Terra de Comtes i Abats (CAT)

Dossier de premsa

2011

Terra de C omtes i Abats

■ “Terra de Comtes i Abats” pretén posar en valor, des d’una perspectiva tu-rística sostenible, el patrimoni cultural i natural del Ripollès, i els recursos tangibles i intangibles vinculats al concepte dels orígens de Catalunya.

■ Els punts forts d’atracció turística en què es recolzarà el pla “Terra de Comtes i Abats” seran el conjunt arqueològic del castell de Mataplana i el Santuari de Montgrony, a Gombrèn; el Palau de l’Abadia i el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, i, evidentment, el conjunt monàstic de Santa Maria de Ripoll.

■ “Terra de Comtes i Abats” dinamitzarà el turisme de la comarca del Ripollès i aquesta oferta formarà part de la Ruta del Pirineu Comtal, itinerari promo-gut per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

■ La comarca pirinenca s’estén en una superfície total de 95.870 hectàrees, de les quals un 4,5% és agrícola i el 94,1% de la superfície està ocupada per zones forestals. Està formada per 19 municipis amb un total de 26.357 habitants, i Ripoll n’és la capital.

■ En restauració, el Ripollès té més de cent restaurants, augmentant progressi-vament la xifra any rere any. El Ripollès disposa d’una gran varietat de pro-ductes agro-alimentaris i d’una gastronomia pròpia de la comarca.

■ El Consorci Ripollès Desenvolupament i quatre ajuntaments del baix Ripollès, concretament els de Campdevànol, Gombrèn, Ripoll i Sant Joan de les Aba-desses, són els impulsors del producte turístic “Terra de Comtes i Abats”.

■ Més d’un 65% dels visitants de la comarca provenen de Catalunya.


5

VIATGE ALS ORÍGENS DE CATALUNYA 1.

Terra de Comtes i Abats

• Escenaris de la llegenda del Comte Arnau: el forat de Sant Ou o les escales de Montgrony.• Conjunt del castell de Mataplana: Es volen destacar els elements principals de la història

del Castell de Mataplana i la dels seus senyors com Hug de Mataplana, mort a la conquesta de Mallorca, Huguet, el trobador, i Ponç, objecte de les sàtires de Guillem de Berguedà (Ramon Vidal de Besalú va descriure la cort trobadoresca que hi havia al castell).

• Origen de Catalunya: Es destaca la figura del Comte Guifré; i el mite literari del Comte Arnau, vinculat a Mataplana i a Sant Joan de les Abadesses, i la Llegenda dels 9 barons de la Fama i l’Heroi Otger Cataló.

• Grans monestirs romànics: Inclou els dos grans conjunts monàstics de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

“Terra de Comtes i Abats” dinamitzarà el turisme de la comarca del Ripollès i aquesta oferta formarà part de la Ruta del Pirineu Comtal, itinerari promogut per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

El Consorci Ripollès Desenvolupament i quatre ajuntaments del baix Ripollès, concretament els de Campde-vànol, Gombrèn, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, són els impulsors del producte turístic “Terra de Comtes i Abats”.

El Pla de dinamització del producte turístic “Terra de Comtes i Abats”, emmarcat en el Pla estratègic de turis-me a Catalunya 2005-2010, pretén posar en valor, des d’una perspectiva turística sostenible, el patrimoni cul-tural i natural del Ripollès, i els recursos tangibles i intangibles vinculats al concepte dels orígens de Catalunya.

Al Ripollès, hi trobem la llegenda dels Nou Barons de la Fama i d’Otger Cataló que fan el seu jurament a Mont-grony; el panteó de la casa comtal de Barcelona, al monestir de Ripoll; les figures extraordinàries del comte Guifré el Pelós, l’abat Oliba, l’abadessa Emma o el mite del Comte Arnau, lligat estretament al monestir de Sant Joan de les Abadesses i a la Renaixença. Tots aquests arguments han fet que les terres del Ripollès hagin estat considerades tradicionalment el bressol de Catalunya.

Els punts forts d’atracció turística en què es recolzarà el pla “Terra de Comtes i Abats” seran el conjunt ar-queològic del castell de Mataplana i el Santuari de Montgrony, a Gombrèn; el Palau de l’Abadia i el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, i, evidentment, el conjunt monàstic de Santa Maria de Ripoll. Es tracta de convertir aquests llocs en renovats focus d’atracció cultural i turística, que situïn novament aquests escenaris ripollesos en el mapa mental dels visitants.

