exposició oral. Un dels grups ha de narrar els fets prenent el rol d’un

periodista que vol informar de forma precisa i ordenada, però sense fer

valoracions. L’altre grup adopta el rol d’un dels passatgers que viatja-

ven en el tren o del ciclista que ha viscut de ben a prop l’accident; en

aquest cas, doncs, adopten el rol d’un narrador homodiegètic -ja que

forma part de la història-, narren en primera persona i poden introduir-

hi tots els elements d’expressivitat que vulguin, però sense abandonar

el patró narratiu com a eix vertebrador.

Se’ls pot suggerir que facin servir alguns d’aquests adverbis, locucions adver-

bials i complements de temps: tot just.../tan bon punt.../durant una bona estona/

de sobte/de cop i volta/ de tant en tant/ aleshores/mentrestant/llavors/finalment/ a

hores d’ara.

S’escolten algunes d’aquestes exposicions i es jutja, en cada cas, si el relat

dels fets és ordenat i entenedor i si s’han respectat les consignes de fer una narració

distanciada o implicada.

Per tancar l’activitat, el docent podria recapitular les diferències que presen-

ten els relats a causa del diferent paper del narrador en cada cas i remarcar la idea

que els textos amb patró narratiu comparteixen unes característiques essencials,

però adopten formes diverses per adaptar-se a un context i a uns objectius determi-

nats. També val la pena recordar un cop més que en els textos narratius la modalit-

zació no sempre és explícita, com ho és en els textos expressius, per exemple.

Quarta activitat

Objectiu: Saber adequar el text narratiu a diferents propòsits (entretenir, informar,

persuadir...)

a) Per començar, cada alumne, treballant de manera individual, examina les

situacions comunicatives que es presenten en el quadre que segueix. Totes

fan referència a ocasions en què parlem o escrivim seguint un patró narratiu.

Es tracta d’identificar-hi el propòsit més destacat:

Page 49: Teoria i didàctica dels patrons discursius

49Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Situació Objectiu: entretenir, informar, reforçar vincles afectius, per-suadir?

1. Un grup d’amics us reuniu per sopar i recordeu una anècdota que vareu viure plegats

fa alguns anys.

2. Sou l’encarregat d’organitzar una excursió i reuniu els participants per indicar-los l’hora

de sortida, el mitjà de transport, el recorregut i altres detalls semblants.

3. Presenteu un conferenciant fent un breu resum de la seva biografia.

4. Envieu un correu electrònic a una amiga per explicar-li algunes xafarderies.

5. Un amic estranger us pregunta sobre l’origen del costum de fer cagar el tió. En un correu

electrònic, li expliqueu d’on ve aquesta tradició.

6. La venedora d’una botiga d’electrodomèstics explica a una clienta que avui ha fet el di-

nar amb només mitja hora fent servir un robot de cuina.

7. En una entrevista de feina parleu de la vostra formació i de la vostra experiència labo-

ral.

Un cop fet, es poden anar comentant les respostes i afegir-hi alguns comenta-

ris sobre les característiques que hauran de reunir els textos narratius en cada cas.

Per exemple, l’anècdota que s’explica a un grup d’amics pot recórrer a la tria d’un

lèxic que resulti còmic, pot jugar amb sobreentesos, fer ús de la ironia i del doble

sentit, recórrer a la complicitat amb els receptors. Però com ha de ser la narració en

una entrevista de feina?

b) A continuació, es poden repartir les diferents situacions entre els alumnes

i fer escriure el text corresponent (o planificar-lo per fer-ne l’exposició, en el

cas dels orals). És molt important que tinguin clar que han de seguir bàsica-

ment un patró narratiu. En acabar, s’haurien d’intercanviar els textos i valorar

si s’adapten als propòsits. Després caldria llegir o exposar alguns dels textos i

posar les valoracions en comú. Si algun text s’allunya de l’objectiu s’hauria de

veure el perquè i intentar millorar-lo.

c) Per aprofundir més en el tema, presentem aquest poema de Miquel Martí

i Pol:

Page 50: Teoria i didàctica dels patrons discursius

50Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

L’Elionor

L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

La gent se l’estimava,

l’Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauria

pas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

En primer lloc, demanem a un estudiant que el llegeixi en veu alta de forma

expressiva. Podem demanar a un segon estudiant que torni a llegir-lo, per sentir una

altra veu, una altra interpretació. Després, plantegem les preguntes següents que els

alumnes poden respondre individualment per escrit:

– Es pot dir que aquest poema segueix un patró narratiu? Per què?

– Quina és la complicació d’aquesta història?

– Quina avaluació fan les dones d’aquest conflicte?

Page 51: Teoria i didàctica dels patrons discursius

51Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Quina és la resolució del conflicte i a quina nova situació dóna pas?

– El narrador s’implica en la història? I l’autor?

– Quin objectiu acompleix aquest poema?

Es fa la posada en comú que acabi de posar en evidència les característiques i

el propòsit d’aquest poema i que n’asseguri la comprensió.

Cinquena activitat

Objectiu: Reconèixer que els textos que segueixen un patró narratiu tenen molt so-

vint inserides seqüències descriptives i referències a les paraules dites pels perso-

natges. Aprendre a inserir aquests fragments i a usar adequadament els anomenats

verbs dicendi, segons la intenció amb la qual vulguem referir-nos a les paraules dites

pels diferents personatges

a) Podem partir del mateix text que ja havíem utilitzat a la primera activitat,

però en el qual s’han introduït alguns canvis. Es llegeix en veu alta (podem

fer-ho amb tres veus diferents: una per al narrador, una altra per a Einstein i

una tercera per al xofer) i es demana quines són les seqüències descriptives i

els fragments conversacionals inserits.

Einstein i el seu xofer

Diuen que quan Einstein va començar a ser conegut mundialment per la seva teoria de la relativitat, fou invitat a fer

diverses conferències en diferents indrets. Això requeria traslladar-se en cotxe, però com que a Einstein no li agradava

conduir va contractar un xofer.

Ja havia fet un bon nombre de conferències i un dia, el científic, en un dels desplaçaments, es va sentir especialment

cansat. El dia era gris i ennuvolat. Un sol desnerit, de rajos extremadament pàl·lids, no arribava a il·luminar la

carretera que recorria un paisatge també monòton i sense gaire atractiu. Aleshores, el científic s’adreçà al seu

xofer:

- Estic cansat de repetir sempre el mateix, d’explicar les mateixes coses.

- Ah, si vostè vol, jo el puc substituir –va dir el conductor-. L’he sentit parlar tantes vegades que puc fer la conferència.

Em conec de pe a pa tot el contingut.

- De veritat? –preguntà Einstein sorprès i alleujat alhora-. Doncs, tracte fet. Com que la gent d’aquesta ciutat no em co-

neixen, no crec que hi hagi cap problema.

Van intercanviar-se la roba i, en arribar al destí, el xofer d’Einstein va començar l’exposició. Efectivament, va dir tot allò

que calia sense equivocar-se gens ni mica. Però en acabar, un científic dels que havien assistit a l’acte li va fer una

pregunta. El xofer no tenia ni idea de com respondre, però amb un cop d’inspiració va contestar:

-Miri, aquesta pregunta és tan senzilla que la contestarà el meu xofer que està assegut al final de la sala.

Page 52: Teoria i didàctica dels patrons discursius

52Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

A més de comprovar que s’han sabut identificar correctament les seqüènci-

es inserides, podríem suggerir, per exemple, que introduïssin una altra seqüència

descriptiva a l’arribada al lloc de la conferència. Es tractaria de descriure la sala, els

assistents, l’ambient general.

Aquesta activitat hauria de servir per prendre consciència de com els mo-

ments dinàmics i els estàtics acostumen a combinar-se en un relat. El patró narratiu

explica accions i el patró descriptiu estats.

b) A continuació podem fer una pràctica per fer palès el valor dels verbs dicen-

di, verbs que introdueixen en estil directe o indirecte les paraules que ha dit

algú. Són verbs que, per una banda, poden servir per marcar l’ordre en què les

paraules han estat dites i, per l’altra, serveixen per mostrar l’orientació emo-

tiva i cognitiva del narrador, és a dir, el seu punt de vista.

Per palesar que els verbs de parla poden indicar un ordre en el temps, fem

l’exercici que segueix a continuació.

–Col·loqueu en els buits d’aquest text els verbs: va dir, va afegir, va continuar,

va concloure:

Un acte electoral

Al voltant de 130 persones van assistir a la presentació de la candidatura d’ERC i al concert d’ havaneres a càrrec del

grup L’Empordanet.

El primer en parlar va ser el fins ara cap de llista, Pere Prat: “m’ha arribat l’ hora del relleu”, ......................., i ............................

que continuava a la llista perquè els companys de partit li ho havien demanat.

.................................. la presentació Carles Casellas, que va explicar que s’ havia unit al projecte d’ERC perquè “sóc pro-

gressista, compromès amb tothom i m’agrada treballar amb la gent i per la gent”. També ................................. que s’ havia

animat a col·laborar en el projecte del partit perquè “hem fet un programa consensuat i molt engrescador”.

El tancament de l’acte va anar a càrrec del cap de llista, Marcel Vila, que va agrair el suport dels companys i de la gent

“per encapçalar aquest grup de persones”. Respecte als projectes, ............................. que “tenim les idees clares sobre

com volem Caldes, tenim una visió global” Per últim, Marcel Vila ............................................: “Si comparem els programes,

veiem quina és la millor opció. Si veiem les persones, veiem també quina és la millor opció”.

Per prendre consciència de l’orientació emotiva i cognitiva que dóna al text

l’ús de determinats verbs de parla, fem aquesta activitat.

– Relacioneu els verbs de la columna de l’esquerra amb les definicions de la

columna de la dreta:

Page 53: Teoria i didàctica dels patrons discursius

53Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Verbs de parla Definicions

1. Anar-se’n de la boca. a) Assenyalar (algú) amb una nota denigrant, desfavorable.

2. Difamar b) Contar (fets), reportar (paraules), deformant-los intencionadament.

3. Implorar c) Dir allò que convenia callar.

4. Titllar d) Demanar suplicant.

5. Tergiversar e) Afectar d’una manera agradable.

6. Afalagar f) Dir mal (d’algú) cercant de fer mal l seu bon nom, a la seva reputació.

– Escriviu ara sis enunciats en què utilitzeu els verbs de parla del quadre an-

terior.

Finalment, es pot fer una reflexió sobre la importància que pot tenir que el

redactor d’una notícia digui d’una persona que “va dir” o “va manifestar” enfront de

“va confessar”, “va reconèixer”, “va jactar-se de”, etc.

Activitat de recapitulació

Objectiu: Sintetitzar de forma sistemàtica els aspectes més rellevants del patró nar-

ratiu i comprovar si han quedat entesos.

– Els alumnes treballen individualment responent el qüestionari següent:

– Com definiríeu el patró narratiu?

– Quina diferència hi ha entre el patró narratiu i el descriptiu?

– Quina és l’estructura prototípica d’un narració?

– El temps real i el temps textual són sempre coincidents?

– És possible que un text que segueix el patró narratiu tingui una aparença

d’objectivitat? Com s’aconsegueix aquesta impressió?

– Tots els textos que segueixen un patró narratiu tenen la mateixa finalitat? –

Acompanyeu la vostra resposta d’algun exemple.

– Poseu alguns exemples de situacions en què l’ús del patró narratiu resulti

adequat.

Les respostes es posen en comú tot fent una síntesi dels aspectes més impor-

tants que s’han treballat.

Page 54: Teoria i didàctica dels patrons discursius

54Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Obj

ecti

u fi

nal

: Ap

ren

dre

a n

arra

r, a

con

stru

ir t

exto

s q

ue

exp

liq

uin

qu

è p

assa

, qu

e si

tuïn

les

acci

ons

en e

l tem

ps

sego

ns

dif

eren

ts p

ersp

ecti

ves

nar

rati

ves

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitat

Rec

onèi

xer

l’est

ruct

ura

p

roto

típ

ica

d’u

na

nar

-ra

ció

Text

os “

Ein

stei

n

i el s

eu x

ofer

” i

“Qü

esti

ó d

e ce

r-ve

ll”

Lect

ura

A

nàl

isi d

e te

xtos

Pr

odu

cció

d’u

n t

ext

a p

arti

r d

’un

a ba

se d

onad

a

Ind

ivid

ual

Pe

r p

arel

les

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r

Pres

enta

ció

de

l’est

ruct

ura

pro

totí

pic

a d

’un

a n

ar-

raci

ó A

jud

a en

l’ob

serv

ació

de

l’est

ruct

ura

de

dos

tex

tos

con

cret

s R

ecol

lid

a d

e le

s ob

serv

acio

ns

en la

pos

ada

en c

omú

Inte

rven

ció

en e

l com

enta

ri d

els

rela

ts a

mp

liat

s

2a. activitat

Dis

tin

gir

el t

emp

s re

al

del

tem

ps

text

ual

Qu

adre

am

b el

s el

emen

ts q

ue

cal

rela

cion

ar

Rec

onei

xem

ent

del

tra

ctam

ent

do-

nat

al t

emp

s en

div

erso

s fr

agm

ents

te

xtu

als

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(cor

recc

ió d

e l’e

xerc

ici)

Exp

licac

ió d

e co

nce

pte

s co

m fl

ash

back

, ord

enac

pro

spec

tiva

, etc

. A

jud

a p

erso

nal

itza

da

a q

ui l

a n

eces

siti

Pa

rtic

ipac

ió e

n la

pos

ada

en c

omú

per

com

pro

var

qu

e l’e

xerc

ici s

’ha

reso

lt d

e fo

rma

adeq

uad

a Si

es

creu

ad

equ

at, a

mp

liac

ió d

e l’a

ctiv

itat

am

b l’e

smen

t d

el v

alor

qu

e te

nen

els

dif

eren

ts t

emp

s ve

rbal

s

3a. activitat

Pren

dre

con

sciè

nci

a d

el

pap

er d

el n

arra

dor

en

u

n r

elat

, con

èixe

r el

s d

ifer

ents

tip

us

de

nar

-ra

dor

i co

m a

qu

est

pot

im

pli

car-

se e

n la

his

tò-

ria

o ac

tuar

com

un

mer

ob

serv

ador

Text

os m

odel

“A

vari

a d

’un

tre

n a

La

Mol

ina”

i “N

o es

m

or n

omés

el q

ue

se’n

va”

Com

enta

ri d

e te

xt

Prod

ucc

ió d

’un

tex

t a

par

tir

d’u

na

base

don

ada

Exp

osic

ió o

ral

Esco

lta

acti

va

Gru

p s

ence

r–

Prof

esso

r In

div

idu

al

Peti

ts g

rup

s

Exp

lica

ció

sobr

e el

con

cep

te d

e n

arra

dor

Pa

rtic

ipac

ió e

n e

l com

enta

ri d

els

text

os m

odel

A

jud

es p

erso

nal

itza

des

du

ran

t la

red

acci

ó d

els

text

os

Rec

olli

da

del

s as

pec

tes

qu

e re

sult

i in

tere

ssan

t co

-m

enta

r en

els

tex

tos

pro

du

ïts

Aju

des

per

son

alit

zad

es d

ura

nt

la p

rep

arac

ió d

e le

s ex

pos

icio

ns

oral

s

Rec

olli

da

del

s as

pec

tes

qu

e re

sult

i in

tere

ssan

t co

-m

enta

r d

e le

s ex

pos

icio

ns

oral

s R

ecap

itu

laci

ó fi

nal

Quadre-resum. Seqüència

didàctica del patró narra-

tiu

Page 55: Teoria i didàctica dels patrons discursius

55Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

4a. activitat

Pren

dre

con

sciè

nci

a d

el p

aper

del

nar

rad

or

en u

n r

elat

, con

èixe

r el

s d

ifer

ents

tip

us

de

nar

rad

or i

com

aq

ues

t p

ot im

pli

car-

se e

n la

h

istò

ria

o ac

tuar

com

un

m

er o

bser

vad

or

Text

os m

odel

“A

vari

a d

’un

tre

n a

La

Mol

ina”

i “N

o es

m

or n

omés

el q

ue

se’n

va”

Com

enta

ri d

e te

xtPr

odu

cció

d’u

n t

ext

a p

arti

r d

’un

a ba

se d

onad

aEx

pos

ició

ora

lEs

colt

a ac

tiva

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r In

div

idu

alPe

tits

gru

ps

Exp

lica

ció

sobr

e el

con

cep

te d

e n

arra

dor

Part

icip

ació

en

el c

omen

tari

del

s te

xtos

mod

elA

jud

es p

erso

nal

itza

des

du

ran

t la

red

acci

ó d

els

text

osR

ecol

lid

a d

els

asp

ecte

s q

ue

resu

lti i

nte

ress

ant

com

enta

r en

els

tex

tos

pro

du

ïts

Aju

des

per

son

alit

zad

es d

ura

nt

la p

rep

arac

ió d

e le

s ex

pos

icio

ns

oral

sR

ecol

lid

a d

els

asp

ecte

s q

ue

resu

lti i

nte

ress

ant

com

enta

r d

e le

s ex

pos

icio

ns

oral

sR

ecap

itu

laci

ó fi

nal

5a. activitat

Con

stat

ar q

ue

els

text

os

qu

e se

guei

xen

un

pat

nar

rati

u t

enen

mol

t so

-vi

nt

inse

rid

es s

eqü

ènci

-es

des

crip

tive

s i r

efer

èn-

cies

a le

s p

arau

les

dit

es

pel

s p

erso

nat

ges.

A

pre

nd

re a

inse

rir

aqu

ests

fra

gmen

ts i

a u

sar

adeq

uad

amen

t el

s an

omen

ats

verb

s di

cend

i

Ver

sió

man

ipu

lad

a d

el t

ext

“Ein

stei

n i

el s

eu x

ofer

Text

am

b bu

its

“Un

act

e el

ecto

ral”

Q

uad

re a

mb

de-

fin

icio

ns

de

di-

fere

nts

ver

bs d

e p

arla

Lect

ura

C

omen

tari

de

text

Pr

àcti

ca s

obre

els

ver

bs d

icen

di

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

Refl

exió

sob

re l’

het

erog

eneï

tat

text

ual

Pa

rtic

ipac

ió e

n e

l com

enta

ri d

e te

xt

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú p

er c

omp

rova

r q

ue

els

exer

cici

s s’

han

res

olt

de

form

a ad

equ

ada

Refl

exió

sob

re e

l val

or m

odal

itza

dor

del

s ve

rbs

dice

ndi

Activitat de recapitulació

Sin

teti

tzar

de

form

a si

stem

àtic

a el

s as

pec

tes

més

rel

leva

nts

del

pat

nar

rati

u i

com

pro

var

si

han

qu

edat

en

teso

s

esti

onar

iR

esp

osta

a le

s p

regu

nte

s q

ue

es

pla

nte

gen

A

uto

aval

uac

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(pos

ada

en

com

ú)

Plan

teja

men

t d

el q

ües

tion

ari

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú d

e sí

nte

si i

tan

cam

ent

de

la s

eqü

ènci

a

Page 56: Teoria i didàctica dels patrons discursius

56Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

4. Seqüència didàctica del patró directiu

Objectiu final: Aprendre a crear textos que dirigeixen la conducta dels altres i saber

regular-hi el grau d’imposició.

Primera activitat

Objectiu: Reconèixer un text amb patró directiu i començar a prendre consciència

que hi ha diferents formes de dirigir la conducta dels altres.

a) Dos estudiants poden llegir aquest text en veu alta de forma expressiva:

Conversa

Núria: Estic amoïnada, tu.

Anna: I doncs?

Núria: Mira, és que cada dia tinc menys memòria. Sembla que les meves neurones s’hagin declarat en vaga. Abans era

capaç de recordar tot el que tenia entre mans a la feina i al mateix temps sabia el que hi havia a la nevera de

casa, el que havia d’anar a comprar..., i encara em quedava un raconet de memòria per recordar-li a l’Andreu

alguna cosa i als meus fills alguna altra. Però ara..., cranquejo, noia.

Anna: Això et passa perquè no pares en tot el dia i no tens temps de recarregar piles. La capacitat intel·lectual i la me-

mòria necessiten un manteniment. Prova de fer el següent: menja aliments que tinguin vitamines del grup B,

com plàtans, ametlles, arròs, bròquil..., i aliments que portin fòsfor, com per exemple ous, llet, pèsols, cacauets...

i no prenguis alcohol ni fumis, però això ja ho fas, o sigui que ja anem bé. Després, fes exercici, tant físic com

intel·lectual: procura fer mots encreuats, sudokus i paridetes d’aquestes que els esnobs en diuen brain training,

que ara n’hi ha un fotimer, i camina molt, una bona estona cada dia, a bon pas. També has de procurar dormir bé,

les hores que necessitis per poder començar el dia en forma. I redueix l’estrès, Núria, que no pot ser això d’anar

tot el dia amb nervis i amb presses!

Núria: Sí, sí, tot això està molt bé, però...

Anna: Però què?

Núria: Que no me’n recordaré de tot el que m’has dit.

b) A continuació, els estudiants poden contestar per escrit les preguntes se-

güents:

– Quina seqüència d’aquest text segueix un patró directiu? Per què?

– Amb quina finalitat parla l’ Anna en la seva intervenció més llarga?

– Digueu què tenen en comú totes aquestes formes verbals: prova de fer el

Page 57: Teoria i didàctica dels patrons discursius

57Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

següent: menja aliments que tinguin vitamines; no prenguis alcohol ni fumis; fes

exercici; procura fer mots encreuats; camina molt

– L’Anna també fa servir el verb modal has de procurar dormir bé. Canvieu totes

les formes que teniu subratllades a l’enunciat anterior per perífrasis d’obliga-

ció amb haver de.

– Torneu a escriure ara tots aquests verbs fent servir la perífrasis d’obligació

en condicional, hauries de procurar dormir bé. Ha canviat alguna cosa en el to de

la intervenció de l’Anna? I si hi afegiu l’adverbi potser, què canvia?

