They had no choice. No tenien altra opció.
4
They had no choice. No teni en altra opció. A partir del capítol de la sèrie Misteriosos naufragios (títol original en anglès: Deep Wreck Mysteries ) titulat Un pecio lleno de huesos (Original: Search for the Bone Wreck). Producció: Mallison Sadler Productions, Northern Sky Entertainment Ltd i Deep Sea Productions, per a ITV, Canwest Global Hi story Television , National Geographic Chanel, UTV, History C hanel. Vist al Canal Historia 1 . El final de l’ SS Armenian també és el de la germanor en la desgràcia. Era un gran vaixell de vapor gestionat per la White Star Line, la famosa companyia propietària del Titanic. El seu últim viatge el portava des dels Estats Units fins al Canal de Bristol, amb una càrrega de 1.400 mules per a la gran guerra d'Europa. El submarí alemany U-24 el localitzà quan estava a punt d’arribar a les costes britàniques, el 28 de juny de 1915. A prop de Trevose Head, a la península de Cornualla, va fer dispars d’avís per a que la tripulació entregara el vaixell, però la resposta foren unes maniobres de fuga. Finalment, el capità de l’ Armenian, perseguit pel submarí que el bombardejava, ordenà la tripulació que abandonara el vaixell. Quan veieren que els marins eren als bots salvavides, des del submarí llançaren dos torpedes cap a la popa del vaixell, que s’enfonsà ràpidament. Els supervivents foren rescatats l’endemà pel vapor d’arrossegamen t belga President Stevens. L’incident , però, es saldà amb la mort de 33 nord-americans que es sumaven a les víctimes de l’ RMS Lusitania, enfonsat 52 dies a bans. Fou un dels esdeven iments que serví per a la declaració de guerra dels EUA a Alemanya . Poc temps després, els soldats que havi en de morir a milers als camps de batalla d’Europa feren uns viatges semblants al de les mules de l’ Armenian. Entre els morts, quatre eren supervivents que no superaren les ferides i patiments soferts durant la persecució pel submarí alemany. Els altres 29 anaren al fons del mar amb l’ Armenian. Diuen que eren alguns dels traginers afroamericans que formaven la tripulació del vaixell, i que es negaren a abandonar les mules. Elles no reberen altra consideració que la de “càrrega”, subministraments que no havien d’arribar a mans aliades i, sense ser culpables de res, foren condemnades a morir sense tindre cap oportunitat. I, segons algunes versions, aquests home s decidiren acompanyar-les fins al final. Més de 90 anys després, encara buscaven el derelicte conegut com a Bone Wreck (el naufragi dels ossos). Les restes d’un vaixell enfonsat amb víctimes és un cementiri que ha de ser tractat amb respecte: qualsevol possibilitat de mostrar imatges de restes humanes està descartada per endavant. Però, quan trobaren l’ Armenian, gràcies a les dades obtingudes dels arxius de guerra alemanys, la principal prova foren les grans costelles i fèmurs de les mules. El reportatge fa un homenatge als animals que pateixen i moren a la guerra amb imatges de l’ Animals in War Memorial del Hyde Park de Londres. Inaugurat el 24 de novembre de 2004, s’inspira al llibre de Jilly Cooper Animals in war per a retre homenatge als milions i milions d’animals que han servit i mort sota el comandament milit ar britànic a la història. És una gran paret corbada de pedra de Portland, elevada sobre unes escales, que simbolitza el camp de la guerra. Compta amb gravats de diversos ani mals que evoquen imatge s antigues com les dels elefants, cavalls o camells dels monuments mesopotàmics, egipcis, grecs, romans… Una obertura simbolitza el camí cap al combat i la mort dels animals: per una banda, dues mules de bronze avancen cap a eixa obertura, amb la seua pesada càrrega; per l’altra, un gran cavall i un gos, també de bronze, s’allunyen definitivament del malson. 1 http://www .canaldehistoria.es/vertv/sinopsis/5186 40_4/Misteriosos-Nau fragios--Un-pecio-llen o-de-huesos L’ SS Armenian.
