TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOS

Estudi de cas sobre un usuari amb Trastorn

de l’Espectre de l’Autisme.

Laia Niubó Vallverdú

Màster en Psicopedagogia

Tutora del Treball de Final de Màster: Sofia Isus

Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social

Universitat de Lleida

14/09/2015

ÍNDEX

AGRAÏMENTS ...............................................................................................................1

RESUM I ABSTRACT…………..……………………………………………….........2

1. INTRODUCCIÓ ……………………………………………...………......………...3

2. ANTECEDENTS I MARC TEÒRIC ………………………………....…………...5

2.1 I.A.A Intervenció Assistida amb Animals …………………………………5

2.1.1 Conceptualització .............................................................................5

2.1.2 Antecedents històrics .......................................................................6

2.1.3 Concepte actual ................................................................................9

2.1.4 Aplicacions i beneficis ...................................................................10

2.2 Discapacitat ...................................................................................................13

2.3 Discapacitat intel·lectual ...............................................................................15

2.3.1 Aproximació històrica a la concepció de Deficiència Mental .......15

2.3.2 Terminiologia Actual .....................................................................19

2.3.3 Definició de Discapacitat Intel·lectual ...........................................21

2.3.4 Concepte .........................................................................................21

2.3.5 Etiologia .........................................................................................21

2.4 Estudis realitzats amb anterioritat .................................................................22

2.5 Trastorn de l’Espectre de l’Autisme .............................................................24

2.5.1 Concepte .........................................................................................24

2.5.2 Concepte actual ..............................................................................24

2.5.3 Característiques .............................................................................25

2.5.4 Etiologia .........................................................................................27

3. FORMULACIÓ D’UNA PREGUNTA DE RECERCA .......................................28

4. DISSENY D’UNA RECERCA ................................................................................28

4.1 Recollida i anàlisis de dades .........................................................................28

4.1.1 Variables ........................................................................................28

4.1.2 Variables estranyes ........................................................................31

4.1.3 Metodologia general d’un Estudi de Cas .......................................31

4.1.4 Mostra ............................................................................................34

4.1.5 Instruments de recollida de dades ..................................................35

4.1.6 Descripció del lloc físic on s’han dut a terme les sessions ............37

4.1.7 Recursos materials utilitzats ...........................................................38

4.1.8 Recursos humans i canins...............................................................38

4.1.9 Temporització ................................................................................39

4.1.10 Resum del contingut de les activitats ...........................................41

5. INTERPRETACIÓ I ANÀLISIS DELSRESULTATS ........................................58

5.1 Taules de registre ..........................................................................................58

5.2 Interpretació dels resultats ............................................................................65

6. CONCLUSIONS I PROSPECTIVES DE FUTUR .............................................. 71

6.1 Conclusions ...................................................................................................71

6.2 Prospectives i limitacions .............................................................................71

7.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................72

1

Agraïments

Als meus amics canins, que m’han ensenyat el que realment significa: amor

incondicional i lleialtat

A la Meritxell, directora i fundadora de l’Associació d’Acció Social DISCAN, per

deixar-me formar part d’aquest món tan apassionant.

A la meva tutora a la Universitat, per guiar-me i ajudar-me durant el procés de creació

del treball.

A la meva família, perquè sense ells, res d’això hagués estat possible.

2

Resum:

El present Treball de Final de Màster consisteix en la realització d’un Estudi de Cas

simple, l’objectiu del qual és comprovar si la Teràpia Assistida amb Gos (TAG) millora

la qualitat de vida d’un noi amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) i Retard

Mental (RM).

Les intervencions s’han dut a terme durant un període de 10 mesos consecutius i els

resultats de l’anàlisi qualitatiu permeten afirmar que aquest usuari obté una millora

significativa en l’àmbit cognitiu, conductual, emocional, físic, i social, millorant el

diagnòstic inicial.

Paraules clau:

Trastorn de l’Espectre de l’Autisme, Teràpia Assistida amb Gos, beneficis, qualitat de

vida.

Abstract:

This project deals with the study of a Simple Case whose aim is to check if Assisted

Therapy with a Dog improves the quality of life of a teenager that suffers Autism

Spectrum Disorder (ASD) and Intellectual Disability (ID).

The procedure has been carried out of ten months and the outcome of the qualitative

analysis lets us claim that this user gets an important improvement as far as the

cognitive, behaviorist, emotional, physical and social areas are concerned. In addition,

his initial diagnosis has also improved.

Key words:

Autism Spectrum Disorder, Assisted Therapy with a Dog, benefits, quality of life.

3

1. INTRODUCCIO

Els animals tenen un efecte terapèutic en persones de totes les edats i beneficien a un

gran nombre de patologies físiques i psíquiques.

Segons Pinilla (2008), està científicament comprovat que el contacte amb els animals

produeix l’estimulació del sistema nerviós central, i més concretament a l’àrea

encarregada de regular les emocions. La caninoteràpia i el contacte amb el gos afavoreix

l’alliberament d’endorfina, o el que és el mateix, l’hormona de la felicitat.

Per altra banda, Melendro (2011) afirma que l’augment de les endorfines a la sang té un

efecte tranquil·litzant i alleuja els dolors i tristeses, desviant l’atenció dels usuaris cap a

altres emocions i produint una sensació de companyia i solidaritat. Aquesta, facilita la

socialització i la relació amb les altres persones i aconsegueix per mitjà de l’activitat

física i mental augmentar l’autoestima.

Així doncs, en Caninoteràpia el gos acompanya al terapeuta i potencia el seu treball

fent-lo més efectiu. L’animal s’utilitza com un recurs més per estimular el sistema

nerviós central del pacient.

Existeixen diferents modalitats de zooteràpia, però les més utilitzades són: Hipoteràpia,

Delfinoteràpia i Caninoteràpia. I el present treball es centrarà concretament en aquesta

última modalitat.

Vistos els resultats d’un gran nombre d’estudis que s’han dut a terme en els últims anys

m’he sentit motivada a investigar i aprofundir en aquest tema tant interessant a la

vegada que desconegut per a molts. Per aquest motiu, i gràcies a l’accés que he tingut

aquest últim any al món de les Teràpia Assistides amb Animals (TAA) a partir de les

pràctiques del Màster de Psicopedagogia, he decidit investigar els beneficis que té la

Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) en un noi amb Trastorn de l’Espectre de

l’Autisme (TEA).

Aventurar-me a realitzar aquestes pràctiques a l’Associació d’Acció Social DISCAN,

situada a la ciutat de Barcelona, m’ha permès viure de primera mà l’emocionant feina

del tècnic / terapeuta i del gos que l’acompanya en totes les sessions. A més a més, en el

present treball s’estudiarà un cas real amb un usuari de 15 anys amb TEA, amb el qual

4

he estat treballant conjuntament amb la Meritxell, mestra d’Educació Especial,

Instructora de gossos d’assistència, especialitzada amb teràpia amb gossos i directora de

l’Associació.

Els recursos i les eines que m’han estat proporcionades i he anat adquirint al llarg de la

meva formació com a mestra d’Educació Primària i posteriorment en el màster de

Psicopedagogia m’han fet més fàcil la tasca que realitzava com a tècnic en totes les

sessions de teràpia. A més a més durant l’estància a Barcelona he realitzat el curs

d’Intervenció Assistida amb Animals. Aquest curs té com a objectiu donar a conèixer

els beneficis, les aplicacions i la tipologia dels programes d’intervenció assistida amb

gossos, des de la seva preparació fins al seu desenvolupament i avaluació.

Així doncs, fruit dels meus interessos i motivacions tant personals com professionals he

escollit fer un Estudi de Cas que em permetrà conèixer de forma directa les millores que

proporciona la TAG en un nen que presenta aquest tipus de discapacitat.

Aquest estudi estarà dividit en una part teòrica on parlaré dels antecedents i generalitats

sobre les teràpies amb animals i la seva evolució al llarg dels anys i una part pràctica on

desenvoluparé les diferents intervencions amb el nen, i on es podrà veure la significativa

evolució del cas.

Una de les opcions terapèutiques que ha estat de gran rellevància durant els últims

temps en el tractament del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme és la Teràpia Assistida

amb Gossos.

Tot i que fins al moment l’evidència científica dels efectes de les intervencions amb

gossos no ha estat concloent, la companyia d’un animal està essent utilitzada en un gran

nombre de subjectes, des de nens fins a l’edat adulta, els quals es beneficien d’un

especial suport emocional. A més a més, existeixen evidències que la relació amb un

animal està associada amb efectes positius en la salut de les persones. La companyia

d’un animal aporta l’habilitat per connectar-se amb el món exterior i millorar la

comunicació.

La present investigació, té per objectiu conèixer els beneficis que aporta la Teràpia amb

Gos en la qualitat de vida d’un noi amb TEA.

5

Abans d’acabar aquest apartat introductori, trobo necessari esmentar certs aspectes que

cal tenir en compte durant la lectura d’aquest document. En primer lloc, he de dir que

disposo d’autorització per adjuntar imatges i referències personals sobre el subjecte del

cas, que faciliten l’enteniment de les explicacions i reflexions que s’exposen; no obstant

això, he decidit no revelar el seu nom en cap moment.

2. ANTECEDENTS / MARC TEÒRIC

2.1 I.A.A. (Intervenció Assistida amb Animals)

2.1.1 Conceptualització

Les IAA són el que coneixem per Intervencions Assistides amb Animals, és a dir, un

programa terapèutic o educatiu dirigit a aconseguir un o més objectius amb un usuari o

grup d’usuaris.

Aquestes intervencions han d’estar dirigides i conduïdes per un professional o grup de

professionals que prèviament s’han marcat uns objectius a assolir.

Dins la IAA podem diferenciar dos tipus d’intervencions: Les EAA i les TAA.

L’EAA és el que entenem per Educació Assistida amb Animals. En aquesta

intervenció els professionals es plantegen uns objectius educatius i curriculars a

aconseguir amb l’usuari o grup d’usuaris. Aquest programa educatiu es duu a

terme i és avaluat pels mateixos experts de l’educació que hi estiguin implicats.

La TAA és la Teràpia Assistida amb Animals. En aquest tipus d’intervenció es

plantegen uns objectius terapèutics per als usuaris. Aquest programa terapèutic

està dissenyat, guiat i avaluat pels professionals terapeutes que estiguin implicats

(psicòlegs, fisioterapeutes, terapeutes, etc.)

A més a més de les intervencions assistides amb animals trobem altres activitats o

programes on s’utilitza els animals com a mediadors o guies per aconseguir una

finalitat.

Trobem les AAA, les Activitats Assistides amb Animals. Aquestes activitats

tenen una finalitat lúdica i no pretenen aconseguir resultats terapèutics ni

6

educatius. El principal objectiu que es proposen els professionals és: millorar la

qualitat de vida dels usuaris amb el suport dels animals. Aquestes activitats

poden ser puntuals, no és necessari que segueixin una programació i no s’han

d’avaluar.

En segon lloc podem parlar del PAR, conegut com a Programa amb Animals

Residents. Aquest programa consisteix en introduir un animal en un centre en

concret on viuen persones (residències de la tercera edat, centres penitenciaris,

fundacions, CRAE’s, etc.) amb la única finalitat de motivar o cuidar a l’animal.

Cal dir que en aquest tipus d’intervencions no hi ha una programació ni uns

objectius proposats.

Per acabar cal fer referència al que coneixem per DAA, el Diagnòstic Assistit

amb Animals. El principal objectiu d’aquest programa és aconseguir algun

diagnòstic diferencial d’algun cas complicat en persones a través de la

intervenció d’un animal. Aquest programa està planificat i avaluat per

professionals de l’àmbit de la medicina (pediatres, psiquiatres, etc.) La durada

d’aquests programes pot ser variable.

2.1.2 Antecedents històrics

Històricament els animals han format part de la vida social i sempre s’ha destacat

l’estreta relació entre l’animal i l’humà.

El tema de les teràpies assistides amb animals en si, i tal com les coneixem en

l’actualitat, és molt nou i moltes persones encara desconeixen aquest concepte. No

obstant això, ja fa molts anys que s’estan utilitzant animals amb l’objectiu de millorar el

benestar i la salut dels humans. Posant per exemple els grecs, que utilitzaven els cavalls

per realitzar passejos i millorar l’autoestima de persones que patien malalties incurables.

