18 19plaers d’avuiplaers d’avui

viatgemTEXT I foTografIEs dE ManEl anTolí

Lleidala capital de l’única província catalana sense costa ha aconseguit desfer-se de l’etiqueta de ‘ciutat de pas’. I gràcies a l’arribada fa cinc anys del tren de gran velocitat, l’aVE, ha ressorgit com una urbs oberta que atrapa el visitant amb l’herència cultural dels diversos pobles que hi van deixant empremta. ave, lleida!

digna d’emmarcar

una panoràmica nocturna espectacular del nucli antic de Lleida, amb la Seu vella emmarcada en l’arc de la

passarel·la per a vianants de Cappont, sobre el Segre .

El nucli antic de Lleida, amb la seu de la diputació, situada al carrer del Carme.

plaers d’avui20 plaers d’avui 21

és enllà del típic tòpic de postal, la fotografia que obre aquest reportatge transmet fidelment l’estatus actual d’aquesta ciutat catalana, que uneix tradició –la seu Vella n’és el símbol– i modernitat –representada per la futu-rista passarel·la sobre el riu segre. robo les paraules del cineasta roberto rossellini d’una de les seves obres mestres –roma, città aperta– per afir-mar que lleida també es pot considerar una veritable ciutat oberta que, amb l’arribada de la gran velocitat, està a punt per acollir el visitant que s’hi vulgui submergir, atret pel poderós imant de la mencionada seu Vella.lleida és una ciutat que es va gestar fa 2.500 anys –segle VI aC–, per tant, d’història no n’hi falta. Ha vist passar cartaginesos, romans, visigots i àrabs, i ha resistit guerres i saquejos. Però això, tal com hem dit, ja és història. I de l’“ave, Cèsar” hem passat a l’“ave, lleida” d’avui, en una el·lipsi tem-poral tan meteòrica com la de Stanley Kubrick en el seu film 2001, una odissea de l’espai.Entrar a la ciutat per l’avinguda de les garrigues, travessant l’històric pont Vell, és com entrar en un túnel del temps imaginari que ens porta direc-tament a l’edat medieval. aquesta és la imatge que hom té en arribar a la porta noble del barri antic, l’arc del Pont Vell, presidit per l’escultura que honra els dos ilergets més il·lustres, Indíbil i Mandoni, els capitostos ibers heroics que van lluitar contra la inva-sió romana. avui en dia donen la ben-vinguda a qui desitgi endinsar-se en la lleida profunda per embriagar-se amb el seu encant medieval. I la millor manera de fer-ho és passejar per l’eix comercial de vianants més gran d’Euro-pa, 2,2 quilòmetres que configuren, units, els carrers de Sant Antoni, Major, Magdalena i del Carme.al centre d’aquest eix comercial hi ha la plaça de la Paeria, seu de l’ajunta-ment, ubicat en un palau del segle XVIII, obra mestra del romànic civil català, amb una doble façana: la medieval, que dóna a la plaça esmentada, i la neo-

M

el seu nucli antic té l’eix comercial de vianants més gran d’Europa, de 2,2 km, que passa pel carrer major. clàssica, amb vistes al segre. a l’ajuntament hi hem de fer una parada

obligada i visitar les restes arqueològiques del subsòl, que deixen al des-cobert part d’un edifici de l’època romana (celler, pou, etc.) i uns banys andalusins. aquests baixos, al segle XV, es van convertir en presó, en què destaca la Morra, una cel·la on es recloïen els condemnats a mort, a les parets de la qual encara s’hi poden distingir grafits dels reus, com ara claus (símbol de la falta de llibertat) o creus (representació de la fe). Els soterranis de la Paeria són la punta de l’iceberg d’una ruta urbana subterrània apassionant, l’anomenada lleida secreta, que inclou: la mu-ralla medieval d’anselm Clavé, de les èpoques andalusina i feudal; l’au-ditori Enric Granados (pl. de Mossèn Cinto Verdaguer), que és un edifici modern amb una acústica excel·lent, que contrasta amb un subsòl ple de restes iberes, romanes, àrabs i cristianes, o l’església de sant Joan, amb relíquies de l’absis medieval.aquesta església neogòtica dóna nom a la plaça més gran del nucli antic, en què també trobem altres edificis interessants. Un és l’Antic Hospital de santa Maria, d’estil goticoplateresc, que conté una imatge de la Mare

El preciós pati central de l’antic Hospital de Santa Maria, goticoplateresc.

