PETIT

A ANTOLOGIA DE TEXTOS DE

JOAN BROSSA

1.- POESIA El temps

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat

-ja ha quedat enrere després de la lectura-.

La resta del poema és el futur,

Que existeix fora de la vostra percepció.

Els mots

Són aquí, tant si els llegiu

Com no. I cap poder terrestre

No ho pot modificar.

El saltamartí (1963)

El pedestal són les sabates (1955)

1

A LA POESIA

Oh Poesia, emmotlla en els avenços L'orgull de poder dir company o pàtria; Els rics detalls han envelat les fustes Dels brots del cant.

Cada hora modifica't, Poesia; Fes campejar severa fantasia Amb l'escalfor de l'esperit del poble Del meu país.

L'art del carrer on has estat bastida, L'escultura del ferro que afaiçones, No els vols un quadre mort. De vida intensa Forja el record.

Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca, Poetes de la mel i la melassa, Capells de copa groga i cementiris, Productes bords.

Treu-te la cucurulla dels diumenges, Posa't a lloc i reparteix els gustos Per al coronament d'un goig estètic Amb vida al fons.

Sigues mestressa amb seny en la manera De referir-te als homes i a les coses; Constant corrent de brisa, ret justícia A pobres flors.

Torna, amor meu, integra't a les vides, Uneix les fletxes a la senzillesa; Deixa de banda els fòssils de les bèsties Fets de més tro.

Enrotlla't al meu cos. Però il.lumina, Com el feix lluminós d'una lent clara, La molta empenta d'aquest sol concepte: La Llibertat.

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/brossa/50-55.html#catalunya i selva (1953-54)

2

2.- COMPROMÍS SOCIAL

CONTRA L'AMOR...

Contra l'amor hi ha un llop llopàs culpable Miserable cervell cèntim lunar Ridícul als diaris detestable Comediant de Crist no per atzar

Té llotja principesca dins l'estable Els timbals tallen la paraula al mar A l'ou del món s'hi genera el diable I el monstre que es permet és militar

L'arbreda de tants ceptres ja l'esquerda L'empremta del seu polze criminal Se senya amb la mà dreta tota verda

Amb la mà esquerra estreny el seu punyal Funest feixista càlcul ple de merda Avança sota el pal.li el general. Coresforç (1955) http://www.mallorcaweb.com/magteatre/brossa/50-55.html#el pedestal són les sabates

"FINAL!"

-Havies d'haver fet una altra fi;et mereixies, hipòcrita, un mur aun altre clos. La teva dictadura,la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,prou t'havia d'haver estovat la durafosca dels pobles, donat a tortura,penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,t'esqueia una altra mort amb violència,la fi de tants des d'aquell juliol.

3

Però l'has feta de tirà espanyol,sol i hivernat, gargall de la ciènciai amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,ha mort el dictador més vell d'Europa.Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Glòria del bunyol,ha mort el dictador més vell d'Europa.Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

http://www.joanbrossa.org/obra/poemes/final.htm

EL SALTAMARTÍ

Ninot que porta un pes a la base i que,desviat de la seva posicióvertical, es torna a posar dret.

El poble.

3.- AMOR

INOBLIDABLE

Joan, m'estimaràs quan seré vella?La mateixa riquesa que ens sostéregalarà per dins i estarem bésense moure'ns, de fet, d'aquesta anella

que es tornarà petita. La portellamig s'obrirà només. Joan, ¿também'estimaràs de vella?¿No seré el teu ramell? Quin cel de meravella

el nostre pas! ¿M'estimaràs igual,Joan? Plegats tombarem la floridai en el perill saludarem la vida,

4

penyora nostra. Deixa'm ser sirenadels teus boscos, amor, fins al final;després t'esperaré en la nit serena

http://www.joanbrossa.org/obra/poemes/inoblidable.htm

4.- VIDA“Sempre he considerat la vida com un viatge. Tot és transitori i el paisatge va mudant: l’home mateix és un trànsit i un final com diu Nietzsche” Declaracions de J.Brossa a A. Pons Avui 19 gener 1979

Sextina per a un poema visual transitable,en tres parts, situat en un espai urbà,a l'entorn del Velòdrom d'Horta.Als arquitectesEsteve Bonell i Quico Rius.

