TAGdocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.31.pdf · titular de les passades eleccions per...

TAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONAsetembre 2003 ◗ any VIII ◗ núm. 31

TAG Setembre 2003 2▼

2

OFICINA

Tel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:[email protected]

HORARI D’OFICINA

De dilluns a dijous:de 9 h a 13:30 hde 15:30 h a 19 hDivendres: de 9 h a 15 h

Gerència:

Míriam Ferrer

Secretaria:

Montserrat Muñoz Madueño

Papereria:

Rosa Ma Gordo

Visats:

Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs Josep Anguera, Glòria de Solà i Eva Larraz

Dilluns, dimecres i dijous: de 9 a 17 hDimarts: de 8 a 14 h

Oficina del Vendrell: David RaventósC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) Tel. 977 15 56 43

Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h

Oficina de Reus: Emma PonsPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

Dimarts i dijous: de 18 h a 20 h

OCT

Vocal: Jesús Moreno Martos

SERVEI DE BIBLIOTECA

Vocal: Jesús Moreno MartosAndreu GurreraHorari: dimarts i dijous, de 4 a 7

GABINET TÈCNIC

Vocal: Romà Jordi Adam AndreuEnric Casanovas, Lluís Roig i Sílvia Alonsoe-mail: [email protected]

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: José Luis Hernández OsmaMarcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: [email protected]

Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

REVISTA TAG

Vocal: Jesús Moreno MartosJosep Maria Sanet Nou Silva Equips (M. Rivera i A. Gutiérrez) Tel. 977 248 883

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier EscudéTel. despatx: 977 212 658M & B Advocats (Ignasi Boxó)Tel. 977 77 06 95

LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909Vocals: Josep Marsal i Antonio NavarreteDirectora tècnica: Raquel Fernández

▲▲▲ ▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

S E R V E I S▼

▲▲▲

TAG Setembre 20033▼

E D I T O R I A L

a guanyat la democràcia. Aquest podria ser perfectament eltitular de les passades eleccions per escollir la Junta de

Govern del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics deTarragona, que afecta a tots els professionals de la demarcació pro-vincial, exceptuant les Terres de l’Ebre. Una democràcia que s’hademostrat per l’alta participació -gairebé les tres quartes part delcens-, el resultat tan ajustat les dues noves llistes i la legitimitat dela candidatura guanyadora. Ara toca: continuar amb aquest exercicidemocràtic en el dia a dia, animar la participació, gestionar el pre-sent. Dintre d’aquest número de la revista i en una entrevista realit-zada a l’estiu, el nou president Julio Baixauli explica les línies prin-cipals d’acció on no hi sobra ningú i apunta la seva atenció per laformació i per les que seran les competències de l’arquitecte tècnic.La conjuntura actual és bona: les xifres del sector de la construcciósón prou eloquents, l’ocupació de la professió és gairebé plena i encamps diversos, el augment a les comarques de Tarragona decol·legiats és perfectament sostenible. Però no podem confiar-nos,cal també imaginar i anticipar el futur.

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:[email protected]: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete SánchezJesús Moreno MartosRomà Jordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 24 88 83Fax 977 24 88 92e-mail: [email protected]

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel.658 85 53 21Fax 977 24 88 92e-mail: [email protected]

ImprimeixAnfigraf (Tàrrega)

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

FACULTAT DE CC. JURÍDIQUES DE

LA URV A TARRAGONA

FOTO: NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

H

Una Junta nova, i democràtica

S U M A R I▼

ACTUALITATJulio Bauxauli Cullaré, nou presidentdel Col·legi d’Aparelladors.

Pàgs. 4-5

SOLIDARITAT Riberalta, una experiència encooperació. Juliol 2002.

Pàgs. 6-10

L’ENTREVISTARobert Ortiga, alcalde de les Borges ipresident comarcal del Baix Camp

Pàgs. 11-12

ESPAI AL TEMPS Francesc Bonifaç, escultor vallencaveïnat a Tarragona.Algunes notes entorn dels penats de lesobres del port de Tarragona.

Pàgs. 13-20

PATRIMONI Marges i escales

Pàgs. 21-23

GABINET TÈCNICEls revestiments ceràmics (i 11)Poliuretans produïts in situ

Pàgs. 24-27

INFORMÀTICALimpiar nuestro Explorer

Pàg. 28

ASSESSORIA JURÍDICAElías Corcuera, in memoriam

Pàgs. 30-31

ACTIVITAT COL·LEGIALPresentació dels Manuals Professionals.Opuscles sobre la normativa d’ICT

Pàgs. 32-33

SORTIMParc Natural del Delta de l’Ebre (2).

Pàgs. 34-35


A C T U A L I T A T▼

Julio Baixauli CullaréNou president del Col·legi d’Aparelladors de Tarragona

◗Perquè va decidir presentar laseva candidatura?

Veritablement, a mi no m’a-graden gaire els temes de repre-sentació, tant polítics comcol·legials, però estava convençutde què al Col·legi s’havia de fer uncanvi radical. I no tant en les per-sones o en els càrrecs, sino sobre-tot en les maneres de fer i de deci-dir. Jo ja vaig participar en la vidacol·legial, durant el període en quèva èsser president Josep MariaBuqueras, que ara està a la nostrajunta amb el càrrec de vicepresi-dent, i a les vocalies de MUSAAT,PREMAAT i premsa. En aquelleseleccions vaig ser el vocal mésvotat, i vaig acabar la legislaturafent de secretari perquè qui exer-cia el càrrec va haver de traslla-dar-se. Després no vaig poderseguir col·laborant. Per tant, coneccom funciona el Col·legi.

◗Com definiria les línies prin-cipals del seu projecte?

La porta del meu despatx sem-pre estarà oberta, a qualsevol sug-geriment o queixa, d’un col·legiato d’altres professionals i particu-lars. Essent així que la meva ideaés obrir les reunions de la Junta deGovern a qualsevol col·legiat quehi vulgui asistir. Hem d’obrir elCol·legi a la participació, perquèactualment el col·legiat no hi parti-cipa massa; no acostuma a assistir ales assemblees, per exemple. Jas’entén que dels temes en tindré

coneixement de tots d’ells, però elprotagonisme ha de recaure cadacop més en la Junta. Primerament,hem d’assabentar-nos de com estanles coses, però, de totes maneres,crec que hi ha àrees que funcionen id’altres que no tant.

◗Per exemple?

Les àrees administrativa, devisats i de dinamització i publica-cions, jo crec que funcionencorrectament. La que pitjor fun-ciona és la del laboratori d’assa-jos; hem d’estructurar-la bé i

Julio Baixauli al seu despatx del Col·legi

▼«Hem d’obrir el Col·legi a laparticipació»


potenciar-la més. De fet, les novesdependències del laboratori situatal polígon industrial de Constantíja estan inaugurades, però noestan en marxa; encara s’ha derealitzar el trasllat de totes les ins-tal·lacions.

◗Ens pot parlar d’iniciativesconcretes?

És clar. Per exemple, estem apunt de tenir una nova oficina devisats a Reus, més àmplia, preci-sament era un dels punts del nos-tre programa electoral. I volemagilitar molt la tasca delscol·legiats amb l’ús de les novestecnologies: trametre els resultatsdel laboratori per correu electrò-nic i fer que qualsevol aparelladorpugui consultar qualsevol aferprofessional a través de la pàginaweb. Estem decidits també ainvertir en aparells de mesura perdonar més eficiència als nostresserveis, i a potenciar tant la nostraformació continuada com la nos-tra imatge exterior.

◗Creu que ha rebut un suportimportant dels aparelladorsmés joves?

Doncs, no sé què dir-te. Unacosa sí que tinc clara; encara queno s’haguessin guanyat les elec-cions, jo ja m’hauria sentit molt

satisfet per les moltes i diversesmostres de suport que s’han rebut,abans i després de les votacions.Molta gent s’ha ofert per treballarpel Col·legi, i s’ha d’aprofitaraquesta bona disposició. I nonomés això; pensem adreçar-nostambé a membres de l’altra candi-datura, per tal que puguincol·laborar amb nosaltres, siconvé amb dotació pressupostària,ja la buscaríem, perquè crec que hiha punts de l’altra candidatura quees poden aprofitar.

◗Com troba l’actual momentprofessional del col·lectiu?

La situació és molt bona, isembla que això durarà. Jo emdedico professionalment a l’obranova, més que a treballs de rehabi-litació, i crec que encara tenim perendavant anys molt bons. I pel quefa al Col·legi, actualment somprop de 420 col·legiats i col·legia-des a Tarragona, més els profes-sionals habilitats, col·legiats aaltres demarcacions però que

venen a treballar a Tarragona. Elnombre de col·legiats no depén denosaltres com a entitat. A Girona,per exemple, hi ha més col·legia-ció, són pràcticament el doble,però perquè hi ha una escola d’ar-quitectura técnica.

◗El Col·legi treballarà per por-tar els estudis d’aparellador aTarragona?

Serà difícil, però nosaltresfarem gestions amb els responsa-bles de la Universitat Rovira iVirgili per tal d’avançar en aquesttema, i volem contactar tambéamb la Universitat Ramon Llull,perquè sembla que hi ha la inten-ció d’implantar els estudis d’ar-quitectura en un futur pròxim, toti que representaria una inversiómolt important.

◗Quins són els reptes de futurmés importants per als apare-lladors?

Jo crec que ara per ara el temamés important per a la nostra pro-fessió és l’anomenat Document deBolònia; referent a la qüestió de lafutura reestructuració dels estudisuniversitaris de la professió, i con-cretament, quines seran les com-petències atribuides a l’arquitectetècnic. Des de la Junta, estaremmolt pendents d’aquest tema.

«

»Estem a punt d’obrir unanova oficina de visats aReus, i volem agilitar la

tasca dels col·legiats ambles noves tecnologies

Les eleccions per renovar la Junta del Col·legi delpassat juny van rebre una important participació,amb un total de 299 vots vàlids, un 72,57% delscol·legiats. La candidatura guanyadora va obtenir151 vots, pels 148 de l’altra llista, encapçaladaper Joan Milà Rovira. La composició de l’actualjunta rectora col·legial és la següent:President:JULIO BAIXAULI CULLARÉSecretària:MONTSERRAT MUÑOZ MADUEÑO

Tresorer:JOSEP ANTON TERUEL SÁNCHEZComptador:LLUÍS BORRÀS CALVOVocal 1 - Vicepresident:JOSEP M. BUQUERAS BACHVocal 2: JOSÉ LUIS HERNÁNDEZ OSMAVocal 3: JOSEP MARSAL SANSVocal 4: ANTONIO NAVARRETE SÁNCHEZVocal 5: JESÚS MORENO MARTOSVocal 6: ROMÀ JORDI ADAM ANDREU

UNES ELECCIONS DISPUTADES AMB FORTA PARTICIPACIÓ


uan el meu amic Alfonsem va confirmar que

finalment anàvem a Bolívia, vaigfer la maleta abans que acabés lafrase. No sé com, pero el mes dejuliol de 2002 va ser sense dubteun temps ple de vida i del qualdifícilment m’en oblidaré. El certés que gràcies a la necessitat deMedicus Mundi perquè se’ls dis-senyés un hospital a la ciutat deRiberalta, en plena selva amazòni-ca boliviana, em vaig trobar dinsd’un avió amb un altre bon amic,l’arquitecte Josep M. Jané, a mésde les nostres respectives esposesi, en el cas de Josep M., els seusdos fills.

UNA CIUTATORTOGONAL

El viatge no va ser gens còmo-de, ja que va ser maratonià.Després de moltes hores d’avió iuna nit a La Paz, vam emprendreel viatge en cotxe més arriscat quemai vaig fer. Des de La Paz vampujar fins la cota 4.750, port demuntanya des del qual s’inicia lamés vertiginosa baixada en totterreny que fins la data he realizat.Vam baixar els Yungas bolivians,artèria de comunicació i submi-nistrament de tota mena a la capi-tal. Essent com és una artèria devital importància, amb un trànsitimpressionant, resulta increïble elseu traçat i l’estat del seu ferm,així com les normes de circulació.

