TESI DOCTORAL: “LA HISTORIOGRAFIA CATALANA EN...

XAVIER BAR I QUERALT

TESI DOCTORAL: LA HISTORIOGRAFIA CATALANA EN EL SEGLE DEL BARROC (1585-1709)

DEPARTAMENT DHISTRIA MODERNA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

PROGRAMA DE DOCTORAT: EL MN MEDIEVAL I MODERN: LTIMES

LNIES DE RECERCA (BIENNI 2000-2002)

DIRECTOR: FERNANDO SNCHEZ MARCOS

BARCELONA, DESEMBRE DE 2005

La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709)

31

2. TEMPS, MEMRIA, HISTORIOGRAFIA, HISTRIA DE LA HISTORIOGRAFIA, CULTURA I IDENTITAT

Imatge extreta de lobra dAdam Friedrich Glafey, PRAGMATIsche Geschichte. Der Cron Bhmen..., Leipzig, 1729.


32

2. TEMPS, MEMRIA, HISTORIOGRAFIA, HISTRIA DE LA HISTORIOGRAFIA, CULTURA I IDENTITAT

2.1. EL TEMPS, MOTIU DE REFLEXI PERMANENT

Mha semblat oport i pertinent, en un estudi dedicat a la historiografia catalana

dels temps del Barroc, iniciar el recorregut tot presentant algunes breus

consideracions sobre el concepte dhistoriografia; si ms no, en laccepci del

terme que ha predominat en les recerques que he volgut dur a terme sobre la

historiografia del segle XVII catal. No s, per tant, un objectiu a assolir

presentar un extens status quaestioni sobre el tema, sin mostrar alguns dels

tems conceptuals que mhan interpellat amb ms contundncia en el moment

de tractar dentendre la construcci i evoluci del discurs histric en la

Catalunya siscentista.

En aquest aspecte, s evident que la histria sinterrelaciona amb diverses

disciplines afines. Per probablement s en la filosofia (i tamb la lingstica)

on trobem una relaci ms estreta per tal de poder comprendre el concepte

dhistoriografia que hem volgut copsar. I no cal pensar exclusivament en les

propostes dutes a terme en lactualitat. Pel que fa al llegat clssic sobresurt

sens dubte Aristtil. Presenta unes penetrants reflexions sobre el concepte de

temps que, tot i haver-se escrit fa ms de 2000 anys, segueixen cridant

latenci al lector per la clarividncia meridiana del seu contingut. En el llibre IV

(captols 10-14) de la Fsica lEstagirita reflexiona sobre aquest concepte. Si b

el filsof pretn en primer terme entendre la natura, sapropa al concepte de

temps amb algunes idees que avui en dia ens podrien semblar prpies dun

historiador o dun teric de la histria. A grans trets, Aristtil considera que un

dels problemes per entendre el concepte de temps s que aquest no sembla


33

pertnyer a lmbit de les coses-que-sn, car forma part del que ja no s, i

tamb del que encara no s1. Pel que fa al concepte d ara, sentrelliga i limita a

la idea de passat i present. Aristtil apunta que lara s diferent en tant que

sempre s successiu, i aquesta idea de successi s, per al nostre filsof,

relacionada amb la conscincia. En el captol 14 es pregunta fins a quin punt la

conscincia humana (lnima) i el temps (s a dir, conscincia del pas del

temps) sinterrelacionen, arribant a la conclusi que lexitncia del temps ha de

pressuposar lexistncia de lnima, tot avanant-se a les teories de sant

Agust:

Por otro lado, si no hubiera un alma, se podra preguntar si existira el tiempo o no, pues si la existencia de alguien que supiera contar fuera imposible, sera imposible tambin que hubiera algo contable, as que es obvio que tampoco habra nmero (...) Pero, si es cierto que en la naturaleza de las cosas slo el alma o el intelecto que est en ella tiene la capacidad de numerar, resulta imposible la existencia del tiempo sin la del alma.2

Daltra banda, a ms de presuposar una conscincia (una nima), lexistncia

del temps ha danar forosament lligada al concepte de moviment, de canvi:

La existencia del tiempo (...) no es posible sin la del cambio; cuando no experimentamos ningn cambio dentro de nuestro nimo ni advertimos que cambia algo, nos parece que el tiempo no ha transcurrido.3

El concepte de temps i la seva relaci amb la memria (all que s o pot sser

recordat) sn tractats per Aristtil en una altra obra. Ens referim al breu tractat

De la memria i de la reminiscncia incls en el conjunt de treballs titulats

genricament Parva Naturalia. Aquest conjunt de textos es centra en lestudi de

1 s interessant complementar la visi dAristtil amb la de Sneca, que en el seu tractat De la brevedad de la vida afirma: La vida se divide en tres etapas: la presente, la pasada y la futura. De estas tres, la que vivimos en el presente es la ms corta; la venidera es dudosa, la que hemos vivido, cierta. Sobre esta ltima la fortuna perdi ya sus derechos, porque no puede someterse a la voluntad de nadie. (SNECA. Tratados morales. Madrid: Espasa Calpe, 2005, p. 143). 2 ARISTTELES. Fsica. Mxico D.F: UNAM, 2001, p. 109 (223a). 3 ARISTTELES. Fsica, p. 97 (218b).