La reflexió ens hauria de portar cap a la constatació que es tracta d’un text

que segueix bàsicament el patró directiu, en especial en la seqüència textual en

què l’ Anna aconsella la seva amiga sobre les conductes que ha de seguir. També

s’hauria de començar a percebre que, fins i tot quan donem consells a algú, podem

arribar a ser força impositius i que hi ha recursos lingüístics per suavitzar aquesta

imposició.

Segona activitat

Objectiu: Identificar les funcions específiques dels textos amb patró directiu i algu-

nes de les situacions en què es produeixen.

Es tracta d’unir amb fletxes els elements de l’esquerra amb els de la dreta en el qua-

dre següent:

Situació comunicativa Funció

1. Expliqueu per telèfon a algú el que ha de fer per posar en marxa la rentadora de

casa.

a) Ordenar

2. Aneu de colònies amb un grup d’adolescents i abans de la sortida deixeu molt clares

un seguit de coses que els que participin en aquesta sortida no podran fer.

b) Guiar, facilitar l’acció

d’un altre

3. Sou l’encarregat d’organitzar un acte que aplega molta gent i convoqueu a una reu-

nió a les persones que s’han d’ocupar del lloguer de la sala, del menjar, de la megafo-

nia, de les invitacions, etc. perquè cadascú tingui ben clar el que ha de fer.

c) Suggerir

4. Heu de dirigir un debat amb molts participants. Abans de començar, expliqueu les

normes de funcionament: quant temps pot parlar cadascú, què cal fer per demanar la

paraula, etc.

d) Prohibir

Page 58: Teoria i didàctica dels patrons discursius

58Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

6. Una amiga us truca per telèfon molt capficada per un problema. Feu el possible per

tranquil·litzar-la i li dieu el que vosaltres faríeu en el seu cas.

e) Invitar a l’acció, després

d’una reflexió argumenta-

tiva.

7. Una revista d’una escola té una secció destinada a parlar de qüestions que preocu-

pen a les famílies. En aquesta ocasió es tracta d’escriure un article parlant dels infants

i adolescents que mengen malament i que fan poc exercici físic. L’article comença per

una defensa de l’alimentació equilibrada i l’exercici saludable i acaba indicant unes

pautes que s’haurien de seguir.

f) Regular la conducta

Es comenten els resultats i es pot completar l’activitat demanant als estudi-

ants que pensin en altres situacions comunicatives que responguin a aquests pro-

pòsits.

Tercera activitat

Objectiu: Saber reconèixer i donar nom als elements lingüístics més habituals del

patró directiu i familiaritzar-s’hi per usar-los en la producció de textos.

a) Per parelles, els alumnes han de relacionar els elements de l’esquerra amb

els de la dreta.

Elements lingüístics Enunciats directius

1. Verbs modals: caldre, haver de, poder a) Agafeu el llibre i obriu-lo per la pàgina 27

2. Verbs que expressen ordre, obligació, autorització: exi-

gir, obligar, imposar, permetre, deixar, fer fer, etc

b) Cal que estalviem aigua. No podem malbaratar aquest

recurs tan valuós

3. Adverbis o locucions adverbials: obligatòriament, per

força, tant sí com no, etc.

c) Ara agafarem el llibre i l’obrirem per la pàgina 27

4. Modalitat imperativa d) No permetré que falteu al respecte a ningú

5. Present i futur amb valor d’imperatiu e) Heu de llegir atentament el text i respondre les pregun-

tes que teniu a la dreta

6. Perífrasis d’ obligació en condicional: hauria de, caldria f) Si voleu que la carn us quedi tendra, hauríeu de deixar-

la en maceració des del dia abans

Page 59: Teoria i didàctica dels patrons discursius

59Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

7. Verbs amb un valor semàntic de consell, de recomana-

ció: aconsellar, ser recomanable, convenir / ser conveni-

ent, proposar / fer propostes, suggerir, etc.

g) Hem de pagar obligatòriament aquesta taxa tant si te-

nim cotxe com si no en tenim

8. Oracions interrogatives per demanar, manar o exhortar h) Primer de tot, talla la ceba fineta i posa-la a sofregir. En

segon lloc, rosteix el pollastre. Finalment...

9. Organitzadors discursius d’ordre i lògics i) És convenient ventilar cada dia els dormitoris, però du-

rant poca estona

10. Adverbis o locucions adverbials de manera i de lloc j) Podries anar a recollir els nens a l’escola aquesta tarda?

b) Un cop feta la correcció de l’exercici, se’n planteja un altre en el qual els

alumnes hauran d’utilitzar aquests elements lingüístics com a productors de

textos, però d’una manera molt guiada. L’exercici consisteix a omplir els buits

de les recomanacions següents, procurant que els elements lingüístics que

s’hi escriguin siguin adequats i que no es repeteixin sempre els mateixos:

Page 60: Teoria i didàctica dels patrons discursius

60Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Què han de menjar els nens i les nenes?

Al llarg del dia els nens i les nenes (menjar).....................................de tot, de forma equilibrada i ben variada tant pel que fa als

ingredients com a la forma de preparació. Per això, el millor és planificar els àpats.

(Facilitar, en forma impersonal) ..........................que beguin aigua, tant a taula com en altres moments del dia.

Dos dels àpats principals (incloure) ....................................alguna verdura, cuita o crua, o llegums, encara que sigui com a acom-

panyament.

Els nens (prendre) .......................................com a mínim 2-3 peces de fruita al dia i (procurar, en forma impersonal) ....................

..............que quedi establerta com a postres dels àpats o com a ingredient dels àpats complementaris.

(Ser recomanable) ............................................prendre 2-4 racions de làctics al dia, prioritzant la llet, els iogurts i els formatges

sobre altres derivats i postres làctics més rics en greixos.

Malgrat que els infants (poder menjar) ................................................ tot tipus de carns, peixos i ous, (procurar, en forma imper-

sonal)....................................... evitar els talls més greixosos.

(Limitar, en forma impersonal) ................................... la freqüència amb què es prenen determinats aliments com begudes refres-

cants, dolços, laminadures, brioixeria, gelats, pastissos, menjar ràpid… ja que tenen un contingut calòric molt alt. (Procurar, en

forma impersonal).................................. ..........................que aquests aliments no adquireixin el valor de premi o recompensa.

Quina quantitat?

El volum de les racions per als nens (ser menor).......................................... que el dels adults, malgrat que això variarà en funció

de l’edat.

Com s’ha de menjar?

Menjar és i ha de ser una activitat plaent i social, i això s’aprèn des de petit. (Procurar, en primera persona del plu-

ral).............................................. ...........fer algun àpat principal en família. (Evitar, en primera persona del plural) ............................

....................que els nens mengin distrets (televisió, vídeos, jocs, gameboys), per tal que siguin coneixedors d’allò que mengen.

També (ser important) ........................................ procurar que s’impliquin en el procés de preparació i elaboració dels àpats.

Quarta activitat

Objectiu: Adonar-se de la importància que tenen els elements tipogràfics com la

numeració o una determinada disposició del text en el full per fer que unes instruc-

cions resultin entenedores.

a) El docent demana als alumnes que llegeixin el text següent:

Page 61: Teoria i didàctica dels patrons discursius

61Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Text 1

Elements a tenir en compte en l’exposició d’un discurs oral

1. Hem de pensar en la situació comunicativa: qui ens escoltarà, què saben del tema, quin és l’objectiu de la nostra

exposició, etc.

2. Cal que busquem informació sobre el tema del qual hem de parlar i que seleccionem la més rellevant i la que millor

s’ajusta al nostre propòsit comunicatiu.

3. És recomanable que fem un esquema de l’estructura del discurs, que ens servirà per ordenar-lo convenientment i que

podrem utilitzar com a guió a l’hora de parlar.

4. Procurarem que les idees quedin ben relacionades les unes amb les altres amb l’ús de connectors i organitzadors

discursius.

5. Hem d’assajar el discurs davant d’alguna persona que ens escolti i que ens digui si resulta comprensible i interes-

sant.

6. Convé que controlem la locució i que parem esment a qüestions com la velocitat, la distribució de les pauses i l’èm-

fasi expressiu.

7. És molt important també que controlem el elements de comunicació no verbal, com la mirada, els gestos i l’expressió

facial.

8. Hem d’assegurar-nos que no cometem errors fonètics, lèxics o morfosintàctics.

Després de la lectura es planteja la pregunta següent:

– Quins elements tipogràfics i de disposició del text en el full contribueixen a

fer que aquest text resulti entenedor?

Tot seguit es passa a la lectura d’aquest altre text:

Page 62: Teoria i didàctica dels patrons discursius

62Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Text 2

Com s’ha d’explicar un conte

No es pot explicar un conte de qualsevol manera ni en qualsevol moment. Cal buscar un ambient adequat: llum tènue,

silenci o música suau. Com hem dit, no es pot explicar en qualsevol moment. El moment ha de ser tranquil, relaxat. S’ha

de triar el conte d’acord amb l’edat i els interessos dels destinataris. Si es llegeix el conte, s’ha de fer de manera expres-

siva i evitant concentrar-nos en la lectura i oblidar-nos dels oients. Si en lloc de llegir, expliquem el conte, podrem veure

les cares dels oients i a través de la seva expressió notar si l’estan entenent, si els agrada, etc. El narrador ha de parlar

prou alt perquè tothom el senti clarament i prou a poc a poc perquè la història es pugui seguir amb facilitat. El narrador

ha de fer pauses de tant en tant perquè els oients pugin fer prediccions, assimilin el vocabulari i s’afegeixin a la narració

si ho desitgen. El narrador ha d’adoptar diferents tons i timbres de veu per als diferents personatges i el narrador de la

història. El narrador ha de gaudir amb la història que explica i ha de mostrar entusiasme.

La pregunta, en aquest cas, és la següent:

– La lectura d’aquest text resulta més o menys fàcil que la de l’anterior? Per

què?

b) El pas següent és demanar que transformin el text 2 dividint-lo en paràgrafs,

afegint-hi els elements tipogràfics que creguin convenients i eliminant-ne al-

gunes repeticions que resulten carregoses. Es tracta de redactar unes instruc-

cions clares adreçades a pares i mares, monitors d’esplai o futurs mestres.

Cinquena activitat

Objectiu: Adonar-se de la importància que tenen els recursos modalitzadors per tal

d’aconseguir que els textos en patró directiu siguin adequats i preservin la imatge

tant de l’emissor com del destinatari.

El docent hauria d’introduir aquesta activitat amb una breu explicació sobre el con-

cepte de modalització deòntica, que ens remet a l’actitud que adopta el parlant en

relació amb l’obligació, la prohibició, l’autorització, etc. que vol expressar. S’hauria

de fer notar que resulta molt diferent adreçar-se a algú dient-li fes això; has de fer això;

hauries de fer això; podries fer això?; t’agrairia molt que fessis això; Tu que hi tens la mà

trencada, segur que faràs això molt millor que jo, etc.

També els pot parlar del concepte d’imatge negativa i d’imatge positiva (Brown

i Levinson):

Page 63: Teoria i didàctica dels patrons discursius

63Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

territori, de ser respectats.

fins i tot admirats.

Després d’aquesta explicació, es pot passar a realitzar els exercicis següents:

Transformeu els exemples següents aplicant-hi alguna fórmula de cortesia

lingüística:

Deixa’m els apunts

Nosaltres dos som els encarregats de redactar aquest document. Ens trobarem

demà a les 9 del matí per fer-ho.

Calleu d’una vegada !

Prohibit fumar

– De cada parella d’enunciats, quin us sembla més adequat i per què?

1. Recolliu-ho tot immediatament!

2. Ara recollirem, que tot quedi ben endreçat.

1. Convindria que no hi haguessin papers per terra, que tot es veiés net i polit.

2. No vull que hi hagi ni un sol paper per terra. No vull brutícia, entesos?

– Penseu en alguna situació en què heu de demanar algun favor a algú i amb

quina fórmula preparatòria podríeu introduir la vostra petició. El missatge ha

de tenir una funció conativa (volem obtenir una resposta del destinatari), però

també interlocutiva (ha d’activar una bona relació entre emissor i destinatari).

Expliqueu la situació i escriviu les paraules que utilitzaríeu.

Sisena activitat

Objectiu: Ser conscients que en els discursos orals en patró directiu hi tenen una

gran importància elements com les pauses, l’èmfasi expressiu i les reformulacions,

a més dels organitzadors discursius.

Es pot dividir la classe en tres grups i demanar als alumnes de cada grup que triïn

una d’aquestes situacions i preparin una explicació oral de caire directiu. En tots els

casos han de controlar la comunicació per assegurar-se que arriba al destinatari:

– Una persona de la vostra família us truca per telèfon perquè vol posar en

Page 64: Teoria i didàctica dels patrons discursius

64Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

marxa la rentadora i no sap com va. Doneu-li unes instruccions clares i pre-

cises. (Un alumne farà de receptor i podrà anar formulant les preguntes que

cregui necessàries).

– Teniu al vostre càrrec un grup d’alumnes de primària que estan preparant

una sortida de quatre dies a una casa de colònies. Els reuniu per explicar-

los unes quantes normes bàsiques que hauran de tenir en compte (roba que

hauran de portar, menjar, prohibició de fumar, restricció de les trucades per

telèfon, etc.)

– Formeu part d’una comunitat de veïns i a l’edifici disposeu d’un pati comu-

nitari. Voleu organitzar una trobada amb sopar, jocs per als nens, etc. Feu uns

quants suggeriments sobre tot allò que cregueu que es podria fer.

Es deixa un temps perquè cadascú, de manera individual, planifiqui el tema

corresponent i un cop planificat faci l’exposició dins del grup reduït. Els companys

i companyes li poden fer les observacions que creguin pertinents. Finalment, un

alumne de cada grup surt a fer l’exposició davant del grup sencer. Els observadors

segueixen l’explicació tenint en compte la pauta d’observació següent:

Fitxa d’observació de l’explicació

– L’explicació de caire directiu ha resultat entenedora?

– Ha parlat amb una velocitat adequada i fent les pauses convenients?

– Ha procurat que la veu marqués de manera especial els mots clau, els elements més importants dins del discurs?

– Ha reformulat les qüestions importants o difícils d’entendre?

– Les accions han estat encadenades en un ordre lògic i entenedor?

– Ha fet servir organitzadors discursius per indicar ordre (en primer lloc, en segon lloc, finalment, etc.), per remarcar la impor-

tància d’algun fragment (és molt convenient que, no hem d’oblidar de cap manera, etc.), per introduir una reformulació

(és a dir, vull dir, etc.)?

– Ha anat comprovant que l’explicació s’entenia amb preguntes o altres recursos?

– Ha utilitzat adequadament els recursos de modalització deòntica i de cortesia lingüística?

– Ha comès algun error fonètic, lèxic o morfosintàctic?

Activitat de recapitulació

Objectiu: Sintetitzar de forma sistemàtica els aspectes més rellevants del patró di-

rectiu i comprovar si han quedat entesos.

Els alumnes treballen individualment responent el qüestionari següent:

Page 65: Teoria i didàctica dels patrons discursius

65Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Com definiríeu el patró directiu?

– Assenyaleu tres qualitats, com a mínim, que hauria de tenir un text direc-

tiu.

– Tots els textos que segueixen un patró directiu tenen la mateixa finalitat?

–Acompanyeu la vostra resposta d’algun exemple.

– Citeu alguns elements lingüístics que apareixen amb freqüència en els tex-

tos amb patró directiu.

Les respostes es posen en comú i es pot insistir en els punts que es considerin

més importants com a síntesi per tancar la seqüència.

Page 66: Teoria i didàctica dels patrons discursius

66Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Obj

ecti

u fi

nal

: Ap

ren

dre

a c

rear

tex

tos

qu

e d

irig

eix

en la

con

du

cta

del

s al

tres

i s

aber

reg

ula

r-h

i el

gra

u d

’im

pos

ició

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitat

Rec

onèi

xer

un

te

xt

amb

pat

dir

ecti

u

i co

men

çar

a p

ren

dre

co

nsc

ièn

cia

qu

e h

i h

a d

ifer

ents

fo

rmes

de

dir

igir

la c

ond

uct

a d

els

altr

es

Tran

scri

pci

ó d

’un

a co

n-

vers

a

esti

onar

i

Lect

ura

R

esp

osta

d

’un

q

ües

tio-

nar

i so

bre

esti

ons

di-

vers

es r

elac

ion

ades

am

b el

pat

ró d

irec

tiu

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

Pres

enta

ció

del

tex

t.

Part

icip

ació

en

la

co

rrec

ció

de

les

resp

oste

s al

q

ües

tion

ari,

reso

len

t d

ubt

es,

reco

llin

t le

s ap

orta

cion

s i

mat

isan

t-le

s o

amp

lian

t-le

s, s

i cal

2a. activitat

Iden

tifi

car

les

fun

cion

s es

pec

ífi-

qu

es d

els

text

os a

mb

pat

ró d

irec

-ti

u i

alg

un

es d

e le

s si

tuac

ion

s en

q

es p

rod

uei

xen

Qu

adre

am

b el

s el

emen

ts

qu

e ca

l rel

acio

nar

Iden

tifi

caci

ó d

e le

s fu

n-

cion

s m

és

cara

cter

ísti

-q

ues

del

pat

ró d

irec

tiu

Ind

ivid

ual

o p

er p

arel

les

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r (p

osad

a en

co

)

Exp

lica

ció

de

l’act

ivit

at

Aju

da

per

son

alit

zad

a a

qu

i la

nec

es-

siti

Part

icip

ació

en

la

pos

ada

en c

omú

p

er

com

pro

var

qu

e la

cl

assi

fica

ció

s’h

a fe

t d

e fo

rma

adeq

uad

a

3a. activitat

Sabe

r re

con

èixe

r i

don

ar n

om a

ls

elem

ents

lin

güís

tics

més

hab

itu

-al

s d

el p

atró

dir

ecti

u i

fam

ilia

rit-

zar-

s’h

i per

usa

r-lo

s en

la p

rod

uc-

ció

de

text

os

Qu

adre

am

b el

s el

emen

ts

qu

e ca

l rel

acio

nar

Te

xt “

Qu

è h

an d

e m

enja

r el

s n

ens?

Iden

tifi

caci

ó d

els

ele-

men

ts

lin

güís

tics

m

és

hab

itu

als

del

p

atró

d

i-re

ctiu

en

u

n

con

jun

t d

’en

un

ciat

s

Exer

cici

d’a

pli

caci

ó d

’a-

qu

ests

el

emen

ts

lin

gü-

ísti

cs

en

un

te

xt

amb

buit

s

Per

par

elle

sA

jud

es

per

son

alit

zad

es

a q

ui

les

nec

essi

ti d

ura

nt

la r

eali

tzac

ió d

els

exer

cici

s

4a. activitat

Ad

onar

-se

de

la i

mp

ortà

nci

a q

ue

ten

en e

lem

ents

tip

ogrà

fics

com

la

nu

mer

ació

o u

na

det

erm

inad

a d

isp

osic

ió d

el t

ext

en e

l fu

ll p

er

fer

qu

e u

nes

in

stru

ccio

ns

resu

l-ti

n e

nte

ned

ores

Text

“E

lem

ents

a

ten

ir

en c

omp

te e

n l’

exp

osic

d’u

n d

iscu

rs o

ral”

Te

xt “

Com

s’h

a d

’exp

li-

car

un

con

te”

Lect

ura

(n

o ca

l q

ue

sigu

i en

veu

alt

a)

Com

enta

ri

del

te

xt

fo-

cali

tzat

en

un

a so

la p

re-

gun

taTr

ansf

orm

ació

d’u

n t

ext:

re

escr

iptu

ra

Ind

ivid

ual

Pa

rell

es

o p

etit

s gr

up

s G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(pos

ada

en c

omú

)

Refl

exió

sob

re e

ls e

lem

ents

qu

e fa

n

més

en

ten

edor

un

tex

t d

irec

tiu

A

jud

es p

erso

nal

itza

des

du

ran

t la

re-

escr

iptu

ra

Com

enta

ri d

’alg

un

s te

xtos

Quadre-resum. Seqüència

didàctica del patró directiu

Page 67: Teoria i didàctica dels patrons discursius

67Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

5a. activitat

Ad

onar

-se

de

la i

mp

ortà

nci

a q

ue

ten

en e

ls r

ecu

rsos

mod

alit

zad

ors

per

tal

d’a

con

segu

ir q

ue

els

tex-

tos

en p

atró

dir

ecti

u s

igu

in a

de-

qu

ats

i p

rese

rvin

la

imat

ge t

ant

de

l’em

isso

r co

m d

el d

esti

nat

ari

Exer

cici

de

tran

sfor

ma-

ció

d’e

nu

nci

ats

Pa

rell

es d

’en

un

ciat

s p

er

jutj

ar-n

e l’a

deq

uac

Prod

ucc

d’e

nu

nci

ats

i d

e te

xtos

bre

us

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

Bre

u e

xpli

caci

ó so

bre

el c

once

pte

de

mod

alit

zaci

ó d

eòn

tica

Part

icip

ació

en

la

co

rrec

ció

de

les

resp

oste

s af

egin

t-h

i le

s re

flex

ion

s q

ue

creg

ui p

erti

nen

ts

Com

enta

ri d

’alg

un

del

s te

xtos

pro

-d

uït

s

6a. activitat

Ser

con

scie

nts

q

ue

en

els

dis

-cu

rsos

ora

ls e

n p

atró

dir

ecti

u h

i te

nen

un

a gr

an i

mp

ortà

nci

a el

e-m

ents

com

les

pau

ses,

l’è

mfa

si

exp

ress

iu i

les

ref

orm

ula

cion

s, a

m

és

del

s or

gan

itza

dor

s d

iscu

r-si

us

Prop

oste

s d

e te

mes

per

fe

r u

na

exp

osic

ió o

ral

Pau

ta d

’obs

erva

ció

Plan

ifica

ció

de

les

exp

o-si

cion

s or

als

C

omu

nic

ació

or

al

del

s d

iscu

rsos

qu

e s’

han

pla

-n

ifica

t p

rèvi

amen

tEs

colt

a ac

tiva

i cr

ític

a

Ind

ivid

ual

Pe

tits

gru

ps

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

Aju

des

p

erso

nal

itza

des

d

ura

nt

la

pla

nifi

caci

ó d

e l’e

xpos

ició

Pa

rtic

ipac

en

l’obs

erva

ció

de

les

exp

osic

ion

s or

als

i in

dic

acio

ns

per

a

la m

illo

ra

Activitat de recapitulació

Sin

teti

tzar

els

asp

ecte

s m

és r

elle

-va

nts

del

pat

ró d

irec

tiu

i co

mp

ro-

var

si h

an q

ued

at e

nte

sos

esti

onar

iR

esp

osta

a

les

pre

gun

-te

s q

ue

es p

lan

tege

n

Au

toav

alu

ació

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(pos

ada

en c

omú

)

Plan

teja

men

t d

el q

ües

tion

ari.

