Tirant lo Blanc; Joanot MartorellINTRODUCCITirant lo Blanc va ser escrita a partir de 1460 i publicada primera vegada al 1490. s una novella cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant. La seva credibilitat l'allunya de les novelles de cavalleries de l'edat Mitjana; i l'acci variada i rica en registres, la fan una lectura agradable i divertida.Informaci de l'autor:El seu autor s Joanot Martorell (1414 1468). Era un cavaller que pertanyia a una famlia valenciana. Portava una vida agitada plena d'aventures cavalleresques d'armes, i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortes, interessat en els afers militars d'Europa i amb una visi molt humana i atrevida, dels assumptes amorosos. Les batalles i enfrontaments el van dur a mantenir una correspondncia en defensar del que ell creia que eren els seus drets. Aquestes lletres de batalla sn una bona mostra del coneixement que tenia d'aquestes prctiques. Joanot Martorell, va aprofitar la seva prpia experincia en la elaboraci de la seva obra, com tots els bons novellistes.

Resum:Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca que narra les aventures d'armes i amors del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.La novella comena explicant la histria del comte Guillem de Varoic, retirat de la vida cavalleresca i recls en una ermita, i s llavors quan Tirant es topa amb l'ermit i rep l'ordre de cavalleria. Una vegada Tirant torna de Londres cap a Bretanya, es informat que han posat setge a l'illa de Rodes i de seguida marxa cap al regne de Siclia. Tirant esdev un fams cavaller i desprs de diverses batalles al regne de Siclia que guanya amb grans estratgies militars, l'informen que els turcs han envat l'imperi Grec, i li preguen que el socorri. s llavors quan coneix a la princesa Carmesina i s'enamora bojament. Tot i que aquesta tamb esta enamorada de Tirant, el fa resistir, de fet, Carmesina exigeix a Tirant com a princesa imperial que s, una posici social que ell noms pot guanyar vencent els turcs. Durant aquest temps a l'imperi Grec, Tirant t diverses batalles que demostra la vulnerabilitat de la seua persona, i tamb demostra que no se'n sap sortir tots sols de les relacions amb la seua amada i necessita l'ajuda de la donzella Plaerdemavida. Tirant ha de tornar al camp de batalla, i per aix ha d'embarcar en una galera, la qual s'enfelloneix a causa d'una tempesta, i Tirant i Plaerdemavida, cadascun pel seu costat, atenyen la platja i salven la seua vida. Mentre tan Tirant es al nord d'frica, Carmesina, els quals estan casat secretament, es fa monja per sense jurar l'allot. Un cop torna Tirant, li agarra un mal de costat i aquest mor. La princesa desconsolada per la mort del seu estimat mor bojament a causa d'aquesta desgrcia.

NOVELA CAVALLERESCA I MILITARTirant s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes i un gran estratega militar, amb gran nim i amb dots de comandament innegables. Un cavaller notable i un bon militar, que ven sempre, i amb uns avantpassats illustres en el mn de la cavalleria; conserva, el seu carcter de cavaller virtus, valent i admirable. En l'obra podem observar que Joanot Martorell s mostra molt seris en les escenes prpiament cavalleresques o militars. Aquestes escenes, per mar i terra, de la campanya contra els turcs en defensa de Constantinoble, s un dels dos eixos principals de l'obra juntament amb l'erotisme. En les lletres de batalla Martorell introdueix la ironia per tal de ridiculitzar els seus adversaris. Podem veure que en les batalles, Tirant, no lluita mai sol contra ms d'un cavaller, i sovint, desprs d'aquestes, les ferides el tenen malalt i abatut. Les estratgies militars sn tamb molt abundants en l'obra i juguen un paper molt important en la resoluci de les batalles.NOVELA PSICOLOGICATirant, encara que sigui un personatge de ficci, sens presenta ben perfilat i ric psicolgicament. Ens captiva i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments i de situacions que es donen en la novella . Tamb trobem la realitat, ja que tots els seus fets sn propis del comportament hum i dintre dels seus lmits possibles.