34

la psicologia, la biologia humana i lanimal4. Aristtil presenta una penetrant

reflexi sobre la interrelaci entre el concepte de temps (el pas del temps), la

memria i la reminsicncia en el procs daprenentatge dels humans. Vegem a

continuaci laportaci del filsof, en qu es destaca que la memria s del

passat:

La memoria no es ni la sensacin ni una concepcin del espritu, sino que es la posesin o la modificacin de una de las dos, cuando transcurre el tiempo. No hay memoria del momento presente en el momento mismo (...), sino que la sensacin se refiere al presente, la esperanza al porvenir y la memoria al pasado. Es por lo que todo recuerdo se acompaa de la nocin del tiempo.5 He volgut comenar amb aquesta prvia aristotlica precisament perqu aquest

clssic, que continu gaudint duna notabilssima influncia en el segle XVII,

menystenia el coneixement del passat enfront del coneixement potic, ja que el

fet potic era, per al nostre filsof, ms universal que no el concret coneixement

del passat. Tot i aix, com acabem de veure, el passat per se constitu motiu de

reflexi i inters. Paga la pena, doncs, copsar, ni que sigui rpidament, quin

concepte del temps passat, del relat histric, ha tingut la civilitzaci occidental

des dels seus orgens fins arribar al segle cabdal de la nostra recerca.

2.2. ALGUNES NOTES SOBRE LA CONCEPCI DE LA HISTRIA DES

DELS INICIS FINS AL SEGLE XVII

No diem res de nou si afirmem la historicitat de lsser hum. Aquest ha sentit

la necessitat de recordar els temps passats, tal i com ho testimonien exemples

4 Per nosaltres ha resultat una grata sorpresa constatar que Ricoeur centra lorigen de lestudi del tema de la memria en aquest breu tractat de lEstagirita, considerat de manera equivocada per molts autors (no s el cas de Ricoeur!) com a obra menor, dimportncia secundria. 5 ARISTTELES. Parva Naturalia. Madrid: Alianza, 1993, p. 66 (449b).


35

ben diferents dpoca Antiga, ja fos a nivell oral o escrit6. Des deI mateix

moment en qu neix el text histric apareixen les primeres reflexions sobre

quina funci ha de tenir aquest. Daltra banda, no deixa de ser simptomtic que

la histria, tal i com sentn avui en dia, fes la seva aparici quan es consolida

el pas de mite al lgo, quan es comencen a abandonar les interpretacions

mitolgiques i comencen a aparixer els plantejaments racionals7. Ara b, ja

des daquell moment la histria es contempl de manera ben diferent. Aix,

Herdot (485-425 aC), considerat el pare de la histria, considerava que la

histria servia per evitar que els fets pretrits caiguessin en loblit, i a ms, a

partir del relat histric, es podien conixer realitats daltres pobles diferents als

grecs8. Per la seva banda, Tucdides (460-395 aC), en la seva Histria de la

Guerra del Pellopons narra fets molt propers en el temps eliminant aspectes

etnogrfics i centrant-se en els poltics, militars i constitucionals. Com b ha

remarcat Moradiellos9, el relat de Tucdides s, per, ms versemblant que

vertader, sobretot quan inclou suposats discursos pronunciats per lders i

governants poltics. Aqu sorgeix una nova faceta de Clio, mpliament

explotada per la civilitzaci romana i que encara es mant en el segle XVII: la

histria sapropa a la retrica; el discurs histric, deixant de banda la seva

versemblana, ha dsser atractiu per al lector (o oient) del relat histric. En

aquest punt el filsof Aristtil (384-322 aC), tal i com hem vist, creu que la

6 A Egipte i Babilnia trobem llistats de reis, amb la funci de legitimar el poder i tamb com a sistema de dataci. A lAntic Testament (per exemple, Deuteronomi, 32, 7; Cohlet, 3, 11) la conscincia del passat es troba tamb explcitament lligada a la religi. 7 Cal pensar que, per als grecs, la istora s lactivitat (o fins i tot lactitud) duta a terme per lhistoriador, que s el que veu i/o ha vist, el que sap sobre all que sesdevingu o sest esdevenint. Com a sntesi per a tot aquest tema, vegeu el recent article de: CHIGNOLA, Sandro. Sobre el concepto de Historia, a Ayer 53 (2004-I), p. 75-95. 8 HERDOTO. Historias. Madrid: Gredos, 1977, p. 28. 9 MORADIELLOS, Enrique. Las caras de Clo: Introduccin a la Historia y a la Historiografa. Madrid: Siglo XXI, 2001, p. 57.


36

histria s un gnere menys noble que la poesia, car la histria sovint esdev

la cincia dall que s particular, mentre que la poesia pot expressar

pensaments i reflexions de caire ms universalista10. Daquesta manera sorgeix

ja en el segle IV aC el debat sobre la funci social que ha de tenir la histria,

qestionada per Aristtil en tant que no ofereix plantejaments universalitzables

i, tal i com veurem posteriorment, tamb ho ser en el segle XVII en tant que no

ofereix veritats empriques (o demostrables cientficament).

Quina ha de ser, doncs, la funci social de la histria? Per als historiadors

romans es juxtaposen diverses concepcions, ja sigui la de no permetre que els

fets pretrits caiguin en loblit (Salusti), o b funcions retriques (Cicer),

tiques (sorgeix aqu la concepci de la Histria com a magistra vitae,

analitzada amb detall i precisi per Kosselleck11) i poltiques i/o morals (en

aquest cas, cal recordar lmplia influncia que exerc al llarg de lpoca

Moderna lobra de Tcit12). Amb laparici del cristianisme es qestiona la visi

cclica de la histria de cultures pretrites, i Sant Agust (La Ciutat de Du)