Amb aquest objectiu s’està dotant a tots aquests llocs amb l’equipament necessari per a fer un producte turístic d’alt nivell, com ara la creació de centres d’interpretació i espais museïtzats i l’adopció d’una senyalització espe-cífica. Es tracta d’aconseguir que el visitant s’endinsi i visqui en primera persona la història del territori. Té en compte els llocs següents:

6

Dossier de premsa

77


2. TERRA DE COMTES I ABATS: QUATRE POBLACIONS AMB UN GRAN PATRIMONI CULTURAL

9


10

Els principals monuments que formen part de l’itinerari, als quals es pot fer visita guiada, concertada o lliure amb guia interactiva, segons els casos, són, a cada po-blació, els següents:

2.1. GOMBRÈN

Gombrèn, és un dels focus de la llegenda del Comte Arnau. A l’època medieval va viure un moment de

forta esplendor, ja que el Castell de Mataplana era una de les cases nobles més influents de la corona. Hug

de Mataplana, un dels pocs noms de trobadors que han arribat als nostres dies, va composar les seves

cançons a l’abric d’aquest castell.

Santuari de Montgrony. Santuari de devoció mariana, ubicat al contrafort del puig de Coma Ermada. És també un dels llocs emblemàtics de la llegenda del Comte Arnau. Segons aquesta, el comte va ser condemnat per no pagar la soldada als serfs que van construir l’escala excavada a la roca que puja al Santuari. Més amunt es troba l’església de Sant Pere de Montgrony, romànica del s.XI amb la porta d’entrada arraserada per un atri cobert. Les vistes sobre el Pedraforca , el Cadí i el Montseny són extraordinàries.

Sant Pere de Montgrony. L’edifici que conservem fou consagrat el 1138 i mantingué les funcions parroquials fins el segle XVII, quan foren traslladades a la vila de Gombrèn. A partir d’aquest moment solament hi habità un capellà custodi i alguns ermitans. Presenta una sola nau coronada per un absis i dues ab-sidioles en forma de trèvol. A la capçalera hi podem observar la decoració típica del romà-nic llombard però en general és una edifica-ció sòbria. El porxo, situat a la façana sud, fou construït lleugerament més tard que l’església. L’interior és cobert amb volta de canó reforça-da per un arc toral.

Museu del Comte Arnau: recull les peces trobades en les diferents excavacions fetes al Castell de Matapla-na. A través de maquetes i dibuixos permet veure l’evolució constructiva del castell i el seu entorn, il•lustrant el que deuria ser la vida quotidiana en el seu moment de màxim esplendor.

Castell de Mataplana: Ubicat a la baronia de Mataplana, era un casal palau fortificat d’estil romànic. Va ser una cort trobadoresca molt important, Hug de Mataplana n’és el màxim exponent. D’altra banda, també fou residència del llegendari Comte Arnau, personatge mític que constitueix una bona síntesi de tot el feudalisme. Actualment podem contemplar la capella i les restes del castell.

Dossier de premsa

11

La funció principal del castell era residencial ja que té una situació poc enlairada i sovint és anomenat casal en la documentació. En ell hi vivia la baronia Mataplana. D’aquesta família cal destacar Hug V de Mataplana, trobador i protector de trobadors com Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú. Al segle XIV, hi residí el Comte Artau de Pallars, que s’ha identificat erròniament amb la figura mitològica del Comte Arnau. Tot indica que el Comte Arnau no fou un personatge històric però el seu mite ha arrelat profundament en aquestes terres: d’ell es diu que no pagava les soldades als seus mossos, que tenia relacions amb monges i pactes amb el dimoni i, que fou condemnat a voltar eternament per aquestes contrades amb el seu cavall de flames.

En un principi el castell estava format per una torre circular que hauria estat enderrocada. A partir del segle XII es construeix un edifici rectangular, que anys més tard es veurà ampliat per un pati emmurallat al voltant del qual es van edificant les diverses estances. Des de la porta, podem veure al fons la torre rectangular, a l’esquerra, la quadra i les cambres, i a la dreta, el forn, el pastador i el magatzem.

Davant del castell hi ha la capella, anomenada Sant Joan de Mataplana. Cal destacar-ne l’absis, més estret que la nau i que sobrepassa lleugerament la forma de semicercle a l’interior, presentant una planta de ferradura.

Jardí de les Plantes Medicinals: Es tracta del primer jardí botànic de plantes medicinals del país. Recull aproximadament 250 plantes medicinals que es poden trobar a les nostres contrades. Obert de maig a setem-bre. Visites guiades.

