"Ja des de l'any 1986 s'han produït a Lleida embarassos i naixements de nens i nenes mitjançant i gràcies a les tècniques de reproducció assis-tida denominades IAD o també

IAM", explica el doctor Jordi Corta-da i Robert, uròleg i especialista en aquestes qüestions. El primer nadó que va néixer a Lleida l'any 1986 va ser una nena.

Reproducció assistida a Lleida des del 1986

Tot i que mai no ha tras-cendit a la premsa, a la nos-tra ciutat, ja des de l'any 86, s'han produït embarassos i naixements (segons el que nosaltres sabem) de nens i nenes mitjançant i gràcies a les tècniques de reproduc-ció assistida practicades a Lleida denominades IAD o també IAM.

Aclarim que les sigles fan referència a les tècniques "Inseminació Artificial de Donant" o "Inseminació Artificial de Marit" essent la de donant evidentment anò-nima i controlada sanitària-ment i la de marit millorada al nostre laboratori.

Donada la meva condició d'uròleg, i amb especial de-dicació a l'Andrologia (sóc membre de la Sociedad Española de Fertilidad, de la Sociedad Española de An-drologia de la qual formo part de la Junta Directiva) ja fa molt de temps que em de-dico a aquests temes i que en contacte amb un banc de semen de Barcelona duc a terme tant les anomenades IAD. com les IAM.

Però fins ara, i degut a l'especial delicadesa d'a-quest tema, tot el que en la meva consulta i arribat el moment de part evident-ment fora d'ella s'esdevenia, resultava especialment dis-cret donada l'especial con-juntura que ens envolta en viure en una ciutat relativa-ment petita com la nostra.

Un cop vist que el que feiem amb una especial dis-creció a casa nostra des deja feia anys es mereix titular de primera pàgina, ens hem decidit a explicar que sí, a Lleida ja han nascut nadons gràcies a tècniques de re-producció assistida (de les dues classes) de fa quatre anys, i per a ser més exactes la primera va ser una nena.

Donat que l'única inten-ció de la nostra carta era puntualitzar sobre un tema delicat i molt íntim que pro-bablement no hauria de sortir de les pàgines científi-ques, li agraeixo la publica-ció de la present desitjant que la seva reportera verifi-qui les novetats.

Li puc donar, però, abans, la raó en dos punts del seu article: la facilitat de poder-ho fer a Lleida i sobretot que són necessaris diferents cicles per aconseguir, si es que s'aconsegueixen, els embarassos.

No puc esperar que la meva carta tingui el mateix protagonisme que el seu article de diumenge però sí

crec que vostè Sr. Director li sabrà trobar el lloc adient per a fer el necessari contra-punt i ressò. Moltes gràcies.

Jordi Cortada i Robert (Col. núm. 1 .123 del

Col·legi de Metges)

CCOOi Serveis Penitenciaris

Aquesta secció sindical considera molt greus, i en alguns casos no ajustades a dret, les afirmacions fetes pel senyor director general dels Serveis Penitenciaris i Rehabilitació, reflectides en els mitjans de comunicació del dia 19 d'octubre, amb motiu de la seva darrera visita a la ciutat de Lleida. Davant d'això, cal fer les pun-tualitzacions que segueixen:

A) Assegurar que les presons de Lleida no sofrei-xen massificació és una afir-mació temerària, ja que els dos centres penitenciaris lleidatans estan al doble de la seva capacitat òptima. Cal tenir present que les cel·les estan pensades per a un in-tern, tal com marca l'article 19 de la Llei Orgànica gene-ral Penitenciària i no per 2 o 3 interns com deia el direc-tor general. L'Ignasi Garcia i Clavel diu que l'amuntega-ment comença amb quatre interns per cel.la. El que no diu és que aquests interns han de conviure en un espai tancat d'uns 8 metres qua-drat? durant la meitat del dia. Es obvi que encabir tants

La presó de Lleida.

A Lleida han nascut alguns nens per inseminació artificial. ARXIU

Nat dels joves poc servei pot fer a la intenció primera de les presons (rehabilitació i reinserció) al desconnectar els interns joves del seu medi social i familiar. Cal solu-cions efectives, no almoines. Segons el director general el Departament de joves no està infrautilitzat. Aquesta asseveració és totalment errònia, perquè la seva ocu-pació supera la capacitat òp-tima. Aquesta declaració poc afortunada comporta el canvi de 30 joves per 60 in-ternes, donant-nos una ocu-pació que triplicarà la regla-mentada.

D) Tot i aquest estat de coses comporta que els nostres alts càrrecs se saltin sense embuts la legislació vigent, afavorintun augment de les despeses de forma innecessària (desplaça-ments, obres de remodela-ció del nou departament que només serviran per a dos anys...) i complicant l'estruc-tura interna del centre peni-tenciari de Lleida I, que veurà com les reformes necessàries de seguretat interior es veuen novament arraconades.

