TFG_FINAL (trabajo principal)
-
Upload
blanca-uoc -
Category
Documents
-
view
12 -
download
2
description
Transcript of TFG_FINAL (trabajo principal)
Modalitat A: Projecte d’intervenció en un context educatiu particular
Del paper a la pissarra digital: L’adaptació d’una mostra orientativa
d’activitats en paper adreçades a un grup d’alumnes amb necessitats
educatives especials mitjançant l’ús de les TIC per tal de promoure la reflexió
sobre els possibles beneficis que es puguin derivar de la posada en pràctica
d’aquesta proposta d’actuació.
Juny de 2013
Blanca De Uña Martín
Grau Educació Primària
(Universitat de Barcelona)
RESUM: Partint del context de les societats -de la informació i la comunicació - d’expansió de les Noves Tecnologies en l’Educació i la conveniència d’adoptar programes per motivar la formació dels docents en aquest àmbit, la finalitat d’aquest projecte d’intervenció és cercar i desenvolupar metodologies, estratègies i tècniques per tal de donar suport a l’encarregada de dos grups d’alumnes d’Educació Primària amb NEE de l’Escola Pia Sant Antoni, mitjançant l’adaptació dels materials en paper al format digital perquè es puguin aprofitar tots els beneficis que aporten les aplicacions educatives en qüestió de sociabilitat, psicomotricitat i motivació. RESUMEN: Partiendo del contexto de las sociedades - del a información y la comunicación - de expansión de las Nuevas Tecnologías en la Educación y la conveniencia de adoptar programas para motivar la formación de los docentes de este ámbito, la finalidad d este proyecto de intervención es investigar y desarrollar metodologías, estrategias y técnicas con tal de dar soporte a la encargada de dos grupos de alumnos de Educación Primaria con NEE de la Escuela Pia Sant Antoni, mediante la adaptación de los materiales en papel al formato digital para que se puedan aprovechar todos los beneficios que aportan las aplicaciones educativas en cuestión de sociabilidad, psicomotricidad y motivación. ABSTRACT:
Paraules clau: Educació i TIC, pissarra digital, NEE. Palabras clave: Educación y TIC, pizarra digital, NEE. Key words:
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 1
ÍNDEX:
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
2. MARC CONTEXTUAL
3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ.
3.1. Abans
3.2. Procés
3.3. Repercussions
3.4. Avaluació de la proposta.
3.5. Possibilitats de millora/ampliació
4. ANNEXOS
5. AGRAÏMENTS
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 2
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
“Es posible enseñar cualquier cosa a un niño
siempre que se haga en su propio lenguaje“
(Araujo y Chadwick, 1988)
Sobre la intel·ligència i les necessitats educatives
Els estils d’aprenentatge és el primer que s’ha de tenir en compte a l’hora de
posar en pràctica qualsevol programació educativa per part del cos docent, ja que
només observant la manera d’aprendre que tenen els alumnes es poden
confeccionar activitats pensades perquè siguin significatives. Hi ha alumnes que
aprenen mitjançant mètodes visuals, uns altres, fent servir l’oïda o els moviments
corporals (per kinestesia), el que vol dir que tenim intel·ligències múltiples, més
concretament, vuit. Però com el que passa amb els estils d’aprenentatge, no hi
ha intel·ligències pures, sinó que es troben interconectades.
Segons Gardner, totes aquestes intel·ligències són igualment importants,
encara que al sistema educatiu vigent, normalment, només s’emfatitzar en el
desenvolupament de dos tipus concrets d’intel·ligència: la lògic-espacial i la
lingüística. Tot i això, cada vegada més, es promouen estils d’ensenyament més
dirigits cap a aquesta concepció de múltiples intel·ligències, amb la base curricular
de competències, molt relacionada amb la idea de Gardner però que encara
hauria d’evolucionar més.