Durant el segle XVII el cavall va ser un element imprescindible per teràpies de

rehabilitació de persones amb greus discapacitats. A finals d’aquest segle, més

concretament al 1669, el filòsof anglès John Locke va defensar que els animals

realitzaven una funció socialitzadora molt important. A partir d’aquest moment van

començar a aparèixer teories sobre la influència dels animals en la millora de les

persones amb malalties mentals.

7

Un dels primers exemples sobre la utilització dels animals en benefici de la salut física

o psíquica de l’esser humà va ser al segle IX a Bèlgica, on alguns malalts durant la seva

convalescència a l’hospital se’ls va encarregar que tinguessin cura d’uns ocells.

Un altre moment clau va ser l’any 1792, a Anglaterra, quan es va fundar el York

Retrear, un centre per a malalts mentals en el qual, molt al contrari de les tendències de

l’època, es tractava als pacients amb estima i afecte, fent-los viure en espais oberts amb

contacte amb la natura i on havien de tenir cura d’uns quants animals. El pioner va ser

William Tuke, que va introduir els conills com a animals per ajudar als malalts a

fomentar valors humans i aprendre a auto controlar-se a través de reforç positiu.

Un segle més tard, al 1867, es va obrir a Alemanya la reconeguda clínica Bethel, en la

que encara en l’actualitat es tracten milers de casos amb animals com a suport en les

teràpies. Els animals en aquest cas, eren animals de granja i companyia, i especialment

aplicats pel tractament de persones amb epilèpsia.

Després de la Segona Guerra Mundial al segle XX, a Europa i als EE.UU. a nivell

social es va despertar un gran interès per la relació entre home-animal amb finalitats

terapèutiques. Es van realitzar intervencions amb cavalls, els quals ajudaven a ferits i

mutilats i també amb gossos i animals de granja com a suport de tractament psiquiàtric.

Aquestes experiències es van dur a terme a l’hospital de les Forces Aèries

Estatunidenques a Pawling.

Al 1948 el Dr. Samuel B. Ross va fundar la Green ChimneysChildren’s Services, una

residència que acollia centenars d’infants i adolescents que compartien l’estudi amb la

relació amb l’entorn rural i els animals de granja i de companyia. La idea era convertir-

la en una escola on els alumnes compartissin l’estudi amb les activitats de granja i

aconseguir plaer i aprenentatge alhora, però finalment es va convertir en un centre de

tractament per a nens amb patologies emocionals i del comportament.

Cal destacar que totes aquestes experiències es van realitzar d’una manera empírica,

sense una exigència estricta en quant a resultats i acceptant la premissa que “el contacte

amb els animals era beneficiosa per a les persones amb ceretes alteracions o deficiències

psíquiques”.

Els primers treballs científics publicats no van arribar fins la meitat del segle XX

(1960), en aquell moment es va començar a investigar a realitzar projectes sobre la

8

influència dels animals de companyia en la salut humana, així com els beneficis

orgànics.

Més concretament al 1953, va ser Boris M. Levinson qui de manera fortuïta i gràcies al

seu gos Jingles, va adonar-se que els animals de companyia eren capaços de

proporcionar una gran ajuda a les teràpies. Levinson va observar que els animals de

companyia, sense ser directament terapèutics, només amb la seva presència, ajudaven a

que les pacients augmentessin el seu nivell d’expressió, a diferència de si estaven sols

amb el psiquiatre.

Levinson va basar la seva teoria amb el conegut postulat de psicologia que diu que “el

millor medi de comunicació pel nen és el joc”, i va introduir el gos com a element lúdic

a la seva consulta. Més endavant, va ampliar les seves experiències a altres etapes de la

vida.

En els seus treballs va citar els efectes beneficiosos que oferia la presència dels animals

sobre l’atenuació de traumes emocionals, la regulació de les emocions i el

desenvolupament d’una bona salut mental.

Levinson va resumir els seus treballs en diverses obres que avui dia són de referència en

aquest camp: The dog as a co-therapist (1962) i Pets andHumanDevelopment (1972).

Ell mateix descrivia els animals de companyia com a “objectes transicionals” per tal que

els pacients establissin una relació primerament amb l’animal, després amb el terapeuta

i finalment amb la resta de la societat. Ell afirmava el següent “Els animals no són

medicaments, no són la teràpia en si mateixos, sinó que actuen de co-terapeutes”

Al 1966 ErlingStordahl, músic grec, va fundar el Centre Beitostolen, a Noruega. El seu

objectiu era el tractament de les persones invidents i amb discapacitats físiques. Les

intervencions es van realitzar amb gossos i cavalls amb l’objectiu d’animar als pacients

a fer exercici per tal de poder dur una vida més normalitzada. Uns anys més tard,

concretament l’any 1975 dos psiquiatres americans, Samuel i Elisabeth Corson, que

treballaven en un centre per adolescents van decidir provar la teoria de Levinson i

utilitzar-la com a teràpia (TAA). Els resultats van ser molt positius, ja que els

adolescents amb trastorns van augmentar el seu nivell comunicatiu i la seva autoestima i

independència.

9

En aquesta mateixa època es van iniciar més projectes a Canada i a França. En aquest

últim país, el veterinari AngeCondoret (1973), havent observat la riquesa de les

interaccions dels animals amb els nens de la seva pròpia experiència clínica, i després

d’una estància a EE.UU. amb Levinson, va iniciar diverses experiències a França amb

Teràpies Assistides amb Animals, de gran valor i reconeixement científic.

El 1977 es va crear la I.H.A.I.A.O. (International Human –Animal

InteractionOranitzation) que engloba a un gran nombre d’associacions de diferents

països, les quals tenen un objectiu comú: l’estudi de les relacions entre l’home i els

animals. Des d’aleshores, cada tres anys se celebren conferències internacionals sobre la

interacció home-animal i on es presenten els resultats de les últimes experiències dutes a

terme sobre les Teràpies Assistides amb Animals.

Les TAA han anat adquirint importància. A Espanya les primeres investigacions i el

desenvolupament d’aquestes TAA es van poder dur a terme amb el suport de la

fundació Affinity. Fundació que ha tutelat diversos programes i ha publicat algunes

obres sobre la TAA.

2.1.3 Concepte actual

Abans de començar a parlar del concepte i de tot el que implica, seria interessant definir

el concepte “Teràpia assistida amb animals”. Primerament, doncs definirem el concepte

de “teràpia”. La paraula teràpia té el seu origen en la paraula grega “therapeia” i està

associada a la part de la medicina i es defineix com a tractament o assistència. A nivell

mèdic podem dir que la teràpia es basa en la utilització de tots els medis que possibiliten

la curació o la pal·liació de les malalties i els símptomes que la dolència provoca.

La paraula “assistida” fa referència als mitjans que s’utilitzen per tal de realitzar aquesta

activitat terapèutica.

Actualment s’entén per teràpia assistida amb animals com:

- “modalitat de tractament terapèutic en que un animal compleix determinats

criteris forma part del procés. Aquesta teràpia està dirigida per un o més

professionals de la salut, que marca els objectius específics del tractament. El

seu propòsit és el de fonamentar la millora en el funcionament físic, social,

emocional i cognitiu dels éssers humans. Es pot realitzar en una àmplia gamma

10

de contextos i pot dur-se a terme en grup o de manera individual. El procés ha de

ser documentat i avaluat per un professional” (Tucker, 2004).

- Intervenció dirigida a un objectiu en la que un animal que reuneix els criteris

específics, participa com a part integral del procés de tractament. Aquesta

teràpia és dirigida per un proveïdor de serveis de la salut, que treballa en l’àmbit

de la seva professió i està dissenyada per promoure la millora en el

funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu humà. Aquest procés ha

d’estar documentat i avaluat” (Delta Society)

Existeixen moltes definicions però aquestes dues considero que són les que millor

defineixen el concepte de teràpia assistida amb animals. Cal destacar que en ambdues

definicions es ressalta el tema de l’avaluació i documentació com a aspecte rellevant a

tenir en compte. Així doncs, és importantíssim que es duguin a terme, ja que si no fos

així no podríem considerar-ho teràpia.

Persones que intervenen en les IAA:

Usuari o grup d’usuaris: persona o persones a qui va dirigida la intervenció;

poden presentar dificultats, trastorns, malalties o discapacitats.

Terapeuta: professional que està format en un determinat àmbit per tal de poder

treballar i assistir a l’usuari. Aquests poden ser metges, psiquiatres, educadors,

mestres, etc.

Tècnic: professional que prepara a l’animal per a poder participar en les

intervencions. A més a més també participa en les sessions i realitza les

activitats gestionant i regulant el temps, l’espai, les activitats,etc.

Context: espai o lloc on es duu a terme la intervenció.

Cal dir, però, que moltes vegades, el terapeuta i el tècnic formen una sola persona i no

existeixen dues figures sinó una.

2.1.4 Aplicacions i beneficis

Podem diferenciar dos tipus d’aplicacions diferents:

1- Els programes o intervencions d’estimulació: són aquelles intervencions que van

dirigides a l’àmbit de la geriatria, psicogeriatria, discapacitat física i psíquica.

11

L’animal prèviament ensinistrat s’utilitza coma vehicle de la interacció per

treballar aspectes emocionals, psicomotrius, cognitius i de comunicació. Tot

supervisat i guiat pel tècnic o terapeuta.

2- Els programes o intervencions relacionals: són les intervencions on l’animal ha

estat prèviament seleccionat per tal de treballar aspectes de conducta a través

d’un rol actiu de l’usuari i l’animal. Sobretot en sectors en els quals l’usuari és

qui s’apropa a l’animal. En tècnic és qui dóna les pautes i normes bàsiques per

interactuar.

Els àmbits o grups que es poden veure beneficiats per aquestes teràpies són els

següents:

Persones amb discapacitat:

o Discapacitat sensorial i de la comunicació

o Discapacitat motriu

o Discapacitat mental o cognitiva

o Discapacitats múltiples o plurideficiències

Trastorns psicopatològics: ens referim a tots els trastorns patològics o

psicològics que afecten a la persona, des dels trastorns generalitzats del

desenvolupament, trastorns de la son, trastorns de la personalitat o trastorns

psicòtics, entre altres.

Exclusió social: persones que per motius diversos han perdut la possibilitat de

participar o integrar-se en la societat en un o diversos àmbits (econòmic, social –

relacional o polític-legal)

o Inserció i reinserció social: població reclusa, dones i menors maltractats,

menors tutelats, persones hospitalitzades i persones amb tractament

d’addiccions.

o Tercera edat: persones grans o ancianes. Es centren en centres geriàtrics

o residències, centres de dia, etc.

Els grups anteriorment esmentats són els que es poden beneficiar d’una intervenció

assistida amb animals, tot i així, qualsevol persona pot beneficiar-se de les intervencions

12

o teràpies assistides amb animals, ja que qualsevol persona en algun moment de la seva

vida pot presentar necessitats específiques o especials.

Per acabar, vull esmentar els beneficis que pot oferir una IAA. Com sabem, al llarg de

la història, la natura i els animals en especial, han representat per la humanitat un paper

d’objectes transicionals que fan d’intermediaris entre els usuaris i la societat. L’interès

per les IAA s’ha incrementat gràcies als estudis que recolzen els beneficis que aquestes

tenen per a la salut. (Braun et al. 2009; Edenburg i Lith 2011). Són diverses les

revisions que indiquen la influència en la pertinença d’animals de companyia que

presenten una ràtio de supervivència superior havent patit un infart de miocardi, un ús

significativament menor dels serveis mèdics generals, una reducció del risc d’asma i de

rinitis al·lèrgiques en nens exposats a al·lèrgens durant el primer any de vida, menor

risc a patir malalties cardiovasculars i benestar físic i psíquic incrementats en comunitat

d’ancians(Edenburg i Lith 2011).. Hi ha molts avantatges en incorporar animals al

procés terapèutic o educacional, que s’estenen des del pacient, a l’animal i fins i tot al

terapeuta o tècnic humà. La IAA és una experiència multi sensorial per a l’usuari

resultant de la presència animal, el qual afegeix estímuls cinètics, auditius, visuals i

olfactori als a l’ambient (Chandler 2011). Per tant, els beneficis poden ser múltiples i

poden englobar diversos camps:

Beneficis fisiològics: inclou tots aquells beneficis que afecten a l’àmbit físic de

la persona.

o Àrea motora: millores en la coordinació, l’equilibri, la musculatura, la

postura i en l’àrea sensori-motora

o Àrea mèdica: es pot produir una estimulació del sistema respiratori i

control d’aquest, millora en el sistema circulatori i peristalsis.