La primera de les lletresté sis metres d'alçada i és de pedraenmig de balancins, voltada d'arbres.(Més endavant la podrem veure a trossos.)Ve a ser com la primera part d'un llibreon els signes no són res més que signes.

Sobre un parterre hi ha els signesde puntuació. Entre les lletrescorre un camí vermell (el curs del llibre).Per fi, entre els desmais hi ha els blocs de pedrade la mateixa lletra feta a trossos.El caminal és vorejat per arbres.

Aquest "text" rodejat d'arbresi junt amb el parterre ple de signesapunta el pas dels dies fins als trossosde la segona A. Entre les lletres,hi trobareu plantes, arbres, herba i pedra,i, tot plegat, ho imagineu un llibre.

Vol ser, com la vida, un llibre,que té comes i punts enmig dels arbres,un naixement i un curs damunt la pedrai un sol final, ben lluny de falsos signes,perquè la vida aquí fuig de les lletres

5

si amb el teu seny ajuntes parts i trossos.

Moltes miques fan bons trossos.Aquí el secret escapa de tot llibrei en passejar pel mig de dues lletrespodeu mirar el camí o escoltar uns arbres.Les coses i el paisatge són signesper entornar el discurs de pedra a pedra.

L'última lletra de pedraens recorda el destí, caiguda a trossosl'assolament de la vida; i els signesd'entonació o de pausa -com al llibre-són incidents dels discurs. (També els arbrespoden enraonar més que les lletres...)

Amb dues lletres, i pegant en pedra,en camí d'arbres veus desfer-se trossosde mots d'un llibre nat sota mals signes.

Joan Brossa.

Ariadna al laberint grotescGràcies, Ariadna

ECO

—Explica'm, tu, què és el sol. —El sol.—Explica'm què és la lluna. —La lluna.—I per què en Pere plora amb desconsol?—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels?—No són més que els estels i les muntanyes.—I aquestes canyes? I aquestes arrels?—Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí?I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?Digues: i el món? I l'home? —Heus aquíl'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és

i aprèn amb seny que no pots fer res més.

6

A Pepa, que m'ha donat el tema i els mots-rima i hacol·laborat en la composició dels versos

—Si du els botons cordats té les mans brutes,si seu als balancins el cul li penja,si el fas anar al barber mostra les unglesi, si es dutxa amb sabó cada diumenge;els pantalons li cauen i duu barba.El seu estudi brut m'omple de pena.

Es creu que anar polit no val la penai sempre porta unes carpetes brutes;la cara amb velles pigues, barbs i barba,simpàtic i cofoi, quan tot li penja,si per ell tots els dies són diumenge.on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.

Si l'has besat perquè es talli les ungles,t'escaldaràs i escopiràs amb pena.No m'acompanya al cine cap diumenge.Només desitja anar amb les calces brutes,Quan es treu el jersei mai no se'l penjai només qui s'esmena mereix pena.Privat per un destí de coses brutes,dilluns allarga l'ombra fins diumenge.

Baten espesses mates en diumenge,i el qui no guarda, mai no alça barba.De pols i paperassa es tornen brutesles copes d'un arbrat que creix tot d'ungles.A banda i banda, al límit de la pena,al costat d'un budell l'altre tot penja.

7

SEXTINA DEL POETA BARBABRUT I LA SEVA COMPANYA

Amb en Joan, però, la vida penjad'un calendari ras sense diumenge;el crit es torna veu i no fan penales fruites que li creixen a la barbaquan, d'una sola arrel cabells i ungles,dispersa amb quatre mots les aigües brutes.