La ciutat de Riberalta, situadaen la confluència dels rius Beni iMamore, es va fundar per consi-

deracions econòmiques, ja quel’extracció del cautxú dels sirin-gers va donar peu a un primerassentament que amb el temps vaformar la ciutat. Més tard vanaparèixer consideracions d’interès

polític, amb objecte de protegir elterritori. Com tota ciutat colonial,l’estructura de vialitat, auxiliadaper una orografia plana, és total-ment ortogonal, amb amplis vialsexplanats de terra. Actualment la

Riberalta: una experiencia encooperació. Juliol 2002

S O L I D A R I T A T▼

Q

La carretera dels Yungas, amb l’espesa capa de vegetació que sustentamecànicament la pròpia pista i que s’ha de reconstruir de tant en tant

▼


seva economia es basa en la reco-lecció de productes agrícoles peral subministrament d’altres ciutatsbolivianes, a més de la produccióde la castanya, coneguda com anou del Brasil, algunes explota-cions ramaderes i l’extracció d’ori fusta, tot quedant el cautxú comuna explotació testimonial del queva ser fa dècades.

TREPITJAR EL TERRENY

Però tornem a la feina que desde Medicus Mundi se m’haviaassignat. L’aportació del meu tre-ball tenia els següents vessants.En una primera fase havia d’estu-diar la tecnologia més adient per ala construcció de l’hospital, aixícom la capacitat d’obtenir mate-rials bàsics sense que fossin d’im-portació o de difícil utilització perpart de la mà d’obra existent a lazona. També tenia l’encàrrec d’es-tudiar les empreses constructores iles seves capacitats tecnològiques.Havia d’apreciar a més la qualitati la capacitat de la mà d’obra delsector. Per últim, la meva tasca escompletava amb l’elaboració d’unplànol topogràfic del solar onhaurà de construir-se l’hospitalgeneral.

A Bolívia, la tecnologia éspura mà d’obra, mà d’obra baratai, encara que no ho sembli, moltqualificada. Aquesta afirmació,basada en l’observació dels opera-ris i dels escasos mitjans de quèdisposen, és una realitat que deben segur dóna moral i força per ala futura construccio de l’hospital.Els encintats de les voreres s’exe-cuten amb totxos revocats. Elspaviments són, en general, dellambordes de formigó assentadesdirectament sobre el terra verme-llós, compactat manualment.

D’entre les visites a diversesedificacions de la zona, per l’in-terès que per al nostre projectetenia, vam conèixer en viu lesobres de l’hospital materno-infan-

til. Durant la visita vam observaruna cosa curiosa. L’hospital esplanteja en planta baixa i tots elsmurs o parets, ja siguin portants ono, estan construïdes amb el

mateix tipus de totxo. Així doncs,podem afirmar que pràcticamentno existeixen tabics. Podem tro-bar, entre els elements de susten-tació, lleugeres estructures de for-migó armat, sense cap tipus decàlcul ni control de qualitat, exe-cutades segons el sentiment delstècnics responsables i la capacitat

portant de les quals és relativa, toti que suficient, després de veureels elements que suportaven. Unexemple es pot observar a la foto-grafia de l’execució de la coberta(p.8). Es pot observar el detall desuport de l’entramat de cintres icorretges que sustenten directa-ment les pessades teules; com unamena de record d’aquelles cobertesde moltes de les nostres masies. Espot veure també com algunes deles instal·lacions pengen anàrqui-cament entre les cintres.

TOTXOS I TEULES

El subministrament d’àrids ales obres de Riberalta mereix una

Un dels forns que es fan servir per coure els totxos▼

« »La ciutat no disposa de

cap centre estable per a lafabricació de formigó


menció especial. Un operari ambun sac a les espatlles puja els àridstransportats en barca des del cen-tre del ríu, on es carrega a mà, estransporta en barca, es torna a des-carregar a mà i s’envassa i trans-porta a un acopi general, també ales espatlles. Finalment es carregaen petits camions (“movilidades”)i es transporta fins a les obres.

Com és lògic, necessitavaconèixer amb prou profunditatdiferents qüestions necessàriesper a l’edificació de l’hospital. Laprimera era la fabricació de formi-gó, amb la situació de què en totala ciutat no hi ha una central deformigonat estable. Això és com-prensible tot veient l’escasa entitatde les obres d’edificació. El for-migó s’elabora amb petitesmàquines, dosificant-lo per volu-metria a cop de pala i experiència.La procedència dels àrids ja l’he

manifestada, són naturals de l’ex-tracció de la llera del riu.

Potser és a la teuleria on laciutat té una indústria important.Els totxos, dels quals vaig haverde fer un catàleg, tot classificantles vuit úniques peces que es pro-dueixen, tenen dos processos defabricació. El primer i més arcaicl’observem a la ribera del riu, onexisteixen petits forns intermi-tents, junt als quals s’apilen totxosmanuals de motlle fins que es dis-posa de la producció necessàriaper a la capacitat del forn. Aquestsforns desapareixen un cop l’any ala crescuda del riu durant l’estacióde les pluges.

S’ha de dir que només existeixuna única peça o totxo que esfabriqui en aquest tipus d’indús-tria, amb la resta de peces troba-des a la teuleria en un procés forçamés tecnològic que el present, si

bé no té res a veure amb allò queconeixem avui al nostre país. Latecnologia de la teuleria que vaigvisitar és digna d’aquell textveterà que va redactar el FélixOrus i que prácticament tots elsprofessionals de l’arquitecturatècnica hem tingut com a referèn-cia en l’estudi de materials de laconstrucció.

LES TÈCNIQUESCONSTRUCTIVES

Atès que per al projecte del’hospital serà necessari conèixerels diversos tipus de totxos i lesaplicacions que se’ls donen, ambl’ajuda de Josep Maria Jané, quiva realitzar els croquis i va anotarles dimensions, i la documentaciófotogràfica que va fer la mevaesposa, vam fer inventari dels tot-xos i teules que vam trobar. De les

Una vista de la coberta del futur hospital materno-infantil. Es pot observar com l’entramat de cintres soporta directamentel pes de tot el conjunt de teules, una configuració que recorda la de moltes antigues masies catalanes

▼


visites que vam fer a diversosindustrials locals, podem citar unade les més importants fusteries dela ciutat, però amb maquinàriatotalment superada al nostre país.

Respecte d’altres obres quevam visitar per entendre els seusprocessos d’execució, s’ha demencionar la d’un petit centre desalut a un barri de barracots de laperiferia. El procés constructiuera simple, una lleugera cimenta-ció, la fábrica única de totxos quedefineix murs de càrrega i divi-sions interiors, totes amb elmateix gruix. Podem assenyalartambé la col·locació de cintres defusta muntades sobre les mateixesparets i elaborades a la mateixaobra pels fusters. S’empotren lesescases instal·lacions, tant elèctri-ques com de lampisteria, si bé elsdesguaços es grapen en col·locarels sanitaris. Els sostres falsos sónde fusta matxembrada, general-ment. El més sorprenent va serobservar la perfecta execució derevocs en els paraments.

Una curiositat especial ésl’absència de sostres sanitaris, jaque, un cop coberta l’obra, com-pacten la terra del sòl i sobre ella,amb una gruixuda capa de morter,col·loquen directament el pavi-ment. S’ha de dir també que pràc-ticament totes les construccions,de planta baixa, pateixen forteshumitats per capilaritat, com tan-tes de les nostres antigues cons-truccions rurals. El més lamenta-ble és que aquests centres de salut,finançats amb capital estrangerprovinent d’altres ONG, per faltad’un control tècnic amb rigorcaduquen en terminis curtíssims.

L’AIXECAMENTTOPOGRÀFIC

Potser la tasca en la qual vaigmantenir una convivència mésintensa va ser durant l’aixecamenttopogràfic del solar on JosepMaria Jané ha de projectar l’hos-

pital. L’alcaldessa de la ciutatnomés va posar la condició de res-pectar els pocs siringuers que que-den i són el signe de l’antiga acti-vitat econòmica d’extracció delcautxú. Aquesta actitud política vaderivar en la necessitat de conèi-xer la posició de les diverses ali-niacions d’aquests arbres al solar.Amb la participació de l’enginyermunicipal, Daniel JustinianoRivero, vam localitzar un topò-graf, Edgar Jiménez, qui vaaparèixer com a paquet en unapetita motocicleta, d’aquelles quetambé són taxi, portant el trìpode,la mira i l’aparell, a més del bloc

de notes. Edgar Jiménez, moltgelós del seu aparell tècnic, vamanifestar que només ell prendriales lectures. En un moment emvaig veure envoltat d’una multitudd’auxiliars, uns del mateixAjuntament, d’altres col·labora-dors del topògraf i uns tercers dela propera obra de l’hospitalmaterno-infantil.

No cal dir que, acostumat a lesestacions totals, com ara lesSokkia o Leica, quan em vaig tro-bar amb un teodolit electrònic(que a més a més era sexagesimal)vaig haver de repassar en 5 minutstots els meus coneixements sobre

L’aparellador Ramon Valls amb el topògraf Edgar Jiménez (a la dreta), reco-llint les lectures d’un teodolit electrònic

▼


fòrmules per al càlcul de reduïdesa l’horitzó i desnivells. Per sort, iesperant el pitjor, des del meudespatx vaig recopilar per al viat-ge antics impressos de topografia,i així vaig poder recordar aquelleslectures sobre una mira.

Posats en marxa, va ser unmatí divertidíssim, durant el qualvaig haver de fer de professor deltopògraf, ja que el seu procés delectures amb la mira era lent i amberrades constants. Finalment vaentendre com prendre les lectures,i com s’equivocava en analitzar elfil mig, va entendre que havia defer-me cas, i així vam començar lafeina. Vam tenir altres col·labora-dors en la zona, com ara l’inquietenginyer, Daniel JustinianoRivero, qui, amb els seus propisajudants i un GPS de camp, vaestablir coordenades a les esta-cions, tot i que no em van servirper a res, atès l’error de l’instru-

ment en la apreciació d’aquestescoordenades. Mentre que al nostrepaís tot són presses i la mà d’obra,cara, dóna pas a instruments i sis-temes sofisticats, a Riberalta tro-bem el pol contrari: la mà d’obraval tan poc que es recuperen elstotxos a les demolicions, i per aqualsevol operació t’assignenmassa personal, que en algunsmoments pot arribar a fer nosa.D’altra banda, no hi cap dubte queel seu sistema de treball els hi fun-ciona, i ens hi hem d’adaptar.

De retorn a casa, als nostresrespectius despatxos, tant JosepMaria com jo vam fer la resta delstreballs previstos. Jo, a més delplànol del solar, vaig redactarinformes sobre els processos tec-nològics, la mà d’obra, els submi-nistraments de materials, etc.,necessaris per al desenvolupa-ment del projecte executiu i laposterior edificació. De la seva

part, Josep Maria va realitzar elprojecte bàsic, el qual, en unsegon viatge del nostre amicAlfons, coordinador del projecte aMedicus Mundi, va presentar a lesautoritats de Riberalta, les quals jahan donat el seu vistiplau. Quedapendent el finançament i, potserper últim, la construcció de l’hos-pital. Sense dubte, tornar aRiberalta serà un plaer, un reen-contre amb amics i amb aquestapetita part del nostre èsser que esdóna una mica als altres.

RAMON VALLS BAUSÀ

Arquitecte TècnicVicepresident de la FundacióTarragona Unida

Vista d’una altra zona de les obres del futur hospital materno-infantil de Riberalta▼


L ’ E N T R E V I S T A▼Robert OrtigaAlcalde de les Borges del Camp i president del Consell Comarcal del Baix Camp

«Crec que podríem arribar als 2.000 oels 2.500 habitants»

◗La població de les Borges esmanté estabilitzada entorn els1.500 habitants. Considera queés el “tamany” adequat o elpoble podria créixer?

Sí que hi ha la possibilitat dequè el poble de les Borges delCamp pugui créixer, s’ha marcatque sigui un municipi d’entre2.000 i 2.500 habitants.

◗Troba que hi ha hagut envelli-ment o renovació de la poblacióen els darrers 10 anys?

Hi ha hagut una renovació dela població a la localitat, sobretotper la proximitat que hi ha ambReus i Tarragona; el jovent prefe-reix venir a viure a aquests poblespel cost de l’habitatge. El 57%dels habitants no passen dels 60anys.

◗Les Borges s’inclou dins delconjunt de municipis del B.Camp amb menys de 10 km2d’extensió. Com afecta aquestadimensió a les possibilitats decreixement urbanístic?

El fet de ser un municipi petitno afecta al creixement que nosal-tres volem tenir.

◗Quins són els projectes urba-nístics més importants enmarxa actualment i previstosper al futur?

Pel que fa a habitages, hi hados plans parcials que estem apunt de desenvolupar.

◗Quins són els projectes mésimportants pel que fa a equipa-ments?

Els projectes més importantsdurant aquest pròxim mandat sónles noves escoles, la depuradora il’enllumenat d’algunes zones queencara no en disposaven.

◗Pel que fa a edificacions nohabitades en el nucli antic, qui-nes iniciatives es duen a termeper a la seva recuperació?