NOVELA HUMANSTICAs en les escenes amoroses on el cavaller s'humanitza definitivament i se'ns fa ms atractiu per les seves debilitats i pel seu ampli registre de situacions en les que passa; per aquesta humanitzaci arriba a la mxima expressi en el moment de la seva mort causada per una malaltia, i desprs d'haver fet el seu testament.NOVELA ERTICA i AMOROSAAquests dos aspectes suposen una originalitat respecte a la novella cortesana i cavalleresca, ja que no sn freqents. En les escenes ertiques, que hi sn constants, Joanot Martorell utilitza un to burleta, enginys i desvergonyit; juntament amb l'humor i la ironia, els quals adquireixen un paper central. En el Tirant trobem un erotisme tant freqent, tant ben narrat i tant prxim al lector, que s un element impossible d'oblidar i part fonamental del seu realisme. Aquesta sensualitat, sempre divertida i sempre atrevida, cont unes situacions tant variades com aquella en qu Carmesina no permet a Tirant que li besi la m per la part de fora, per li ofereix la palma. Tirant, enamorat sobtadament i irresistiblement de Carmesina, la primera vegada que la veu el seu amor s des del principi ben terrenal i les seves relacions sn, la histria de la frustraci d'un desig amorssexual insatisfet; aquests episodis amorosos de Tirant i Carmesina sn, juntament amb els episodis militars, l'eix principal de l'obra. Al contrari dels amors de Tirant i Carmesina, que evolucionen ms lentament, trobem els amors ms desvergonyits, naturals i alliberats de dues altres parelles: Estefania i Diafebus per una banda i Hiplit i l'Emperadriu per l'altra.NOVELA HISTORICAEn l'obra veiem en el personatge de Tirant un recull d'elements biogrfics d'alguns personatges histricament reals, que podrien haver inspirat a Martorell. Com tamb apareixen personatges histrics els quals sn contemporanis a l'poca de Joanot Martorell. En la narraci observem que Tirant contradiu la histria quan esmenta que salva l'imperi oriental de les mans dels turcs, quan sabem que l'antiga Bizanci, desprs Constantinoble, s actualment la ciutat d'Istanbul a l'estat turc; per tamb apareixien algunes de les aventures basades en fets obtinguts de la histria real.NOVELA HUMORISTICALa presncia del humor s principal perqu la lectura sigui atractiva i divertida. Aquest comena a ser essencial a partir de l'estada de Tirant a Siclia. L'humorisme sovint apareix acompanyat de sensualitat en les escenes amoroses, com tamb el trobem en els noms d'alguns personatges de Martorell.

Explica el tipus d'amor que la novella presenta i justifica si en algun moment apareix reflectit el concepte d'amor Corts.El amor que es presenta entre Tirant i Carmesina. s un amor Corts en que la diferncia de rang entre els estimats es constata. Tot i la insistncia de Tirant per aconseguir la seua amada, ella sempre li dona llunyanes esperances ja que la princesa no s qualsevol, i per tant ha de mantenir la seua virginitat com una cosa sagrada.Martorell tamb, ens presenta l'amor entre Tirant i Carmesina molt passional, i a pesar de totes les traves que la Viuda Reposada i posa, acaba sortint b.Aquest enamorament que reflecteix Martorell s tan fort que fins donen la seua mort pel seu estimat. A ms, podem veure en l'obra senyals ausimarquians com per exemple el llir entre cards, que ens presenta a la donzella com la puresa en front una societat plena de malvats.A ms, l'obra en presenta diverses relacions amoroses que constaten la modernitat del llibre, com l'amor sorgit entre l'Emperadriu i Hiplit, els matrimonis secrets i les bodes sordes, primerament entre Diafebus i Estefania i, posteriorment entre Tirant i Carmesina.Tamb constitueix un retaule ertic amb la prctica de fetitxisme, adulteris, voyeurisme, etc., presentats amb total llibertat i que dna, un cop ms la modernitat al llibre.

Els fets d'armes sn molt importants en el llibre, sn exagerats? Com es guanyen les batalles?A diferncia de les novelles de cavalleries, l'autor dna un mfasi especial a la realitat racional i la versemblana, per aix les batalles seran guanyades per la intelligncia d'un heroi, que ms que fort, s resistent. Tirant s un personatge de carn i ossos i per aix es ferit diverses vegades. Encara que hi ha escenes en qu Martorell ens descriu conflictes vertaderament sanguinaris i violents, no ens deixa de descriure batalles que es produen en aquella poca. Per aix, podem dir que Martorell no ens exagera la realitat, simplement ens la descriu.Per suposat, el Tirant es caracteritza per aquesta modernitat en qu els homes ja no guanyen per la fora sin per la intelligncia i les estratgies. Per aix, molt sovint Tirant es fa ajudar per homes que coneixen la terra i es deixa aconsellar.