Restes arqueològiques (iberes, romanes, àrabs i cristianes) als baixos

de l’auditori Enric Granados, a la plaça de Mossèn Cinto verdaguer.

un racó del carrer Major en què un símbol certifica la seva condició de pas del Camí de Sant Jaume.

Finestres en forma de lira que caracteritzen la casa Morera (1911), a l’avinguda de Blondel, 72, una de las joies del Modernisme lleidatà.

L’exterior de la modernista casa Magí Llorens, al carrer Major, 74, amb balcons i motius florals de pedra.

La boutique de Zara, integrada en un dels vells edificis del carrer Major (núm. 47), en el bulliciós eix comercial.

22 plaers d’avui plaers d’avui 23

de Déu, un pati central magnífic i una sala gòtica amb un retaule barroc espectacular que només es pot contemplar quan està il·luminat. I l’altre és la catedral nova, d’estil barroc del segle XVIII, on es venera la Verge del Blau. se l’anomena així per una anècdota ben curiosa: es veu que l’escultor que l’estava fent se’n va anar de viatge sense haver-la acabat, i quan va tornar va trobar no solament que un dels seus deixebles li ha-via fet la feina, sinó que, a més, l’havia superat, cosa que no li va agradar gens i, indignat, va donar un cop al front de la verge, que li va pro-vocar un blau.l’eix comercial està format per una suc-cessió de botigues tan integrades al nucli antic que moltes conserven restes arqueològiques. Per exemple, la joieria Lavaquial (pl. de la Paeria, 2), amb una premsa i un celler del segle XVI; la boutique Innovació (c/ Ma-jor, 11), amb arcs medievals a la sala on tenen exposats els vestits de festa, o la llibreria Caselles (c/ Major, 46), amb una volta de pedra del segle XVII.Els amants del Modernisme no es poden perdre una ruta urbana que de ben segur no els deixarà indiferents, els edificis més bonics de la qual són els següents: la casa Melcior (pl. de Sant Francesc, 2), amb vitralls de co-lors; la casa Magí Llorens (c/ Major, 74), amb balcons i motius florals de pedra; la casa Morera (av. de Blondel), amb finestres en forma de lira, o la casa Baró (av. de Blondel, 100), que fa cantonada i té una gran riquesa cromàtica.després d’haver-nos ben passejat pel cor de lleida, anem directament a la seu Vella. s’hi pot arribar a peu, pel camí que fa pujada i circumval-la el turó al capdamunt del qual s’erigeix la catedral. També s’hi pot accedir amb l’ascensor del Canyeret, des de la plaça de sant Joan, que porta al peu de les muralles. abans d’arribar a la seu, podem fer un cop d’ull a les restes de l’antiga fortalesa àrab de la suda, que actualment s’està remodelant.

Hi ha una ‘ruta secreta’ pel subsòl, que permet descobrir restes sorprenents d’altres cultures.

la seu Vella és un conjunt monumental en què crida l’atenció, sobretot, la catedral (segles XIII-XV), de planta romànica i amb voltes gòtiques, erigida sobre una antiga mesquita. Consagrada a Santa Maria el 1278, a dins s’hi poden observar les pintures murals de la capella de sant Tomàs i la capella de l’Epifania, restaurada recentment, el 2007. A fora hi ha el claustre rectangular gòtic (segle XIV) obert –fet insòlit–, des del qual s’accedeix al campanar, de 60 metres d’alçària. Una escala de caragol de

L’interior de la Seu vella, de planta romànica i voltes gòtiques, erigida sobre una antiga mesquita.