Aleshores, en aquest context inclusiu de diferents maneres de concebre
l’aprenentatge, tothom, en algun moment de la seva vida ha tingut necessitats
educatives. Quan aquestes són especials, es diu que l’alumne presenta més
dificultats que la resta dels seus companys per accedir als aprenentatges
determinats pel Currículum que correspon a la seva edat i necessita, per a
compensar-les, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en
diverses àrees del Currículum. Tot i això, que tinguin necessitats educatives
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 3
perquè amb les seves capacitats no arriben a assolir els criteris curriculars de
curs, de cicle o d’etapa, no vol dir que no siguin intel·ligents.
De fet, trastorns com el TDAH, el Síndrome d’Asperger i l’autisme
s’associen, molt habitualment, a les sobre-dotacions intel·lectuals. De fet, hi ha
una simptomatologia comuna1 entre, per exemple, els TDAH i els alumnes amb
superdotació: problemes de concentració (pensament divergent); no terminen el
que comencen, canviant d’activitat amb freqüència; els costa molt guardar el torn
de paraula i interrompen amb facilitat les conversacions; parlen en excés;
manifesten desatenció davant el que no els interessa; demostren desordre; son
disruptius en classe, etc. Hi ha graus però aquestes són característiques molt
habituals tant en nens amb TDAH com de nens amb Altes capacitats, el que ens
hauria de fer reflexionar quant al “fenomen d’etiquetatge”, només és un exemple
més.
Amb això no vull dir que tots els alumnes amb TDAH siguin superdotats ni
que tots els superdotats tinguin un TDAH, sinó que el diagnòstic ha de ser
exhaustiu i el que no podem fer com a mestres és no veure el conjunt de la
persona, amb tots els aspectes positius, ni resumir-los amb una etiqueta i
considerar-los de manera fragmentada perquè pensem que no poden aprendre, i
tallar els continguts perquè pensem que no arribaran. No sóc especialista en
Educació Especial (terme molt discutible per la seva incoherència amb l’Educació
Inclusiva), però penso que, com el que passa amb qualsevol persona -amb
necessitats educatives implícites- poden aprendre qualsevol qüestió sempre i
quan s’hagin fet bones adaptacions abans, i que les noves tecnologies -molt
sovint negades a aquest sector- no haurien d’estar un impediment per fer-los
arribar l’aprenentatge, en aquest cas un aprenentatge basat en capacitats, en el
“COM”, per arribar a qualsevol “QUÈ”.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 4
1 http://atheneapsicologia.wordpress.com/2012/02/24/algunos-trastornos-a-la-superdotacion-trastornos-del-comportamiento-desobediencia-negativismo-hiperactividad-celos-fratenrnos/
Sobre la resistència dels professors a l’hora de fer servir les TIC
L’Escola, com a institució, encara funciona en la pràctica com funcionava
abans, és per això que la considero -en línies generals- anacrònica i desfasada.
Ens trobem en un punt d’inflexió que s’està allargant des que fa ja més d’una
dècada i amb l’excusa de què hi ha una “crisi”, s’està focalitzant tot l’esforç en les
justificacions de per què res funciona com hauria de funcionar, de per què hi som
en una crisi, més que buscant les solucions pertinents. Es respira un ambient de
determinisme i desil·lusió que no ens deixa avançar, en comptes de reconèixer
que el sistema ha mort i que necessitem un altre que ens permeti donar suport als
nens d’ara. És una mena de dol, però l’hem de superar ja. El món no és un
fenomen estàtic, es troba en continu canvi.
Hi ha col·lectius de docents que insisteixen en continuar amb els sistemes
tradicionals que tan bé funcionaven amb els infants d’abans. Però jo em pregunto:
¿No hauríem d’enfocar l’Educació cap al futur i no pas cap al passat? L’objecte
d’estudi de l’Educació és un col·lectiu d’infants que al llarg de les generacions ha
anat evolucionant (gràcies, Darwin) i nosaltres, subjectes d’estudi, també. Les
teories de l’Educació ens haurien d’ajudar a adaptar-nos als canvis i si fossin
menys mentals, més flexibles i més oberts emocionalment, podríem intuir que
l’Escola d’abans és l’Escola d’abans, però ens aferrem al que coneixem perquè
som humans i tenim por a tot allò que ens és desconegut que se’ns escapa del
control, i així no avancem.