consolida la visi lnial, a lespera de la nova vinguda del Messies13. La

interpretaci de la histria esdev clarament teleolgica, i la lectura dels fets

10 ARISTTELES. Potica. Barcelona: Bosch, 1996, p. 249 i ss. Vegeu tamb sobre les idees dAristtil: KOSELLECK, Reinhart. historia/Historia. Madrid: Trotta, 2004, p. 48-49; CHIGNOLA, S. Sobre el concepto..., p. 82-84. 11 KOSELLECK Reinhart. Futuro pasado. Para una semntica de los tiempos histricos, Barcelona-Buenos Aires-Mxico: Paids, 1993, p. 41-66. 12 Sobre el tacitisme a Espanya, vegeu: SANMART, Francisco. Tcito en Espaa, Barcelona: CSIC, 1951; ANTON MARTNEZ, Beatriz. El Tacitismo en el siglo XVII en Espaa. El proceso de receptio. Valladolid: Universidad de Valladolid, 1992; ESPINO LPEZ, Antonio. La biblioteca de don Joaquim Setant: las lecturas de un tacitista cataln, Bulletin Hispanique 102-II (2001), p. 43-74; JIMNEZ MORENO, Luis. La visin del mundo y de la vida en espritu barroco, MACEIRAS FAFIN, Manuel (Ed). Pensamiento filosfico espaol. Volumen II: Del Barroco a nuestros das, Madrid: Sntesis, 2002, esp. p. 54-57. 13 Tot i aix, alguns terics de la histria han qestionat que es pugui parlar de dos visions de la histria contraposades, car en un i altre plantejament hi intervindrien elements complementaris. Sobre aquest aspecte, vegeu: MOMIGLIANO, Arnaldo. Time in Ancient Historiography, History and Theory 6 (1966), p. 1-23 i ms recentment KOSELLECK, Reinhart. Los estratos del tiempo, p. 35 i ss.


37

pretrits es fa sobretot en funci daquesta realitat14. LEdat Mitjana, curulla,

doncs, duna perspectiva teleolgica cristiana (i catlica en tant que universal),

tamb veu nixer les obres que exalten monarquies i dinasties regnants.

Com ja s ben sabut, el Renaixement comporta laparici de la crtica histrica,

i en aquest sentit historiadors com Lorenzo Valla o els representants de la

histria perfecta (Jean Bodin i el seu Methodus ad facilem historiarum

cognitionem, Lancelot de la Popelinire i la Histria de les histries) aporten

elements de rigor pretesament cientfic a la lectura dels temps pretrits15.

Arribats ja al segle XVII, el panorama varia substancialment. s el moment de

la Revoluci Cientfica, de laven tcnic i cientfic, que es considera que es pot

(o shauria de poder) aplicar a tots els mbits del coneixement hum. La

Histria s atacada per filsofs i cientfics (Descartes, Pascal, Malebranche)

que qestionen o menystenen les aportacions epistemolgiques que es poden

derivar dun tipus de coneixement que no aporta veritats incontrovertibles16. No

14 Una visi de la historiografia medieval a MITRE FERNNDEZ, Emilio. Historiografa y mentalidades histricas en la Europa medieval, Madrid: Universidad Complutense, 1982; La historiografa sobre la Edad Media a ANDRS-GALLEGO, Jos (Coord). Historia de la historiografa espaola, Madrid, 1999, p. 67-115; ORCASTEGUI, Carmen i SARASA, Esteban. La historia en la Edad Media. Historiografa e historiadores en Europa Occidental: siglos V-XIII, Madrid: Ctedra, 1991. 15 Sobre la histria perfecta, vegeu, DUBOIS, Claude-Gilbert. La conception de lhistoire en France au XVI sicle (1560-1610), Pars: Nizet, 1977; HUPPERT, George. The Idea of Perfect History. Historical Erudition and Historical Philosophy in Renaissance France, Urbana: University of Illinois Press, 1970. 16 Vegeu sobre aquest tema: CARBONELL, Charles-Olivier. La Historiografa, Madrid, 1986, p. 87; SNCHEZ MARCOS, Fernando. Invitacin a la Historia. La historiografa, de Herdoto a Voltaire, a travs de sus textos, Barcelona, 2003, p. 122; BAR I QUERALT, Xavier. La legitimacin de los privilegios de Catalua en la Catalua Illustrada de Esteve de Corbera, ARANDA PREZ, Francisco Jos (Coord). La Declinacin de la Monarqua Hispnica en el siglo XVII. Actas de la VIIa Reunin Cientfica de la Fundacin Espaola de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, p. 905-916. Aquest menysteniment per la histria que sescriu en el segle XVII sha mantingut fins fa ben poc entre els estudiosos de la histria de la historiografia que, basant-se en una interpretaci teleolgica del text histric, sovint han considerat la historiografia siscentista com un apndix de la gloriosa historiografia medieval i, com a conseqncia, en general shi han dedicat menys estudis. Una mostra, entre moltes altres, seria lobra (daltra banda imprescindible) de Pierre Salmon (Historia y Crtica. Introduccin a la metodologa. Barcelona: Teide, 1978), que dedica noms 12 lnies a lestudi de la historiografia del selge XVII, mentre que consagra vries pgines a les historiografies renaixentista i illustrada. Afortunadament, el panorama ha comenat a canviar, i la recent publicaci del Diccionari


38

ser fins al naixement dun cert esperit criticista (Mabillon, De re Diplomatica,

1681) quan els historiadors (encara no professionals, recordem-ho) recuperen

un cert prestigi ja en el segle de les Llums.