Beneficis cognitius: els beneficis en aquesta àrea es poden produir en la

capacitat d’atenció, concentració i memòria. També en l’articulació de les

paraules, millores en la coordinació oculo-manual, la capacitat de seqüenciació i

planificació, l’estructuració del temps i l’espai, etc.

Beneficis socials i relacionals: facilita la interacció social, ajuda a millorar la

conducta, a no aïllar-se del món i també al desenvolupament del respecte vers

els animals i les persones.

13

Beneficis emocionals: ajuda a millorar l’autoestima, la confiança en un mateix i

en els altres, millora l’estat d’ànim, l’autocontrol, ajuda a disminuir l’ansietat,

etc.

Segons Kruger i Serpell (2004):

- Els animals posseeixen qualitats intrínseques amb les quals s’inicia o facilita el

procés terapèutic.

- L’ús de l’animal com a instrument viu amb el que s’aconsegueix canvis de

comportament derivats d’una preparació de l’animal per dur a terme aquesta

activitat.

2.2 DISCAPACITAT

És interessant veure les diferents definicions que fan els autors sobre la discapacitat.

Però abans d’això hem de veure la definició que la OMS (Organització Mundial de la

Salut) fa sobre la deficiència:

Deficiencia se definí como cualquier pérdida o anormalidad de una estructura o

función psicológica, fisiológica o anatómica. Las deficiencias representan trastornos de

carácter orgánico. Se caracteriza por déficit, pérdidas o anomalías que pueden ser

permanentes o temporales y representa la exteriorización de un estado patológico que

puede afectar a cualquier miembro, órgano, tejido o estructura del cuerpo incluido los

sistemas de la función mental (OMS, 2011).

Vista la definició de deficiència ens centrarem en la que més ens interessa, que és la de

discapacitat:

Toda restricción o ausencia debida a una deficiencia de la capacidad de realizar una

actividad de la forma o dentro del margen que se considera normal para un ser

humano. Se trataría de la objetivación de una limitación funcional en las actividades

cotidianas. Se caracteriza por excesos o defectos en la relación con la conducta o

actividad, que, normalmente, se espera y pueden ser temporales o permanentes,

reversibles o irreversibles, progresivos o regresivos (OMS, 2011).

14

Tenint en compte aquestes dues definicions adjunto un esquema per poder fer més

visual la definició i més explicativa. Aquest esquema el va elaborar la OMS

conjuntament amb el CIDDM (Classificació Internacional de Deficiència, Discapacitat i

Minusvalia), l’any 1980.

Com ja sabem, tota discapacitat té el seu origen en una o diverses deficiències

funcionals o estructurals d’algun dels òrgans corporals. Tenint en compte això, la OMS

i el CIF (Classificació Internacional del Funcionament, la Discapacitat i la Salut), s’ha

pogut elaborar una classificació de les discapacitats:

- Discapacitat física: Es considera que una persona té discapacitat física quan

pateix anomalies orgàniques en l’aparell locomotor o a les extremitats: cap,

columna vertebral, extremitats superiors i inferiors. També s’inclouran les

deficiències del sistema nerviós, referides a la paràlisi de les extremitats

superiors i inferiors, paraplegies i tetraplegies i als trastorns de coordinació de

moviments, entre altres. Un últim subconjunt recollit en la categoria de

discapacitats físiques és el referit a les alteracions viscerals, és a dir, als aparells

respiratori, cardiovascular, digestiu, genitourinari, sistema endocrí-metabòlic i

immunitari.

- Discapacitat mental: Aquest tipus de discapacitat inclou l’espectre del retard

mental en tres graus distints: sever, moderat i lleu, a més del retard maduratiu,

les demències i altres trastorns mentals. Dins d’aquests últims s’inclouen les

esquizofrènies, els trastorns psicòtics, somàtics i de la personalitat, entre

d’altres.

- Discapacitat sensorial: La discapacitat sensorial inclou a les persones amb

deficiències visuals, auditives i del llenguatge.

Situació

exterioritzada

Malaltia o

trastorn Deficiència Discapacitat Minusvalia

Situació

intrínseca

Situació

Socialitzada

Situació

objectivada

15

Vista l’anterior classificació passarem a centrar-nos en la discapacitat mental i més

concretament en la discapacitat intel·lectual.

2.3 DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

2.3.1 Aproximació històrica a la concepció de Deficiència Mental:

La deficiència mental és la categoria diagnòstica que ha canviat al llarg de la història i

presenta diferències segons la cultura.

La concepció de la societat respecte a les persones amb retard mental és fruit d’una

evolució lenta i progressiva i de la contribució de diverses disciplines: la pedagogia, la

medicina i la sociologia.

Conèixer els diferents moments de l’evolució del concepte i la posició que adopta la

societat ens ajudarà a comprendre millor les tendències actuals i a donar sentit a algunes

de les opcions i pràctiques que avui dia s’utilitzen en l’educació de les persones amb

retard mental.

A continuació anirem veient les diferents etapes en l’evolució del concepte.

El tracte que han rebut de la societat les persones amb deficiència mental ha anat variant

segons les diferents cultures i moments històrics. Fins al darrer segle la seva

consideració ha estat molt pejorativa, en alguns moments i cultures fins i tot no es

reconeixia la seva condició humana.

A l’edat mitjana, les persones amb deficiències eren considerades com a persones

endimoniades i se les matava perquè se les considerava un càstig diví.

Més endavant, l’any 1324, va aparèixer el primer document (KING’s ACT) que

identifica les persones deficients com aquelles que no són capaces de fer les seves

coses. També apareix la diferència entre boig i tonto.

No és fins a mitjans del segle XIX que a Europa neix un cert interès i reconeixement per

aquestes persones. S’inicia l’etapa anomenada “Origen dels serveis”. En aquesta etapa

trobem contribucions importants a la pedagogia com per exemple:

16

- Itard amb el cas del “nen salvatge”: Itard va treballar durant cinc anys amb

Victor, un nen que es va trobar en un bosc de l’Aveyron, a França el 1799.

Desprès d’aquests cinc anys de treball intens va abandonar pensant que havia

fracassat, ja que no va aconseguir que el nen fos “normal”. Més tard l’Acadèmia

Francesa de les Ciències va reconèixer el que havia aconseguir i va demanar a

Itard que publiqués un informe del seu treball per ajudar a crear nous mètodes de

treball.

El seu treball va ser un clàssic de la pedagogia: Mémoiresur les

premiersdéveloppements de Victor de l’Aveyron(1801).

- També van ser importants les contribucions del metge nord-americà S.G. Howe,

primer amb nens cecs i sord-muts i després amb infants “idiotes o dèbils

mentals”. Howe al 1848 en un informe a la cambra de representants de

Massachussetts va aconseguir que es reconegués el dret de tots els ciutadants a

una participació en l’educació, tenint en compte que suposaria un gran benefici

crear una escola per a aquestes persones. Va aconseguir que la societat

entengués les necessitats d’aquestes persones.

Així doncs, en aquesta etapa es reconeix a les persones amb discapacitat intel·lectual

com un grup singular que requereix una atenció i educació.

Aquest interès dóna pas, a partir de l’any 1880 (segona meitat del segle XIX) a una

obsessió per protegir aquestes persones de la societat. Es comencen a crear asils i

creixen les idees fomentades amb la caritat i la pietat. Aquesta nova etapa s’anomena

“Beneficio asistencial”.

Al nostre país aquesta etapa s’allarga fins a final de la dècada dels quaranta. Es

caracteritza per l’aïllament de les persones amb retard mental que són internades en

asils on reben un tractament assistencial.

El terme “escola” va desaparèixer i va passar a ser substituït per la paraula “asil”.

17

Aquesta etapa ha tingut repercussions en el futur de les persones amb discapacitat

mental i en la configuració de serveis amb caràcter institucionalitzat, apartats de la

família i de l’entorn habitual de la persona amb retard mental.

Es creia fermament que la persona amb discapacitat intel·lectual era una amenaça per a

ella mateixa i per la societat. En un moment de gran interès per la genètica es

considerava que les persones amb retard mental engendrarien noves vides amb

discapacitat. Fruit d’aquesta idea sorgeix un gran debat entorn a la necessitat de procedir

a tècniques d’esterilització d’aquestes persones.

A mesura que va avançant la medicina i psicologia es passa a donar resposta a la

necessitat d’aquestes persones més enllà de la pròpiament assistencial.

Comencen a aparèixer diferents professionals en les institucions: metges, especialistes,

rehabilitadors, etc. És quan apareix l’etapa “Rehabilitadora terapèutica”. Aquesta

apareix al segle XX, aproximadament a la dècada dels cinquanta-seixanta i

començaments dels setanta.

Aquesta etapa s’entén com l’ús del model clínic i predomini de l’especialització.

Progressivament s’anaven incorporant professionals de la medicina a les institucions,

els quals no només entenien de medicina, sinó que els influenciava una vocació

pedagògica important. Aleshores no es basaven en el dèficit únicament, i es van

començar a realitzar classificacions i a etiquetar als subjectes mitjançant tests.

Durant aquests anys la sensibilització de la societat per la necessitat d’atendre

correctament a les persones amb discapacitat intel·lectual va anar creixent i va donar

pas a la creació de nombrosos centres d’educació especial amb equipaments

especialitzats.

Destacar també que l’ús de model mèdic i l’especialització són encara vigents en el

moment actual tant pel que fa al diagnòstic com per la posterior orientació dels

tractaments.

L’última etapa abans d’arribar a l’actualitat és la Educativa, aquesta etapa es

caracteritza pel principi de normalització i per la prevalença del model educatiu. Al

nostre país l’inici d’aquesta etapa es troba a partir dels anys setanta. Es caracteritza per

18

la integració del procés rehabilitador dins del procés educatiu. Els alumnes que

necessitessin aquest servei, d’acord amb els objectius establerts pel currículum escolar,

podien gaudir-ne i així afavorir el seu desenvolupament harmònic i global.

Un moment important el constitueix la Llei danesa sobre la deficiència mental de 1959

on s’exposa la voluntat de “crear per als discapacitats mentals una existència tant

propera a les condicions normals de vida com sigui possible”; també assenyalar com a

fita important l’adopció per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1971 de la

Declaració dels Drets Generals i Especials dels Retardats Mentals.

El principi de normalització introdueix la integració escolar i proposa un concepte

d’educació basat en els suports i no en el dèficit. L’escola ha de ser capaç de donar

resposta a les diferències individuals i proporcionar els suports que el nen amb

necessitats educatives especials necessita per al seu desenvolupament. Aquest principi

es veu plasmat quan es crea la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu)

que es basa en quatre principis:

La importància dels factors ambientals: el nen neix amb unes possibilitats

però per tal que es desenvolupin correctament les capacitats o habilitats és

necessari que l’ambient aporti les condicions necessàries per fer-ho possible.

Orientació comunitària: Les persones amb retard mental han d’adquirir uns

coneixements que els permetin desenvolupar-se dins la seva comunitat.

Reversibilitat: els dèficits poden ser eliminats o compensats.

Integració: elegir quin tipus d’intervenció educativa és necessària i dur-la a

terme en:

o Centre ordinari

o Centre d’educació especial

També es van classificar les necessitats educatives especials en dos grups:

Transitòries

Permanents

19

2.3.2 Terminologia actual:

L’any 2002 l’AAMR (Associació Americana de Retard Mental) va sotmetre a votació el

terme “retard mental” amb l’objectiu de canviar-lo pel de “discapacitat intel·lectual”. El

nom “retard” ja va ser substituït l’any 1987 pel de “deficiència mental”, i anteriorment

l’associació havia adoptat altres termes com “dèbils mentals i idiotes” (1876) o “dèbils

mentals” (1906).