En relació amb les causes per les quals hi ha docents que fan servir
metodologies tradicionals, encara que hi hagi una pissarra digital a la seva aula,
tinc una hipòtesi i per explicar-la, necessito citar a Marc Prensky (1946), un expert
mundialment reconegut per els seus estudis al voltant de la interacció entre el
videojoc i l’aprenentatge, fundador Games2train, una comunitat d’aprenentatge
electrònic; i, amb paraules de Ken Robinson, referint-se a la revolució de la cultura
digital, “digital culture has revolutionary implications for education that too few
people grasp. Marc Prensky understands them better than anyone I know. His
insights and clarity shine a powerful light on the deficiencies of education in the
present and illuminate the extraordinary possibilities of the future.” (The element).
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 5
Aquest professor americà, Marc Prensky, és autor de l’article Nativos digitales,
inmigrantes digitales2 (2001) on es fa referència a la distinció entre Nadius digitals
i immigrants digitals. Els primers són totes aquelles persones nascudes des de la
segona meitat dels anys 90 en davant i els segons, la resta de persones que van
néixer abans que ells. En definitiva, hi ha una bretxa generacional i cognitiva entre
els uns i els altres, que repercuteix en el món escolar de manera insostenible. Els
alumnes saben més que els mestres en qüestió de TIC i els mestres no tenen
prou formació al voltant de l’ús d’aquestes eines perquè porten tota una vida
treballant amb un altre suport, el format paper i metodologies més o menys
antiquades.
Sobre la necessitat d’una revolució educativa
En aquest sentit, els defensors dels mètodes tradicionals molt segurament
pensen que l’escola és un edifici, un lloc tancat amb quatre parets i molt
probablement, una tarima, pensen que el mestre és el que sap i transmet el
coneixement que els seus alumnes han d’escoltar amb atenció i silenci sepulcral.
Molt probablement pensen que saben més que els alumnes i que no poden
aprendre d’ells perquè són superiors. Ells tenen el control sobre l’aula i sobre el
grup i els alumnes tenen por i no fan preguntes. El llibre sol ser un amic fidel i els
ajuda en la tasca de l’ensenyament. D’altra banda, els defensors d’un nou model
educatiu defensen un tipus d’ensenyament dialògic que afavoreix un estil d’aula
més orientada a desenvolupar la intel·ligència emocional i les capacitats
relacionades amb el pensament crític; l’escola no és un edifici sinó tot el que
produeix experiències de coneixement; els alumnes poden distribuir-se a dins de
l’aula en forma d’U per tal de veure’s les cares i poder parlar i compartir
aprenentatges.
Dit tot això, la diferència més important entre els uns i els altres pot ser la
manera de viure l’error: els segons s’hi han acostumat al mètode científic, han
aprés que l’error és una manera de trobar la solució; mentre que els primers viuen
obsessionats amb la correcció i la perfecció perquè és la manera de demostrar
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 62 Extret de “On the Horizon” (NBC University Press, Vol. 9 Nº 5, d’octubre de 2001)
que se sap més i de defensar la posició en la jerarquia de poders. Si s’atreveixen
a fer servir les noves tecnologies i s’equivoquen, no podrien demanar ajuda als
seus alumnes, això és inconcebible. D’aquesta manera, arribo a la conclusió de
què darrera de cada estil de concebre l’educació hi ha tot un seguit de
característiques personals i culturals -currículum ocult- que determina de manera
absoluta la manera d’actuació dins de l’aula.