2.3. CULTURA, IDENTITAT I MEMRIA: ALGUNES REFLEXIONS

Desprs dhaver presentat aquest breu recorregut, potser s interessant

reflexionar ara sobre com es relacionen els conceptes didentitat i memria, i

ms encara en el context actual de la tan esbombada globalitzaci. A ms, s

una qesti que pot ajudar a perfilar lesbs de la perspectiva de la histria des

de la qual hem escrit el present text. Qu s la identitat? Com es defineix, qu

caracteritza la identitat d'un determinat collectiu? Com aproximar-nos, ni que

sigui succintament, als elements que han ajudat a construir la identitat en el

passat? Resulta certament difcil respondre a aquestes qestions sense caure

en divagacions vagues i imprecises. s per aix que tractarem de ser breus,

quasi lacnics, amb lnic objectiu de presentar algunes de les lnies teriques

clau sota les quals semmarca el nostre treball.

s evident que en l'actualitat les aportacions de la metodologia positivista, de l

historicisme ranke resulten una mica ingnues, si b que necessries i tils en

el seu moment17. Sabem, desprs d'un segle XX massa replet d'atrocitats

sistemticament organitzades i planejades, que eliminar absolutament la

subjectivitat de l'historiador s inexacte i imprecs; el passat, parafrasejant

dHistoriografia Catalana, Barcelona, 2003 (dirigit per Antoni SIMON I TARRS) recull mplia informaci sobre els historiadors del Barroc a Catalunya. 17 Cf. MORADIELLOS, Enrique. El oficio de historiador. Madrid: Siglo XXI editores, 1996, p. 33; MEINECKE, Friedrich. El historicismo y su gnesis. Mxico-Madrid-Buenos Aires: FCE, 1983. En el segle del Barroc tamb trobem autors que pretenen un mxim dobjetivitat i imparcialitat, com Francisco Manuel de Melo en la seva mxima prou coneguda: la verdad es la que dicta, yo quien escribe; suyas son las razones, mias las letras (MELO, Francisco Manuel de. Historia de los movimientos, separacin y guerra de Catalua en tiempos de Felipe IV. Barcelona: Juan Oliveras, 1842, p. 2).


39

l'encertat ttol de David Lowenthal, s un pas estrany18, de manera que

l'aproximaci als temps pretrits ha de pressuposar, en un primer lloc, aquest

fet empric: ens resulta impossible (re)construir la totalitat del passat, i ms

encara si ens fixem en com s'ha construt, com s'ha perfilat una determinada

identitat en un moment histric concret19. En aquest punt, levoluci de les

darreres tendncies historiogrfiques, analitzada magistralment per George G.

Iggers, posa de manifest com ha anat evolucionant el(s) discurs(os) histric(s),

des de la vella i anacrnica histria evenemencial fins a les darreres

propostes20. En aquest sentit, apareixen com rellevants les diverses

aportacions que s'han vingut realitzant des de l'mbit de l'hermenutica, la

filosofia, la lingstica i, darrerament, la histria de lart21. En aquest sentit, cal

afegir que les imatges estan sent objecte de (re)visi per part d'alguns

historiadors, de manera que fins i tot es podria parlar d'un gir visual dels

estudis histrics22, als quals cal afegir les darreres tendncies historiogrfiques

com la Histria dels Conceptes, de la qual ens nocupem en el darrer apartat

daquest captol. Aix, centrats ja en la qesti heurstica de tractar de definir

qu s la identitat, seguirem bsicament els plantejaments realitzats per

18 LOWENTHAL, David. El Pasado es un pas extrao. Madrid: Akal, 1998. 19 Vegeu: SALMON, P. Historia y Crtica, p. 35-40. 20 IGGERS, Georg G. La ciencia histrica en el siglo XX: las tendencias actuales. Barcelona: Idea Books, 1998; Cmo reescribira hoy mi libro sobre historiografa del siglo XX, Pedralbes. Revista dHistria Moderna 21 (2001), p. 11-26. Vegeu tamb, per als anys 70, REGL, Juan. Introduccin a la historia: socioeconoma-poltica-cultura. Barcelona: Teide, 1975, p. 13-33. 21 Sembla evident la relaci entre el gir lingstic produt i animat per diverses tendncies historiogrfiques actuals i el tractament hermenutic que exigeixen els textos (i no noms aquests) del passat. En paraules de Marino Lpez, nada tan distintivo del nimo prevaleciente en el mundo intelectual de fin de siglo como nuestra exacerbada conciencia de los problemas de hermenutica inherentes en todo intento de comprensin. Hoy por hoy, antes de leer cualquier texto, se ha vuelto insoslayable el prolegmeno hermenutico (MARINO LPEZ, Antonio. El problema hermenutico a ARISTTELES. Fsica. Mxico: Universidad Nacional Autnoma de Mxico, 2001, p. IX). 22 Vegeu sobre aquest punt la sntesi i les aportacions de: PALOS PEARROYA, Joan Llus. El testimonio de las imgenes, a Pedralbes. Revista d'Histria Moderna 20 (2000), p. 127-144.


40

Mucchielli, en la seva breu i precisa sntesi de ttol homnim23. La identitat,

barreja i juxtaposici de significats, variables segons els subjectes, es

construeix seguint processos sovint ben distints, ja sigui a partir de referents

ecolgics i naturals, referents materials i psquics, psicosocials, histrics o

culturals24. Evidentment, aquests dos ltims sn els ms destacats en el nostre

estudi.