No és un problema massaimportant, ara per ara, perquè nohi ha gaires cases no habitades alpoble.

Robert Ortiga, alcalde de Les Borges del Camp i president del ConsellComarcal del Baix Camp

▼

◗Quines mancances hi ha alterme municipal en matèriad’infraestructures?

L’única mancança que troboquant a les infraestrutures, peròpotser la més important, és el des-viament de la carretera.

◗Com s’afronta des del’Ajuntament el possible futurcreixement industrial i turísticdel terme?

El nostre creixement indus-trial ja és un fet amb el polígonque tenim a les Borges, en canvi, ien relació, el creixement turísticpropi és mínim.

◗Què en pensa del funciona-ment inicial del parc naturaldel Montsant?

Ho veig positiu, molt positiu;

s’ha de deixar treballar i donarsuport a la feina que està realit-zant des del mes d’abril passat laSra. Neus Miró. Esperem que fun-cioni bé.

◗Pensa que hi ha un desplaça-ment de població de Tarragonai Reus cap a segones residènciesa alguns pobles de la comarca(Castellvell, La Selva,Almoster)?

Les Borges del Camp no éscomparable amb tots aquestspobles que m’estàs comentant dela nostra àrea del Baix Camp. Desdel punt de vista urbanístic, nosal-tres som, sobretot, un municipi deprimera residència.

◗Com pensa que s’aplicarà elrecentment aprovat Pla direc-

tor de la química i el turisme alB. Camp?

Ha d’haver una bona entesaentre els dos sectors econòmicsimplicats i voluntat de tirar-hoendavant.

◗Creu que hi haurà mésexpansió urbanística hotelera?

Segons els experts en aquestàmbit, això algun dia s’aturarà, ijo crec que, en definitiva, tot valligat al funcionament de l’oferta ila demanda.

◗Com veu el futur de l’agricul-tura en general i dels produc-tors d’oli en particular a la sevazona?

L’oli juntament amb el vi sónels productes agrícoles amb méssortida d’aquestes contrades.


Una imatge aèria del nucli antic de Les Borges del Camp

▼


E S P A I A L T E M P S▼

Francesc Bonifaç i Massó, escultorvallenc aveïnat a Tarragona (1735-1806)

mb aquestes ratlles notenim pas la intenció d’es-

criure una biografia oficial deldarrer escultor de la nissagaBonifaç, ans fer una aproximacióa la realitat personal i familiar d’a-quest escultor la qual, per cert, haestat negligida fins ara, i donar aconèixer tres obres seves fins arainèdites que encara que són menorsval la pena treure-les a la llum a fide contribuir a completar la relaciódels seus treballs. Tot dins unavoluntat de ser complementarisdel que fins ara s’ha escrit sobreaquest camptarragoní1.

ASPECTES FAMILIARS

Francesc Bonifaç vingué almón a Valls el 28 de juliol de 1735en el si d’una família d’escultorsel genearca de la qual era el seubesavi Lluís Bonifaç. Els seuspares foren l’escultor BaltasarBonifaç i Anglès, fill del tambéescultor Lluís Bonifaç i Sastre, iFrancesca Massó. Fou germà deLluís Bonifaç i Massó, sens dubteel més famós dels cinc escultorsque el llinatge Bonifaç donà al’art català en quatre generacions.

La mort prematura del pare,l’any 1747, el deixà orfe a l’edatde 12 anys i restà sota la tutela del’avi patern, Lluís, que l’encaminàvers l’ofici familiar i l’instruí enl’art de l’escultura en el seu tallerde Valls.

El nostre escultor contraguédos matrimonis: el primer, el 21

de desembre de 1755, amb lavallenca Francesca Boti i Miracle,filla de Pau Boti, botiguer deteles, i d’Úrsula Miracle2, que

morí el 16 de juliol de 17593, i elsegon amb la tarragonina TeclaFort i Magraner amb qui deguécasar-se l’any 1761 o abans per tal

A

Retaule barroc obra de Francesc Bonifaç dedicat a Sant Oleguer (S. XVIII).Catedral de Tarragona

▼


com el 26 de novembre de 1762hom batejà, a la catedral deTarragona, Baltasar, el primer fillde la parella4. Val a dir que elscapítols matrimonials els establi-ren uns quants anys després d’ha-ver celebrat les noces, el 5 d’agostde 1779, i en ells Tecla aportà endot l’herència del seu pare que foucorrespost per Francesc amb unesponsalici de 200 lliures i ambl’associació de l’esposa a les com-pres i millores. Els capítols matri-monials els aprofità per arreglarels assumptes referits a les prime-res noces, així féu constar que nohavia rebut cap dot de la primeramuller, que durant el matrimonihavia cobrat 250 lliures de les 300que li havien estat promeses enconcepte de la llegítima paterna ique quan contragué les segonesnomés tenia les 50 lliures que res-

taven de les 300 de la llegítima iels mobles i estris de casa. Elsvestits de la primera esposa, tot ihaver estat comprats amb els seusdiners, els lliurà als sogres per talque els guardessin per al fill Pau5.

A Francesc Bonifaç li conei-

xem dos fills del primer matrimo-ni i set del segon. D’aquests noufills, només tres aconseguirensuperar la infantesa: Pau, del pri-mer matrimoni, i Eulàlia i Teresa,del segon.

Pau Bonifaç i Boti, argenterde professió, establí capítolsmatrimonials, el 18 de juliol de

1790, amb Maria FrancescaLlorenç i Robinat, filla de JosepLlorenç i Sandoval, i de MariaRobinat, de Valls, amb qui es casàel 27 de novembre de 17906. Laparella tingué com a mínim tresfilles –Tecla, Rita i Teresa- nascu-des a Valls l’agost de 1791, elnovembre de 1792 i el febrer de1797, respectivament7.

Eulàlia Bonifaç i Fort contra-gué matrimoni, el 2 de desembrede 1784, amb Josep Moret iCoromines, escultor natural deSant Pere de Roda de Ter, fill d’unaltre Josep Moret, paraire, i deJerònima Coromines, amb quihavia fet capítols el 12 de novem-bre8. Josep Moret restà associat alnegoci familiar i el 31 d’octubrede 1785 lliurà al sogre les 105lliures de llegítima que li haviadonat la seva família9. Eulàlia i

Baix relleu que escenifica el rapte de Proserpina, gravat obra de Francesc Bonifaç

▼

«»

El seu germà Lluís va serl’escultor més famós dels

cinc artistes que lafamília va tenir


Josep foren pares d’almenys dosfills bessons, Pau i Mateu, queforen batejats el 26 de gener de1790 apadrinats per Mateu Bellvé,escultor de Reus, i l’avi FrancescBonifaç, respectivament10.

Teresa Bonifaç i Fort esmaridà, el 13 de juliol de 1797,amb el pintor mataroní Joan-Carles Panyó i Figueres, fill deJoan Baptista Panyó i JerònimaFigueres i vidu, en primeresnoces, de Francesca Obiols11. Elseu pare, per pagar-li el dot itambé per atendre d’altres“ocurrències”, es veié obligat avendre a carta de gràcia a JosepMartí, fuster de Tarragona, unmagatzem que posseïa a la pobla-ció de la Marina pel qual rebé 600lliures12. Val a dir que Joan-CarlesPanyó (1755-1840) fou el primerdirector de l’Escola de Dibuixd’Olot, fundada l’any 1783 aimatge de la de Barcelona, i quees veié influenciat per la manerade pintar de Flaugier; entre elsseus treballs recordarem el retaulei una sèrie de quadres religiososdel santuari de la Mare de Déu delTura, els quadres amb escenes dela Passió que decoren els murslaterals de la capella delSagrament de l’església parro-quial de Sant Esteve d’Olot, elquadre del Sant Sopar del refecto-ri del convent de caputxins del’esmentada vila, i les decoracionsd’una sala i una cambra-alcova dela masia el Noguer, de s’Agaróamb escenes de la vida de Josep ide Tobies, respectivament13.

A Tarragona Francesc Bonifaçi la seva família visqueren en trescases diferents, la primera es tro-bava al carrer del Carro on sabemresidia l’any 176314, la segonas’aixecava a la plaça de la Font il’hagué d’abandonar per disposi-ció del capità general el febrer de177515, i la tercera s’ubicava entreels carrer del Cós del Bou i delTrinquet Vell i treia portes a amb-dós carrers; aquest immoble passà

a ser propietat dels Bonifaç el 30d’abril de 1786 però no abans depagar 2.900 lliures als hereus deFructuós Escolà a base de fer-secàrrec de deu censals ja creatsd’un capital conjunt de 1.070 lliu-res i d’abonar en metàl·lic ladiferència16. La residència defini-tiva dels Bonifaç es veié milloradaamb l’adquisició d’un pati situat

al carrer del Trinquet Vell i al cos-tat de l’immoble, pel qual es paga-ren 250 lliures a Antoni Borràs iAragonès, el 18 de març de178717. Francesc, bon puntinstal·lat a la casa, es trobà amb ladesgraciada sorpresa de veurecom les aigües de pluja s’entolla-ven al carrer del Trinquet Vell i,com que provocaven males olors iinsalubritat per al veïnat, no dubtàpas a presentar a l’Ajuntament unmemorial en què demanava lasolució del problema i s’ha de dirque la petició de Bonifaç fou con-siderada per la corporació a la ses-sió que celebrà el 2 de desembrede 178918.

Els darrers anys de la vida deFrancesc Bonifaç foren de dificul-tats econòmiques “per lasocurrèncias de enfermedades y

pocas faenas del officio y altrasurgèncias” i la família les afrontàa base d’hipotecar el patrimonifamiliar. El 7 de maig de 1801vengué a carta de gràcia a JosepMartí el celler que tenia a la casadel carrer del Cós del Bou per 200lliures19 i el 6 de juliol de 1802cediren, també a carta de gràcia, a

Mn. Francesc Bosquets, benefi-ciat de la catedral, un hortet situata prop del molí fariner de la ciutatper 400 lliures20. El 3 de març de1804 i per tal de recuperar elmagatzem i el celler venuts a cartade gràcia a Josep Martí els anys1797 i 1801 per 800 i 200 lliures,respectivament, vengué a JoanBaptista Barberà, mestre veler deTortosa, la facultat de lluir un horta la zona del port per 1.300 lliu-res21.

Francesc Bonifaç atorgà lesdarreres voluntats a la casa delcarrer del Cós del Bou el 23 desetembre de 1805 i en ellesdesignà hereva l’esposa amb l’o-bligació d’haver de nomenarhereu a un dels fills22. El testa-ment, però, no es publicà alesho-res per tal com es recuperà de lamalaltia i aconseguí viure fins al 3de febrer de 180623. El pagamentde les despeses del seu enterra-ment obligà els seus familiars avendre a carta de gràcia a l’argen-ter tarragoní Carles Morera unacaseta que es trobava al costat dela casa principal del carrer del Cósdel Bou per la qual cobraren 300lliures24.

ACADÈMIC DE SANFERNANDO

Francesc Bonifaç, a l’igualque el seu germà Lluís, aconseguíser designat Acadèmic de Mèrit deSan Fernando el 15 de setembrede 1771 per deu vots contra nou.Per avalar la seva candidaturahavia enviat a l’Acadèmia un baixrelleu en alabastre en què s’hirepresentava sant CarlesBorromeu administrant el viàtic aun malalt a l’hospital de Milà,aquesta obra, segons Martinell, ésde “composició fàcil i natural,sense rebuscaments”, la figura delsant i tres acompanyants estandrets; la part esquerra del relleul’ocupa una dona moribunda,asseguda a terra i sostinguda per

«»

L’artista vallenc va serdesignat membre del’Acadèmia de SanFernando el 1771

«»

La residència definitivadels Bonifaç a Tarragonaes va situar al carrer del

Trinquet Vell el 1787


un infant, que és la que rep el vià-tic, i en primer terme, ajagut, hompot veure un cadàver que permet al’autor arrodonir la composició illuir-se amb un estudi anatòmic

excel·lent25. La composició i l’es-perit de l’escultura són neoclàs-sics i això no ha de sobtar gens jaque Francesc, de tots els Bonifaç,és el més neoclàssic i la seva incli-nació cap a aquest estil el ferenestudiar les restes romanes repar-tides per Tarragona com molt béens ho demostren les il·lustracionsde la planta del circ, de l’amfitea-tre, de l’arc de Berà, de la torredels Escipions i del sarcòfag deProsèrpina del volum XXIV del’España sagrada del P. EnriqueFlórez.

CONSIDERACIÓ DE TRESOBRES DE BONIFAÇ

Ens referim al retaule majorde Solivella, al retaule delsCastellarnau i al retaule delsVidal.