Per tant, aquesta crisi podria considerar-se com un moment de divergència
entre diferents models i perspectives educatives: els que no volen fer servir les
noves tecnologies i els que sí. Hi ha una lluita de poders, una vegada més. Tots
volen tenir la raó, més ara amb el conflicte social de mancança de reconeixement
de la figura del professor. Però, partint d’aquesta situació contextual de
competitivitat entre models, ¿per què no crear un model de convergència
d’aquestes dues perspectives?
Com a alumna d’Educació Primària, considero que, a la Facultat de
Formació del Professorat, hauria de contemplar-se la realitat digital per tal de
formar mestres per a l’escola del futur. Penso que la solució es troba en desafiar
el temps, atrevir-nos imaginar, a construir sobre els núvols en comptes de
reproduir mecànicament coneixements del passat, que hem de fer evolucionar, a
dur a terme processos d’assaig i error, a equivocar-nos sense por al ridícul. Per
això es imprescindible començar canviant la nostra manera de viure els errors,
reconeixent que no som perfectes i que, encara que hi hagi una jerarquia de
poders, d’alguna manera vivim per a compartir i tenim molt per aprendre. Fins i
tot, dels nostres alumnes.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 7
Els objectius de la proposta d’intervenció
1. Dissenyar activitats digitals que suposin l’activació de determinats exercicis
psicomotrius com poden ser activitats d’arrossegar lletres o paraules per tal de
trobar l’ordre correcte i treballar, així, la coordinació ull-ma, i el concepte de
bilateralitat pels nens amb dislèxia. Aprofitar els beneficis de la imatge per
treballar les capacitats relacionades amb la memòria visual dels alumnes amb
dificultats visuals i dèficit d’atenció.
2. Plantejar canvis en l’estructura de les activitats, convertint activitats tancades o
individuals en jocs més oberts o activitats col·lectives (amb més possibilitats de
temàtica o resposta), adaptant-les al context més proper dels alumnes, per a que
siguin més significatives.
La finalitat de la proposta d’intervenció
La finalitat és cercar i desenvolupar metodologies estratègies i tècniques per tal de
donar suport a l’encarregada de dos grups d’alumnes d’Educació Primària amb NNEE de
l’Escola Pia Sant Antoni, mitjançant l’adaptació dels materials en paper al format digital
perquè es puguin aprofitar tots els beneficis que aporten les PDI en qüestió de sociabilitat,
psicomotricitat i motivació.
Previsió de resultats
Els resultats d’aquesta proposta d’intervenció seran positius perquè el que està
clar és que es necessari un canvi quant a la manera de concebre les noves tecnologies
per part de l’encarregada de l’aula Encaix, i si ha promogut la curiositat i la necessitat
d’aplicar l’ús de la PDI en les seves programacions. La proposta haurà estat un èxit si hi
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 8
ha un canvi en la mestra a l’hora de concebre la pràctica educativa a partir de recursos
TIC i si pot fer servir el resultats com a model d’exemple per elaborar material funcional
per a les seves programacions.
2. MARC CONTEXTUAL
2.1. Anàlisi diagnòstica del context físic: L’aula Encaix
L’aula Encaix disposa de taules i cadires adaptades als alumnes, una taula i cadira
pel mestre i diversos mòduls de prestatgeries (fig.2 i fig.3), on es troben tots els materials
que fan servir. A l’aula, hi ha una pissarra digital Interactiva Smartnotebook (fig. 1). L’únic
inconvenient és que potser estaria millor una mica més abaix perquè els alumnes arribin
sense cap dificultat.
Fig 1. Fig 1.
Fig. 2 Fig 3.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 9
La definició, els components i el sistema de funcionament d’aquest tipus de
Pissarres digitals les podem trobar en qualsevol manual de divulgació que podem trobar a
la xarxa. A la web http://escuelatic20.wikispaces.com/Pizarra+digital+interactiva, trobem la
següent informació:
“La Pissarra Digital Interactiva és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un control de puntero, que permet projectar en una superfície interactiva continguts en un format idòni per a la visualització en grup. S’hi pot interactuar directament sobre la superfície de projecció, permitint escriure directament sobre ella i controlar els programes informàtics amb el punter o amb els dits”.