Els referents histrics i culturals aglutinen els ms variats aspectes que

subjuguen l'activitat sociocultural i intellectual d'un determinat actor social, des

del llegat histric fins als codis culturals o el sistema de creences que

configuren una determinada cosmovisi. Aquests aspectes esdevenen molt

tils de cara a precisar qu defineix la identitat dun determinat poble. Aix, per

exemple, per al cas grec, interessant per nosaltres per copsar la importncia de

lobra de Francesc de Montcada, destacarem dos autors ja clssics que

tractaren de definir la identitat hellnica, des dels seus inicis fins a larribada de

lpoca Contempornia. Ens referim a lideleg illustrat Rhigas Velestinlis

(1757-1798), autor duna declaraci dels drets humans i dun projecte de

constituci grega25 i lhistoriador decimonnic Konstandinos Paparrigpoulos

(1815-1891), que en la dcada de 1860 relacionava la seva concepci d

identat bsicament amb la idea de llengua grega, element identitari que shavia

mantingut gaireb inalterat des del mn preclssic:

Qu s la histria de la naci grega? Histria de la naci grega s la narraci de tot all que ha succet a la naci grega des dels temps ms antics fins avui i s digne de ser conservat en la memria dels homes. Sanomenen naci grega tots els homes que parlen la llengua grega com a llengua prpia.26 23 MUCCHIELLI, Alex. L'identit. Paris: PUF, 1999 (4a ed). 24 MUCCHIELLI, Alex. L'identit , p. 12-14. 25 Vegeu: VELESTINLIS, Rhigas. Revolutionary Scripts. Atenes: Scientific Society of Studies Pheres, 2002. 26 PAPARRIGPOULOS, Konstandinos. Histria de la Naci Grega, 1860. Versi actual: Atenes: Herms, 1970, p. 33.


41

2.4. EL CONCEPTE D HISTORIOGRAFIA A LA LLUM DE LES PROPOSTES

DE CH. O. CARBONELL, LA BEGRIFFSGESCHICHTE (HISTRIA DELS

CONCEPTES) I LA HERMENUTICA

En aquest estudi sobre la historiografia catalana del perode del Barroc, sembla

innecessari recordar la importncia cabdal que t el terme historiografia. Si

prenem com a punt de partida el Gazophylacium Catalano-Latinum de Joan

Lacavalleria, publicat el 1696,27 copsarem que no hi apareix el mot

historiografia. Trobem bviament la veu histria, amb una definici prou tpica i

representativa de la mentalitat del moment (La Historia es lo testimoni dels

temps, la llum de la veritat, la vida de la memoria, la mestra de la vida, y la

missatgera de la antiquitat28). Tamb es defineix historiador (o historiografo),

que s lo qui escriu la historia. Una realitat idntica trobem 30 anys ms tard

en el diccionari de la Real Academia Espaola de la Lengua (1726), de manera

que apareixen les veus histria i historigrafo (Lo mismo que historiador; lo

perteneciente a escribir historias29). Arribats ja al segle XX, el diccionari de la

llengua catalana de lEnciclopdia Catalana (2a edici de 1983) es refereix a

historiografia com l estudi bibliogrfic i crtic dels escrits sobre la histria i les

seves fonts i tamb com conjunt dobres i investigacions histriques. De

manera gaireb idntica, el diccionari de la llengua espaola de la RAE (20a

edici de 1984) definiex el mot com arte de escribir la historia i estudio

27 LACAVALLERIA, Joan. Gazophylacium Catalano-Latinum. Barcelona: Antoni Lacavalleria, 1696. 28 LACAVALLERIA, Joan. Gazophylacium Catalano-Latinum, p. 563. 29 Diccionario de la Real Academia Espaola de la Lengua (1726). Madrid: Gredos, 1963, vol. II, p. 163.


42

bibliogrfico y crtico de los escritos sobre historia y sus fuentes, y de los

autores que han tratado estas materias.30

Daquestes consideracions sen conclou, tal i com ha fet Snchez-Marcos, que

el mot historiografia constitueix un neologisme que no semprava pas en el

segle del Barroc, i que bviament sha menystingut el gnere femen, car les

entrades dels diccionaris i enciclopdies recullen sempre el terme historigraf,

per no pas el cas en femen31.

Acotem ara quina acepci del terme s la que ha presidit el nostre treball. Per

fer-ho, resulta imprescindible tenir present la figura de lhistoriador francs

Charles-Olivier Carbonell. A partir de la dcada de 1970, reflexion sobre la

renovaci i el sentit del concepte dhistoriografia. Amb la seva aportaci,

modific, renov i ampli el plantejament proposat per E. Fueter, emintentment

restrictiu32. Per a Carbonell, la historiografia s nada ms que la historia del

discurso un discurso escrito y que dice ser cierto- que los hombres han hecho

sobre el pasado; sobre su pasado, i en aquest sentit el punt de vista que ell

adopta com a historiador no es otro que el de un historiador de hoy da ms

curioso de las representaciones colectivas por pequeas que sean las

comunidades que transmiten estas representaciones- que de las obras

maestras de los genios. Prenent aquestes premisses com a model33, a partir

de la tesi defensada per Carbonell el text histric t (o pot tenir) sempre valor

per se, ja que aporta informaci molt vlida i interessant per a conixer la

30 Definici idntica utilitza la recent La Enciclopedia de leditorial Salvat (Barcelona: 2003, vol. X, p. 7672). 31 SNCHEZ MARCOS, Fernando. La historiografa espaola del Barroco (1580-1684). Barcelona, 2003 (Treball indit)., p. 20-22. 32 FUETER, Eduard. Geschichte der neuren Historiographie. Munich-Berlin: R. Oldenbourg, 1919 (trad. espanyola: Historia de la historiografa moderna. Buenos Aires: Nova, 1953). 33 bviament, per motius cronolgics, la proposta de Carbonell no contempla explcitament les darreres tendncies historiogrfiques sobre la qesti de gnere.


43

societat i la cosmovisi d'una poca determinada34. Pel que fa a lmbit que ens

ocupa35, en lmbit espanyol cal tenir presents els treballs de Snchez-Marcos

sobre la historiografia catalana del segle XVII que han aportat no poques llums

per a ajudar a esclarir un terreny fins fa ben poc francament poc treballat. A

aquests estudis cal sumar tamb les aportacions d'altres especialistes com

Antoni Simon (a qui devem la recent coordinaci i publicaci del Diccionari

dhistoriografia catalana36), Jess Villanueva o Antonio Espino, entre daltres.