Pa

rtic

ipac

ió e

n la

pos

ada

en c

omú

de

sín

tesi

i ta

nca

men

t d

e la

seq

üèn

cia

Page 68: Teoria i didàctica dels patrons discursius

68Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

5. Seqüència didàctica del patró expressiu

Objectiu final: Aprendre a construir textos que serveixin per exterioritzar els nostres

sentiments i estats d’ànim.

Primera activitat

Objectiu: Reconèixer que determinats textos manifesten emocions i sentiments, que

són una expressió de la part afectiva de l’emissor.

a) Un estudiant pot llegir en veu alta aquesta carta al director:

Carta al director

Apagada de llum

Tots els que hem patit la vergonyosa apagada de Barcelona estem molt indignats. Hem estat moltíssimes hores sense

llum, moltes més del tolerable. En el meu cas, més de 48 hores! Durant tot aquest temps la informació ha estat molt es-

cassa i no hem sabut quan tornaríem a tenir llum i molt menys quines han estat les causes del desastre. I mentrestant,

nosaltres ens espavilem com podem: sense nevera, amb el menjar fet malbé, pujant set pisos a peu i amb una criatura

a coll...

Des de la impotència de tota la meva família, només demano que alguns personatges que tots coneixem tinguin la

decència d’assumir el “mea culpa”. Crec que els ciutadans de Barcelona, i de qualsevol ciutat de l’estat espanyol, no ens

mereixem que passin aquestes situacions, les quals son típiques de països tercermundistes. És vergonyós! La Barcelona

cosmopolita i moderna a les fosques! Increïble. Ja n’hi ha prou!

Però alhora em queda una gran incertesa, perquè si això ha passat una vegada, pot tornar a passar. Qui ens garanteix

que no es repetirà una apagada? Red Eléctrica i Endesa, segur que no. I els Governs català i espanyol sembla que xiulen

i miren cap a un altre costat. Ja esta bé!, fins aquí hem arribat!

27 juliol 2007

A continuació tot el grup, amb la coordinació del docent, reflexiona sobre les

característiques d’aquest text amb la finalitat de veure amb quin patró predominant

ha estat construït. Es poden anar plantejant preguntes com aquestes:

– Per què creieu que l’emissor s’ha decidit a escriure aquesta carta?

Page 69: Teoria i didàctica dels patrons discursius

69Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Quin estat d’ànim reflecteix?

– Conté raonaments ben elaborats, encaminats a la defensa d’una tesi?

– S’hi percep fàcilment la presència d’un jo emocional?

La reflexió ens hauria de portar cap a la constatació que es tracta d’un text

que segueix bàsicament el patró expressiu, perquè, encara que hi pot haver algunes

pinzellades d’argumentació, allò que hi predomina és la manifestació d’un senti-

ment d’indignació.

b) Per continuar amb l’anàlisi de textos concrets, es podria repetir una reflexió

similar amb el text que segueix a continuació, un exemple de conversa telefò-

nica, que poden llegir dos alumnes de forma dialogada:

Conversa telefònica

M: Hola, Clara, com estàs?

C: Molt bé i vosaltres?

M: Fatal! No sé si us ha arribat per París la notícia de l’apagada de Barcelona.

C: Una apagada?

M: Sí, noia! L’estem passant negra. Res no funciona en aquest coi de país. Es veu que es va calar foc en alguna terminal

i va petar l’electricitat de mitja ciutat. Nosaltres ja fa gairebé 48 hores que estem sense llum. T’imagines, nena,

tots amb espelmes i el Pere intentant afaitar-se amb la Gilette, que se n’ha anat a la feina fet un Cristo? Per riure,

si no fos que hi ha estones que no riem gaire, no!

C: Apa! Però, què dius?

M: Que què dic? Ja et pots imaginar què ha passat amb la nevera, oi? Quin fàstic, el suc del peix barrejat amb les restes

d’uns gelats de xocolata! I a sobre tenim la cuina elèctrica, ja ho saps. Si ens veiessis cuinant el que podem amb

un fogonet de càmping del Genís!

C: I sabeu quan us ho solucionaran?

M: Ai, nena! Aquesta és l’altra... Ahir alguns edificis tenien llum, però ara no tenien aigua! La llei de Murphy: tot pot anar

cap a pitjor. Estem desesperats, molt desesperats, molt. I a sobre, a la tele surten polítics i experts progres que

justifiquen l’apagada i diuen que això és normal, que ha passat a Alemanya i als Estats Units. Que a partir d’ara

serà freqüent. És patètic, patètic.

En aquest cas, la reflexió hauria d’anar encaminada a fer veure el paper que

juga la veu en els discursos orals. Les paraules s’acompanyen d’elements supraseg-

mentals com l’entonació, la intensitat, el ritme, i d’altres. Amb aquests elements

suprasegmentals es comunica no sols informació referencial, sinó també sociolin-

güística i emotiva.

A més de plantejar alguna pregunta que ens permeti qualificar aquest discurs

oral com a expressiu, es podria formular al grup la pregunta següent:

Page 70: Teoria i didàctica dels patrons discursius

70Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Si aquesta conversa fos real, com us imagineu l’entonació, la intensitat i el

ritme de la veu de M?

És una bona ocasió per repetir la lectura i fer pràctiques sobre el valor signifi-

catiu que tenen l’èmfasi, l’allargament de sons, l’entonació ascendent o descendent,

etc.

Segona activitat

Objectiu: Saber identificar els elements més característics del patró expressiu.

Per parelles, els alumnes han de relacionar els elements de l’esquerra amb els de la

dreta:

Elements lingüístics propis del patró expressiu

Exemples

1. Verbs que expressen senti-

ments

Qui ens garanteix que no es repetirà una apagada?

2. Interrogatives retòriques b) Més de 48 hores!

És vergonyós!

La Barcelona cosmopolita i moderna a les fosques!

Ja n’hi ha prou!

Ja esta bé!, fins aquí hem arribat!

3. Frases inacabades c) Vergonyosa, indignats, tolerable, escassa, fet malbé, tercermundistes, cosmopo-

lita, moderna, increïble

4. Oracions exhortatives i desi-

deratives

d) Desastre, impotència, decència, “mea culpa”

5. Adjectius (o construccions

adjectivals) axiològics, valora-

tius

e) Hem patit, no ens mereixem

6. Declaratives amb funció psí-

quica

f) Com podem, només

Page 71: Teoria i didàctica dels patrons discursius

71Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

7. Oracions exclamatives g) Tots els que hem patit la vergonyosa apagada de Barcelona estem molt indig-

nats.

Hem estat moltíssimes hores sense llum, moltes més del tolerable.

Crec que els ciutadans de Barcelona, i de qualsevol ciutat de l’estat espanyol, no

ens mereixem que passin aquestes situacions, les quals son típiques de països ter-

cermundistes.

Em queda una gran incertesa, perquè si això ha passat una vegada, pot tornar a

passar.

I els Governs català i espanyol sembla que xiulen i miren cap a un altre costat.

8. Substantius axiològics, valo-

ratius

h) Des de la impotència de tota la meva família, només demano que alguns perso-

natges que tots coneixem tinguin la decència d’assumir el “mea culpa”.

9. Adverbis (o construccions ad-

verbials) axiològics, valoratius

i) [...] sense nevera, amb el menjar fet malbé, pujant set pisos a peu i amb una cri-

atura als braços...

Tercera activitat

Objectiu: Saber usar com a productors de textos els elements més característics del

patró expressiu.

Els alumnes han d’imaginar-se que ha mort el pare d’un amic a qui no poden anar

a veure perquè estan vivint una temporada fora del país i han decidit escriure-li un

correu electrònic amb unes paraules de condol. El text ha de ser breu (180 paraules

com a màxim) i la seva principal funció és acompanyar aquesta persona. Si es con-

sidera convenient, es pot oferir algun model, com ara aquests:

Page 72: Teoria i didàctica dels patrons discursius

72Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Estimada Cristina,

Et vull fer arribar el meu condol per la mort del teu pare.

No sé consolar-te, només sé dir-te que deixis que aquest dolor s’apagui a poc a poc, també com un procés de transfor-

mació de la mort en la vida. Tant de bo el desconcert i la buidor d’aquests moments vagin deixant pas a la consciència

que els qui perdem no marxen del tot si encara els fem presents. I la manera de fer-lo present és tirar endavant el que

heu après d’ell.

M’havies parlat tant, Cristina, de com el teu pare us havia transmès els valors del diàleg i del respecte! Aquesta és la

vostra sort i el vostre privilegi.

Una vegada vaig llegir en un poeta una frase que m’ha acompanyat moltes vegades al llarg de la vida: “el dolor és una

perla de gran bellesa...” Te la dic per si a tu et pot endolcir un instant la pèrdua del pare.

Una abraçada,

Júlia

Cristina,

Acabo de saber la notícia de la mort del teu pare. Quina putada! M’imagino el que deus sentir: ràbia, desconcert, buidor...

Voldria poder estar al teu costat i fer-te companyia, sense parlar, o parlant, o plorant juntes. Encara falta un mes per la

meva tornada a Barcelona. Però si necessites parlar, ens trobem al Messenger i m’expliques com estàs i com vas vivint

el dia a dia.

Te’n recordes què em deies aquella temporada que jo estava tan fomuda per allò del Roger? “Qualsevol nit pot sortir el sol”.

Un petonàs,

Magalí

Quarta activitat

Objectiu: Aprendre a regular la presència de sentiments i de subjectivitat en els tex-

tos.

Situació 1: Us heu assabentat que un amic ha estat acomiadat de la feina. Decidiu

escriure-li una nota solidaritzant-vos amb ell.

Page 73: Teoria i didàctica dels patrons discursius

73Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El primer esborrany us surt així:

Benvolgut Jaume,

He sabut pel Carles que la teva empresa ha fet una reestructuració de plantilla i que

has hagut de deixar la feina.

Lamento la teva situació i et desitjo que trobis una solució ben aviat.

Cordialment,

Marc

Quan llegiu el text, noteu que, a més de curt, us ha quedat força distant, que hi

falta calidesa. Decidiu allargar-lo i millorar-lo introduint-hi algun toc més empàtic,

certes complicitats, l’al·lusió a algunes altres situacions dures que heu viscut des

que us coneixeu.

Els alumnes poden reescriure el text de forma individual i intercanviar-lo amb

algun company perquè els faci les observacions que cregui pertinents.

Finalment, se’n poden comentar un parell amb el grup sencer i jutjar quin text

està més ben adaptat al seu propòsit.

Situació 2: Un pare de família amb tres fills petits considera inadequat el su-

port que reben les famílies al nostre país i decideix escriure una carta al director.

Però quan revisa el primer esborrany, s’adona que s’ha deixat anar massa i que el to

del text s’hauria de corregir.

Aquest és el primer esborrany:

Ajudes a les famílies?

Tinc tres fills i em sento absolutament oblidat, per no dir castigat, pels que ens governen. No m’estranya que el nostre

país tingui un dels índex de fecunditat més baixos del món! On són les prestacions socials raonables? Lamentablement,

tot són obstacles, tot. Som uns desgraciats que ocupem el vagó de cua europeu en aquesta matèria. I ara ens volen pren-

dre el pèl amb promeses d’ajuts que no són res més que oportunistes. Quina barra! Una vegada més, felicito de tot cor

els impresentables que ens governen. Jo no vull ajudes ridícules i ofensives. Jo vull un tracte just i que no em calgui tenir

25 fills per tenir les mateixes prestacions que una família amb 2 fills a Luxemburg.

– Refeu la carta mirant d’aconseguir una expressió menys exaltada. Podeu,

per exemple:

– Presentar el problema com una situació compartida per tot un col-

lectiu i reduir, per tant, les formes de primera persona.

Page 74: Teoria i didàctica dels patrons discursius

74Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Substituir alguna frase exclamativa per una de declarativa que pre-

senti el motiu de la indignació de forma indirecta.

– Suprimir alguns mots i expressions axiològics.

– Etc.

La feina de refer la carta es fa individualment. Després, en grups de quatre

alumnes, s’intercanvien els textos que han escrit i opinen si les modificacions que

ha fet cadascú són adequades.

Finalment, dins de cada grup es tria la carta que es considera més reeixida i

es llegeix en veu alta.

Cinquena activitat

Objectiu: Adonar-se de la forma peculiar que adopta el patró expressiu en la poesia

i la cançó.

Es pot preguntar als alumnes per què alguns poemes i cançons aconsegueixen

transmetre sentiments i generar emocions. El debat pot girar a l’entorn de dos te-

mes centrals:

d’una cançó.

Tot seguit, es poden aplicar alguna de les idees que hagin sorgit al comentari

de la lletra d’aquesta cançó de Lluís Llach:

A força de nits

Lluís Llach

A força de nits

m’estimo la vida

i d’ella en vaig fent

la millor amiga,

a cop de veritats,

a cop de mentides,

un poc em fa mal,

un poc em fascina.

Page 75: Teoria i didàctica dels patrons discursius

75Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

A força de nits

invento les albes

que cada matí

desvetllen la plana,

i espero el seu crit

que em digui “és ara”,

per ser al seu costat

si serveixo encara.

I mentre, aprenc

el preu d’un anhel,

l’espasme del plor,

l’alfabet del crit,

i així faig del temps

el meu aliat

que cada segon m’acosta al demà.

A força de nits

envejo el nou dia,

malgrat els botxins

de raons i vides,

no oblideu cap nom:

caldrà fer memòria

per no repetir

el pas d’una història.

Activitat de recapitulació

Objectiu: Sintetitzar de forma sistemàtica els aspectes més rellevants del patró ex-

pressiu i comprovar si han quedat entesos.

Els alumnes treballen individualment responent el qüestionari següent:

– Com definiríeu el patró expressiu?

– Per què diem que és un patró amb marques de modalització evidents?

– Quins són els trets lingüístics més característics del patró expressiu?

– Quina és la seva funció principal?

– Poseu alguns exemples de situacions en què l’ús del patró expressiu resulta

adequat.

Quadre-resum. Seqüència didàctica del patró directiu (a la pàgina següent)

Page 76: Teoria i didàctica dels patrons discursius

76Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICAO

bjec

tiu

fin

al: A

pre

nd

re a

con

stru

ir t

exto

s q

ue

serv

eix

in p

er e

xte

rior

itza

r el

s n

ostr

es s

enti

men

ts i

est

ats

d’à

nim

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitatR

econ

èixe

r q

ue

det

erm

inat

s te

xtos

man

ifes

ten

em

ocio

ns

i se

nti

men

ts, q

ue

són

un

a ex

-p

ress

ió d

e la

par

t af

ecti

va d

e l’e

mis

sor

Car

ta a

l dir

ecto

r

I tr

ansc

rip

ció

de

la c

onve

rsa

tele

-fò

nic

a

Lect

ura

In

tera

cció

per

gen

erar

re

flex

ion

s

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

o-fe

ssor

Pres

enta

ció

del

s te

xtos

In

dic

ació

sob

re e

ls a

spec

tes

qu

e ca

l obs

er-

var

M

oder

ació

de

les

inte

rven

cion

s

Rec

olli

da

de

les

apor

taci

ons

i sín

tesi

2a. activitat

Sabe

r cl

assi

fica

r i d

onar

nom

als

el

emen

ts m

és c

arac

terí

stic

s d

el

pat

ró e

xpre

ssiu

Qu

adre

am

b el

s el

emen

ts q

ue

cal

rela

cion

ar

Iden

tifi

caci

ó d

els

ele-

men

ts c

arac

terí

stic

s d

el p

atró

exp

ress

iu

Per

par

elle

s

Gru

p s

ence

r –

Pro-

fess

or (p

osad

a en

co

)

Exp

lica

ció

de

l’act

ivit

at

Aju

da

per

son

alit

zad

a a

qu

i la

nec

essi

tiPa

rtic

ipac

ió e

n la

pos

ada

en c

omú

per

com

-p

rova

r q

ue

la c

lass

ifica

ció

s’h

a fe

t d

e fo

rma

adeq

uad

a

3a. activitat

Sabe

r u

sar

com

a p

rod

uct

ors

de

text

os e

ls e

lem

ents

més

car

ac-

terí

stic

s d

el p

atró

exp

ress

iu

Text

os m

odel

: ca

rtes

de

con

dol

Prod

ucc

ió d

’un

tex

tIn

div

idu

alC

omen

tari

del

s te

xtos

mod

el

Aju

des

per

son

alit

zad

es d

ura

nt

la r

edac

ció

del

s te

xtos

In

dic

acio

ns

per

a la

cor

recc

ió i

rees

crip

tura

d

els

text

os

4a. activitat

Ap

ren

dre

a r

egu

lar

la p

resè

nci

a d

e se

nti

men

ts i

de

subj

ecti

vita

t en

els

tex

tos

Text

os p

er m

odi-

fica

rC

orre

cció

de

text

os

Ree

scri

ptu

raIn

div

idu

al

Peti

ts g

rup

s

Gru

p s

ence

r –

Pro-

fess

or (p

osad

a en

co

)

Refl

exió

sob

re l’

adeq

uac

ió d

els

text

os

Aju

des

per

son

alit

zad

es d

ura

nt

la c

orre

cció

i re

escr

iptu

ra

Com

enta

ri d

’alg

un

s te

xtos

5a. activitat

Ad

onar

-se

de

la f

orm

a p

ecu

liar

q

ue

adop

ta e

l pat

ró e

xpre

ssiu

en

la p

oesi

a i l

a ca

nçó

Llet

ra d

’un

a ca

nçó

Inte

racc

ió p

er g

ener

ar

refl

exio

nG

rup

sen

cer

Refl

exió

sob

re le

s ca

ract

erís

tiq

ues

del

llen

-gu

atge

lite

rari

Activitat de recapitulació

Sin

teti

tzar

de

form

a si

stem

àtic

a el

s as

pec

tes

més

rel

leva

nts

del

p

atró

exp

ress

iu i

com

pro

var

si

han

qu

edat

en

teso

s

esti

onar

iR

esp

osta

a l

es p

re-

gun

tes

qu

e es

pla

n-

tege

n

Au

toav

alu

ació

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

o-fe

ssor

(pos

ada

en

com

ú)

Plan

teja

men

t d

el q

ües

tion

ari

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú d

e sí

nte

si

i tan

cam

ent

de

la s

eqü

ènci

a

Page 77: Teoria i didàctica dels patrons discursius

77Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

6. Seqüència didàctica del patró argumentatiu

Objectiu final: Aprendre a construir textos que permetin defensar les nostres opini-

ons i refutar determinats punts de vista.

Primera activitat

Objectiu: Adonar-se de la diferència que hi ha entre un jo sensible, que expressa

emocions i sentiments, i un jo racional, que justifica les seves opinions.

El professor fa una breu introducció presentant el patró argumentatiu com un patró

generalment marcat per una modalització explícita i amb un predomini clar de les

funcions psíquica i conativa.

Després d’aquesta introducció es presenta una activitat per fer-los adonar de

les diferències entre el patró argumentatiu i el patró expressiu, que ja coneixen.

a) Per parelles, els estudiants han de distingir entre enunciats que es limiten a

expressar un sentiment, un rebuig, una preferència o qualsevol altra aprecia-

ció subjectiva i enunciats que hi afegeixen un argument, una raó que justifica

l’afirmació feta:

– La informació que dóna aquest article no s’ajusta a la veritat, perquè oblida

aspectes importants i no ofereix opinions prou fonamentades.

– Quina informació tan tramposa!

– No m’ha agradat el que ha dit.

– Cada cop m’agrada menys mirar la televisió.

– Aquest programa és fantàstic!

– Aquest programa ens presenta unes reflexions sobre la vida quotidiana molt

interessants, perquè les fan veus anònimes, que representen diferents sectors

i són testimoni de diferents punts de vista.

– Trobo molt bé que es facin controls d’alcoholèmia. Les estadístiques demos-

tren que conduir sota els efectes de l’alcohol és una de les principals causes

dels accidents.

– Crec que ell no pot opinar sobre aquest fet: no es pot ser jutge i part inte-

ressada.

– Prefereixo no seguir discutint sobre aquest tema perquè això genera males-

tar entre nosaltres.

– Si creiem en la democràcia, no podem acceptar que ens presideixi una per-

sona tan poc dialogant.

b) Després poden passar a comparar aquests dos textos responent les pregun-

tes que vénen a continuació:

Page 78: Teoria i didàctica dels patrons discursius

78Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Una amiga manifesta a una altra la seva intenció d’anar a veure una pel·lícula i

aquesta última, que ja l’ha vista, expressa la seva impressió amb aquestes paraules:

Text 1

Oh, no! No val res, escolta. Pura escombraria. De veritat, eh. Dolenta perquè sí. Dues

hores llençades. Quina pel·lícula, tu! Jo m’esperava una altra cosa, però és badall

en estat pur. Quin desastre! Avorrida, avorrida, la vaig trobar, eh. La pel·lícula més

avorrida que he vist últimament.

Text utilitzat a l’article de Maria Grau

“El patró argumentatiu: l’habilitat de defensar opinions”

Un crític de cinema opina sobre una pel·lícula de Paul Greengrass.

