Hola alumnes. M'agradaria que llegíssiu les noticies que teniu a continuació i que en triéssiu una i l'ampliéssiu, és a dir, de la que més us agradi o us cridi l'atenció en busqueu més informació: opinió, què hi veiem de positiu i de negatiu, possibilitats futures, si ja s'han trobat més coses al respecte, si hi ha alguna cosa semblant que hi pot ajudar, ... no sé, una ampliació de la notícia. Som-hi!!

Per fer l'activitat teniu fins el dia 6 de febrer de 2012.

NOTÍCIES NANOTECNOLOGIA

1- NanoTiss, una etiqueta intel·ligent per a aliments envasats basada en nanotecnologia

10 de novembre de 2011

Investigadors de la Universitat de Granada juntament amb l'empresa NanoMyp han desenvolupat una etiqueta que podrà llegir-se amb la càmera d'un telèfon mòbil i indicar al consumidor la qualitat de l'aliment envasat, si s'ha trencat l'envàs o si ha començat a deteriorar-se.

Aquest nou material, denominat NanoTiss, està format per nanofibres polimèriques i/o magnètiques. Aquest material permet controlar simultàniament el pH i la quantitat d'oxigen present en mitjans aquosos. Quan un aliment envasat es deteriora, l'envàs que ho conté s'infla i, en obrir-ho, té una olor característica. Això ocorre perquè la deterioració de l'aliment provoca la generació de gasos (entre els quals es pot trobar l'oxigen), la qual cosa provoca que s'infli l'envàs, i aquesta olor característica en molts casos es dóna per l'aparició d'amines, que canvien el pH del mitjà.

A més de per al desenvolupament d'etiquetes intel·ligents, els científics apunten que aquests materials també poden servir per al control de mitjans de cultiu, la qual cosa permetria la fabricació de teixits o òrgans artificials.

2- Nano-pintura que mata virus i bacteris

Un equip de científics de la Manchester Metropolitan University a Anglaterra han aconseguit crear una pintura a base de nano-partícules que mata a tot tipus de bacteris i virus que tinguin contacte amb aquesta pintura.

La primera aplicació que ens ve al cap és inevitable: pintar la nostra casa amb aquesta sorprenent pintura i evitar així que entrin aquests microorganismes.

La clave és la utilització de diòxid de titani per donar a la mescla més brillantor als colors però treballant a escales de partícules ultra-petites, ja que segons han descobert, las nano-

partícules reaccionen amb molècules d'aigua formant radicals d'hidròxid, els quals tenen la particularitat de corroure les membranes dels virus i bacteris convertint-los en inofensius “bitxets”.

3- Més a prop de les terenyines sintètiques

Un grup d'investigadors alemanys ha creat un dispositiu que imita parcialment el procés mitjançant el qual les aranyes produeixen la seva fina però a la vegada ultraforta seda (unes cinc vegades més forta que l'acer).

Els detalls de com ho han aconseguit els han publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. Lo interessant és que han aconseguit observar como una aranya fabrica el seu fil en los passos inicials, el que els ha servit per entendre quines variables són necessàries per crear aquest tipus de fibres ultra resistents i poder imitar-les al laboratori.

Els components naturals de la tela d'aranya són dues proteïnes solubles en aigua que són secretades per aquests animals. Per imitar aquest procés, l'equip va fabricar dues proteïnes de seda d'aranya genèticament tractades utilitzant un bacteri, aconseguint diversos graus de fibra, utilitzant diferents combinacions de proteïnes i sals.

Tot i l'avenç d'aquesta investigació només s'afegeix una mica de llum al complicat procés que encara es resisteix a ser totalment desxifrat.

4- Una ràdio més petita que un gra de sorra

Fent servir nanotubs, un grup d'enginyers estatunidencs ha fabricat una ràdio de transistors molt més petita que un gra de sorra.

Encara que dita ràdio només pot captar una estació, la seva fabricació constitueix un gran pas per la fabricació d'altres aparells minúsculs i molt més avançats, segons s'ha publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences(PNAS).

