A Riudecanyes, vileta pintoresca del Camp de Tarragona, hi viu un matrimoni: Antoni Guasch, comerciant, i Teresa Toda, filla de pagesos

El dia 28 de maig de 1848, la llar s’omple de felicitat amb el naixement de la primera i única filla.

L’endemà la van batejar a la parròquia de Sant Mateu Apòstol. Li posen el nom de TERESA, com la seva mare

Van passant els dies. La Teresa creix rodejada d’afecte i estimació.

El seu parese’n va de Riudecanyes i no hi torna mai més.

Sense pare... Són la mare i l’àvia les que decideixen el futur de la Teresa.

Un dia es veuen obligades a deixar Riudecanyes i es traslladen a Tarragona.

Tarragona... La ciutat l’omple de sorpreses. Allí tot és diferent.

Estima molt la Mare de Déu... Cada dia li resa alguna pregària.

També ajuda la seva mare en les coses de casa.

Té moltes amiguetes. Li agrada jugar i s’ho passen molt bé.

Mare i filla, cada dia s’estimen més.

Estima molt Jesús. Estudia sempre les lliçons i durant les estones lliures ajuda als altres.

Estima molt Jesús. Estudia sempre les lliçons i durant les estones lliures ajuda als altres.

De més grandeta, va al col·legi de l’Ensenyança.

Les germanes estan molt contentes del seu comportament i la seva aplicació.

Amb els consells de la seva mare i amb l’educació que rep de les germanes, aprèn a ser una noia senzilla, amable i generosa. És l’alegria dels que la rodegen.

De tant en tant, es pregunta...

Que voldrà Déu de mi?

M’agradaria ser religiosa, però...

La mare de la Teresa, també se sent cridada per Déu a ser religiosa, per ajudar els nens pobres que la guerra ha deixat sense família i sense afecte.

Aviat ho comunica a la seva filla. La Teresa se n’alegra del desig de la seva mare.

... Jo també et vull ajudar!!!

I recull la idea de fundar una Congregació religiosa que es dediqui a l’ensenyament de tots els nens, principalment els pobres.

Estudiaré més, per arribar a ser mestra: així ensenyaré millor als que s’eduquin amb nosaltres.

Van passant els dies...Es presenten dificultats...Elles, tanmateix, continuen endavant.

... Anem a Montserrat, a demanar ajuda a la Mare de Déu.

Sí, ella és la nostra Mare.

... I van pujar la muntanya a peu.

Finalment, el dia 22 de febrer de 1878, es funda, a Barcelona, la Congregació de les Carmelites Tereses de Sant Josep.

Mare i filla, molt contentes, comencen la seva missió.

Van arribant famílies que demanen un lloc per als seus fills.

Els reben com a bones mares i mestres.

El bé que fan, atreu a altes joves que volen ser Carmelites com elles.Obren més cases en altres ciutats.

Al cap de molts anys de fer el bé, el 30 de juliol de 1898, Jesús crida a la mare de la Teresa per endur-se-la al cel

La Teresa sofreix molt per l’absència de la seva mare, però accepta el que Jesús li demana...

Diu a les seves germanes: Ha mort la nostra mare, però tenim la Verge que ens ajudarà sempre...

... I continuen treballant en l’obra que la seva mare havia començat.

Estima molt els nens; quan fan alguna malifeta, els corregeix i els diu que demanin perdó a Déu.

Totes volen estar amb ella perquè és senzilla i humil. Fa les coses amb alegria.

Continua obrint col·legis i, per tot arreu, les germanes són ben acollides.

Tantes obligacions fatiguen la nostra amiga, la Mare Teresa.

I cau malalta.

Les nenes ploren i resen per tal que es recuperi.

Però el 15 de desembre de 1917 Jesús se l’emporta amb Ell.

Les Carmelites Tereses de Sant Josep continuen estenent l’obra per tot el món

Surten d’Espanya. I se’n van a d’altres països per anunciar l’amor que Jesús ens té.

En qualsevol lloc que vagin, les germanes continuen fent el bé.

Des del cel, les fundadores es recorden de nosaltres, sobretot dels nens que s’eduquen en els seus col·legis.

Amb el teu viure tant senzill,

tu ens obres un camí,

tu ens has deixat unes petjades

que porten a la llum.

Teresa Guasch,

avui et confio,

amb il·lusió i alegria,

que desitjo, pas a pas,

igual que tu

FER CAMÍ