Text 2

El ultimátum de Bourne (The Bourne Ultimatum)

Decebedor episodi suposadament final de la sèrie Bourne. Es nota que el film no tenia més aspiracions que esdevenir un

èxit d’estiu aprofitant la baixa qualitat dels productes que s’exhibeixen en aquesta època de l’any. Si Paul Greengrass,

el director, volia fer un film gràcies al qual l’espectador pogués combatre la calor, ho ha aconseguit, perquè el deixa fred

com el marbre. És cert que hi ha moments atraients, com ara la persecució per Tànger, ja sigui en moto o a peu per les

teulades, però la retina de l’espectador en conserva de millors. Per exemple, la formidable empaitada automobilística

de Bullit, l’any 1968, amb Steve McQueen, pels carrers de San Francisco. És una llàstima que els valors positius de Jason

Bourne siguin transmesos sense el més mínim bri d’emoció, perquè, al final, el que li pugui passar, ens acaba resultant

del tot indiferent.

– Tots dos textos contesten la pregunta Què opino?

– Tots dos textos contesten Per què ho opino?

– Tots dos textos contenen mots o expressions axiològics, és a dir, que tenen

una càrrega valorativa? Citeu-ne alguns.

– En quin dels textos hi ha dues frases causals introduïdes pel connector per-

què? Aquestes frases serveixen per justificar l’opinió de l’emissor?

– En quin dels dos textos l’emissor actua com un jo sensible i en quin actua, a

més a més, com un jo racional?

– Podríem dir que un dels dos textos segueix bàsicament el patró expressiu i

l’altre, el patró argumentatiu? Justifiqueu-ne la resposta.

Page 79: Teoria i didàctica dels patrons discursius

79Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

De la reflexió entorn d’aquestes preguntes, n’hauria d’aflorar:

-

domina un ethos sensible (patró expressiu) i enunciats i textos amb pre-

sència d’un ethos racional (patró argumentatiu).

Són aspectes que ja s’haurien comentat abans d’iniciar la pràctica i que aques-

ta hauria d’ajudar a entendre.

Segona activitat

Objectiu: Saber distingir en un text argumentatiu la tesi, els arguments que la refor-

cen i les contraargumentacions.

Aquesta activitat es pot iniciar amb una breu explicació sobre l’estructura dels tex-

tos argumentatius. Haurien de quedar clars, sobretot, els conceptes de tesi, antítesi,

arguments i contraarguments.

Caldria també que el professor o la professora fessin una breu explicació per

presentar els tipus d’arguments que apareixen amb més freqüència en els textos ar-

gumentatius: argument de causa-efecte, argument d’autoritat, argument del model,

etc.

a) Tot seguit, els alumnes, per parelles, han de relacionar els exemples de l’es-

querra amb els tipus d’arguments que apareixen a la dreta:

Exemples Tipus d’arguments

1. Han d’existir les proves d’accés a la universitat perquè això assegura la igualtat

d’oportunitats.

a) Argument del model

2. Jo, a la teva edat, no tornava a casa a les 5 del matí. b) Argument per l’ exemple

3. El director de la Facultat de Harward i assessor en matèria de nutrició per al go-

vern dels Estats Units Eric Rimm afirma que el consum de peix redueix el risc de

mort per malaltia coronària fins a un 36 per cent.

c) Argument de causa-efecte

4. S’hauria de reduir la velocitat dels vehicles a les carreteres. Al país X, per exem-

ple, ja s’ha fet i els resultats han estat molt positius.

d) Argument de la sanció

Page 80: Teoria i didàctica dels patrons discursius

80Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

5. Si no estudies, sempre et veuràs en la necessitat de treballar en feines poc qua-

lificades.

e) Argument d’autoritat

6. S’ha de privatitzar la sanitat pública del país perquè el sistema funcioni amb més

garanties. La privatització d’altres serveis públics del país com el de telèfons ha

portat èxit econòmic i millora del servei.

f) Argument per comparació

7. No facis als altres el que no vols que et facin a tu. g) Argument de reciprocitat

b) A continuació, els alumnes, en petits grups, poden analitzar el text Es pot

aprendre a escriure? per tal d’identificar-hi, com a mínim, els elements següents:

la tesi, un argument d’autoritat, un argument per analogia, un argument per

l’exemple, un argument de causa-efecte i la resposta a possibles contraargu-

mentacions.

Es pot aprendre a escriure?

Igual com no és perjudicial per als músics assistir al Conservatori, igual com els pintors i escultors freqüenten l’Escola

de Belles Arts, igual com els actors assisteixen a classes d’art dramàtic, els escriptors poden aprendre les tècniques

bàsiques del seu art a partir de l’experiència d’altres escriptors. Naturalment, es pot escriure sense conèixer-ne explíci-

tament les regles, igual com es pot tocar d’oïda, sense classes de solfeig. Només que l’aprenentatge inconscient és més

ardu i tortuós:

És evident que les retòriques i les prosòdies no són tiranies inventades arbitràriament, sinó una col·lecció de

regles reclamades per l’organització mateixa de l’ésser espiritual. Les prosòdies i les retòriques no han impedit mai

l’originalitat. El contrari, és a dir, que han ajudat a l’eclosió de l’originalitat, seria infinitament més cert.

Són paraules de Baudelaire, un dels escriptors que es van adonar que la preceptiva clàssica oferia les regles del

text a qui les volgués aprofitar. Si la Gestalt descobreix les lleis psicofísiques que regeixen la percepció visual, les poèti-

ques d’Aristòtil i Horaci fan avinents les lleis psicofísiques que regeixen la percepció del text escrit: una melodia és més

que la suma de sons que la componen, un text és més que la suma de paraules que aplega. Amb el benentès que les

poètiques -com tots els textos tècnics- només cobreixen part del territori que mena a l’art, és a dir, la part susceptible

d’aprenentatge.[...] El talent ve a ser un do que -reconeguem-ho sense embuts- està més enllà del nivell assolit pel co-

neixement humà. Dominar les regles de l’ofici és necessari, però no suficient: no compon com Mozart tothom qui acaba

la carrera de piano -però sens dubte millora la digitació-. L’amenaça es troba en els extrems: oblidar l’ofici, sobrevalorar

l’ofici. És el que afirma Joan Puig i Ferreter a Vida interior d’un escriptor:

El perill de “dominar l’ofici” és que l’art sigui simplement “ofici”.

Text utilitzat a l’article de Maria Grau “El patró argumentatiu: l’habilitat de defensar opinions”

Vicenç Pagès. Un tramvia anomenat text. Barcelona: Empúries, 1998 (p. 47)

Page 81: Teoria i didàctica dels patrons discursius

81Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Es fa la posada en comú que acabi de posar en evidència l’estructura i els re-

cursos d’aquest text i que n’asseguri la comprensió.

c) Tot seguit, es proposa als alumnes que preparin el guió per a una exposició

oral sobre un d’aquests dos temes:

Es pot aprendre a ser un bon músic?

Es pot aprendre a ser un bon esportista?

La meitat de la classe pot adoptar la posició a favor i l’altra meitat en contra.

En el guió cal que hi aparegui la tesi que defensen i els arguments que la justifiquen.

La tesi s’ha d’acompanyar d’almenys tres arguments i s’han de preveure possibles

contraarguments i la forma de rebatre’ls.

L’explicació dels guions que han preparat es fa davant del grup i els companys

han de demostrar una escolta activa responent una fitxa com ara aquesta:

Fitxa d’observació del discurs argumentatiu

– Nom

– Tema de l’exposició

– Queda clara la tesi que defensa? Quina és?

– Arguments amb què la justifica

– Primer argument

– Segon argument

– Tercer argument

– Quins contraarguments ha previst?

Tercera activitat

Objectiu: Adonar-se que tant en els textos que segueixen bàsicament un patró ex-

pressiu com en els que segueixen un patró argumentatiu hi ha marques de modalit-

zació apreciativa, però que en el cas dels textos argumentatius, s’ha d’anar més enllà

de l’apreciació, s’han de justificar les afirmacions que es fan.

Es treballa amb aquesta fragment d’una carta que l’associació de mares i pares d’una

escola va enviar a les famílies per fer-los saber que el Departament d’Educació ha

pres una decisió amb la qual no estan d’acord perquè creuen que els perjudicarà:

Page 82: Teoria i didàctica dels patrons discursius

82Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Benvolgudes famílies,

La Direcció del Centre ens ha comunicat que el Departament d’ Educació i el Consorci d’ Educació de Barcelona han de-

cidit, tot i la ferma oposició de l’Equip Directiu del Centre i del Professorat, ampliar l’oferta educativa de P3 per al proper

curs a 75 places, és a dir, obrir novament tres línies de P3 com ho va fer l’any 2003.

Aquesta mesura suposa un greu problema per a la nostra escola atès que encabir un nou grup significarà, a curt termini,

que els set grups d’Educació Infantil no puguin estar junts a la planta baixa del centre (que només té sis aules) i a la

llarga, quan els 3 Primers actuals facin Sisè i els 3 futurs P3 facin Segon, la pèrdua de dos espais del centre que hauran

de fer d’aula (potser ens quedarem sense aula de música, o d’anglès, o de plàstica...).

Creiem que aquest fet és lamentable. És una decisió inacceptable que posa de manifest la nefasta previsió de l’ Admi-

nistració Educativa del nostre país i de la nostra ciutat.

Es pot fer fer la reflexió següent:

– La carta conté diversos adjectius axiològics, és a dir, que fan valoracions.

Subratlleu-los.

– En el segon paràgraf, l’afirmació Aquesta mesura suposa un greu problema per a

la nostra escola va acompanyada d’una justificació. Quina? Amb quin element

lingüístic s’introdueix?

– Podem dir que aquest segon paràgraf contesta les preguntes “Què opino?” i

“Per què ho opino?”

– Al tercer paràgraf, de la carta que estem comentant, hi ha adjectius axiolò-

gics que fan valoracions que no s’acompanyen de cap justificació. Quins són?

– Quan defensem una opinió sovint fem ús d’oracions causals, consecutives i

adversatives. Completeu aquest quadre, construint tres enunciats que parlin

de la conveniència o no de fer passar el TGV per sota de la Sagrada Família. En

el primer, expressareu per quina raó us posicioneu en un sentit o en un altre;

en el segon, parlareu d’una conseqüència que es deriva de la vostra forma de

pensar; i en el tercer, matisareu la vostra posició.

Connectors causals Connectors consecutius Connectors adversatius

perquè, com que, ja que, per culpa

de...

de manera que, per tant, per conse-

güent, per això, així és que…

però, encara que, ara bé, amb tot, tan-

mateix, no obstant…

– Transformeu el tercer paràgraf del text seguint el model del segon (es tracta

d’ampliar-lo amb la resposta a les preguntes “per què és lamentable aquest

Page 83: Teoria i didàctica dels patrons discursius

83Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

fet?”, “per quina raó la decisió que s’ha pres resulta inacceptable?”, “com jus-

tifiquem que la previsió de l’Administració ha estat nefasta?”

Quarta activitat

Objectiu: Prendre consciència del fet que hi ha textos argumentatius molt persona-

litzats i d’altres en què l’opinió s’expressa amb un cert distanciament.

a) Es proposa a dos alumnes que llegeixin de forma expressiva aquest diàleg

entre una mare i una filla adolescent que li diu a la mare que es vol fer un

pírcing:

Pírcing

Mare: Mira, no trobo que hi hagi cap necessitat de foradar-se el nas o els llavis.

Filla: Però a mi em fa il·lusió. Moltes noies de la meva classe en porten i els queden súper bé.

Mare: I no t’adones que es tracta d’una moda absurda que s’han inventat uns quants que volen viure a costa d’això?

Filla: Jo no me’l vull fer perquè estigui de moda, sinó perquè a mi m’agrada, és un estil que lliga amb la meva persona-

litat.

Mare: La teva personalitat anirà canviant i el forat ja el tindràs per sempre. Que no ho veus? I si només fos això! Has

pensat que et pot produir una reacció al·lèrgica o, encara pitjor, que pots contraure una malaltia greu com la sida

o l’hepatitis?

Filla: Apa, aquí! Si es prenen precaucions no té per què passar res d’això. És qüestió de triar un lloc on hi hagi profes-

sionals.

Mare: Això per descomptat, perquè hi ha cada local! Vés a saber en quines condicions treballen!

Filla: No, la Irene s’ho ha fet en un lloc que li va recomanar el seu germà, que estudia Medicina.

Mare: Però quines ganes de patir per no res! Perquè deu fer mal, eh!

Filla: Diu que no, una petita molèstia i prou. Va, mare! Pensa que hi hauria pogut anar pel meu compte i comparèixer

per casa amb el meu pírcing i en lloc d’això, t’ho consulto. Sigues moderna! És la nostra estètica... Com els texans

foradats, la roba amb aire condicionat, que en diu l’àvia.

Mare: Mira, comprar uns texans foradats em sembla una bestiesa, ja ho saps. Però foradar-se la pell és una cosa bastant

pitjor.

Filla: I quan a una nena recent nascuda li foraden les orelles per posar-li unes arracades, sense que ella pugui opinar si

li agrada portar-les o no, què?

Mare: En això tens raó, veus.

El text s’hauria de comentar, ja sigui oralment o per escrit, per prendre cons-

ciència dels aspectes següents:

– Quina és la tesi de la mare?

Page 84: Teoria i didàctica dels patrons discursius

84Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Quina és la tesi de la filla?

– Quins són els arguments de la mare per justificar la seva tesi?

– Quins són els arguments de la filla?

b) Practiquem ara la personalització i el distanciament en els textos argumen-

tatius.

– En aquesta conversa, les dues persones que hi intervenen defensen les se-

ves opinions personals d’una manera oberta i espontània. Quines marques de

primera persona (pronoms personals, adjectius possessius, morfemes verbals

de primera persona, etc.) trobem en els enunciats següents:

- No trobo que hi hagi cap necessitat de foradar-se el nas o els llavis.

- A mi em fa il·lusió.

- Jo no me’l vull fer perquè estigui de moda, sinó perquè a mi m’agrada.

- És un estil que lliga amb la meva personalitat.

- Hi hauria pogut anar pel meu compte i comparèixer per casa amb el meu

pírcing.

- Comprar uns texans foradats em sembla una bestiesa.

– Fixem-nos en aquest enunciat: El Departament de Sanitat ha editat un opuscle

en què es diu que un pírcing al lòbul de l’orella triga de 6 a 8 setmanes a cicatritzar

i que els riscos que presenta són: infeccions, secrecions purulentes, esquinç del lòbul

i granulomes. Hi ha algun element lingüístic en primera persona del singular?

Quin argument s’hi ha utilitzat? Quin efecte produeix?

– Modifiqueu l’enunciat: No trobo que hi hagi cap necessitat de foradar-se el nas o

els llavis, eliminant el verb en primera persona no trobo que i substituint-lo per

algun altre element que suposi una presa de distància per part de l’emissor:

Exemple: Hi ha qui pensa que no hi ha cap necessitat de foradar-se el

nas o els llavis.

Una altra possibilitat

– Imaginem-nos que volem defensar la necessitat de fer exercici físic. Escri-

viu:

- Una opinió en primera persona del singular.

- Una opinió expressada per una persona o entitat que citeu de manera

directa o indirecta.

– Valoreu l’efecte que produeixen aquestes dues formes d’argumentar.

L’activitat es podria cloure amb la proposta següent:

Page 85: Teoria i didàctica dels patrons discursius

85Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

c) Escriviu un article breu, que sortirà publicat en una revista d’informació

general, parlant dels pírcings. Convé que tingui un to eclèctic i que s’aportin

arguments d’autoritat. L’article pot fer ús de la polifonia enunciativa, ja que

citar les paraules d’un altre és un recurs molt utilitzat en els textos argumen-

tatius.

Cinquena activitat

Objectiu: Reconèixer les fal·làcies argumentatives, és a dir, els raonaments incorrec-

tes, dotats, no obstant això, de força persuasiva i aparença de ser uns bons raona-

ments.

El professor o la professora poden fer una breu explicació en què presentin la di-

ferència entre un argument ben construït i una fal·làcia argumentativa, explicant

algunes de les fal·làcies més usades i posant-ne alguns exemples.

a) Tot seguit, els alumnes, per parelles, han de relacionar les fal·làcies de l’es-

querra amb els exemples de la dreta:

Fal·làcies argumentatives Exemples

1. Fals dilema a) L’educació va malament a Catalunya perquè els mestres no estan

ben preparats.

2. Argument del poder, ad baculum b) Ni tan sols vull parar l’orella a les paraules d’X, perquè és una per-

sona que no em mereix cap consideració.

3. Atac a la persona, ad hominem c) O acceptem que el TGV passi per sota de la Sagrada Família o ens

quedem sense alta velocitat.

4. Recurs a la misericòrdia, ad misericordiam d) A mi no m’agraden els pírcings i mentre visquis a aquesta casa no

te’n faràs cap.

5. Generalització abusiva e) La gent vol veure telescombraries; per tant, s’ha d’acceptar que es

facin determinats programes.

6. Argument demagògic, ad populum f) Tu saps com t’aprecio. Has d’acceptar la meva proposta, si no, em

sentiré molt malament.

7. Argument ad nauseam g) El castellà és perseguit a Catalunya.

Page 86: Teoria i didàctica dels patrons discursius

86Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

b) Per continuar el treball sobre les fal·làcies argumentatives, se’ls demana

que reconeguin les fal·làcies següents i que les identifiquin amb el nom cor-

responent:

– Si guanyo les eleccions, aboliré tots els impostos.

– Tots els joves són uns irresponsables.

– O et compres aquest cotxe o no seràs mai una persona de prestigi

– Sé que no li hauria de donar suport, però és amic meu i em sap greu que no

se’n surti.

– Les seves idees són bones i ha fet una proposta molt coherent, però no les

acceptaré perquè m’han explicat alguns detalls de la seva vida que no m’han

agradat gens.

Es pot també recórrer a l’anàlisi d’un text d’actualitat (campanya política, re-

ivindicació laboral, campanya publicitària, etc.) i analitzar les fal·làcies argumenta-

tives que pugui contenir.

c) Per tancar aquesta activitat, practiquem la construcció d’una tesi i la tria

dels arguments adequats per defensar-la:

– Penseu en el tema “L’emancipació dels joves” i en la resposta que donaríeu

a la pregunta Quina creieu que és l’edat adequada per marxar de casa dels pares?

Després, penseu tres arguments que justifiquin la vostra postura.

Sisena activitat

Objectiu: Saber participar en una argumentació poligestionada oral, discutint amb

respecte i sabent escoltar les raons dels altres.

Es proposa al grup que reflexioni sobre una qüestió controvertida com la següent:

– Baixar música d’Internet. És un delicte? Per gaudir de la cultura cal pagar i

punt? L’e-mule, l’e-donkey, el kazaa, etc. us semblen uns programes descarada-

ment delictius i destructors del patrimoni intel·lectual? Estaríeu d’acord a pa-

gar per descarregar música d’Internet si la quantitat anés directament a l’au-

tor? Són justos els cànons que es cobren quan comprem CD o DVD verges?

La proposta es pot fer amb antelació, perquè hi hagi la possibilitat d’informar-

se, de llegir algun article que tracti d’aquesta qüestió, de preguntar a diferents perso-

nes, etc. Després, han de preparar una intervenció oral d’uns 5 minuts de durada en

la qual defensin la seva opinió sobre aquest tema, amb arguments ben triats i tenint

en compte els arguments oposats per rebatre’ls adequadament. També han de pre-

Page 87: Teoria i didàctica dels patrons discursius

87Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

parar-se una introducció al tema per si els toca adoptar el rol de moderadors.

Arribat el dia del debat, els alumnes s’asseuen en rotllana i s’assigna a un d’ells

el rol de moderador. La persona que fa de moderadora té les funcions següents:

– Obre la sessió presentant el tema i plantejant unes primeres preguntes.

– Estableix unes normes de funcionament: quant temps s’assigna a cada par-

ticipant per exposar la seva tesi, en quin moment es pot començar a fer inter-

vencions per contraargumentar les opinions dels altres, etc.

– Estableix un ordre de participació i va assignant els torns de parla.

– Regula el temps i evita que algun participant s’allargui més del compte.

– Quan ho creu necessari, resumeix els punts tractats i recondueix el debat

per evitar que es caigui en digressions que s’allunyin del tema proposat o que

es vagin repetint les mateixes idees.

– Tanca el debat fent un breu resum de les idees més rellevants que s’han

exposat.

Comença una primera ronda d’intervencions. Les consignes bàsiques són les

següents:

– Es pot portar un guió, però no llegir. Sols es podrà recórrer a la lectura si

cal fer referència a les paraules d’algú altre, si cal parlar de xifres, comentar

alguna estadística, etc.

– Els punts de vista s’han d’exposar de forma breu i precisa.

– Les afirmacions que es facin s’han de justificar.

– S’ha de procurar no sobrepassar el temps assignat.

Acabada aquesta primera ronda d’intervencions, comença la discussió. Tot-

hom pot intervenir demanant la paraula a la persona que modera, que assegurarà

un ordre en les intervencions. Les consignes bàsiques en aquest moment del debat

són les següents:

– Cal escoltar amb atenció les opinions de tothom, intentant comprendre-les,

encara que no les compartim.

– S’han d’evitar les desqualificacions personals i usar sempre un to respectuós.

Perquè la participació en aquest debat pugui generar una millora en les habili-

tats comunicatives dels participants és necessari que les intervencions es comentin

i que cadascú sigui conscient dels seus punts forts i dels seus punts febles. Per això,

el professor i una part de l’alumnat poden seguir el debat fent una escolta activa i

responent una fitxa com aquesta:

Page 88: Teoria i didàctica dels patrons discursius

88Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Fitxa d’observació del debat

– Tema

– Nom de la persona observada

– Nom de la persona que fa l’observació

– Resulta clara la tesi que defensa? Quina és?

– Utilitza arguments adequats per provar la validesa de la tesi?

– Els arguments van acompanyats d’exemples, de demostracions, de citacions, etc. Que els reforcen?

– Utilitza connectors variats i adequats per enllaçar les diferents idees que exposa?

– El volum de la veu, l’entonació i la velocitat són adequats?

– Ha comès algun error lèxic? Per exemple, enfermetat en lloc de malaltia.

– Ha comès algun error morfosintàctic? Per exemple, jo aniré, en lloc de jo hi aniré.

– Ha comès algun error fonètic? Per exemple, pronúncia sorda del so sibilant sonor de mots com casa.