◆ Festa de la Sega: últim diumenge de juliol◆ Festa del Cavall del Comte Arnau: pels voltants del 15 d’agost◆ Tradicional ballada de la Dansa Gombrenesa i Ball Cerdà: 1er cap de setmana de setembre

2.2 RIPOLL

Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, és una vila amb un passat històric riquíssim. A Ripoll, es troba un dels monuments romànics més im-portants de Catalunya, no tan sols per la seva arquitectura i escultura, sinó també per la seva significació històrica. Es considera com l’inici de la Catalunya vella, fet que li ha valgut el so-brenom de Bressol de Catalunya, ja que va ser un dels grans centres de la Catalunya medieval.

El monestir de Santa Maria de Ripoll. El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat a finals del segle IX pel comte Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda amb l’objectiu de re-poblar la vall de Ripoll. Pocs anys després, s’havia convertit en un dels centres culturals més importants de l’Europa medieval.

11


12

La seva biblioteca custodiava còdexs mossàrabs, visigots i medievals de temàtica litúrgica, jurídica, musical, astronòmica, geomètrica... L’any 1835 el centre monàstic patí un incendi, però es pogueren salvar 230 volums que es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i aquells que ja havien sortit del monestir per ingressar a les biblio-teques Nacional de París, Vaticana, Capitular de Vic i la de Catalunya.

Durant el segle X l’església fou reformada i consagrada en dues ocasions, l’any 935 i l’any 977. L’abat Oliba consagrà el 1032 la nova església del monestir, d’estil romànic llombard, amb una planta basilical de cinc naus coronada per set absis. Cal destacar-ne la decoració dels murs, amb arcuacions cegues i bandes llombardes. L’edifici ha patit diverses desgràcies al llarg del temps, i a finals del segle XIX va ser reconstruït per Elies Rogent.

La portada, del segle XII i concebuda a manera de gran arc triomfal, és la peça romànica més important. Al centre, a la part superior, hi podem observar la majestat, flanquejada pels símbols dels evangelis (home, Mateu; àguila, Joan; lleó, Marc; toro, Lluc). A banda i banda, els ancians de l’Apocalipsi, i a sota, els apòstols i diversos sants.

En els frisos inferiors, a la part esquerra, escenes de les vides dels reis bíblics David i Salomó i a la dreta, Moisès conduint el poble israelita que és ajudat per Déu. A les arquivoltes hi trobem representats fragments de la vida de Sant Pere i Sant Pau, de Jonàs i Daniel, de Caïm i Abel. Malauradament ha perdut tota la policromia i les inscripcions que presentava originalment.

El claustre fou iniciat a finals del segle XII i s’acabà a principis del segle XVI. Malgrat que el conjunt presenta una unitat, la galeria nord és l‘única que podem considerar plenament romànica. Cal destacar-ne els capitells, que presenten figures humanes i fantàstiques, animals i motius vegetals. El monestir fou panteó dels comtes fins l’any 1162. En ell hi ha enterrats el comte Guifré el Pelós, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, entre d’altres. Actualment es pot fer visita lliure, visita guiada o visita lliure amb una guia interactiva (disponibles a l’entrada del Monestir)

Scriptorium: Es tracta d’una exposició permanent que, de manera interactiva i didàctica, dóna a conèixer el món dels copistes medievals. Ofereix la possibilitat de retrobar el passat cultural de la població i la influència que el monestir de Santa Maria va tenir al llarg dels segles X-XII, ja que fou un dels focus de cultura més importants de l’Europa medieval en la producció i en la còpia de manuscrits.

La Farga Palau: Ripoll ha estat al llarg de la història el bressol de la protoindustrialització de Catalunya, perquè s’hi han realitzat diverses activitats industrials. La Farga Palau de Ripoll és un dels darrers exemples d’una indústria històrica, la farga catalana, que va tenir un paper molt im-portant en el desenvolupament industrial per a l’obtenció del ferro durant els segles XVII i XVIII. Els productes més significatius sortits de la farga eren les armes de foc, les eines per a l’agricultura, els claus i les reixes.

Dossier de premsa

13

Festa de la Llana i Casament a Pagès: És declarada d’interès Nacional. Fa reviure la vida dels pastors i els oficis que hi estaven vinculats. Amb gran destresa, els més grans de la població reprodueixen tot un seguit d’oficis que ja es troben en vies d’extinció; els esquiladors, les filadores, el matalasser... La festa es complementa amb la representació d’un casament tradicional a pagès del segle XVIII, a muntanya.