E) La solució més adient amb el marc legal i menys gravosa econòmicament seria l'habilitació d'un mò-dul per a dones al CP de Can Brians (que es preveu en marxa pel maig vinent) .Fins i tot, donades les caracterís-tiques modulars d'aquest centre s'hi podrien encabir interns de la Model en la resta de mòduls. Les pres-ses actuals només perjudi-caran les butxaques dels contribuents, els interns i els seus familiars. Cal fer evi-dent que l'amuntegament del CP de Dones no és pro-

ducte de quatre dies, per-què ja fa més de dos anys que la població interna esta-va en uns nivells semblants als actuals. Això vol dir que la Direcció General ha tin-gut prou temps com perquè ara ens surti amb improvisa-cions de darrera hora. Cal esmenar errors i accelerar l'obertura dels nous centres penitenciaris.

F) Finalment, cal lamen-tar l'hermetisme de l'Ajun-tament de Lleida pel 4uefaa la manca de llicència d'obres per al nou departament de dones. Després que aques-ta secció sindical presentés la denúncia el passat 11 d'oc-tubre. La Paeria no s'ha dignat fer una inspecció de les obres fins el 23 d'octu-bre, sense que es tingui més constància de cap més acció municipal que clarifiqui la situació actual.

Secció Sindical dels Centres Penitenciaris

de Lleida

Aremi va convidar totes les autoritats

En relació a la nota publi-cada al DIARI DE LLEIDA, de data 26-10-90, pàgina 3, on es fa referència a "l'Acte d'AREMI", la Junta de l'As-sociació de Rehabilitació del Minusvàlid, manifesta que varen ser invitats oficialment a l'esmentat acte, organitzat per AREMI, totes les autori-tats locals, provincials i au-tonòmiques que tenen o han tingut relació o competèn-cies amb l'Associació ARE-MI.

J. M. Bernaus Farran, president d'Aremi

interns en un espai reduït afavoreix l'augment de l'a-gressivitat la conflictivitat i una major problemàtica re-gimental.

B) El trasllat dels joves i la conseqüent desaparició dels seus departaments vulnera l'article 24 del Reglament penitenciari, segons el qual cada província ha de tenir un Establiment de Preven-tius amb Departament de Joves i amb dependències separades. Cal assenyalar que les actuals obres al CP de Lleida fan que la necessà-ria separació entre joves i adults, tal com disposen els articles 33 i 39 del RP no es faci efectiva ja que els in-terns joves i adults es barre-gen en un mateix pati i amb activitats comunes.

C) D'altra banda, el tras-

ARXIU

R E C U L L

Estimat Gorbi "Se m'ha mort el canari el

mateix dia en què tu arriba-ves. Veia per la televisió les multituds que t'aclamaven. Les multituds, sap, fa temps que van una mica perdudes: els líders amb fusta, o que ho semblen, no sovintegen. Et vaig veure, doncs, per la tele tot fent el turista acci-dental. Una visita més ràpi-da que la d'un japonès. He sabut, després, que no vas anar ni a l'Ajuntament ni a la Generalitat Una pega, Gor-bi, al pati dels tarongers hauries comprès que els catalans som una barreja de lituans i de georgians. Es a dir, una mica freds, una mica càlids. El President t'hauria explicat algunes coses d'in-terès, minúcies històriques, ves, que fins els japonesos no ignoren. Thauria dit que som una nació i que això fa segles que dura. No tan antiga com Armènia, però déu n'hi do.".

Montserrat Roig ("Avui")

B O C A M O L L S

Josep Lluís Núñez (pre-sident del Barça):

"Ara és el moment de demostrar que el Barça és més que un club".

Els metges es barallen per operar un jugador.

Alfonso Guerra (vice-president):

"No coincideixo amb la psicosi de guerra al Golf.

Té línia directa amb Saddam Hussein.

Jordi Pujol (president Generalitat):

"El govern central ha vexat la Generalitat en el viatge de Gorbatxov".

Gobi no ho va saber.

John Toshack (del Real Madrid):

"M'hauran de fer fora, jo no me'n vaig".

Tampoc no ho sap.

Bo Derek (la dona 10): "No sóc una dona de plàstic. No m'he operat".

No li ha calgut.

m

TV3 obre casa a la Val d'Aran

TV3, cadena de televisió autonòmica, té a punt d'execució el pla per obrir una delegació a la Val d 'Aran .D 'aques ta manera, els aranesos podran rebre a casa seva informació te-levisiva "cuinada" a la mateixa comarca. A més, TV3 els hi servi-rà el programa ela-borat en aranès. La resta d 'hores el centre d'emissió de la Val d'Aran connec-tarà amb el de Lleida. Els periodistes que se'n faran càrrec hau-ran de conèixer per-