ESDEVENIMENTSTirant a Anglaterra. La novella inicia amb la histria del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a Du i recls en una ermita. Tirant, cam d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aqu rep consell de l'ermit i un tractat de cavalleria. En partir Tirant per seguir el seu cam, promet a l'ermit passar per all per explicarli com s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cos de Tirant, fa saber a l'ermit els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. Tamb li explica com aquest va adquirir un gran prestigi i l'ordre decavalleria.Tirant a Siclia i a l'illa de Rodes Tirant i el prncep Felip, en assabentarse que els genovesos han posat setge a l'illa de Rodes, es dirigeixen cap a l'illa per combatre'ls. Abans, per, fan una estada a Siclia, on Felip s'enamora de Ricomana. Aquesta, sospitant de la beneiteria del prncep, el posa a prova, per sempre est pel mig Tirant, mirant d'esmenar les rucades de Felip. Tirant i Felip es dirigeixen cap a l'illa de Rodes, on aconsegueixen amb xit la fugida dels enemics. De tornada, Ricomana segueix amb el joc i, grcies a un equvoc, finalment cedex a casarse amb Felip.Tirant a l'Imperi Grec L'Emperador demana ajuda a Tirant per combatre els turcs. Quan arriba, a Constantinoble el nombren Capit. Aqu coneix a Carmesina, la filla de l'Emperador, de la qual s'enamora bojament i la sedueix. La dida de la Princesa, la Viuda Reposada, consumida per l'enveja, mou cel i terra perqu aquest amor no sigui possible. Per altra banda, Plaerdemavida fa el que pot perqu els enamorats es vegin secretament. Tirant, com a bon cavaller, ven els turcs diverses vegades. En tornar de les batalles, Diafebus i Estefania es casen en secret i, ms endavant, es celebren les bodes pblicament. A ms a ms, a la cort neix un altre amor: Hiplit s'enamora de l'Emperadriu.Tirant, decidit i recuperat de les ferides, s'embarca per tornar al camp de batalla, molt irat i decebut per les maleses que la Viuda Reposada li havia explicat sobre la Princesa. Plaerdemavida, parla amb Tirant i ho desmenteix. A causa d'una mala marea, la galera naufraga, (Tirant i Plaerdemavida salven les seves vides)Tirant al Nord d'frica El Cabdillo troba a Tirant desprs d'haver naufragat i el fa captiu, per l'allibera a lavegada per la seva virtut de cavaller. Tirant, molt agrat, l'ajuda entrant en combat contra els enemics. LaReina, atreta per Tirant, li declara el seu amor, per Tirant segueix fidel a l'amor de Carmesina. Estant enaquesta situaci, la Reina vol seguir la fe de Tirant, el qual li dna el baptisme. Seguidament, molts altres sarrans segueixen l'exemple de la Reina i, d'aquesta manera, Tirant evangelitza gran quantitat d'infidels. Ms endavant, Tirant i Plaerdemavida es troben i retornen a Constantinoble per defensarla dels turcs. Abans, per, Plaerdemavida i Diafebus es casen.Tirant torna a l'Imperi Grec La Viuda Reposada, en saber que Tirant torna, es mata per temor. Tirant aconsegueix propostes de pau per part dels turcs. L'Emperador, molt agrat, li dna la m de la seva filla Carmesina, per per desventura, Tirant emmalalteix i mor. L'Emperador, en veure tantes lamentacions i, molt afectat per la mort de Tirant, tamb mor. Acte seguit, Carmesina, sense poder aguantar tant de dolor causat per la prdua del seu pare i del seu estimat, tamb mor. L'Emperadriu es casa amb Hiplit i aquest, convertit en Emperador, fa enterrar els cossos dels enamorats dignament.

TEMPS I ESPAIL'espai on transcorren els esdeveniments sn l'illa d'Anglaterra, l'illa de Rodes, Siclia, l'Imperi Grec i el nord d'frica. Tamb cal esmentar el mar Mediterrani en general per on navega, naufraga... El temps recau en el perode histric de les guerres entre grecs i turcs, recuperar Constantinoble (que va caure en mans dels turcs el 1453). S. XV.