– En la discussió, ha sabut respondre a les objeccions?

– Ha utilitzat en tot moment un to respectuós?

Activitat de recapitulació

Objectiu: Sintetitzar de forma sistemàtica els aspectes més rellevants del patró argu-

mentatiu i comprovar si han quedat entesos.

Els alumnes treballen individualment responent el qüestionari següent:

– Com definiríeu el patró argumentatiu?

– Per què diem que és un patró amb marques de modalització evidents?

– Tots els textos que segueixen un patró argumentatiu tenen el mateix tipus

de modalització? Acompanyeu la vostra resposta d’algun exemple.

– Quines són les parts fonamentals del patró argumentatiu?

– Quina és la seva funció?

– Poseu alguns exemples de situacions en què l’ús del patró argumentatiu

resulta adequat.

Les respostes d’aquest qüestionari es posen en comú tot fent una síntesi dels

aspectes més importants que s’han treballat.

Page 89: Teoria i didàctica dels patrons discursius

89Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Obj

ecti

u fi

nal

: Ap

ren

dre

a c

onst

ruir

tex

tos

qu

e p

erm

etin

def

ensa

r le

s n

ostr

es o

pin

ion

s i

refu

tar

det

erm

inat

s p

un

ts d

e vi

sta

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitat

Ad

onar

-se

de

la d

ifer

ènci

a q

ue

hi h

a en

tre

un

jo s

ensi

ble,

qu

e ex

pre

ssa

emoc

ion

s i s

enti

men

ts,

i un

jo r

acio

nal

, qu

e ju

stifi

ca le

s se

ves

opin

ion

s

Llis

ta d

’en

un

ciat

s

Exem

ple

de

text

qu

e se

guei

x el

pat

ró e

x-p

ress

iu

Crí

tica

de

cin

ema.

Q

ües

tion

ari

Pràc

tica

refl

exiv

a

An

àlis

i com

par

ativ

a d

e d

os

text

os

Per

par

elle

s

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r

Pres

enta

ció

del

s en

un

ciat

s. I

del

s d

os

text

os p

er a

l com

enta

ri

Rec

olli

da

de

les

apor

taci

ons

i sín

tesi

2a. activitat

Sabe

r d

isti

ngi

r en

un

tex

t ar

gu-

men

tati

u la

tes

i, el

s ar

gum

ents

q

ue

la r

efor

cen

i le

s co

ntr

aarg

u-

men

taci

ons

Exer

cici

de

reco

nei

-xe

men

t d

els

tip

us

d’a

rgu

men

ts

Text

de

Vic

enç

Pagè

s

Fitx

a d

’obs

erva

ció

An

àlis

i del

s el

emen

ts q

ue

in-

tegr

en l’

estr

uct

ura

d’u

n t

ext

argu

men

tati

u

Plan

ifica

ció

i exp

osic

ió d

’un

d

iscu

rs a

rgu

men

tati

u b

reu

Es

colt

a ac

tiva

de

les

exp

osic

i-on

sA

valu

ació

crí

tica

de

les

exp

osi-

cion

s es

colt

ades

Peti

ts g

rup

s I

n-

div

idu

al

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r (p

osa-

da

en c

omú

)

Exp

lica

ció

sobr

e l’e

stru

ctu

ra d

els

text

os a

rgu

men

tati

us

A

jud

a p

erso

nal

itza

da

a q

ui l

a n

eces

-si

tiPa

rtic

ipac

ió e

n la

pos

ada

en c

omú

de

l’an

àlis

i del

tex

t

Ind

icac

ion

s p

er a

la p

rep

arac

ió d

e l’e

xpos

ició

ora

l O

bser

vaci

ó d

e le

s ex

pos

icio

ns

i co-

men

tari

s fo

rmat

ius

3a. activitat

Ad

onar

-se

qu

e ta

nt

en e

ls t

exto

s q

ue

segu

eixe

n b

àsic

amen

t u

n

pat

ró e

xpre

ssiu

com

en

els

qu

e se

guei

xen

un

pat

ró a

rgu

men

tati

u

hi h

a m

arq

ues

de

mod

alit

zaci

ó ap

reci

ativ

a, p

erò

qu

e en

el c

as

del

s te

xtos

arg

um

enta

tiu

s, s

’ha

d’a

nar

més

en

llà

de

l’ap

reci

ació

, s’

han

de

just

ifica

r le

s afi

rmac

ion

s q

ue

es f

an

Car

ta d

e l’A

MPA

d

’un

a es

cola

Preg

un

tes

per

al

com

enta

ri d

irig

it

Qu

adre

de

clas

sifi

ca-

ció

de

con

nec

tors

Com

enta

ri d

e te

xt d

irig

it

Exer

cici

s d

e tr

ansf

orm

ació

d

’un

tex

t

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

Sup

ervi

sió

de

les

resp

oste

s d

el c

o-m

enta

ri d

e te

xt

Posa

da

en c

omú

i sí

nte

si

Quadre-resum.

Seqüència didàctica

del patró argumen-

tatiu

Page 90: Teoria i didàctica dels patrons discursius

90Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

4a. activitat

Pren

dre

con

sciè

nci

a d

el f

et q

ue

hi h

a te

xtos

arg

um

enta

tiu

s m

olt

per

son

alit

zats

i d

’alt

res

en q

l’op

inió

s’e

xpre

ssa

amb

un

cer

t d

ista

nci

amen

t

Dià

leg

entr

e u

na

mar

e i u

na

fill

a

Exer

cici

d’a

nàl

isi i

m

odifi

caci

ó d

’en

un

-ci

ats

Lect

ura

Com

enta

ri d

e te

xt

dir

igit

Ex

erci

ci a

par

tir

d’e

nu

nci

ats

Prod

ucc

ió d

’un

tex

t

Peti

ts g

rup

s

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r (p

osa-

da

en c

omú

)

An

imac

ió d

e l’i

nte

rcan

vi d

e re

flex

i-on

sC

orre

cció

de

l’exe

rcic

i d’a

nàl

isi

d’e

nu

nci

ats

In

dic

acio

ns

per

a la

p

rod

ucc

ió d

el t

ext

C

orre

cció

i co

men

tari

d’a

lgu

ns

tex-

tos

pro

du

ïts

per

l’al

um

nat

5a. activitat

Rec

onèi

xer

les

fal·l

àcie

s ar

gum

en-

tati

ves

Qu

adre

am

b ex

em-

ple

s d

e fa

l·làc

ies

argu

men

tati

ves

Ex

erci

ci d

e re

con

ei-

xem

ent

i cla

ssifi

caci

ó d

e fa

l·làc

ies

argu

-m

enta

tive

s

Rec

onei

xem

ent

de

dif

eren

ts

tip

us

de

fal·l

àcie

sPe

r p

arel

les

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(pos

a-d

a en

com

ú)

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú

6a. activitat

Sabe

r p

arti

cip

ar e

n u

na

argu

-m

enta

ció

pol

iges

tion

ada

oral

, d

iscu

tin

t am

b re

spec

te i

sabe

nt

esco

ltar

les

raon

s d

els

altr

es

Fitx

a d

’obs

erva

ció

Plan

ifica

ció

d’u

na

exp

osic

argu

men

tati

va

Prod

ucc

ió d

’un

dis

curs

arg

u-

men

tati

u o

ral

Part

icip

ació

en

un

deb

at

Esco

lta

acti

va d

e le

s ex

pos

ici-

ons

Ava

luac

ió c

ríti

ca d

e le

s ex

pos

i-ci

ons

esco

ltad

es

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

An

imac

ió p

er a

la p

rep

arac

ió d

el

deb

at

Inst

rucc

ion

s so

bre

el t

ipu

s d

e p

arti

ci-

pac

ió q

ue

es d

eman

aO

bser

vaci

ó d

e le

s ex

pos

icio

ns

i del

d

ebat

i co

men

tari

s fo

rmat

ius

Activitat de recapitulació

Sin

teti

tzar

de

form

a si

stem

àtic

a el

s as

pec

tes

més

rel

leva

nts

del

p

atró

arg

um

enta

tiu

i co

mp

rova

r si

h

an q

ued

at e

nte

sos

esti

onar

iR

esp

osta

a le

s p

regu

nte

s q

ue

es p

lan

tege

n

Au

toav

alu

ació

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

(pos

a-d

a en

com

ú)

Plan

teja

men

t d

el q

ües

tion

ari

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú d

e sí

nte

si i

tan

cam

ent

de

la s

eqü

ènci

a

Page 91: Teoria i didàctica dels patrons discursius

91Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

7. Seqüència didàctica. La interrelació de patrons

Després de treballar cada patró discursiu de forma focalitzada, resulta interessant

treballar amb textos que segueixen més d’un patró. Entrem, doncs, en el terreny de

l’heterogeneïtat textual, ja que la majoria dels textos estan integrats per seqüències

que segueixen diferents patrons.

És important remarcar que no es pretén tant que l’alumnat sàpiga fer classifi-

cacions rigoroses dels patrons que segueixen els textos com que sàpiga distingir-los

i reconèixer el paper que fa l’emissor en cada cas.

No voldríem perdre de vista que formem parlants de la llengua que han de ser

competents a l’hora d’usar-la fora de l’aula. Saber triar el patró discursiu -o la com-

binació de patrons- que convé en cada circumstància és una habilitat comunicativa

que les reflexions i les pràctiques a l’aula poden ajudar a desenvolupar.

Objectiu final: Prendre consciència de la complementarietat dels patrons en els tex-

tos reals i saber combinar diferents patrons segons les diferents situacions comuni-

catives.

Primera activitat

En primer lloc, cal aclarir que considerem el text explicatiu o expositiu com un exem-

ple d’integració de patrons amb una finalitat concreta. És a dir, el patró expositiu/

explicatiu no forma part dels cinc patrons bàsics, no té una entitat autònoma, sinó

que és el resultat d’una combinació de seqüències que segueixen diferents patrons,

en especial el descriptiu, el narratiu i l’argumentatiu. Allò que el defineix és la seva

finalitat informativa i la seva intenció didàctica. L’objectiu final del text és el que ens

permet veure en cada cas quin és el patró dominant i quines seqüències se subor-

dinen a les altres.

Objectiu: Reconèixer les diferents seqüències textuals que integren un text expli-

catiu i que responen a la combinació de diferents patrons. Constatar com aquesta

combinació de patrons es troba al servei d’un objectiu comunicatiu molt concret.

El docent demana a un alumne que llegeixi en veu alta aquest text, adreçat

a alumnes de 2n curs d’ESO. Se’ls demana que facin la lectura de forma que la veu

faciliti la comunicació del contingut i ajudi a assimilar-lo. Per aconseguir aquesta

lectura expressiva, és recomanable que facin primer una lectura silenciosa del text.

Page 92: Teoria i didàctica dels patrons discursius

92Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Els virus

Descoberta dels virus

A causa de les petites dimensions dels virus, es van conèixer abans les malalties que causaven, com la ràbia i la verola,

que els virus mateixos. Els bacteris es podien aïllar amb l’ajuda de filtres i es podien observar amb el microscopi. Això

era impossible amb els virus.

El primer virus detectat va ser el del mosaic del tabac. Es va comprovar que si es posaven en contacte plantes del tabac

sanes amb un extracte sense cèl·lules obtingut a partir de plantes malaltes, les plantes sanes emmalaltien. Els virus

només es van poder observar quan es va descobrir el microscopi electrònic.

Estructura

Els virus no són formats per cèl·lules; per això, alguns científics opinen que no poden ser considerats com a éssers

vius.

Tenen una estructura molt senzilla: a l’exterior hi ha una coberta formada per proteïnes. Les proteïnes s’uneixen de

maneres diverses i originen diferents tipus de cobertes. A l’interior de la coberta hi ha la informació genètica del virus.

Exemple del cicle vital d’un virus

Els virus no poden portar una vida independent, sinó que necessiten un altre ésser viu per a créixer i multiplicar-se. Els

virus tenen mecanismes diferents per a entrar a l’interior d’una cèl·lula i fabricar-hi noves còpies d’ells mateixos.

Aquest és el cicle vital d’un virus que parasita bacteris:

1. El virus s’uneix a l’exterior d’un bacteri i li injecta el seu material genètic a l’interior.

2. El virus aprofita els materials del bacteri per a elaborar peces que formaran nous virus.

3. Les peces s’uneixen i es formen els virus nous.

4. Els virus trenquen el bacteri i surten a l’exterior. Es destrueix el bacteri.

Alguns tipus de virus

El virus de la grip té molta importància per a la salut de les persones. Cada any, a la tardor i a l’ hivern, es produeixen

molts casos de grip. La malaltia dura al voltant d’una setmana i es manifesta amb dolors corporals, mal de cap i febre.

Pot afectar seriosament persones grans o debilitades per altres malalties. Al començament de la tardor es realitza una

campanya de vacunació adreçada a aquestes persones.

El virus del xarampió produeix els efectes següents en les persones: erupció de taques rogenques per tot el cos, febre

alta, irritació als ulls i tos. El més important d’aquesta malaltia són les complicacions, ja que pot provocar lesions al cor,

sordesa i meningitis. Per a prevenir la malaltia i perquè sigui més suau, es vacuna els nens i les nenes des dels quinze

mesos d’edat.

El virus de l’herpes tipus 1 és el responsable del que habitualment anomenem foc. El foc apareix als llavis quan estem

febles a causa d’una malaltia, la febre o l’estrès. Al cap d’uns dies es forma una crosta que cau sola. Tot i això, el virus

no desapareix, sinó que queda ocult a les cèl·lules de la pell i es pot manifestar més endavant en unes condicions de-

terminades.

Page 93: Teoria i didàctica dels patrons discursius

93Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El virus VIH provoca la malaltia coneguda amb el nom de sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida). Aquest virus

es multiplica a l’ interior de les cèl·lules que s’encarreguen de la defensa del nostre organisme. Com que aquestes cèl-

lules són destruïdes, l’organisme queda exposat a qualsevol infecció i esdevé cada vegada més feble.

Ciències de la Naturalesa, 2n curs de secundària obligatòria, Ed. Santillana.

Obra col·lectiva, dirigida per Jaume Mascaró i Enric Juan

Després de la lectura, es demana als estudiants que identifiquin seqüències

textuals de diferents tipus en aquest text. Poden analitzar els diferents apartats i

veure quins patrons discursius segueixen. Convé que el professor o la professora

vagin circulant per la classe i ofereixin les ajudes que calguin, ja sigui fent preguntes

o donant algunes pistes que permetin anar caracteritzant les parts que integren el

text.

El resultat podria ser el següent:

la pregunta “Què va passar?”. Hi ha una colla d’accions que parteixen

d’una situació inicial (els virus no es coneixien) i arriben a un desenllaç

(la descoberta dels virus). En el nus central hi ha accions i reaccions dels

protagonistes de l’acció, uns científics que es mantenen anònims. Els

verbs són usats en passat perifràstic (es van conèixer, va ser detectat, es

va comprovar, es van poder observar, es va descobrir) si es fa referència

a fets acabats o puntuals; i en imperfet d’indicatiu (causaven, es podien

aïllar, es podien observar, era impossible aïllar-los, es posaven, emma-

laltien), si es tracta d’accions duradores. Hi ha connectors temporals,

com abans o quan.

En conjunt, podem dir que és un fragment narratiu que explica uns

fets de forma ordenada. Hi ha pocs detalls secundaris perquè allò que

importa és deixar clares les circumstàncies d’una descoberta científica

important.

s’inicia amb un enunciat argumentatiu. Es poden considerar descrip-

tius tots els enunciats que caracteritzen els virus, que contesten la pre-

gunta “com són?”, tant en la seva estructura exterior com interior.

D’altra banda, en el primer paràgraf d’aquest apartat hi ha l’enunciat

“Alguns científics opinen que no poden ser considerats com a éssers

vius”, que consisteix en una tesi argumentativa, que es justifica amb

un argument de causa-efecte: “Com que no són formats per cèl·lules,

no poden ser considerats éssers vius”. La connexió entre la tesi i l’argu-

ment es fa amb un connector lògic: “per això”.

-

criptiu i narratiu. Tenim, en primer lloc, una nova caracterització dels

virus, quan ens parla de la seva dependència d’un altre ésser viu. A con-

Page 94: Teoria i didàctica dels patrons discursius

94Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

tinuació, l’exemple del cicle vital d’un virus segueix el patró narratiu: es

tracta d’una successió d’accions ordenades en el temps.

argumentatiu, narratiu i descriptiu. Per una banda, es justifica la im-

portància que té el virus de la grip, acompanyant aquesta afirmació de

raons i proves (patró argumentatiu). Per una altra, ens parla de coses

que succeeixen en el temps: Cada any, a la tardor i a l ’hivern, es produeixen

molts casos de grip; Al començament de la tardor es realitza una campanya de

vacunació, etc. (patró narratiu). A més, ens explica les característiques

de diferents realitats, com en el cas dels símptomes que permeten re-

conèixer la grip: dolors corporals, mal de cap i febre (patró descriptiu).

Després que cada parella d’alumnes ha acabat l’anàlisi del text i ha anat ano-

tant els diferents patrons textuals que ha pogut identificar a cada apartat, es fa una

posada en comú. És molt important que cada afirmació que fan els estudiants es

justifiqui i s’acompanyi d’exemples.

Finalment, es pregunta quin creuen que és l’objectiu comunicatiu d’aquest

text i si creuen que s’acompleix. Per contestar la pregunta, cal tenir present qui són

els destinataris.

Com ja hem dit, l’important és adonar-se del paper que fa l’emissor en cada

moment:

explica allò que ha passat. Per exemple: Es van conèixer abans les malal-

ties que causaven que els virus mateixos. Presenta uns fets, però amb la

particularitat que són uns fets que ajuden a entendre una realitat i que

s’encadenen en unes relacions de causa i efecte que no són simple-

ment anecdòtiques.

-

xedor, que identifica, anomena i classifica els objectes i les seves propi-

etats. Per exemple: Els virus tenen una estructura molt senzilla: a l’exterior

hi ha una coberta formada per proteïnes. A l’interior de la coberta hi ha la

informació genètica del virus. Però l’observació està posada al servei de la

ciència i en aquest cas de la didàctica que aproxima els aprenents a la

comprensió científica.

que desenvolupa un raonament amb la finalitat de fer entendre un

punt de vista. Per exemple: Alguns científics opinen que els virus no poden

ser considerats com a éssers vius. Els científics mantenen aquest punt de

vista basant-se en arguments que validen la tesi i que altres científics

poden refutar.

Tots aquests papers són estratègics i es complementen.

Atesa la importància del text explicatiu, suggerim una sèrie d’activitats enca-

minades a l’objectiu final de saber fer una explicació entenedora.

Page 95: Teoria i didàctica dels patrons discursius

95Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

1. Crear apartats en un text que no en té i posar un títol a cada apartat.

2. A fi d’aclarir conceptes, inserir la definició d’algunes de les paraules tèc-

niques d’un text o poc usuals seguint diferents procediments: definició per

descripció, definició per analogia, definició per sinonímia, definició per eti-

mologia, etc.

3. Partint d’enunciats de difícil comprensió, demanar que es facin paràfrasis,

desenvolupaments explicatius que continguin la mateixa informació, però

amb una estructura sintàctica diferent.

4. Amplificar un text afegint-hi exemples per fer-lo més entenedor.

5. Fer una explicació oral partint d’un guió elaborat prèviament i prestant

atenció a la recepció que en fan els destinataris.

6. Introduir en una explicació oral en mode directe algunes estratègies d’inte-

racció: preguntes, reptes que convidin a la reflexió, hipòtesis, etc.

7. Fer una explicació oral centrant-se en la importància que tenen els ele-

ments relacionats amb la veu, com el volum, l’entonació, la velocitat, les pau-

ses i l’èmfasi expressiu.

Segona activitat

Objectiu: Reconèixer les diferents seqüències textuals que integren un text argu-

mentatiu i saber-les combinar en aquesta classe de textos.

a) Identifica en el text argumentatiu següent la combinació de patrons que

conté.

Page 96: Teoria i didàctica dels patrons discursius

96Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

L’autoritat a l’escola

La cortesia i les bones maneres són més importants que les mateixes lleis, assegurava el filòsof Edmund Burke. Són el

que ens fa enfadar o el que ens cura, el que ens corromp o el que ens purifica, el que ens fa millors o el que ens degrada,

el que ens banalitza o el que ens refina, deia l’ irlandès. Certament, hi ha una enorme diferència entre tractar amb una

persona amable i educada o bé amb una que no ho és, i, sorprenentment, aquesta virtut està perdent valor.

D’un sistema disciplinari ferotge a l’escola durant el franquisme vam passar a un preocupant abandonament de la

qüestió del comportament a les escoles, i les conseqüències d’aquest error han estat importants. Entre els docents,

hi ha una sensació de frustració i poca autoestima. Un de cada quatre mestres que estan de baixa laboral ho està per

depressió. Els mestres es troben desemparats enfront dels nens violents i amb mal comportament. Un dels problemes

és que, davant d’actituds agressives a la classe, els mestres no saben ben bé què han de fer, quines mesures concretes

han de prendre, a qui han de recórrer.

DE BEN POC servirà la nova assignatura d’ Educació per a la Ciutadania a la secundària, si a la primària no s’ han après

unes mínimes formes de comportament social, vers els companys, vers els mestres. Podem tenir moltes lleis d’educa-

ció, però, per molt sofisticades que siguin, si no hi ha una cura del comportament a l’escola, serà difícil millorar.

L’objectiu hauria de ser, doncs, força clar: comptar amb un professorat amb autoritat, tolerància zero a l’abús verbal o

físic per part dels escolars i a la interrupció del desenvolupament normal de les classes. Per tant, caldria establir unes

mesures concretes que s’haurien de promoure des de la Conselleria d’Educació i que haurien d’assegurar que totes les

escoles segueixen les polítiques de promoció de bon comportament entre els alumnes. Per descomptat, la direcció de les

escoles hauria de tenir un paper totalment protagonista i hauria de garantir el bon comportament dels infants a l’esco-

la, a través d’uns protocols, revisats cada any. S’haurien de publicar regularment, de manera clara, les mesures concretes

que s’apliquen a l’escola per promoure el bon comportament i caldria assegurar-se que qualsevol persona de la comuni-

tat educativa ho rep. Aquests protocols haurien de contenir temes com el bullying i l’assetjament sexual o racial.