El 14 de desembre de 1777 idavant el notari Francesc Moles,de Sarral, Francesc Bonifaçacordà amb la universitat deSolivella la realització del retaulemajor de l’església parroquial dela localitat pel preu fet de 1.800lliures. De l’any 1777 fins al 1789cobrà en diversos terminis 1.750lliures, 7 sous i 6 diners, però lifaltaven per cobrar 49 lliures, 12sous i 6 diners que finalment liforen lliurats el 17 de febrer de179026.

Maria Magrinyà, vídua deCarles de Castellarnau i deCastellarnau, encarregà a Bonifaçun retaule de la Puríssima per a lacapella del mas que elsCastellarnau posseïen al terme

dels Montgons. En la comandaanaven inclosos “los adornos deguix de las portas, candeleros,sacras, floró y chor”. El preu delretaule, inclós “lo valor de fusta,mans y demés materials”, restàestablert en 766 lliures que MariaMagrinyà i el seu fill Josep-Antoni de Castellarnau iMagrinyà li feren efectiu el 30 demarç de 178127.

Parlarem per últim del retauleque en els darrers mesos de 1796 ien els primers de 1797 va cons-truir per a l’oratori de la casaVidal, del carrer dels Cavallers. Elpreu de l’obra s’acordà en 335lliures que el noble Josep-Antonide Vidal i de Jalpí li abonà el 30de juliol de 179728.

N O T E S

1 Pel que fa a Francesc Bonifaç des-tacarem els treballs següents: CèsarMARTINELL, “En Francesc Bonifás,esculptor vallenc resident a Tarragona”,Butlletí Arqueològic, 3 (1921), p. 1-10.Mercè VIDAL i SOLÉ, “Noves aporta-cions documentals dels escultorsBonifàs”, Tarragona, Estació de RecercaBibliogràfica i Documental “Margalló delBalcó”, 1988, p.91-116. Salvador-J.ROVIRA, “Aportació al coneixement del’obra de l’escultor Francesc Bonifaç iMassó”, XXXV Assemblea Intercomarcald’Estudiosos de Catalunya, vol. II, Valls,Institut d’Estudis Vallencs, 1989, p. 429-439.

2 A(rxiu) H(istòric) A(rxidiocesà)T(arragona). Parròquia de Sant Joan deValls. Matrimonis, 1749-1768, f. 131.

3 AHAT. Parròquia de Sant Joan deValls. Òbits. 1733-1765, f. 570.

4 A(rxiu) C(atedral) T(arragona).Baptismes, 1762-1770, f. 21v.

5 A(arxiu) H(istòric) T(arragona).Registre Hipoteques de Tarragona, 22, f.339v.

6 AHAT. Parròquia de Sant Joan deValls. Matrimonis, 1788-1800, f. 181.

7 AHAT. Parròquia de Sant Joan deValls. Baptismes, 1789-1791, f. 668;1782-1796, f. 138, i 1797-1802, f. 16.

8 ACT. Matrimonis, 12, f. 279.9 AHT. P(rotocols) T(arragona).

Reg. 714, f. 226.10 ACT. Baptismes, 18, f. 162.11 ACT. Matrimonis, 12, f. 502v.12 AHT. PT. Reg. 730, f. 61.13 Cèsar MARTINELL, “Joan

Carles Panyó. La seva vida, la seva obra iel seu temps”, Butlletí dels Museus d’Artde Barcelona, 11 i 15 (1932), p. 117-125i 245-251.

14 A(rxiu) M(unicipal) T(arragona).Cadastre de l’any 1763.

15 AHT. PT. Reg. 561, f. 59.16 AHT. PT. Reg. 715, f. 123, 125,

127, 129, 131 i 148.17 AHT. PT. Reg. 715, f. 114.18 AHT. F(ons) M(unicipal). Acords,

276, f. 161.19 AHT. PT. Reg. 733, f. 171.20 AHT. PT. Reg. 734, f. 385.21 AHT. PT. Reg. 736, f. 72.22 AHT. PT. Reg. 741, f. 292.23 Cèsar MARTINELL, “En

Francesc Bonifás”, p. 3.24 AHT. PT. Reg. 743, f. 119.25 Cèsar MARTINELL, “En

Francesc Bonifás”, p. 326 AHT. PT. Reg. 721, f. 79.27 AHT. PT. Reg. 718, f. 82.28 AHT. PT, Reg. 730, f. 345.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Doctor en Història Moderna i professor de la URV

«»

El 1781, Bonifaç va ferun retaule de la

Puríssima per a la famíliadels Castellarnau


E S P A I A L T E M P S▼

Algunes notes entorn dels penats de lesobres del Port de Tarragona

fi d’economitzar el cost deles obres del port modern

es va cercar una mà d’obra barataentre la població reclusa, i s’acon-seguí, per la Reial ordre de 3 dejuny de 1792, que s’assignessinseixanta presidiaris del penal deCartagena, els quals foren allot-jats al castell del Patriarca (antigaresidència dels arquebisbes).L’any 1801 foren traslladats alpresidi del Miracle (ex-conventdels Trinitaris).

L’abril de 1799 el Govern con-cedí una dotació fixa de dos-centsreclusos. L’any següent, el 19 denovembre, fou autoritzat aesmerçar-hi dos-cents més. Perreials ordres de 9 de març i 7 demaig de 1802 el nombre s’elevà asis-cents. Per tal d’incentivar-los atreballar se’ls atorgà la remissiód’un dia de condemna per cadaquatre de treball i se’ls assignà unreduït estipendi. Durant l’empra-ment d’aquesta mà d’obra captiva,es produïren situacions difícils icomplicades, tant pel que feia ales despeses de la seva manuten-ció, assistència sanitària, custòdia,com pel risc que va comportar elseu amotinament l’any 1808. El13 d’abril de 1884, una Reialordre posà fi a l’explotació d’a-quests treballadors forçats1.

ESTAT DE LES PRESONS

Dídac Bertran i Vallvé diu, enel seu estudi sobre el tema, que les

presons de Tarragona durant elsegle XVIII estaven marcades perla triple “I, es decir, eran insegu-ras, incómodas e insalubres” ique el panorama carcerari empit-jorà al primer quart del segle XIX,i afegeix que a les presons elsreclusos s’hi morien de fam, i quequan el 29 de desembre de 1797,quatre penats de les obres del portforen ingressats a l’hospital, elsmetges diagnosticaren que “esosdesgraciados no padezen otradolencia que las que produce el nocomer”2.

Els presidis d’aquell tempseren també un focus d’on sortienmoltes epidèmies, com és el casde l’any 1809, recordat en la ses-sió del dia 25 d’agost de 1817 delnostre Ajuntament, on es famemòria que amb motiu de “queestaban también llenas las cárce-les se murieron muchos presos yse comunicó la enfermedad aalgunos individuos de este cuerpoy a otros habitantes”. Aquest eral’esglaiador panorama sanitarique aquells llocs de reclusió pre-sentaven aleshores3.

LES CANTINES DELSTREBALLADORS DEL

PORT

Per oferir aquest servei s’ha-vien instal·lat tres cantines. Duesestaven destinades als presidiaris iuna de les instal·lacions era utilit-zada pels operaris lliures.

Les cantines dels presidiarisLes notícies de què disposem

són del 7 d’agost de 1801, quan eldirector de les obres Joan Smithles arrendà, per un termini d’unany, a Fèlix Duch, veí de la nostraciutat. Una estava ubicada propdel presidi del Miracle i l’altra a lapart alta de la pedrera del moll, enel lloc on abans hi havia hagut laquadra del convent dels caputxins.Els pactes exigien el subministra-ment de bon vi i queviures debona qualitat, gaudint l’arrenda-dor de l’exclusivitat de venda enaquella zona, excepte la fruitafresca i el ranxo. Els preus elshavia de mantenir al mateix nivellque els habituals en aquella àrea.El negoci no el podia compartiramb cap empleat del presidi, i se lirecomanava que tingués cura deles quantitats acreditades als pre-sos, tenint present els seus ingres-sos, i se’ls hi havia de subminis-trar el vi amb moderació. A l’inte-rior de les cantines solament hitenien accés els Cabos de Vares iels ranxers, amb exclusió expressadels penats i les dones, excepte lesdependentes autoritzades. El preuanual de l’arrendament era de 284lliures i 12 sous, amb l’obligaciód’efectuar el pagament en dotzemensualitats. Li donà caucióMiquel Mallol, forner deTarragona4.

L’any següent, l’11 d’agost,novament li fou adjudicat, pelmateix preu el lloguer, i amb unes

A


condicions molt semblants. Malgrat que continua amb

l’exclusivitat de la venda, se linotificà que degut a què un con-tingent de confinats estaven allot-jats provisionalment a la caser-na/presó de Pilats, i si per cir-cumstàncies imprevisibles nopoguessin ser fornits per ell,podrien fer-ho lliurement en altrescantines, S'explicità que la quanti-tat màxima que podia quedar adeure un condemnat era d’unapesseta.

Aquest contracte implicavapoder abastar tres-cents homes, encas que hi hagués un augment deboques, per cada grup de cinquan-ta, hauria de pagar un duro men-sual d’escreix. Per aquest períodel’avalador fou Joan Ribal, pagèsde Constantí5.

La cantina dels operaris lliuresEl 26 de juliol de 1801 s'a-

torgà la concessió a Tomàs Maixé,pagès de la nostra ciutat, el qual el3 de desembre d’aquell any renun-

cià voluntàriament a l’arrenda-ment. Per aquest motiu li fou adju-dicat, fins la finalització del ter-mini a Ramon Oliver, també pagèsde Tarragona.

Aquesta cantina estava situadaa la part baixa del port. Les condi-cions són, en quasi tot, un calc deles altres dues, exceptuant les res-triccions imposades als condem-nats. En cas que es fiessin les con-sumicions, l’autoritat portuàriagarantia el seu cobrament fins el50% del guany salarial de l’obrer.El preu de l’arrendament era d’ 11lliures i 5 sous mensuals. Li donàfermança el seu pare6.

ELS PRESIDIARIS

Al no poder disposar delssumaris instruïts pels tribunalsrestem privats de conèixer ambdetall les causes que motivaren laseva incriminació i les sentènciesdictades, que conduïren a aquellsinfortunats a una situació tant dis-sortada, havent-nos d’acontentar

amb la migrada i escadusserainformació obtinguda en elsarxius locals.

L’empobriment, en moltscasos, de les famílies dels empre-sonats es manifesta reiteradamentper l’obligada venda del seu patri-moni, arribant a extrems de pobre-sa solemne, i, fins i tot, per apoder sobreviure es veieren força-des a captar.

Aquesta reduïda mostra decondemnats, originaris delPrincipat, volem que sigui unrecord d’aquells homes que enparaules de l’historiador i bonamic Virgili i Sanromà deia: “elport de Tarragona es pot ben bé dirque està construït i regat amb lasuor i la sang dels presos de lesnostres penitenciaries”.

Vegem-ne alguns exemplesseguint l’ordre cronològic.

JOSEP XIFRÓ

Era nadiu de Calonge(Girona) i amb data 1 d’octubre de

Pedrera de les obres del Port, situada sota l’actual carrer de Pons d’Icart, l’any 1871. Hom pot observar els presos fer-mats amb una cadena (els dos homes davant la màquina del tren). Arxiu Fotogràfic del Port de Tarragona

▼


1796, el tinent del rei FernandoSeidel, com a director de les obresdel port i comandant dels presi-diaris, el va autoritzar per a poderdesignar procurador al seu convi-latà Pere Xifró i Aloi, mestre decases, perquè pogués vendre, acarta de gràcia, en part o total-ment una peça de terra plantadade vinya i bosc, de tinguda cincvessanes (una vessana equivalia a2.187,4 metres) a la partida delFonc, del seu poble.

El preu de venda fou estimaten 150/200 lliures. La quantitatobtinguda havia d’ésser lliuradaals seus creditors7.

FRANCESC FIGUEROLA

Era de Calaf, i amb motiu delpermís que li havia concedit eldirector interí de les obres delport, el tinent de navili graduatAntonio de Bada y Navajas, el dia15 de setembre de 1801, atorgàpoder, davant del notari de la nos-tra ciutat, Francesc Salas i Soler, aJoan Solà, veí del seu poble, per apoder pledejar en representacióseva davant de qualsevol tribunal8.

El mes de juliol d’aquell anyja figura ingressat, segons un cer-tificat de pagament de jornals9.