Aquests científics, de la Universidad de Illinois van realitzar aquesta proesa utilitzant nanotubs, constituïts per fileres d'àtoms centenars de milers de vegades més fins que un cabell humà, però en conjunt constitueixen un material semiconductor que pot aplicar-se a aparells i circuits electrònics.

Les ràdios estan formades per dos amplificadors de freqüència radiofònica i un mesclador de freqüència, tots ells fabricats amb materials de nanotubs. Els audífons, que són de mida normal, s'apliquen directament a un transistor, fet també amb nanotubs, i el qual utilitza una antena també de mida normal.

Estem sense dubte davant un important pas en el desenvolupament de noves plataformes per la tecnologia electrònica.

5- Nanotubs per multiplicar per 10 l'autonomia de les bateries

Un equip d'investigadors de la Universidad de Stanford, dirigits pel professor Yi Cui han desenvolupat una tecnologia que pot augmentar l'autonomia de les bateries 10 vegades. Per aconseguir-ho, han modificat l'ànode de les bateries recarregables d'ió-liti.

Aquest nou tipus d'ànode no utilitza grafit, sinó nano-filaments de silici, on el liti hi queda emmagatzemat en aquest entremat de nano-filaments, capaços d'inflar-se fins a quatre vegades un cop han absorbit el liti. A les bateries convencionals, la quantitat de càrrega en forma de liti, està limitada i s'expandeix i es contrau al carregar-se i descarregar-se, cosa que afecta al rendiment de la bateria.

Esperem que aquest nou desenvolupament arribi aviat a les nostres llars i puguem anar-nos-en de viatge una setmana sense pensar en emportar-nos una motxilla a part per transportar els carregadors de tots els aparells electrònics que solem portar.

6- Los nanotubos de boro podrían mejorar los de carbono

S'han publicat molts articles on els nanotubs de carboni semblaven ser la panacea del món nanomètric, els que aconseguien gràcies a les seves sorprenents propietats, monopolitzar els avenços tecnològics. Doncs segons publica la revista Newsciencist, recents assajos amb tubs construïts amb nitrur de bor, demostren que aquests tenen moltes de les propietats dels nanotubs de carboni però amb característiques superiors en algunes aplicacions electròniques. Per exemple, les simulacions mostren que sota aquesta estructura els nanotubs de bor tindrien propietats elèctriques de conductors metàl·lics, però també de semiconductors, permetent la seva utilització en nanodispositius similars a diodes o transistors.

Un nanotub és una estructura tubular amb unes dimensions de l'ordre del nanòmetre, aproximadament 1000 vegades més petit que un cabell humà. Però no només el carboni i el bor són capaços de crear aquestes estructures: avui sabem que les estructures tubulars s'estenen a quasi tots els compostos inorgànics que formen estructures laminars.

Malgrat aquest sorprenent descobriment, sembla ser que l'estructura més complexa i inestable des nanotubs de bor (millorada pels científics afegint un àtom extra al centre d'alguns hexàgons) evitarà que aquests desplacin als nanotubs de carboni en la majoria d'àrees.

7- Crean un nano-lápiz que escribe con átomos

Científics de la Universitat d'Osaka han desenvolupat una tecnologia que permet escriure amb un àtom cada vegada, aprofitant el fet que els àtoms de silici s'intercanvien amb àtoms d'estany sobre la superfície d'un superconductor, si tots dos estan a una distància molt propera.

Aquest nanollapis va ser capaç d'escriure el símbol químic del silici, Si, amb àtoms (imatge), i la paraula sencera medeix 2x2 nanòmetres, el que vol dir que pot repetir-se la paraula “Si” 40.000 vegades, i l'amplada total d'aquesta frase seria més o menys el gruix d'un cabell humà.

Com es tracta d'una escriptura a nivell atòmic, els propis desenvolupadors asseguren que no és possible escriure més petit que això, i que no imaginen alguna cosa escrita sobre un protó o un neutró; tot i que després d'aquesta noticia qualsevol cosa és possible.