CAL assegurar-se que tothom té clar com es pot denunciar el bullying a l’equip de l’escola i quines són les accions per

aturar-lo que es poden portar a terme, legals en darrera instància. Seria imprescindible assegurar que els límits del que

és acceptable queden ben clars per a tothom, les sancions que es podrien aplicar i com s’apliquen.

És fonamental que l’escola adquireixi l’autoritat que li correspon. Saber parlar bé als altres, no ofendre, no molestar,

no fer servir un llenguatge abusiu i tenir una actitud de cooperació; tot plegat hauria de ser gairebé com aprendre a

caminar. No és necessari que un dia vinguin periodistes danesos o suecs a les nostres aules per filmar-hi imatges esper-

pèntiques de criatures que boicotegen la classe perquè així es parli d’aquest tema. Nosaltres, mares, pares, mestres, ciu-

tadans, sabem molt bé quin és el problema. Únicament d’una manera decidida des de l’Administració i sempre amb la

col·laboració del professorat podrem aconseguir tenir una joventut més motivada, més amable i amb més preparació.

Irene Boada. El Periódico, 26 gener 2008

Solució: Seqüències argumentatives, narratives, descriptives i directives.

Page 97: Teoria i didàctica dels patrons discursius

97Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Alguns comentaris:

La cortesia i les bones maneres són més importants que les mateixes lleis;

de ben poc servirà la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania a la

secundària, si a la primària no s’han après unes mínimes formes de comporta-

ment social. Amb recursos diversos, com ara arguments d’autoritat, ar-

guments per l’exemple, comparacions, arguments de causa-efecte, etc.,

l’emissor mira de fer admetre el seu punt de vista.

-

ra i descriu. Narra els fets que ens han portat a la realitat que ara vivim:

D’un sistema disciplinari ferotge a l’escola durant el franquisme vam passar a

un preocupant abandonament de la qüestió del comportament a les escoles. I

descriu allò que caracteritza una bona part del col·lectiu d’ensenyants:

Entre els docents, hi ha una sensació de frustració i poca autoestima. Un de

cada quatre mestres que estan de baixa laboral ho està per depressió.

qüestió “què opino?” a respondre “què s’ha de fer?”. És a dir, el text

argumentatiu es complementa amb seqüències directives, que giren a

l’entorn d’enunciats com aquests: Caldria establir unes mesures concretes

que s’ haurien de promoure des de la Conselleria; la direcció de les escoles hau-

ria de tenir un paper totalment protagonista. De fet, les seqüències directi-

ves són les que tenen més pes en el text, perquè l’emissor expressa el

seu desig de canviar les coses, d’organitzar el món de manera diferent.

-

lants passem fàcilment de l’exposició de les nostres conviccions a l’ex-

pressió de consells, suggeriments o prescripcions. La persona que argu-

menta busca sovint que els receptors del seu text adoptin una conducta

determinada. Malgrat tot, hem de diferenciar el rol de qui argumenta

del d’aquell que vol aconseguir que les coses es facin o siguin d’una

determinada manera. Són rols que poden conviure i complementar-se;

però com hem vist en les seqüències didàctiques anteriors, cada patró

té un funcionament textual específic.

b) En la carta següent hi ha una tesi implícita: els jugadors del Barça s’haurien

d’esforçar per aprendre català i parlar-lo, ni que fos una mica.

– Afegeix a l’inici de la carta una seqüència argumentativa que faci explícita

aquesta tesi. Insereix també una seqüència expressiva i amplia la frase direc-

tiva que tanca el text. Pots fer les modificacions que creguis convenients.

Page 98: Teoria i didàctica dels patrons discursius

98Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El català i el Barça

Recordo que quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del Barça la premsa espanyola va polemit-

zar sobre la voluntat de la directiva d’impartir classes de català per als jugadors. En aquell moment vaig pensar que per

fi podríem escoltar els jugadors no catalanoparlants del Barça parlant en català i en l’efecte positiu que això tindria com

a exemple per a la resta de les persones nouvingudes. Avui, tres anys després, el panorama no pot ser més desolador

si analitzem l’ús del català entre els jugadors del primer equip. Només parlen català els jugadors nascuts a Catalunya:

Xavi, Puyol, Valdés, Jorquera i Oleguer.

Hi ha un altre grup que tot i no haver nascut a Catalunya s’ha fet a la Masia i ja porta uns quants anys a Catalunya:

Mota (1999), Iniesta (1996) i Messi (2000), aquests jugadors mostren un menyspreu absolut cap a la nostra llengua en no

dir ni un trist “bon dia”. La resta dels jugadors ha arribat més recentment, però molts ja porten entre dos i tres anys a

Catalunya i encara no els hem sentit dir ni una sola paraula en català. Un cas a part és el jugador camerunès Eto’o, que,

malgrat haver estat quatre anys a Mallorca abans de la seva arribada al Barça, exigeix als periodistes catalans que se li

dirigeixin en castellà. Crec que també els hem de demanar un esforç aquest cop fora del terreny de joc.

Carles Pérez i Sánchez

Carta al director. La Vanguardia, 8 setembre 2006

Solució possible

És evident que els jugadors estrangers del Barça haurien de parlar poc o molt la llengua del país, o almenys s’hi haurien

d’esforçar una mica. La realitat és, però, tot el contrari.

Recordo que quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del Barça la premsa espanyola

va polemitzar sobre la voluntat de la directiva d’impartir classes de català per als jugadors. En aquell moment

vaig pensar que per fi podríem escoltar els jugadors no catalanoparlants del Barça parlant en català i en l’efecte

positiu que això tindria com a exemple per a la resta de les persones nouvingudes. Avui, tres anys després, el pa-

norama no pot ser més desolador si analitzem l’ús del català entre els jugadors del primer equip. Només parlen

català els jugadors nascuts a Catalunya: Xavi, Puyol, Valdés, Jorquera i Oleguer.

Hi ha un altre grup que tot i no haver nascut a Catalunya s’ha fet a la Masia i ja porta uns quants anys a Cata-

lunya: Mota (1999), Iniesta (1996) i Messi (2000), aquests jugadors mostren un menyspreu absolut cap a la nostra

llengua en no dir ni un trist “bon dia”. La resta dels jugadors ha arribat més recentment, però molts ja porten

entre dos i tres anys a Catalunya i encara no els hem sentit dir ni una sola paraula en català. Un cas a part és

el jugador camerunès Eto’o, que, malgrat haver estat quatre anys a Mallorca abans de la seva arribada al Barça,

exigeix als periodistes catalans que se li dirigeixin en castellà.

Què s’ha fet d’aquella lloable iniciativa? És que potser cobren poc per demanar-los aquest esforç extra? Pel que a mi

afecta, estic fart de tant jugador estrella i de tanta fanfarronada. I si mirem els resultats esportius, ja és el súmmum: ni

fets ni paraules!

Seriosament, ja és hora que les estrelles del firmament toquin de peus a terra, suïn la samarreta del club i s’identifiquin

poc o molt amb els colors que defensen, ni que sigui per diners. I, si us plau! Almenys que no reneguin del català, com

l’Eto’o.

Page 99: Teoria i didàctica dels patrons discursius

99Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Alguns comentaris:

-

vem un emissor que narrava uns fets, descrivia una situació i acabava

amb un enunciat directiu. L’argumentació quedava implícita, s’entenia

inclosa en el text, però no s’expressava obertament. Aquest és un re-

curs que segueixen molts textos argumentatius. L’exercici d’aprendre a

interpretar els implícits és molt útil per fomentar la comprensió lectora

de l’alumnat.

-

qüències expressives. És important adonar-se’n, distingir-les de les ar-

gumentatives i saber valorar la conveniència d’incloure-les o no en el

procés argumentatiu.

-

es directives, molt lligades amb els textos argumentatius. L’emissor fa

sovint el pas que el porta de dir allò que opina a dir com s’haurien de

fer les coses. Aquest pas pot ser oportú o inadequat; per això cal valorar

sempre la situació comunicativa. En tots els casos, però, el parlant ha

de ser conscient del tipus de text que està produint i ha de saber dis-

posar els recursos lingüístics i discursius com millor convé a les seves

intencions.

c) Escriu una carta a un diari o una revista defensant alguna idea tot intentant

convèncer els lectors de la seva validesa. Procura que en l’argumentació hi

hagi seqüències argumentatives, descriptives o narratives, directives i expres-

sives.

Tercera activitat

Objectiu: Saber combinar patrons en un text narratiu.

– Escriu un conte o una narració que no passi d’una pàgina, incorporant-hi els

cinc patrons que ja coneixes. Posa-hi un títol. Si vols, pots fer-ho utilitzant els

textos que vénen a continuació, que ja has vist a la seqüència inicial, tot fent-

hi les transformacions que calgui. També pots crear el conte seguint la teva

imaginació i prescindint dels exemples que t’oferim.

Page 100: Teoria i didàctica dels patrons discursius

100Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

El jersei era blau, d’un blau turquesa més aviat fosc, amb unes ratlles grises a la banda de baix.

De fet, era un pul·lòver clàssic amb acabats moderns: les gomes del baix i de les mànigues eren

de punt del revés, del que es cargola.

Descriptiu

Va voltar per mig Barcelona per comprar un regal al seu pare i no va trobar res que li agradés.

Al final, es va firar al costat de casa. Va veure una botigueta que estava de rebaixes i va trobar el

jersei que buscava.

Narratiu

Compra-li un jersei de llana, creu-me. Vés a la cosa segura. Arriba’t al Corte Inglés, busca la bou-

tique de Pulligan i compra-l’hi un pullover clàssic. Segur que li agrada.

Directiu

Com la llana no hi ha res, perquè escalfa sense engavanyar i és molt sana per al cos, no pica, a

diferència de la fibra sintètica que produeix electricitat estàtica. I no fa peeling...

Argumentatiu

Oh! És fantàstic!! M’has encertat el gust: un jersei de llana! És que m’encanta. o em podies haver

regalat res millor... De veritat, nena. I em feia una falta...

Expressiu

Solució possible

Un regal per al pare

La Lluïsa desitjava fer un regal al seu pare i volia que fos una cosa que li fes molta il·lusió. La Teresa, la seva amiga de

l’ànima, li aconsellava que fos una cosa pràctica, però ella no n’estava del tot segura.

– Compra-li un jersei de llana, creu-me. Vés a la cosa segura. Arriba’t al Corte Inglés, busca la boutique de Pulligan i

compra-l’hi un pul·lòver clàssic. Segur que li agrada.

– No ho sé, noia, no ho sé...

De fet, va pensar la Lluïsa, un bon jersei de llana... com la llana no hi ha res, perquè escalfa sense engavanyar i és molt

sana per al cos, no pica, a diferència de la fibra sintètica que produeix electricitat estàtica. I no fa peeling... Però vull

mirar una mica, a veure si trobo alguna cosa diferent, que se surti de les coses de cada dia.

Però el cas és que va voltar per mig Barcelona per veure si trobava una cosa més original i no va trobar res que li agradés.

Al final, es va firar al costat de casa. Va veure una botigueta que estava de rebaixes i va trobar la cosa ideal: un jersei de

llana!

Però, quin jersei! Era blau, d’un blau turquesa més aviat fosc, amb unes ratlles grises a la banda de baix. De fet, era un

pullover clàssic amb acabats moderns: les gomes del baix i de les mànigues eren de punt del revés, del que es cargola.

Extraordinari: clàssic i modern alhora. La prova va ser que quan li va donar al seu pare li va encantar.

Page 101: Teoria i didàctica dels patrons discursius

101Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

– Oh! És fantàstic!! M’has encertat el gust: un jersei de llana! És que m’encanta, tan modern! No em podies haver regalat

res millor... De veritat, nena. I em feia una falta...

Quarta activitat

Objectiu: Aprofundir en l’aplicació del patró directiu en combinació amb el descrip-

tiu i l’expressiu.

El text que llegiràs a continuació són uns consells pràctics per estalviar aigua de

l’Agència Catalana de l’Aigua. Com veuràs, segueix un patró directiu, però amb algu-

na seqüència descriptiva.

a) Afegeix una seqüència descriptiva o argumentativa breu al primer, segon i

darrer punt, de manera que el text no perdi el seu caràcter directiu.

Les aixetes i el rentamans

–Tanca les aixetes quan no facis servir l’aigua.

– Repara les aixetes que perdin aigua.

– Redueix el cabal d’aigua de les aixetes instal·lant dispositius barats i senzills de col·locar que permeten estalviar

aigua: els economitzadors o reguladors de cabal o airejadors. Aquests s’ enrosquen a dutxes i aixetes i incorporen un

mecanisme que barreja aire amb aigua i, amb la mateixa pressió i el mateix confort, s’aconsegueix un consum de fins

a un 50% més baix.

– Si t’has de canviar d’aixeta posa’n una de monocomandament, el seu consum d’aigua és de 6 a 8 litres per minut.

Page 102: Teoria i didàctica dels patrons discursius

102Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Solució possible

– Tanca les aixetes quan no facis servir l’ aigua. L’aigua és un bé escàs i la manca d’aigua ens afecta a tots.

– Repara les aixetes que perdin aigua. Una aixeta defectuosa és una aixeta que malbarata aigua i pot ser motiu d’in-

undacions.

– Si t’has de canviar d’aixeta posa’n una de monocomandament, el seu consum d’aigua és de 6 a 8 litres per minut, per-

met graduar el cabal d’aigua i es tanca més fàcilment i ràpidament.

Alguns comentaris:

-

lació de la conducta, la indicació de com cal actuar. L’Agència Catalana

de l’Aigua s’ha proposat orientar els receptors cap a una manera d’ac-

tuar.

impositives. Sempre és convenient que el receptor entengui per què se

li demana d’actuar en un sentit o un altre. D’aquí la conveniència d’in-

troduir-hi les seqüències descriptives o argumentatives.

b) Us presentem una recepta de cuina que, com és usual, consta de dues parts:

a la primera es descriuen els ingredients i, a la segona, es donen les instruc-

cions per realitzar-la.

– Imagineu-vos que, per telèfon, doneu instruccions a un amic vostre per rea-

litzar aquest plat. Feu-ho incorporant-hi seqüències expressives, de manera

que quedi un text força expressiu.

Espinacs amb bacallà

Ingredients: Espinacs frescos o congelats, pinyons, bacallà esqueixat i dessalat, salsa maionesa feta amb alls escalivats o

alls tendres fregits.

Procediment: Bulliu els espinacs, talleu-los i deixeu-los escórrer. Un cop escorreguts passeu-los per la paella amb una

mica d’oli i els pinyons. Per altra banda, passeu també el bacallà per la paella, perquè deixi anar l’aigua.

Poseu els espinacs en una plata de forn i cobriu-los amb el bacallà. Tireu-hi la maionesa d’alls escalivats (o tendres) i

gratineu-los un moment abans de servir.

Page 103: Teoria i didàctica dels patrons discursius

103Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Solució possible

- Pep?

- Sí?

- Sóc la Neus. Va, apunta que et dono la recepta dels espinacs aquells tan bons que em vas demanar. Et va bé, oi?

- Oh, i tant!

- Doncs, apunta, que tinc una mica de pressa. Els ingredients ja els saps, oi? Espinacs (congelats, tu, que així no donen

feina), un grapadet de pinyons, el bacallà esqueixat i dessalat i salsa maionesa feta amb l’all escalivat.

- Ui! No et dic res...

- Si no et va bé escalivar alls per tan poca cosa es pot fer amb alls tendres fregits, que a mi també m’agrada molt.

- Sí, sí, anem al més fàcil.

- Mira: primer bulls els espinacs, però no et passis, eh!, que si no, no tenen gust de res, els poses a l’escorredora i els

trinxes una mica, que deixin anar l’aigua. Llavors enrosseixes els pinyons a la paella i hi afegeixes els espinacs ben

aixafadets amb la forquilla i els dónes tres o quatre voltes, però vigila que en tirar-los esquitxen de mala manera, eh! A

mi em van fer una rebufada que vaig quedar com un cristo.

- Dona, si els tires massa mullats...

- Què va... Normal, normal... Bé, a part, en una altra paella, dónes quatre voltes al bacallà, sense oli, és clar, només per-

què deixi anar tota l’aigua.

- D’acord, d’acord...

- Llavors, poses els espinacs en una plata de forn que serveixi per servir, hi col·loques el bacallà al damunt, ho empasti-

fes tot de maionesa per sobre i ho gratines. Ara, de gratinar, fes-ho minuts abans de dinar que així queden “de muerte”.

Bé, tu ja ho saps, ja els has tastat.

- Em van encantar! I segur que ma mare s’hi lleparà els dits...

- Bé, noi, et deixo que he d’anar a portar el cotxe a la revisió.

- D’acord, d’acord, i moltes gràcies.

- De res. Ja parlarem. Adéu, adéu.

c) Ara redacta unes instruccions utilitzant el patró directiu, però introduint-hi

seqüències descriptives, argumentatives o expressives, segons convingui.

Cinquena activitat

Objectiu: Reconèixer i saber utilitzar diferents possibilitats d’integració de patrons

en el text expressiu.

En aquest text literari, Josep Maria Espinàs manifesta els seus sentiments respecte

a la discapacitat de la seva filla Olga. És un narrador implicat, que sap combinar els

recursos propis de la narració i fusionar-los amb recursos propis dels textos expres-

sius. A més, hi trobem també seqüències descriptives i argumentatives.

Page 104: Teoria i didàctica dels patrons discursius

104Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

La gent mira

Estimada Olga,

Les primeres vegades que anàvem amb tu, pel carrer, ens feia una certa cosa, saps? (Oh, no, no ho saps, per sort!) Perquè

és inevitable que la gent es fixi en tu. Sobretot d’ençà que, per la ditxosa cama! –sí, noia, tens raó- o pel que sigui has

quedat tan baixeta i, a més, coixeges.

Però ara, precisament, no ens importa.

És quan eres petita, o joveneta, i el teu cos no era gaire diferent del de les noies de la teva edat, que ens sentíem incòmo-

des, sovint, tot passejant amb tu. Perquè la gent mira, i quan veu una expressió, qualsevol cosa que no és normal, s’hi

fixa. És un instint naturalíssim. Nosaltres ens n’adonàvem, i intentàvem de continuar com si res, i procuràvem esborrar

aquella sensació desagradable.

És una incomoditat que només es cura repetint-la:

Per això m’imagino el drama dels pares que no han gosat treure aquests fills de casa –durant tants anys hi ha hagut de-

ficients de tota mena que eren “invisibles”... –i que no podien suportar la idea de sotmetre’s, juntament amb els infants,

a la curiositat pública. En amagar el fill amagaven també la seva inseguretat, la seva por. Hem de comprendre-ho, perquè

aleshores la societat era més cruel, i més injusta, perquè estava menys informada.

Això és com parlar en públic, com tantes coses. El primer dia el cor se’t dispara, les mans et suen i les cames et fan figa,

però si t’has proposat de no deixar-te vèncer, de superar el tràngol, i ho tornes a provar, cada vegada patiràs menys i

acabaràs parlant amb la suficient tranquil·litat.

Ens vam proposar, efectivament, de superar el tràngol, perquè sabíem que, si no el superàvem, nosaltres quedaríem

negativament marcats, però qui hi perdria més series tu. Amagar-te volia dir fer-te encara més “anormal”.

De mica en mica ens hi devíem acostumar, perquè suposo que la gent continuava mirant, però ja no ens molestava.

Alguna vegada m’he irritat davant d’un cas especialment descarat, ho confesso –aquestes dones que giren el cap, i

s’aturen quan passes, i veus que segueixen palplantades i tafaneres mentre nosaltres ens allunyem a poc a poc – però

amb la mateixa sinceritat he de dir que allò que m’irrita no és ser observat sinó que hi hagi gent tan poc sensible, tan

impertinent. És a dir, tan poc educada. Si jo he après a ser mirat, ells haurien d’haver après també a mirar, perquè han

tingut prou ocasions.

Josep M. Espinàs. El teu nom és Olga

La transmissió de sentiments s’aconsegueix en aquest text especialment pel

recurs que utilitza l’emissor de simular que parla amb la seva filla. Hi parla fent ús

d’una primera persona del plural que inclou la seva dona i que sembla voler abastar

altres famílies, fugir del cas particular. És des d’aquest posicionament que narra, des-

criu i argumenta; però, per damunt de tot, manifesta emocions, parla d’allò que sent.

Page 105: Teoria i didàctica dels patrons discursius

105Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

a) Escriu una carta a Josep M. Espinàs per comunicar-li la impressió que t’ha

causat la lectura del seu text, tot combinant diversos patrons .

b) En una carta de queixa esperem trobar-hi el patró expressiu. Ara procura-

rem fer el contrari.

– Escriu una carta de queixa al síndic de greuges exposant una situació d’as-

setjament immobiliari que pateixes, utilitzant els patrons descriptiu, narratiu

i argumentatiu, però evitant el patró expressiu.

Sisena activitat

Objectius:

-

ments i en el desenvolupament d’habilitats al llarg del procés d’aprenentatge.

comunicatives dels alumnes.

Proposarem una activitat anàloga a la darrera de la primera seqüència, “Visió gene-

ral dels patrons discursius”, que al seu moment va servir d’avaluació inicial.

a) Tria un tema d’entre tres o quatre i desenvolupa’l per escrit usant els di-

ferents patrons i tenint en compte els diferents rols que l’emissor ha de de-

senvolupar: descriptiu, narratiu, directiu, argumentatiu i expressiu. Aquesta

vegada, però, l’escrit haurà de ser una narració o una argumentació, caldrà

situar-la breument en un context i posar-hi un títol.

El temes proposats seran els mateixos: el pastís de xocolata, els transports de

rodalies a Barcelona, l’úlcera d’estómac... Millor que cadascú repeteixi tema.

b) Després de fer aquesta activitat, el professor lliurarà a cada alumne l’exer-

cici d’avaluació inicial que va fer i demanarà que el compari amb el que acaba

de fer i que valori per escrit els canvis que hi observa.