FRANCESC RIUS

Era natural de Benissanet, iper a poder atenuar el rigor de laseva estada el penal, sol·licità al’enginyer Joan Smith, poderexercir d’assistent a casa del bri-gada major. Li fou atesa la instàn-cia, però amb la condició que elseu germà Josep Antoni, pagès,s’obligués, en cas que s’escapés, arestituir-lo a presidi o bé ocupar ellel seu lloc i complir la totalitat dela condemna, el qual compromíssignar, amb la pròpia mà, davantde notari el 31 de gener de 180210.

El mes de març de l’anysegüent el trobem treballant almoll11.

ANTONIO GRAU

Pagès de Juneda, el 30 degener de 1803, el director de lesobres, Joan Smith, l’autoritzà,perquè pogués donar poder nota-rial a la seva muller, TeresaOlivart, a fi i efecte de poder deci-dir lliurement sobre els béns mari-tals12. Pocs dies després li fou con-cedit un altre permís per legalitzarel seu consentiment i poder a laseva dona, perquè pogués disposardels seus interessos privatius13. Perla grafia de la seva signaturadeduïm que era una persona ins-truïda i, possiblement també perdisposar d’avalador, se li donàconfiança i se’l proposà per aCabo de Vara. La comesa d’aquestcàrrec era vigilar els escamots deconfinats quan treballaven. Perportar a terme, amb eficàcia laseva feina se li havia d’amollar lacadena que el tenia subjectat i peraquest motiu el seu germà Pau lidonà fiança per un valor de 400lliures, les quals la seva cunyadaTeresa Olivart, li garantí el seurescabalament, en cas que sofrísqualsevol detriment14.

JOSEP SABATÉ

Era oriünd de Tortosa, d’oficipagès. Complia condemna perdisposició de la Sala del Crim dela Reial Audiència, de Barcelona,i el dia 26 d’abril de 1803, donàpoder, prèvia autorització, a MariàMartí i Sabater, resident a Madrid,perquè pogués interposar recursdavant el Suprem Consell deCastella, per tal que aquest resol-gués, de bell nou, sobre la sevasentència15. Treballava a la seccióde ternals16.

ANTONI RABASSA

Els Rabassa foren una nissagade gent de mar que a final de milcinc-cents hom pot localitzar a

Tamarit, i que durant els seglesXVIII i XIX s’estengué per lesrodalies del territori i els trobem aAltafulla, Torredembarra iTarragona17.

El presoner era fill de JaumeRabassa, patró de la matrícula deTorredembarra i per tal d’aconse-guir minorar el patiment que com-portava estar engrillonat i subjec-tat amb una cadena, demanà alTribunal de Guerra, d’aquestaplaça, “lograr la anchura o soltade la cadena”. Per tal de formalit-zar la petició, Francesc Oliver,pagès de la nostra ciutat, li donà lafermança pertinent i, per aquestacausa, amb data 28 de maig de1808, el seu pare garantí a l’avala-dor el reembossament de les des-peses que pogués patir18.

Aleshores feia de ranxer ambun sou de 12 diners diaris. El messegüent li augmentaren a 1819.

JOSEP BOLDÚ

Era veí de Poboleda i el dia 22de gener de 1817 s’adreçà algovernador militar i polític, de lanostra ciutat, sol·licitant-li permísper atorgar poder o bé poder exe-cutar personalment la venda d’unapart del seu patrimoni per unimport de 500 lliures, a fi d’afron-tar els deutes de dots i llegats;esmerçant la resta de diners a laseva família. Obtingué el consen-timent, i sis mesos més tard ven-gué a Magdalena Simó, vídua dela mateixa vila, un pati pel preu de148 lliures i 15 sous. D’aquestaquantitat solament rebé al comptat90 lliures, ja que la diferència fouper a lluir un censal que pignoravala meitat del pati i els rèdits gene-rats no abonats, a favor de PauMartori, pagès del poble20. Eldesembre d’aquell any novamentes dirigí al governador, amb unllenguatge entendridor i suplicant,on fa palesa la situació de la mésabsoluta indigència en què es tro-ben, degut al seu captiveri, la seva


dona i els seus fills i per aquestacausa i per fer front als préstecsrebuts i els queviures que elshavien fiat, li sigui autoritzada lavenda a perpetuïtat d’una casasituada a l’Era d’en Bernat pelpreu de 300 lliures a RamonSimó, hisendat del seu poble. Tresdies després estengué escripturade compravenda, rebent en aquestacte 250 lliures i les 50 restantsforen ajornades tres mesos21.Realitzava diferents treballs a jor-nal (els barrinadors anaven a preufet) amb un salari de 30 dinersdiaris22.

ANDREU MESTRES

El febrer de 1818 va dirigiruna instància al governador deTarragona, demanant permís perconferir potestat a la seva dona,Maria Cedó, per vendre, a carta degràcia o perpètuament, el patri-moni necessari per poder sortir dela misèria en què es trobaven, jaque, fa consta textualment, han depidolar per alimentar-se, tant laseva muller com el seu fill23. Aprincipis d’aquell any treballava a

la plaça (actualment dita delsCarros)24.

CONCLUSIÓ

Com hem pogut constatar ambaltres documents que havien subs-crit els presidiaris, i que ometemper qüestions òbvies d’espai, elprincipal motiu que els originavenera la quimera que patien per laprecària situació econòmica quesuportaven les seves famílies enaquells moments, i, també, pelcaptiveri tant sever al qual estavensotmesos.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

N O T E S1 ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J,

“El Port antic”. A: ROVIRA, Salvador-J.,LÓPEZ, D. El port de Tarragona.Tarragona: Caixa de Pensions “LaCaixa”, 1986, p. 53-55.

2 BERTRAN VALLVÉ, D., La justi-cia en Tarragona a través de los siglos.Tarragona: Ilustre Colegio de Abogadosde Tarragona, 1981, p. 139, 146, 157.

3 AMT. Sessió del 25 d’agost de1817, f. 92-93.

4 AHT. PT. Reg. 833, f. 296-299.5 AHT. PT. Reg. 834, f. 247-250.6 AHT. PT. Reg. 833, f. 435-437.7 AHT. PT. Reg. 766, f. 3508 AHT. PT. Reg. 833, f. 348.9 ACPT. Fons JPOP. sig 18110 AHT. PT. Reg. 834, f, 36.11 ACPT. Fons JPOP. sig. 21 12 AHT. PT. Reg. 835, f. 51.13 AHT. PT. Reg. 835, f. 76.14 AHT. PT. Reg. 773, f. 6715 AHT. PT. Reg. 735, f. 19216 ACPT. Fons JPOP. sig. 2217 ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J.,

Tamarit, Centre d’Estudis d’Altafulla.1991, p. 80. La gent de mar d’Altafulla(segle XVIII), Centre d’Estudisd’Altafulla, 1993, p.93. SANET I JOVÉ,J.M., La gent de mar d’Altafulla (1800-1833). Centre d’Estudis d’Altafulla,2001, p. 85. AMT. Matrícula de mar.Sessió del 6 d’abril de 1819, f. 48.

18 AHT. PT. Reg. 583, f. 149. 19 ACPT. Fons JPOP. sig. 5120 AHT. PT. Reg. 970, f. 113-114.21 AHT. PT. Reg. 970, f. 341v-344.22 ACPT. Fons JPOP. sig. 64.23 AHT. PT. Reg. 971, f. 85-87.24 ACPT. Fons JPOP. sig. 67.

Lloc de reclusió dels presidiaris, al bell mig de l’amfiteatre romà de Tarragona

▼


P A T R I M O N I▼

ls marges o parets de pedraseca tenen una funció molt

important a les nostres vinyes. Ales terres planes, els marges tenendues cares i sovint serveixen perseparar propietats, així com tambéemmarquen i delimiten els caminsprincipals. Quan es van fer lesrompudes i eixarmades delsterrenys, els marges, pedregars ibarraques eren una manera de dis-posar i acumular la pedra.

A les vinyes en pendent elsmarges encara tenen un paper mésimportant que a les planes, ja queserveixen per suportar i contenir laterra de cada parada, bancal ofeixa amb què sánivella el terreny.A les fondalades i turons de laBisbal hi podem veure moltsquilòmetres de marjades, de vega-des en costers inversemblants.

Si repassem velles escripturesbisbalenques veurem límmenstreball que feren els nostres avant-passats per arribar a ordenar i apa-rellar gairebé tot léxtens termeper al seu aprofitament agrícola. Afinals del segle divuit, en unaèpoca de gran creixementdemogràfic, el pare o hereu dúnacasa del nostre poble fa redactaruna escriptura notarial en la qualparla dúna arrabassa o peça deterra al fondo Gran de CalSumoi...

Pocs anys després de la guerradel Francès, el fill va al notari perprotocolitzar una arrabassa a CalSumoi allà dalt més amunt... I a lameitat del segle dinou, durant lasegona carlinada, anomenada delsMatiners, el nét, després dún granesforç per fer els marges i disposarla terra en aquell indret escabrós,té la satisfacció de fer aixecar acta

dúna nova arrabassa a Cal Sumoiallà dalt encara més amunt...Pujant cada vegada més i mésamunt, la línia de conreus haviaarribat a dalt de tot del PuigFrancàs, la cota de més alçada delterme.

Molt sovint la disposició delsbancals i marges no es milloraria

ni amb un modern estudi topogrà-fic. Hi havia homes que dedicaventot el treball de la seva vida alófici de margeter i barraquer.Aquella feina era dura i tenia elseu risc. A vegades passava algunaccident greu. A lány 1769...Jacintho Papiol morí de una des-gracia per haverli caygut sobre un

Marges i escales

E

Dibuix a tinta original de l’autor de dos marges situats prop del Torrent de laBisbal i del Camí de la Teuleria, respectivament

▼


marge... Així està apuntat en undels llibres d´òbits de lésglésia.

A base dánys i de bons mes-tres que sánaven transmetent elsconeixements dels uns als altres,aprenien a disposar les pedresdácord amb la seva estereotomia.Els vells del lloc encara recordenels últims bons margeters quetenien el do de veure a línstant lacara bona de cada pedra percol·locar-la al lloc escaient delmarge o a lóbra de pedra queestaven construïnt.

Un bon margeter s´haviadávesar al material que trobava acada indret. A les partides delterme hi ha pedres molt diverses.N´hi ha de fortes i toves, de gransi petites, rodones, planes, llosen-ques… Cada mena de pedras´havia de col·locar de formaadient per adequar-la a la funciódel marge o barraca i depenenttambé de la filada on anava ambrelació a lálçada de la paret. Entrela pedra grossa i els espais inte-riors de les dues cares del marges´hi col·locava rebló, encara ques´havia dánar fent lligades. Sobreel marge s´hi posava terra i, avegades, s´hi plantaven lliris.

La configuració o disposicióde les pedres és diversa dácordamb el seu tipus, la topografia delterreny, i la forma, alçada i secciódel marge. A vegades predominael ritme vertical de la pedra,dáltres l´horitzontal i sovint unabarreja dáparells. En un margealt, els bons professionals acostu-maven a enrasar el mur, almenystres vegades: a la base, al mig i alcoronament. Si la paret teniamolta alçada, s´hi acostumaven afer ressalts bastint una gran base idisminuint la secció diversesvegades a mesura que pujava elmarge. Les cantoneres o els mar-ges que havien dáguantar moltapressió de terra sátalussaven.

Fins i tot les dones anaven aespedregar i ajudar a fer marges.L´hereu Joan Jané escriu a la seva

llibreta: Nota dels jornals deaspadraga y fe los margas sensalos nostros jornals ni agut de oma50 jornals y da dona 40 jornals a5 sous cada jornal valen tots pla-gats 20 duros (any 1853). Semblaque per fer una feina tant feixuga,a Freié pagaven el mateix jornal atothom, tant als homes com a lesdones. Alguns marges, sobretotels que serveixen de parets decontenció dels horts que hi havora les rieres, disposen dúna omés rengles de forats pels qualsséscola láigua de líntradós delmur de pedra seca i contribueixenal seu drenatge.

A les parades de conreu que hiha als turons que gairebé encer-clen la nostra vila, s´hi solia plan-tar garrofers i oliveres. Quan laplaga de la fil·loxera arribà a lesvinyes franceses hi hagué unagran demanda de vi. Llavors, fauns cent-vint anys, en alguns dels

nous marges que es feien, sobretota la masia de La Riba i vora eltorrent de Mas Bertomeu, s´hi vandeixar uns forats o finestrons per aplantar-hi ceps. Finalment la mar-fuga assolà també el país i sában-donà aquell sistema tan treballósper plantar uns quants ceps. Peraixó ara gairebé ningú no coneixla funció dáquelles rengleres deforats orbs que hi ha en aquellesmarjades.