238 esglaons ens porta fins a dalt de tot, que és el refugi de les seves set campanes. les dues principals, del segle XV, es diuen silvestra, que és la que marca les hores, i Mònica, que repica els quarts. des d’aquí es pot admirar la millor panoràmica de la ciutat i els voltants.si baixem pel camí que circumval·la el turó –darrere de sant Martí– ar-ribarem a La Panera (pl. de la Panera, 2. www.lapanera.cat), una antiga llotja del segle XIII convertida en un centre d’art contemporani avant-

Façana neoclàssica del Palau de la Paeria, seu de l’ajuntament, que dóna al riu Segre. L’altra façana,

medieval, dóna a la plaça de la Paeria.

Sortida de l’avE direcció Barcelona, a l’estació de ferrocarril de Lleida. El tren d’alta velocitat es va

inaugurar l’octubre del 2003.

La plaça de Sant Joan, el cor del nucli antic, amb l’església que li dóna nom, d’estil neogòtic,

amb relíquies de l’absis medieval. aquesta plaça és un punt de trobada ciutadà molt tranquil.

un pas de vianants que condueix a l’estació de tren de Lleida, d’on surt l’avE.

Les restes arqueològiques més boniques de Lleida –de l’època romana i uns banys andalusins– són aquestes, situades al subsòl del Palau de la Paeria, seu de l’ajuntament.

24 plaers d’avui plaers d’avui 25

Hotel aC LleidaUnió, 8. Tel. 973 283 910. www.ac-hotels.com. Quatre estrelles elegant i funcional, situat molt a prop del teatre de l’Escorxador, a deu minuts a peu des del nucli antic. accés a internet amb Wi-Fi. amb sales espaioses, restaurant, bar, centre de fitness i bany turc. HD: des de 60 €. Esmorzar bufet: 6 €.

Recomanem…

Hostal MundialPl. de Sant Joan, 4. Tel. 973 242 700. www.hostalresidenciamundial.com.al cor del nucli antic. ambient molt familiar, amb 40 habitacions. Servei de restauració només per a clients de l’hotel. HD: 38 €. Esmorzar: 6 €.

Restaurant Gardeny Salmerón, 10. Tel. 973 234 510. www.gardenyrestaurant.com.Cuina tradicional innovadora que marida gustos i sensacions. Els caragols a l’estil Gardeny són molt temptadors, i també l’arròs caldós de llamàntol. Menús de caps de setmana: 24 i 30 €.

Restaurant L’Estel de la Mercè Templers, 19. Tel. 973 288 008. www.lesteldelamerce.com. Cuina de mercat amb tocs d’autor. Tasteu l’exqui-sit timbal fred de bolets i foie gras amb tòfona o la papillota de llobarro salvatge. Excel·lent maridatge de vins del propietari-sommelier, en Toni. Carta: 50-60 €.

Hotel Real Lleida Av. de Blondel, 22. Tel. 973 239 405. www.hotelreallleida.com.un tres estrelles molt ben situat, amb vistes al riu Segre i al costat del nucli antic. amb restaurant propi, el Gourmet El Real. disposa de 58 habitacions acollido-res. HD: des de 60 €. Esmorzar bufet: 8 €.

Restaurant OasisAgustins, 1. Tel. 973 206 276. www.eloasis.cat.Cuina tradicional catalana. deliciosa carn d’olla i dotze tipus de bacallà. Cal destacar-ne els esmorzars de for-quilla, un bufet de dilluns a dissabte (de 8 a 12) per 10 €. a la nit, només obre dissabtes. Tanca cada diumenge.

