TESI DOCTORALPROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: UN ESTUDI SOBRE

L’ACOLLIMENT FAMILIAR

¿D’on surt la idea?

• Jornada “L’adopció i l’acolliment:un estat de la qüestió”UB, 2004

• Interès social i antropològic

Projectes I+D.La integración social y familiar de los menores adoptados internacionalmente. Perspectivas multidiciplinares y comparadas (SEJ2006-1586).Adopción internacional y nacional; familia educación y pertenencia: perspectivas interdisciplinares y comparativas. CS02009-14763-C03-01Subvenció Secretaria de Famílies. Anàlisi situacional de l’acolliment d’infants.

• Professió d’origen

• El subconscient

TESI DOCTORALPROTECCIÓ A LA INFÀNCIA: UN ESTUDI SOBRE

L’ACOLLIMENT FAMILIAR

Organització general de la Tesi• El marc de l’acolliment. Institucions, conceptes i teories• Recerca etnogràfica

Hipòtesis, objectius, metodologiaL’associació de famílies acollidoresEl context social

• Resultats i discussió

Resultats quantitatiusL’acolliment en els ulls dels implicatsConclusionsPropostes d’antropologia aplicada

L’acolliment des del període democràtic

• Estat: Constitució espanyolaCatalunya: Estatut d’Autonomia

• Institucions catalanes:

Lleis de protecció dels menors, 1981,1985,1987(Departaments de Justícia i de Sanitat i Assistència social)

Creació de les EAIA, 1987Creació de la DEGAIA, 1988Creació de l’ICAA, 1997Projecte de Llei d’infància, 2009

• Societat civil

Institucions Implicades

CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIALDepartament d’Acció Social i Ciutadania

Secretaria de Polítiques FamiliarsSecretaria d’Infància i Adolescència

1) Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DEGAIA)2) Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència. (EAIAS)3) Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. (ICAA).4) Institucions col·laboradores d’integració Familiar. (ICIFS)

Adjunt a la Secretaria d’Infància. Àrea de Suport Joves Tutelats i Extutelats. Responsable de Planificació i Avaluació. Servei de Suport Jurídic. Responsable de Coordinació de l’ICAA

Sistema català de protecció dels infants i joves

Menors en situació de risc

Detecció, denúncia i derivació de casos de maltractaments

Estudi del cas, avaluació i proposta de mesura

Declaració de desemparamentAssumpció de tutela

Aplicació de mesures de protecció

Declaració de situació de desemparament

• Tutela ordinària• Tutela i/o guarda administrativa

Mesures de protecció establertes:Contenció en el nucli familiar

Atenció en la pròpia famíliaAcolliment en família extensa Acolliment en família alienaAcolliment preadoptiuInstitucionalització Acolliment d’urgència i diagnòsticAcolliment famílies col·laboradores

Situació actual de l’acolliment a Catalunya

• Sol·licituds d’acolliment +/- 100 l’any.Famílies acollidores +/- 450.

• 1ª causa de protecció: negligència i/o abandonament.1ª mesura: acolliment amb família extensa2ª mesura: acolliment residencial

• Es desconeix la xifra de retorn, els anys d’estada ambla família d’acolliment, el número de nens acollits percada família.

• Poca informació sobre la família biològica.

Dades extretes del Institut de la Infancia i Mon Urba. Informe de la situació de la infància . Selman i Mason (2005)Fernandez del Valle.

Situació actual de l’acolliment a Catalunya

• Infants i adolescents sota mesura de protecció : 7780

Atenció en el nucli 3672 Separació del nucli 1422

Atenció en la pròpia família 1091Atenció en família extensa 2581

Acolliment en família aliena 745Acolliment en família preadoptiva 677Atenció en un centre d’acolliment 641Atenció en un centre residencial 1989Pisos assistits 56

ATENCIÓ EN FAMILIA 5094

ATENCIÓ EN CENTRE 2683 ( 34.5%)

Protocol d’actuació de l’acolliment a Catalunya

ICAA/ICIF. Informe d’idoneïtatEspera i cursos de formació

Període d’acoblamentAcompanyament a la famíliaVisites establertesSalut i escolarització

Ajuts econòmicsDuració de l’acolliment

familia

nen

Estat de la qüestió

L’adopció:

Spencer (1966) i Lacombe (2008). Per casar una filla, tenir un hereu.Goody (1969) quasiparents.