Al llarg dels anys i potser delssegles, alguns marges s´han sobre-alçat o aixecat. Aixó passa perquéen llaurar van sortint pedres ques´han de col.locar o també perquéen anar aplanant les parades iassuaujant el seu pendent, aug-menta lálçada del terreny al capdel marge i és llavors quan s´hadálçar. Actualment s´han ende-rrocat marges a l´hora de fermodernes explotacions agrícoles.Quan aquests murs eren al pla i

Dibuix a tinta original de l’autor de l’escala situada a un marge a la zona dela Sala, amb les dimensions i l’alçada dels esglaons

▼


gairebé només servien com unaacumulació de pedres del terrenyfeta a l´hora déixarmar el camp,no té cap altre trascendència si noés la desaparició dún elementcaracterístic del paisatge rural.

En canvi, quan els marges eli-minats estaven situats en terrenysen pendent anivellant les paradesde conreu, la seva supressió hadonat un mal resultat totalmentprevisible, ja que la sàvia disposi-ció de marges i bancals sostenia laterra i evitava els efectes erosiusde la pluja. Si més no, els grans ipoc estètics talusos que acostumena quedar quan es treuen les marja-des dún coster fan enyorar la rús-tega i ordenada bellesa que hihavia abans.

Per comunicar les feixes deconreu hi havia diversos sistemes.El més normal era el baixador que

podia ser un esportell obert direc-tament a la paret del marge i que,per tant, guanyava el desnivellamb força pendent. Dáltres vega-des es feia una rampa o pla incli-nat entre dues seccions desplaça-des del marge, i en aquest cas elpendent era més suau. En algunesvinyes es construiren escales alsmarges. No són gaires les que dis-posen dáquest sistema, però enalgun indret, sobretot a Cal Xico,la Creu de Pedra i vora el camí vellde la Joncosa, hi ha peces de terraamb més dúna dotzena déscales.

Les escales de pedra que for-men part dels marges, lógicamentsón tosques i no ens hem de fixaren els seus frontals i esteses quepoden ser tots diferents. Lámpla-da no acostuma a passar de 50cms. Algunes vegades estàn posa-des dins del marge ocupant,

podriem dir un espai com de caixadéscala. La majoria déscales,però, estàn adossades al marge iséncaixen en un frontal del murque en aquell punt es desplaça pera rebre léntrega de léscala.També es troben una mena désca-les primitives, dretes i sobretotperilloses que consisteixen senzi-llament en unes pedres encastadesa la paret i que s´han deixat sor-tints del parament vertical delmarge. Fan de mal pujar, sobretotsi el margeter que les va enginyarera guerxer i estàn disposades demanera que en grimpar, la cara delmarge ens queda a lésquerra.

BENJAMÍ CATALÀArquitecte tècnic

Dibuix a tinta ori-ginal de l’autor dela construcció ubi-cada sota el CamíVell de La Joncosa

▼


G A B I N E T T È C N I C▼

LA REPARACIÓ

Per a una correcta reparacióhem d’anul·lar primer la causaque la provoca i després podremprocedir a corregir la lesió,donant, novament, a la unitatconstructiva la seva funcionalitat.En la majoria del casos la repara-ció sempre passa per la reposició.

ENRAJOLATS

La patologia en aquest mate-rial sol ser deguda a l’apariciósimultània de diverses causes. Lesmés probables són:

▲ Per variacions dimensio-nals per canvis de temperatura,sobretot quan s’ha col·locat a junttancat.

La dilatació individual decada element s’acumula fins quel’esforç resultant provoca l’aixe-cament i produeix el desprenimentper esforç tallant.

▼ La solució és l’enderroctotal o parcial de la zona afectadai la nova col·locació a junt obert.

▲ Per gelada de l’aigua loca-litzada en el junt exterior.

Aigua que arriba per filtraciódes de l’exterior o bé des de l’in-terior per condensació instersticialdel vapor d’aigua. La filtració ésmés habitual en col·locacions ajunt tancat.

▼ La solució, si es tracta decondensacions instersticials, és

crear una barrera de vapor o aug-mentar la ventilació.

▲ Per moviment dels suports,tant estructurals com de deforma-cions dels diversos tanca-ments o per variacions dimensio-nals per causes tèrmiques.

En tots els casos aquestsmoviments introdueixen un esforçrasant que actua trencant l’ad-herència.

▲ Per manca de l’adherènciaa causa d’una errada d’execució.

En aquests casos, atès que l’e-rrada sol ser generalitzada noqueda altre remei que l’enderroc.

CONCLUSIÓCal indicar que tota reparació

d’un acabat passa per quatre etapes bàsiques :

- Estudi i anàlisi de la causaque ha produït la patologia.

- Comprovació de l’estatgeneral de l’acabat.

- Demolició parcial o total deles parts afectades.

- Nova execució.

Els revestiments ceràmics (i 11)

Ceràmiques de Francesc Labarta, que va col·laborar amb Domènech i Muntaner, al’Institut Pere Mata de Reus

▼


LA PREVENCIÓ

De l’estudi i l’anàlisi de lespatologies sempre en podemextreure conclusions que ens hande ser vàlides com a mesura deprevenció en pròxims projectes iexecucions. Tot seguit en presen-tem les més destacades.

EN PAVIMENTS

1 / A nivell de projecte

- Introduir junts de retracció.- Dissenyar adequadament els

finals de peça i canvis de pla ambpeces especials.

- Limitar les fletxes dels for-jats a un màxim de 5mm.

2 / A nivell d’execució

- Col·locar a junt obert elspaviments exteriors i els interiorsque tenen un suport flexible.

EN ENRAJOLATS

1 / A nivell de projecte

- Introduir junts de retracció.

2 / A nivell d’execució

- Preparar adequadament elsuport.

- Col·locar les peces a juntobert en suports flexibles.

- Doble encolat en paramentsexteriors.

Però l’èxit de l’acabat d’unrevestiment ceràmic dependrà dela capacitat de previsió del con-junt d’accions i moviments quepugui sofrir durant la seva vidaútil i per tant de la disposicióordenada dels m e c a n i s m e snecessaris per tal que el sistemaels faci seus de forma controlada.

ANTONI BLADÉ I RECHAArquitecte Tècnic Professor de construcció

Disseny gaudinià a Casa Figuerola de Montbrió del Camp, al Baix Camp. Ceràmica obra de Josep Rigol

▼


l descubriment dels poliure-tans es remunta a l'any 1937,

tot i que va ser als anys 50 quan esdesenvolupa. Des de llavors, s'haevolucionat de tal manera que avuien dia el poliuretà forma part de lanostra vida: a diferentes peces delsautomòbils, les soles de les saba-tes, sobretot esportives, algunstipus de mobles; a l’enginyeriamèdica s'utilitzen poliuretans per ala fabricació de peces que es faranservir en transplantaments iortopèdies i així en tot un seguitd'usos diferents.

Des del 1995, els sistemes depoliuretà no utilitzen els anome-nats CFC's que ataquen la capad'ozó, sino productes alternatiuspermesos (hidrocarburs, HCFC's,aigua, etc).

Els sistemes de poliuretà sónmolt versàtils i permeten unaàmplia gamma d'aplicacions.Després d'un procés químic detransformació, s'obtenen dos com-ponents denominats POLIOL iISOCIANAT.

La mescla en les condicionsadequades d'aquests dos compo-nents ens donarà, segons el tipus decadascun d'ells, una escuma per aaïllament, rígida, o bé una escumaflexible, o un elastòmer, o un rigí-metre, una escuma semirígida, etc.

La mescla dels dos compo-nents, que són liquids a temperatu-ra ambient, produeix una reaccióquímica exotèrmica. Aquesta reac-ció química es caracteritza per laformació d'enllaços entre el polioli el isocianat, aconseguint una

estructura sòlida, uniforme i moltresistent.

A l'escuma rígida de poliuretàper a l'aïllament tèrmic, els com-ponents estan dissenyats per acon-seguir una estructura lleugera,rígida i de cel·les tancades.Aquestes contenen al seu interiorl'agent expandent que, al estarimmòbil, proporciona unes carac-terístiques d'aïllament tèrmic moltbones, amb un coeficient de trans-missió tèrmica (W/mº C) baix.

Les escumes de poliuretà pro-duïdes "in situ" a què fan referèn-cia les disposicions reguladoresdel segell INCE per a materials isistemes d'aïllament tèrmic per aús en l’edificació, poden classifi-car-se, a efectes de conductivitattèrmica, en dos tipus diferents:

TIPUS I

Correspon aquest tipus a unaescuma rígida de poliuretà decèl·lules esencialment tancades (+del 90%) aplicada per projeccióper a aïllament tèrmic per a recu-briment de superfícies ( terres,paraments, cobertes…). El coefi-cient de conductivitat tèrmica del'escuma aplicada, messurat només tard de dos dies després de l'a-plicació, segons UNE 92 202, noha de ser superior a 0,020W/(m.K) a una temperatura dereferència de 10ºC.

Amb apreciació visual, l'apa-rença externa de l'escuma d'aquesttipus haurà de presentar unaestructura uniforme sense discon-

tinuïtats en la seva homogeneïtatapreciables per la presència de cli-vells, forats o betes imputables auna mescla defectuosa.

TIPUS II

Correspon a aquest tipus unaescuma semirígida de poliuretàaplicada per colada per reomplertde les cambres d'aire entre murs,principalment en rehabilitació. Laconductivitat tèrmica en aquest casentre 15 dies i un mes no serà supe-rior a 0,046 W/(m.K) a una tempe-ratura de referència de 20º C.

Quan els components de l'es-cuma produïda "in situ", elspoliols i els isocianats, no estiguinen possessió del segell INCE seransotmesos en totes les partides alcontrol de recepció per a compo-nents d'escumes per a poliuretà.

El control del gruix del pro-ducte acabat en el recubriment desuperfícies, es realitzará amb l'ajutd'un punxó d'acer o instrumentsimilar de punta esmolada i ambun diàmetre no superior a 2 mm.

El valor es prendrà com la mit-jana entre deu lectures realitzadesdins d'una superfície de 10 m2,triant per apreciació visual cincpunts de gruix aparentment alt ialtres cinc de gruix aparentmentbaix, descartant les quatre messu-res extremes.

Cap de les mesures considera-des podrà ser inferior en més d'un25% al valor mig obtingut i lamitja no serà inferior en més del5% del valor especificat contrac-

Poliuretans produïts in situ

E

G A B I N E T T È C N I C▼


tualment. El Decret 375/1988, d'1de desembre, estableix l'obligato-rietat del control de qualitat de l'e-dificació, les Ordres posteriorshan anat concretant els controlsobligatoris, entre les quals hi ha lade 12 de juliol de 1996, referent apoliuretants produïts in situ.

A diferència d'altres aïllantstèrmics, ha estat molt necessariregular aquest procediment, atèsque el seu procés d'instal·lació ésun factor determinant en el com-pliment dels requisits establerts enles normes de compliment obliga-tori.

Així, el control de qualitat delspoliuretants produïts in situ, pelque fa al procediment de recepciói els mètodes d'assaig, es realitzaràd'acord amb l'establert en l'annexde l'Ordre de 12 de juliol de 1996,segons que es trobin en alguna deles situacions següents (veure qua-dre resum a la dreta).

LA DOCUMENTACIÓ

Quan els sistemes a aplicar iels productors d'escuma disposinde segell de qualitat, aquestos lliu-raran a l'acabament de l'aplicaciód'escuma a l'obra la documentacióacreditativa de l'adequació delproducte aplicat (poliuretà), i en laqual també constarà que están enpossessió del segell de qualitat omarca de qualitat reconeguts, oque disposen d'un nivell de quali-tat equivalent.

En aquesta documentació esfarà constar també el número decodi, el nombre de fulls, i el resumde resultats que consten enregis-trats en el llibre d'autocontrol ques'ha utilitzat durant la realitzacióde l'obra. En el cas de què ni el sis-tema a aplicar ni el productor dis-posin de segell de qualitat, els pro-ductors de poliuretans “in situ”lliuraran a l'acabament de l'aplica-ció d'escuma a l'obra la documen-tació següent:

■ Document acreditatiu de lescondicions d'aplicació del produc-te donades pel fabricant del siste-ma.

■ Document acreditatiu decontrol de recepció dels compo-nents, amb registre de resultatsdels controls (assaigs efectuats).

■ Document conforme s'hancomplert els controls de relació demescla, com també que s'han com-plert les condicions d'aplicacióindicades pel fabricant del siste-ma.

A la vista dels resultats delcontrol de producte acabat, i ladocumentació lliurada pel produc-tor d'escuma, la direcció facultati-va acceptarà o rebutjarà el produc-te, d'acord amb les prescripcionstècniques del projecte d'execució.