Mercadal del Comte Guifré. Cada 11 d’agost Ripoll commemora la mort del comte Guifré, fundador de la nació catalana. Situats a l’edat mitjana, quan parlem de merca-dal podem imaginar-nos aquell temps en què pastors, traginers, monjos, cavallers, músics, joglars i pagesos s’aplegaven a la vila.

◆ Festa de la Llana i Casament a Pagès: tercer diumenge de maig◆ Mercadal del Comte Guifré: 10, 11 i 12 d’agost

2.3. SANT JOAN DE LES ABADESSES

Des dels seus orígens, la vila de Sant Joan de les Abadesses ha estat una vila de cultura i molt lligada al

Monestir de Sant Joan. L’important arxiu del monestir, el cançoner trobadoresc, o l’important llegat ar-

quitectònic així ho demostren. Personatges il•lustres han nascut o han tingut relació també amb la vila

per donar-li més relleu.

Palau de l’Abadia: El Palau de l’Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d’una llarga successió de cons-truccions i reformes que comencen al segle XIV, quan l’abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del monestir ja existents, en les que ell mateix hi tenia la residència. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d’estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les dife-rents parts del palau. Els capitells d’aquest claustre, on hi ha gravat l’escut de l’abat, ens mostren encara la seva empremta. També al primer pis, en el dintell d’una porta, hi trobem el mateix escut.

Quan el monestir deixa d’acollir els canonges agustinians i quan, finalment, desapareix la figura de l’abat, l’edifici entra en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, passa a propietat de l’Estat i després, de l’Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX, té múltiples usos, des de presó a caserna, escola, habitatge, local d’entitats i seu provisional de l’Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposa, el seu ús continuat el manté viu en la consciència dels santjoanins com a part essencial del seu patrimoni. Els intents

13


14

de rehabilitar-lo es remunten a principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l’alcalde Jaume Bellapart. El 1933 es presenta un gran projecte de restauració, de l’arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l’estronca. La restauració es reprèn als anys 80 i, en diferents etapes, arriba fins als nostres dies.

Actualment el Palau de l’Abadia és una de les seus de Terra de Comtes i Abats, amb el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau. I, on també hi trobem una exposició de maquetes a escala que permet fer un recorregut per alguns dels monuments més representatius del romànic al Ripollès.

Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau

El comte Arnau és un dels símbols mítics de Catalunya, indissociablement unit a Sant Joan de les Abadesses i també focalitzat a altres indrets de la comarca. El Centre d’interpretació vol donar les claus per a entendre l’origen i l’evolució de la figura del comte Arnau des d’una perspectiva que abasta el folklore, la història, la música i la literatura. L’exposició permanent, integrada en el projecte “Terra de Comtes i Abats”, està dividida en tres grans apartats dedicats, respectivament, a la cançó popular que dóna origen a la llegenda, al contingut d’aquesta i la seva expansió i, finalment, a la construcció del Comte Arnau com a mite, amb la seva correspo-nent repercussió cultural.

La Cançó: La cançó popular recollida al Ripollès pels folkloristes del segle XIX és senzilla en la seva melodia i alhora commovedora en el seu contingut, un diàleg entre l’ànima del Comte Arnau i la seva esposa. Era una cançó per ser dansada i en ella hi són reflectits tots els motius de la condemna eterna del Comte Arnau.

La llegenda: La cançó popular va donar peu al personatge, identificat com un Arnau de Mataplana. La seva força és tan gran que polaritza tot de petites llegendes i tradicions locals. Hi són representats els grans focus de la llegenda: l’originari de Gombrèn, el potent nucli de Sant Joan, centrat en les relacions d’Arnau amb l’abadessa del monestir de Sant Joan, i també altres focus secundaris de la comarca, així com la figura del comte Mal, que és la transposició de la figura d’Arnau a l’illa de Mallorca. El nostre personatge ens endinsa també en el món

Dossier de premsa

15

dels apareguts i els condemnats per l’eternitat, que és un tema universal.

El mite: La cançó i la llegenda potser haguessin llan-guit lentament fins a perdre’s o bé quedar com una re-miniscència local. A partir del segle XIX conflueixen una sèrie de factors que faran que Arnau prengui una nova volada: els folkloristes recuperaran i posaran en valor la cançó i la llegenda, i al mateix temps, els es-criptors i els músics començaran a crear sobre el per-sonatge, i a recrear-lo: els diferents moviments artís-tics i literaris aniran modelant un nou Arnau, adaptat als gustos i estètiques de cada moment, que el porta-ran cap a camins insospitats. Arnau entrarà en la lite-ratura i arribarà a protagonitzar grans obres com les de Joan Maragall i Josep M. De Sagarra, també tindrà el seu lloc en la música i en el diversos camps d’estudi folklòric i etnològic. Arnau deixa de ser una llegenda per esdevenir un mite, un dels mites més potents de la cultura catalana. El Comte Arnau segueix cavalcant amb força. A Sant Joan, el Cicle de Representacions que cada any es fa entorn de la seva figura, es renova amb aportacions dels creadors actuals.