PERSONATGES PRINCIPALSTirant s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes, un gran estratega militar, amb gran nim i amb dots de comandament, a ms de ser un cortes educat i gentil. Tirant se'ns presenta complex i ric psicolgicament i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments, alhora molt humans, en consonncia amb la varietat de situacions que es donen a la novella.Carmesina s un personatge encisador, malgrat que, possiblement s el de menys complexitat psicolgica de tota la novella, moguda nicament per la idea de preservar la seva virginitat. Una actitud simple i unidireccional plenament justificada a la novella. En primer lloc, perqu s justament aquest fet el que mant la tensi dels episodis amorosos. I en segon lloc perqu Carmesina, de fet, exigeix de Tirant com a princesa imperial que s una posici social que ell noms pot guanyar vencent els turcs.Diafebus cos de Tirant, s com el narrador de l'histria, i s el que conta les gestes del seu cos, a qui es plenament fidel. Es casa amb la filla del duc de Macednia, Estefania .Guillem de Varoic s un valent i honrat cavaller que es va retirar de les armes per ferse ermit, fent creure a la seva dona que ha mort. Aix coneix a Tirant, tot escoltant la histria que li conta Diafebus de quan Tirant es armat cavaller.Hiplit s l'escuder i nebot de Tirant, i es casa amb l'Emperatriu, pel que hereda l'imperi de Bizanci. Quan ella mor, es casa amb la filla del Rei d'Anglaterra, amb qui te cinc fills.Viuda Reposada, una dida severa, que es transforma, sobtadament enamorada de Tirant, fins a extrems grotescos, com en l'escena en qu es despulla i suplica les carcies del cavaller.Plaerdemavida, possiblement el personatge ms simptic i entremaliat de la narraci. Aquesta donzella, imprescindible en els amors de Tirant i Carmesina, graciosa, sovint desvergonyida i sempre intencionada en els afers ertics, s l'nica que no viu aventures sexuals. Sembla com si el seu erotisme es satisfs amb una mena de contemplaci fsica i mental de les aventures dels altres.L'Emperadriu portes enfora mant una imatge dignitat, honestedat i noblesa, i portes endins es lliura amb una alegria juvenil a l'adulteri amb el jove Hiplit, en una relaci de marcades connotacions incestuoses.

TEMPS I NARRADOREl llibre est narrat en tercera persona del singular, i el narrador s omniscient, per en alguns casos el mateix Tirant parla en primera persona del singular o d'altres personatges conten la histria des de dins, subdesenvolupats diverses historietes dintre de l'argument principal.

OPINI: La importncia del Tirant en la cultura literria dels Pasos Catalans s un fet que ens ha ens hauria d'omplir d'orgull, ja que fins i tot Miguel de Cervantes el cita com el millor llibre del mn.s un llibre que hem de tenir present el gran valor histric, social, psicolgic i humorstic que cont. El Tirant s una novella que t'ajuda a endinsarte en una poca desconeguda que sovint ens la expliquen d'una manera fosca i plena de corrupci i injustcies.s una novella de la qu pots descobrir els valors de les persones de fa cinc segles, i que encara que ens sembli que en cinc segles han canviat molt les coses, pots comprovar que les coses no han canviat tant: la gent igualment s mata, la gent encara creu que la seua religi s la millor i que les altres sn simplement sectes, els reis i reines encara ens ensenyen les seues virtuts i ens amaguen els seus vicis, com el cas de l'Emperadriu,encara hi ha gent que no es pot casar amb qui estima, encara hi ha gent que s'odia, que s'enamora... en definitiva que en cinc segles passen moltes coses, per no canvien tantes.El que ms m'ha agradat del llibre ha estat els passatges amorosos i les escenes ertiques, ja que la resta d'escenes blliques no m'han agradat.

Inventa un final diferent per a la novella:Un bon dia l'Emperador s'ala i creu que la missi de Tirant ja no ser alliberar l'imperi Grec dels turcs, sin de trobar la pau entre tots els pobles. L'Emperador com que no vol perdre l'orgull davant dels turcs, li mana a Tirant fer aquesta missi si realment vol casarse amb Carmesina. I llavors Tirant, busca el dileg amb el turcs per trobar una pau on no hi hagin venjances ni deutes entre nacions. Tirant es resigna a fer de cavaller i lluitar per la guerra, per tal de poder aconseguir el seu amor. Musulmans i cristians parlen i arriben a la conclusi que per tenir religions diferent igualment es poden entendre. Troben el cam de la pau al mn buscant la pau i el dileg entre les religions. Accepten que no importa en quin Du es creu o si no es vol creure en cap, i signen un document ms sagrat que cap altra religi que diu que no hi haur mai ms cap guerra al mn. Tirant i Carmesina es casen oficialment i esdevenen reis de l'imperi Grec amb el pacte de que mai ms hi hauran estats ni pasos opressors ni oprimits. Tirant i Carmesina tindran una filla que li es dir Pauenelmn, i Diafebus i Estefania tindran un nen que es dir Llibertatitolerncia. Tots dos es casaran assegurant la continutat de la pau al mn.