B I B L I O G R A F I A :

Disposicions reguladores delsegell INCE per a materials i siste-mes d'aïllament tèrmic per a ús al'edificació: Escumes de poliuretàproduïdes "IN SITU".

Ordre de 29 de juliol de 1994,sobre control de qualitat delspoliuretans produïts "in situ".

LLUÍS ROIG

Gabinet tècnic del Col·legi

SITUACIÓ A SITUACIÓ B

ELS SISTEMES A APLICAR (POLIOL +ISOCIANAT) NO DISPOSEN DE SEGELL DEQUALITAT

PRODUCTORS D’ESCUMA QUE NO DISPOSIND’UN SEGELL DE QUALITAT RECONEGUT COMA APLICADORS

PRODUCTORS D’ESCUMA QUE NO DISPOSIND’UN SEGELL DE QUALITAT RECONEGUT COMA APLICADORS

ELS SISTEMES A APLICAR (POLIOL +ISOCIANAT) DISPOSEN PER PART DELFABRICANT D’UN DISTINTIU DE QUALITATDELS PRODUCTES

SITUACIÓ C SITUACIÓ D

ELS SISTEMES A APLICAR (POLIOL +ISOCIANAT) NO DISPOSEN DE SEGELL DEQUALITAT

PRODUCTORS D’ESCUMA QUE DISPOSIND’UN SEGELL O DISTINTIU DE QUALITATRECONEGUT COM A APLICADORS

PRODUCTORS D’ESCUMA QUE DISPOSIND’UN SEGELL O DISTINTIU DE QUALITATRECONEGUT COM A APLICADORS

ELS SISTEMES A APLICAR (POLIOL +ISOCIANAT) DISPOSEN PER PART DELFABRICANT D’UN DISTINTIU DE QUALITATDELS PRODUCTES


Limpiar nuestro Explorer

e denomina Spyware a losprogramas que se instalan en

el sistema operativo, algunasveces sin el conocimiento o laautorización de los usuarios. Estosprogramas monitorizan y puedenenviar datos de las actividades dequienes los tienen instalados haciadeterminados servidores, dondealmacenarán la información reco-lectada, sin que el usuario se ente-re de ello. La lista de actividadesque pueden registrarse sobre unusuario promedio (hábitos y cos-tumbres, sitios webs a los cualesse conectan con mayor frecuencia,uso de buscadores, dirección IP,sistemas operativos, software apli-cativo, antivirus, nombres de losusuarios de las libretas de direccio-nes de e-mail, passwords, etc.) esmuy extensa y realmente da miedopensar que toda esa informaciónvaya a parar a una o varias empre-sas con propósitos desconocidos.Generalmente, los spyware se ins-talan sin nuestro consentimiento.Esto quiere decir cuando instala-mos algún programa, o hacemosclick en algún banner, o vemosalguna página web, se nos instalano cuelgan a nuestra computadora.

Lamentablemente, hoy porhoy, no es necesario para tener unspyware instalar algún programa oabrir una ventana especial. Hayspyware que ya sea por visitar unapágina, o pasar el mouse por arri-ba (sin tocar el hipervínculo ohacer click en algún lado) se nos“colocan” en nuestro sistema.

Lo peor de todo es que resultamuy difícil detectar a los spyware,por que generalmente son instala-dos en lugares muy complicados(por ejemplo en el Registro de

Windows, en las claves(HKEY_LOCAL_MACHINE\Software\GatorTest\) o con nombresraros (wr3.dll).

Ahora que tenemos una ideade qué son los spyware, les paso acontar sobre un programa muyefectivo, rápido y fácil de usar,que detecta, busca y elimina elspyware de tu sistema.

SpyBot-Search & Destroy esun programa 100% gratuito. Estádisponible en varios idiomas,entre los que se encuentra el espa-ñol. Permite el uso de skins.Como dijimos anteriormente,busca spyware en tu computadora.También incluye poder borrar losarchivos temporales de Internet,cookies, los logs (archivos quepermiten mirar o buscar informa-ción sobre instalaciones y proce-sos de configuración), los regis-tros de uso de MS Media Player(la lista de archivos, URLs ydirectorios usados recientemente)los registros de uso de WindowsExplorer (la historia de búsquedasde documentos y computadores,así como del mapa de red). Losarchivos temporales y registros deusos de WinZip, y muchas, peromuchas funciones más.

Con la última actualizacióndel programa -del día 2/2/03-SpyBot-Search & Destroy busca5117 programas spyware, amena-zas, keyloggers, dialers, cookies,transcriptores de actividad, pro-gramas y archivos usados parahacking, fallas de seguridad enInternet Explorer, troyanos,tracks, y diversos programasespias. Incluye la posibilidad deactualizar todos los días la base dedatos: información sobre spywa-

res, skins, traducciones, mejoras ymuchas cosas más.

Creo que este último tema esmuy importante, por que no escomo el programa Ad-Aware (porejemplo), del que la última ver-sión salió hace varios meses, yentonces la base de datos se haceantigua (aun sabiendo que cadadía aparecen nuevas amenazas) yestar así protegidos.

Detecta muchas más amena-zas que otros programas delmismo rubro (lo comparé con Ad-Aware, y SpyBot-Search &Destroy encontró muchas másamenazas, problemas, etc. que Ad-Aware). También se puede elegir sise desea que se excluya algúnarchivo, spyware o amenaza.

SpyBot-Search & Destroy esmuy configurable, se puedencambiar los parámetros fácilmen-te, y lo bueno que tiene es quetoda la información y los textosson completamente en español.Recomiendo este programa que esexcelente, tanto para principiantescomo para gente experta. El sitiooficial en español es: http://secu-rity.kolla.de/index.php?lang=es&page=news. En esa página van apoder encontrar información,noticias, downloads, y todo lo quetenga que ver con SpyBot-Search& Destroy. Realmente recomien-do a todos los que están un par dehoras conectados al día, que lousen seguido, porque aunque no locrean, seguro que van a encontraralguna amenaza.

Fuente: Webabierta.com

MARCEL RAMÍREZ

Aula d’Informàtica

S

I N F O R M À T I C A▼


TURISMOS

DEPORTIVOS

MONOVOLÚMENES

TODOTERRENOS IVA e impuestos de matriculaciónP. Prever incluidos

AUTO FORUM RED PROVINCIAL

PORQUE HAY UN TOYOTA PARA CADA PERSONA

TARRAGONA:C/ Gasómetro, 40 • Tel. 977 25 01 71

REUS:Ctra. Alcolea, 136 • Tel. 977 32 64 87

TORTOSA:Ctra. Tortosa-Alcolea, km 2 • Tel. 977 44 61 05

VENDRELL:Ctra. Tarragona, 246 • Tel. 977 66 15 54

VERSO


A S S E S S O R I A J U R Í D I C A▼

A la memòria del sr. Elías Corcuera en elprimer aniversari de la seva mort

questa secció de l’assessoriajurídica del COAAT acostu-

ma, com és la seva obligació, acomentar temes de caràcter essen-cialment jurídic. Però aquesta vega-da, donada la circumstància del pri-mer aniversari de la sentida mort delsenyor Elías Corcuera, m’hepermès la llicència d’aprofitaraquest espai per retre un sentit i sin-cer homenatge a la figura de qui vaser president del Col·legi durant el

període de 1971 al 1976, el senyorElías Corcuera, el qual va impulsari, sobretot, modernitzar, l’organitza-ció col·legial. Va ser el mes d’abrilde 1971, quan vaig contactar ambell i vaig entrar a formar part de lasecretaria col·legial amb el pompóstítol d’Oficial Mayor, fent les tas-ques de coordinació de la secretariai de la pròpia Junta de Govern.Aquelles dates varen ser decisivesperquè ja es pressentien canvisimportants que afectarien els arqui-tectes tècnics, que des de el 11 demarç del mateix any 1971 ja gau-dien d’aquesta denominació.

El sr. Corcuera, al capdavant dela Junta de Govern, va impulsar unseguit de canvis importants, creantComissions de treball per dinamit-zar la vida col·legial, la formaciópostgraduada, mitjançant l’organit-

zació de cursos i conferències decaràcter tècnic i professional. Elfuncionament regular d’aquestescomissions i la periòdica celebracióde conferències i cursos de post-graduats van ser posteriormentampliats i potenciats pel seu succes-sor en el càrrec, el senyor AureliManrubia Mirete. També va gestio-nar el canvi d’ubicació de la seucol·legial, que va passar de laRambla Nova, 34, entresol, deTarragona a la llavors anomenadaAvda. Conde de Vallellano, 106 bisde la mateixa ciutat, ampliant lesseves instal·lacions mitjançant l’an-nexió de dos pisos i un apartamentde la mateixa planta.

El sr. Corcuera va ser un dignerepresentant d’aquest Col·legi a totsels foros de debat professional,especialment al Consejo General deMadrid, on les seves intervencionsvan ser àmpliament reconegudes ipreses en consideració a l’hora d’a-doptar acords de caràcter general.

No va escatimar esforços en laseva plena dedicació al Col·legi,sobretot davant de les preocupa-cions dels col·legiats, els quals ate-nia personalment, donant tot el seusuport com a president del Col.legi.

Tots els que hem tingut la sort igoig de poder-lo tractar i col·laboraramb ell, vam podem constatar eltracte exquisit que ens dispensava,així com l’encert de les seves indi-cacions mesurades sàviament, ambuna estranya barreja de prudència idiplomàcia, sobretot en elsmoments o situacions més difícilsheretades de vell antuvi, com per

exemple, les seqüeles de l’existèn-cia d’expedients disciplinaris i deles sovint massa tenses relacionsamb l’extingida Delegació deTortosa o de l’antiga Capçalera delCol·legi d’Aparelladors deCatalunya i Balears. En aquest sen-tit, es pot afirmar que va sabergovernar “en beneficio de todos ysin perjuicio de nadie” tal i com hodescriu l’escriptor Cervantes en laseva obra “El Quijote”.

Des de aquest petit espai faigaquest modest homenatge de reco-neixement i gratitud al que va serpresident del Col·legi, en el primeraniversari de la seva mort. El seurecord em suposa, personalment,una clara exigència i un ferm com-promís per continuar servint a

aquest Col·legi que ell, en els anys70, va presidir.

Fa 10 anys, amb motiu de lapublicació del llibre editat pelCol·legi per commemorar els 50anys del COAAT, el sr. Corcueramostrava la seva satisfacció d’haverestat en el seu dia el seu legal repre-sentant, i ho feia amb aquestesparaules:

“Ser presidente de un colectivo,cualquiera que éste sea, es siempremotivo de satisfacción; si este esta-mento presidido lo constituyen per-

A

«»

President del Col·legi entreel 1971 i el 1976, Corcuerava impulsar i modernitzarl’organització col·legial

«»

Va impulsar canvisimportants, com ara

l’organització de comissionsde treball i de cursos


sonas que por su preparación yexperiencia en cualquier campo losacredita como capacitados para unadeterminada función, y se está a suservicio, la satisfacción llega a serseducción, y si por añadidura, setrata de los profesionales que inte-gran el Colegio de Aparejadores y

Arquitectos Técnicos de Tarragona,tales sentimientos se subliman hastael orgullo. Este es mi caso: satisfac-ción, seducción y orgullo; un cua-dro emocional que hoy anida en mialma, ya en las postrimetrías de mivida, como la sensación más gratifi-cante. Eso comporta ser presiden-te”.

Les seves paraules sàviamentescrites posen de manifest la sevavàlua personal, així com la pèrduaque ha comportat la seva desapari-ció per al Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Tarragona.