Se’ls pot guiar amb un guió com el que ve a continuació, sobre el qual hauran

de comentar les diferències entre l’abans i el després.

Page 106: Teoria i didàctica dels patrons discursius

106Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Fitxa d’autoavaluació

– Tens clares les característiques de cada un dels patrons?

– El fet que les coneguis ha contribuït a millorar la teva expressió i que et sentis més segur a l’hora d’expressar-te de

forma concreta?

– Quin patró t’ha semblat més interessant i per què?

– En quin patró notes que has millorat menys?

– En quins patrons trobes que has millorat més?

– Quines de les habilitats que has desenvolupat: descriure, narrar, argumentar, instruir, manifestar sensacions aními-

ques, desconeixies o havies practicat menys en aprenentatges anteriors?

– T’ha ajudat pensar que estàs desenvolupant un rol quan descrius, narres, recomanes, argumentes, o et manifestes

emocionalment?

Page 107: Teoria i didàctica dels patrons discursius

107Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Obj

ecti

u fi

nal

: Pr

end

re c

onsc

ièn

cia

de

la c

omp

lem

enta

riet

at d

els

pat

ron

s en

els

tex

tos

real

s i

sabe

r co

mbi

nar

dif

eren

ts p

atro

ns

sego

ns

les

dif

eren

ts s

itu

acio

ns

com

un

icat

ives

Obj

ecti

uM

ater

ial

Act

ivit

atA

gru

pam

ent

Inte

rven

ció

doc

ent

1a. activitat

Rec

onèi

xer

les

dif

eren

ts s

e-q

üèn

cies

tex

tual

s q

ue

inte

-gr

en u

n t

ext

exp

lica

tiu

i q

ue

re

spon

en a

la c

ombi

nac

ió d

e d

ifer

ents

pat

ron

s.

Con

stat

ar c

om a

qu

esta

com

-bi

nac

ió d

e p

atro

ns

es t

roba

al

ser

vei d

’un

obj

ecti

u c

o-m

un

icat

iu m

olt

con

cret

Text

“El

s vi

rus”

Lect

ura

en

veu

alt

a

Iden

tifi

caci

ó d

e se

ènci

es

text

ual

s d

e d

ifer

ents

tip

us

Ind

ivid

ual

o p

er p

are-

lles

Gru

p s

ence

r –

Prof

esso

r (p

osad

a en

com

ú)

Aju

da

per

son

alit

zad

a a

qu

i la

ne-

cess

iti

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú

pro

cura

nt

qu

e ca

da

afirm

ació

qu

e fa

n e

ls e

stu

dia

nts

est

igu

i be

n j

us-

tifi

cad

aSí

nte

siSi

es

con

sid

era

nec

essa

ri, p

rop

os-

ta d

’alt

res

acti

vita

ts p

er p

ract

icar

el

tex

t ex

pli

cati

u

2a. activitat

Rec

onèi

xer

les

dif

eren

ts

seq

üèn

cies

tex

tual

s q

ue

inte

gren

un

tex

t ar

gum

enta

-ti

u i

sabe

r-le

s co

mbi

nar

en

aq

ues

ta c

lass

e d

e te

xtos

Text

“L’

auto

rita

t a

l’esc

ola”

Text

“El

cat

alà

i el B

arça

”:

a) T

ext

real

b)

Tex

t m

anip

ula

t

Lect

ura

en

veu

alt

a

Iden

tifi

caci

ó d

e se

ènci

es

text

ual

s d

e d

ifer

ents

tip

us

Tran

sfor

mac

ió d

’un

tex

t: r

e-es

crip

tura

Pr

odu

cció

d’u

n t

ext

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

sor

Aju

da

per

son

alit

zad

a a

qu

i la

ne-

cess

iti

Part

icip

ació

en

la p

osad

a en

com

ú

pro

cura

nt

qu

e ca

da

afirm

ació

qu

e fa

n e

ls e

stu

dia

nts

est

igu

i be

n j

us-

tifi

cad

aSí

nte

siC

orre

cció

i c

omen

tari

del

s te

xtos

p

rod

uït

s

3a. activitat

Sabe

r co

mbi

nar

pat

ron

s en

u

n t

ext

nar

rati

uQ

uad

re

amb

exem

ple

s d

e te

xtos

qu

e se

guei

xen

els

di-

fere

nts

pat

ron

s

Prod

ucc

ió d

’un

tex

tIn

div

idu

alC

orre

cció

i c

omen

tari

del

s te

xtos

p

rod

uït

s

4a. activitat

Ap

rofu

nd

ir e

n l’

apli

caci

ó d

el

pat

ró d

irec

tiu

en

com

bin

ació

am

b el

des

crip

tiu

i l’e

xpre

s-si

u

Text

“Le

s ai

xete

s i

el r

enta

-m

ans”

R

ecep

ta d

e cu

ina

Tran

sfor

mac

ió d

’un

tex

t: r

e-es

crip

tura

Pr

odu

cció

d’u

n t

ext

oral

Pr

odu

cció

d’u

n t

ext

Ind

ivid

ual

Pe

tits

gru

ps

Cor

recc

ió d

els

text

os p

rod

uït

s

Com

enta

ris

per

son

alit

zats

C

omen

tari

d’u

n t

ext

dav

ant

de

tot

el g

rup

Quadre-resum.

Seqüència didàctica.

La interrelació de

patrons discursius

Page 108: Teoria i didàctica dels patrons discursius

108Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

5a. activitat

Rec

onèi

xer

i sab

er u

tili

tzar

d

ifer

ents

pos

sibi

lita

ts d

’inte

-gr

ació

de

pat

ron

s en

el t

ext

exp

ress

iu

Frag

men

t d

e El

teu

nom

és

Olg

aLe

ctu

ra e

n v

eu a

lta

C

omen

tari

dir

igit

del

tex

t Pr

odu

cció

de

text

os

Ind

ivid

ual

G

rup

sen

cer

– Pr

ofes

-so

r

Part

icip

ació

en

el c

omen

tari

de

text

fen

t p

regu

nte

s i r

ecol

lin

t le

s id

ees

inte

ress

ants

C

orre

cció

i co

men

tari

d’a

lgu

n

del

s te

xtos

pro

du

ïts

6a. activitat

Qu

e l’a

lum

ne

com

pro

vi i

valo

ri e

l pro

grés

qu

e h

a fe

t en

l’ad

qu

isic

ió d

e co

nei

xe-

men

ts i

en e

l des

envo

lup

a-m

ent

d’h

abil

itat

s al

llar

g d

el

pro

cés

d’a

pre

nen

tatg

e

Qu

e el

pro

fess

or d

isp

osi d

e m

és d

ades

per

ava

luar

els

co

nei

xem

ents

i le

s h

abil

itat

s co

mu

nic

ativ

es d

els

alu

mn

es

Exer

cici

d’a

valu

ació

inic

ial

(rec

up

eran

t el

s te

xtos

red

ac-

tats

per

cad

a al

um

ne

a la

1a.

se

ènci

a)Fi

txa

d’a

uto

aval

uac

Prod

ucc

ió d

’un

tex

t

Au

toav

alu

ació

refl

exiv

aIn

div

idu

al

Alu

mn

e –

Prof

esso

rA

nim

ació

de

l’act

ivit

at r

eflex

iva

C

omen

tari

s p

erso

nal

itza

ts a

cad

a ap

ren

ent

Page 109: Teoria i didàctica dels patrons discursius

109Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Articles de referència

GRAU, Maria (2003) «El patró descriptiu: l’habilitat de descriure». Llengua i Ús. Revista

Tècnica de Política Lingüística, núm. 27, p. 38-44. [En línia <http://www6.gencat.cat/

llengcat/liu/27_143.pdf>]

L’article tracta el tema de la descripció lingüística com una habilitat del par-

lant per dir com són els objectes del món o per mostrar-los d’una determinada

manera als ulls del receptor. Aquest punt de partença denota d’entrada que

l’emissor pot descriure qualsevol realitat, fins i tot imaginària, des de punts de

vista més o menys subjectius o objectius; és a dir, que les descripcions poden

ser més o menys modalitzades.

El professor de català hi trobarà descrits els elements i els recursos que li fa-

cilitaran la tasca de desenvolupar aquesta habilitat en els aprenents, habilitat

que de forma intuïtiva exercim quan parlem.

Paraules clau: text, patrons discursius, modalització, patró descriptiu, des-

cripció científica, descripció subjectiva, patró narratiu, habilitats lingüístiques,

habilitats comunicatives, estratègies comunicatives.

BELLÈS, Joan (2003) «El patró narratiu: l’habilitat de narrar». Llengua i Ús. Revista Tècni-

ca de Política Lingüística, núm. 28, p. 34-44. [En línia <http://www6.gencat.cat/lleng-

cat/liu/28_162.pdf>]

Saber narrar és una habilitat que no està lligada necessàriament a l’activitat

literària, sinó que abasta la comunicació en general. Aquest article tracta del

patró narratiu com una forma d’organització textual universal, que comprèn

els diferents punts de vista de la narració, tant en el text de ficció com en el

de no-ficció. Alhora, té en compte els aspectes de modalització indispensables

per aconseguir l’adaptació de la narració al context comunicatiu i assenyala

les diferències entre el patró narratiu i el descriptiu, els dos patrons que tenen

Page 110: Teoria i didàctica dels patrons discursius

110Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

predominantment funció referencial.

El docent hi trobarà també uns suggeriments didàctics que faciliten a l’aula el

desenvolupament de l’habilitat de narrar.

Paraules clau: text, patrons discursius, modalització, patró narratiu, patró

descriptiu, habilitats lingüístiques, habilitats comunicatives, estratègies co-

municatives.

ARTIGAS, Rosa (2004) «El patró directiu: l’habilitat de conduir les accions dels altres».

Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm 29, p. 43.54 [En línia <http://

www6.gencat.cat/llengcat/liu/29_155.pdf>]

Donar ordres, oferir, demanar, dirigir, advertir, regular, receptar... són accions

verbals que es posen en joc en la vida diària i que evidencien la capacitat dels

humans de fer fer coses als altres. Atès que aquests actes verbals pretenen

l’acceptació del qui ha de realitzar allò que es demana, cal tenir en compte els

recursos de cortesia lingüística i de modalització en general que són necessa-

ris per predisposar-lo favorablement.

Des d’aquest punt de vista, en aquest article es descriuen les característiques

del patró directiu i un conjunt d’estratègies discursives per aplicar-lo, a fi de

poder treballar els textos directius a l’aula i millorar la competència comuni-

cativa dels aprenents.

Paraules clau: text, patrons discursius, modalització, modalització deòntica,

patró directiu, patró expressiu, habilitats lingüístiques, habilitats comunicati-

ves, estratègies comunicatives.

BELLÈS, Joan (2005) «El patró expressiu: l’habilitat de comunicar les emocions i els

estats d’ànim». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 32, p. 27-36.

[En línia <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/32_517.pdf>]

Saber regular la presència de sentiments i de subjectivitat en els textos és,

sens dubte, una de les habilitats crucials per tenir èxit en la comunicació.

El patró expressiu, estretament lligat a la funció emotiva, tradueix una part

molt important de la psicologia de l’emissor: emocions, estats d’ànim, senti-

ments..., motiu pel qual la modalització hi té carta de naturalesa.

En aquest article ens proposem donar-ne a conèixer les característiques, així

com els recursos més habituals per poder exterioritzar la part afectiva de

l’emissor de la manera més adequada a les diferents situacions comunica-

tives.

Page 111: Teoria i didàctica dels patrons discursius

111Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Paraules clau: text, patrons discursius, modalització, patró expressiu, habili-

tats lingüístiques, habilitats comunicatives, estratègies comunicatives.

GRAU, Maria (2004) «El patró argumentatiu: l’habilitat de defensar opinions». Llengua

i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 30, p. 42-51. [En línia <http://www6.

gencat.cat/llengcat/liu/30_491.pdf>]

El patró argumentatiu reflecteix més que cap altre la tensió entre allò que és

subjectiu i que d’entrada reflecteix punts de vista, idees, valors, creences...

del parlant, el jo; i allò que és pretesament objectiu, el no-jo. Aquest equilibri

comporta que l’emissor desenvolupi un posicionament discursiu eclèctic, el

qual s’aconsegueix aplicant alguns dels procediments de modalització més

importants.

A partir d’aquestes idees, en aquest article ens proposem abordar les habili-

tats comunicatives que es relacionen més directament amb l’activitat d’argu-

mentar, centrant-nos, sobretot, en la importància que té en el discurs argu-

mentatiu el posicionament de l’emissor i la tria dels recursos que pot utilitzar

per tal d’aconseguir l’adhesió dels destinataris.

Paraules clau: text, patrons discursius, modalització, modalització epistèmi-

ca, modalització apreciativa, patró argumentatiu, patró expressiu, habilitats

lingüístiques, habilitats comunicatives, estratègies comunicatives.

Page 112: Teoria i didàctica dels patrons discursius

112Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Bibliografia

Bibliografia temàtica

El patró descriptiu: l’habilitat de descriure

ADAM, Jean-Michel (1985) «Quels types de textes?». Le Français dans le Monde, núm. 192,

p. 39-43.

___ (1992) Les textes: Types et prototype. Récit, description, argumentations, explication et

dialogue. París: Nathan.

ADAM, Jean-Michel; PETITJEAN, André (1989) Le texte descriptif. Paris: Nathan.

ÁLVAREZ, Miriam (1993) Tipos de escrito I: Narración y descripción. Madrid: Arco Libros.

ARTIGAS, Rosa (2002) «Els patrons discursius com a procediment de construcció textu-

al». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 25, p. 49-56. [En línia

<http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/25_200.pdf>]

BELLÈS, Joan (1999) «Saber donar informació». A: ARTIGAS, Rosa (coord.). Habilitats comu-

nicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalu-

nya. Direcció General de Política Lingüística; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 3)

BERNÁRDEZ, Enrique (2000) «Estrategias constructivas de la descripción oral». Revista de

Lingüística SEL, núm. 30, p. 331-356.

GRAU, Maria (1999) «Saber demanar informació». A: ARTIGAS, Rosa (coord.). Habilitats

comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Barcelona: Generalitat de Ca-

talunya. Direcció General de Política Lingüística; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 3)

___ (2003) La modalització: Manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos

acadèmics orals i escrits. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. [En

línia<http://www.tdx.cat/TDX-0430104-155302>] [Tesi doctoral]

Page 113: Teoria i didàctica dels patrons discursius

113Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

(1998) Pratiques. La description [Metz], núm. 99.

(2001) Pratiques. Histoire de la description scolaire [Metz], núm. 109-110.

ROULET, Eddy (1991) «Une approche discursive de l’hétérogénéité díscursíve». Études

de Linguistique Appliquée, núm. 83, p. 117-130.

El patró narratiu: l’habilitat de narrar

(1998) Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura. La narració [Barcelona]: Graó,

núm. 16.

BARTHES, Roland (1982) Análisis estructural del relato. Barcelona: Buenos Aires.

BELLÈS, Joan (1991) «La progressió temàtica». Com Ensenyar Català als Adults. A l’entorn

de la gramàtica textual. [Barcelona], supl. núm. 8, p. 37-54.

___ (1999) «Saber donar informació». A: ARTIGAS, Rosa (coord.). Habilitats comunicatives.

Una reflexió sobre els usos lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direc-

ció General de Política Lingüística; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 3)

CALSAMIGLIA, Helena (2000) «Estructura y funciones de la narración». Textos de Didáctica

de la Lengua y de la Literatura, núm. 25, p. 9-22.

DOLZ, Joaquim (2003) «Com ensenyar a escriure el relat històric? Elaboració de dues

seqüències didàctiques i avaluació de l’impacte pedagògic a l’escola primà-

ria». A: CAMPS, Anna (comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barce-

lona: Graó. (Biblioteca d’Articles; 134)

FORT, Rosa; RIBAS, Teresa (2003) «Aprendre a narrar. Un projecte sobre la novel·la d’in-

triga». A: CAMPS, Anna (comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Bar-

celona: Graó. (Biblioteca d’Articles; 134)

FREIXAS, Laura (1999) Taller de narrativa. Madrid: Anaya. (Punto de Referencia)

GRAU, Maria (1999) «Saber demanar informació». A: ARTIGAS, Rosa (coord.). Habilitats

comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Barcelona: Generalitat de Ca-

talunya. Direcció General de Política Lingüística; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 3)

___ (2003) «El patró descriptiu: l’habilitat de descriure». Llengua i Ús. Revista Tècnica de

Política Lingüística, núm. 27, p. 38-44. [En aquest monogràfic i en línia <http://

www6.gencat.cat/llengcat/liu/27_143.pdf>]

MENDOZA, Antonio (1998) «Intertextualitat i recepció: el conte tradicional». Articles de

Page 114: Teoria i didàctica dels patrons discursius

114Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Didàctica de la Llengua i de la Literatura. Intertextualitat, núm. 14, p.13-31.

PÉREZ, Francisca (1999) «Com cal escriure. Una experiència didàctica al voltant del

text narratiu autobiogràfic». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura.

Experiències d’escriptura reflexiva, núm. 17, p. 51-62.

RODRÍGUEZ, Carmen; MARTÍNEZ, Ana M.; ZAYAS, Felipe (2003) «La reflexió gramatical en

un projecte d’escriptura. Manual de procediments narratius». A: CAMPS, Anna

(comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó. (Bibliote-

ca d’Articles; 134)

SULLÀ, Enric (ed.). (1994) Poètica de la narració. 3a ed. Barcelona: Empúries.

TORRENT, Anna M. (1998) «La narració periodística». Articles de Didàctica de la Llengua i

de la Literatura. La narració, núm. 16, p. 39-47.

El patró directiu: l’habilitat de conduir les accions dels altres

ARTIGAS, Rosa (2002) «Els patrons discursius com a procediment de construcció textu-

al». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 25, p. 49-56. [En línia

<http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/25_200.pdf>]

BORDONS, Glòria; CASTELLA, Josep. M.; MONNÉ, Pilar (1988) Trèvol 1. Text. Barcelona: Empú-

ries; Publicacions de la Universitat de Barcelona.

BORDONS, Glòria; CASTELLÀ, Josep M.; COSTA, Elisabeth (1998) La lingüística textual aplica-

da al comentari de textos. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. (Textos

Docents; 127)

(1999) Català sense distàncies 3. Curs d’autoaprenentatge. Barcelona: Generalitat de Ca-

talunya. Departament de Cultura; Departament d’Ensenyament; Pòrtic.

COROMINA, Eusebi [et al.]. (2002) Llengua i comunicació 1. Primer cicle. Vic: Eumo.

CODINA, Francesc. [et al.]. (1996). Llengua i comunicació 3. Educació Secundària Obligatòria.

Vic: Eumo.

Fitxes per treballar l’expressió escrita. Castelló: Universitat Jaume I. Servei de Llengües i

Terminologia. [En línia <http://www.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/fEE.thtml>]

GRAU, Maria (2003) «El patró descriptiu. L’habilitat de descriure». Llengua i Ús. Revista

Tècnica de Política Lingüística, núm. 27, p. 38-44. [En aquest monogràfic i en línia

<http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/27_143.pdf>]

Page 115: Teoria i didàctica dels patrons discursius

115Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

HAVERKATE, Henk (1994) La cortesia verbal: Estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos. (Es-

tudios y Ensayos; 386)

LLORET, Montserrat (1999) «La llengua en l’intercanvi de béns i serveis». A: ARTIGAS,

Rosa (coord.). Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Bar-

celona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística; Vic:

Eumo. (Llengua i Text; 3)

El patró expressiu: l’habilitat de comunicar les emocions i els estats d’ànim

ANGUS, Lynne E. (1996) «An intensive analysis of metaphor themes in psychotherapy».

A: MIO, Jeffrey Scott; KATZ, Albert (ed.). Metaphor: Implications and applications.

Mahwah, NJ/Londres: Lawrence Erlbaum Associates.

ARTIGAS, Rosa (2002) «Els patrons discursius com a procediment de construcció textu-

al». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 25, p. 49-56. [En línia

<http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/25_200.pdf>]

ASCH, Solomon Eliot (1958) «The metaphor. A psychological inquiry». A: TAGIURI, Rena-

to; PETRULLO, Luigi (ed.). Person perception and interpersonal behavior. Standford:

Standford University Press.

BELLÈS, Joan; GRAU, Maria (1999) «El paper de l’emotivitat en la comunicació verbal». A:

ARTIGAS, Rosa (coord.). Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüís-

tics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüís-

tica; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 3)

BALLY, Charles (1965) Liguistique Générale et Linguistique Francaise. 4a ed. revisada i cor-

regida [1a ed. 1932]. Berna: A. Francke.

DUCROT, Oswald (1986) El decir y lo dicho: Polifonía de la enunciación. Barcelona: Buenos

Aires: México: Paidós [Títol original: Le Dire et le Dit. París: Les Éditions de Mi-

nuit, 1984]

FAINSILBER, Lynn; ORTONY, Andrew (1987) «Metaphorical uses of language in the expres-

sion of emotions». Metaphor and Symbolic Activity, núm. 2.

FUSSELL, Susan R.; MOSS, Mallie M. (1998) «Figurative Language in Emotional Commu-

nication». A: FUSSELL, Susan R.; KREUZ, Roger J. (ed.). Social and Cognitive Approac-

hes to Interpersonal Communication. Mahwah, NJ; Londres: Lawrence Erlbaum

Associates.

GRAU, Maria (2004) «El patró argumentatiu: l’habilitat de defensar opinions». Llengua i

Page 116: Teoria i didàctica dels patrons discursius

116Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 30, p. 42-51. [En aquest monogrà-

fic i en línia <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/30_491.pdf>]

ORTONY, Andrew (1975) «Why metaphors are necessary and not just nice». Educational

Theory, núm. 25.

POLLIO, Howard; BARLOW, Jack (1975) «A behavioral analysis of figurative language

in psychotherapy: One session in a single case study». Language and Speech,

núm. 18.