Una de les raons de la proposta de canvi en la terminologia emprada ve provocada per la

incomoditat que suposa el terme “retard mental” per a les persones afectades i

l’amenaça que representa pel seu autoconcepte. No obstant això, el gener de l’any 2003

es va fer públic el resultat de la votació i per majoria es va decidir conservar el terme

“retard mental”.

Tot i les discrepàncies que hi pot haver a l’hora d’utilitzar un terme o un altre, el que si

que és important destacar és que en l’actualitat es disposa d’importants avenços en la

genètica, en la neurociència i en la psicologia del desenvolupament. A més a més, a

nivell internacional sembla clara la progressiva sensibilització i reconeixement del dret

de les persones amb discapacitat intel·lectual a la participació social i a una vida de

qualitat, tant a l’escola com en la societat.

Ara passarem a centrar-nos plenament en la definició de “discapacitat intel·lectual” per

saber com s’entén avui dia aquest terme.

2.3.3 Definició de Discapacitat Intel·lectual

Per definir discapacitat intel·lectual ens centrarem en tres definicions que considero

importants i rellevants.

Començant per la que ens proporciona la OMS (Organització Mundial de la Salut), que

ens diu el següent:

“individuos con un intelecto inferior a la media, que se manifiesta en el curso del

desarrollo y se asocia a una clara alteración de la conducta adaptativa” (OMS 1968)

Tenint en compte aquesta definició, crec oportú veure la definició que fa el DSM-IV

sobre la discapacitat intel·lectual:

20

“La discapacidad intelectual (DI) se considera la vía final común de varios procesos

patológicos que afectan al funcionamiento del Sistema Nervioso Central” (DSM-IV)

Com ja sabem, el DSM-IV és el manual més utilitzat per diagnosticar a les persones

amb alguna discapacitat o trastorn i, per tant, totes les persones que fins al moment han

estat diagnosticades de Discapacitat intel·lectual han estat basades en aquesta definició.

Destacar que, actualment encara està en vigor el DSM-IV aquí a Espanya però que ja ha

sortit la nova versió del DSM-V als Estats Units, la qual està en procés de revisió.

Per finalitzar aquest apartat voldria introduir una definició més actualitzada i que ha fet

la AAMR (American Association of Mental Retardation) que l’any 1992 es referia al

terme de retard mental com:

“aquell funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que consisteix en tenir dos o

més àrees adaptatives afectades”.

I l’any 2002 l’AAMR va tornar a definir el terme “retard mental” com:

“ El retard mental és la discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives

tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les

habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina abans dels

18 anys”.

Per entendre millor aquesta definició m’agradaria definir dos conceptes importants, el

primer és el de funcionament intel·lectual.

Quan parlem de funcionament intel·lectual fa referència al nivell d’intel·ligència

inferior a la mitjana. Howard Gardner, psicòleg americà, proposa la possibilitat de tenir

en compte l’existència d’una estructura múltiple amb sistemes cerebrals semi-autònoms,

però que a la vegada poden interactuar entre ells.

En quant a l’ús d’un quocient intel·lectual, per tal que es pugui parlar de discapacitat

intel·lectual, aquest ha d’estar per sota de 70 i ha d’estar vinculat a dificultats o

problemes adaptatius.

Normalment, una discapacitat intel·lectual es detecta en edats primerenques.

Un altre concepte que definiré és el de habilitat adaptativa o conducta adaptativa.

21

Una activitat adaptativa o conducta adaptativa fa referència a l’eficàcia de les persones

per adaptar-se i satisfer les exigències del medi on es troba. Aquestes habilitats han

d’estar relacionades o lligades a l’edat de la persona, de tal manera que l’absència

d’elles suposa un handicap.

Tenint en compte aquestes definicions ja podem introduir-nos amb més profunditat en

el concepte de discapacitat mental com a tal.

2.3.4 Concepte

Una persona presenta una discapacitat intel·lectual quan:

Presenta un quocient intel·lectual (QI) inferior a la mitjana (és a dir, inferior a

70)

L’inici és abans dels 18 anys d’edat

Existeixen limitacions en dos o més àrees adaptatives.

Les àrees adaptatives són:

- Comunicació

- Cura d’un mateix

- Habilitats socials i interpersonals

- Ús dels recursos de la comunitat

- Autocontrol

- Habilitats acadèmiques funcionals

- Treball, oci, salut i seguretat

2.3.5 Etiologia

La discapacitat intel·lectual constitueix un fenomen complex en el qual es fa difícil

simplificar les causes, degut en molts casos a més d’un factor.

Encara que podem trobar diferents classificacions segons els autors, utilitzarem un

model de classificació diferenciant entre factors orgànics i/o factors ambientals.

22

Ens referim a factors orgànics a tot allò que afecta directament al fetus o bebè i pertany

als òrgans del cos humà.

I parlem de factors ambientals quan ens referim a tots els aspectes externs que poden

afectar a l’infant durant el creixement.

2.4 ESTUDIS REALITZATS AMB ANTERIORITAT

La hipòtesis de la biofilia va ser proposada per Wilson i Kellert l’any 1997. En aquesta

hipòtesis ell afirmava que existeix una connexió genèticament basada en la necessitat de

l’ésser humà d’associar-se amb altres organismes vius. Així doncs, molts estudis van

evidenciar que un mínim contacte amb la natura millora la salut i redueix la freqüència

de malalties.

Per exemple Katcher, Friedmann, Beck i Lynch van afirmar, a través de l’anàlisi de

diversos estudis, que l’experiència amb animals aporta efectes molt positius en persones

que tenen desordres orgànics o mentals.

Molts estudis clínics demostren que quan un animal entra en la vida d’una persona amb

algun tipus de demència, els pacients somriuen molt més i es tornen molt més

comunicatius. Altres estudis també han demostrat que els usuaris amb TEA obtenen

millores quan tenen una relació directa amb el gos, mostrant evidències reals de

l’augment de la concentració, interacció social i emocions positives.

La introducció d’animals, especialment de gossos, dins les sessions de teràpia ha tingut

un ressò important en els últims anys. En un estudi en el que els animals van tenir el

paper de terapeutes realitzat per Redefer i Goodman, es mostra que les interaccions amb

gossos incrementen els comportaments socials i disminueixen les estereotípies.

De la mateixa manera, Martin i Farnumen Gonzalez(2014), van concloure que els nens

i nenes amb autisme tenen més bon humor i estaven més concentrats i conscients de la

interacció social en presència del gos.

J.H.S Bossard també va dur a terme un estudi sobre els efectes positius que aporta una

mascota, i realment els resultats en salut mental van ser extraordinaris.

23

Celani, (1999) també afirma que els nens amb TEA prefereixen dibuixos d’animals en

comptes dels tipicament desenvolupats per als nens, on apareixien altres objectes o

persones.

Un estudi realitzat per Anderson l’any 1992 a Australia, va descriure els beneficis de les

persones que estan en contacte amb animals i va aportar evidències que aquestes

persones tenien nivells més baixos de tensió arterial sistòlica, colesterol i triglicèrids

plasmàtics, que els que no estaven en contacte amb animals.

Jennings (1997) va dur a terme un estudi, el resultat del qual, deia que els homes que no

tenien animals tenien un percentatge més elevat d’angina de pit, superior als propietaris

d’algun animal. A més a més es va descriure també, algun dels beneficis que aquests

animals aporten a les persones amb TEA; entre els quals es troben: disminució de

l’ansietat per la seguretat que el co-terapèuta aporta a l’usuari, la reducció del nombre

de situacions d’estrès, positiu reconeixement social, etc.

Bergesen, (1989) va dur a terme un estudi on va comprovar que el contacte amb

l’animal millora l’autoestima de la persona; a més a més també ajuden als nens a

cooperar amb activitats estressants fent que se sentin més segurs.

Bustad (1980), Decà de la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat Estatal de

Washington, afirma que “les plantes i els animals del nostre entorn són com una part

del nostre cos. Si els eliminéssim, destruiríem una part de nosaltres mateixos. Les

persones han de mantenir un contacte amb l’entorn i relacionar-se amb ell al llarg de

les seves vides per tal de mantenir-se sans.”

Savishinsky (1983) diu que “la utilització d’animals de companyia com a teràpia és una

inversió del procés de domesticació; i la domesticació dels animals és el que va fer

possible la civilització moderna”.

La teràpia amb gossos proporciona al nen/a amb TEA un espai en el que s’evadeix del

seu món, permetent que prengui consciència de l’entorn on es troba. Teràpies amb altres

animals com la dofinoteràpia o la equinoteràpia solen ser de més difícil accés degut a un

cost econòmic elevat i per les característiques pròpies de l’animall. Els gossos, però,

poden crear un vincle amb el nen/a que presenta TEA, millorant la seva irascibilitat i

disminuint situacions de risc on els comportaments no són adequats. Els gossos generen

interacció, milloren l’autoestima, generen responsabilitat, milloren la sensació de

24

seguretat, facilita la socialització, l’atenció, la concentració, el reforç lògic, la

organització espacial, a més de la motricitat fina, gruixuda, l’àrea emocional i la

sensibilitat.

2.5 TRASTORN DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME

Donat que el subjecte estudiat en aquesta investigació és un noi amb TEA vull descriure

breument els trets principals d’aquesta discapacitat. No obstant això, cal dir que cada

subjecte presenta unes característiques específiques que descriuré més endavant.

2.5.1 Concepte

L’OMS (Organització Mundial de la Salud) es refereix al Trastorn de l’Espectre de

l’Autisme com:

“Síndrome que es presenta des del naixement o s’inicia durant els primers 30 mesos de

vida. On les respostes a estímuls auditius o visuals són anormals i hi ha dificultats en la

comprensió del llenguatge parlat. També existeix un deteriorament de l’ús del

llenguatge i dels gestos i on la intel·ligència pot veure’s greument disminuïda, ser

normal, o estar per sobre dels nivells ordinaris”.

La segona definició que he escollit és la que es descriu al DSM-IV; diu el següent:

“És una alteració evolutiva del desenvolupament que pot definir-se amb dificultats de

comunicació verbal i gestual, alteracions de la interacció social recíproca i un repertori

molt restringit d’activitats, interessos i patrons repetitius de conducta”.

Vistes les dues definicions que he considerat més rellevants pel que fa al TEA, vull

parlar del que s’entén actualment sobre aquest trastorn.

2.5.2 Concepte actual

L’Autisme és un trastorn del desenvolupament cognoscitiu que es manifesta des de la

infantesa i que està caracteritzat per una escassa interacció social, problemes de

comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos restringits, inusuals i repetitius.

25

Pel que fa a la epidemiologia, actualment es parla d’entre dos i cinc casos de TEA per

cada 10.000 naixements; per tant, aquest afecta aproximadament a un de cada set-centes

o mil persones.

Existeix una prevalença de major nombre de nens que de nenes, i cal destacar que

normalment els casos en que són nenes les que presenten el trastorn, presenten altres

patologies associades més greus, i el grau de discapacitat és més profund.

2.5.3 Característiques

En aquest apartat vull descriure les característiques dels individus que presenten aquest

trastorn i les patologies que hi estan associades. Aquestes ajudaran a comprendre millor

el cas que plantejaré a continuació i els seus comportaments.

Segons la OMS una persona amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme presenta les

següents característiques:

1- Alteració en la interacció social: Mostren un escàs interès per les persones i

moltes dificultats per relacionar-se amb els iguals. Tampoc tenen interès per

compartir inquietuds i vivències amb els iguals.

Algunes accions o conductes que solen presentar són:

Conducta d’aïllament social.

Dificultats d’empatia.

Conducta excessivament passiva i amb un interès gairebé nul per

l’entorn.

Absència de la capacitat per iniciar unes interaccions adequades i

compartir els seus interessos amb els altres.

Dificultats per participar en activitats grupals

2- Alteració de la comunicació: Presenten un retard en el desenvolupament de

conductes gestuals i també en l’aparició i el desenvolupament del llenguatge

oral.

Algunes accions o conductes que solen presentar són:

26

Absència o retard en el desenvolupament del llenguatge oral.