Terrell i Modell (1994) parentiu fictici

Howell (2000) parentiu autoconscient

Cadoret (2003) filiació, fet social

Fonseca (1995,2002,2004) cultura de famílies substitutes o de criança .

Gabriela (2005) “màe de todos”, maternitat social

Marre i Bestard (2004, 2006, 2008). Vincles filials i identitats culturals

Estat de la qüestió

L’acolliment:

Amoròs (2003). Famílies cangur. Programa formació

Molero (2006). Perfil de necessitats.

Boada (2006). Acolliment en família extensa

Fernández del Valle (2007). Situació a Espanya

Centro Lauka (2004). Proves estandaritzades

Salas (2009). Visites pares biològics

Marc Teòric

A.R.Radcliffe-Brown C. Levi-Strauss

Teoria de la descendència

Teoria de l’aliança

J. Borrneman

Cuidar i ser cuidat

C. Gilligan

Cuidar/femeníJustícia/masculí

J. Watson

Demostrable Entorn/potencial

M.Heidegger

Organitzacions humanes

Normes socials

E.Durkheim

Justícia/reciprocitatCuidar/reconeixement

J. Bestard

Recerca EtnográficaHipòtesis

Perquè hi ha quasi 2.700 nens en centres d’acolliment a Catalunya, tot i que hi ha un acord majoritari pel qual, en la majoria de casos, és millorpel nen la mesura d’acolliment familiar?

• No hi ha un model definit de protecció d’infants en el país. • No hi ha avaluacions i poca recerca.• Falta de transparència• El factor temps amb clau adulta i lenta.

Objectiu general

Conèixer el procés d’acolliment de nens i la seva influència en els nens, en les famílies biològiques, en les famílies d’acolliment i en l’Administració a partir de les seves narracions, de l’observació participant i de l’anàlisi dels documents obtinguts

Metodologia

Etnografia interseccional (persones i institucions) amb un enfocament narratiu i amb especial èmfasi en l’antropologia aplicada.

Nens Família biològica

Família Acollida Professionals

Treball de camp: 3 anys (2005-2007)

Nens

Família d’acollida

Família biològica

Professionals

Associats:50 famílies aproximadament74 nens acollitsFamílies aliena i extensaLloc de residencia i habitatgeFills biològicsEdat acollidors 47-53

Metodologia

Associació de Pares d’Acolliment AFABAR

Funcionament : Juntes, comissions, assemblees i jornades

Objectius: Suport mutu, foment, millores i control

www.afabar.org

Metodologia: Fonts i Tècniques de recerca

INFORMANTSPares d’acolliment: 11 Entrevistes gravades i transcrites

3 Entrevistes sense gravació1 Grup de discussió gravat i transcrit

Professionals: 3 Entrevistes gravades i transcrites 8 Entrevistes sense gravació

Famílies biològiques: 3 Entrevistes gravades i transcrites

FONTS ESCRITESLleis i documents administratiusRevisió de 95 expedients dels pares d’acolliment tancats el 2004Actes i mails de l’Associació Pares d’Acolliment AFABARDiari personal d’un pare d’acollimentRecull de premsa

Metodologia

Limitacions de la recerca: Accés els nensAccés a les dadesAccés als pares biològics ConfidencialitatCanvis polítics Poc interès administratiu

Aspectes positius : Empatia amb els pares d’acollimentInterès del tema en relació alsnens i la societat.Originalitat de la recercaNo venir de cap disciplina relacionadaContar amb els projectes I+D

• Revisió dels expedients tancats l’any 2004.

95 expedients revisats i analitzats

Continguts dels expedients:

Sol·licitud de l’acolliment Informe d’idoneïtat Full de seguiment del nen i dels pares d’acolliment.

Resultats de l’etnografia

No es pot treure cap resultat significatiu per falta de dades

Anàlisi quantitatiu

Resultats de l’etnografia

• Informes del Síndic de greuges

• Premsa, radio, TV: escàs ressòImpacte d’un cas dolorós Augment de noticies sobre el tema Resposta política per part dels polítics

“Simo reactiva la reforma de la llei d’infància després del casAlba”. “Benestar preveu professionalitzar famílies que acullin

menors”. “Capdevila: BCN ampliarà la xarxa de famílies acollidores. Millorarem les condicions de les famílies ...”