El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Fundat també per Guifré el Pelós a finals del segle IX per tal de repoblar la vall, el deixà sota la responsabilitat de la seva filla, l’abadessa Emma, i una comunitat de mon-ges. L’any 1017, l’abadessa Ingilberga i les monges foren expulsades per tenir una suposada conducta moral inadequada i foren titllades de “meretrius de Venus”. Però, darrera d’aquesta denúncia hi havia motius polítics: Bernat Tallaferro, comte de Besalú, volia apropiar-se del monestir i les seves terres per crear el bisbat de Besalú, i per tant, juntament amb l’abat Oliba, tots dos germanastres d’Ingilberga, es presentaren a Roma per acusar les religioses. Amb aquest fet històric s’hi relacionarà, segles més tard, la llegenda del comte Arnau.

Al segle XII s’instal•là al monestir una comunitat augustiniana. L’any 1150 es consagrà l’església, l’actual edi-fici, amb planta de creu llatina, d’una sola nau, curta i alta; la capçalera, formada per cinc absis, destaca per la seva decoració amb capitells, motllures i arcuacions cegues. En canvi, la nau i el transsepte es caracteritzen

15


16

per la seva sobrietat. Aquest tipus de planta arquitectònica és poc freqüent a Catalunya i cal relacionar-lo amb el romànic francès i les grans esglésies de peregrinació. Originalment l’església disposava d’una girola i d’una cúpula, però l’any 1428 foren destruïdes per un terratrèmol; llavors s’alçaren els quatre pilars que veiem avui i s’allargà la volta del sostre.

A l’absis central, hi podem observar un davallament de la creu, de l’any 1251, format per set figures que dei-xen entreveure els primers traços gòtics en el tractament dels rostres, malgrat que els cossos són plenament romànics. Rep el nom de Santíssim Misteri, perquè durant set segles conservà a l’interior del front de Crist una sagrada forma en perfecte estat.

Cal destacar el claustre gòtic de planta en forma de trapezi i els retaules gòtics de Santa Maria la Blanca i Sant Agustí. El museu del monestir conserva un conjunt de peces romàniques com unes creus de cristall de roca, diversos teixits, arquetes, etc.

El monestir es trobava dins el clos monàstic. Avui dia, en coneixem els límits i podem contemplar alguns dels edificis que l’integraven com el Palau de l’Abadia i la capella de Sant Miquel de la Infermeria, just al costat. Les places que s’estenen davant del monestir, i l’espai existent entre el carrer Abat Isalguer i el carrer de sant Miquel també en formaven part.

Església de Sant Pol: Malgrat ser coneguda amb aquest nom, l’església està dedicada a Sant Joan i Sant Pau. Construïda al segle XII, constava d’una sola nau, amb tres absis i la torre del campanar; al segle XVIII se li afe-giren les naus laterals. Aquesta església va funcionar com a parròquia de la vila fins el 1851, any en què l’església del monestir es convertí en parroquial. Durant la guerra civil es destruïren les parets laterals i anys després, es restaurà la façana i la capçalera, quedant en l’estat que podem observar avui. Cal destacar-ne el timpà esculpit amb la imatge de Crist acompanyat de Sant Pere i Sant Pau.

Ball dels Pabordes: dansa típica de la vila de caràcter senyorívol i molt elegant, és originària del s. XVI. La ballen 4 parelles que executen, al so de la cobla, els passos de les quatre parts que configuren la dansa: la salutació, el ventall, l’alfàbrega i la morratxa. La dansa acaba amb una alegre salutació per part dels pabordes als assistents que consisteix en ruixar-los amb les morratxes amb aigua de roses.