A la concepci dhistoriografia proposada per Carbonell, cal afegir algunes

idees de la Begriffsgeschichte (histria dels conceptes). Aquest nou gnere37

en el qual conflueixen conceptes de la histria de les idees, de la filosofia i del

pensament poltic i social, respn a un concepte ja emprat per Hegel a les

Llions de Filosofia de la Histria, i que fou definit i impulsat per Otto Brunner38,

un dels primers a constatar els anacronismes dalguns historiadors quan es

referien a conceptes que havien canviat el seu significat amb el pas del temps

(com terra, domini o feudalisme). Tamb cal tenir presents les aportacions de

Dilthey sobre lorigen de la hermenutica, la interpretaci i la comprensi39.

34 CARBONELL, Charles-Olivier. Histoire et historiens. Une mutation idologique des historiens franais, 1865-1885. Tolouse: Privat, 1976; L'historiographie. Paris: PUF, 1981 (trad. espanyola: La historiografa, Mxico: FCE, 1986). 35 No podem oblidar, per al cas de lestudi del nacionalisme basc, laportaci de Juan Mara Snchez-Prieto (El imaginario vasco. Representaciones de una conciencia histrica, nacional y poltica en el escenario europeo, 1833-1876. Barcelona: Ediciones Internacionales Universitarias, 1993), que segueix els models proposats per Carbonell. 36 Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. 37 Prenem lexpressi de: RICHTER, Melvin. Begriffsgeschichte and the History of Ideas a Journal of the History of Ideas 48 (1987), p. 247-263. Una mostra de la importncia que t la Histria dels conceptes s el dossier monogrfic que la revista Ayer ha dedicat en el recent nmero 53 (2004). 38 Estrucutra interna de Occidente. Madrid: Alianza, 1991. 39 Segons Dilthey, llamamos comprensin al proceso mediante el que conocemos algo psquico con ayuda de los signos sensibles en los que se manifiesta (DILTHEY, Wilhelm. Orgenes de la hermenutica a Obras de Wilhelm Dilthey. El mundo histrico. Mxico: FCE, 1944, vol. VII, p. 318).


44

Alguns dels autors que ens han estat tils per configurar aquest marc teric han

estat, entre daltres40, Gadamer, Koselleck i Ricoeur. De les propostes de

Gadamer41, destaquem a continuaci aquelles que han resultat especialment

atractives en el moment demprendre el nostre estudi. En primer lloc, la idea

que les paraules, els mots tenen vida prpia, fet que no permet enclaustrar-les

dins un diccionari tancat. En segon terme, la definici que Gadamer proposa de

sentit histric, que per la seva importncia i inters transcribim:

la disponibilidad y el talento del historiador para comprender el pasado, quiz incluso extico, a partir del contexto propio desde donde l se encuentra. Tener un sentido histrico es vencer de una manera consecuente esta ingenuidad natural que nos hara juzgar el pasado segn los parmetros considerados evidentes en nuestra vida cotidiana, en la perspectiva de nuestras instituciones, de nuestros valores y de nuestras verdades adquiridas. Tener un sentido histrico significa esto: pensar expresamente en el horizonte histrico que es coextensivo con la vida que vivimos y que hemos vivido.42 En aquest punt, la tasca que se limposa a lhistoriador s la destablir un dileg

amb el passat, pressuposant, aix s, tot all que ens separa dels temps

pretrits:

El dilogo que mantenemos con el pasado nos coloca en una posicin frontalmente diferente de la nuestra situacin extraa, diramos- y nos exige consecuentemente una limitacin interpretativa.43

40 Entre la diversa bibliografia apareguda al llarg dels ltims anys, cal destacar la recent aportaci del filsof espanyol MACEIRAS FAFIN, Manuel. Metamorfosis del lenguaje. Madrid: Sntesis, 2002, esp. p. 213-234, on aporta reflexions sobre Gadamer i Ricoeur. Cal destacar tamb les aportacions de Robin (ROBIN, Rgine. Histoire et linguistique. Pars: Armand Colin, 1973). Robin va plantejar la necessitat d'aproximar-se al passat tamb a partir de la histria de la llengua, exactament a partir de la histria dels termes i la semntica, variable al llarg dels segles. 41 KOSELLECK, Reinhart. GADAMER, Hans-Georg. Historia y hermenutica. Barcelona: Paidos, 1997; GADAMER, Hans-Georg. Verdad y Mtodo. I. Salamanca: Sgueme, 1997; Verdad y Mtodo.II. Salamanca: Sgueme, 1998. A destacar sobretot el seu concepte clau fusi d'horitzons per a la interpretaci de temps pretrits. Sobre aquests autors, vegeu: SNCHEZ MARCOS, Fernando. La influencia de la historiografa germnica en Espaa en el decenio de 1990-1999 a Actas del II Congreso Internacional Historia a Debate (tomo I). Santiago de Compostela: Historia a Debate, 2000, p. 129-138; CRAMER, Konrad. Hans-Georg Gadamer: reflexiones sobre la persona y su obra, a Convivium 16 (2003), p. 3-18. 42 GADAMER, Hans-Georg. El problema de la conciencia histrica. Madrid: Tecnos, 2000, p. 42-43. 43 GADAMER, Hans-Georg. El problema de la conciencia histrica, p. 45.


45

En qualsevol cas, per, no sha de perdre de vista que aquest dileg hauria de

ser bidireccional ja que, tal i com apunta Jrn Rsen el passat condiciona el

present en tant que les societats actuals viuen realitats que sn el resultat dall

que ha passat en temps pretrits, i alhora el present condiciona el passat en

tant que es tenen presents unes determinades interpretacions que daquest

sen facin44.

