Tió

1 m.Tros de tronc per a cremar a la llar. 2 m. Tronc que per Nadal hom fingeix que,

picant-lo, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.

El tió era el tronc

que cremava al foc a terra. Un tronc que donava l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons...

A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona:

El tió és la màgia del Nadal.

La nit de Nadal era una nit en família, a la vora del foc amb un tió ben llarg i gros perquè cremés fins la matinada. El pare el portava del tros dues setmanes abans, i les criatures li donaven menjar i el treien a passejar, a veure si cagava fort la nit de Nadal. Això era el miracle, un tió que cagava! i només una nit a l'any; sempre i quan l'haguessis alimentat bé i tapat amb una manta mentre anava cremant i es cantava la cançó donant-li cops. "El dia de Nadal, posarem el porc en sal... caga tió...!"

Els tions d’avui en dia, tenen cap, cara, un nas gros, potes, i porten barretina. Animals... i és normal que els animals caguin! Es perd la màgia... I caguen de tot: bicicletes, ordinadors, cases de nines...

I no caguen només una vegada: el darrer dia d'escola, la nit de Nadal a casa, el dia de Nadal a cals avis, el dia de Sant Esteve a cals oncles... I no es cremen, passen de generació en generació.

Malgrat tot, el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica que consisteix en el cant d'una cançó característica per acabar donant cops al tronc amb força.

Aquella nena que va venir de Madrid: “Vaig tenir la sort de conèixer el Tió quan ja no em quedava cap heroi nadalenc en qui es pogués continuar creient. Recordo com si fos ara aquell sopar a casa d’uns amics dels meus pares en què una dona m’explicava allò d’un tronc que cagava regals a cops de bastó; i recordo clarament el primer dia en què la pell de taronja l’endemà ja no hi era… i com la meva imaginació desitjava volar de nou tot just després d’haver hagut de renunciar als Reis Mags. El Tió m’oferia una oportunitat única de tornar a creure que totes les meves fantasies contingudes podien ser alliberades de nou i ser correspostes! Ara caga bicicletes i videoconsoles i mòbils i de tot! Però suposo que la màgia continua existint en la imaginació dels qui encara s’ho creuen, s’ho poden creure! Perquè per a aquells que encara s’ho creuen, és precisament aquest el millor regal: creure!”

Mónica