Plagiant les seves paraules he demanifestar que els que hem tingut lasort d’estar al seu servei, ens vaencomanar aquesta seducció, satis-facció i orgull que esperona la nos-tra més decidida voluntat de serveial Col·legi.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA.Lletrat i assessor

«»

Les seves intervencionsal Consejo General de

Madrid van seràmpliament reconegudes

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

l e g i s l a c i ó a c t u a l i t z a d a , d o c u m e n t s , t r à m i t si m o l t e s m é s e i n e s p e r f a c i l i t a r l a v o s t r a t a s c a


A C T I V I T A T C O L · L E G I A L▼

El passat 6 de juny es va dur aterme l’acte de presentació oficialde la col·lecció de manuals pro-fessionals editada pel Col·legi,amb la presidència de la sotsdi-rectora de Promoció a laInnovació del Ministeri deCiencia i Tecnologia, NievesDíaz, i la presència del llavorspresident del Col·legi, Joan Prousi Masdeu, del vicerector deRelacions Institucionals de laURV, Antoni González Sanmartí, idel director de la col·lecció, EnricCasanovas. L’acte, que també vaservir per anunciar els pròximstítols de la col·lecció, va aplegarmés de 300 col·legiats a la SalaAugust del Palau de Congressosde Tarragona

A finals del passat mes de maig, l’àrea de dinamització vadur a terme una jornada sobre el nou Reglament de BaixaTensió (RBT, Reial Decret 842/2002 de 2 d’agost), que esva completar amb la coedició d’una guia breu amb lacomparativa de la nova legislació i l’anteriorment vigent,en vigor des del 1973. Les dues normatives han coexistitdurant un any, fins al proper 18 de setembre. El nou regla-ment afecta sobretot als instal·ladors, tant des del punt devista de nous tipus d’instal·lacions com en la classificaciódels professionals en noves categories. D’una banda, elnou reglament inclou noves instal·lacions que abansnomés es tractaven de forma genèrica, com ara les agrí-coles, els càmpings o la gestió tècnica de l’energia domès-tica (domòtica). D’altra banda, els professionals es classi-fiquen en dues categories: l’insta·lador de categoria bàsi-ca, que permet la realització dels treballs més comuns, il’instal·lador de categoria especialista, per fer tasquesespecials (domòtiques, sistemes de control, locals ambrisc d’incendi, quiròfans, etc...). Finalment, el nou regla-ment defineix 2 graus d’electrificació, bàsica i elevada.

La subdirectora d’innovació presideix lapresentació de la col·lecció de manuals

Curs i guia breu sobre el nou Reglament de Baixa Tensió (RBT)

COL·LEGID’ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Av. President Macià, 6 1r. 43005 TARRAGONA. Tel. 977 212 799, Fax 977 224 152

2002RBT

EL NUEVO REGLAMENTO DE

BAJA TENSIÓNR.D. 842/2002, de 2 de agosto de 2002, por elque se aprueba el Reglamento electrotécnicopara baja tensión.

con el profesional innovador

D’esquerra a dreta, Joan Prous, Nieves Díaz, Antoni González i EnricCasanovas, a la Sala August del Palau de Congressos de Tarragona

▼

R.D. 842/2002, de 2 de agosto de 2002, por elque se aprueba el Reglamento electrotécnicopara baja tensión.


Publicació sobre la normativad’infraestructures comunes detelecomunicacions (ICT)

El dijous 31 de juliol va lloc tenir als locals delCol·legi una jornada sobre la normativa de les ICT,de la qual la nostra entitat ha editat un opuscle ambel Reial Decret 401/2003 i una comparativa amb lesdiferents normes que afecten el tema des del 1999.Actualment, a Catalunya hi ha una dicotomia entre lalegislació estatal i els decrets catalans, un punt que esva tractar durant la jornada, juntament amb la visióglobal de les ICT i un seguit d’orientacions per a lainstal·lació d’aquestes infraestructures comunes.

Cursos sobre avaluaciófinancera de solars iplanificació de pressupostos

Aquest estiu, l’Àrea de Dinamització ha desen-volupat cursos sobre la planificació de pressupostosamb PRESTO, la gestió de la seguretat ambl’ESSPLA-2003 i la programació de l’execució ambMicrosoft PROJECT. Per a aquest mes de setembre,el Col·legi acull unes jornades sobre avaluació finan-cera de solars a partir del full de càlcul d’EXCEL, elsdies 19 i 20.

Premis europeus de Seguretaten la Construcció

El Consejo General de la Arquitectura Tècnica deEspaña ha convocat la XII edició dels PremisCaupolicán, per tal de promocionar la seguretat i lasalut laboral en el sector. Els guardons dintingiran lesmillors actuacions en aquest àmbit des del 30 denovembre de 2001 fins el 31 d’octubre de 2003. Eltermini per presentar treballs finalitza el pròxim 31d’octubre. A partir d’aquesta convocatòria els premistindran una periodicitat bianual. Més informació,www.arquitectura-tecnica.org.

CONTART 2003, la trobadatecnològica de l’arquitecturatècnica, el novembre

Del 12 al 14 del pròxim mes de novembre tindràlloc a Sevilla la tercera edició de CONTART,Convenció Tècnica i Tecnològica de l’ArquitecturaTècnica. L’encontre té l’objectiu de potenciar el com-promís dels aparelladors amb la tecnologia, i buscal’intercanvi d’experiències professionals amb la vistaposada en el futur de la professió. Enguany, aquestatrobada trianual tindrà dos eixos de referència impor-tants. D’una banda, el desenvolupament dels drets iles responsabilitats professionals derivats de l’article13 i la disposició addicional 4ta de la LOE; de l’al-tra, les contínues adaptacions del mercat a lestendències socials i econòmiques. Per a més infor-mació, www.contart.org.

Estudis sobre l’amiant i elsriscos laborals

El Col·legi d’Aparelladors de Barcelona il’Institut d’Estudis de la Seguretat han editat dosamplis informes sobre aquest material constructiu iles seves repercussions en la seguretat i la salut labo-rals. El primer és el resultat d’una investigació sobrela presència d’amiant a l’estat espanyol, mitjançant larecerca de les empreses que van treballar amb aquestmaterial i les quantitats importades d’altres països.Els resultats aporten informació suficient per tal defer una primera aproximació al mapa d’edificis ambrisc de contenir amiant. El segon estudi és un proto-col d’inspecció i diagnosi, el qual centra el seu con-tingut en la inspecció d’un edifici per tal de detectarla possible presència d’amiant a la seva estructura.Més informació, www.apabcn.es/sostenible/.

Test informàtic per almanteniment dels edificis

El Consejo General de la Arquitectura Tècnica deEspaña ha editat una aplicació informàtica destinadaa facilitar l’elaboració de dictàmens tècnics en unnivell de prediagnosi de cara a les tasques de mante-niment d’una construcció. El test té per objecte fer unreconeixement de l’edifici per tal de determinar lesseves característiques constructives, el seu estat i lesoperacions recomanades per a la realització del seumanteniment. Aquest programa informàtic s’integraen l’entorn de Word 97, de manera que tota la docu-mentació es pot modificar sense dificultat. Mésinformació, www.arquired.es/profesion/coaatm/.


La carretera ens porta a Poblenoudel Delta, un poble que es va crearamb la darrera colonització del1947 (el seu nom inicial va ser“Villafranco del Delta”). És unbon lloc per fer turisme rural. Desd’aquest indret seguim camí de lallacuna més gran del Delta:L’encanyissada. La llacuna estàenvoltada de canyissars, d’aquí elseu nom. Les llacunes, les anome-nades basses, van començar aexplotar-se al segle XIII durant elregnat de Jaume I. La confraria depescadors de Sant Carles de laRàpita és l’entitat que regula laseva explotació pesquera.

La senyalització ens marca ladirecció cap a la Casa de Fusta. Ésuna casa de color verd que acullun museu ornitològic i, alhora, ésun centre d’informació. Es tractad’un edifici emblemàtic: unaconstrucció desmuntable, impor-tada del Canadà el 1926, que vaservir de refugi a la societat decaçadors que tenia la concesió decaça en aquestes llacunes. Desd’aquest centre es pot fer unaexcursió qua vagi vorejant la lla-cuna. A peu o en bicicleta, unvehicle adient per un terreny tanpla, i que es fa servir amb fre-qüència per les gents de l’indret,sobretot per les dones.

EL MÓN DE LES AUS

Al llarg del camí hi ha diver-sos panells que ens informensobre aspectes curiosos de la lla-cuna. Des dels miradors es potobservar una gran varietat d’ausaquàtiques. D’entre les espèciesmés característiques d’aquesta lla-

cuna, en destaquen, a més delsànecs, les aus limícoles, com arael corriol, el camesllargues, la fre-deluga o la becada. També espoden observar bernats pescaires imartinets, i fins i tot algun rapin-yaire, com ara l’arpella, el milà iel xoriguer. Cal destacar que alDelta hi ha representat el 60% detotes les aus d’Europa, distribuï-des en prop de 300 espècies.Finalment, pels voltants de laCasa de Fusta hi ha un restaurantque, a banda de les sevesexcel·lents especialitats gastronò-miques basades en una elaboracióde la cuina tradicional del Delta,aporta la nota folklòrica amb ungrup de rondallers, músics queimprovisen sobre la marxa ambdiferents motius temàtics, sobretotamb picardia.

FLAMENCS I SALINES

Tornant sobre les nostres pas-ses, de nou per Poblenou, la carre-

tera ens condueix a la segona lla-cuna més gran del Delta: LaTancada. Aquí podrem observar elflamejant vol dels flamencs.D’entre els ocells més caracterís-tics que hi trobarem, podem desta-car tota mena d’ànecs (l’àneccullerot, sobretot, i l’ànec coll-verd, que són els més abundants) amés de diferents espècies de gavi-nes. Molt a prop trobem les anti-gues salines de Sant Antoni.L’explotació salinera es coneixdes de l’Edat Mitjana, quanaquestes terres estaven sota elcomandament de l’ordre militardels hospitalaris d’Amposta.

Des de La Tancada, tot cercantperpendicularment la línia demiratges del mar, arribem a laplatja de L’Aluet. Cap a la dretas’estén l’istme del Trabucador,que arriba fins a la Punta de laBanya. L’istme separa el mar obertdel mar tancat dels port delsAlfacs. Cap a l’esquerra, s’arribaa la platja dels Eucaliptus. Tots

S O R T I M▼

Parc Natural del Delta de l’Ebre (2)

La Casa de Fusta

▼


dos són camins de terra que esperden en la llunyania dels pals del’electricitat. El Trabucador té unallargada de 5,5 quilòmetres i unaamplada d’uns 250 metres. Endies de grans marejades s’hanarribat a ajuntar ambdues aigües.Pel Trabucador s’arriba a la Puntade la Banya, on hi ha una explota-ció salinera, la de la Trinitat. No espermet l’entrada, però des delmirador podrm observar la lluen-tor enlluernadora de les muntan-yes de sal. En aquesta península esconcentra la major reserva d’ausdel delta, i és l’indret on nidifi-quen els flamencs.

Cap a la platja dels Eucaliptusel camí està marcat per les roderesdels cotxes. A la zona hi ha unaurbanització del mateix nom i uncàmping. Des de la urbanització lacarretera arriba fins a Sant Jaumed’Enveja, on hi ha dos transborda-dors que ens porten a l’altra bandadel riu. La travessia és tranquil·la,a través del corrent a la part mésampla del riu.

LA MARGE ESQUERRA

Estem a la marge esquerra, aDeltebre, on es troba el centred’informació del Parc Natural. Enaquest centre hi ha una exposició

permanent de fotografies i panellsque mostren l’estat i el desenvolu-pament del delta. Informen detotes les activitats turístiques, tantindividuals com col·lectives, ques’hi poden dur a terme. Dins delcentre s’ha habilitat un ecomuseu,una parcel·la de terreny on s’hareproduït en miniatura tot l’eco-sistema, tant humà (les barraques,els estris de caça i pesca) comnatural del delta (riu, llacuna, boscde ribera). A una de les estàncieshi ha un aquari-terrari en el qualviu una mostra dels peixos, amfi-bis i rèptils més representatius deldelta. El centre és de visita obliga-

da per a qui no es conformi amb lamirada i vulgui conèixer la dadacientífica, la descripció històrica ila realitat numèrica.

Travessant Deltebre, anem endirecció a la urbanització Riumar.No entrem, i seguim la carreteraque ens ha de dur a una zona d’es-barjo i restauració, el port fluvialdel Galatxo, just on es troba unembarcador del qual surtenembarcacions turístiques que fanun recorregut per la desemboca-dura del riu. Fer aquesta navega-ció per l’Ebre és una de les expe-riències més fascinants d’aquestaterra. Les embarcacions que sur-ten d’Amposta o Deltebre fan unavisita comentada que ens permetconèixer com és el Delta sobre lesmateixes aigües de la realitat.

Des d’aquest embarcadorseguim el camí que marca el riufins arribar a un lloc que es coneixamb el nom del Muntell de lesverges de l’Ebre, un turonet are-nós que és el punt més alt d’a-questes terres, un mirador sobre elriu i un homenatge a les terrespeninsulars per les quals passal’Ebre mitjançant les verges de ladevoció popular d’aquestes terres.Continuant amb aquest camí, tor-nem a sortir als carrers de la urba-nització Riumar.

Barraca típica del Delta

▼

Badia dels Alfacs, des de l’istme del Trabucador

▼

TAGdocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.31.pdf · titular de les passades eleccions per...

Documents

Transcript of TAGdocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.31.pdf · titular de les passades eleccions per...