Utilització del llenguatge aparentment adequat però amb escàs o nul

intercanvi comunicatiu.

Peculiaritats lingüístiques com: repeticions, ecolàlies, estereotípies, etc.

Greu alteració de l’expresió i comprensió d’emocions i llenguatge

gestual.

Dèficit en la comunicació no verbal: absència o dificultat de contacte

visual, expressió facial invariable, etc.

3- Alteració en els comportaments i activitats: les persones amb TEA presenten

interès exagerat per conductes repetitives i rígides. També tenen preocupacions

exagerades per mantenir rutines invariables i es resisteixen a acceptar els canvis

en l’ambient o en els espais.

Algunes accions o conductes que solen presentar són:

Presència de moviments estereotipats (aletejos, balancejos, moviments

peculiars amb les mans, caminar de puntetes, etc.)

Dificultat per generar joc simbòlic i presència de joc repetitiu.

Rigidesa mental (obsessions, no acceptació d’arguments aliens...)

Limitacions en la varietat dels aliments causada pel color, olor, gust,

textura, temperatura o altres.

Dificultats per canviar d’activitat, de roba, etc.

4- Alteracions en la resposta perceptiva a estímuls sensorials: Les persones amb

TEA també poden presentar alteracions a l’hora de rebre o acceptar estímuls.

Algunes accions o conductes que solen presentar són:

27

Respondre de forma exagerada o molt simple a un estímul sensorial; tant

a nivell auditiu, tàctil, etc. (se solen tapar les orelles quan senten sorolls,

per a ells, estridents).

Sovint reaccionen autolesionant-se fruit de la hipersensibilitat tàctil.

Acostumen a olorar tot el que tenen a prop.

Presenten estereotípies de moviment.

Associades a aquesta discapacitat, podem trobar altres patologies:

- Hiperactivitat

- Hipoactivitat

- Dèficit d’atenció

- Baixa tolerància a la frustració

- Crisis d’agitació

- Impulsivitat

- Autoagressivitat

- Heteroagressivitat

- Respostes paradoxals als estímuls auditius

- Alteracions del son

- Trastorns d’alimentació

- Crisis epilèptiques

- Símptomes de depressió

2.5.4 Etiologia

Les causes del TEA poden ser múltiples i no hi ha un estudi concret on s’exposi

clarament l’etiologia del trastorn. Però sabent que és un trastorn del

neurodesenvolupament, es creu que ha existit una formació inadequada del SN (Sistema

Nerviós) en el període crític de la neurogènesi.

Els factors que causen aquest trastorn poden ser:

- Factors genètics

- Factors prenatals i perinatals

- Alteracions neuroanatòmiques

28

- Alteracions neurofuncionals

- Alteracions neurofisiològiques

- Alteracions en els neurotransmissors

3. FORMULACIÓ D’UNA PREGUNTA DE RECERCA

El comportament dels nens amb TEA genera interaccions socials molt complexes que

sovint els duu a ser víctimes de discriminació. Els nens i nenes amb autisme presenten

profundes dificultats per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres i generalment

tenen problemes per expressar els seus sentiments, desitjos, necessitats i frustracions.

Aquestes conductes posen traves en la comprensió dels comportaments, generant

símptomes clínics com ecolàlies, estereotípies, rituals obsessius i conductes auto-

lesives. El coneixement de les teràpies amb gossos i l’aparent millora del nen, m’ha

portat a formular-me la següent pregunta, la qual em dóna peu per seguir investigant:

La teràpia amb gos millora la qualitat de vida d’un nen amb Trastorn de

l’Espectre de l’Autisme?

4. DISSENY DE LA RECERCA

4.1 Recollida i anàlisi de dades

4.1.1 Variables

Aquest apartat és un recull reflexiu i descriptiu del marc metodològic que he escollit per

dur a terme la recerca. Tal i com he esmentat en l’apartat introductori, en el present

treball es duu a terme un estudi de cas simple.

La mostra, per tant, consta d'un sol subjecte del qual s’obtenen observacions repetides al

llarg del temps.

Des de la perspectiva temporal es tracta d’un disseny longitudinal, concretament en el

període de 10 mesos, les intervencions s’han dut a terme setmanalment i tenen una

durada de seixanta minuts aproximadament.

29

La formulació de la pregunta de recerca em sorgeix a partir de la recerca bibliogràfica

que he dut a terme prèviament a l’anàlisi d’aquest cas i també de la inquietud personal

de saber certament si la teràpia amb gos aporta una millor qualitat de vida a un usuari

amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

És per aquest motiu que vull analitzar en profunditat totes les intervencions amb gos

que hem dut a terme durant aquest període de 10 mesos i observar a partir dels resultats,

si hi ha hagut una millora significativa.

Abans d’escollir les variables hem de tenir clars els diferents àmbits en els quals

s’emmarcarà la valoració posterior:

- Àmbit físic

- Àrea social

- Àrea cognitivo-conductual

- Àrea d’aprenentatge

- Àrea emocional

La generalitat de la pregunta de recerca fa que m’hagi de plantejar unes variables

específiques, les quals m’ajudaran a valorar més concretament cada ítem. Aquestes

variables han estat escollides a partir de les lectures, estudis i investigacions que

fonamenten la part teòrica de la present investigació, i dels resultats que diversos autors

n’han extret.

Tindrem en compte 3 variables específiques, desglossades en indicadors, de manera que

després es puguin avaluar a partir de les diferents tècniques de recollida de dades:

1. Reducció de conductes estereotipades

Balanceig del troncamb la presència del gos

Balanceig del troncsense la presència del gos

Balanceig del cap amb la presència del gos

Balanceig del cap sense la presència del gos

Ecolàlies amb la presència del gos

Ecolàlies sense la presència del gos

30

Per analitzar aquesta variable es quantificarà el nombre de vegades que el noi presenta

conductes estereotipades amb la presència del gos i sense ella.

2. Millora de la conducta

Escapisme quan s’interacciona amb el gos

Escapisme quan no interacciona amb el gos

Oposició a l’activitat quan interacciona amb el gos

0. No acaba les activitats proposades pel tècnic

1. Acaba un 50% de les activitats proposades pel tècnic

2. Acaba totes les activitats

Oposició a l’activitat quan no interacciona amb el gos

0. No acaba les activitats proposades pel tècnic

1. Acaba un 50% de les activitats proposades pel tècnic

2. Acaba totes les activitats

Control de material

0. Trenca o mossega tot el material que se li dóna

1. Trenca o mossega algun material concret que se li dóna

2. No trenca ni mossega el material

3. Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada

Atenció visual amb el tècnic

0. No mira quan li demano

1. Mira el 25% de les vegades que li demano

2. Mira el 50% de les vegades que li demano

3. Mira el 75% de les vegades que li demano

4. Mira el 100% de les vegades que li demano

Atenció visual amb el gos

31

0. No mira quan li demano

1. Mira el 25% de les vegades que li demano

2. Mira el 50% de les vegades que li demano

3. Mira el 75% de les vegades que li demano

4. Mira el 100% de les vegades que li demano

Direccionalitat de la mirada

0. No mira a un lloc concret

1. Mira a un lloc concret el 25% de les vegades

2. Mira a un lloc concret el 50% de les vegades

3. Mira a un lloc concret el 75% de les vegades

4. Mira a un lloc concret ulls el 100% de les vegades

Per analitzar aquesta variable es contarà el nombre de vegades que se li demana a

l’usuari que miri i el nombre de vegades que ha mirat; i també la durada de la mirada.

4.1.2 Variables estranyes

Les variables estranyes són totes aquelles variables que no podem controlar directament,

però que poden influir en el resultat de la present investigació. En el cas que estem

estudiant, i després d’haver realitzat les sessions de teràpia durant un llarg període de

temps, podem identificar les següents variables estranyes:

- Medicació

- Clima

- Espai

- Gos (nivells d’estrès)

4.1.3 Metodologia general d’un estudi de cas

Descrits els objectius cal fer esment de la metodologia que empraré.

Existeixen diferents definicions sobre el que és un estudi de cas, per exemple:

32

- La primera es de Stake (1995) que diu: “L’estudi de cas és l’estudi de la

particularitat i complexitat d’un cas, a partir del qual s’arriba a comprendre la

seva activitat en circumstàncies que són importants”

- També MacDonald i Walker (1975) diuen el següent: “L’estudi de cas és

l’examen d’un cas en acció”

- Merriam (1988) la defineix com: “L’estudi de cas qualitatiu es pot definir com

una descripció i un anàlisis intensius i holístics d’una entitat, un fenomen o una

unitat social. Els estudis de cas són particularistes, descriptius i heurístics, i el

tractament de les diferents fonts de dades es recolzen fonamentalment en el

raonament heurístic.”

He seleccionat aquestes tres definicions d’estudi de cas per il·lustrar els diferents punts

de vista que es poden tenir. Com podem veure, totes tenen en comú el compromís

d’estudiar una situació o un fenomen en el seu context real.

Així doncs, fent una síntesis d’aquestes definicions podríem dir el següent:

- “ L’estudi de cas és una investigació en profunditat i des de diferents punts de

vista que es duen a terme en un context real. Aquesta integra diferents mètodes i

la finalitat principal és comprendre un tema determinat, un programa, un

sistema, etc. Per tal de generar nous coneixements”

Stake (1995) distingeix tres tipus d’estudis de cas: l’intrínsec, quan el cas s’estudia pel

seu propi interès intern. L’instrumental, quan el cas es escollit per estudiar un tema

concret o una pregunta d’investigació determinada d’altres àmbits, és a dir, el cas es

escollit per aconseguir entendre una altra cosa i finalment el col·lectiu, quan s’estudia

més d’un cas.

Vistes les característiques anteriorment descrites puc afirmar que aquest es tracta d’un

estudi de cas intrínsec, ja que és el cas en si mateix el que em suscita un interès i per

tant, és motiu d’estudi.

En les ciències socials, ciències jurídiques, en medicina i psicologia existeixen gran

quantitat d’antecedents, a la vegada que diverses perspectives des de les quals abordar

un estudi de cas. Però s’entén de manera global, que és l’anàlisi minuciós d’un procés

individual que explica intensament un cas.

33

En l’estudi de cas, el tema i el plantejament del problema de la investigació resulten

molt importants, mentre que el disseny de la investigació pròpiament dit, passa a un

segon pla. El criteri de selecció parteix de l’interès pel cas en si mateix, o a les

preguntes de la investigació; aquestes constitueixen l’eix conceptual de l’estudi i es

refereixen a un determinat problema.

Segons Ragin i Becker (1992):

a) Els casos es troben: Els investigadors els consideren com empíricament reals i

específics.

b) Els casos són objectes: Els investigadors conceben els casos empíricament, però

no necessiten verificar la seva existència o establir delimitacions empíriques en

el curs del procés d’investigació.

c) Els casos es fan: Els casos són construccions teòriques, la interacció entre les

idees i la evidència empírica generen un progressiu refinament del cas, concebut

com una construcció teòrica.

d) Els casos són convencions: Els investigadors consideren els casos com a

constructes teòrics generals, producte del resultat del treball col·lectiu i la

interacció.

L’estratègia d’investigació basada en l’estudi de casos és aquella que es nodreix de

dissenys metodològics que poden combinar procediments qualitatius i quantitatius i que

tenen com a objectiu conèixer un determinat fenomen, (Yin, 1994).

Durant la realització d’un estudi de cas ens podem trobar amb alguns avantatges i per

altra banda algunes limitacions que cal esmentar:

Avantatges:

L’estudi de cas que utilitza en particular mètodes qualitatius permet estudiar de

forma exhaustiva l’experiència i la complexitat de programes i polítiques i

interpretar-los.

Pot documentar múltiples perspectives, analitzar punts de vista oposats,

demostrar la influència dels actors claus i de les seves interaccios i explicar com

i per què succeeixen certes coses.

34

És útil per investigar i comprendre el procés i la dinàmica d’un canvi.

Mitjançant les descripcions, la documentació i la interpretació del que succeeix

mentre té lloc en el context real.

És flexible, és a dir, no depèn del temps ni està limitat a uns anys determinat per

un mètode en concret. Es pot realitzar en un període curt o llarg de temps segons

es requereixi i l’extensió pot variar. És receptiu a canvis en els objectius o en

conseqüències imprevistes durant la realització.