Descriu la relaci amorosa que mantenen l'Emperadriu i Hiplit.La relaci entre Hiplit i l'Emperadriu s inslita, ja que l'Emperadriu assegura que Hiplit podria ser el seu net, per tot i aix, degut al desig d'Hiplit i ella que no es nega en absolut, tots dos mantenen una relaci adulterada per tant de satisfer els seus desitjs. Hiplit hem de suposar que s un miny fora trempat i bell, i l'Emperadriu una dona vella per fogosa que troba en Hiplit el que l'Emperador no li pot donar i no es pot resistir a les vacillacions que Hiplit li fa ardidament en confessarli el seu amor.

Assenyala la diferncia de relacions entre Tirant i Carmesina i Diafebus i Estefania:El primer impediment que trobem en la relaci entre Tirant i Carmesina s la diferncia de rang, mentre que en la relaci de Diafebus i Estefania no s existent. Les dues parelles es casen secretament i Plaerdemavida jugar un paper determinat en els amors de les dues parelles joves, com sempre Plaerdemavida s l'alcavota de la novella.Carmesina no li posa les coses fcils a Tirant, a ms, la Viuda Reposada intenta fer fracassar aquesta relaci, per tot i aix la relaci triomfa.Tant Carmesina com Estefania han de patir la dura separaci dels seus amants per que van a combatre.

1 Per qu Tirant i els altres es dirigeixen cap a Anglaterra?Per a celebrar les festes de noces del rei i la reina, i per a rebre l'ordre de cavalleria.2 Per qu Tirant es desvia del cam- d'anada a Anglaterra?Per que s'adorm sobre el cavall.3 Durant el cam-, a qui es troba?A un ermit el qual havia sigut cavaller.4 Com s'anomena el llibre que l'ermit dna a Tirant?L'arbre de batalles.5 Quin es l'objecte que Tirant demana a Agns?Un precis fermall que ella portava penjat al coll.6 Quina condici posa Agns a Tirant per a aconseguir el penjoll?Que l'agafi ell mateix.7 Quines qualitats Ricomana no vol que tingui Felip?Que no vol que sigui ni grosser ni avar.8 Quin paper t Tirant dins de la relaci entre Ricomana i Felip?Tirant aconsegueix que Ricomana s'acabi enamorant de Felip i es casin.9 Per qu Diafebus acaba sent Duc?Per que es casa amb Estefania.10 Quan Tirant s'enamora de Carmesina?Quan la veu per primera vegada.11 Com Tirant li declara el seu amor a Carmesina?Li dona un mirall, i li diu que la imatge que i vegi es la dona a qui estima, i que li pot donar la mort o la vida.12 Com reacciona Carmesina als jocs de Plaerdemavida?No hi vol accedir, i es mant sempre amb una actitud recta.13 Amb qui mant una relaci amorosa l'Emperadriu?Amb Hiplit.14 Perqu la Viuda Reposada intenta trencar qualsevol relaci entre Tirant i Carmesina?Per que ha estat enamorada de Tirant des del primer moment en que el va veure.15 Perqu la Viuda Reposada s'acaba sucidant?Per que sap Tirant torna a l'Imperi Grec i l'acusar de la gran mentida que li va fer creure abans de marxar.16 Qui est enamorat d'Agns?El senyor de les Vilesermes17 On apareix Plaerdemavida desprs del naufragi?En una platja18 Com Tirant es trenca per primera vegada la cama?Escapantse de l'habitaci de Carmesina, desprs de que Plaerdemavida el poss al seu costat i Carmesina el descobr-s.19 On naufrag la galera a on viatjava Tirant?A les costes d'frica.20 De qu es mor Tirant?D'una pulmonia.21 En quin moment es mor Tirant?En el cam- de tornada cap a Constantinoble, desprs d'una batalla.22 Com Carmesina descobreix la mort de Tirant?En veure que tothom plorava, pregunta que passa i li diuen que Tirant s'ha mort.23 Perqu es mor l'Emperador?Per que veu la gran tristesa de la seva filla Carmesina desprs de la mort del seu estimat Tirant.24 A on sn enterrats Tirant i Carmesina? Perqu?Sn enterrats a Bretanya. Per que s on es troba la fam-lia de Tirant.25 Perqu Tirant lo Blanc es diu aix-?Per que el pare de Tirant era de Marca de Tir nia, i la seva mare va ser filla del duc de Bretanya i s'anomenava Blanca.