Fig 4.
2.1. Els trastorns dels alumnes de l’aula encaix:
Cada alumne és únic però per tal d’organitzar un plan d’intervenció diferenciat entre
la varietat de trastorns contemplats a l’aula Encaix, és adequat fer servir un plan específic
per a cada trastorn. A causa de què n’hi ha uns recursos limitats -tant de personal com de
materials- és necessari classificar els alumnes d’aquest aula pels trastorns que pateixen,
per poder posar a la pràctica qualsevol intervenció i donar resposta a cadascun d’ells.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 10
Entre els trastorns dels alumnes de l’aula Encaix, hi ha un alumne amb TDAH, un
altre amb Asperger, un altre amb Autisme i diversos tipus de Trastorns Generalitzats del
Desenvolupament. No hi ha cap alumne amb dificultats motores però cada vegada hi ha
més alumnes amb problemes psicològics o trastorns psiquiàtrics que impedeixen un
desenvolupament educatiu adequat.
3. INTERVENCIÓ: DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ
3.1. Reflexió preliminar
Abans de la intervenció, he hagut d’informar-me sobre les tres temàtiques
principals que afecten a aquest treball: (1) La crisi educativa i la possibilitat d’un nou
model educatiu, descripció i classificació dels diferents trastorns associats a problemes de
desenvolupament i aprenentatge; (2) necessitats educatives que requereixen els alumnes
que pateixen aquests trastorns; (3) suports tecnològics com és el cas de les PDI;
i,finament, (4) programes informàtics educatius.
3.2. Descripció de la intervenció
Per dur a terme aquesta intervenció, la vaig programar en les següents fases: la
primera fase fa referència a la planificació de la intervenció; la segona, a les activitats en
paper; la tercera, a l’aproximació a les activitats en format digital; la quarta, a les
aplicacions educatives i els possibles recursos que es podrien fer servir i, per últim, la
Fase 5, que consisteix en el procediment de L’adaptació del paper al format digital.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 11
Fase1: Planificació de la intervenció
Després de la consulta bibliogràfica pertinent per donar fonament a la meva
intervenció, el primer pas dins de les directrius d’actuació, era el moment de
gestionar les activitats.
Per tal de projectar les diverses vies d’adaptació, he classificat les activitats
en tres grups diferents: Les activitats “Prioritat I”: En aquest grup, tenim les
activitats que han estat difícils d’entendre per part de l’alumnat, que podrien
millorar mitjançant les TIC i; les activitats “Prioritat II”: Les activitats òptimes que
poden millorar amb les TIC.; les activitats “Prioritat III”, que son aquelles activitats
que, sent òptimes en format paper i metodològicament destinades com a activitats
individuals, podrien tornar-s’hi col·lectives mitjançant les TIC.
Fase 2: Les activitats en paper
D’una banda, es va demanar a la encarregada de l’aula Encaix una trobada
per tal d’estudiar les activitats que ella feia servir en les seves classes, en las
quals els alumnes s’hagin aturat més i amb les quals hagin tingut més dificultats.
Partint d’aquestes dificultats, aniria demanant informació a la mestra per investigar
de quina manera les noves tecnologies podrien afavorir un aprenentatge més
significatiu. Els criteris de selecció, en un principi, estaven basats en graus de
prioritat:
• Prioritat 1:
• Prioritat 2:
• Prioritat 3:
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 12
Tot i això, la mestra els va organitzar per grups de continguts: l’article i el
verb. Però em vaig adonar que potser podia ser millor ser més exhaustius a l’hora
de classificar-les, i vaig decidir fer-ho per sintagmes i de menys a més dificultat:
A.Activitats referides al Sintagma Verbal:
1. Les accions. Verbs intransitius.
2.Enllaç del verb amb el subjecte
2.1. Concordances de nombre: Singular i plural.
2.2.Concordances de temps: Passat, present i futur.