Pot incloure una gran diversitat de mètodes segons les característiques concretes

del cas.

La redacció és senzilla i explicativa, el que la fa comprensible per a tothom.

Limitacions:

Sovint ens podem trobar amb dificultats per extraure conclusions causa-efecte.

La interpretació dels resultats es basa en les impressions subjectives de

l’observador

Hi ha problemes de generalització, puix que es tracta d’un cas concret amb unes

característiques específiques.

4.1.4 Mostra

La mostra és una representació significativa de les característiques d’una població,

normalment més petita a la població global, de la que n’estudiem els trets més

rellevants.

“S’anomena mostra a una part de la població a estudiar que serveix per representar-

la”, Murria R. Spiegel (1991)

“Una mostra ha d’estar definida en base a una població determinada, i les conclusions

que se n’obtenen només podran referir-se a la població estudiada”,Levin i Rubin

(1996).

Tenint com a referència els autors esmentats, he de dir que la mostra del present estudi

és d’un sol individu, escollit de manera no aleatòria i fruit del meu interès professional i

personal.

35

Presentació del cas:

El subjecte en el qual està basada aquesta investigació és un noi de 15 anys amb

Trastorn de l’Espectre de l’Autisme i Retard Mental.

Característiques:

- No té control d’esfínters

- No es comunica verbalment

- Es comunica mínimament mitjançant algun gest per demostrar interès o afecte

- Mostra estereotípies de balanceig del cos i del cap

- S’escapa

- Emet ecolàlies

- Sovint té la mirada perduda

- És un noi afectuós i ho mostra mitjançant el contacte físic

Dades rellevants sobre el cas:

És un noi que presenta una forta manca d’estimulació per part de l’entorn familiar,

escolar i social, des de ben petit. Les seves condicions en tots els àmbits són molt

precàries, a la vegada que desfavorables per a l’evolució i tractament del seu alt grau de

discapacitat.

Els pares estan divorciats i degut a la pejorativa situació econòmica d’ambdós

progenitors, el noi no ha pogut assistir a teràpies individuals de cap tipus. Actualment

no té un habitatge fix de residència, sinó que viu amb la seva mare en hostals i pisos

d’acollida.

En el tema escolar, assisteix de dilluns a divendres a un centre d’Educació Especial on

l’estimulació proporcionada és poca (segons la família).

A partir de subvencions ofertades a l’Associació d’Acció Social DISCAN, que tenien

com a objectiu becar a un nombre determinat d’usuaris que els hi pogués resultar

beneficiosa la TAG, ell va poder entrar a formar part del programa.

36

4.1.5 Instruments de recollida de dades

Partint de la base que el present treball és un estudi de cas, en aquest apartat s’exposen

els instruments de recollida de dades que utilitzo i una breu justificació o explicació del

perquè de cadascuna.

En primer lloc, cal dir que tot estudi de cas es fonamenta en una base teòrica per tal de

dur a terme posteriorment, una bona pràctica empírica. Per aquest motiu, el meu treball

empíric es nodrirà d’entrevistes, observacions i anàlisis de gravacions. El fet que es

tracti d’un estudi de cas, no vol dir que sigui merament qualitatiu, sinó que per exemple

en l’anàlisi dels resultats es poden quantificar les observacions mitjançant ítems, per tal

de fer-los més visuals, extrapolables i entenedors.

Considero que tant l’entrevista com l’observació, posseeixen un valor de

complementarietat molt important. Amb l’entrevista podem conèixer i captar el que un

subjecte pensa i creu, la manera com interpreta la realitat, etc. Però aquesta no ens

assegura que el contingut sigui el reflex de les seves accions. En canvi l’observació ens

permet justament accedir aquest contingut, és a dir, a les accions d’aquestes persones en

situacions específiques.

Observació

La metodologia observacional que he dut a terme al llarg de totes les teràpies ha estat

l’observació participant. Es tracta d’investigar i implicar-se en l’ambient del subjecte

recollint dades de manera sistemàtica i no intrusiva. (Taylor y Bogdan 1986, pàg. 31).

La participació, en el meu cas, no és absoluta, ja que la realitat observada sempre és la

mateixa.

L’observador és l’eina bàsica i fonamental per a la recollida d’informació i manté un

tipus de relació i interacció social amb el subjecte i l’ambient observat; per aquest motiu

considero que fruit de la interacció que hi ha entre el noi, el gos i les terapeutes, aquesta

és la millor font d’informació de la qual puc disposar. Observar permet detectar les

evolucions, mancances, punts forts i punts febles de l’usuari, de l’activitat, l’entorn i del

gos que utilitzem com a co-terapèuta.

Posteriorment, totes les observacions que es duen a terme, s’han analitzat a partir de

gravacions en vídeo que permeten classificar i comptabilitzar aquestes reaccions i

37

comportaments per tal d’extreure finalment unes conclusions, i veure si els resultats

responen als objectius plantejats inicialment.

Entrevista

L’entrevista qualitativa és l’altra tècnica que he utilitzat i la qual m’ha permès recollir

informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius dels subjectes implicats, que,

d’una altra manera no tindria la possibilitat de conèixer, ja que no són directament

observables (sentiments, emocions, etc.).

Valles, (1997) diu que “l’entrevista proporciona l’obtenció d’una gran riquesa

informativa en les paraules i enfocaments dels entrevistats (en aspectes que no són

directament observables); proporciona a l’investigador l’oportunitat de clarificació i

seguiment de preguntes i respostes en un marc d’interacció més directe, íntim,

personalitzat, flexible i espontani; permet una comprensió holística dels punts de vista

de l’entrevistat d’una forma oberta, flexible, diligent i econòmica que genera a la fase

d’inici punts de vista, hipòtesis i orientacions útils per traduir-les a les circumstàncies

reals de la investigació i, a més a més, que durant el desenvolupament o la fase final és

de fàcil comprensió.

L’objectiu de l’entrevista qualitativa és, doncs, comprendre les perspectives i les

experiències de les persones que s’entrevisten (Colás, 2001). Taylor i Bogdan (1994) la

defineixen també com a trobades cara a cara entre l’investigador i els informants,

trobades dirigides cap a la comprensió que tenen els informants de les seves vides,

experiències o situacions i que segueixen el model d’una conversa entre iguals i no un

intercanvi de preguntes i respostes.

Diari de camp

I finalment, l’últim instrument, i no per això menys important, que he utilitzat ha estat el

diari de camp. Aquest m’ha permès tenir un record viu de moltes de les sessions de

teràpia que vaig fer. Considero que és una eina molt útil per redactar de manera

narrativa les pròpies reflexions, just després de finalitzar la sessió. Aquest mètode està

estretament lligat a l’observació participant.

38

4.1.6 Descripció del lloc físic on s’han dut a terme les sessions

Les intervencions dutes a terme amb aquest usuari han tingut lloc en un mateix espai

físic; una de les aules ubicades al local de l’Associació DISCAN. Aquesta està dotada

de tot el material necessari per posar a la pràctica les Intervencions Assistides amb Gos i

disposa d’un ampli espai central on hi ha col·locades unes estores on ens asseiem les

terapeutes, l’usuari i el gos durant la sessió.

L’espai és tranquil, sense sorolls ni factors ambientals molests. Està ben il·luminat i la

temperatura és adequada; factors que són importantíssims per a la realització d’una bona

sessió de teràpia.

4.1.7 Recursos materials utilitzats

Premis per al gos

Pilota

Aro

Cadira

Tovalloletes humides

Raspall

Manta interactiva (diferents temàtiques segon l’estació de l’any o la temàtica de

la sessió)

Cubilets

Corretja

Disfresses per al gos

Material de papereria (cartell amb nom del gos, del nen, etc.)

Imatges de parts del cos del gos

Pictogrames

Peces de diferents formes i colors i cordill per fer un collar

Estores

Càmera de vídeo

Càmera fotogràfica

39

4.1.8 Recursos humans i canins

Mestra d’Educació Especial, Instructora de gossos d’assistència, educadora

canina, i especialista en Teràpia Assistida amb animals.

Mestra d’Educació Primària, Psicopedagoga i Tècnic en Intervencions

Assistides amb Animals.

Gos de Teràpia

4.1.9 Temporització

En el calendari que adjunto a continuació exposo tots els dies que vam realitzar les

sessions de Teràpia amb Gos. Coincideix en que és un cop per setmana, els dissabtes a

les 11:00h. del matí, puix que el noi va a un centre d’Educació Especial de dilluns a

divendres. Van ser un total de 39 sessions de teràpia individual distribuïdes al durant el

període de 10 mesos.

40

Llegenda:

Teràpia assistida amb gos

Dies festius

Octubre DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

Novembre DL DM DC DJ DV DS DG

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

Setembre DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

Gener DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

Febrer DL DM DC DJ DV DS DG

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28

Desembre DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

Abril DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

Maig DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Març DL DM DC DJ DV DS DG

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30 31

Juny DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

CALENDARI 2014 – 2015

41

4.1.10 Resum del contingut de les activitats i exemple d’unasessió de TAG

Totes les 39 sessions que es van dur a terme amb aquest usuari, han seguit des d’un inici el mateix patró d’activitats i rutines. Les condicions i les

característiques del noi, van fer que les tècnics encarregades de dur el cas, optéssim per aquesta metodologia, fet que ens va possibilitar veure

l’evolució del cas des d’un principi fins al final, de manera més clara.

A continuació adjunto les graelles on faig un breu resum del contingut de les activitats que vam anar combinant al llarg del programa.

NOM ACTIVITAT: Muntar i desmuntar l’aro Nº 1

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts

Material Objectius

- Estores

- Aro desmontable

- Bossa per guardar l’aro

- Premis per al gos

- Potenciar l’atenció visual

- Millorar la direccionalitat de la mirada

Aspectes que es treballen

- Coordinació oculo-manual

- Coordinació viso-espacial

42

- Discriminació de colors

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Integració EESS

- Lateralitat

Desenvolupament

Aquesta activitat consta de tres parts clarament diferenciables:

1- En la primera part, i asseguts a les estores de terra, mostrem a l’usuari dues peces de l’aro de colors diferents, una en cada mà. Un cop l’usuari ha

centrat l’atenció se li demana que agafi el color que nosaltres li diem o el color que el gos ha seleccionat amb la pota.

A mesura que va adquirint peces de colors, pot anar unint-les d’una a una, per acabar tenint un aro gegant.

2- La segona part és que ell mateix s’aixequi i subjecti l’aro i amb la nostra ajuda, li demani gestualment al Kiko que passi per dins. Alguna variable

d’aquesta segona part, pot ser que posem el cos dins l’aro, o li posem a ell.

3- Finalment, un altre cop asseguts a l’estora, desmuntem l’aro peça per peça i l’anem guardant dins la bossa.

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet

- Terra

- Seu

- Passa

- Escollir

43

NOM ACTIVITAT: Torre de cubilets Nº 2

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts

Material Objectius

- Estores

- Cubilets

- Premis per al gos

- Augmentar l’atenció visual

- Potenciar la direccionalitat de la mirada

- Millorar la coordinació oculo-manual

- Augmentar el control d’impulsos

Aspectes que es treballen

- Coordinació viso-espacial

- Discriminació de colors

- Discriminació de mesures

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Motricitat fina

- Integració EESS

- Lateralitat

44

Desenvolupament

En aquesta activitat l’usuari ha d’escollir entre dos cubilets que li mostrem els tècnics, i si és possible, ha de fer-ho segons el color i la mesura que li

demanem. Normalment comencem escollint des del cubilet més gran i acabem amb el més petit, per tal de construir paulatinament una torre de cubilets.

Després de posar el primer cubilet, el noi ha d’agafar un premi del gos i posar-lo a la part superior, que posteriorment estarà coberta pel pròxim cubilet. El

gos ha de restar quiet al costat, sense menjar-se els premis. Finalment, després d’una seqüència cubilet-premi queda construïda una torre de 7 pisos amb

menjar a dins.