• Literatura i cinema: “la figura de l’ orfe”

El context social i l’acolliment

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

1.- El procés2.- Els vincles3.- Religió / Solidaritat4.- Cuidar / Educar5.- Recursos i organització

Categories

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

1. EL PROCÉS

1.1 El desenllaç. “Viatge al desconegut”(Malaltia, marginació, por i desconfiança, manca de transparència, centre/acolliment l’últim signe de sociabilitat i autoestima).

Pare biològic: Lo que debería hacer la Administración es ser mástransparente con el tema, por lo que supone desvincularte de tu hijo. De un modo u otro te obligan, para ponerte bien... ¿Porque no podemos saber con quien está, donde vive?. Si llegases a un acuerdo entre los biológicos y los de acogida todo sería más fácil.

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

1. EL PROCÉS

1.2 Idoneïtat de les ICIFS(Proves positives i diferències entre ICIFS, les entrevistes/ teatre, l’espera, la formació, el retorn, ajut a la família biològica, l’embaràs etern)

Pares d’acolliment: La paraula retorn, nosaltres la paraula retorn ens la vam empassar; retorn, retorn, retorn, sobretot aquest nen té retorn.Llavors quan tu et trobes amb la realitat, això no és veritat

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

1. EL PROCÉS

1.3 Què hi porta el nen a la motxilla?(Pares d’acolliment; manca d’informació, no hi ha responsable, els casos no estan individualitzats, informació oral, “sense papers”)

Pares d’acolliment: Falta d’informació exhaustiva, fiable i concreta... El que passa és que per casualitat vam contactar amb la que era la seva tutora, que va deixar de treballar allà, era una noia molt discreta, que no ha volgut explicar el que havia passat, ella va deixar de treballarallà i ens va donar més informació sobre el nen. I va ser important en el seu moment. Hi podrien fer més... Ara, després el seguiment de l’Icif va ser bo.

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

1. EL PROCÉS

1.4 Les relacions família biològica/d’acolliment(Les famílies no es coneixen i l’administració ja vol que sigui així. Les visites o el joc dels despropòsits; règims, compliment, horari, lloc, objectiu AFABAR)

Pares d’acolliment: El nen es un nen maco, bo, molt bo. Però trencat per dintre. Una situació provisional no pot ser permanent i l’acolliment tal i com s’està portant aquí és una situació provisional, és una mesura provisional que queda crònica.

Pares d’acolliment: La mare no venia i la tieta biològica demanava visites. Nosaltres vam dir que no, entre altres coses perquè sabíem que estava a punt de marxar a Austràlia i vam dir, bueno, un abandonament més...

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

2. ELS VINCLES 2.1 La motivació(Conèixer prèviament el nen, solidaritat i intercanvi, inserció social, per un temps)

2.2 Emocions. Sofriment. Enamorament(Comportament vinculant, supervincle i dificultats, emocions positives i negatives, por, els objectes com identitat familiar)

Pares d’acolliment: Vam pensar que era una bona idea, que un nano no hi ha de fer res en un centre.Avia biològica: al principio lloraban. Los dejaba en la puerta y lloraban ellos y lloraba yoMare biològica: Miedo de que la lleven a una casa de esas, y no la vuelva a ver...

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

2. ELS VINCLES

2.3 Identitat. Taxonomia(Les semblances, terminologia variable, els germans, la figura del padrí)

2.4 Món simbòlic del nen(Dèficits, dificultats en la construcció de coneixement i imitació, limitació imaginativa)

Mare biològica: Pare o mare és el que ensenya, no el que engendra, sinó el que cria; bueno, diuen que el Josep i jo ens assemblem i sobretot,a qui li troben molta semblança és a la meva mare. Es divertidíssim.

Pare acolliment: Le dijimos a la madre que aunque solo viviera uno o dos años con nosotros, el deseo era apadrinarla de forma estable....no os olvideis que cuando vuelva a vivir conmigo seguireis siendo sus padrinos

Pare acolliment: És un nano sense món simbòlic, és a dir imaginació zero. Una pilota, una patada. Però soc un jugador de futbol?. No...