B.Activitats referides al Sintagma Nominal:
3.Enllaç de l’article amb el nom
3.1.Concordances de nombre: concepte de singular i plural.
3.2.Concordances de gènere: concepte de femení i masculí.
3.3.Concordances de nombre i gènere alhora.
El següent pas va ser anomenar cadascuna de les fitxes per tal de fer una
distribució més ordenada i lògica, i per tal de poder agrupar-les per analitzar es
relacions respecte a les futures adaptacions digitals. El criteri que vaig fer servir
va estar relacionat amb el tipus de procediment implícit que hi havia en cada
activitat i, per tant, amb el grau de dificultat.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 13
DIFICULTAT ACTIVITATSSN
ACTIVITATS SV
1 A (1-5)
2 A (6-9)
3 A10
4 A (11,12)
Quant al tipus de procediments que suposen, vaig fer la descripció detallada:
SINTAGMA NOMINAL
ACTIVITATS(SN)
DESCRIPCIÓ PROCESSOS
A (1-5) Han d’escriure l’article que sigui necessari a l’esquerra de cada imatge - Femení singular.- Masculí singular i plural.
1) Han de descodificar la imatge per aclarir si es tracta d’un femení o un masculí, d’un plural o d’un singular. Decodificar la imatge.
2) Han de relacionar la paraula representada amb l’article corresponent i escriure’l correctament. Relacionar
A6 En aquesta fitxa hi ha dues activitats. Identificació de l’article: 1) pinta; 2) Endreça.”
1) Relacionar (adaptada) article i objecte. (ACTIVITAT 1ª)
2) Relacionar la paraula amb l’article i escriure-la correctament (ACTIVITAT 2ona).
A7 “Escriu” 1) Han de copiar (escriure) l’article que ja hi és sobre la columna corresponent.
A8 “Escriu l’article del dibuix: el i la“
Han d’escriure l’article que sigui necessari a l’esquerra de cada imatge - Femení singular.- Masculí singular i plural.
1) Han de descodificar la imatge per aclarir si es tracta d’un femení o un masculí, d’un plural o d’un singular.
2) Han de relacionar la paraula representada amb l’article corresponent i escriure’l correctament
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 14
ACTIVITATS(SN)
DESCRIPCIÓ PROCESSOS
A9 “Completa amb el, la o l’. El-Les”.
Article -> Nom1) Han d’escriure l’article que sigui
necessari a l’esquerra de cada paraula (nom). Article singular: femení i masculí.
2) Han de copiar l’article que ja hi és sobre la columna corresponent. Article plural: femení i masculí.
A10 “Escriu el, la, l’”8 noms, 1 d’exemple.
Nom -> Article1) Relacionar continent
(significant) i contingut (significat) dels noms (nom-imatge)
2) Han d’escriure el nom que sigui necessari a la dreta de cada paraula. Nom singular: femení i masculí.
3) Han de copiar la paraula (nom) que ja hi és a dalt sota la imatge corresponent.
4) Escriure l’article corresponent.
SINTAGMA VERBAL
ACTIVITATS(SV)
DESCRIPCIÓ PROCESSOS
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 15
Fase 3: Aproximació a les activitats digitals
1. Anàlisi sobre les característiques de les activitats i plantejament de les
possibilitats d’adaptació.
2. Possibles conversions de tipologia paper-digital i les seves repercusions.
3. En referència als programes informàtics educatius i els exemples d’escoles
2.0:
3.1. A p l i c a c i o n s : J c l i c , L I M ( L i b r o I n t e r a c t i v o M u l t i m e d i a ) ,
SMARTNOTEBOOK, HotPotatoes.