No hi ha mans brutes si la salut penjaper dins; les ungles cauen en diumenge,i fuig la barba, i viure val la pena.

5.- TEATRE

“Senyores i Senyors, sigueu benvinguts al Brossa Espai Escènic, l'activitat del qual tracta d'arrencar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià, i de tornar a la llum certes coses oblidades.Massa sovint entre nosaltres el Teatre va a peu coix. A les flors que li donen les Festes Majors i les empremtes dels elefants s'hi ajunta la fumera, això sí, a so de trompetes i amb falsos nusos poderosos.

L'Espai Brossa vol fer esclat on canta massa el silenci encara que, a vegades, s'emperruqui i es mudi de roba. Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre. Voldríem que el nostre ambient teatral fos més elàstic i el risc i l'aventura creativa ̶̶̶̶ el peu que falta ̶̶̶̶ no haguessin de ser tant contradictoris en la seva justificació de límits, la normalitat ho exigeix com una activitat imparable.

La carcassa de l'esperit, sense dubte, ha millorat, però, encara els instants no són prou de primavera. Els gallardets de festa els mostra l'esplet de sales alternatives.”

Joan Brossa

Bufaplanetes

Joan Brossa i Pep Bou

Espectacle de Pep Bou a la II Fira de Teatre al carrer, Tàrrega 1981.

Fotografies de Jaume Maymó

“Aquí l’escenari xiscla i s’omple de fruits, renovat per una alenada lírica que els rellotges

no encerten a vigilar.

¿On dimoni podem inscriure aquest espectacle insòlit, aquesta poètica de les bombolles

de sabó, equivalents a les paraules?

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un

8

pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no

demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que

una constel·lació d’efímeres estrelles.”

Joan Brossa, text per al programa de l’espectacle Bufaplanetes, març 1983

http://joanbrossa.blogspot.com/search/label/citacions%20de%20J.B.

6.- CITACIONS

Hi ha uns llibres que es deixen llegir i uns altres que hi has d'anar

És cert que hi ha qui vol i hi ha qui dol,/ però els humans, al fons, som un de sol

No hi ha partits polítics: hi ha articulació de contrastos de parers

No hi ha puja de preus: h i ha revisió de tarifes

Només l'home és testimoni que el camí pot canviar i que al límit de la destrucció també són

admeses normes de concepció creadores

Tenen un wàter/ d'aquells tan empipadors:/ a la que vas una mica clar/ hi queda

la merda enganxada

Trec el regle,/ la caixa de compassos,/ i començo a traçar/ i dibuixar./ Passa un ocell i acaba el

poema

Els homes, com els naips, pel fet d'anar destinats a jocs d'atzar han d'ésser

completament opacs

Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre

Aquests versos, com/ una partitura, no són més/ que un conjunt de signes per a/

desxifrar. El lector del poema/ és un executant

Per tenir èxit, sabent que tens un auditori de gats, el més fàcil és posar una sardina a

l'escenari...

Es fa difícil d'endevinar on acaben les errates que l'autor fa expressament i els

errors normals d'un llibre imprès

9

La millor sort en els daus és no jugar-hi

La gent que no diu res quan enraona és la que enraona més

Conec la utilitat de la inutilitat. I tinc la riquesa de no voler ser ric

Però la veritable insurrecció no és la dels que agafen el fusell, sinó la que

sorgeix del fons de l'home

Webgrafia:

ITINERARIS TEMÀTICS

http://books.google.es/books?id=VDUgw_hVkaYC&pg=PA82&lpg=PA82&dq=%C3%BAs+taula+joan+brossa&source=bl&ots=Jo6PLiwlAL&sig=ptwN21pF_ZVm00LZAxc_JFj2Hs8&hl=ca&ei=NaTXTsKcIISJ8gPG5tnWDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&sqi=2&ved=0CBwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false

IMATGES:

http://joanbrossa.blogspot.com/search/label/cinema

OBRA

http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poetica.htm

10