3. RELIGIÓ I/O SOLIDARITAT

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

Pare acolliment: El risc de viure en confiança és el que ens ha portat a acollir-lo. Vull dir és haver passat un any de cap per avall confiant en que això funcionarà. Aquesta experiència no és diferent de l’experiència religiosa ni d’estimar a una persona.

Pares d’acolliment: Todos los de su clase harán la primera comunión, claro,porque van a un colegio de jesuitas, no nos gustaria que esta niña estuviera marginada. ¿Puede hacer la comunión?. No, esto se ha de pedir permiso.

3.1 Voluntariat. Professionalitat( Perfils pares d’acolliment. Reconeixement. L’educació religiosa, “sagraments”. Poden escollir l’escola. Voluntariat, cobrir necessitats, països experiències positives)

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

4. CUIDAR I/O EDUCAR

4.1 La salut dels nens “Utopia o realitat”(Problemes físics i psíquics ¿Es pot retirar la tutela a l’administració? Falta de formació sanitària dels educadors i deixadesa)

4.2 ResiliènciaCapacitat per superar traumes i ferides. És difícil en soledat, requereix solidaritat.Cuidar, educar i estimar. “aquest nen no té cap possibilitat”. Efecte Pigmaliò.

Mare monoparental: El nen tenia al·lèrgia a 40.000 coses, anava vestit que feia pena. Calçava un 30 i venia amb unes bambes del 34, ferides a la boca, potser s’havia caigut, deixadesa absoluta, polls. Mare d’acolliment múltiple: No havien entrat mai en un supermercat, no han estat mai en una botiga, ni en un mercat municipal, no tenen ni idea de que és pollastre “xixa”

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ

5.1 Econòmics(Manca de recursos. Despesa social per sota de la UE. Ideologia política. Catalanisme social. Campanyes. Catalans solidaris)

Professional educador: No hi ha prou recursos a la DEGAIA. Hi ha una sobremassificació.

Director de centre: El que passa és que estan desbordats.

Mail associació: Justificaven que les famílies extenses havien de rebremenys, i ara defensen tot el contrari.

Resultats de l’Etnografia L’acolliment familiar en els ulls dels implicats

5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ

5.2 Humans: Professionals. Provisionalitat. Burocràcia(La formació acadèmica. Diversitat en els centres i manca de sistemes de control de qualitat. Càrrecs polítics i no tècnics. Manca un model. Tot és provisional. Llei 2009. La priorització. La veu dels nens “aquí i ara”)

Professional educador: No hi ha educadors a tots els centres, hi ha que tenen altres titulacions, o no entenen cap. No hi ha gaire ordre. Conviuen quatre tipologies de nanos que no haurien de conviure

Professional: Prioritzar els nens, tenir unes bones lleis però utilitzar-les i interpretar-les sempre amb la idea del benestar del nen, individualitzar els casos.Hi hauria d’haver un acord bàsic polític, independentment de qui governi.

Conclusions i propostes d’antropologia aplicada

1) Documentació 2) Perfils dels pares i tipus d’acolliment

3) Estructura

4) Procés. Temps i temporalitat

5) Recursos econòmics i formació

6) Emocions i vincles

7) L’associacionisme i la societat

Conclusions

1) DocumentacióSol·licituds mal complimentadesNo es lliure cap document a la famíliad’acolliment.Expedients pares biològics/acolliment

2) Perfils dels pares i tipus d’acollimentMolts nens en centres residencialsNo hi ha dades: evolució, retorn, compliment de la durada de l’acolliment

Conclusions

3) EstructuraComplexitat dos equipsManca de transparència

4) Procés. Temps i temporalitatClau adulta, lenta i burocratitzadaEspera llarga (després idoneïtat)Incompliment de les temporalitatsLentitud registre civilDificultats en les visites

Conclusions

5) Recursos econòmics i formació Falta de recursosCurrículums professionals

6) Emocions i vinclesPor de tots els actors

7) L’associacionisme i la societatFomentar la solidaritat i les milloresInformació oficial i dels medis deficientSocietat civil no coneix l’acollimentSíndic de Greuges