ROBINSON, Wendy P. (1972) Language and Social Behavior. Harmondsworth: Penguin Bo-

oks. [Traducció italiana: Linguaggio e comportamento sociale (1978). Bolonya: So-

cietà Editrice il Mulino].

SIEGELMAN, Ellen (1990) Metaphor and meaning in psychotherapy. Nova York: Guilford.

El patró argumentatiu: l’habilitat de defensar opinions

ALTURO, Núria [et al.]. (2006) L’argumentació. Barcelona: Promociones i Publicaciones

Universitarias.

AMOSSY, Ruth (dir.). (1999) Images de soi dans le discours: La construction de l’ethos. Lau-

sanne: Delachaux et Niestlé. (Sciences des Discours)

ANSCOMBRE, Jean-Claude; DUCROT, Oswald (1994) La argumentación en la lengua. Madrid:

Gredos.

ARISTÒTIL (1998) Retòrica. Poètica. Barcelona: Edicions 62. [Traducció de J. Leita]

ARTIGAS, ROSA (2002) «Els patrons discursius com a procediment de construcció textu-

al». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 25, p. 49-56. [En línia

<http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/25_200.pdf>]

___ (2004) «El patró directiu: l’habilitat de conduir les accions dels altres». Llengua i

Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 29, p. 43-54. [En aquest monogrà-

fic i en línia <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/29_155.pdf>]

AUTHIER-REVUZ, Jacqueline (1982) «Hétérogénéité montrée et hétérogénéité constitu-

tive: éléments pour une approche de l’autre dans le discours». DRLAV. [Univ.

Paris-Vincennes], núm. 26.

BRETON, Philippe (2006) L’argumentation dans la communication. Paris: La Découverte.

Page 117: Teoria i didàctica dels patrons discursius

117Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

COTTERON, Jany (2003) «Seqüències didàctiques per ensenyar a argumentar a l’escola

primària?»“. A: CAMPS, Anna (comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriu-

re. Barcelona: Graó. (Biblioteca d’Articles; 134)

CROS, Anna (2002) «L’argumentació oral». A: VILÀ, Montserrat (coord.). Didàctica de la

llengua oral formal: Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona:

Graó. (Biblioteca d’Articles; 131)

___ (2003) Convencer en clase. Argumentación y discurso docente. Barcelona: Ariel Lin-

güística.

CUENCA, M. Josep (2007) «Modalització i text argumentatiu». Articles de Didàctica de la

Llengua i de la Literatura. Modalització i cortesia lingüística, núm. 42, p. 33-43.

FERRER, Montserrat (2008) «Ensenyem a argumentar per fer ciutadans». Articles de Di-

dàctica de la Llengua i de la Literatura. Educació lingüística per a la democràcia, núm.

45, p. 44-60.

GARCÍA, Claudine (1980) «Argumenter à l’oral: de la discussion au débat». Pratiques,

núm. 28, p. 95-124.

GRAU, Maria (2003) La modalització: Manifestacions de la subjectivitat lingüística en els dis-

cursos acadèmics orals i escrits. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

[En línia <http://www.tdx.cat/TDX-0430104-155302>] [Tesi doctoral]

___ (2007) «Modalització i ús de la llengua». Articles de Didàctica de la Llengua i de la

Literatura. Modalització i cortesia lingüística, núm, 42, p. 9-21.

GRIZE, Jean Baptiste (1981) «L’Argumentation: explication ou séduction». Linguistique

et sémiologie: L’Argumentation. Lyon: Presses Universitaires.

KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine (1984) «Les négociations conversationnelles». Verbum,

núm. VII, fasc. 2-3.

LABORDA, Xavier (1993) De retòrica: la comunicació persuasiva. Barcelona: Barcanova.

MAINGUENEAUD, Dominique (1999) «Ethos, scénographie, incorporation». A: AMOSSY,

Ruth [et al.]. Images de soi dans le discours. La construction de l’ethos. Lausanne:

Delachaux et Niestlé.

PERELMAN, Chaïm; OLBRECHTS-TYTECA, Lucile (1989) Tratado de la argumentación. La nueva

retórica. Madrid: Gredos.

PLANTIN, Christian (1998) La argumentación. Barcelona: Ariel.

(1997) Pratiques. Enseigner l’argumentation [Metz], núm. 96.

ROULET, Eddy (1989) «Des dimensions argumentatives du récit et de la description

Page 118: Teoria i didàctica dels patrons discursius

118Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

dans le discours». Argumentation [Springer Netherlands], núm. 3, p. 247-270.

SÁEZ, Ferran (2003) Comunicació i argumentació. Barcelona: Blanquerna. Tecnologia i

Serveis. (Papers d’Estudi)

SANTAMARIA, Josep (2003) «Escriure textos argumentatius: Una seqüència didàctica».

A: CAMPS, Anna (comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona:

Graó. (Biblioteca d’Articles; 134)

VEGA, Luís (2003) Si de argumentar se trata. Barcelona: Biblioteca de Divulgación Temá-

tica.

WESTON, Anthony (1994) Las claves de la argumentación. Barcelona: Ariel.

Sobre el text expositiu-explicatiu

ÁLVAREZ, Miriam (1994) Tipos de escrito I: exposición y argumentación. Madrid: Arco Li-

bros.

BASSOLS, Margarida; TORRENT, Anna M. (1996) Models textuals: teoria i pràctica. Vic: Eumo.

(Llengua i Text; 1)

BORDONS, Glòria; CASTELLÀ, Josep M.; COSTA, Elisabeth (1998) La lingüística textual aplica-

da al comentari de textos. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. (Textos

Docents; 127)

COLTIER, Danielle (1986) «Approches du texte explicatif». Pratiques, núm. 51, p. 3-22.

COMBETTES, Bernard (1986) «Le texte explicatif: aspects linguistiques». Pratiques, núm.

51, p. 23-38.

___ (1988) «Fontionnement des nominalisations et des appositions dans le texte ex-

plicatif». Pratiques, núm. 58, p. 107-119.

COMBETTES, Bernard; TOMASSONE, Roberte (1988 ) Le Texte informatif, aspects linguistiques.

Bruxelles: De Boeck-Wesmael. (Prismes, 9)

CUENCA, M. Josep (1996) Comentari de texts. Picanya: Edicions del Bullent SL. (Recursos)

FERRER, Montserrat; ZAYAS, Felipe (1998) «Connectors i textos expositius». Articles de

Didàctica de la Llengua i de la Literatura. Intertextualitat, núm. 14, p. 105-118.

LUNQUIST, Lita (1983) L’analyse textuelle: Méthode, exercices. París: Cedic.

Page 119: Teoria i didàctica dels patrons discursius

119Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

MILIAN, Montserrat (2003) «Textos expositius: el resum». A: CAMPS, Anna (comp.). Se-

qüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó. (Biblioteca d’Arti-

cles, 134)

VILÀ, Montserrat (2002) «Estratègies comunicatives de l’explicació oral». A: VILÀ, Mont-

serrat (coord.). Didàctica de la llengua oral formal: continguts d’aprenentatge i se-

qüències didàctiques. Barcelona: Graó. (Biblioteca d’Articles; 131)

Bibliografia general

ADAM, Jean-Michel (1985) «Quels types de textes?». Le Français dans le Monde, núm. 192,

p. 39-43.

___ (1987) “Types de séquences textuelles élémentaires. Pratiques, núm. 56, p. 54-79.

___ (1992) Les textes: types et prototypes. Récit, description, argumentation, explication et

dialogue. France: Nathan. (Fac. Linguistique)

___ (1990) Éléments de linguistique textuelle. Liège: Mardaga.

ALTURO, Núria. (2001) «Les activitats no són accions (situacions i tipus de text en an-

glès i en català)”. Caplletra. Revista Intemacional de Filologia, núm. 30.

AMOSSY, Ruth (ed.). (1999) Images de soi dans le discours. Paris: Delachaux et Niestlé.

(1991) «Àrea de llengua: la funció textual dels diversos elements de la llengua». Pro-

grames de formació per a professors de llengua catalana. (Bàsic, Forma I, Forma II

i Forma III)”. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de

Didàctica. (Com Ensenyar Català als Adults; extra 5)

(2004) Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura. Modalització i cortesía lingüística

[Barcelona]: Graó, núm. 42.

ARTIGAS, Rosa. (1999) «Les arts del discurs». A: ARTIGAS, Rosa (coord.). Habilitats comu-

nicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalu-

nya. Direcció General de Política Lingüística; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 3)

___ (2001) «Sobre les relacions entre els interlocutors». Llengua i Ús. Revista Tècnica de

Política Lingüística, núm. 21, p. 32-42. [En línia <http://www6.gencat.cat/lleng-

cat/liu/21_256.pdf>]

___ (2007) «Sobre modalització i context». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Lite-

ratura. Modalització i cortesia lingüística, núm. 42, p. 22-32.

ARTIGAS, Rosa (coord.). (1991) Com Ensenyar Català als Adults. A l’entorn de la gramàtica

textual. [Barcelona], supl. núm. 8.

___ (coord.). (1999) Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics. Barce-

Page 120: Teoria i didàctica dels patrons discursius

120Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

lona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Vic:

Eumo, 1999. (Llengua i Text; 3)

ARTIGAS, Rosa [et al.]. (1995) «Contribució a l’estudi de les modalitats oracionals del ca-

talà». A: Jornades sobre llengua i ensenyament. Comunicacions. Volum II. Bellaterra:

Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

___ (1995) El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de

Cultura. (Com Materials Didàctics; 1)

ARTIGAS, Rosa; BELLÈS, Joan; GRAU, Maria (2002) «Com funcionen les funcions?». Llengua

i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 23, p. 42-51. [En línia <http://

www6.gencat.cat/llengcat/liu/23_120.pdf]

___ (2003) Tipotext. Una tipologia de textos de no-fició [llibre i CD]. Barcelona: Direcció

General de Política Lingüística; Vic: Eumo. (Llengua i Text; 8)

ARTIGAS, Rosa; LOZANO, Ferran (1998) «A propòsit de les funcions textuals de les oraci-

ons declaratives». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura. Intertextua-

litat, núm. 14, p. 91-103.

BADIA, Rosa M. (2006) Estudi integrat de les llengües catalana i castellana a partir de l’en-

focament comunicatiu d’aprenentatge de llengües. Barcelona: Generalitat de

Catalunya. Departament d’Educació. [En línia <http://www.xtec.cat/sgfp/

llicencies/200506/memories/1030m.pdf>]

BALLY, Charles (1965) Liguistique générale et linguistique francaise. 4a ed. rev. i cor. [1a ed.

1932]. Berna: Francke ed.

BASSOLS, Margarida (2001) «Les modalitats enunciatives orientades a defensar i reivin-

dicar el contingut dels missatges». A: ARTIGAS, Rosa (coord.). Tres estudis de Lin-

güística Textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

___ (2001) Les claus de la pragmàtica. Vic. Eumo. (Llengua i Text; 5)

BASSOLS, Margarida; TORRENT, Anna M. (1996) Models textuals: teoria i pràctica. Vic: Eumo.

(Llengua i Text; 1)

BEAUGRANDE, Robert de; DRESSLER, Wolfgang (1981) Introduction to text linguistics. London:

Longman. (Longman’s Linguistics Library; 26)

BELLÈS, Joan (1995) «Preguntar no ofèn. La modalitat interrogativa com a recurs poli-

valent en la comunicació». A: Jornades sobre llengua i ensenyament. Comunicaci-

ons. Volum II. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de

Barcelona.

___ (2001) «Presència del receptor en el text». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Políti-

ca Lingüística, núm. 20, p. 54-59. [En línia < http://www6.gencat.cat/llengcat/

liu/20_271.pdf>]

Page 121: Teoria i didàctica dels patrons discursius

121Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

BORDONS, Glòria ; CASTELLÀ, Josep M.; MONNÉ, Pilar (1990) Trèvol 2 text: primer nivell de

llengua catalana. BUP, FP, Adults. Barcelona: Empúries: Publicacions Universitat

de Barcelona.

BORDONS, Glòria ; CASTELLÀ, Josep M.; COSTA, Elisabet (1998) La lingüística textual aplicada

al comentari de textos. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. (Textos Do-

cents; 127)

BRONCKART, Jean Paul (1985) Le fonctionnement des discours. Un modèle psychologique et une

méthode d´analyse, París: Delachaux & Niestlé.

CALSAMIGLIA, Helena; TUSON, Amparo (1999) Las cosas del decir. Manual de anàlisis del dis-

curso. Barcelona: Ariel.

CAMPS, Anna (1994) L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova.

___ (comp.). (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó. (Bi-

blioteca d’Articles, 134)

CAMPS, Anna; ZAYAS, Felipe (coord.). (2006) Secuencias didácticas para aprender gramática.

Barcelona: Graó. (Didàctica de la Lengua y de la Literatura; 221)

CHARAUDEAU, Patrick (1992) Grammaire du sens et de l’expression. Paris: Hachette. (Hac-

hette Éducation)

CONCA, Maria [et al.]. (1998) Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva.

Barcelona: Teide.

CUENCA, M. Josep (1992) Teories gramaticals i ensenyament de la llengua. València: Tàn-

dem.

___ (1996) Comentari de texts. Picanya: Edicions del Bullent. (Recursos)

___ (2006) La connexió i els connectors. Perspectiva oracional i textual. Vic: Eumo Editorial

(Llengua i text, 9)

DELCAMBRE, Isabelle; REUTER, Yves (2002) «Images du scripteur et rapports à l’écriture».

Pratiques, núm. 113-114, p. 7-28.

DIJK, Teun A. Van (1980) Texto y contexto. Madrid: Cátedra.

___ (1994) «Estructura discursiva y cognición social. Maestría en Lingüística. Escue-

la de Ciencia del Lenguaje y Literaturas, 14 enero. Conferencia 3». Cuadernos,

núm. 2.

___ (1999) Ideología. Una aproximación multidisciplinaria. Barcelona: Gedisa.

___ (ed.). (2000) El discurso como estructura y proceso. Barcelona: Gedisa.

___ (2000) El discurso como interacción social. Barcelona: Gedisa.

___ (2001) «Algunos principios de una teoria del contexto». ALED. Revista latinoameri-

cana de estudios del discurso, núm. 1, p. 69-81.

Page 122: Teoria i didàctica dels patrons discursius

122Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

___ (2002) «Conocimiento, elaboración del discurso y educación». Escribanía. núm. 8,

p. 5-22. [Universidad de Manizales, Colombia, enero-junio de 2002]

___ Some Observations on the Role of Knowledge in discourse Processing. [To be published

in Proceedings of Bangkok Conference].

DOLZ, Joaquim (1994) «Seqüències didàctiques i ensenyament de llengua: més enllà

dels projectes de lectura i d’escriptura». Articles de Didàctica de la Llengua i de la

Literatura. Projectes per aprendre llengua, núm. 2, p. 21-34.

DUCROT, Oswald (1986) El decir y lo dicho: polifonía de la enunciación. Barcelona: Buenos

Aires; México: Ediciones Paidós [Títol original: Le dire et le dit. París: Les Éditi-

ons de Minuit, 1984].

ESTEBAN, Jordi (2003) Fem-la petar. Recursos per a la conducció de grups de conversa. Vic:

l’Àlber.

___ (2007) «Parlar una llengua d’ús... social (1) ». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Polí-

tica Lingüística, núm. 38, p. 47-55. [En línia <http://www6.gencat.cat/llengcat/

liu/38_596.pdf>]

___ (2007) «Parlar una llengua d’ús... social (2). Pràctiques de conversa a l’aula». Llen-

gua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 39, p. 39-50. [En línia <http://

www6.gencat.cat/llengcat/liu/39_611.pdf >]

ESTEBAN, Jordi; TIÓ, Josep (2002) Llengua Catalana: Certificat de nivell de suficiència, 5. Vic:

L`Àlber.

(2002) «Exemples de seqüències didàctiques sobre l’ensenyament i l’aprenentatge

de la llengua oral a nivells acadèmics superiors». A: VILÀ, Montserrat (coord.).

Didàctica de la llengua oral formal: continguts d’aprenentatge i seqüències didàcti-

ques. Barcelona: Graó. (Biblioteca d’Articles; 131).

FERNÁNDEZ-VILLANUEVA, Marta (1991) «Tipologies textuals». Com Ensenyar Català als

Adults. A l’entorn de la gramàtica textual. [Barcelona], supl. núm. 8.

FUENTES, Catalina (2000) Lingüística pragmática y análisis del discurso. Madrid: Arco

Libros.

GRAU, Maria (2000) «El comentari de textos orals». Articles de Didàctica de la Llengua i de

la Literatura. El comentari de text, núm. 22, p. 67-75.

___ (2000) «A propòsit de la subjectivitat». Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingü-

ística, núm. 19, p. 41-49. [En línia <http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/19_290.

pdf>]

___ (2002) «La modalització: adequació del text als paràmetres de la situació comuni-

cativa». A: VILÀ, Montserrat (coord.). Didàctica de la llengua oral formal: Continguts

d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. (Biblioteca d’Articles;

131)

___ (2003) La modalització: Manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos

Page 123: Teoria i didàctica dels patrons discursius

123Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

acadèmics orals i escrits. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. [En

línia <http://www.tdx.cat/TDX-0430104-155302> consulta: febrer 2010] [Tesi

doctoral]

GRAU, Maria; VILÀ, Montserrat (2004) «La lectura en veu alta: ensenyar a llegir per co-

municar coneixements». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura. Veu

i locució, núm. 32, p. 65-78.

___ (2005) «La competencia prosódica y la comunicación no verbal». A: El discurso oral

formal: contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas. Barcelona: Graó. (Biblio-

teca de textos)

HALLIDAY, Michael (1985) An Introduction to Funcional Grammar. London: Edward

Arnold.

HAVERKATE, Henk (1994) La cortesia verbal: estudio pragmalingüístico. Madrid: Gredos. (Es-

tudios y Ensayos; 386)

JAKOBSON, Roman (1984) Ensayos de lingüística general. Barcelona, Ariel.

KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine (1986) La enunciación. De la subjetividad en el lenguaje.

Buenos Aires: Hachette.

LABORDA, Xavier. Comunicació: humor i creativitat. Universitat de Barcelona. Postgrau de

comunicació i llenguatges. Mòdul de comunicació. [En línia <http://www.sant-

cugat.net/laborda>, consulta: febrer 2010]

___ (1996) Retórica interpersonal: discursos de presentación, dominio y afecto. Barcelona:

Octaedro. (Lenguaje y Comunicación; 9)

LOZANO, Ferran (1991) «La modalització dels enunciats». Català als Adults. A l’entorn de

la gramàtica textual. [Barcelona], supl. núm. 8, p. 15-25.

___ (2001) «La repetició com a recurs de construcció textual». A: ARTIGAS, Rosa (coord.).

Tres estudis de lingüística textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-

ment de Cultura.

LUNQUIST, Lita (1983) L’analyse textuelle: Méthode, exercices. París: Cedic.

Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística [Barcelona]: Secretaria de Política

Lingüística. [En línia <http://www.gencat.cat/llengua/liu>]

MAINGUENEAUD, Dominique (1998) Analyser les textes de communication. Paris: Dunod.

(Lettres Supérieures)

MAINGUENEAUD, Dominique; SALVADOR, Vicent (1995) Elements de lingüística per al discurs

literari. València: Tandem.

Page 124: Teoria i didàctica dels patrons discursius

124Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (2003) Bar-

celona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Andorra: Ministeri

d’Educació, Joventut i Esports del Govern d’Andorra; Palma: Govern de les Illes

Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. [En línia <http://www.gencat.cat/

llengua/marc>]

MILIÁN, Marta (1990) «Tipologia de textos: reflexió per a l´ensenyament». A: CAMPS,

Anna [et al.]. (eds.). Text i ensenyament. Barcelona: Barcanova.

PAGÈS, Vicenç (1998) Un tramvia anomenat text. El plaer de l’aprenentatge en l’escriptura.

Barcelona: Empúries.

PAYRATRÓ, Lluís (2002) «L’enunciació i la modalitat oracional». A: SOLÀ, Joan (dir.). Gra-

màtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries.

___ (2003) Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció i anàlisi funcional de textos. Barce-

lona: Universitat Oberta de Catalunya.

PETITJEAN, André (1987) «Les typologies textuelles». Pratiques, núm. 62, p. 86-125.

PRIETO, Pilar (2002) Entonació. Models, teoria, mètodes. Barcelona: Ariel Lingüística.

___ (2002) «Entonació». A: SOLÀ, Joan (dir.). Gramàtica del català contemporani. Vol. 1.

Barcelona: Empúries.

Programacions de llengua catalana per a l’ensenyament d’adults. Nivell intermedi. Gene-

ralitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística. [En línia <http://www.

gencat.cat/llengua/programacions>]

RENKEMA, Jan (1993) Discourse Studies. Amsterdam: Filadelphia: John Benjamins B. V.

RIBAS, Montserrat (2002) «De la explicación a la argumentación», Textos. Didáctica de la

Lengua y de la Literatura, núm. 29, p. 11-20.

ROULET, Eddy (1991) «Une approche discursive de l’hétérogénéité díscursíve». Études

de Linguistique Appliquée, núm. 83.

RUIZ, Uri; VERA, Mamuel (2004) «La reflexión sobre la lengua». Textos de Didáctica de la

Lengua y de la Literatura, núm. 37, p. 9-15.

TOUTAIN, Ferran (2000) Sobre l’escriptura. Barcelona: Blanquerna Tecnologia i Serveis.

(Papers d’Estudi; 5)

VILÀ, Montserrat (coord.). (2002) Didàctica de la llengua oral formal: Continguts d’aprenen-

tatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. (Biblioteca d’Articles; 131)

___ (2002) «La seqüència didàctica com a metodologia per a l’ensenyament i l’apre-

Page 125: Teoria i didàctica dels patrons discursius

125Teoria i didàctica dels patrons discursius

BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICADIDÀCTICA

nentatge de la llengua oral formal». A: VILÀ, Montserrat (coord.). Didàctica de la

llengua oral formal: Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona:

Graó. (Biblioteca d’Articles; 131).

WERLICH, Ergon (1975) Typologie der Texte. Heidelberg: Quelle & Meyer.