3.2. Aproximació cap a les posibilitats: Sopas de letras, crucigramas, relación
simple, ... Primeres impressions.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 16
Fase 4: Les aplicacions educatives i els recursos
Aprofundiment sobre el funcionament i possibilitats de les aplicacions més
conegudes:
I. JCLIC: Sopas de letras
II. HotPotatoes:
III. LIM: Soport per penjar les activitats i introduir text instructiu / explicatiu.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 17
Fase 5: L’adaptació de les activitats al format digital
SINTAGMA NOMINAL
SINTAGMA VERBAL
RELACIÓ 1-1 A6A12A14
V6V7V10
RESP. ESCRITA A(1-5)A7A11A14A15
RELACIÓ 1-1 / RESP. ESCRITA A6A 11A12A14
V6V7
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 18
4. REPERCUSSIONS:
Amb l’anàlisi detallat del procediment de l’adaptació de les diverses activitats,
juntament amb l’intent de categorització i generalització resultants de dur a terme aquest
anàlisi es pretén ampliar les expectatives cap a la possibilitat de dur a terme altres estudis
relacionats amb l’adaptació curricular d’activitats originàries en paper, per tal de aprofundir
més en aquest aspecte.
Quant a la relació entre les activitats en format i la seva correspondència amb el
format digital, de entre les conclusions obtingudes, tenim les següents:
• L’aplicació JClic pot fer-se servir per a les activitats més bàsiques quant a nombre de
processos implícits.
• L’aplicació HotPotatoes és més adequada per a els processos més complexos, ja que
permet fer relacions de més de dos components.
• A l’hora de dur a terme les adaptacions, podem graduar fàcilment la dificultat de les
activitats. D’aquesta manera, podem arribar a més alumnes i de millor manera.
Dels resultats d’aquest treball d’anàlisi, es dedueix la hipòtesi de què les millores
que es poden obtenir en la pràctica educativa amb l’ús de les activitats son:
• Aconseguirem un entorn i una situació controlable.
• Afavoreixen l’atenció i disminueixen la frustració davant els errors.
• Afavoreixen o possibiliten el treball autònom, així com el desenvolupament de les
capacitats d’autocontrol, que s’adapten a les característiques de cada alumne.
• Són un element d’aprenentatge actiu, on destaquen la seva versatilitat, flexibilitat i
adaptabilitat.
• L’activitat es pot compartir amb altres nens i adults, o adults per afavorir les relacions
personals.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 19
5. AVALUACIÓ DE LA PROPOSTA. POSSIBILITATS DE MILLORA I AMPLIACIÓ
Les activitats:
En qualsevol cas, encara que hi hagi tres tipus de prioritat, considero que si es vol
afavorir una nova perspectiva educativa, s’hauria d’abordar tota aquesta casuística, tenint
en compte un bon ús de les Noves Tecnologies i la possibilitat d’adaptar-hi la gestió de
l’aula. Son petits canvis que ens permeten comprendre que és necessari no només
canviar la tipologia de les activitats, sinó també canviar la manera d’entendre el món.
Evidentment, hi ha activitats que no es poden substituir per les Noves Tecnologies
perquè no resulta viable del tot, com pot ser el desenvolupament de la capacitat
psicomotriu fina que suposa escriure, encara que es pugui fer servir la pissarra digital.
Dificultats trobades:
He trobat que no tenia prou experiència amb les aplicacions educatives i he hagut
de fer un entrenament previ llegint tutorials i investigant al voltant de les possibilitats que
cadascun de les aplicacions podria oferir-me a l’hora de fer les adaptacions.
L’Educació Especial no és la meva especialitat i he volgut fer un esforç en aprendre
coses de manera autònoma perquè em semblava molt important conèixer les
característiques principals de cadascun d’ells i així saber quines Necessitats Educatives
podrien veure’s afectades de manera positiva per la consecució del nou entorn de les TIC.