Els caragols són el més representatiu de la cuina lleidatana. i aquest 2009 ho seran d’una manera molt especial, ja que la ciutat celebra –del 22 al 25 de maig– la trentena edició de l’aplec del Cargol (www.aplec.org), la festa ludicogastronòmica més important de Catalunya, declarada d’interès turístic nacional. L’aplec congrega més de quatre milions de persones, que tasten dotze tones de caragols de diverses varietats (a la llauna, a la gormanda, amb samfaina, etc.). L’escenari –similar al de la Fira d’abril sevillana– se situa als Camps Elisis, i, a part de les carpes de les colles, n’hi ha una de popular (Lo Tast) per als visitants. El dia més important serà el diumenge 24, amb la cercavila de les colles, que es concentraran al pont vell (a les deu del matí) abans de dirigir-se cap al recinte de l’aplec.El mateix mes de maig s’hi porten a terme tres celebracions més: de l’1 al 4, la vintena edició de la Fira de Marionetes; del 8 al 12, les Festes de Maig, en honor a Sant anastasi, patró de la ciutat, i el diumenge 17, la festa de Moros i Cristians. Pel maig, doncs, tots a Lleida!

Trenta anys de caragolades

guardista, que serveix d’escenari per a exposicions tem-porals. dos carrers més amunt hi trobem una altra de les curiositats amagades de lleida, l’anomenada catedral de l’aigua. Es tracta del Dipòsit del Pla de l’Aigua (c/ de Múrcia, 10), un recinte subterrani majestuós de 31 metres quadrats de base i 10 d’alçària, amb 25 pilars de pedra. Construït el 1784 per proveir d’aigua potable la ciutat (hi caben nou milions de litres), va funcionar fins al final del segle XX. Avui forma part de la ruta de l’aigua, que inclou un museu, pous de gel, les fonts de la ciutat i un molí fariner (www.m u s e u d e l a i g u a d e -lleida.cat).si continuem baixant, arribem al segon tem-ple religiós més bonic després de la seu: l’església de sant Llorenç, d’estils romànic i gòtic (segles XII-XV). A dins s’hi pot descobrir el retaule major gòtic, dedicat a sant llorenç; l’escultura de la Verge dels fillols, procedent de la seu Ve-lla; una tela gòtica del segle XV; el sepulcre de ramon de Tàrrega, i el sant Crist Trobat.Tan bon punt sortim de l’església ens sorprendrà veure un edifici modern de forma cúbica i de color blanc, obra

un retaule barroc bellíssim, visible només quan està il·luminat, a la sala gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria.

La capella de l’Epifania de la Seu vella, restaurada no fa gaire. un mirall circular permet visualitzar els detalls de la volta superior.

El Museu de lleida ‘marida’ l’art sacre i els fons arqueològics per recrear la història de la ciutat.

de l’arquitecte Joan Rodón i inaugurat el 2007: és el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal (c/ del Sant Crist, 1. www.museu-delleida.cat). A dins hi ha l’antiga església de Sant Josep i un encertat maridatge entre l’art sacre i els fons arqueològics, amb la finalitat de recrear la història de Lleida des dels diver-sos pobles que hi van passar fins als nostres dies. S’hi poden admirar des d’un casc i una espasa ilergets (segle V aC) fins a un baptisteri visigòtic de pedra (segle VI dC) i un magnífic Crist crucificat de Perves (segle XIII).

L’aplec del Cargol, del 22 al 25 de maig, és la festa ludicogastronòmica més important de Catalunya, declarada d’interès turístic nacional.

L’interior del Museu de

Lleida, diocesà i Provincial, on

hi ha integrada aquesta sala,

que era l’antiga església de Sant Josep.

26 plaers d’avui 27plaers d’avui

Com s’hi arribaamb l’avE (902 240 202 i www.renfe.es/ave), que connecta Lleida amb Barcelona (1 hora i 14 mi-nuts) i amb Madrid (2 ho-res i 18 minuts). amb cotxe, per la a-2 des de Barcelona, i la aP-2 des de Saragossa i centre de l’Estat espanyol.

Superfície211,7 km2.

densitat 601 habitants per km2.

Clima Continental, amb hiverns freds i estius calorosos.

Prefix telefònic 973.