Per dur a terme aquest dileg cal, doncs, interpretar els textos escrits en

daltres poques i contextos. La hermenutica s constitueix com una eina

indispensable per tal de treballar el passat, per tal de treballar amb el passat.

Com la defineix el propi Gadamer? El pensador alemany insisteix en la

problemtica i la reflexi que ha de comportar qualsevol text no actual, ja que

les lectures (les interpretacions del passat) poden esdevenir ben diferents. Aix,

fent referncia a com interpretar els postulats terics de ltica dAristtil,

Gadamer recorda:

El problema que nos presenta la hermenutica puede definirse mediante la siguiente pregunta: qu sentido es preciso dar al hecho de que un solo y mismo mensaje transmitido por la tradicin se aprehenda siempre como nuevo de forma diferente, a saber, relativo a la situacin histrica concreta de aqul que lo recibe?.45

A lafany de comprensi i interpretaci que regalima la seva obra, cal afegir

sens dubte lesperit de dileg i les temptatives denteniment. La idea de

Gadamer segons la qual ser que puede comprenderse es lenguaje no implica

necessriament que tot sser sigui llenguatge, car no vol dir que tot el que s

44 RSEN, Jrn. History: narration, interpretation, orientation. New York: Oxford: Berghahn Books, 2005, p. 189-204. 45 GADAMER, Hans-Georg. El problema de la conciencia histrica, p. 81.


46

pugui comprendres. Implica, tot i aix, que lhermenutica t sentit sota la

condici que existeixi all absolutament incomprensible46.

En aquest sentit, la reflexi metalingstica sobre el llenguatge pren una

especial fora i importncia47, i no es pot perdre de vista el paper que en aquest

aspecte ha de tenir el traductor duna obra de contingut histric48. Del ms

destacat deixeble de Gadamer, Reinhart Koselleck49, ens quedarem per ara

amb la seva suggestiva reflexi sobre els diversos estrats del temps que cal

tenir present de cara a abordar el coneixement del passat, que sens dubte ens

poden ajudar a emmarcar el nostre estudi50. Sense oblidar, per suposat, el seu

paper clau en la publicaci del diccionari Geschichtliche Grundbergriffe

(Conceptes Histrics Fonamentals), escrit amb la collaboraci dOtto Brunner i

Werner Conze. Aquesta obra ens ha interessat sobretot per la triple pauta

interpretativa que presenta de cara a entendre levoluci dun mot. En primer

lloc, els conceptes que es poden definir com a tradicionals, aquells que

prcticament no han variat den de laparici de la Poltica dAristtil (per

exemple, aristocrcia o monarquia). En segon terme, els termes que no poden

entendres sense un treball de recerca i reconstrucci histrica (per exemple,

classe, estat o societat civil). Especial inters t en aquest punt la penetrant

reflexi de Koselleck sobre levoluci dels mots Historie (cincia histrica) i

Geschichte (histria ocorreguda), a la qual hi dedica ms dun centenar de 46 CRAMER, Konrad. Hans-Georg Gadamer, p. 17. 47 Vegeu sobretot: KOSELLECK, Reinhart. GADAMER, Hans-Georg. Historia y hermenutica, p. 95-125 (que corresponen als articles Histrica y lenguaje: una respuesta i La diversidad de las lenguas y la comprensin del mundo). 48 Vegeu sobretot: SNCHEZ MARCOS, Fernando. El historiador como traductor, a Pedralbes. Revista dHistria Moderna 21 (2001), p. 27-43. 49 KOSELLECK, Reinhart. Futuro pasado: para una semntica de los tiempos histricos. Barcelona: Paids, 1993; Los estratos del tiempo: estudios sobre la historia. Barcelona: Paids, 2001; Historia/historia. Madrid: Trotta, 2004. A destacar, entre daltres, les seves aportacions com els conceptes interpretatius de espai o mbit d'experincia i horitz d'espera o d'expectativa. 50 KOSELLECK, Reinhart. Los estratos del tiempo, esp. p. 35-42.


47

pgines del seu diccionari. En darrer terme, els neologismes com feixisme o

comunisme, que noms prenen el seu sentit en un determinat context histric.51

Un altre referent per al nostre estudi ha estat lobra de Paul Ricoeur52. Resulten

especialment atractives les seves reflexions sobre qu defineix i qu constitueix

un text. Per a qualsevol historiador, s bo recordar que el lector se encuentra

ausente en la escritura, y el escritor, en la lectura, de manera que noms el

pas del temps pot completar la relaci entre obra, autor i lector:

La relacin con el libro resulta completa y, en cierto modo, intacta cuando muere el autor. Dado que ste ya no puede respondernos, slo nos queda leer su obra53

Segons Ricoeur, la interpretaci dels textos esdev pea clau en la

configuraci de la realitat, fins i tot en la configuraci del seu propi sser. Tal i