Finalment, li donem al gos l’ordre “tira” i aquest tomba la torre i es menja tots els

premis.Com que els cubilets queden escampats per terra, li podem demanar al Kiko que ens

els porti un a un per acabar guardant-los un dins de l’altre.

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet

- Terra

- Seu

- Tira

- Porta

45

NOM ACTIVITAT: Collar Nº 3

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts

Material Objectius

- Estores

- Peces del collar

- Premis per al gos

- Millorar l’atenció visual

- Potenciar la direccionalitat de la mirada

- Potenciar la coordinació oculo-manual

- Treballar la motricitat fina

Aspectes que es treballen

- Coordinació viso-espacial

- Discriminació de colors

- Discriminació de mesures

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Integració EESS

- Lateralitat

Desenvolupament

En aquesta activitat disposem per una banda, de peces de diferents colors i formes amb un forat al centre, i per altra banda, un cordill on posar-les per

acabar creant un collar. Com sempre, el tècnic o el gos indiquem el color que volem que el noi agafi i posteriorment l’ajudem a fer passar el cordill per

46

l’interior.

Degut a les seves dificultats per realitzar les accions descrites de manera autònoma, aquesta activitat la fa amb la nostra ajuda. Finalment, quan ja té les

peces dins del collar, hi fem un nus i li posem a ell.

Depenent de les condicions en les que es desenvolupa aquell dia la sessió i la seva capacitat d’atenció, fem un altre collar que li posem al Kiko. Cas que les

condicions no ho permetin, ens posem tots (tècnics, usuari i gos) el mateix collar.

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet

- Terra

- Seu

- Escollir

47

NOM ACTIVITAT: Coneixem les parts del cos Nº 4

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts

Material Objectius

- Estores

- Premis per al gos

- Imatges amb les parts del

cos humanes i del gos

- Identificar i prendre consciència de les parts del propi cos

Aspectes que es treballen

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Integració EESS

- Lateralitat

- Atenció visual

- Direccionalitat de la mirada

- Coordinació oculo-manual

Desenvolupament

Aquesta és una de les activitats més complexes per a la tipologia d’usuari que tenim, però és una bona manera d’interaccionar amb l’animal a la vegada

que explorar el seu cos. Primer se li mostra al noi la imatge de les orelles d’un humà, i se li pregunta:

- “ On són les teves orelles?”

Aleshores, amb ajuda i de manera més aviat conductual, se li agafen les mans (si per ell mateix no ho fa) fins que arriba a tocar-se les orelles.

48

Després se li ensenya una imatge on apareixen les orelles del Kiko i se li pregunta:

- “ On són les orelles del Kiko?”

De la mateixa manera, intentem que toqui les orelles del Kiko i les acariciï.

Aquest procediment el fem exactament igual amb les següents parts del cos:

o Ulls

o Nas

o Boca

o Panxa

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet

- Terra

- Seu

49

NOM ACTIVITAT: Raspallem al Kiko Nº 5

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5 minuts

Material Objectius

- Estores

- Premis per al gos

- Raspall

- Millorar la coordinació oculo-manual

- Augmentar l’atenció visual

- Millorar la direccionalitat de la mirada

- Treballar la lateralitat de les extremitats superiors

Aspectes que es treballen

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Potenciar hàbits d’higiene

50

Desenvolupament

La finalitat d’aquesta activitat és que l’usuari agafi el raspall de manera correcta, el posi sobre el gos i faci moviments repetitius a dreta i esquerra per

pentinar-lo.

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet

- Terra - Seu

51

NOM ACTIVITAT: Netegem al Kiko Nº 6

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5 minuts

Material Objectius

- Estores

- Premis per al gos

- Tovalloletes humides

- Millorar la coordinació oculo-manual

- Augmentar l’atenció visual

- Millorar la direccionalitat de la mirada

- Treballar la lateralitat de les extremitats superiors

- Treballar la motricitat fina

Aspectes que es treballen

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Tolerància a noves textures i sensacions

- Potenciar hàbits d’higiene

Desenvolupament

Aquesta activitat és molt similar a l’anterior, a diferència que per dur-la a terme s’utilitzen tovalloletes humides. L’usuari ha d’agafar la tovalloleta fent

pinça amb els dits i netejar al gos tot fent moviments a dreta i esquerra.

52

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet

- Terra

- Seu

NOM ACTIVITAT: Acaronem al Kiko Nº 7

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5 minuts

Material Objectius

- Estores

- Premis per al gos

- Reduir estereotípies de balanceig

Aspectes que es treballen

- Coordinació oculo-manual

- Coordinació viso-espacial

- Comprensió d’ordres senzilles

- Motricitat gruixuda

- Integració EESS

53

- Lateralitat

- Tolerància a noves textures i sensacions

- Atenció visual

Desenvolupament

En aquesta activitat l’usuari ha d’entrar en contacte amb el gos per mitjà del tacte. Acaronar-lo descobrir les parts del seu cos, etc. Sense sentir-se

intimidat ni amb por; la qual cosa s’aconsegueix al llarg del temps i amb el contacte repetit amb el gos. Al començament si és necessari, l’ajudem agafant-li

la mà de manera conductual, però després deixem que ell mateix l’acaroni i el toqui el temps que vulgui.

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Quiet - Aixeca’t

- Terra

- Seu

54

NOM ACTIVITAT: Passegem al Kiko Nº 8

Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia

Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5-10 minuts

Material Objectius

- Premis per al gos

- Corretja

- Arnès

- Millorar la coordinació oculo-manual

- Treballar la lateralitat de les extremitats superiors i inferiors

- Reduir el control d’impulsos

Aspectes que es treballen

- Comprensió d’ordres senzilles

- Reducció d’estereotípies

- Motricitat gruixuda

- L’atenció visual

- La direccionalitat de la mirada

Desenvolupament

En aquesta activitat acostuma a ser la última que fem a cada sessió. La deixem pel final, pel simple fet que s’ha de dur a terme a l’exterior i així esperem tot

passejant a que els seus familiars el vinguin a recollir. Consisteix en que entre les dues tècnics acompanyem a l’usuari, una a cada costat, mentre ell

subjecta amb la nostra ajuda, la corretja del gos.

55

Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal

- Caminar junt

- Quiet

A continuació adjunto un exemple del que podria ser el desenvolupament d’una sessió de TAG, on podrem veure l’estructura i les diferents parts:

56

Sessió 1 Part Títol Descripció Temporitzac

ió

Habilitats

del gos Materials

Temps

total

Exterior del

local

Benvinguda

Presentació

Les tècnics saludem a

l’usuari, deixem que aquest

saludi al Kiko. Entrem al

local, ens posem còmodes i

ens asseiem a l’estora.

10 minuts

-Terra

-Seu

-Quiet

- Estores

- Premis per al gos

- Arnés

- Corretja

50-55

minuts

Local AAS

DISCAN

Desenvolupament

- Muntar i

desmuntar

l’aro

- Torre de

cubilets

- Raspallem al

Kiko

- Acaronem al

Kiko

Realitzem les activitats al

ritme de l’usuari i adaptant-

les a les seves necessitats.

30 – 35 minuts

-Quiet

-Passa

-Terra

-Tria

-Amunt

-Seu

-Tira

- Aro

- Bossa per guardar

l’aro

- Cubilets

- Premis per al gos

- Estores

- Raspall

Exterior del

local

Comiat

- Passegem al

Kiko

Sortim a l’exterior del local i

passegem al gos.

Quan arriben els familiars, el

gos i les dos tècnics ens

acomiadem del noi.

10 minuts - Caminar

junt

- Premis per al gos

- Arnés

- Corretja

57

Aquesta graella és una mostra del desenvolupament d’una sessió real de TAG amb

l’usuari que estem estudiant. Les activitats que configuren la part de “desenvolupament”

varien segons les circumstàncies en les que ens trobem, però sempre es van combinant

les descrites anteriorment a les graelles. Totes les sessions estan pensades per treballar

els objectius plantejats, tenint en compte les característiques i les capacitats de l’usuari.

Durant les sessions, les tècnics de teràpia motivem verbalment a l’usuari en tot moment,

intentant que aquest tingui ganes de seguir treballant i no es distregui.

58

5. INTERPRETACIÓ I ANÀLISIS DE RESULTATS

5.1 Taules de registre

Variable 1

Reducció de conductes estereotipades

Usuari amb TEA Sessions (de 1-20)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Nombre de vegades per sessió

I

N

D

I

C

A

D

O

R

S

Balanceig del tronc amb la presència del gos 25 15 9 12 8 9 11 7 9 9 6 8 9 8 10 9 6 7 16 7

Balanceig del tronc sense la presència del

gos

92 43 32 33 37 34 35 38 31 34 28 32 34 27 29 32 27 29 38 27

Balanceig del cap amb la presència del gos 12 6 7 8 10 12 6 8 6 7 5 7 8 9 11 7 9 9 12 8

Balanceig del cap sense la presència del gos 54 35 18 32 35 31 32 34 33 36 32 29 34 36 35 31 28 30 38 32

Ecolàlies amb la presència del gos 23 8 9 17 10 16 14 12 16 9 8 3 6 11 8 8 5 9 14 7

Ecolàlies sense la presència del gos 56 32 57 54 41 43 43 35 44 36 49 46 33 39 34 42 35 38 52 40

59

Variable 1

Reducció de conductes estereotipades

Usuari amb TEA Sessions (de 21 a 39)

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Nombre de vegades per sessió

I

N

D

I

C

A

D

O

R

S

Balanceig del tronc amb la presència del

gos

8 5 7 7 7 4 6 4 9 3 5 6 6 3 3 6 4 5 4

Balanceig del tronc sense la presència del

gos

28 25 28 23 26 26 24 27 24 21 25 24 26 23 27 23 24 22 25

Balanceig del cap amb la presència del gos 8 6 9 5 5 6 9 11 7 6 10 7 5 6 4 6 8 4 4

Balanceig del cap sense la presència del gos 26 28 32 25 27 23 22 26 21 24 26 18 31 19 24 17 19 20 22

Ecolàlies amb la presència del gos 6 9 4 6 7 5 3 10 6 9 11 8 4 5 2 9 5 7 6

Ecolàlies sense la presència del gos 34 30

29 32 36 28 38 45 31 36 47 38 26 22 17 23 28 25 34

60

Variable 2 Millora de la conducta

Usuari amb TEA Sessions (de 1 a 20)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira

I N D I C A D O R S

Escapisme quan interacciona amb el gos

2 2 1 0 1 0 1 2 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 3 0

Escapisme quan no interacciona amb el gos

4 2 2 3 1 1 2 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 1 4 0

Oposició a l’activitat quan interacciona amb el gos

0. No acaba les activitats

proposades pel tècnic x x x x x x x

1. Acaba un 50% de les

activitats proposades pel tècnic x x x x x x x x x

2. Acaba totes les activitats x x x x

Oposició a l’activitat quan no interacciona amb el gos

0.No acaba les activitats

proposades pel tècnic x x x x x x x x x

1. Acaba un 50% de les

activitats proposades pel tècnic x x x x x x x x x

2. Acaba totes les activitats x x

Control del material 0. Trenca o mossega tot el

material que se li dóna x x x x x x x x x x x x

1. Trenca o mossega algun

material concret que se li dóna x x x x x x x x

2. No trenca ni mossega el

material

61

Variable 2

Millora de la conducta

Usuari amb TEA Sessions (de 21 a 39)

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira

I N D I C A D O R S

Escapisme quan interacciona amb el gos

0 0 2 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0

Escapisme quan no interacciona amb el gos

0 1 2 1 1 1 3 0 1 2 1 0 0 1 0 2 0 0 0 1

Oposició a l’activitat quan interacciona amb el gos

0. No acaba les activitats

proposades pel tècnic

1. Acaba un 50% de les

activitats proposades pel tècnic x x x x x x

2. Acaba totes les activitats x x x x x x x x x x x x x x

Oposició a l’activitat quan no interacciona amb el gos

0.No acaba les activitats

proposades pel tècnic

1. Acaba un 50% de les

activitats proposades pel tècnic x x x x

2. Acaba totes les activitats x x x x x x x x x x x x x x x x

Control del material 0. Trenca o mossega tot el

material que se li dóna x

1. Trenca o mossega algun

material concret que se li dóna x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