Dossier de premsa

17

◆ Fira de Sant Isidre: 1er cap de setmana de maig◆ Ball dels Pabordes: 2on diumenge de setembre durant la Festa Major

2.4. CAMPDEVÀNOL

El municipi de Campdevànol, el Jardí del Pirineu, s’estén en la seva major part a la dreta del riu Freser i a

la vall baixa del riu Merdàs i els cims que els envolten, Sant Marc, Estiula, Montgrony, Corones, ofereixen

unes vistes úniques de gran valor paisatgístic. Paratges bucòlics i encisadors, gorgs, salts, penya-segats,

boscos de pi roig , rouredes, fagedes ... També es pot gaudir dún important patrimoni cultural, esglésies

i ermites romàniques, edificis modernistes, places, ponts, exposicions ... Tot plegat convida a fer passeja-

des i rutes culturals, excursions i tota mena désports envoltats de natura.

El nucli urbà, es troba situat en una ampla i assoleiada plana, amb places, carrers amples i amb un seguit

de serveis que complementen l’oferta comercial i turística.

Església de Sant Pere dÁüira. Església romànica coneguda des de lány 1150. En les primeres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, dels segles XI i XII, apareix esmentada com “Sto. Petro de Auire”.

17


18

El torrent de la cabana. Un lloc únic on el visitant podrà gaudir de tota la bellesa que ens pot oferir la na-tura: balmes i salts dáigua cristal.lina i pura; gelada a l´hivern i fresca a léstiu a punt pel bany.

El camí ral. Antic camí reial i ramader que ens permet gaudir de la natura a peu o amb bicicleta i ens acosta fàcilment a la popular Font de Sant Eudald, la Font de Querol i lésglésia romànica de Sant Llorenç de Camp-devànol.

Pinacoteca Coll i Bardolet Exposició permanent de la Fundació Caixa Girona. Ofereix una mostra pic-tòrica de lártista contemporani Coll i Bardolet. La temàtica de les seves obres són les natures mortes, els pai-satges i els balls mallorquins.

◆ Dansa de la Gala: 3er cap de setmana de setembre

Dossier de premsa

1919


3. UNA COMARCA AMB MOL-TA HISTÒRIA I UNA VARIA-DA OFERTA TURÍSTICA

2121


22

La comarca del Ripollès està situada al vessant sud del Pirineu i Pre-Pirineu Oriental, envoltada de muntanyes i banyada pels rius Ter i Freser que, juntament amb les seves valls, formen una “Y grega” característica, que conflueix amb el nucli urbà de la capital de comarca, Ripoll.

El Ripollès arriba a una altitud màxima, respecte al nivell del mar, de 2.913 metres en el seu punt més alt (Puig-mal), sent el punt més baix de 650 metres. Alguns dels punts més alts de la comarca són el Puigmal (2.913m),

Finestrelles (2.829m), Bastiments (2.874m) o Costabona (2.464m). Limita amb les comarques de la Baixa Cer-danya, el Berguedà, Osona, la Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i l’Alta Cerdanya.

La comarca pirinenca s’estén en una superfície total de 95.870 hectàrees, de les quals un 4,5% és agrícola i el 94,1% de la superfície està ocupada per zones forestals. Està formada per 19 municipis amb un total de 26.357 habitants, i Ripoll n’és la capital.

La comarca consta de tres grans àrees amb la seva pròpia idiosincràsia:

■ La Vall de Ribes, al nord-oest, és una zona d’alta muntanya que durant els últims anys pateix un fort retrocés de la població. Hi predominen les activitats ramaderes i el turisme de muntanya.

■ La Vall de Camprodon, al nord-est, també ocupada per les activitats ramaderes i el turisme, que també se n’ha sentit, encara que no tant fortament com la Vall de Ribes, del despoblament. La indús-tria està present a Sant Pau de Segúries i Camprodon.

■ Al Baix Ripollès, al sud, hi trobem els municipis més grans de la comarca i la capital, Ripoll, on històricament s’ha desenvolupat la indústria com a font econòmica, a part de les activitats de serveis.

Ripoll és una de les capitals de muntanya que presenta menys població comarcal, un 40%, degut a la presència de quatre municipis que superen els 2.000 habitants, dels quals Camprodon i Ribes de Freser actuen com a centre de les respecti-ves valls.

El Ripollès és la tercera comarca de mun-tanya quant a població total i constitueix, amb la Garrotxa i el Berguedà, el que s’anomena l’arc industrial de muntanya, recolzat en l’eix fluvial Fluvià – Ter - Llo-bregat.

Dossier de premsa

23

Les característiques del sector turístic a la comarca són diferents segons les zones. Així, mentre que a les Valls de Ribes i de Camprodon existeix una llarga tradició i vocació turística, a la zona del Baix Ripollès l’opció del turisme no acaba de ser assumida plenament pel territori. Tot i que la zona disposa d’importants atractius tu-rístics com el patrimoni arquitectònic i cultural.