com recorda ell mateix, el mundo es el conjunto de textos descriptivos o

poticos que he ledo, interpretado y que me han gustado54. Cal recordar que,

tot precisant el concepte dinterpretaci, Ricoeur parteix de les reflexions

dAristtil, que segueixen tenint una gran validesa a lantiguitat. LEstagirita, en

la seva obra De la interpretaci (inclosa en el conjunt dobres sobre lgica,

titulat Organon), reflexiona sobre qu significa interpretar, entenent que

51 Vegeu en aquest sentit la introducci dAntonio GMEZ RAMOS (Koselleck y la Begriffsgeschichte. Cuando el lenguaje se corta con la historia) a KOSELLECK, Reinhart. historia/Historia. Madrid: Trotta, 2004, p. 16-17. 52 RICOEUR, Paul. Historia y Verdad. Madrid: Encuentro, 1990; La mmoire, l'histoire, l'oubli. Paris: Esprit, 2000 (existeix traducci castellana: La memoria, la historia, el olvido, Madrid: Trotta, 2003). Per a contextualitzar les aportacions de Ricoeur a l'mbit de la filosofia i la histria, vegeu una reflexi del mateix autor: RICOEUR, Paul. Discurs d'acceptaci del doctorat honoris causa en Comprendre. Revista catalana de filosofia III-2 (2001), p. 203-215, escrit en motiu de l'acceptaci del doctorat honoris causa per la Universitat Ramon Llull (Barcelona) en l'any 2001, aix com la Laudatio de Paul Ricoeur dAndreu Marqus (p. 195-202) en motiu del mateix esdeveniment. Tamb, com a sntesi del seu pensament pot ser til: MARTNEZ SNCHEZ, Alfredo. Ricoeur (1913-). Madrid: Ediciones del Orto, 1999. 53 RICOEUR, Paul. Historia y narratividad. Barcelona: Paids, 1999, p. 61. 54 RICOEUR, Paul. Tiempo y Narracin, vol. I. Mxic: Siglo XXI, 2000, p. 157


48

aquesta funci es desenvolupa mitjanant el llenguatge: Los sonidos emitidos

por la voz son smbolos de las que pronunciamos al hablar.55

En qualsevol cas, el mn a que fa referncia Ricoeur es pot percebre de

manera diferent segons quina lectura es faci dels temps passats. Per aix,

Ricoeur ha destinat gaireb 700 pgines a reflexionar sobre els usos i abusos

que en lactualitat es fan sobre la memria, tot distingint una memria artificial

duna de natural, que alhora cont una memria impedida, una manipulada i

una obligada (dirigida abusivament s lexpressi exacta)56. En definitiva,

diversos nivells interpretatius per a un mateix concepte, que anirien des del

deure de no oblidar,

En determinadas circunstancias, en particular cuando el historiador es confrontado con lo horrible, figura lmite de la historia de las vctimas, la relacin de deuda se transforma en deber de no olvidar.57 fins les invencions del record dutes a terme per historiadors no professionals o

sense massa escrpols58.

En darrer terme, les penetrants reflexions de Roger Chartier sobre la narrativitat

i el coneixement en el text histric59, plantegen una srie de qestions que sens

dubte sn de cabdal importncia per tot aquell que estigui interessat en

laproximaci al passat, ja sigui, com apunta Koselleck, en un o altre estrat del

temps diferenciat, car, si alguna cosa sembla clara en aquests moments, s

que qualsevol temptativa daproximar-se als temps pretrits no pot sser

55 Cfr. RICOEUR, Paul. Historia y narratividad, p. 79. 56 RICOEUR, Paul. La memoria, la historia..., p. 81-124. 57 RICOEUR, Paul. La memoria, la historia..., p. 118. 58 Vegeu sobre aquest aspecte: TODOROV, Tzetan. Los abusos de la memoria. Barcelona: Paids, 2000, p. 53-55; ROBIN, Rgine. La mmoire sature. Pars: ditions Stock, 2003, p. 19-20; PEIR MARTN, Ignacio. La consagracin de la memoria: una mirada panormica a la historiografa contempornea a Ayer 53 (2004-I), p. 179-205; La era de la memoria: reflexiones sobre la historia, la opinin pblica y los historiadores a Memoria y Civilizacin. Anuario de Historia 7 (2004), p. 243-294. 59 CHARTIER, Roger. Entre poder y placer: cultura escrita y literatura en la Edad Moderna. Madrid: Ctedra, 2000, p. 55-69.


49

considerada ni ms ni menys que aix, una simple i senzilla temptativa

narrativa60.

Tot i aix, i acceptant com a vlides moltes de les reflexions sobre el gir

lingstic i el retorn de la narrativitat en el text histric, tamb sembla clar que

aquesta importncia de la narrativitat no exclou pas (o no ho hauria de fer)

lafany per cercar una determinada certesa histrica. En aquest sentit, les

reflexions de Gadamer escrites a meitats del segle XX segueixen tenint una

vigncia absoluta, i suposen tot un repte en el moment de dur a terme una

recerca histrica:

lo cientfico es aqu justamente destruir la quimera de una verdad desligada del punto de vista del sujeto cognoscente (...) la misin especial de las ciencias del espritu (...) es tener siempre presente en la labor cientfica la propia finitud y el conocimiento histrico, y resistir la autoapoteosis de la Ilustracin.61

La tensi veritativa i la necessitat dentendre com sesdevingueren (i per qu)

els processos pretrits haurien de servir com a estmul en una tasca tan

complexa com apassionant.

60 Curiosament, Sebastin de Covarrubias (1611) defineix en el seu Tesoro de la lengua castellana o espaola (Barcelona: Alta Fulla, 1993, p. 692) la historia com narracin y exposicin de acontecimientos passados, de manera que el retorn de la narrativitat tindria ja la seves bases en els segles del Barroc, tal i com ho demostra la importncia de la dimensi retrica del text histric en les aportacions teriques dautors com Luis Cabrera de Crdoba (1559-1623) i Fr. Jernimo de San Jos (1587-1654), sense oblidar que ja els llatins definien com a narrare lactivitat de lhistoriador. 61 GADAMER, Hans-Gregor. Verdad y mtodo II. p. 46-48.

TESI DOCTORAL: “LA HISTORIOGRAFIA CATALANA EN...

Documents

Transcript of TESI DOCTORAL: “LA HISTORIOGRAFIA CATALANA EN...