La dificultat més gran va estar quan va haver-hi problemes de comunicació amb la
mestra perquè li havien donat una baixa de dos mesos i no em va avisar. Però en
incorporar-se al treball es va posar de nou en contacte amb mi i em va citar per tal de
donar-me les activitats.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 20
6. BIBLIOGRAFIA:
• Recursos citats:
• Prensky, M. Nativos digitales, inmigrantes digitales, “On the Horizon” (NBC
University Press, Vol. 9 Nº 5, d’octubre de 2001) http://www.marcprensky.com/
writing/Prensky-NATIVOS%20E%20INMIGRANTES%20DIGITALES
%20(SEK).pdf
• Gardner, H., Inteligencias múltiples. La Teoría en la práctica, Paidós, Barcelona,
1998.
• Recursos consultats:
1. Novel·les-assaig sobre la discussió de la dicotomia “paper versus format
digital”, resistències a les noves tecnologies.
• Birkerts, S, Elegia a Gutenberg: El futuro de la lectura en la era electrónica,
Alianza Ed, Madrid, 1999.
• Sartori G., Homo videns: La sociedad teledirigida, Taurus, Madrid, 2005.
2. Articles d’investigació
• Coscolla, M.D.: Pizarra Digital Interactiva en el aula: Uso y valoraciones
sobre el aprendizaje/Interactive Whiteboard in the Classroom: Use and
Evaluation of Learning. (pags. 99-116).:http://www.uoc.edu/web/cat/articles/
joan_majo.html
• García, F., Portillo, J., (i altres): Nativos digitales y modelos de aprendizaje,
Universidad de País Vasco,
• Altres:
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 21
3. Bancs de recursos i aplicacions utilitzades:
• Banc de recursos educatius (software), web del Ministerio d’Educación y
Ciencia Español: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/
software/software-educativo
• Banc de recursos TIC per al professorat, de la web Escuela 2.0.: http://
www.escuela20.com/mater ia l -d idact ico-recursos/ recursos- t ic /
herramientas-20_289_1_ap.html
• Banc de recursos TIC adreçats als alumnes amb dislèxia: http://
www.dislecan.es/web-links/37-informaticas.html
• Software Hotpotatoes: http://hotpot.uvic.ca
• Software JClic: http://clic.xtec.cat/es/jclic/
• F o r m u l a r i G o o g l e : h t t p s : / / d o c s . g o o g l e . c o m / f o r m s / d /
1orh68Jm6KVsI7r1ypGXvBh5TI5xenDR6u1oz9jm10d0/edit
7. ANNEXOS:
ANNEX: Criteris de classificació per a les activitats en paper, segons prioritats
ANNEX: Recull d’activitats de l’article
ANNEX: Recull d’activitats del verb.
ANNEX: Proposta d’enquesta per a futures ampliacions d’aquesta proposta
d’intervencióhttps://docs.google.com/forms/d/1bM-kPEgT2mQ2QdfwjG3j-
bD5Ko3OAanoTkYDgdDWV-A/viewform
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 22
8. AGRAÏMENTS:
Vull agrair la col·laboració de la mestra de l’Aula Encaix, Joana Mariano, sense qui
aquest treball hagués estat inviable, la de la directora de l’Escola Pia Sant Antoni
(Barcelona), Gemma Sabaté, que em va rebre al seu despatx i va acceptar la meva
proposta d’investigació amb total llibertat. Per últim, agraeixo els nens de l’aula Encaix, i el
seu esperit de superació del qual vaig aprendre una lliçó de vida que mai oblidaré.
L’ajut de Ana Mª Martín, professora del CEIP Nueva Andalucía que em va posar en
contacte amb la Mª José López Calzado, professora de l’escola Rio Gordo, totes dues de
Màlaga. Gràcies, Mª José, per compartir amb mi el teu Projecte Newton sobre Tic i
Educació i per les informacions al voltant de les aplicacions educatives.
Agraeixo a la comunitat de professors universitaris que s’atreveixen a trencar
aquesta bretxa generacional, actualitzant-se en pro d’una educació innovadora i adreçada
als mestres del futur, que han de formar-se per als alumnes del futur i per un món millor.
Treball Fi de Grau TIC i Educació
Blanca De Uña Martin 23