2. No trenca ni mossega el

material

62

Variable 3

Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada

Usuari amb TEA Sessions (de 1 a 20)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira

I N D I C A D O R S

Atenció visual amb el tècnic

0. no mira quan li demano x x

1. mira el 25% de les vegades que li demano

x x x x

2. mira el 50% de les vegades que li demano

x x x x x x

3. mira el 75% de les vegades que li demano

x x x x x x x x

4. mira el 100% de les vegades que li demano

Atenció visual amb el gos

0. no mira quan li demano x x x x

1. mira el 25% de les vegades que li demano

x x x x x

2. mira el 50% de les vegades que li demano

x x x x x x x x

3. mira el 75% de les vegades que li demano

x x x

4. mira el 100% de les vegades que li demano

Direccionalitat de la mirada

0. No mira a un lloc concret x x x 1. mira en un lloc concret el

25% de les vegades x x x x x x x x x x x x x

2. mira en un lloc concret el

50% de les vegades x x x x

3. mira en un lloc concret el

75% de les vegades

63

4. mira en un lloc concret el

100% de les vegades

Variable 3

Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada

Usuari amb TEA Sessions (de 21 a 39)

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira

I N D I C A D O R S

Atenció visual amb el tècnic

0. no mira quan li demano

1. mira el 25% de les vegades que li demano

2. mira el 50% de les vegades que li demano

x x

3. mira el 75% de les vegades que li demano

x x x x x x x x x x x x

4. mira el 100% de les vegades que li demano

x x x x x x

Atenció visual amb el gos

0. no mira quan li demano

1. mira el 25% de les vegades que li demano

2. mira el 50% de les vegades que li demano

x x x x x x x x x

3. mira el 75% de les vegades que li demano

x x x x x x x x x x x

4. mira el 100% de les vegades que li demano

64

Direccionalitat de la mirada

0. No mira a un lloc

concret

1. mira en un lloc

concret el 25% de les

vegades

x x

2. mira en un lloc

concret el 50% de les

vegades

x x x x x x x

3. mira en un lloc

concret el 75% de les

vegades

x x x x x x x x x x x

4. mira en un lloc

concret el 100% de les

vegades

65

5.2 Interpretació dels resultats

Variable 1: Reducció de conductes estereotipades

Per valorar aquests indicadors s’han comptat el nombre de balancejos de tronc que ha fet l’usuari en cada sessió, mentre interaccionava amb el

gos i quan no interaccionava amb ell.

Interpretació dels resultats: Els balancejos de tronc són molt menys freqüents si el gos interactua amb l’usuari. Pel que fa al balanceig de tronc

amb la presència del gos, aquest es redueix un 84% des de la sessió inicial a la sessió final. El balanceig de tronc sense la presència del gos també

es redueix un 73% des de la sessió inicial a la sessió final.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

s1 s3 s5 s7 s9 s11 s13 s15 s17 s19 s21 s23 s25 s27 s29 s31 s33 s35 s37 s39

Balanceig del tronc amb la presència delgos

Balanceig del tronc sense la presència delgos

66

Per valorar aquests indicadors s’han comptat el nombre de balancejos de cap que ha fet l’usuari en cada sessió, mentre interaccionava amb el gos

i quan no interaccionava amb ell.

Interpretació dels resultats:Observem de manera clara que hi ha una diferència significativa del nombre de balancejos de cap que es

produeixen mentre el noi interactua amb l’animal i quan no ho fa. El balanceig del cap amb la presència del gos disminueix un 67% des de la

sessió inicial a la sessió final, i el balanceig de cap sense la presència del gos un 60%.

0

10

20

30

40

50

60

s1 s3 s5 s7 s9 s11 s13 s15 s17 s19 s21 s23 s25 s27 s29 s31 s33 s35 s37 s39

Balanceig del cap amb la presència delgos

Balanceig del cap sense la presència delgos

67

Per valorar aquests indicadors s’han comptat el nombre d’ecolàlies per sessió, mentre l’usuari interaccionava amb el gos i quan no interaccionava

amb ell.

Interpretació dels resultats:El nombre d’ecolàlies és molt major quan el noi no interactua amb el co-terapeuta, havent-hi una diferència inicial

de 33 ecolàlies. Des de la primera fins a la última sessió, les ecolàlies amb la presència del gos disminueixen un 74% i sense la presència del gos

un 40%.

0

10

20

30

40

50

60

s1 s3 s5 s7 s9 s11 s13 s15 s17 s19 s21 s23 s25 s27 s29 s31 s33 s35 s37 s39

Ecolàlies amb la presència del gos

Ecolàlies sense la presència del gos

68

Variable 2: Millora de la conducta

Per comptabilitzar els resultats d’aquestindicador s’han comptat les activitats realitzades en cada sessió i s’han agrupat en funció del tan per cent

d’activitats que l’usuari ha acabat senceres, n’ha acabat la meitat o no n’ha acabat cap (sempre amb ajuda del tècnic).

Interpretació dels resultats:En aquest gràfic podem observar que en les primeres sessions l’oposició a l’activitat és similar tant si l’usuari

interactua amb el gos com si no ho fa. Ambdós indicadors disminueixen més d’un 50% des de la sessió inicial fins a la sessió final.

69

Per valorar aquest indicadors’han comptat les vegades que l’usuari s’ha escapat per sessió mentre interaccionava amb el gos i quan no

interaccionava amb ell.

Interpretació dels resultats:Observem que l’escapisme és relativament major quan el noi no interacciona amb el gos que quan ho fa. No obstant

això, ambdós indicadors disminueixen més d’un 80% des de la primera sessió fins a la última.

Per valorar aquest indicador s’han comptat les vegades per sessió que l’usuari ha mossegat tot el material, algun material determinat que se li

donava o no mossegava el material.

Interpretació dels resultats:Hi ha un augment del control del material, puix que el comportament es redueix un 50% aproximadament.

70

Variable 3: Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada

Per valorar aquest l’indicador “atenció visual amb el tècnic”s’han comptat, per una banda, les vegades que el tècnic demana a l’usuari que el miri

i les vegades que l’usuari l’ha mirat. En segon lloc, per valorar l’indicador “atenció visual amb el gos” s’han comptat les vegades que l’usuari ha

de mirar al gos i les vegades que aquest l’ha mirat. En tercer lloc, per valorar l’indicador “direccionalitat de la mirada” s’han comptat les vegades

que l’usuari mira on se li demana (als ulls, a l’objecte que té a la mà, etc.) i les vegades que aquest ho fa.

Interpretació dels resultats:En aquest gràfic veiem clarament que hi ha un augment dels tres indicadors. Per tant, hi ha una millora de l’atenció

visual cap al tècnic en un 100%, cap al gos en un 75%, i en la direccionalitat de la seva mirada un 75%, des de la sessió inicial fins a la final.

6. CONCLUSIONS I PROSPECTIVES DE FUTUR

6.1 Conclusions

La Teràpia Assistida amb Gos és beneficiosa per a l’usuari en molts aspectes, tant

físics, com psicològics i emocionals, ja que aquest tipus d’intervenció, es fonamenta en

l’especial connexió que tenen els gossos amb l’ésser humà.

Com hem pogut comprovar en l’anàlisi dels resultats, les intervencions de TAG que

s’han realitzat, han augmentat les tres variables que ens havíem marcat inicialment:

reducció de conductes estereotipades, millora de la conducta i millora de l’atenció

visual i la direccionalitat de la mirada. I com a conseqüència podem donar resposta a la

pregunta inicial, afirmant que la TAG augmenta la qualitat de vida d’aquest usuari.

Amb la present investigació es pot demostrar els efectes beneficiosos que té la

utilització d’un co-terapeuta caní en teràpia i el gran potencial que aquest té per ajudar

a millorar la qualitat de vida d’un nen amb TEA.

La gran diversitat fenotípica del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme s’ha de tenir en

compte a l’hora de dur a terme qualsevol Intervenció Assistida amb Gos (IAG), ja que

no tots els casos són iguals i per tant, les intervencions tampoc ho han de ser. S’haurien

de considerar noves variables en funció del cas.

Així doncs, els resultats d’aquesta investigació ens condueixen a pensar que la teràpia

amb gos pot ser beneficiosa per a persones amb TEA.

6.2 Prospectives i limitacions

M’he trobat amb importants limitacions a l’hora de dur a terme aquesta investigació;

una d’elles és la insuficient producció científica que hi ha respecte al tema de les TAG.

Això evidencia que hi ha un gran terreny per explorar en el camp de la TAG i que

manquen estudis que aportin evidències rellevants en aquesta àrea, la qual presenta

nombroses línies d’investigació futura.

1

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

- McElwain, C. (2001) Animal assisted therapy for autistic children. A

descriptivenarrative [En línea]. Disponible a:

https://research.wsulibs.wsu.edu:8443/xmlui/handle/2376/2514 [Consulta: 30

maig 2014]

- Martin, F. Farnum, J. (2011) Animal – assisted therapy for children with

pervasive Developmental disorders. [En línea]. Disponible a:

http://wjn.sagepub.com/content/24/6/657.short [Consulta: 23 maig 2014]

- Turner J. (2011) Animal assisted therapy and autism intervention: a síntesis of

the Literature. [En línea]. Disponible a: http://opensiuc.lib.siu.edu/gs_rp/119/

[Consulta: 12 febrer 2015]

- Levinson, B. M. (2006). Psicoterapia infantil asistida por animales. F. Affinity

(Ed.) Fundación Affinity.

- Abellán, M. R. (2008) La terapia asistida por animales: una nueva perspectiva

y línea de investigación en la atención a la diversidad. Facultad de Educación.

Universidad de Murcia.

- American Psychiatric Association (APA).(2002) Manual

diagnòsticiestadísticdelstrastornsmentalsDSM IV. Barcelona: Masson

- Baboneau, M. (2006). ABC del adiestramiento en positivo: manual de etologia

canina. Hispano Europea. (Excellence) ISBN 9788425516733

- Gros, E. (2006). Equinoterapia: la rehabilitación por medio del caballo.

Editorial Trillos. Buenos Aires, Argentina.

2

- Guerra, P. (2009). Atención temprana y família: como intervenir creando

entornos competentes. Serie Educación Especial. Editorial Nercea. Espanya.

- López, T. (2002). Mascotas Terapéuticas En línea: http://www.el-

mundo.es/salud/283/05N0129.html (Consulta: 01 03 2015)

- Martínez, R. (2008). Animal assisted therapy: new perspective and research line

in attentionn to diversity. Indivisa, Bol. Estud. Invest; 2008 nº9. ISSN 1579-

3141

- Muñoz, B. (2011). Teràpiaassistida per animals de companyia aplicada en una

residènciageriàtrica en el món rural.Universitat de Murcia.

- O’Heare, J. (2011). Neuropsicologia canina: Introducció al sistema nerviós,

l’estrès, l’emoció i la reducció de l’estrès.Knsedicions. ISBN 9788493460914

- Paredes, P. (2012) El uso del perro en el tratamiento del trastorno espectro

autista. Article de revisió. Revitsta electrónica Neurobiologia.

- Pichot y altres, (1996), DSM-V Manual Diagnóstico y Estadístico de los

Trastornos Mentales, Editorial: Masson, Barcelona, España

- Ridruejo Alonso, P. (2006). Terapia Asistida por Animales: síntesis y

sistemática. Barcelona: Fundación Affinity

- Rodrigo, E. (2013). Elsgossos en les teràpies per a la tercera edat.Universitat de

Pennsylvania.

- Sjösten, I. (2002). Obediènciabàsica. Tercera edició. Suècia: Knsedicions. ISBN

8493323241

3

- Tellington, L. (2011). El metodoTellingtonTtouch: cómo influir sobre el

comportamiento, salud y rendimiento de tu perro.KnsEdicions. ISBN

978843323226

- Vitkava, M. (2011). Prevención e intervención temprana en el tratamiento

educativo de la diversidad.Llibreria UNED. Espanya.

- Zarebski, G, (1999). Efectos de la Implementación de la Terapia Asistida por

Animales en Ancianos, En línea: www.rec.uba.ar/Programacion%2098-

00/htm/tp61.htm, (Consulta 20 05 2015)