Els atractius del Ripollès han estat tradicionalment el paisatge, els esports a la natura (sobretot els de neu i muntanya) així com el patrimoni artístic basat en el romànic. El paisatge d’alta muntanya del Ripollès ha estat tradicionalment un dels grans atractius del turisme. Això s’ha traduït en diferents formes d’ús turístic: turisme de dia (excursionisme), estades, segona residència o esports d’aventura. L’existència de pics elevats que voregen els 3.000m permeten realitzar l’excursionisme, la mítica travessa Vallter-Núria, l’ascensió al Puigmal, al Pic de Finestrelles, al Gra de Fajol, al Pic de l’Infern, al Pic de Bastiments...

També els esports d’aventura han tingut un fort dinamisme en els darrers anys: s’hi poden practicar, entre d’altres, l’escalada esportiva, l’espeleologia, l’alpinisme, l’esquí de muntanya i les rutes a cavall, amb bicicleta o amb vehicles tot terreny. L’oferta d’aquests esports s’ha incrementat de forma molt notable en els darrers anys, fet que ha suposat una diversificació i un atractiu més del sector turístic al Ripollès.

Gràcies a “Terra de Comtes i Abats”, les visites en si mateixes han d’esdevenir un reclam per atraure els visitants a la comar-ca i permetre perllongar la seva estada. El turisme de segona residència també esdevé important, sobretot a la meitat nord de la comarca i ha experimentat un fort creixement des del co-mençament dels anys setanta fins a l’actualitat, fet que consti-tueix una remarcable ampliació de l’oferta d’acolliment privat.

Per aquesta nova demanda, el Ripollès disposa de nombrosos recursos com el seu paisatge, els seus monuments, la seva his-tòria, els seus camins, la seva gastronomia, però també disposa d’una realitat molt valuosa, la notorietat com escenari emblemàtic que és de la història catalana. És a dir, el Ripollès no és un lloc desconegut per la pràctica cultural, sinó que és un destí que necessita un projecte per aprofitar l’oportunitat que li brinda la conjuntura actual.

Establiments turístics al Ripollès

El Ripollès disposa de 58 establiments hotelers (2 EMAS i 2 Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental), amb 1.878 places, aquests es localitzen sobretot a Camprodon, Ribes de Freser i Setcases, els municipis amb més tradició turística.

Els càmpings han passat de 8 establiments l’any 1995 a 12 el 2006 (1 EMAS), amb 3.439 places i 77 establiments

23


24

de turisme rural (12 establiments tenen el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental) amb 570 places. En turisme rural hi ha 60 allotjaments rurals independents, 16 masies i 1 casa de poble.

En el turisme rural és on s’ha produït un augment més important, passant de 26 establiments l’any 2000 a 77 es-tabliments l’any 2005. Aquesta modalitat d’allotjament turístic es troba molt ben repartida per tota la comarca.

En restauració el Ripollès té més de cent restaurants, augmentant progressivament la xifra any rere any. El Ri-pollès disposa d’una gran varietat de productes agro-alimentaris i amb una gastronomia pròpia de la comarca.

Anàlisi del visitant interessat pel producte

• Excursionista cultural: Persona interessada en el mite del Comte Arnau i el Comte Guifré El Pelós, l’art

Romànic, i la vida medieval a Catalunya. Prové dels nuclis urbans de la província de Barcelona, i del Pirineu

Gironí. No pernocta a la zona, visita de dos a tres monuments i es desplaça en vehicle particular amb la parella

o en família. S’informa a l’oficina de turisme de Ripoll i a Internet i coneix el producte a través de la premsa o

les guies especialitzades.

• Turista cultural català: Interessat en el món medieval, el mite del Comte Arnau i el Comte Guifré El Pelós,

els orígens de Catalunya, i amb una vinculació afectiva a la llegenda. Les seves motivacions principals són la

cultura, la gastronomia i la natura del Ripollès. Prové de la totalitat del territori català i passa dos dies al Ripo-

llès. S’allotja en establiments de turisme rural, es desplaça en vehicle particular, i viatja en parella o en família.

Centra la seva visita en els centres interpretatius del projecte i participa en les diverses activitats que el producte

ofereix. Coneix el producte a través de la premsa i les guies especialitzades, i s’informa a les oficines de turisme del Ripollès i a Internet.