Més informació Turisme de Lleida. C/ Major, 31. Tels. 973 700 402 / 902 250 050. www.turismedelleida.com.

lleida

després d’aquest periple tan complet pel nucli antic, ens dirigim cap al turó bessó del de la seu Vella, on trobem el castell de gar-deny (www.domustempli.com). És un complex conventual creat al segle XII pels templers, convertit en fortí militar al segle XVII. se’n poden visitar les muralles, els baluards i els fossats, i també la Casa (magatzem, habitacions, torre d’homenatge) i l’església romànica de santa Maria, en què s’acaben de descobrir unes valuoses pintu-res murals. la visita es complementa amb un interessant audiovi-sual de vint minuts sobre els templers.I per acabar d’arrodonir la nostra visita, una mica de marxa. l’oci nocturn té com a epicentre els voltants de la plaça de ricard Vi-nyes. Podem començar fent unes tapes per sopar a Zeke (Prat de la Riba, 42) i prendre les primeres copes en pubs com l’Smiling Jack (Sans i Rives, 4), amb un regust americà; la psicodèlica coctele-ria Peppermint (Sans i Rives, 6), o l’animat Maracas (Bonaire, 23). I per fer pujar els decibels, ens hem de dirigir a la discoteca antic (Comtes d’Urgell/Llúria) o travessar el Segre pel pont Vell per anar al River Cafè (jardins dels Camps Elisis), a l’exòtic Nuba (av. de les Garrigues, 62) i rematar la nit a l’incombustible Pacha (av. de les Garrigues, s/n). Què més es pot demanar? Ave, Lleida. n

L’ascensor del Canyeret, que permet accedir directament al turó sobre el qual hi ha la

Seu vella.

La part superior de l’ascensor del Canyeret, amb la passarel·la metàl·lica que condueix al turó de la Seu

vella.una tanca d’entrada al Parc dels Camps Elisis, el pulmó verd

principal de Lleida, que al maig acull l’aplec del Cargol.

un detall del castell de Gardeny, un complex conventual creat al segle Xii pels templers.

L’església de Sant Joan.

diuen que en el pot petit hi ha la bona confitu-ra. És el cas d’Eva Longoria, una bellesa texana d’origen mexicà a qui el seu metre i cinquanta-set centímetres –aquestes són les dades oficials, encara que no falta qui assegura que amb prou feines supera el metre cinquan-ta– no li han impedit convertir-se en una de les més desitjades d'amèrica. l’estrella de Mujeres desespe-radas causa sensació en cadascuna de les seves apari-cions. de dia, opta per un look casual a base de samar-retes i texans. Però és a la nit quan treu l’artilleria pesada, amb vestits enlluernadors (els seus dissenya-dors preferits són Ungaro, Oscar de la Renta, Marche-sa i Bagdley Mischa) i sabates de talons interminables. Conscient de la seva baixa estatura –en alguna ocasió ha declarat que li costa “trobar roba de la seva talla”–,

l’actriu la dissimula amb vestits curts que mostren les seves cames estilitzades. Aposta pels escots paraula d’honor i li encanten les arracades grans i les bosses de mà rectangulars. A més, adora les sabates: “Quan veig totes les que tinc no m’ho puc creure.” Per repro-duir l’estil longoria ens podem apropar a les boti-gues de sabates Stuart Weitzman (passeig de Gràcia, 81, Barcelona) o 2.046 (Via Augusta, 14-16 Barcelona), amb una selecció de talons sofisticats. Per a la roba, us recomanem visi-tar la botiga de Santa Eulàlia (passeig de Grà-cia, 93, Barcelona), on trobareu roba dels disse-nyadors principals, o l’armari de sant Pere (pl. de Sant Pere, 7, Barcelona), que ven vestits tan festius i bonics com els de l’Eva. n

PersonaL shoPPer

en el pot petit...

RAQUEL ALBA

de Miss Corpus Christie a reina de l’estilEva longoria ha viscut una gran evolució estilística durant els deu últims anys. l’actriu, que va ser coronada Miss Corpus Christie l’any 1998, ha anat sofisticant el seu aspecte fins a convertir-se en

una icona de la moda. fa dos anys, es va gastar 50.000

€, tan sols en 90 minuts, a

les rebaixes dels grans magatzems

Harrod’s de londres.

armani.

salvatore ferragamo

Christian dior

plaers d’avui