-
Upload
jesus-frare-garcia -
Category
Documents
-
view
229 -
download
0
Transcript of They had no choice. No tenien altra opció.
8/13/2019 They had no choice. No tenien altra opció.
http://slidepdf.com/reader/full/they-had-no-choice-no-tenien-altra-opcio 1/4
They had no choice. No tenien altra opció.
A partir del capítol de la sèrie Misteriosos naufragios (títol original en anglès: Deep Wreck Mysteries) titulat Un pecio lleno de huesos (Original: Search for the Bone Wreck). Producció:Mallison Sadler Productions, Northern Sky Entertainment Ltd i Deep Sea Productions, per a ITV,Canwest Global History Television, National Geographic Chanel, UTV, History Chanel. Vist alCanal Historia1.
El final de l’ SS Armeniantambé és el de la germanor enla desgràcia. Era un gran vaixell de vapor gestionat perla White Star Line, la famosacompanyia propietària delTitanic. El seu últim viatge elportava des dels Estats Unitsfins al Canal de Bristol, ambuna càrrega de 1.400 mulesper a la gran guerra d'Europa.
El submarí alemany U-24 ellocalitzà quan estava a puntd’arribar a les costes britàniques, el 28 de juny de
1915. A prop de Trevose Head, a la península de Cornualla, va fer dispars d’avís per a que latripulació entregara el vaixell, però la resposta foren unes maniobres de fuga. Finalment, el capitàde l’ Armenian, perseguit pel submarí que el bombardejava, ordenà la tripulació que abandonara el vaixell. Quan veieren que els marins eren als bots salvavides, des del submarí llançaren dostorpedes cap a la popa del vaixell, que s’enfonsà ràpidament.
Els supervivents foren rescatats l’endemà pel vapor d’arrossegament belga President Stevens.L’incident , però, es saldà amb la mort de 33 nord-americans que es sumaven a les víctimes del’ RMS Lusitania, enfonsat 52 dies abans. Fou un dels esdeveniments que serví per a la declaracióde guerra dels EUA a Alemanya. Poc temps després, els soldats que havien de morir a milers alscamps de batalla d’Europa feren uns viatges semblants al de les mules de l’ Armenian.
Entre els morts, quatre eren supervivents que no superaren les ferides i patiments soferts durant lapersecució pel submarí alemany. Els altres 29 anaren al fons del mar amb l’ Armenian. Diuen queeren alguns dels traginers afroamericans que formaven la tripulació del vaixell, i que es negaren aabandonar les mules. Elles no reberen altra consideració que la de “càrrega”, subministramentsque no havien d’arribar a mans aliades i, sense ser culpables de res, foren condemnades a morirsense tindre cap oportunitat. I, segons algunes versions, aquests homes decidiren acompanyar-lesfins al final.
Més de 90 anys després, encara buscaven el derelicte conegut com a Bone Wreck (el naufragi delsossos). Les restes d’un vaixell enfonsat amb víctimes és un cementiri que ha de ser tractat amb
respecte: qualsevol possibilitat de mostrar imatges de restes humanes està descartada perendavant. Però, quan trobaren l’ Armenian, gràcies a les dades obtingudes dels arxius de guerraalemanys, la principal prova foren les grans costelles i fèmurs de les mules.
El reportatge fa un homenatge als animals que pateixen i moren a la guerra amb imatges del’ Animals in War Memorial del Hyde Park de Londres. Inaugurat el 24 de novembre de 2004,s’inspira al llibre de Jilly Cooper Animals in war per a retre homenatge als milions i milionsd’animals que han servit i mort sota el comandament militar britànic a la història. És una granparet corbada de pedra de Portland, elevada sobre unes escales, que simbolitza el camp de laguerra. Compta amb gravats de diversos animals que evoquen imatges antigues com les delselefants, cavalls o camells dels monuments mesopotàmics, egipcis, grecs, romans… Una oberturasimbolitza el camí cap al combat i la mort dels animals: per una banda, dues mules de bronze
avancen cap a eixa obertura, amb la seua pesada càrrega; per l’altra, un gran cavall i un gos, tambéde bronze, s’allunyen definitivament del malson.