• Turista cultural estranger: Està motivat pel patrimoni de la zona, les tradicions i la història de la comarca

i arriba al Ripollès ben informat sobre els seus atractius. Principalment prové de països europeus, i en menor

mesura del Japó, dels Estats Units i Israel. Passa de dos a tres dies a la zona i s’allotja en establiments de turisme

rural i en albergs. Visita tots els centres interpretatius del projecte. Es desplaça en vehicle particular amb amics

o família. Coneix la zona a través de revistes especialitzades, Internet i agències de viatge. Un cop a la zona,

s’informa a les oficines de turisme i al seu lloc d’allotjament.

Dossier de premsa

2525


4. EL CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENT

27


28

Ripollès Desenvolupament SL es va crear al 1993 en un moment de crisi a la comarca del Ripollès amb l’objectiu de crear teixit empresarial.

Des de finals del 2000 s’ha constituït com a consorci a fi d’aconseguir una major implicació de tots els actors socio-econòmics i ampliar la seva actuació a tots els àmbits productius.

El Consorci Ripollès Desenvolupament és una entitat pública de caràcter associatiu amb personalitat jurídica pròpia, que té com a missió la promoció, el suport i la participació en activitats econòmiques i socials que con-tribueixin al desenvolupament de l’entorn socioeconòmic del Ripollès i la potenciació d’iniciatives generadores de riquesa i ocupació.

La seva missió és la de generar iniciatives sostenibles econòmicament i mediambientalment que generin ocu-pació i riquesa a la comarca del Ripollès. El Consorci és qui s’ocupa de les polítiques empresarials i turístiques a nivell comarcal. El Consorci l’integren 20 socis, els quals són representatius de tots els sectors públics, privats i associatius més rellevants en el desenvolupament econòmic i social de la comarca del Ripollès.

Els objectius i les actuacions que porta a terme el Consorci Ripollès Desenvolupament en matèria de turisme s’articulen a partir de les conclusions extretes del Pla Estratègic Ripollès Futur 2020.

OBJECTIUS DE L’ÀREA DE TURISME

▶ Fomentar el desenvolupament de l’activitat turística integrada i sostenible a la comarca, és a dir, en equilibri amb la població local, l’entorn i el medi natural, el patrimoni, i els recursos.

▶ Promocionar el Ripollès com a destinació turística.

▶ Estructurar l’oferta i crear un ventall de productes diversificats i especialitzats. Diversificar la demanda segons la procedència geogràfica i segons les motivacions.

▶ Recuperar, potenciar i difondre els elements propis de la comarca a tots nivells: tradicions, artesania, productes agro-alimentaris, formes de producció...

▶ Promoure la participació activa del sector privat en el desenvolupament turístic de la comarca.

▶ Millorar la competitivitat dels negocis turístics de la comarca.

▶ Millorar la capacitat de comercialització.

Dossier de premsa

2929


5. ALGUNES DADES SIGNIFICA-TIVES

31


32

Tipologia d’allotjaments i places hoteleres del Baix Ripollès

Previsió de visites al Baix Ripollès durant l’any 2011

ESTABLIMENTS Ripoll Sant Joan de les Abadesses Gombrèn

Hotels 4 1 2

Càmpings 2 1

Turisme rural 3 14 3

Apartaments 1

Albergs 1

Refugis 2

TOTAL 10 17 7

PLACES Ripoll Sant Joan de les Abadesses Gombrèn

Hotels 152 26 54

Càmpings 200

Turisme rural 32 73 23

Apartaments 19

Albergs 86

Refugis 55

TOTAL 403 185 132

MUNICIPIS VISITES ESTIMADES

Ripoll 55.000

Sant Joan de les Abadesses 28.000

Montgrony 5.200

TOTAL 88.200

Dossier de premsa

33

Procedència del visitant al Baix Ripollès

Per a més informació:

Promotourist

Laura Sali – Lluís [email protected] – [email protected] 419 [email protected]

Consorci Ripollès Desenvolupament

Maria Soy – Gerent Pla de Dinamització del Producte Turístic Terra de Comtes i Abats Tel. 972 70 44 99 [email protected]

Pla de Dinamització del Producte Turístic Terra de Comtes i Abats

PROCEDÈNCIA %CATALUNYA 65,3%Àrea metropolitana de Barcelona

46,1%

RESTA D’ESPANYA 19,6%Madrid 7,3%València 6,5%País Basc 5,8%FRANÇA 5,7%RESTA ESTRANGERS 9,4%

TOTAL 100%

33


3434

Dossier de premsa

3535

Terra de Comtes i Abats (CAT)

Documents

Transcript of Terra de Comtes i Abats (CAT)