1 http://www.canaldehistoria.es/vertv/sinopsis/518640_4/Misteriosos-Naufragios--Un-pecio-lleno-de-huesos
L’ SS Armenian.
8/13/2019 They had no choice. No tenien altra opció.
http://slidepdf.com/reader/full/they-had-no-choice-no-tenien-altra-opcio 2/4
Animals in War Memorial , Londres.
El monument té inscripcions a banda i banda, encapçalades per la inscripció principal, Els animalsen la guerra. A la banda del cavall i el gos diu: Molts i diversos animals van ser emprats perdonar suport a les forces britàniques i aliades a les guerres i campanyes a través dels segles, icom a resultat, moriren milions. De la coloma a l'elefant, que van jugar un paper vital en totesles regions del món per la causa de la llibertat humana. La seua contribució no s'ha d'oblidarmai. I, a la banda de les mules, diu: Aquest monument està dedicat a tots els animals que vanservir i van morir al costat de les forces britàniques i aliades en les guerres i campanyes a travésdel temps. Una inscripció més petita diu, simplement: No tenien altra opció.
Les imatges em recordaren la història dels hundenminen, els gossos mina que l’exèrcit sovièticentrenà per a atacar els Panzer alemanys durant la Gran Guerra Pàtria (1941-1945). O la delsdofins que fan esclatar mines i que els EUA han utilitzat al golf Pèrsic durant la guerra d’Iraq (desdel 2003). Els elefants d’Anníbal Barca morint de fred al passos dels Alps. O els cadàvers que hancobert els camps de batalla després d’una càrrega de cavalleria sota el bombardeig dels canons. Oels animals de càrrega i de combat devorats pels humans durant els setges a les ciutats. Milions de víctimes de la guerra.
El monument als animals de laguerra de Londres hauria de serconsiderat un dels principals símbolsdel moviment vegà, especialment pel
que fa a eixa inscripció: no tenienaltra opció. Aquesta és la realitat detots els animals utilitzats, explotats,empresonats i matats pels éssershumans: no tenen altra opció quepatir aquesta injustícia, fruit de laideologia especista que els converteixen propietats, en objectes com lesarmes de guerra o en simple càrregad’un vaixell a enfonsar, com elsesclaus galiots lligats als rems. Comels humans més pobres de la terra,
que mai han tingut els diners que elsalliberarien de la guerra, i hanacabat sent carn de canó.
Fosa comuna plena de cavalls. Batalla de Halen (Flandes), 11-12d'agost de 1914.
8/13/2019 They had no choice. No tenien altra opció.
http://slidepdf.com/reader/full/they-had-no-choice-no-tenien-altra-opcio 3/4
Del reportatge sobre la troballa de l’ Armenian, em quede amb aquells 29 traginers negres. Nosabem si realment decidiren renunciar als privilegis d’espècie que els donava el dret de pujar als bots salvavides i preferiren restar del costat de la justícia, al fons del mar junt als més febles que nocontaven per a res. Persones negres de l’Amèrica de la segregació racial, de l’exclusióinstitucionalitzada i el KKK, que comprenien perfectament el que tot allò significava per a lesmules. Com les sufragistes abolicionistes entenien el que era l’esclavitud, o com els brigadistesalemanys de la columna Ernst Thälmann entenien la lluita contra el feixisme, mentre ho donaven
tot a les trinxeres de la Moncloa o les batalles del Jarama i Guadalajara (1936-1938). Vull creure que si, que aquells traginers son el millor símbol de l’empatia en la desgràcia. Aquellcementiri submarí, amb 1.400 mules i els seus 29 germans humans, també hauria de ser un símboldel moviment animalista. Les que no tenien altra opció per no ser individus humans, i els quedecidiren estar al seu costat.
8/13/2019 They had no choice. No tenien altra opció.
http://slidepdf.com/reader/full/they-had-no-choice-no-tenien-altra-opcio 4/4
